Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 22 Feb 2018 Comentaris: 0
'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha obtingut fons per a iniciar aquest any 8 nous projectes de recerca multidisciplinària en l’àmbit de l’aigua. El finançament que ascendeix a un total de 1.622.509 € prové de 2 projectes del programa Horitzó 2020 de la UE, el pressupost gestionat per l’ICRA és de 860.330 €, i 6 projectes del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) que sumen 762.179 €.

L’ICRA, centre de recerca de la Generalitat de Catalunya creat en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), és un referent internacional i compta amb més de 50 científics que investiguen sobre el cicle integral de l’aigua en matèria de recursos hídrics, qualitat de l’aigua i tecnologies de tractament i d’avaluació i la transferència d’aquest coneixement a la societat i al teixit empresarial i industrial.

Els projectes finançats tracten, entre altres temes, sobre com predir i minimitzar la formació de NDMA, un subproducte de la desinfecció i un probable cancerigen humà que s’ha detectat en aigües potables i reciclades de tot el món; conèixer els riscos mediambientals i per a la salut humana derivats de la presència de microplásticos en el medi aquàtic; aprofundir en la investigació sobre una problemàtica emergent com és la contaminació d’aqüífers per antibiòtics o exposar l’impacte de la contaminació d’origen agrícola en la qualitat hidroquímica i microbiològica de les aigües subterrànies.


Llegir més…

Posted by: General 09 Feb 2018 Comentaris: 0

Un consorci internacional en el marc del projecte europeu BioRECO2Ver (Horizon 2020) farà un important pas endavant perquè la bioconversió del diòxid de carboni sigui comercialment viable. El projecte, de 4 anys durada, s’ha iniciat aquest mes de gener i està coordinat pel centre de recerca flamenc VITO. 

BioRECO2VER

Un consorci internacional en el marc del projecte europeu BioRECO2Ver (Horizon 2020) farà un important pas endavant perquè la bioconversió del diòxid de carboni sigui comercialment viable

L’objectiu del projecte BioRECO2Ver és desenvolupar procesos biotecnològics capaços de transformar el CO2 de fonts industrials en productes químics valuosos com ara el lactat o l’isobutè. El BioRECO2VER tindrà un alt impacte, tant pel que fa a l’avenç en la valorització del CO2 com a la disponibilitat de solucions alternatives a la fabricació actual de productes químics. Un dels socis del projecte és la Universitat de Girona (UdG), que liderarà el paquet de treball destinat al desenvolupament de procesos d’alta productivitat de conversió del CO2.

El projecte pretén crear processos alternatius per la producció a escala comercial de productes químics de manera més sostenible, amb  les emissions industrials del CO2 com a matèria primera. Ara per ara, els procesos biotecnològics de conversió del CO2 encara presenten algunes barreres tècniques i econòmiques que cal superar. Per exemple, els costos de pre-tractament dels gasos i els costos de recuperació de productes són encara massa elevats, la transferència de gas als bioreactors és subòptima i l’escalabilitat no ha estat suficientment demostrada.

Solventar les barreres existents
En aquest nou projecte europeu del programa Horizon 2020 BioRECO2VER, un equip especialitzat de socis industrials, acadèmics i de recerca, encararà tots aquests reptes. El BioRECO2Ver vol demostrar la viabilitat de procesos biotecnològics més eficients per a la captura i conversió del CO2 de fonts industrial en dos productes químics valuosos: l’isobutè i el lactat.

Per assolir aquest objectiu, l’equip del projecte investigarà, entre altres, procesos enzimàtics híbrids per la captura del CO2 de fonts industrials. La conversió en isobutè i lactat  es durà a terme a través de tres plataformes microbianes pròpies que són representatives d’una varietat molt més grant de productes i aplicacions. El desenvolupament i l’optimització del bioprocés es produirà tant amb sistemes fermentatius com bioelectroquímics.  Les plataformes microbianes es validaran al laboratori (nivell de maduresa tecnológica o “TRL” 4) i els processos més prometedors per cada substància química es validaran en un entorn industrial (“TRL” 5) amb efluents gasosos reals.

