972 18 34 00
Posted by: General 14 oct. 2020 : 0 Tags:

 

Sílvia Osuna a l’entrega del premi talent jove

La investigadora empordanesa Sílvia Osuna va rebre ahir el Premi Nacional de Recerca 2019 en la categoria de Talent Jove, que atorga el Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Osuna és professora d’investigació ICREA a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona (UdG). Està especialitzada en l’estudi dels processos bioquímics relacionats amb la catàlisi enzimàtica i el desenvolupament de simulacions i eines computacionals per al disseny de nous enzims d’interès per a la indústria farmacèutica.

Els Premis van celebrar ahir l’entrega de guardons en la seva trentena edició i també van reconèixer l’oncòleg Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, amb el Premi Nacional de Recerca. Tabernero ha esdevingut un dels investigadors més rellevants i amb majors contribucions internacionals a la recerca oncològica, especialment en el camp dels tumors gastrointestinals i les teràpies moleculars.

També es van guardonar l’Associació Catalana de Comunicació Científica, la Fundació Científica de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, i el Ricoh Additive Manufacturing Centre (Ricoh-CIM UPC).

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 16 abr. 2020 : 0 Tags: , ,

Miquel Costas Salgueiro, professor ICREA de l’Institut de Quimica Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona, ha sigut un dels 185 guanyadors de la convocatòria Advanced Grant 2019 del Consell Europeu de Recerca – European Research Council (ERC). Dels 14 concedits a Espanya, 10 van a parar a investigadors que desenvoluparan el projecte en una institució catalana.  

Miquel Costas, membre de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la UdG

L’ajut atorgat al Dr. Costas pel projecte ECHO-GRACADE – Enantioselective C-H Oxidation Guided by Rational Catalyst Design està dotat de 2.49 milions d’euros per a desenvolupar un projecte de recerca puntera en el camp de la química orgànica durant 5 anys. A més a més el projecte també permetrà la contractació de 8 investigadors en l’etapa doctoral i postdoctoral durant quatre anys que formaran part del seu equip d’investigació. 

El Dr. Miquel Costas s’ha convertit en el primer investigador d’aquesta universitat que ha obtingut un ajut d’aquest tipus i també el primer que ha obtingut dos dels tres ajuts individuals més prestigiosos de la ERC, la Starting Grant (2010-2015) i l’Advanced Grant (2020-2025). El Dr. Costas també ha obtingut el premi a l’ excel·lència investigadora de la Real Societat Espanyola de Quimica al 2014 i el premi ICREA 2019. 

La química orgànica estableix camins per preparar les molècules que formen els medicaments, els detergents, els sucres, els polímers, les proteïnes, i en definitiva tots els compostos, sense metalls, que suporten la vida i el benestar de les societats modernes. Els avenços més importants en aquest camp són aquells que obren camins nous, inaccessibles fins al moment i que obren l’accés a nous productes, o fan les síntesis més curtes, amb menys residus i amb mínima aportació d’energia. 

L’objectiu d’aquest projecte és fer possible un d’aquests camins, potser el més curt imaginable, que és instal·lar amb precisió quirúrgica grups OH en enllaços C-H. Perquè és tan important aquest procés? Perquè els grups OH donen funcionalitat a les molècules; les podem usar per fer altres molècules i poden ser reconegudes per receptors biològics, entre altres efectes. 

Un dels elements clau del projecte és que en aquest procés implantarem quiralitat a les molècules. La quiralitat és una propietat física de determinades substàncies, que esdevé clau en el reconeixement per receptors biològics. Per exemple, les dues mans d’una persona tenen quiralitat. A priori son físicament iguals, però no podem superposar una a sobre de l’altre, i si volem donar la ma a una altre persona, necessitem que les dues tinguin la mateixa quiralitat (la ma dreta només reconeix una altra ma dreta, i el mateix passa per l’esquerra). Multitud de processos biològics es basen en aquest reconeixement i per tant, si volem fer molècules d’ús biològic, hem d’implantar en elles la quiralitat.   

Aquesta reacció, instal·lar grups OH en enllaços C-H implantant al mateix temps quiralitat és una eina molt potent en biosíntesis i els organismes vius la fan servir de manera habitual mitjançant enzims. La reacció en canvi és impossible amb les eines químiques (reaccions) de que disposem. El projecte planteja crear aquestes eines, en base a fer models minimalístics dels enzims. Es a dir construir catalitzadors que es comportin com els enzims, però que tinguin un numero petit d’àtoms, a diferència dels enzims que tenen milers.  

