Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 22 Jun 2015 Comentaris: 0 Tags:

Representants de parcs membres d’APTE s’han reunit aquesta tarda al Parc Tecnològic de Vigo per celebrar la segona Assemblea General de l’Associació, esdeveniment que ha estat presidit per Teresa Pedrosa, Delegada de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Vigo, Carlos López Font, portaveu del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Vigo i regidor de Seguretat i Felipe Romera, president d’APTE. Llegir més…

Posted by: General 09 Jun 2015 Comentaris: 0

El grup de Neurodegeneratives i neuroinflamació l’IDIBGI, liderat per Lluís Ramió-Torrentà, ha rebut la beca atorgada per la Fundació Genzyme per un dels seus projectes sobre esclerosi múltiple. El projecte, premiat amb un total de 10.000 euros, porta el títol de “Determinació en LCR de miRNAs implicats en les lesions cerebrals actives d’esclerosi múltiple” i està basat en la investigació de biomarcadors moleculars implicats en el desenvolupament i pronòstic de la malaltia i la resposta terapèutica als fàrmacs que s’utilitzen per al seu tractament. Als pacients diagnosticats d’esclerosi múltiple se’ls realitza una anàlisi de sang i de líquid cefaloraquidi per valorar l’existència i l’expressió d’unes determinades molècules, anomenades microRNAs, que poden associar-se a la diferent evolució clínica i radiològica que poden tenir aquests pacients. També s’estudia el perquè alguns pacients responen millor a determinats tractaments utilitzats en aquesta malaltia. Cal destacar que es tracta d’una beca competitiva, l’import permetrà continuar amb els projectes d’investigació que porta a terme el grup i mantenir en l’equip de recerca en l’àmbit de laboratori.

Font: sietediasmedicos.com

Posted by: General 04 Jun 2015 Comentaris: 0 Tags:

III edició dels Premis Innovació + Sostenibilitat + Xarxa, uns guardons que volen reconèixer la innovació social i ambiental d’una organització en el disseny de processos, productes i serveis, dins de la seva estratègia d’integrar-se en una societat cada vegada més sostenible. IE Business School actua com a secretaria tècnica i coordinador a través de la seva plataforma Social Innovation/àrea 31.

Els premis es divideixen en tres categories: Gran Empresa Sostenible, Institució Sostenible i Emprenedor Sostenible. Podran presentar la seva candidatura aquelles organitzacions amb una unitat operativa dins del territori espanyol.

Les iniciatives han de tenir, així mateix, impacte social i ambiental a Espanya i estar construïdes sobre una aliança o projecte compartit amb organitzacions de la societat o entitats administratives.

El termini finalitza el 19 de juny.

Consulta aquí les bases

Posted by: General 03 Jun 2015 Comentaris: 0 Tags:

Enguany es compleixen vint anys del primer robot subaquàtic desenvolupat a la Universitat de Girona, dues dècades en què l’Institut en Visió per Computador i Robòtica (Vicorob) de la UdG s’ha convertit en una referència internacional en el seu àmbit i ara, a més de la recerca, treballa per a comercialitzar els seus prototips, explorant les possibilitats comercials dels dos que té operatius, el Girona 500 AUV i l’Sparus II AUV.

El primer va ser el Garbí, nascut d’un projecte coordinat per la Universitat Politècnica de Catalunya on participaven investigadors gironins i que va ser presentat al 95 al congrés ICAR. A diferència dels actuals prototips de la UdG, el Garbí era teleoperat -estava vinculat a un vaixell mitjançant un cable- i el testaven a Banyoles. Pere Ridao, l’actual director de l’Institut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica, que va arribar al centre un parell d’anys més tard, explica que “el grup de treball era molt petit i hi havia grans dificultats per a transportar-lo”.

Per superar aquests problemes, el següent projecte -l’Uris, desenvolupat l’any 2000- va ser més petit i el podien provar sense moure’s de la universitat. Tenia forma de pilota d’acer i “el testàvem en una petita piscina toy, tot i que també vam fer coses a l’exterior, com la inspecció d’una presa a Romania”. “Hi havia pocs recursos, però va ser el primer intent de fer un robot autònom”, explica. El següent pas va ser dotar d’autonomia el Garbí.

I és que de robots submarins n’hi ha de dos tipus: els teleoperats, connectats a un vaixell a la superfície a través d’un llarg cable, i els autònoms. Aquests, quan són llançats a l’aigua tenen una trajectòria programada, com el pilot automàtic d’un avió, i mentre fan el recorregut, agafen dades que poden ser d’interès científic o industrial, com fotografies o imatges acústiques amb què construir cartografia. Entre altres usos, per exemple, aquests robots es dediquen a l’estudi del fons marí, a l’arqueologia -Vicorob ha col·laborat amb el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC)- o a fer inspeccions de canonades submarines.

