Parc UdG » Projecte Europeu

Dues investigadores de centres de recerca del Parc han rebut la beca Prova de concepte que concedeix l’ERC per a la innovació.

Posted by: Parc UdG General 06 març 2023 : 0

Silvia Osuna (esquerra) i Jelena Radjenovic (dreta) becades amb un Proof of concept de l’ERC

Les investigadores Silvia Osuna, de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona, i Jelena Radjenovic, de la Fundació Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ambdós centres ubicats al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona han rebut la beca Prova de concepte que concedeix el Consell Europeu de Recerca (ERC) per a la innovació.

En total s’han becat vuit investigadors i investigadors de diferents centres de recerca de l’estat, set dels quals en centres catalans.

Segons ha informat en un comunicat la Comissió Europea, “366 becaris s´han beneficiat d´aquest finançament, que forma part del programa de recerca i innovació de la Unió Europea, Horizon Europe”.

“Cada beca té un valor de 150.000 euros i el seu objectiu és ajudar els investigadors a superar la bretxa entre els descobriments derivats de la cerca de frontera i l’aplicació pràctica dels resultats, incloent-hi les primeres fases de la seva comercialització”, han explicat des de la Comissió.

Entrevista a Xavier Amores, director del Catalan Water Partnership (CWP)

Posted by: Parc UdG General 02 des. 2022 : 0

En aquesta entrevista amb el Xavier Amores, director del CWP, parlem sobre els serveis de valor afegit que l’entitat ofereix als seus associats. Així, la innovació, la digitalització i la internacionalització s’uneixen al desenvolupament de negoci o networking i la cooperació amb sectors intensius en ús d’aigua com l’alimentació, el turisme o la indústria.

En primer lloc, ens agradaria conèixer de primera mà la seva trajectòria professional fins al lloc que ocupa actualment.

Xavier Amores, director del CWP

Soc enginyer industrial i doctor a l’empresa. Tota la meva trajectòria professional ha estat relacionada amb la gestió de la innovació. Primer, des de la consultoria més tecnològica, quan vaig estar a Accenture i posteriorment a IDOM, ajudant a millorar processos d’innovació a empreses. Després, vaig estar cinc anys a l’administració pública, primer a ACCIO, que és l’agència de competitivitat de Catalunya, participant en diferents instruments d’innovació, internacionalització, promovent clústers, ajudant empreses emergents; i a l’Institut Català de l’Energia, a l’àrea de promoció econòmica i R+D, contribuint al disseny i l’impuls de diferents iniciatives, des de la creació d’un centre de recerca, un clúster o un programa per a emprenedors en clean tech. Allí comença la meva relació amb el sector del medi ambient, i decideixo emprendre amb la meva pròpia consultoria fins fa onze anys, quan em vaig incorporar com a director del CWP.

En paral·lel, sempre he mantingut relació amb la universitat: vaig fer el doctorat i una tesi sobre la gestió de la innovació a empreses de serveis tecnològiques i algunes publicacions. De fet, m’agrada continuar participant en classes sobre innovació a la Universitat de Girona i a l’escola de negocis EADA, on fa molts anys que soc professor associat a diferents màsters i MBA. Des de la consultoria, l’administració pública, la universitat o com a director del CWP, el nexe comú ha estat sempre la innovació.

Com a director del CWP, quina ha estat l’evolució de l’entitat?

Quan vaig començar al CWP el 2012, érem a penes divuit empreses i una sola persona a l’organització. Durant aquest temps, hem crescut en representativitat, fins a arribar a les gairebé 120 empreses; en equip, amb deu persones en plantilla, i participem en uns vint projectes anuals amb impacte als associats. En els darrers anys hem mobilitzat projectes amb un pressupost de més de 44 milions d’euros, en gran part amb finançament europeu, ja que formem part de deu projectes en diferents línies molt competitives de la UE.