Al final d’aquest projecte s’hauran creat les eines que ens permetran preparar molècules orgàniques d’interès en biologia i medicina de mitjançant processos  més nets, més econòmics i basats en recursos renovables. 

Posted by: General, General 16 abr. 2020 : 0 Tags: ,
Sílvia Osuna obté el guardó Fundació Princesa de Girona

Sílvia Osuna, investigadora ICREA del IQCC de la UdG

Sílvia Osuna, professora ICREA de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la UdG, ha guanyat un projecte de recerca del Human Frontier Program (HFP) en col·laboració amb tres grups internacionals per un import d’1,35 milions de dòlars.

El Human Frontier Science Program (HFSP) ha anunciat avui la llista dels projectes concedits en la convocatòria de 2020, entre els que destaca el de la investigadora de la UdG Sílvia Osuna (ICREA) que se centra en “l’evolució dels conjunts conformacionals i cinètics durant les transicions funcionals” i té una durada de tres anys.

A més d’Osuna, l’equip està format pel professor Tokuriki, de la University Bristish Columbia (Canadà), que coordina la subvenció, el professor Fraser, de la University of California, San Francisco (EUA) i el professor Noji, de la University of Tokyo (Japó).

La sol·licitud d’aquest equip internacional s’ha situat en el setè lloc dels 20 projectes concedits. D’entre un total inicial de més de 500 cartes d’intenció es van acabar rebent una seixantena de sol·licituds completes, d’entre les que s’han acabat concedint 20 projectes. La dotació total del projecte HFSP en què participa la investigadora Sílvia Osuna és d’1,35 milions de dòlars per a un període de tres anys.

En aquest projecte, s’obtindrà una imatge detallada de resolució dels canvis conformacionals i catalítics a través de les transicions evolutives entre funcions enzimàtiques divergents mitjançant la integració de diversos enfocaments d’avantguarda, inclosos: evolució dirigida (DE), cinètica enzimàtica d’una sola molècula, estructural dinàmica. biologia i simulacions computacionals.

Posted by: General 10 febr. 2020 : 0

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) aborda amb el projecte pioner Electron4Water la depuració d’aigües residuals mirant d’abaratir els costos sense fer servir productes químics.

Un projecte que es desenvolupa quan l’ICRA aborda el desè aniversari de la seva seu a Girona alertant de la necessitat d’aconseguir més fons de les administracions per a recerca.

El director de l’ICRA, Damià Barceló, destaca la importància d’aconseguir una bona qualitat de l’aigua, sigui la residual o la potable, que, sens dubte, beneficiarà el nostre entorn.

Aquest treball requereix importants fons per a la recerca: “La darrera gran inversió en recerca es va fer en el període 2010-2011 i en el marc de la subvenció nominativa, que és quan l’ICRA es va poder dotar de l’equipament científic necessari per posar funcionament diverses línies de recerca”, destaca, afegint-hi que “si en cinc anys no hi ha una inversió potent per a la investigació, el país perdrà posicions en l’àmbit internacional”.

Tecnologia pionera

Equip de recerca del projecte Electron4Water

Damià Barceló explica que l’ICRA aposta per la tecnologia puntera i destaca que un d’aquests projectes és l’Electron4Water. Aquest projecte proposa una tecnologia pionera per depurar l’aigua sense recórrer als productes químics fent servir sistemes nanoelectroquímics basats en l’òxid de grafè reduït, que resulta molt econòmic. El grafè és un material que es caracteritza per posseir una alta conductivitat tèrmica i elèctrica i per combinar una alta flexibilitat i lleugeresa amb una duresa extrema.

L’objectiu principal del projecte és desenvolupar reactors compactes i modulars de baix cost, que no siguin químics, capaços d’operar, alimentats de forma autònoma per panells fotovoltaics. Aquests nous sistemes de tractament seran un avenç en un camp en què les tecnologies de tractament d’aigües i aigües residuals són en gran part deficients: eliminació de contaminants persistents, tòxics i carcinògens del cicle de l’aigua.

Jelena Radjenovic, investigadora principal del projecte, que forma part de l’àrea de Tecnologies i Avaluació de l’ICRA, explica que “la recerca actual sobre l’ús d’elèctrodes de grafè modificat se centra en l’emmagatzematge i la conversió de l’energia”.

