Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 20 Abr 2016 Comentaris: 0 Tags:

Sílvia Osuna Oliveras (Castelló d’Empúries, 1983) ha estat guardonada amb el Premi Fundació Princesa de Girona- Recerca Científica 2016 per la seva contribució a una nova forma de desenvolupament d’enzims -els catalitzadors químics de la vida- que permetrà abaratir la producció de fàrmacs. Osuna que treballa al parc tecnològic de la UdG, va estudiar Química, i va fer la tesi sobre molècules de carboni. Va fer estades de recerca a Los Angeles i per Europa. Va demanar la beca europea Marie Curie, i va poder anar a Los Angeles dos anys. En tornar ha anat demanant beques del Ministeri per anar «sobrevivint», va explicar ahir.

El jurat, reunit en aquesta ocasió a la seu del Consell Valencià de Cultura, va decidir, de forma unànime, premiar Osuna «per la seva recerca enfocada al desenvolupament d’enzims a la carta mitjançant la química computacional per a la síntesi i producció de fàrmacs». El veredicte destaca la premiada «per la seva excel·lència científica, l’audàcia en el plantejament de la seva recerca i la capacitat d’innovació en el desenvolupament d’una nova tecnologia».

La científica altempordanesa va explicar ahir que li van trucar directament de la Fundació per comunicar-li el premi. «Estic molt contenta, no m’ho crec, encara estic al·lucinant», va dir.

Osuna va explicar que l’han premiat per un projecte que fa poc m’ha li havia concedit la Unió Europea que «és per dissenyar enzims per qualsevol reacció que siguin importants i d’interès industrial. La idea és utilitzar els enzims -catalitzadors del nostre cos- i fer-los modificacions perquè facin el que volguem nosaltres. Estan optimitzats per les reaccions del nostre cos i seria fer que fessin altres funcions. Es farien servir per la indústria per sintetitzar qualsevol medicament que sigui d’interès. Com que treballen a temperatura ambient són biodegradables i ofereixen molts avantages respecte als catalitzadors tradicionals que se solen fer servir».

Osuna va indicar que no es pot queixar pel finançament per a la recerca. «Aquest projecte és de 1,5 milions d’euros i començarà d’aquí a un mes. Estic ara molt ocupada. Sí que es veritat que tal com estan les coses no estaria de més més diners però no em puc queixar», va assenyalar. Tot seguit va deixar clar que «el món de la recerca és molt complicat, costa. Fa dos anys jo estava a l’atur. És anar intentant sobreviure i esperant que algun dia les coses s’arreglin». El Premi serà un impuls per a la seva carrera: «És molt important. Se m’estan posant tots els vents a favor».

FONT: Diari de Girona

Sílvia Osuna Oliveras
Nascuda a Castelló d’Empúries el 1983, Sílvia Osuna Oliveras és llicenciada i doctora en química per la Universitat de Girona. Ha realitzat estades d’estudi i recerca a institucions com la University of California a Los Angeles (Estats Units) o la Université Libre de Bruxelles (Bèlgica). Sílvia Osuna Oliveras, del grup de recerca Química Teòrica i Modelatge i Enginyeria Molecular (QTMEM) de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la UdG, s’ha convertit en la investigadora més jove d’aquesta universitat que ha rebut un ajut europeu Starting Grant, en el seu cas, d’1,4 milions, que s’invertiran en una recerca que té per objectiu abaratir el procés de fabricació dels fàrmacs. La seva recerca s’ha centrat en el desenvolupament del projecte MetMoDEzyme, que té com a objectiu desenvolupar un protocol computacional que permeti dissenyar enzims per abaratir els preus de producció dels fàrmacs. Els enzims són els catalitzadors de la natura que fan possible totes les reaccions químiques necessàries per a la vida.
Posted by: General 05 Abr 2016 Comentaris: 0 Tags: ,

L’start-up gironina presenta una xarxa social que aposta per destacar els moments rellevants de la nostra vida de forma privada.
L’start-up Lideralia va presentar dissabte 2 d’abril a l’Auditori de Girona, la seva nova app Mylife, una xarxa social privada pensada per recopilar moments únics ordenats de forma cronològica.
Dos dies més tard, més de 1.500 persones ja s’han descarregat l’aplicació i les previsions són arribar a les 15.000 descàrregues a finals de setmana. Tot un èxit per a una empresa gironina que es va crear fa poc més de dos anys.