Així mateix, hem ampliat la cartera de serveis, focalitzant-nos sempre en com aportar valor al soci: acompanyant les nostres pimes a internacionalitzar o impulsar la transformació digital, coordinant consorcis d’R+D, sense oblidar activitats relacionades amb el desenvolupament de negoci o networking, així com a cooperant amb sectors intensius en ús d’aigua com l’alimentació, el turisme o la indústria. Som una entitat sense ànim de lucre molt consolidada i amb focus clar: l’aportació de valor ajudant a millorar la competitivitat dels membres de l’entitat.

A Europa hi ha més de 1.300 clústers de tots els sectors econòmics, alguns d’ells amb un gran pes a l’economia europea. En aquest sentit, que un clúster d’un sector relativament petit pel que fa al PIB com el nostre estigui en aquesta terna crec que ja és un reconeixement a la tasca de tots els implicats, començant per l’equip del clúster, la junta directiva i el president, i indubtablement tots els socis, que són els que, en definitiva, participen en les nostres activitats.

És una gran satisfacció sincerament, i encara que el reconeixement pot semblar individual, des del meu punt de vista és col·lectiu i ajuda a donar més visibilitat a Europa de la importància del nostre sector i de la nostra capacitat tecnològica i innovadora.

Llegeix més

La depuradora Riu Sec de Sabadell implanta el sistema intel·ligent ‘Fuzzy-SmartAirMBR’ desenvolupat pel LÈQUIA

Posted by: Parc UdG General 29 set. 2022 : 0

Aigües Sabadell està implantant el sistema intel·ligent ‘Fuzzy-SmartAirMBR’, desenvolupat pel grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LÈQUIA) de la Universitat de Girona (UdG), amb l’objectiu d’optimitzar el consum d’energia, reactius i membranes de filtració a la depuradora de Sabadell Riu Sec. El procés consta de dues fases: a la primera, el sistema s’instal·larà en una de les vuit línies d’aeració de la depuradora. A la segona, supeditada als resultats de la primera, s’implementarà a les set línies restants. L´actuació estarà finançada per l´Ajuntament de Sabadell il´Agència Catalana de l´Aigua (ACA). Amb aquesta actuació, Aigües Sabadell espera aconseguir cada any un estalvi d’energia superior als 500.000 kWh equivalent al consum d’electricitat mitjà de 150 vivendes a Espanya.

És una de les plantes de sanejament de les aigües residuals més grans del país

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sabadell Riu Sec compta amb bioreactors de membranes, tecnologia que combina el procés de filtració (amb membranes) amb el tractament biològic (amb microorganismes) de les aigües residuals. Els bioreactors de membrana són molt eficaços per eliminar contaminants, però necessiten una aportació addicional d’aire per poder mantenir netes les membranes i, per tant, consumeixen molta energia.

El grup de recerca LÈQUIA de la UdG investiga els processos físics i químics involucrats en els bioreactors de membrana des de fa més de deu anys. Un dels resultats més significatius d’aquesta investigació és el sistema de control patentat SmartAirMBR® de la UdG i l’empresa GS INIMA per optimitzar l’aeració dels bioreactors de membranes, que es va validar amb èxit a la depuradora de La Bisbal d’Empordà.

La importància del binomi aigua-energia

Tecnologies com el ‘Fuzzy-SmartAirMBR’ contribueixen a fer els processos de tractament d’aigua més eficients i ambientalment més sostenibles. Aquest és un objectiu ineludible en el context actual d’emergència climàtica, energètica i ambiental i posa el focus en la importància del binomi aigua-energia. Cal tenir en compte que, segons la International Water Association (IWA), l’associació de professionals de l’aigua més gran del món, les EDAR podrien consumir entre l’1 i el 3% de tota l’energia generada.

Les depuradores de Sabadell –Riu Sec i Riu Ripoll– són dues de les plantes de sanejament de les aigües residuals més grans del país i s’estan convertint en referents economia circular i valorització de residus. L’Ajuntament de Sabadell i Aigües Sabadell treballen en un projecte de transformació global, el Biotop, que té com a objectiu descarbonitzar l’activitat del cicle de l’aigua a la ciutat i situar-la com a motor de transició ecològica, digital i justa.