En aquests usos, les deficiències del grafè en limiten l’eficàcia, però l’Electron4Water vol convertir aquest problema en un avantatge per induir la degradació electrocatalítica i l’electroabsorció de les substàncies contaminants.

Serà la primera vegada que es faci servir un material cobert de grafè per eliminar els contaminants i els patògens de l’aigua.

Sinergies amb la UdG

El rector de la UdG, Quim Salvi, destaca el gran treball que es fa des de l’ICRA i el repte que representa col·laborar més intensament “en benefici mutu i en benefici de la societat, especialment ara quan tots els indicadors ambientals i climàtics ens porten a un futur en què l’aigua i la seva qualitat seran determinants”.

L’ICRA va ser creat per la Generalitat l’octubre del 2006 en el marc del programa de centres de recerca com una fundació privada que té com a patrons el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, la UdG i l’ACA.

FONT: El PuntAvui

Posted by: General 09 jul. 2019 : 0 Tags: ,

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, acaba de crear a través del projecte europeu NOWELTIES un “laboratori ‘de doctorands per a la recerca de nous materials i tecnologies innovadores en l’àmbit del tractament d’aigües residuals.

La necessitat de fer front a les conseqüències del canvi climàtic, i als cada vegada més freqüents períodes d’escassetat d’aigua, comporta un notable increment de la demanda de solucions tecnològiques per al sector del tractament d’aigües i la recerca de nous professionals capacitats i interdisciplinaris que puguin fer front als futurs desafiaments d’aquest sector i aplicar a la pràctica les directives relacionades amb aquest àmbit.

Amb aquest objectiu l’ICRA ha desenvolupat projecte NOWELTIES, dins el programa Maria Sklodowska Curie, una plataforma (European Joint Doctorate) que ofereix oportunitats de formació avançada per a experts en tractament d’aigües del futur i, al seu torn, inclou un programa d’investigació per el desenvolupament de nous materials i tecnologies (tractaments biològics avançats, processos d’oxidació innovadors, sistemes híbrids) que permetin satisfer les diverses demandes de tractament d’aigües residuals.

 El projecte de recerca està compost per un total de 14 projectes individuals

El projecte de recerca està compost per un total de 14 projectes individuals.

Aquestes tecnologies permetran controlar la contaminació per microcontaminants orgànics, com són els pesticides, fàrmacs, hormones, compostos perfluorats o disruptors endocrins, que actualment no són eliminats per les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) en el procés de recuperació de l’aigua.

“Amb el tractament convencional de tractament d’aigües residuals l’eliminació d’aquests contaminants emergents és baixa i insuficient” – explica la Dra. Mira Petrovic, responsable de línia d’investigació de Contaminants en Aigües Residuals de l’ICRA i investigadora principal del projecte NOWELTIES. “El projecte ajudarà a acabar amb les mancances tecnològiques i les necessitats de coneixement existents en aquest àmbit. S’aprofitaran eficaçment els recursos per a la recerca de nous materials i tecnologies i es crearà una plataforma que ofereixi oportunitats d’estudis d’avantguarda per a la formació dels experts en tractament d’aigües del demà “- afegeix la Dra. Petrovic.

El projecte de recerca està compost per un total de 14 projectes individuals, en el marc de les següents tesis doctorals, que a partir del mes de setembre es desenvoluparan en institucions i centres d’investigació d’Espanya, Itàlia, Alemanya, Sèrbia i Croàcia:

  • Tesi doctoral 1: Understanding biotransformation mechanisms of OMPs during anoxic biological Wastewater treatment (Comprensió dels mecanismes de biotransformació dels OMPs -Organic micropollutants o microcontaminants orgànics- durant el tractament biològic anòxic d’aigües residuals).
    Institució d’acollida: Universitat de Santiago de Compostel·la, Espanya.
  • Tesi doctoral 2: Studying the Bioavailability and biodegradability of OMPs during treatment (Estudi de la biodisponibilitat i la biodegradabilitat dels OMPs durant el tractament).
    Institució d’acollida: RWTH Aachen University, Alemanya.
  • Tesi doctoral 3: Coupling the new concept of sequential biofiltration with in situ electron acceptor delivery for enhanced OMP removal and effective attenuation of disinfection by-product precursors (Combinació del nou concepte de biofiltració seqüencial amb el lliurament in situ de acceptadors d’electrons per millorar la eliminació de OMPs i l’atenuació efectiva dels precursors de subproductes de la desinfecció).
    Institució d’acollida: Technical University of Munich, Alemanya.
  • Tesi doctoral 4: Design, development and characterization of atmospheric plasma system for Wastewater treatment (Disseny, desenvolupament i caracterització de sistemes de plasma atmosfèric per al tractament d’aigües residuals).
    Institució d’acollida: Institute of Physics, Belgrad, Sèrbia.
  • Tesi doctoral 5: Understanding transformation of OMPs during plasma treatment and its ecotoxicological Implications (Comprensió de la transformació dels OMP durant el tractament amb plasma i les seves implicacions ecotoxicològiques).
    Institució d’acollida: Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Girona, Espanya.
  • Tesi doctoral 6: Application of UV LEDs AOPs for the efficient removal of OMPs from waste water (Aplicació de AOPs de LEDs UV per a l’eliminació eficient de OMPs d’aigües residuals).
    Institució d’acollida: Facultat de Chemical Engineering and Technology, Zagreb, Croàcia
  • Tesi doctoral 7: Surface modification and functionalisation of adsorbent materials (Modificació de la superfície i funcionalització dels materials adsorbents).
    Institució d’acollida: Facultat de Technology and Metallurgy, Belgrad, Sèrbia.
  • Tesi doctoral 8: A green microwave – assisted synthesis of Au / TiO2 / grafè s’oxidi nano-hybrids for visible light-induced photocatalysis (Una microones verda – síntesi assistida de nanohíbrids d’òxid d’Au / TiO2 / grafè per a la fotocatàlisi induïda per la llum visible).
    Institució d’acollida: Facultat de Mechanical Engineering and Naval Architecture, Zagreb, Croàcia.
  • Tesi doctoral 9: Removal of OMPs by nanophotocatalysts and nanobiocatalysts immobilized into magnetic Suports (Eliminació d’OMP per nanofotocatalizadores i nanobiocatalizadores immobilitzats en suports magnètics)
    Institució d’acollida: Universitat de Santiago de Compostel·la, Espanya
  • Tesi doctoral 10: Novell TiO2-based composite co-Catalysts for solar driven water purification (Nous co-catalitzadors compostos basats en TiO2 per a la purificació d’aigua impulsada per energia solar)
    Institució d’acollida: Facultat de Chemical Engineering and Technology, Zagreb, Croàcia
  • Tesi doctoral 11: Studying the enhancement of the removal of OMPs from Wastewater by adding powder activated carbon in an MBR (Estudi de la millora de l’eliminació dels OMP de les aigües residuals mitjançant l’addició de carbó activat en pols en un MBR)
    Institució d’acollida: University of Ferrara, Itàlia
  • Tesi doctoral 12: Design of hybrid nano-Engineered reductive bioprocesses for Wastewater treatment and biogàs generation (Disseny de bioprocessos híbrids reductors de nanoenginyeria per al tractament d’aigües residuals i la generació de biogàs.)
    Institució d’acollida: Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Girona, Espanya
  • Tesi doctoral 13: Development of hybrid treatment system by INTEGRATING nanocatalyst and adsorptive composites in situ in sequential biofiltration Systems (Desenvolupament d’un sistema de tractament híbrid mitjançant la integració de nanocatalitzadors i compostos adsorbents in situ en sistemes de biofiltració seqüencial)
    Institució d’acollida: Technical University of Munich, Alemanya
  • Tesi doctoral 14: Hybrid ozone-ceramic membrane process: increasing hydroxyl radical yield and OMP reduction while Reducing membrane fouling (Procés híbrid de membranes ceràmiques d’ozó: augment del rendiment dels radicals hidroxil i reducció del OMP, alhora que es redueix l’embrutiment de la membrana).
    Institució d’acollida: Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Girona, Espanya.

El projecte NOWELTIES, amb un pressupost de 3.422.141,64 € i una durada de quatre anys, forma part del programa Accions Marie Sklodowska-Curie, una de les línies del programa d’ajudes a la investigació Horitzó 2020 de la Unió Europea. El projecte està coordinat per l’ICRA i compta amb la participació de la Universitat de Santiago de Compostel·la, RWTH Aachen University, Technical University of Munich, Institute of Physics Belgrade, University of Zagreb, University of Belgrade i University of Ferrara, així com la Universitat de Girona com una de les organitzacions associades.