Experiència industrial i expertesa acadèmica
El BioRECO2Ver s’ha iniciat 1 de gener i s’executarà fins al final del 2021 amb un pressupost total de 7 milions d’euros. El projecte està coordinat per VITO (Flemish Institute for Technological Research – Bèlgica). Els altres socis del projecte són EnobraQ (França), Technical University of Luleå (Suècia), Syngip (Països Baixos), I, CNR (Consiglio Nazionale delle Ricerche – Itàlia), la Universitat de Girona (Spain), NOVA (Institut für politische und ökologische Innovation GmbH – Alemanya),  Arkema (França), PKN ORLEN (Polski Koncern Naftowy ORLEN S.A. – Polònia), NatureWorks LLC (Estats Units d’Amèrica) i tres entitats de l’Estat Espanyol: IDENER (Optimización Orientada a la Sostenibilitat – Sevilla), el grup Cementos Portland Valderrivas i la Universitat de Girona (UdG).

La UdG està representada per dos grups de Recerca, el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) i el Grup Mol·lecular d’Ecologia Microbiana (geMM). La seva funció principal serà liderar el paquet de treball dedicat a desenvolupar processos de conversió del CO2 d’alta productivitat.

Posted by: General 26 Gen 2018 Comentaris: 0 Tags: ,

“L’ajuda ens permetrà completar la fase final d’industrialització i el llançament del servei al mercat Europeu”. Jaume Gelada, CEO.

La plataforma INSYLO

Insylo

INSYLO és una plataforma IoT que permet la monitorització remota de les sitges de les granges ramaderes i l’optimització de la cadena de subministrament de pinsos.

En l’era de la digitalització, el subministrament de pinsos a les granges ramaderes segueix sent un procés totalment manual i ineficient que provoca, només a Europa, sobrecostos evitables de més de 400 milions d’euros cada any. Cada setmana, milions de ramaders a tot el món han d’inspeccionar manualment les seves sitges per controlar els nivells d’inventari de pinso i ordenar a temps les compres. La inspecció es realitza normalment colpejant les sitges amb un bastó per deduir si estan plens o buits, o bé, mitjançant la perillosa operació de pujar a una sitja de 8 metres d’altura per poder inspeccionar el seu interior. Fins ara, ningú havia aconseguit resoldre aquest problema a causa de l’alt cost que té la instal·lació de sensors de pesatge en aquest tipus de sitges.

INSYLO, gràcies a un nou Sensor Volumètric Intel·ligent, protegit amb una patent internacional, permet per primera vegada la monitorització remota del nivell d’inventari de les sitges amb gran precisió i a un cost molt baix. El sensor es pot instal·lar en 5 minuts ja que s’alimenta amb energia solar i incorpora la seva pròpia connectivitat a Internet. A més, una plataforma de software en el núvol recull les dades de centenars de milers de sensors i utilitza el Big Data i la Intel·ligència Artificial per predir els consums de les granges i optimitzar la logística de abastiment de les sitges. El sistema beneficia tant a ramaders com a proveïdors de pinso. Els primers poden estalviar fins a 22 dies de treball per any evitant la inspecció manual de les sitges i, els segons, fins a 500 € per sitja i any gràcies a l’automatització de processos i a l’optimització de les rutes de distribució.

El programa SME Instrument

SME Instrument és part del programa Horizon 2020 de la Comissió Europea i està enfocat a pimes de base tecnològica amb projectes altament innovadors i amb un gran potencial de mercat. Es tracta d’un dels programes d’ajuda més competitius que existeixen amb taxes d’èxit de només el 3%.

L’ajuda rebuda permetrà completar la fase final de desenvolupament i industrialització de la plataforma INSYLO i el llançament comercial de la solució a escala europea. Alhora, permetrà la contractació de 6 nous enginyers de R+D i 1 director comercial per a l’obertura del mercat europeu.

Sobre Insylo Technologies

Insylo Technologies SLU (anteriorment Ubikwa) és una startup de base tecnològica ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. La seva missió és aprofitar els últims avenços en sensors 3D i la Internet de les Coses per crear solucions per a les Cadenes de Subministrament Intel·ligents. L’empresa ha desenvolupat un nou Sensor Volumètric Intel·ligent que permet, per primera vegada, el control remot d’inventaris de productes sòlids i a granel amb gran precisió i a un cost molt baix. El caràcter innovador de la seva tecnologia ha estat reconegut amb l’obtenció de prestigiosos guardons: 1st Iot Global Call, Smart Agrifood High Flyers, CommBeBiz awards, EU Seal of Excellence, etc..