El director de CWP, Xavier Amores, finalista del Clúster Manager de l´Any d´Europa

Posted by: Parc UdG General 27 set. 2022 : 0 Tags: finançament, finançament, finançament, premis, R+D, R+D, R+D, usuari Parc

El director del clúster de l’aigua de Catalunya (Catalan Water Partnership), Xavier Amores (1978), ha estat elegit aquest dilluns a Praga (República Txeca) com un dels tres millors directors dels clústers de l’any 2022 a Europa. El gironí optava a ser el Clúster Manager de l’Any, dins de la 8a edició de la Conferència Europea de Clústers, organitzada per la Comissió Europea i amb el suport del Ministeri txec d’Indústria i Comerç i de la Plataforma Europea de Col·laboració de Clústers (ECCP ). El jurat va valorar l’impacte del clúster de l’aigua de Catalunya el darrer any per projectes i activitats a l’àmbit europeu. A la final d’aquest esdeveniment, Amores competia amb Kristina Sermuksnyte-Alesiuniene -la guanyadora-, directora del Clúster Agroalimentari de Lituània, i amb Elena Bocci Veronica, directora de DITECFER Districte de Tecnologies Ferroviàries de la Toscana (Itàlia).

Amores, vinculat sempre al món de la innovació, explica que ser finalista del Clúster Manager de l’Any és un gran reconeixement i una gran satisfacció. Hi ha més de 1.500 clústers a la Unió Europea i el sector de l’aigua no és dels més importants en pes econòmic o percentatge del PIB si ens comparem amb sectors com l’automoció, l’alimentació o l’energia. Però tothom és conscient que és un sector estratègic per al nostre futur i alhora és un sector on Catalunya és un referent clau tecnològic i d’innovació”.

A l’esdeveniment hi han participat més de 500 responsables polítics, gestors i professionals de clústers, entre d’altres. Amores remarca que “no és habitual que un clúster participi en tants projectes europeus. Un dels factors que ens han reconegut és per la diversitat d’activitats que impulsem: internacionalització, R+D, innovació, digitalització, impuls de l’economia circular…”.

El Catalan Water Partnership té avui 120 empreses associades i Amores va entrar a la seva estructura el 2012 quan només n’hi havia 18. Durant aquest període, el clúster ha crescut en representativitat i participa en una vintena de projectes anuals amb gran impacte en les associacions. En els darrers anys s’han mobilitzat projectes amb un pressupost de més de 44 milions d’euros, en gran part amb finançament europeu, ja que formen part de 10 projectes a diferents línies molt competitives de la Unió Europea. Amores destaca que “l’últim any hem aconseguit créixer en socis, projectes i activitats de manera molt significativa. Aquest nomenament reconeix tant la diversitat de serveis que estem oferint, l’impacte dels projectes que estem impulsant o en què participem, i també reconeix una trajectòria i un entorn on hi ha hagut una política de clústers. El CWP l’any vinent farà quinze anys i són moltes les persones que ens han ajudat; és un reconeixement col·lectiu a tot el clúster: els socis, la junta directiva, el president i sobretot l’equip de deu persones”.

Xavier Amores, director del clúster de l’aigua de Catalunya

Sobre Xavier Amores

El gironí Xavier Amores havia treballat anteriorment a la consultoria tecnològica i de gestió de la innovació, ia l’administració pública a l’àmbit de la innovació i la promoció econòmica del sector de l’energia. Des del 2012 és el director del Catalan Water Partnership. Paral·lelament, va realitzar el doctorat i una tesi sobre la gestió de la innovació a empreses de serveis tecnològiques i algunes publicacions. Actualment, imparteix classes sobre innovació a la Universitat de Girona i a l’escola de negocis EADA Business School, on és professor associat a diferents Màsters i l’MBA