Posted by: General 29 abr. 2019 : 0 Tags:

Al sud d’Europa proliferen més resistències als antibiòtics en comparació amb el nord del continent. Els països mediterranis, inclosos en l’eix Portugal-Espanya-Xipre, destaquen com aquells amb una major prevalença de gens resistents als antibiòtics. És a dir, on més abunden aquells microorganismes que han mutat per ‘sobreviure’ l’efecte dels medicaments. Les plantes de tractament d’aigües residuals revelen aquesta tendència en la distribució geogràfica i el seu possible impacte sobre la salut pública a cadascun d’aquests territoris. Així ho revela una nova investigació, publicada aquest dimecres a la revista ‘Science Advances’, en què s’ha estudiat per primer el reflex d’aquest fenomen en les depuradores a escala europea.

“Les plantes de tractament d’aigües residuals són, en certa manera, un reflex dels habitants que habiten en una determinada zona. És aquí on acaben la matèria orgànica i els desfets dels ciutadans abans de tornar al medi ambient”, argumenta Sara Rodríguez , investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). “Vist el potencial d’aquest enfocament, en aquesta investigació plantegem l’estudi de les depuradores com a nous indicadors de quines són les resistències a antibiòtics més prevalents en una ciutat”, afegeix José Luis Martinez, investigador del Departament de Biotecnologia Microbiana del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC).

El recompte de les resistències

treatment-plant-wastewater-2826988_640

Les depuradores revelen com proliferen les resistències a antibiòtics

A més consum (o mal ús) d’antibiòtics, més possibilitat que sorgeixin resistències. Investigacions anteriors ja havien apuntat a que al sud d’Europa, on més estès havia el consum d’aquests medicaments, també és on més resistències hi havia. Aquest fenomen, estudiat fins ara des del punt de vista clínic, es confirma a través de l’anàlisi de 12 depuradores de set països del continent: Finlàndia, Noruega, Alemanya, Irlanda, Espanya, Portugal i Xipre. En aquest estudi, els investigadors van plantejar analitzar les aigües residuals a la seva arribada i al sortir de la planta de tractament a la recerca de gens de resistència als antibiòtics.

El resultat d’aquesta anàlisi revela que les depuradores reben una mostra representativa de les resistències ‘característiques’ de cada regió, que la majoria dels tractaments utilitzats són efectius per eliminar la majoria d’aquests elements potencialment perillosos de les aigües i que, per acabar, els gens que persisteixen després de la depuració podrien utilitzar-se com ‘marcadors’ sobre els quals prestar més atenció. Per aquest motiu els investigadors proposen utilitzar aquest mètode per conèixer, de manera menys invasiva, quins són els microorganismes als quals s’hauria de prestar més atenció a cada territori.

“En aquest estudi, el primer del seu tipus, s’elabora un recompte quantitatiu dels gens resistents als antibiòtics més comuns i en els quals hem de centrar la nostra atenció. Tot i així, crec que en un futur també hauríem d’analitzar aquesta qüestió des del punt de vista qualitatiu, incloent aquells gens sense tanta prevalença però que també podrien resultar potencialment perillosos “, reflexiona Martínez.

La lluita contra les resistències

“En aquest estudi tenim, d’una banda, unes dades objectives sobre la distribució dels gens de resistència. A partir d’aquí, vam plantejar diferents hipòtesis per explicar aquest fenomen que, en aquest cas, també estarien subjectes a discussió”, reflexiona Rodríguez. en aquest sentit, l’estudi apunta a factors com la mida i l’edat de les instal·lacions, les tècniques utilitzades i la temperatura estarien entre els principals factors que afavoririen l’expansió de les resistències antibiòtiques. al sud del continent, per exemple, la calidesa de les temperatures podria afavorir l’expansió d’aquests microorganismes.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix les resistències als antibiòtics com “una de les majors amenaces per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament”. D’aquí que cada vegada siguin més els estudis en què s’analitzi, des de diferents persectivas, l’extensió d’aquest fenomen. “En l’època daurada dels antibiòtics sempre teníem una arma amb la qual atacar. Ara, en canvi, estem en un moment en què hem de lluitar contra les resistències als antibiòtics per seguir tenint opcions terapèutiques amb què fer front a una malaltia “, conclou Martínez.