Posted by: General 27 Nov 2017 Comentaris: 0

Una “planta pionera” en l’eliminació de nitrats per potabilitzar l’aigua ha entrat en funcionament aquesta setmana a Borrassà i durant els propers quatre mesos l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (Icra) analitzarà l’aigua resultant del procés per a comprovar tots els paràmetres de qualitat.

icra labs

El 70% del cost l’ha subvencionat la Unió Europea com a part del programa H2020 SME instrument, del projecte “Watify”, atorgat a l’empresa Hydrokemós, i el 30% restant ha anat a càrrec de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona

El municipi de Borrassà, pertanyent a la comarca de l’Alt Empordà (Girona), disposarà d’una estació d’eliminació de nitrats per a la potabilització de l’aigua, una planta pionera a Catalunya que ha estat ideada per l’empresa de Torelló Hydrokemós i finançada per la UE i Dipsalut.

Segons ha informat l’Ajuntament de Borrassà, la planta funcionarà de manera contínua els propers quatre mesos.

Durant aquest període de temps, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) analitzarà l’aigua resultant del procés de electrodesnitrificación, la tecnologia que utilitza la planta, per comprovar que l’aigua compleix tots els paràmetres de qualitat.

Si les anàlisis són positius i una vegada realitzats, si cal, els ajustaments necessaris, la planta es connectarà a la xarxa municipal i subministrarà aigua a la població.

La tècnica de electrodesnitrificación, desenvolupada amb el suport de Dipsalut, és un procés que aconsegueix transformar els nitrats en nitrogen gas i oxigen, uns gasos que poden alliberar-se a l’atmosfera ja que són totalment innocus tant per al medi ambient com per a la salut de les persones.

La diferència bàsica d’aquesta tècnica és que aconsegueix eliminar els nitrats en lloc de transformar-los en altres residus també contaminants i difícils d’eliminar.

La nova tecnologia ja s’ha provat amb èxit en dues ocasions a petita escala a Borrassà ia Caldes de Malavella.

Ara, en aquesta nova fase, la planta permetrà potabilitzar uns 100 metres cúbics d’aigua del subsòl al dia, de manera que es podrà abastir a tota la població del municipi.

La planta de potabilització d’aigua, presentada per l’alcalde del municipi, Ferran Roquer, el president de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, Josep Maria Corominas, i la directora executiva de Hydrokemós, Ruth Canicio, està annexa al dipòsit municipal de aigua de Borrassà i ha costat aproximadament 200.000 euros.

El 70% del cost l’ha subvencionat la Unió Europea com a part del programa H2020 SME instrument, del projecte “Watify”, atorgat a l’empresa Hydrokemós, i el 30% restant ha anat a càrrec de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona.

Posted by: General 26 Oct 2017 Comentaris: 0 Tags: , , ,

La Dra. Jelena Radjenovic, investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha rebut recentment un European Research Council (ERC) Starting Grant pel seu projecte “Sistemes nanoelectroquímics tridimensionals basats en l’òxid de grafè reduït a baix cost: la següent generació de sistemes de tractament d’aigües”. A aquest projecte se li van adjudicar 1,5 milions d’euros, per a un període de 5 anys, amb la finalitat de desenvolupar nous sistemes de tractament d’aigües. L’objectiu principal del projecte és desenvolupar reactors compactes i modulars de baix cost, que no siguin químics, capaços d’operar, alimentats de forma autònoma per panells fotovoltaics. Aquests nous sistemes de tractament seran un avenç en un camp en què les tecnologies de tractament d’aigües i aigües residuals són en gran part deficients: eliminació de contaminants persistents, tòxics i carcinògens del cicle de l’aigua.

Uns 300 milions de tones de compostos sintètics utilitzats anualment en productes industrials i de consum estan parcialment en aigües naturals. La comprensió que tenim actualment del transport i del destí dels contaminants químics és extremadament limitada, i els seus efectes a llarg termini sobre la vida aquàtica i la salut humana són en gran mesura desconeguts. Tanmateix, els efectes sobre la salut humana ja es comencen a notar en molts llocs: augment de les taxes de càncer i aparició de “pobles del càncer” a la Xina; augment del risc de complicacions durant l’embaràs per exposició als subproductes de desinfecció a l’aigua potable als EUA; acumulació de productes químics perfluorats tòxics a la sang dels adults i, fins i tot, dels lactants a Europa i arreu del món, amb un període de semidesintegració de diversos anys.