Mylife serveix per compartir fotografies, enllaços, records i comentaris, però només en els cercles que triï l’usuari. En un moment el que sembla que tot és públic i que tenim una excés de fotografies i continguts als nostres dispositius, Mylife ens permet destacar els moments més especials i compartir-los amb qui nosaltres decidim de forma privada. El target és molt ampli: tothom pot utilitzar aquesta xarxa. A més, és molt intuïtiva i els continguts s’ordenen de forma cronològica. Com diu el director de Lideralia, Jordi Martínez, Mylife és “com portar la teva vida a la butxaca”. “És la primera xarxa social que ens pot unir diferents generacions, tant els fills com els pares i els avis: el nexe comú és compartir records”, assenyala Martínez. Llegir més…

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), amb la seu al Parc Científic i Tecnològic de Girona, lidera un nou projecte -seleccionat pel programa europeu Water JPI- que pretén desenvolupar un sistema flexible i integrat de tecnologies per aprofitar els recursos procedents de les aigües residuals i les pluvials, a més de facilitar una gestió intel·ligent de l’aigua a nivell urbà. El projecte compta amb un pressupost de més d’un milió d’euros i en la seva execució col·laboren centres de recerca danesos, italians i portuguesos al costat de l’empresa espanyola Acciona Agua. D’aquesta manera, queda coberta tota la cadena, des de la recerca bàsica fins a l’explotació al mercat.

El projecte, coordinat pel doctor Ignasi Rodríguez-Roda, proposa la combinació de diferents conceptes relacionats amb el tractament descentralitzat en el col·lector d’aigües pluvials per a la recuperació i producció de recursos valuosos com l’aigua, l’energia (metà) i els productes químics d’alt valor afegit per al seu ús a nivell local i en funció de les necessitats. Aquest plantejament tindrà un efecte positiu per a la gestió de les infraestructures centralitzades existents d’aigües residuals enfront d’episodis dinàmics, com són les tempestes combinades amb llargs períodes de sequera. També s’analitzarà l’impacte d’aquesta activitat en les característiques de l’aigua residual que són transportades pel col·lector fins a l’estació depuradora d’aigües residuals.

El projecte està estructurat al voltant de cinc blocs de treball, entre els quals hi ha l’estudi de la producció d’aigua regenerada a partir de la filtració per osmosi, l’estudi de la recuperació d’energia en un reactor anaeròbic de membranes a partir de l’aigua residual i l’estudi sobre la possibilitat de produir sosa càustica i oxigen.

FONT: Diari de Girona

Una nova recerca ha trobat una manera per tal de predir millor els efectes químics en els sistemes biològics que podrien reduir la necessitat d’experimentar amb animals.

Els compostos químics produeixen els seus efectes en l’organisme mitjançant la seva interactuació amb un o més receptors o “dianes” moleculars. Aquestes interaccions desencadenen una sèrie de mecanismes biològics que potencialment podrien al seu torn resultar efectes adversos per a la salut. Els científics estan tractant de retratar aquesta cascada d’efectes en models coneguts com a Ruta de Resultats Adversos (de l’anglès “Adverse Outcome Pathways”, AOPs). La idea és que, en el futur, aquests models podrien ajudar a predir els efectes potencials de milers de compostos químics sense necessitat d’experimentar amb animals. No obstant això, actualment l’aplicació dels AOPs a nivell de presa de decisions és encara limitada.

El nou estudi, realitzat per científics de la Universitat de Brunel, de Londres, i AstraZeneca, en col·laboració amb l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), suposa un pas endavant en la validació d’aquests models, ja que permet incloure aspectes mesurables, i no purament qualitatius, que no s’havien considerat fins ara. Això podria tenir implicacions no només a l’hora de reduir els assajos amb animals, sinó també a l’hora de desenvolupar millors assajos in vitro, ja que inclou una perspectiva cinètica.

Els investigadors d’aquest treball han estudiat els efectes d’un fàrmac antiinflamatori en els peixos per desenvolupar la primera xarxa AOP quantitativa, basada en concentracions plasmàtiques d’aquest compost químic. L’estudi va demostrar que factors com la capacitat dels productes químics per incorporar-se i distribuir-se en l’organisme, la seva potència i la seva interacció simultània amb múltiples receptors juguen un paper crític en la capacitat predictiva dels AOPs.

El doctor Luigi Margiotta-Casaluci, investigador de la Universitat de Brunel i principal autor d’aquest estudi, afirma que “els AOPs tenen un gran potencial per recolzar els científics i els organismes reguladors a l’hora de poder avaluar fins a quin punt són segures les substàncies químiques sense necessitat d’utilitzar test en animals per a cadascuna de les substàncies considerades. Esperem que avanços com els assolits en aquest estudi respecte a la integració en el model d’AOPs d’aspectes quantitatius, i no solament qualitatius, puguin ajudar a descobrir tot el potencial d’aquests models per predir la toxicitat química i recolzar la presa de decisions per a un ús més segur dels productes químics”.