FONT: elperiodico.com

Posted by: General 25 febr. 2019 : 0 Tags:

europedirect

Europe Direct Girona és un centre d’informació i la finestra a la província de Girona sobre la Unió Europea

La vicepresidenta del Govern, Bel Busquets, el vicerector de Campus de la Universitat dels Illes Balears (UIB), Antoni Aguiló, la directora gerent del Centre Balears Europa, Rosa Cañameras, i la directora de l’Europe Direct Girona, Eva Monge, han presentat aquest dijous una iniciativa que pretén animar els joves a participar en les eleccions al Parlament Europeu a través dels dissenys d’estovalles en cafeteries universitàries.

Segons ha informat Vicepresidència en un comunicat, la iniciativa consisteix en el fet que les estovalles que s’utilitzaran en les cafeteries del campus de la UIB tindran un disseny que dóna a conèixer la importància de la política europea en el dia a dia dels residents a les illes i també, per tant, de la importància de participar en els comicis.

Durant la presentació de la campanya, la vicepresidenta del Govern ha recordat que és especialment important animar als més joves a participar en les eleccions i també acostar Europa a la joventut.

“Les eleccions europees poden ser les eleccions que sentim més llunyanes, per això aquesta campanya, per veure que Europa no està tan lluny” i ha recordat que al Parlament Europeu es prenen decisions que s’han d’aplicar a normatives estatals, autonòmiques i municipals “, ha afegit.

D’altra banda, la directora gerent del CBE ha explicat que, tot i que el programa Erasmus és el més reeixit i conegut entre els joves, tots els programes europeus arriben a la joventut d’alguna manera. Rosa Cañameras ha citat com a exemples els programes i les línies d’ajuts en economia circular, medi ambient, innovació i recerca.

Finalment, Aguiló ha informat que cada semestre hi ha unes 150 sortides i entrades d’alumnes Erasmus a la UIB.

Posted by: General 25 febr. 2019 : 0 Tags: ,

Al principi del segle XX es va demostrar que alguns microbis podien produir una petita quantitat d’electricitat a partir de compostos orgànics presents en aigües contaminades. No va ser, però, fins fa dues dècades que aquest descobriment tan extraordinari va atraure l’interès de la comunitat científica. En l’actualitat, l’electro-microbiologia és una disciplina amb nombroses aplicacions ambientals i energètiques, i una comunitat internacional d’investigadors que no para de créixer.

 El projecte de recerca ELECTRA és una ambiciosa iniciativa endegada per a desenvolupar el gran potencial de l’electro-microbiologia per a la descontaminació d’aigües, sòls i sediments. Finançat pel la Comissió Europea amb 4,9M€ i per la Fundació Nacional de la Ciència Natural de Xina amb 2,6M€, aquest projecte de recerca de quatre anys introduirà dos grups de noves tecnologies per eliminar hidrocarburs, contaminants emergents, metalls, nutrients i les seves mescles de l’aigua i del sòl d’una manera sostenible. El primer grup de tecnologies són sistemes bioelectroquímics que precisen de petites quantitats d’energia però no de l’addició de productes químics; per contra, les del segon grup no necessiten energia però sí un mínim de productes químics.

projecte ELECTRA

Investigadors dels grups LEQUIA i geMM de la UdG

La Universitat de Girona (UdG) forma part del consorci de 24 entitats acadèmiques i industrials liderades per la Fachhochschule Nordwestschweiz de Suïssa que col·laboraran estretament per assolir aquests objectius. Entre elles, hi trobem institucions acadèmiques rellevants com la Universiteit Gent (Bèlgica), Helmholtz Zentrum für Umweltforschung (Alemanya) o el Consiglio Nazionale delle Ricerche (Itàlia); i grans i petites empreses com el grup xinès Poten, l’empresa italiana Eni o l’start-up espanyola MetFilter.

La UdG participa a l’ELECTRA a través de dos dels seus grups de recerca: el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) i el Grup de Recerca d’Ecologia Microbiana Molecular (geMM). El LEQUIA serà el responsable d’un sistema bioelectroquímic per eliminar nitrats, amoni i arsènic d’aigües contaminades. Si aquesta tecnologia demostra ser eficient i robusta, es provarà posteriorment en treballs de camp. El LEQUIA liderarà el paquet de treball que inclou les tecnologies de “baixa energia i sense productes químics” i també desenvoluparà un sistema d’ajuda a la decisió per a avaluar i comparar totes les tecnologies resultants del projecte. D’altra banda, el grup geMM seleccionarà, caracteritzarà i monitoritzarà comunitats microbianes.