La Directiva marc de l’aigua de la UE (DMA) 2000/60/CE i la modificació de la Directiva 2013/39/UE estableix una llista de substàncies prioritàries – pesticides, estrògens, dissolvents , l’abocament de les quals s’haurà d’aturar a l’any 2020. Malauradament, aquestes substàncies són molt persistents amb el tractament d’aigua i aigües residuals que actualment s’aplica.

El projecte ELECTRON4Water proposa una tecnologia de purificació d’aigua pionera basada en l’ús de elèctrodes oxidats de grafè reduïts (RGO) a baix-cost.

Al contrari de la recerca generalitzada existent sobre l’ús de grafè superconductor i lliure de defectes en supercapacitors, en aquest projecte s’aprofitarà l’estructura defectuosa d’RGO per millorar la degradació electrocatalítica dels contaminants.

L’enfocament avançat en el disseny del reactor electroquímic s’espera que millori enormement l’eficiència actual i aconsegueixi l’eliminació completa de contaminants persistents i patògens d’aigua sense utilitzar cap producte químic, només aplicant el corrent.

A més, l’alta capacitància del material sobre la base de grafè pot permetre un estalvi d’energia més gran i possibilitar l’ús de fonts d’energia intermitents, com ara panells fotovoltaics. Més important encara, els sistemes nanoelectroquímics són capaços d’eliminar fins i tot els contaminants més persistents com el perfluorooctansulfonat (PFOS) i altres contaminants que figuren en les directives esmentades.

Atès els nivells alarmants de productes químics tòxics detectats en el subministrament d’aigua, aquest projecte és de gran importància i demostra que la tecnologia (nano) electroquímica pot tenir un gran impacte en la nostra indústria de l’aigua.

Posted by: General 11 Oct 2017 Comentaris: 0 Tags: , , , , , , , ,

Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha assolit el factor 100 de l’h-índex, establert per Scopus, la base de dades de sinopsis i citacions més gran del món, que analitza tots els llibres, revistes i publicacions de congressos de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats.

Segons Scopus, Damià Barceló apareix en 1.196 documents relacionats amb les recerques liderades per ell que, al seu torn, apareixen citades per 25.661 altres documents que sumen una xifra total de 47.603 citacions. Això dona un h-índex 100.

Damià Barcelò

Damià Barceló, director de l’ICRA

Aquest ingent esforç ha estat possible gràcies al treball de recerca de més de 150 col·laboradors, molts dels quals col·laboren amb ell des de la seva direcció a l’ICRA i a IDAEA-CSIC.

En els darrers deu anys hi ha tres treballs que han estat citats cada un d’ells entre 460, 325 i 324 vegades respectivament referents al destí i eliminació de fàrmacs a les depuradores. Curiosament els firmen altres investigadors de l’ICRA com són Mira Petrovic, Meritxell Gros i Jelena Radjenović, que ha estat el més citat.

Per donar una idea del que significa aquest posicionament, pot ser útil recordar que avui hi ha al món 1360 investigadors amb un h-índex més gran de 100, i entre ells destaca, per exemple, Stephen Hawking, amb un índex de 117 (Font: https://scholar.google.com/).

Es fa difícil de saber quins científics catalans i de la resta d’Espanya tenen un h-índex igual o superior a 100. La disparitat de funcionament de les diverses fonts disponibles com Scopus, Google Scholar, Web of Science, així ho certifiquen. En l’àmbit espanyol hi ha la pàgina web http://indice-h.webcindario.com, que elabora una estadística on només apareix amb un índex més alt de 133 el professor Avelino Corma Canos, de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ, del CSIC-UPV) de València.

Malgrat les discretes dimensions de l’ICRA, si hi ha un element que reflecteix el seu posicionament en el primer pla de la recerca del país i li permet competir a nivell internacional, és sens dubte l’h-índex que dona una idea precisa de la qualitat i de la quantitat dels treballs de recerca generats des de l’ICRA i és gràcies a l’h-índex que l’ICRA és conegut i reconegut a tot arreu.

És més. Això posa en qüestió els paràmetres de la Generalitat a l’hora de valorar la recerca del país i vindica que l’ICRA sigui considerat com un dels millors i més dinàmics instituts de recerca del país.

També cal esmentar en aquest context les tasques d’edició per a les editorials científiques més prestigioses. Barceló és editor de diferents revistes i llibres d’Elsevier, relacionats més endavant.

També cal recordar els reconeixements nacionals i internacionals que l’honoren: el 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya); el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. I el 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia).