Una de les eines que ha donat visibilitat internacional a l’institut de la UdG són les competicions europees. L’Ictineu, batejat així en homenatge a Narcís Monturiol, va ser el robot amb què va participar -i guanyar- en el seu primer torneig de robòtica submarina entre universitats, el 2006. “Era el primer completament autònom que fèiem i el vam usar molt per a desenvolupar tesis doctorals i projectes de recerca”, diu Ridao.

La següent victòria en aquesta competició tecnològica -una mena de gimcana en què el robot ha de fer diverses tasques- va ser a La Spezia, el 2010, amb l’Sparus. Actualment, la UdG en té operativa una segona versió, l’Sparus II, que es dedica a la inspecció i ha desenvolupat quatre còpies més del prototip. Tres d’aquestes són a Itàlia, i estan pensades per a què altres universitats, menys destres en robòtica, puguin participar en el concurs internacional.

Finançat pel Ministeri d’Educació, el Girona 500 és l’altre prototip operatiu del Vicorob. Està en marxa des del 2011 i és menys aerodinàmic que l’Sparus, però té un braç que li permet fer operacions com obrir i tancar vàlvules. Una de les indústries més interessades en aquests vehicles que a més d’explorar permeten automatitzar petites tasques és la del petroli.

Del primer a l’últim, cada un dels robots desenvolupats fins ara és fruit de molta gent, remarca Ridao. Actualment hi ha sis tesis doctorals en dansa sobre els dos darrers robots, “algunes més teòriques i d’altres més pràctiques, però totes poden acabar tenint influència en els propers passos a seguir”. De la vintena de persones de Vicorob que estan centrades en la robòtica submarina, només tres són funcionaris, la resta, investigadors que treballen en projectes europeus i estudiants de doctorat.

Font: DiarideGirona.cat

CaixaImpulse obre la convocatòria en l’àmbit de les ciències de la vida, mèdiques i de la salut. Els centres de recerca interessats a participar en el programa poden presentar les seves propostes en línia en www.caixaimpulse.com fins al 12 de juny.

Presentats els projectes, s’iniciarà el procés de selecció seguint l’estàndard de l’European Science Foundation, mitjançant l’avaluació de les propostes a càrrec d’avaluadors de l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut i del món empresarial, i entrevistes presencials davant un panell d’experts europeus de diferents àmbits: farmacèutiques, escoles de negoci i empreses de salut o biotecnològiques.

Els criteris de selecció es basaran en quatre requisits:

  • Potencial de l’actiu en el mercat: identificació de la necessitat o problema que es resol i identificació dels beneficiaris i clients.
  • Projecte de valorització: identificació correcta de les accions a realitzar en la proposta de valorització i dimensionament del cost.
  • Capacitat d’execució: dedicació i perfil de la persona que participarà en el programa i liderarà la valorització.
  • Impacte social i innovació responsable: grau de contribució a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i dels beneficis generats en el conjunt de la societat.

Més informació al web del CaixaImpulse

La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa ha fet públic el nom de 10 empreses guardonades amb els Premis Cambra, concretament de les 5 categories obertes a la participació. Entre aquestes hi ha el nom de tres empreses de Rubí, Chiorino Ibérica, Chimigraf Ibérica i Campos Estela.

Chiorino Iberica Sau, de Rubí, rebrà un dels dos Premis a la Iniciació a la internacionalització, com també ho farà la firma Baraka Club de Viatges SL, de Terrassa. L’empresa rubinenca es dedica a la manipulació i confecció de bandes transportadores i corretges de transmissió per a la indústria alimentària, d’embalatge, paperera i logística. El jurat ha premiat el seu esforç i l’evolució del seu procés d’internacionalització a partir d’una estratègia definida que l’ha portat a consolidar la seva presència en nous mercats, així com la seva quota de mercat internacional. Llegir més…

Posted by: General 11 Mai 2015 Comentaris: 0 Tags:

La Fundació La Marató de TV3 ha obert una nova convocatòria de propostes de malalties amb l’objectiu d’impulsar la implicació de la societat i possibilitar una major participació en La Marató de TV3. Llegir més…

Aposta per la marca ParcUdG i fa èmfasi en la situació geoestratègica a Catalunya

El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona engega la campanya “Junts Fem el Parc” amb l’objectiu de reivindicar el seu potencial com a pol de referència en els àmbits de la ciència, la tecnologia i la recerca; així com a eix de tracció d’empreses de primer nivell i d’emprenedors de les comarques de Girona.