Aquest caire multidisciplinari de les tasques de la UdG –amb enginyeria de processos, electroquímica, intel·ligència artificial i microbiologia– reflecteix l’essència del projecte: un ventall de tecnologies i d’experteses per a desenvolupar i implementar noves electrotecnologies microbianes de remediació. A la reunió de llançament del projecte, que va tenir lloc del 23 al 25 de gener a Suïssa, les va aplegar totes per primera vegada.

 

Durant milers d’anys, el cicle de l’aigua de la natura ha estat suficient per generar recurs suficient per a l’ús humà. No obstant això, l’increment de les activitats agrícoles, industrials i d’oci, així com la sobreexplotació i contaminació dels recursos naturals, ha complicat i encarit aconseguir aigua potable.

Davant aquest problema, podem transportar aigua des d’on estigui disponible, o tractar aigua no directament aprofitable (marina, pous contaminats, …) aconseguint una qualitat suficient per al seu ús, o implementar una barreja de les dues opcions. I un exemple d’aigua no directament aprofitable, però disponible localment, és l’aigua residual, que ben tractada pot passar de “residu” a “recurs”.

Recentment, l’economia circular ha guanyat visibilitat. El seu objectiu és la reutilització, mantenint els recursos en la cadena de valor el temps més gran possible, tancant així el seu cicle de vida i disminuint la producció de residus. El desenvolupament sostenible i les oportunitats de negoci que representa la reutilització de recursos s’han posicionat l’economia circular com a eix prioritari per planificar i proposar projectes de recerca. També es troba present com a element transversal en l’àmbit de la innovació a l’empresa.

Un bon exemple és el tractament i la reutilització de l’aigua que, en ser essencial en qualsevol sistema econòmic, beneficia tots els sectors productius. Considerant que Espanya és el país europeu amb major dèficit hídric, la reutilització representa un camp d’investigació i millora important. La gestió del cicle de l’aigua suposa prop del 50% d’inversió mediambiental en empreses agroalimentàries espanyoles, i gairebé la meitat de despeses es destinen a processos de depuració. El sector agrícola pot treure valor d’efluents tractats provinents de les activitats industrials, que poden passar a considerar-se recursos, creant-se un circuit amb els subproductes generats. A causa de l’ampli ús de l’aigua en l’àmbit industrial, la seva recirculació suposarà un abaratiment dels costos d’operació i sanejament. Diverses empreses espanyoles també intenten revalorar els seus efluents fabricant biodièsel, biogàs, biofertilitzants o bioplàstics.

Malgrat aquest primer pas, en el món només es reutilitza un 4% d’aigua (9% a Espanya). Atès que només un 10% de l’aigua d’ús domèstic requereix potabilització, és interessant transformar l’aigua residual en aigua reutilitzada per a reg domèstic, neteja o usos recreatius, entre d’altres. Avui dia es puguin depurar tota mena d’aigües residuals, tant industrials com municipals, i convertir-les en cent per cent reutilitzables, el problema són els costos econòmics de les infraestructures, equips, instrumentació i energia, així com el rebuig social a la reutilització de l’aigua residual. Comptabilitzant només el cost del procés, el tractament d’una aigua residual és sempre més car que el tractament d’aigua superficial; però si es comptabilitzés el cost d’oportunitat del recurs d’origen (usos alternatius) o el cost de “no existència” (sequera, per exemple), el cost de l’aigua regenerada jo no és tan car.

No obstant això, la transició de l’economia lineal cap a la circular comporta desafiaments. És d’esperar que es produeixin friccions i competència entre els sectors actuals i els del nou paradigma que poden percebre aquest canvi com una amenaça. També cal que l’aprofitament no resulti més costós que la pròpia extracció i finalment, un canvi d’aquesta magnitud també implica un canvi en els hàbits i la percepció dels consumidors. Assumint totes aquestes dificultats, la circularització del cicle de l’aigua portarà oportunitats de negoci i una dependència menor, cosa que converteix l’economia circular en sector clau, capaç de millorar la competitivitat de l’economia espanyola i europea en els anys vinents.