Sobre Damià Barceló
Nascut a Menàrguens (Lleida) el 1954, es llicencia en Química per la Universitat de Barcelona (UB) el 1977 i es doctora en l’àrea de Química Analítica de la mateixa universitat l’any 1984. Actualment treballa com a professor d’investigació i sotsdirector de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) de Barcelona, que forma part del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Des del 2008 és director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) a Girona. Durant els anys 2010 i 2011 va ser professor visitant a la Universitat King Saud, Riyadh, Aràbia Saudita. La seva trajectòria investigadora s’ha centrat en l’àrea de la qualitat de l’aigua, especialment en el desenvolupament de mètodes per controlar la contaminació orgànica causada pels anomenats “contaminants emergents” (pesticides polars, tensioactius, detergents, disruptors endocrins i productes farmacèutics) en residus i aigua natural. Des de 2010, figura entre els científics més citats internacionalment (ISI Highly Cited), pel nombre i la qualitat excepcional de les seves publicacions, amb el Hirsch-Index de 100 i el nombre total de citacions de més de 47.000. Des de 1990 forma part del consell editorial de diverses revistes (Talanta, ABC, Environment International), editor col·laborador de TrAC i editor en cap de les sèries de llibres Handbook of Environmental Chemistry, de Springer) i Comprehensive Analytical Chemistry, d’Elsevier. Des del 2012 és el coeditor en cap de la revista Science of Total Environment, publicada per Elsevier. I des de gener de 2017 és també coeditor en cap de la revista Elsevier Current Opinion in Environmental Science and Health. El 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya), el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. Entre el 2011-2015 va ser president del Consell Científic i Tècnic (STB) en el marc de la Iniciativa de Programes Conjunts de la Unió Europea sobre “Reptes de l’aigua per a un món canviant”. El 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia). Des de setembre de 2017 ha estat supervisor de 52 doctorats, i ha donat cursos de formació curta i continuada en universitats d’Espanya, Corea del Sud, Brasil, Grècia, Aràbia Saudita, entre d’altres, així com ha participat en les conferències internacionals PITTCON, SETAC i ExTech.

Sobre Scopus
Scopus és la base de dades de sinopsis i citacions més gran de la literatura validada per experts, que es publica en revistes, llibres i congressos científics. Dins el panorama general de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats, Scopus presenta eines intel·ligents per seguir, analitzar i visualitzar la recerca.

Sobre l’índex-h o h-índex
L’índex-h (anomenat també índex de Hirsch) quantifica la productivitat científica i l’impacte dels articles d’un investigador. L’índex fa un balanç entre el nombre de citacions que rep un investigador i el nombre de publicacions que ha realitzat al llarg de la seva carrera. L’ índex-h va ser proposat l’any 2005 per Jorge Hirsch, investigador de Física de la Universitat de Califòrnia. Abans de l’aparició de l’ índex-h, la forma de mesurar la influència dels investigadors es basava en el nombre total de citacions o el nombre total de publicacions. Però amb els vells indicadors bibliomètrics no s’apreciava la qualitat de les publicacions científiques, i es veien afectats per grups que tenen poques publicacions i, no obstant això, un nombre gran de citacions. En aquest sentit l’índex h pretén mesurar simultàniament la qualitat i la quantitat de la producció científica. Un investigador té un índex igual a h quan té més de h treballs que han rebut h citacions, i en canvi la resta de treballs en tenen menys de h. Així, en el cas de Damià Barceló, l’investigador compta amb un índex-h de 100 perquè té 100 publicacions i han rebut almenys 100 citacions cadascuna. La simplicitat i la facilitat per calcular l’índex-h ha fet que tingui una gran acceptació i s’estigui utilitzant en els sistemes d’avaluació de la recerca. Es pot aplicar tant a autors com a revistes, grups de científics, departaments, universitats o països. I es pot consultar a través de diferents base de dades: Web of Science, Scopus i Google Scholar.
Posted by: General 09 Oct 2017 Comentaris: 0

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua, l’ICRA, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, coordinarà un projecte europeu de recerca per a la gestió intel·ligent de les aigües residuals en l’àmbit urbà. En una entrevista, aquest dilluns al matí, la doctora de l’ICRA Maite Pijuan ha explicat que es tracta de descentralitzar els punts de tractament de l’aigua abans no arribin a la depuradora, per obtenir aigua regenerada per a usos com recs de parcs, camps de golf i per reinjectar-la en aqüífers. El projecte europeu té un pressupost de més d’un milió d’euros.