La campanya  fa molt d’èmfasi en potenciar la marca ParcUdG, així com destaca la situació geoestratègica del Parc, que disposa de connexions ràpides tan viàries com ferroviàries amb Barcelona i també amb la resta del món mitjançant l’aeroport de Girona. Tanmateix, el Parc es presenta com una extensió del campus de la Universitat de Girona i de la pròpia ciutat.

Jaume Casademont

El ParcUdG es vol destacar com “una petita ciutat dins de la ciutat” i aposta perquè Girona sigui “cada cop més referència de la ciència i de la innovació tecnològica”.

Un dels objectius de “Junts Fem el Parc” és posar l’accent en els serveis que reben els usuaris del Parc, que passen a convertir-se en la prioritat de totes les accions que s’estan portant a terme darrerament. Des del ParcUdG és demana a les empreses que hi estan instal·lades que tinguin una actitud proactiva i que se sentin part integrant d’un complex que “no només els presta serveis, sinó que els ofereix establir sinèrgies i créixer”.

El Parc manté la imatge corporativa, però dóna preeminència al verd festuc, que és especialment visible en la nova web del ParcUdG (www.parcudg.com), que s’adapta a tots els dispositius i que ha millorat les eines que es posen a disposició pels usuaris a l’àrea interna de la web. Entre altres coses, els usuaris poden publicar en un blog conjunt novetats i informacions de la seva activitat empresarial.  També s’ha fet un esforç per millorar la comunicació interna entre el Parc i els usuaris, amb la tramesa periòdica d’una newsletter que recull informacions del Parc, dels mateixos usuaris, d’ajuts, beques i subvencions i que obre una porta a què les empreses creïn de manera natural un espai d’intercanvi i/o demanda de serveis i llocs de treball.

El Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona (UdG) ha validat a escala real un sistema de control automàtic en temps real (Smart Air MBR®) per depuradores d’aigües residuals que funcionen amb bioreactors de membrana (MBR ), que permet reduir fins a un 22% els costos energètics d’operació. Els resultats de la investigació desenvolupada durant vuit anys per Héctor Monclús, Sara Gabarrón, Giuliana Ferrero, Ignasi Rodríguez-Roda i Joaquim Comas, s’han publicat a la prestigiosa revista científica Water Research.

La tecnologia BRM (de l’anglès, Membrane Bioreactors) està substituint els decantadors secundaris convencionals de les estacions depuradores d’aigües residuals, millorant d’aquesta manera la qualitat de l’aigua tractada. No obstant això, aquesta important innovació tecnològica comporta una no menys important desavantatge: l’augment dels costos d’explotació. Amb aquest nou sistema de control automàtic en temps real desenvolupat pels investigadors del LEQUIA i patentat l’any 2009 per la Universitat de Girona i per l’empresa GS INIMA Environment SA, s’aconsegueix un estalvi energètic significatiu i augmenta la competitivitat de les depuradores amb BRM. Actualment, l’equip de treball està negociant la llicència d’aquesta tecnologia amb una enginyeria ambiental.

La patent i la validació a escala real han permès la culminació d’un treball d’investigació iniciat el 2007 amb un projecte per optimitzar la gestió i l’operació dels BRM. Durant tot aquest temps s’han realitzat estudis a escala laboratori, escala pilot i escala semi-industrial per finalment dur a terme la validació definitiva a l’estació depuradora d’aigües residuals de la Bisbal d’Empordà, que disposa de dues línies de filtració amb membranes . Val a dir que els sistemes d’ajuda a la decisió en dominis ambientals per reduir costos associats a l’explotació o per automatitzar i objectivar la presa de decisions, són una de les línies d’investigació prioritàries en el LEQUIA.

D’altra banda, Héctor Monclús ha obtingut recentment un projecte del programa TECNIOSPRING, finançat per ACCIÓ (Generalitat de Catalunya) i pel programa COFUND (Accions Marie Curie del VII Programa Marc de la Unió Europea). El projecte, concedit conjuntament amb l’empresa fabricant de membranes Polymem, permetrà avaluar la viabilitat del sistema Smart Air MBR® en tractament d’aigües residuals i en diferents configuracions, impulsant també la seva internacionalització.

Font: iAgua

La Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), que depèn de la Secretaria d’Estat d’R + D + I del Ministeri d’Economia i Competitivitat, obre avui la Convocatòria d’ajudes per al foment de la cultura científica, tecnològica i de la innovació 2015. Aquesta convocatòria té per objectiu finançar projectes de divulgació i comunicació de la ciència que apropin la investigació, la tecnologia i la innovació als ciutadans.

L’edició de 2015 compta amb un pressupost màxim de 3.250.000 euros, la mateixa quantia que l’any passat. El termini de presentació de sol·licituds s’inicia avui, 20 d’abril, i s’estén fins a les 13 hores del 10 de juny.

MINECO_FECYT Llegir més…