El clúster de l’aigua, un dels més grans de Catalunya

El Catalan Water Partnership és el clúster de l’aigua de Catalunya, té la seu a Girona i una trajectòria de més de catorze anys. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre formada per empreses i centres de coneixement que operen en el sector de l’ús sostenible i el tractament de l’aigua i que té com a missió millorar la competitivitat global dels seus associats. És un dels clústers més grans en l’àmbit europeu i mundial del sector de l’aigua, amb presència als principals esdeveniments de l’aigua al món. Lidera projectes en alguns dels reptes principals del sector com l’economia circular, la reutilització d’aigua i la digitalització. També promou activitats d’internacionalització (a més de 25 països) acompanyant pimes i empreses del sector de l’aigua als principals esdeveniments a Àsia, Àfrica, Estats Units o Sud-amèrica.

L’ICRA patenta una nova tecnologia que elimina els contaminants persistents de l’aigua

Posted by: Parc UdG General 07 juny 2022 : 0

El sistema creat per l’equip de l’ICRA permet eliminar els PFAS i altres contaminants emergents del medi aquàtic amb un cost entre 60 i 120 vegades més econòmic i de forma sostenible, sense utilitzar reactius químics.

La recerca està liderada per la invetigadora de l’ICRA, Jelena Radjenović, que precissament avui rebrà el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021.

La investigació s’emmarca en el projecte europeu Electron4water

El desenvolupament d’elèctrodes nanoestructurats d’esponja de grafè per al tractament de l’aigua és la nova tecnologia patentada per l’equip d’investigadors de l’ Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), que no utilitza productes químics i és entre 60 i 120 vegades més econòmica que altres processos electroquímics. Aquests elements nanotecnològics permeten, per primera vegada, un tractament electroquímic dels contaminants persistents de l’aigua sense produir compostos tòxics provinents de l’oxidació del clorur, la qual cosa és la principal limitació dels materials d´elèctrodes existents.

La recerca forma part del projecte europeu Electron4water que lidera Jelena Radjenović, professora d’investigació ICREA a l’ICRA, que serà guardonada avui dimarts 7 de juny amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021, atorgat pel Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

Una de les principals preocupacions a nivell mundial és la seguretat en el subministrament d’aigua a causa del canvi climàtic i la presència de substàncies altament tòxiques i persistents com els compostos perfluoroalquilats (PFAS) en medis aquàtics. “En la cerca de les noves tecnologies per eliminar els PFAS i altres contaminants emergents, els processos electroquímics ofereixen molts avantatges respecte a altres processos d’oxidació avançada. Utilitza només el corrent sense afegir reactius químics i alhora té la capacitat de tractar aigua de qualsevol origen, des de l’aigua de l’aixeta fins a efluents industrials, o el fet de trencar els enllaços carbono-flúor, C-F, un dels enllaços químics més forts, superant un dels obstacles més grans presentats en processos avançats d’oxidació” – explica Jelena Radjenović. No obstant això, l’aplicació massiva d’aquests processos ha estat limitada, en part, per l’elevat cost dels elèctrodes, que va dels 3.000€ als 6.000€ per m² i per la generació dels subproductes clorats d’alta toxicitat a causa de l’oxidació de clorur durant el tractament, ió que es troba a totes les aigües.

Aquestes limitacions desapareixen amb els avenços aconseguits per l’equip de l’ICRA. Les esponges de grafè desenvolupades ofereixen notables avantatges respecte als materials actualment utilitzats en elèctrodes comercials. El cost de la producció d’aquest material és molt més baix: menys de 50€ per m², fet que el fa altament atractiu per a aplicació a gran escala. A més, el procés de síntesi és fàcilment escalable i permet la funcionalització de l´esponja per atreure i degradar certs grups dels contaminants orgànics, augmentant així l´eficiència del procés a les matrius complexes.

Per a Jelena Radjenović, “Els nous sistemes electroquímics són la gran revolució de la gestió i tractament d’aigües (que també anomenen water 4,0). És un gran avenç cap a la implementació dels tractaments d’aigua descentralitzats en lloc del sistema actual que impera des de fa 100 anys. En un futur, per exemple, tindrem tractaments i reutilització d’aigua directament en edificis o polígons d’empreses, en comptes de disposar només del sistema d’aigua residual i potable de les EDARs o ETAPs. I es podrà adequar al creixement de la població o abastir àrees més remotes”.

En aquest sentit, Jelena insistia en recordar els avantatges del sistema electroquímic: “Funcionen només amb el corrent i es poden acoblar fins i tot a panells solars fàcilment. No requereixen l’afegiment de reactius químics i no hi ha despeses de producció, emmagatzematge, transport i manipulació, són petits de mida (tenen un disseny modular) i es poden automatitzar fàcilment”.

Compoxi seleccionada a la segona convocatòria GALATEA

Posted by: Parc UdG General 09 maig 2022 : 0 Tags: aeroespacial, industrial, materials compostos

El projecte GALATEA està finançat per el programa Horizon 2020

L’empresa del Parc, COMPOXI, dedicada al disseny, enginyeria i qualitat de les estructures aeroespacials i industrials que desenvolupen en materials compostos, ha estat seleccionada a la segona convocatòria GALATEA (programa Horizon 2020) de vals d’acceleració per a creixement blau.

Aquesta segona convocatòria també tenia com a objectiu donar suport al desenvolupament de tecnologies, serveis o productes innovadors transsectorials i transfronterers que abordessin els 22 reptes identificats en 4 dominis clau de creixement blau: port intel·ligent, vaixell intel·ligent, drassana intel·ligent i vigilància marítima.

19 pimes seleccionades obtenen suport financer directe del programa de vals per dur a terme activitats de desenvolupament i transferència de tecnologia, projectes de prototipatge i projectes de demostració a gran escala que tinguin com a objectiu fer front als reptes relacionats amb l’energia, la logística, el medi ambient, digitalització, desenvolupament de serveis, seguretat i fabricació.

La investigadora ICRA, Jelena Radjenovic, Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021

Posted by: Parc UdG General 26 abr. 2022 : 0

El Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) han guardonat la Dra. Jelena Radjenović, professora d’investigació ICREA i investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) on dirigeix el projecte europeu Electron4water, amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021.

Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l’activitat investigadora

Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l’activitat investigadora com de les iniciatives de comunicació i divulgació científica, de mecenatge científic i de cooperació pública i privada en projectes d’R+I a Catalunya. La categoria Premi Nacional de Recerca al Talent Jove té com a finalitat estimular i reconèixer l’esforç dels joves investigadors i de les joves investigadores del sistema català de recerca i innovació que hagin contribuït durant la seva trajectòria professional a l’avenç d’una disciplina científica en qualsevol dels seus àmbits. Així mateix, s’hi valoraran altres aspectes com ara la transferència de tecnologia i l’impacte social de les seves recerques.

En el cas de la Dra. Jelena Radjenović, el guardó se li concedeix per al seu treball en el projecte Electron4water per al desenvolupament d’elèctrodes nanoestructurats d’esponja de grafè de baix cost pel tractament de l’aigua. Aquests nous elements permeten, per primera vegada, un tractament electroquímic dels contaminants persistents, tòxics i cancerígens de l’aigua, com són per exemple composts perfluorats, i sense produir subproductes tòxics típicament observats en tractaments electroquímics usant materials comercials.

Perfil biogràfic de Jelena Radjenović

Jelena Radjenović (Belgrad, Sèrbia, 1980) és professora d’investigació ICREA i investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) de Girona, on treballa des de novembre de 2014. És llicenciada en Enginyeria Bioquímica i Biotecnologia per la Universitat de Belgrad (2004) i doctora en Química Ambiental per la Universitat de Barcelona (2009) amb distinció cum laude, havent treballat, de 2009 a 2014, al prestigiós Advanced Water Management Centre (AWMC) de Universitat de Queensland (Austràlia). És experta en el tractament químic i electroquímic avançat d’aigües residuals, eliminació de contaminants orgànics i inorgànics, centrant-se en la recerca de la interfície d’electroquímica i nanotecnologia.