Posted by: General 21 Jul 2017 Comentaris: 0 Tags: , , , , ,
L'ICRA implementa amb èxit la tecnologia InnoWatt per al control de la despesa energètica en les estacions depuradores d'aigües residuals

InnoWatt s’ha desenvolupat dins del projecte europeu R3water

Les despeses per consum energètic en les depuradores d’aigua poden representar fins al 45% dels seu pressupost. Amb l’objectiu d’optimitzar l’eficiència energètica i la reducció dels costos en l’operació de tecnologies per al tractament d’aigües , l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha desenvolupat InnoWatt, una eina que permet llegir el consum elèctric dels últims sis mesos emmagatzemat dins dels comptadors intel·ligents (smart meters), analitzar les dades, i concloure com es poden estalviar costos. La tecnologia és un programa informàtic que ha estat implementat amb èxit a les depuradores de Blanes i Empuriabrava, a la demarcació de Girona. De la primera ja s’ha estimat un estalvi anual d’uns 5000€ només fent una reducció de la potència contractada. I de la segona es disposa de resultats parcials i es tindran dades concloents un cop hagin passat els mesos d’estiu, de gran afluència turística que comporta grans canvis en els consums energètics de la instal·lació.

InnoWatt ha estat realitzat des de l’àrea de Tecnologies i Avaluació (TiA)de l’ICRA de la mà dels investigadors Lluís BoschFèlix Vinyals i Lluís Corominas, com a responsable del projecte. Tal com expliquen els investigadors els comptadors intel·ligents tenen registrades les dades de consum elèctric en forma de “corba horària de càrrega”, és a dir, una dada de potència consumida cada hora (en kiloWatts).   L’accés a les dades es realitza mitjançant la implementació dels protocols de comunicació estàndard que fan servir els comptadors elèctrics. Gràcies a InnoWatt no cal afegir un sistema extern de mesura de l’energia consumida, com fan altres productes existents al mercat. A més, el programa de l’ICRA pot descarregar i analitzar les dades dels últims sis mesos, accedint a l’històric del comptador, al contrari que altres aplicacions existents al mercat que només analitzen les dades a partir del moment que implementen els mesuradors externs d’energia.

Un cop extreta la corba horària de càrrega, mitjançant un segon programa és possible replicar les factures elèctriques de cada mes. Es pot calcular la factura a temps real  amb una precisió del 100% utilitzant com a entrades les mateixes dades extretes del comptador. D’aquesta manera l’usuari pot conèixer i controlar la despesa energètica en tot moment, fins i tot abans que li arribi la factura. “Calcular les factures de les modalitats d’alta tensió (com ara la 3.1A o 6.0) amb una precisió tan alta és complicat, perquè cal tenir en compte detalls com els canvis d’hora, els dies festius, les penalitzacions per excés de potència, impostos i diverses fórmules que apareixen explicades al BOE. La feina ha consistit a automatitzar tots aquests càlculs en un programa molt senzill d’utilitzar, que no només calcula la factura, sinó també la seva evolució al llarg del mes, de forma instantània” -explica Lluís Corominas.

I existeix un tercer programa que analitza les dades de consum de tot un any i permet optimitzar la potència contractada, de manera que permet ajustar el contracte de forma que no es perdin diners per penalitzacions (en cas d’haver contractat una potència massa baixa), o bé per haver contractat una potència massa alta (la qual cosa fa augmentar el terme fix de la factura).

Actualment, els investigadors de l’ICRA estan desenvolupant un sistema de lectura remot, mitjançant mòdems 3G, que faran ús de la xarxa d’internet per realitzar lectures dels comptadors, i automatitzar tot el procés.

L’efectivitat d’InnoWatt s’ha demostrat en dues estacions depuradores d’aigües residuals de la demarcació de Girona i l’ICRA preveu oferir un servei d’assessorament, de lectura de comptadors, i selecció de la potència contractada, a qualsevol instal·lació industrial que ho requereixi. En un futur proper els investigadors, també, es plantegen oferir la mateixa tecnologia a usuaris domèstics amb el desenvolupament d’una app mòbil.

InnoWatt s’ha desenvolupat dins del projecte europeu R3water (Reuse of water, Recovery of valuables and Resource efficiency in urban wastewater treatment), finançat en la darrera convocatòria del 7è Programa Marc.