L’article “Les dinàmiques d’exposició interna dirigeixen les Rutes de Resultats Adversos dels glucocorticoides sintètics en els peixos” (“Internal exposure dynamics drive the Adverse Outcome Pathways of synthetic glucocorticoids in fish” està publicat per la revista Scientific Reports del grup editorial Nature. Aquest treball de recerca ha estat subvencionat pel “Biotechnology and Biological Sciences Research Council” (BBSRC) i pel programa de recerca AstraZeneca Global Environment.

Sobre AstraZeneca
AstraZeneca és una companyia farmacèutica global i innovadora centrada en el descobriment, desenvolupament i comercialització de medicaments sota prescripció mèdica, principalment per al tractament de malalties cardiovasculars, metabòliques, respiratòries, inflamatòries, autoinmunes, oncològiques, infeccioses i neurològiques. AstraZeneca opera en més de 100 països i els seus medicaments innovadors són usats per milions de pacients a tot el món.

Sobre Brunel University London
La Brunel University London és una universitat internacional que afronta els desafiaments de la societat a través d’una recerca aplicada i innovadora i a través de programes educatius. Fundada el 1966, la universitat té un gran prestigi en moltes disciplines dins de la recerca, al mateix temps que treballa en col·laboració amb la indústria, la qual cosa contribueix a la innovació global i a canvis polítics.

Sobre ICRA
L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), situat a Girona, es va fundar el 2006 com una iniciativa del Govern de Catalunya per a la recerca multidisciplinària de l’aigua. La característica específica d’ICRA és, doncs, l’aglutinació de la majoria de les àrees estratègiques de recerca de l’aigua (química, ecologia, tecnologia de l’aigua, microbiologia, etc.) en un sol institut, la qual cosa permet la integració i l’impuls a una perspectiva mediterrània dels problemes de l’aigua. Les línies de recerca de l’ICRA estan organitzades en tres àrees principals: recursos i ecosistemes, qualitat de l’aigua, i tecnologies i avaluació.

El Parc Científic de la Universitat de Girona juntament amb l’Eurecat-Ascamm, Centre Tecnològic de Catalunya,  van celebrar el passat 17 de setembre una jornada per a usuaris del Parc Científic, empreses i institucions del territori de Girona, sobre el Rapid Manufacturing i Rapid Prototyping.

A la jornada, on van participar més de 30 persone18s, els ponents Felip Esteve (director d’ASERM – Asociación Española de Rapid Manufacturing), Joan Guasch (director Àrea de mercats públics a Eurecat) i Antoni Camí (Desenvolupador de producte a Eurecat), van explicar als assistents com aquestes tecnologies representen un nou paradigma del desenvolupament industrial per l’obtenció de productes i prototips finals altament personalitzats (a partir d’un model CAD digital), de geometria complexa i valor afegit, amb un cost de producció assequible i flexibilitzant la producció en funció de la demanda del mercat o de cada client.

Jornada Rapid Manufacturing i Rapid Prototyping

Les dades es desprenen de la informació publicada per la Comissió Europea referent a les sol·licituds d’Instrument PIME dins d’Horitzó 2020.

La Comissió Europea acaba de publicar els resultats de l’última ronda de la Fase 2 del programa Instrument PIME, dels quals es desprèn que un total de 7 empreses espanyoles han estat beneficiàries d’aquests ajuts, ocupant el primer lloc dels països participants.

Des que es va posar en marxa aquest programa en el marc d’Horitzó 2020, la Comissió Europea ha concedit ajudes a un total de 214 empreses dels països membres, sent Espanya el país amb major nombre de projectes aprovats (32). D’aquests projectes, el 25% (8 d’ells) estan liderats per pimes ubicades en parcs científics i tecnològics membres d’APTE.

H2020 SME Instrument

Aquestes empreses són: SEDET (Parcs Tecnològics de Castella i Lleó), NEOS (Parc Científic i Tecnològic de Guipúscoa / Parc Tecnològic del Vallès), OXCTA (Parc Tecnològic Walqa), BULTACO (Parc Científic de Leganés Tecnològic (Universitat Carlos III de Madrid) , ESTEYCO SAP (Barcelona Activa), PROALT (Parc Científic de Madrid), FARSENS (Parc Científic i Tecnològic de Guipúscoa) i Biolan (Parc Científic i Tecnològic de Bizkaia).

Cada projecte rep 2,5 milions d’euros, 5 en el cas dels projectes del sector salut, per al seu desenvolupament.