El projecte europeu RBDCOV estudiarà la vacuna d’HIPRA contra la COVID-19

Posted by: Parc UdG General 26 gen. 2022 : 0 Tags: biotecnologia, Hipra, innovació, innovació, innovació, innovació, innovació, innovació, innovació, innovació

“RBD Dimer recombinant protein vaccine against SARSCoV2” (RBDCOV) és un nou projecte, en el marc del programa Horizon Europe, que està liderat per la farmacèutica biotecnològica HIPRA. Engegat l’1 de desembre, l’objectiu de RBDCOV és provar l’eficàcia, tolerabilitat i seguretat de la vacuna recombinant COVID-19 d’HIPRA en població infantil (incloent-hi adolescents) i en persones immunocompromeses. Els assaigs tindran una durada de 2 anys i mig.

Per dur a terme aquest projecte, HIPRA treballarà amb un consorci internacional que inclou empreses i institucions de cinc països europeus: Espanya (IRSICAIXA, FUNDACIÓ HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON, FUNDACIÓN FILS DE LUCHA CONTRA ELSIDA (FLS), IDIBAPS, IDIBGI, ASPHALION, VINCES CONSULTING, ZABALA INNOVATION), Regne Unit (VERISTAT INTERNATIONAL), Itàlia (FONDAZIONE PENTA), Alemanya (EUROPEAN AIDS TREATMENT GROUP), i Turquia (METPHARM ARASTIRMA GELISTIRME SAGLIK DANISMANLIK). El projecte gestionarà un pressupost de 9.779.211,25 euros.

La vacuna d’HIPRA contra la COVID-19 s’estudiarà en infants, adolescents i pacients immunocompromesos

El projecte RBDCOV preveu la realització de dos assaigs clínics, un en un grup de persones amb el sistema immune compromès i un segon estudi en un o varis grups de nens i adolescents. El projecte RBDCOV contribuirà al desenvolupament de la vacuna d’HIPRA, que té per objectiu protegir de la COVID greu incloent les persones immunocompromeses i garantir una resposta immunitària a llarg termini.

Així mateix, el projecte també contempla que la vacuna sigui accessible per a les campanyes de vacunació a tot el món gràcies a la seva conservació entre 2 i 8º C, que facilita el seu emmagatzematge i distribució.

La vacuna contra la COVID-19 que està desenvolupant HIPRA és una vacuna de proteïna recombinant adjuvada, basada en un heterodímer de fusió del domini d’unió al receptor (RBD) que conté les variants B.1.1.7 (alfa) i B.1.351 (beta) del SARS-CoV-2.

El programa marc Horizon Europe és el programa europeu més gran de recerca i innovació (2021-2027), i entre les seves prioritats figura el suport a la recerca urgent sobre el coronavirus i les seves variants. La Comissió Europea ha seleccionat onze projectes en què participaran 312 equips de recerca de 40 països. RBDCOV és un dels projectes seleccionats que donarà suport a assaigs clínics per a una nova vacuna que pugui arribar més enllà de les fronteres d’Europa, creant vincles amb altres iniciatives europees.

La mateixa comissària europea d’Innovació i Investigació, Mariya Gabriel, va anunciar l’any passat l’aprovació del projecte RBDCOV juntament amb 10 iniciatives més, destacant que la inversió en innovació és clau per afrontar la lluita contra la crisi del coronavirus i enfortir les infraestructures de recerca actuals per a l’actual pandèmia i futures crisis.

Vicorob coordina el projecte de recerca internacional iToBoS, per detectar el risc de melanoma

Posted by: Parc UdG General 15 nov. 2021 : 0 Tags: recerca, recerca, recerca, recerca, recerca, recerca, recerca, recerca, recerca, salut, salut, tecnologia, tecnologia, tecnologia

La Universitat de Girona (UdG) coordina una proposta de la convocatòria de projectes de Diagnòstic digital del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea (UE), per a la diagnosi precoç del càncer de pell o melanoma. El projecte iToBoS, dirigit pel catedràtic de visió per computador Rafael García, ha estat un dels cinc finançats per la UE, d’entre les 158 propostes que s’han presentat a aquesta convocatòria tan competitiva.

El grup de recerca Vicorob coordina aquest projecte de recerca internacional, liderat per García, amb l’objectiu de crear una eina per a la detecció precoç dels tumors de pell. Finançat pel programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea, el projecte iToBoS desenvoluparà un escàner corporal que farà una avaluació integral dels pacients i permetrà detectar diferents tipus de càncer de pell de manera avançada i personalitzada. El projecte té un pressupost total de 12 milions d’euros i acabarà el 2025.

Intel·ligència artificial

El catedràtic de visió per computador de la UdG Rafael García, que lidera el grup iToBoS

Entre els plans, hi ha el d’idear un sistema d’intel·ligència artificial capaç d’integrar informació procedent de diferents fonts: des d’imatges de la superfície cutània del pacient, les seves dades demogràfiques i registres mèdics fins a la informació genòmica a través d’una mostra de saliva. A més, la recerca permetrà desenvolupar un sistema d’intel·ligència artificial per assistir els professionals de la salut en la realització d’un diagnòstic integral del càncer de pell personalitzat per a cada pacient. S’espera que l’avenç contribueixi a millorar les taxes de detecció i a generar diagnòstics altament individualitzats.

L’eina es basa en les tendències més recents en intel·ligència artificial per combinar dades ja disponibles i obtingudes amb tecnologies existents actualment (imatges dermatoscòpiques) amb informació adquirida a partir de l’innovador escàner d’iToBoS. A més, els algoritmes integraran dades addicionals del pacient –historial mèdic, genòmica, edat, sexe…– per avaluar les pigues d’acord amb les característiques de cada pacient.

A més, amb les exploracions successives sistemàtiques d’un pacient, el sistema també podrà detectar els canvis que es produeixen en les pigues dels pacients, integrant aquesta informació en el sistema d’intel·ligència artificial que es desenvoluparà. L’enfocament global que proposa el projecte permetrà calcular de manera holística el risc de cada individu, tot diagnosticant abans i amb més precisió les malalties de la pell. Així, preveuen augmentar l’efectivitat i l’eficiència en la presa de decisions clíniques personalitzades.

Un equip internacional de dinou socis

La Universitat de Girona lidera el consorci internacional de dinou organitzacions que formen part del projecte. S’hi troben cinc centres de recerca de destacat nivell científic i acadèmic (Universitat de Girona; Leibniz Universität Hannover – Alemanya; MTA SZTAKI Hungarian Academy of Sciences – Hongria; Fraunhofer HHI – Alemanya; i National Technical University of Athens – Grècia), quatre empreses multinacionals (Bosch – Espanya, IBM – Israel, Barco – Bèlgica i RICOH – Espanya), sis pimes (OptoTune – Suïssa, Coronis Computing – Espanya, Trilateral Research – Irlanda, V7 – Regne Unit, Isahit – França i Torus Actions – França), tres hospitals (Hospital Clínic de Barcelona, Università degli Studi di Trieste – Itàlia i The University of Queensland – Austràlia) i l’associació de pacients Melanoma Patient Network Europe, amb seu a Suècia.

Un tipus de càncer comú i en augment

El càncer de pell és la neoplàsia maligna humana més comuna i la seva incidència ha augmentat en els darrers deu anys. Dels diferents tipus de càncer de pell, el melanoma constitueix la primera causa de mort. Segons les estadístiques més recents, el melanoma cutani és el sisè tipus de càncer més comú a Europa, amb més de 144.000 casos nous diagnosticats l’any 2018.Afortunadament, el melanoma es pot curar si es tracta en una etapa primerenca. Més de el 90 % dels pacients amb melanoma segueixen vius després de 5 anys, si es tracten a temps. Si s’ha produït una disseminació de les cèl·lules canceroses (melanoma metastàtic), la proporció de pacients vius després de 5 anys pot ser del 23 % o menys. Per aquests motiu, un diagnòstic ràpid és essencial per garantir que es dugui a terme el tractament abans que es produeixi la disseminació local i metastàtica.

FONT: ElPuntAvui

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua participa en el projecte europeu Merlin

Merlin és un nou projecte europeu que busca solucions noves per restaurar les funcions dels ecosistemes d’aigua dolça com, per exemple, millorar la retenció de les inundacions. La investigació compta amb quatre partners espanyols: l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), la consultora ambiental i-Catalist, la Universitat del País Basc i la Diputació Foral de Guipúscoa.

Les catàstrofes causades per les recents inundacions al centre d’Europa han mostrat com interactuen el canvi climàtic i l’enginyeria fluvial, així com la importància de restaurar i renaturalitzar els sistemes fluvials i les seves planes d’inundació associades. Precisament per trobar solucions naturals contra les inundacions acaba de posar-se en marxa el projecte internacional Merlin finançat per la UE amb 21 milions d’euros, en què participen quatre entitats espanyoles, entre elles l’ICRA.

El projecte europeu busca solucions noves per restaurar les funcions dels ecosistemes d’aigua dolça

Merlin (Mainstreaming Ecological Restoration of Freshwater-related ecosystems in a Landscape context: Innovation, upscaling and transformation) busca solucions noves i àmpliament aplicables per restaurar les funcions dels ecosistemes d’aigua dolça, per exemple per millorar la retenció de les inundacions i emmagatzemar el diòxid de carboni. El projecte està coordinat per la Universitat de Duisburg-Essen (UDE) i participen 44 socis de tot Europa, entre ells universitats, instituts de recerca, organitzacions de conservació de la naturalesa i parts interessades d’empreses, governs i municipis. Els partners espanyols són l’ICRA, i-Catalist, la Universitat del País Basc i la Diputació de Guipúscoa. Tal com explica Sebastian Birk, del Grup de Treball d’Ecologia Aquàtica de la UDE i coordinador del projecte juntament amb el professor Daniel Hering, “són molts els sectors econòmics i socials que es beneficien de la restauració, i aquesta requereix la contribució de molts actors”. En aquest sentit, segons Vicenç Acuña, cap de l’Àrea de Recursos i Ecosistemes de l’ICRA, “la nostra tasca consistirà en la quantificació de la demanda de serveis ambientals en l’àmbit europeu, per veure en quines zones s’han d’invertir més recursos a renaturalitzar o restaurar ecosistemes. Això permetrà realitzar les inversions de restauració o renaturalització allà on hi hagi una major demanda social per fer-ho, i no allà on es decideixi des d’un punt de vista d’oportunitat tècnica o política, facilitant així doncs la seva acceptació social”.

10 milions d’euros del finançament de la UE es destinaran a restaurar, des de Finlàndia fins a Israel, 17 zones de rierols, rius, pantans i aiguamolls per aconseguir arribar a un estat gairebé natural. Aquests grans projectes s’ampliaran amb el finançament de la UE i es convertiran en models europeus. “Un dels objectius és la cooperació amb les indústries que poden beneficiar-se de la restauració, per exemple, l’agricultura, la producció d’aigua potable i les companyies d’assegurances”, explica Daniel Hering. Els efectes de les mesures es comptabilitzaran econòmicament i ecològicament.

A Espanya, el projecte de restauració subvencionat és l’enderrocament de diverses preses al riu Deba, Guipúscoa, en el tram fluvial entre Mendaro i Arrasate, associades a minicentrals hidràuliques.