 

Claitec SME Instrument

Ricart Chetrit, director de Claitec

 

CLAITEC ha obtingut finançament per a la Fase 1 del programa Instrument SME 2020 que li permetrà desenvolupar nous sistemes de seguretat industrial utilitzant tecnologia UWB (Ultra-Wide Band).

El Projecte titulat “Launching working environment safety systems based on UWB connectivity aimed at the 4.0 INDUSTRY” ha estat una de les propostes que han obtingut finançament de les més de 2.500 iniciatives presentades a la Convocatòria del 15 de febrer de 2017.

Aquest suport de l’EU Research Programme permetrà a CLAITEC accelerar el desenvolupament dels nous dispositius de seguretat i preparar-se per a la Fase 2.

Estem molt contents per aquest reconeixement del Programa de Finançament Europeu. Estem focalitzats en el desenvolupament de noves solucions de seguretat utilitzant noves tecnologies. Aquest suport és molt encoratjador per a l’equip

Ricard Chetrit, Director General de Claitec

 

Sobre Claitec
CLAITEC és una empresa tecnològica especialitzada en la implementació de solucions de seguretat industrial i de prevenció d’accidents laborals. La nostra gamma de productes es compon de diversos sistemes de seguretat que s’adapten a les necessitats de cada empresa. L’empresa és el resultat de les eleccions estratègiques que hem realitzat fins avui. Aquestes, es basen en la nostra missió i en els nostres valors fonamentals; definint el que creiem i com es dirigeix el nostre negoci.
Sobre l'instrument PIME
Instrument PIME o SME Instrument (en anglès) és un subprograma del vuitè Programa Marc Europeu de finançament de la R+D+I Horizon 2020, l’enfocament és exclusiu per a petites i mitjanes empreses. El finançament d’aquest subprograma s’aplicarà a tot tipus d’innovació, incloent les innovacions no tecnològiques i de serveis. Els projectes presentats dins d’aquest programa poden ser individuals o consorcis, formats per PIMES, i reben finançament al llarg de tot el procés de la Innovació mitjançant un esquema de subvenció en fases, dirigit a donar suport a aquelles PIME tradicionals, o innovadores, que tinguin l’ambició de créixer, desenvolupar-se i internacionalitzar-a través d’un projecte d’innovació europea.

Instal·lacions de la seu de Girona del centre tecnològic Eurecat al Parc Científic

Actualment, el projecte desenvolupa una fresadora de carner amb un sistema de diagnòstic automàtic de qualitat de peça pel mecanitzat de carcasses de compressor de turbines de gas i una rectificadora vertical per a la fabricació de rodaments per aerogeneradors.

“Apliquem els avenços en sensòrica i intel·ligència artificial al control i l’optimització de processos de fabricació. És un pas més cap a la màquina intel·ligent”, apunta el delegat d’Eurecat Girona.

Segons el cap del projecte per part del centre tecnològic Eurecat, Arcadi Castanyer, les innovacions de CIMEC permetran a les empreses “eliminar rebutjos per falta de qualitat superficial i reduir sobrecostos per reprocessats”. L’investigador destaca que, “d’aquesta manera, s’optimitzaran els paràmetres de procés per augmentar els ratis d’arrencada de material i s’evitaran inestabilitats de procés, com el chatter o l’aparició de vibracions auto-excitades”, que comporten “faltes de qualitat en peces en procés de mecanització i acceleren el deteriorament d’elements mecànics”.

Castanyer realitza la seva tesi doctoral en l’àmbit del projecte, en el marc d’un doctorat industrial en col·laboració amb la Universitat de Girona. Joaquim de Ciurana i Guillem Quintana són codirectors de la Tesi on s’emmarca el projecte CIMEC, que ha permès crear quatre nous productes dividits en tres nivells en els àmbits de la mecatrònica i la màquina-eina, i té previst generar una patent.

La iniciativa està liderada per les empreses SORALUCE i DANOBAT, dedicades a la fabricació de màquines-eina i INGETEAM, especialitzada en enginyeria elèctrica i electrònica. A banda d’Eurecat, també hi participa el centre tecnològic basc IK4-IDEKO. CIMEC ha rebut finançament estatal en el marc del programa RETOS-COLABORACIÓN 2016, emmarcat en l’àmbit R3: “Energia segura, eficient i neta”.