Des del llançament del programa de l’1 de gener de 2014, 214 pimes de 22 països han estat seleccionats en la Fase 2 de l’Instrument PIME sent beneficiàries de més de 294 milions d’euros.

L’Instrument PIME es va crear com un esquema de finançament en fases mitjançant subvenció dirigit a donar suport a aquelles pimes, que tingui l’ambició de créixer, desenvolupar-se i internacionalitzar-a través d’un projecte d’innovació de dimensió Europea. El Programa contempla 3 fases: Fase 1, Avaluació de concepte i viabilitat; Fase 2, Desenvolupament, demostració i replicació en el mercat; i Fase 3, Comercialització.

Font: APTE (Asociación de Parques Científicos y Tecnológicos de España)

Posted by: Projectes, Projectes, Projectes 27 Mai 2015 Comentaris: 0 Tags:

El projecte SME e-Learning (www.sme-elearning.net) s’ha posat en marxa amb finançament de la UE per provar, transferir i augmentar el coneixement i l’accés a les pràctiques d’e-learning, comuns en el sector de la educació formal. Aquestes accions en l’àmbit de l’aprenentatge en línia resulten crucials per donar resposta a les competències professionals necessàries per a desenvolupar i mantenir el creixement de les PIME a Europa. El projecte té una durada de dos anys (setembre 2014 -agost 2016) i està constituït per 8 socis de 5 països europeus.

L’objectiu d’aquest projecte és garantir a través de la creació d’un portal “SME e-Learning” que les PIME siguin conscients de les oportunitats d’aprenentatge en línia per a elles, i el que és més important, com utilitzar-les de manera que aquestes oportunitats representin un avantatge i assegurar, així, l’acceptació per part dels directius i els treballadors. Aquest consorci del projecte té per objectiu contribuir al desenvolupament d’economies fortes a través de la identificació i l’ús de sistemes innovadors de formació.

Agraïm que pugui dedicar uns minuts a emplenar aquest formulari preparat d’acord amb els propòsits del projecte SMEELEARN, que es desenvolupa en el marc del Programa Erasmus + amb un consorci format per socis del Regne Unit, Itàlia, Eslovàquia, Espanya i Grècia. El projecte SMEELEARN (http://www.sme-elearning.net/index.html) té per objectiu provar i transferir les pràctiques de l’educació a distància, comuns en l’àmbit de l’ensenyament formal, a les Pime, amb la finalitat d’abordar les competències professionals necessàries.

Com EMPRESARI D’UNA PIME agrairem rebre la seva opinió sobre l’educació a distància i els seus potencials beneficis.

Podeu consultar aquí l’enquesta

The European Youth Award (EYA) és una competició paneuropea que vol motivar la joventut, emprenedors i start-ups a desenvolupar projectes digitals de caràcter social que contribueixin al compliment dels objectius establerts pel Consell d’Europa i l’Estratègia Europa 2020. La seva propòsit és demostrar el potencial dels joves a l’hora de donar amb solucions creatives utilitzant Internet i la tecnologia mòbil.

Els guanyadors seran convidats al EYA Festival, una prestigiosa plataforma per a l’intercanvi de coneixement i experiències internacionals, així com un esdeveniment únic que et donarà l’oportunitat de desenvolupar els teus projectes i establir una xarxa infinita de nous contactes i futurs col·laboradors. El Festival se celebra a la ciutat de Graz (Àustria) del 18 al 21 de Novembre.

Qui pot participar?

La gent que compleixin els següents requisits podran prendre participar en la competició:
• Talents emergents i joves creatius menors de 30 anys (nascuts després del 1985.01.01)
• Residents en algun dels estats membres de la Unió Europea o el Consell d’Europa
• Que hagin desenvolupat projectes digitals innovadors de caràcter social.

6 categories per a 2015

HEALTHY LIFE: fitness | nutrition | healthcare
SMART LEARNING: education | e-skills | open science
CONNECTING CULTURES: arts | games | diversity
GO GREEN: sustainable energy | mobility | urban development
ACTIVE Citizenship: free journalism | open government | social cohesion
MONEY MATTERS: financial literacy | employment | smart Consumerism

Calendari European Youth Award

Més informació al web del European Youth Award

Del 12 al 16 de maig de 2014, la Fundació Campus Arnau d’Escala, ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, acull a Girona al Comitè executiu del Projecte Europeu de Cooperació amb Turquia “Impulsar els Drets de la Gent Gran i els Serveis d’Atenció cap al marc regulatori de la Unió Europea” del qual en forma part. Llegir més…