Per al Catalan Water Partnership (CWP), l’economia circular és un eix estratègic. Molts dels nostres projectes serveixen per implementar millores d’eficiència en l’ús de l’aigua, tant de pimes com de grans empreses. El CWP també impulsa la reutilització de l’aigua per augmentar la competitivitat en sectors com l’alimentació, la cosmètica o el turisme. Alguns dels projectes gestionats pel CWP són: WATERTUR, orientat a dotar d’intel·ligència i estalvi l’ús de l’aigua en el sector turístic i dotat d’1,5 M € (RIS3CAT) o HYDROUSA, amb un pressupost de 10M € (HORIZON2020) i amb l’objectiu de tancar el cicle de l’aigua en illes. En un futur pròxim, l’aigua no contaminada es convertirà en un recurs cada vegada més escàs i la implementació de processos d’economia circular en el sector de l’aigua seguirà prenent força. Amb l’objectiu d’aprofitar la finestra d’oportunitats que això comporta és important la cooperació i coordinació entre els diferents agents de la cadena de valor la qual cosa permetrà treure el màxim rendiment a l’ús d’un recurs tan estructuralment bàsic com és l’aigua.

El projecte desenvoluparà tecnologia innovadora a nivell mundial per al tractament d’efluents residuals de composició complexa.

El centre tecnològic Eurecat-CTM (Membre de Tecnio) coordina el projecte EFLUCOMP, que suposarà 1 Inversió de 2,7 millones de euros per a desenvolupà tecnologia innovadora i competitiva a nivell mundial destinada a disminuir a els costos associats a l’Tractament d’efluents residuals de composició complexa, procedents de diversos sectors i Indústries, per Obtenir aigua de calidad adequada per a su gestió, ha va seguir l’abocament o la reutilització.

Els noves tecnologies que desenvoluparà el projecte “serviran per a Tractament d’efluents residuals procedents de diversos sectors, com la indústria alimentària, la petroquímica, el sector Metal·lúrgic i miner, a els hospitals o a els abocadors”, explica Xavier Martínez, responsable de la Línia de Tecnologia de l’Aigua d’Eurecat.

Per tal d’abordar la problemàtica associada a la presencia de contaminants complexos, on conviuen matèria orgànica persistent, elevada salinitat i metalls, el projecte utilitzarà Diverses tecnologies que permeten cobrir la gestió i el Tractament d’efluents residuals d’orígens diversos.

Innovacions en sistemes de separació, biològics i d’oxidació avançada

Eurecat-CTM lidera un projecte EFLUCOMP

El projecte desenvoluparà tecnologia innovadora a nivell mundial per al tractament d’efluents residuals de composició complexa

Entre els Innovacions que s’avaluaran en el marc d’EFLUCOMP, hi ha tecnologies de separació, com membranes i sistemes de Precipitació o d’adsorció, a més de processos biològics i d’oxidació avançada.

Segons explica la coordinadora del projecte, Sandra Meca, «un dels Reptes que és vol Assolir és la Reducció dels costos d’Explotació i d’ ‘operació dels tractaments proposats, garantint l’eficiència en la Reducció de contaminants i Posant èmfasi en el cost energètic i de reactius “.

La recerca también s’adreça a facilitar la implementació de sistemes per a la recuperació de productes de valor i “Obtenir 01:00 aigua de calidad adequada per ser reutilitzada en els propies Instal·lacions que generin a els efluents residuals”, Afegeix.

Entre a els Resultats previstos, figura l’adaptació il ‘Optimització de tecnologies i la creació d’una plataforma de soporte a la Decisió per tractar efluents del sector miner i de la Metal·lúrgica, il’ Avaluació d’1 Tractament d ‘ aigües residuals del sector químic.

També és comprovarà l’Funcionament d’1 tecnologia combinada biològica i de processos d’oxidació avançada per eliminar fàrmacs persistents en aigües residuals d’hospitals, un sistema d’osmosi directa per al Tractament de lixiviats d’abocador i un procés per a la recuperació de salmorra.

Una de les Estratègies de la Comunitat RIS3CAT Aigua, on s’emmarca el projecte, te com Objectiu Millorar el posicionament i la competitivitat de les empreses receptors de les tecnologies investigades i a els centres de recerca en el sector de l’aigua generant productes i tecnologies explotables.

EFLUCOMP, que finalitzarà el 2020, Compta amb la participació d’ACCIONA Aigua, Aplicacions de la Catàlisi (Aplicat), FCC Aqualia, Aigües Industrials de Tarragona (Aitasa), Processos Tècnics Mediambientals (Protecmed), Desenvolupaments ecològics Industrials S.A. (Deisa), l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el centre tecnològic Leitat.

Durant el projecte, és construiran Diverses plantes pilots i sistemes experimentals a les Instal·lacions de les empreses i dels centres participants, entre a els quals està prevista una planta pilot a Aitasa per al Tractament de les aigües residuals del sector petroquímic.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty