Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00


El DRONLab participa de forma destacada en un projecte internacional amb el Govern d’Andorra i el MassachusettsInstitute of Technology (MIT)

L’energia és imprescindible per al desenvolupament mundial i, gràcies a ella es pot realitzar gran part de l’activitat que s’hi desenvolupa. I tot ser una font de benestar és, a la vegada, la principal causa dels problemes mediambientals i reptes als quals ens enfrontem.

És per això que investigadors de MIT de Boston, el govern Andorrà i el DRONLab (Laboratori de Drons del ParcUdG), van treballar conjuntament en un projecte que està duent a terme el propi MIT. El grup, format per 3 investigadors de les tres institucions, amb la participació del DRONLab per Jordi Guerrero, van estar treballant durant una setmana utilitzant tecnologia DRON aplicant diferents sensors per la realitzaciód’anàlisis energètics d’edificis i la seva recreació en 3d.

 La finalitat d’aquest mapeig és ajudar a tècnics del govern andorrà a entendre i descobrir quèsucceeix en aquests edificis mitjançant una vista aèria, d’entorn. Les noves normatives obliguen a què el disseny d’edificis ha de considerar els aspectes d’estalvi d’energia, però en edificis antics les pèrdues energètiques produïdes són molt grans i constitueixen un desaprofitament, que en un conjunt és enorme, contribuint d’aquesta forma a un major impacte al medi ambient degut al major consum de recursos contaminants.

Per altra banda, el projecte també està orientat a la recreació d’un model en 3D de diferents edificis en base a imatges captades des del DRON, mitjançant tècniques de mosaics georeferenciats que permetent reproduir l’edifici i l’entorn que l’envolta amb precisió centimètrica.

Aquesta quantitat d’informació obtinguda del model digital, permetrà realitzar mesures amb gran precisió i inspeccionar aquells elements de difícil accés. La generació d’aquests models també permet recrear entorns virtuals.

Aquesta tipologia de projectes posa de rellevància la importància de tenir equipaments i infraestructures especialitzades en noves tecnologies com el DRONLab del ParcUdG.

Posted by: General 28 Oct 2016 Comentaris: 0 Tags:

El centre tecnològic Eurecat (membre de TECNIO) presenta una llar que cuida de la salut dels que hi viuen mitjançant dispositius connectats a Internet que permeten el seguiment de les seves constants vitals, la personalització dels seus hàbits i rutines, fer exercicis de rehabilitació o s’asseguren que segueixin uns bons hàbits d’alimentació, a la fira IOT Solutions World Congress, que té lloc a Barcelona del 25 al 27 d’octubre.

En concret, Eurecat donarà a conèixer un nou sistema de monitorització que fa possible prendre paràmetres clínics físics com la tensió, el pes, les pulsacions, els nivells de glucosa o la temperatura, així com respondre qüestionaris personalitzats i establir consultes virtuals des de casa o qualsevol ubicació.

Aquest nou sistema de telemonitorització, denominat ekenku, és òptim per al seguiment de les constants en casos de malalts crònics complexos o de pacients que requereixen aquesta atenció, com pot ser després d’episodis aguts o abans i després d’una intervenció.

Smarthome

Solucions IoT per a Smarthomes i ehealth

En paraules del director d’eHealth d’Eurecat, Felip Miralles, es tracta d’una solució “molt transparent i fàcil d’utilitzar per part del personal sanitari i de l’usuari”, que permet que el pacient no hagi d’estar ingressat a l’hospital en casos que prescrigui el metge, ja que “por ser vigilat per prevenir aguditzacions des de qualsevol lloc”.

L’aposta d’Eurecat en l’entorn de l’SmartHome i l’eHealth es completa amb ekauri, una solució IoT que, a través d’un petit grup de sensors sense fils repartits en el domicili, possibilita la personalització d’hàbits i rutines tenint especial cura amb mantenir la intimitat de la llar. Aquest sistema permet la creació de nous serveis per millorar la qualitat de vida, la seguretat i l’autonomia de les persones majors, amb discapacitat o dependència que viuen o passen moltes hores soles a casa.

La casa connectada a Internet també incorpora la plataforma de rehabilitació a domicili Rewire, que utilitza jocs de Kinect i d’altres gadgets pel monitoratge de les tasques de rehabilitació pautades i personalitzades des d’una estació clínica remota.

Eurecat ha participat també en el desenvolupament d’un robot intel·ligent que vetlla perquè la gent gran compleixi les seves dietes. Es tracta de ChefMySelf, un sistema de cuina intel·ligent que personalitza i automatitza la preparació de les dietes, especialment pensat perquè les persones grans mantinguin hàbits saludables d’alimentació.

El robot proporciona eines per programar els àpats setmanals i recomana menús en funció de l’estat de cada usuari i de si pateix algun tipus de malaltia. D’acord amb la programació setmanal, genera la llista de la compra i la reflecteix sobre el dispositiu mòbil de l’usuari. La màquina també inclou funcionalitats que permeten la monitorització del consum diari de calories, vitamines i minerals perquè l’usuari controli la seva alimentació. Per motivar la interacció social, ChefMySelf ofereix un conjunt de serveis per a publicar i comentar noves receptes produïdes pels propis usuaris, als que permet interactuar amb l’enviament de missatges.

micro-assembly

La Indústria 4.0 per millorar l’eficiència i competitivitat de les empreses

La Quarta Revolució Industrial o Indústria 4.0 s’està implantant en un nombre creixent de sectors, i suposa una nova manera d’organitzar els sistemes de producció mitjançant la seva digitalització. En pocs anys, l’Internet de les Coses, el Cloud Computing o els sistemes ciberfísics, impensables fa només una dècada han permès (i permetran) millorar l’eficiència i competitivitat de les empreses.

Però més enllà de la teoria, és important que les innovacions que s’han desenvolupat en el camp de la indústria digitalitzada puguin arribar a les empreses i tenir-hi un impacte directe. Amb aquesta premissa s’organitza el proper 9 de novembre el Fòrum de Tecnologies i Innovació: Digitalització i sistemes per a la fabricació intel·ligent, que se celebrarà al Centre d’Empreses Industrials de Can Roqueta, a Sabadell.

L’esdeveniment, que enguany arriba a la quarta edició, presentarà els últims avenços en tecnologies de digitalització per empreses i algunes de les aplicacions més innovadores en sistemes industrials. El Fòrum dinamitzarà les relacions entre empreses i investigadors amb espais de diàleg directe.

L’acte començarà amb una conferència en format Taula Rodona sobre la transformació digital a la indústria, on SEAT, Idneo, Dormity i AyS presentaran les seves experiències sobre l’impacte de la Indústria 4.0 en els processos de producció.

Seguidament, els participants podran participar en un Marketplace per presentar la seva entitat, projecte, producte innovador o tecnologia associada a l’àmbit de la digitalització de la indústria. Aquest sistema de presentacions de tres minuts servirà per donar a conèixer les últimes tendències de la indústria d’una manera ràpida i àgil.

El Fòrum es clourà amb una sessió de Brokerage amb reunions entre empreses i entrevistes d’empreses amb agents d’innovació per establir contactes i compartir la recerca aplicada en l’àmbit de la digitalització industrial. Això permetrà a les empreses conèixer solucions innovadores directament dels investigadors i ampliar la seva agenda de contactes. A l’esdeveniment hi pot participar qualsevol empresa que busqui ampliar les seves possibilitats tecnològiques en l’àmbit de la fabricació intel·ligent.

El Fòrum de Tecnologies i Innovació està organitzat per Eurecat, l’Ajuntament de Sabadell, el Servei de Promoció Econòmica de la ciutat i el Parc de Recerca de la Universitat Autònoma. Les inscripcions són gratuïtes i es poden realitzar en línia, mitjançant aquest enllaç.

Posted by: General 23 Set 2016 Comentaris: 0
millestone-girona-iii

L’artista Anna Taratiel en un moment de la seva producció artística

La façana del Centre de Robòtica Submarina del Parc Científic i Tecnològic de la UdG s’ha convertit en el llenç on l’artista de Terrassa, Anna Taratiel ha plasmat el seu estil particular, on parla del concepte de l’aura a l’art de Walter Benjamin a qui es rendia homenatge en el seu  75è aniversari de la seva mort.

Durant una setmana, l’artista ha estat treballant en aquesta obra i convertint a tots aquells que treballen al ParcUdG en  espectadors del work in progress i de la transformació artística d’aquest espai.

Milestone Project és un festival d’Art Urbà i Pensament que se celebra anualment a la ciutat de Girona. Un projecte amb una programació multi disciplinar, un gran experiment cultural que abasta tota la ciutat i que, aquest any, ha traspassat les fronteres del centre de la ciutat per portar l’art urbà a diferents racons més allunyats del centre.

El Milestone Project  és la cultura i el pensament com a eina de renovació sociopolítica, que es desenvolupa com a expositor, connector i productor d’art contemporani i pensament. Aquest any, el Debat Milestone, s’ha centrat en l’aura a l’art de Walter Benjamin, un concepte que aquest identifica amb la amb la singularitat, amb l’experiència de l’irrepetible. La reproducció tècnica destrueix aquesta ‘originalitat’ i ja no és possible calibrar el valor d’un objecte pel que fa al seu valor ritual, sinó només a partir del seu valor exhibitivo. La pèrdua de l’originalitat per l’existència de múltiples reproduccions provoca que l’art es torni un objecte el valor no pot ser dimensionat en referència al seu funcionament dins de la tradició.

En aquests cinc anys de festival, ja s’han fet fins a 30 obres de gran format en diversos espais de la ciutat. Una de les obres més recordades és la de la Cocollona, ubicada al carrer Bonastruch de Porta.

Posted by: General 02 Set 2016 Comentaris: 0

Nous horitzons

El premi de la FPdGi ha posat en relleu la feina feta els últims anys per Sílvia Osuna (Castelló d’Empúries, 1983), doctora en química per la Universitat de Girona però formada també a la Universitat de Califòrnia i a la Lliure de Brussel·les. “M’estan sorgint moltes possibilitats interessants, però ara mateix la meva intenció és continuar investigant aquí”, explica.

La investigadora de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona Sílvia Osuna va rebre el premi Fundació Princesa de Girona (FPdGi) en la categoria de recerca científica per la seva contribució a desenvolupar una nova forma de disseny d’enzims que, segons preveia el jurat, permetrà en un futur abaratir la producció de fàrmacs. L’especialista en farmacologia i computació empordanesa espera que el premi li doni ales en un camp de recerca que es troba a les beceroles.

El jurat ha valorat el seu nou mètode de disseny d’enzims a partir de la química computacional. Per qui s’hagi perdut ja: què són els enzims?
 
Els enzims son biomolècules, bàsicament proteïnes que tenim el cos i que acceleren les reaccions químiques. Totes les reaccions que tenim al nostre cos són gracies al enzims i, si no fos per ells, no es podrien donar perquè anirien molt a poc a poc.
I vostè en dissenya…
La idea és agafar enzims naturals i fer canvis en la seva estructura perquè facin altres reaccions que ens interessin. En el meu cas, és per sintetitzar fàrmacs, però les possibilitats van molt més enllà i es poden sintetitzar enzims per aconseguir pràcticament qualsevol objectiu o producte.
Com es dissenyen?
Es pot fer per tècniques experimentals, que tenen el problema que són molt cares i quan te’n surts tens un enzim que funciona, però no saps per què, de manera que la inversió no et serveix per a altres casos. L’altra manera de fer-ho, a la qual em dedico, és mitjançant la química computacional, és a dir, amb ordinadors. Té l’avantatge que és un mètode molt més barat perquè pots fer tantes proves com vulguis i només dur al laboratori les que ja creus que funcionaran. És un sistema molt més racional, perquè entens els efectes dels canvis que fas a estructura i ho pots aplicar a futurs dissenys. No té sentit dissenyar enzims sense entendre’ls.
I la idea del seu treball és crear un protocol per dissenyar enzims per a qualsevol reacció d’interès farmacèutic.
Sílvia Osuna obté el guardó Fundació Princesa de Girona

Sílvia Osuna guardonada amb el Premi FPdeGi de recerca científica

Exacte. En realitat la química computacional es basa en aplicar models matemàtics per resoldre problemes químics. El que fem és enviar càlculs amb simulacions que caracteritzen l’estructura i sabem quines posicions de l’enzim haurien de mutar per accelerar una determinada reacció.
Així doncs, vostè és una química que treballa amb ordinadors.
Sí, nosaltres necessitem ordinadors connectats a internet per poder enviar els càlculs als supercomputadors com el Mare Nostrum.
El seu mètode realment abaratirà els costos de la producció farmacèutica?
S’abarateix en molts moments; per començar, en el moment de dissenyar l’enzim, perquè ja és molt més barat. A banda, si canviem els catalitzadors que fan servir a les indústries, que estan basats en metalls de transició, i utilitzem un enzim, això farà que la industria estalviï costos, perquè podrà aconseguir el producte en condicions molt més suaus, i que s’obtingui el producte pur, sense impureses que després s’hagin de treure.
Quines limitacions tècniques té la seva feina?
Les simulacions de dinàmiques moleculars no són gens fàcils, de manera que requereixen unes targetes gràfiques que tenen pocs ordinadors, com per exemple el Mare Nostrum. De manera que hem de recórrer a la supercomputació per fer els càlculs més complicats.
Per què va triar els enzims com a camp de la seva recerca?
Des de sempre m’ha cridat molt l’atenció la bioquímica, i els enzims en especial, perquè la vida tal com la coneixem és gràcies als enzims. Sense ells les reaccions químiques no es podrien dur a terme i, per tant, no existiríem. Per dissenyar enzims necessites saber com funcionen i entendre el funcionament dels millors catalitzadors que hi ha, que hem aconseguit gràcies a anys i anys d’evolució; és d’allò més interessant. A més, és important perquè moltes malalties del nostre cos es donen perquè enzims no treballen bé o treballen massa, de manera que aquesta també és una via interessant d’investigació.
Posted by: General 01 Jul 2016 Comentaris: 0

El passat 29 de juny es va celebrar al Parc Científic i Tecnològic de la UdG la Jornada “Les oportunitats de finançament europeu de la R+D+i en l’àmbit de la salut”organitzat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i la Universitat de Girona (UdG), amb la col·laboració de l’Institut Carlos III (ISCIII) i el Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO).

L’objectiu de la Jornada va ser conèixer i identificar les oportunitats per accedir al finançament europeu per a la recerca i la innovació que, actualment, representa el 30% de tot el finançament públic per a la R+D+i.

La Jornada estava destinada a tot el personal investigador i el personal de suport a la recerca (infermers, tècnics de laboratori, gestors i coordinadors de projectes i assajos clínics, etc.) de qualsevol especialització o àrea vinculada a la salut que estigués interessat a conèixer les oportunitats de finançament europeu.

A la jornada van intervenir la Sra. Lucía del Río, punt nacional de contacte del Consell Europeu de Recerca, el Sr. Juan Riese, punt nacional de contacte del Repte Social 1: Salut, Canvi Demogràfic i Benestar i assessor científic del programa H2020, i la Sra. María José G. Suso, punt nacional de contacte del programa de Salut de la DG Sante. Membres de l’Oficina de Projectes Europeus del Institut Carlos III, els quals acumulen una àmplia experiència en els aspectes tècnics i científics relatius a la participació en projectes europeus de salut.

La jornada va començar amb una introducció del programa Horitzó 2020 i es van presentar les principals característiques de la convocatòria d’ajuts 2017 del European Research Council (ERC) i les accions Marie Skłodowska-Curie(MSCA). Tot seguit, es va donar pas a les convocatòries del programa H2020 en el Repte Social 1 de Salut, així com algunes Grans Iniciatives −Innovative Medicines Initiative (IMI-2), European & Developing Countries Clinical Trials Partnership (EDCTP-2), Active & Assisted Living Programme (AAL),Neurodegenerative Reseach (JPND)− i les ERA-Nets sobre resistència antimicrobiana (AMR), malalties infeccioses (Infect-ERA), neurociència (Neuron) o investigació translational en cancer (TRANSCAN), entre d’altres. Finalment, es va presentar el 3er Programa de Salut de la Direcció General de Salut (CHAFEA).

La jornada va finalitzar amb un networking entre assistents i experts on es van poden intercanviar visions i experiències.

Posted by: General 30 Jun 2016 Comentaris: 0
Jornada Tecnalia

La jornada sobre vies de col·laboració conjunta va aplegar  més de 40 empreses

El passat 29 de juny es va celebrar al Parc científic i tecnològic de la Universitat de Girona, la jornada “Vies de col·laboració conjunta per al desenvolupament d’oportunitats tecnològiques disruptives” dirigida a empreses, investigadors i emprenedors per explorar vies de col·laboració conjunta per al desenvolupament d’oportunitats tecnològiques disruptives de la mà de Tecnalia Ventures.

L’esdeveniment, organitzat pel Parc Científic, Tecnalia Ventures i la Oficina de Transferència Tecnològica de la Universitat de Girona, va servir per presentar els serveis en I+D a empreses i les capacitats tecnològiques i de col·laboració en projectes que s’ofereixen des de Tecnalia, així com el fons Omega de Tecnalia Ventures el qual es focalitza en el desenvolupament de productes tecnològics d’alt impacte.

Durant la jornada, en Jon Ander Ormaza, responsable de la definició i posta en marxa de l’estratègia de mercat i màrqueting de la divisió de ICT/ESI Tecnalia va presentar les capacitats i infraestructures de recerca del centre tecnològic, número 1 a nivell europeu en el retorn pel que fa a la participació en projectes competitius internacionals. En la segona part, l’Asier Sesma, emprenedor i responsable d’inversions del sector TIC de Tecnalia Ventures, empresa 100% de Tecnalia constituïda amb l’objectiu de convertir els actius tecnològics innovadors en nous negocis rentables i sostenibles amb impacte a la societat, ens va presentar els seus programes d’incubació i emprenedoria tecnològiques, així com el seu fons de finançament (VC) FONDO OMEGA.

Finalitzada la jornada, 6 empreses del Parc van tenir una reunió B2B amb els responsables del centre tecnològic per presentar les seves propostes d’emprenedoria tecnològica.

Jornada Tecnalia

Posted by: General 22 Jun 2016 Comentaris: 0 Tags: , , , ,

Tururut Art Infogràfic, va ser l’encarregat d’idear l’espectacular mapping que es va dur a terme durant la  presentació del Museu Hermitage de Barcelona

Després de quatre anys de rumors i especulacions i manca d’informació; de rebutjar diverses ubicacions com unes antigues naus en desús al port de Barcelona, ​​la Facultat de Nàutica de la Pla de Palau o l’enorme edifici de la Duana situat davant de les Drassanes, els promotors d’un museu Hermitage a Barcelona han decidit construir un edifici nou de 15.500 metres quadrats en un terreny del Port de Barcelona, ​​molt a prop de les naus on es volia ubicar en un principi. El lloc escollit és un solar de la nova bocana del port situat molt a prop de l’hotel Vela, un dels edificis del nou skyline de Barcelona, ​​en una zona on es construirà un nou port esportiu, la Marina Vela. La primera pedra del nou equipament es col·locarà al començament de l’any vinent i la inauguració està prevista per a maig de 2019.Mapping tururut Llegir més…

  • Els Esmorzars de Finançament són trobades bimestrals que tenen l’objectiu de difondre nous instruments financers, bones pràctiques i experiències d’èxit d’inversors i emprenedors.
  • La primera edició serà dijous, 5 de maig amb la sessió “El capital risc acompanyant les pimes”, que tindrà lloc a les 10:00 hores al Parc Científic de la Universitat de Girona.

 ACCIÓ, l’agència per  a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, posa en marxa aquest dijous, 5 de maig, a Girona el cicle d’Esmorzars de Finançament, unes trobades que reuniran cada dos mesos els inversors, pimes i emprenedors de la demarcació.

Els Esmorzars de Finançament, que se celebren a Barcelona des de fa més de 15 anys, tenen com a objectiu difondre nous instruments financers, bones pràctiques i experiències d’èxit d’inversors i emprenedors. Aquestes sessions es traslladen a partir d’ara també a Girona, amb la col·laboració de l’acceleradora Start-up Catalonia, la Xarxa de Business Angels de Girona (BAGI) i el Parc Científic de la UdG.

El primer Esmorzar de Finançament porta per títol “El capital risc acompanyant les pimes”, i anirà a càrrec de Mario Sans, conseller delegat d’Integra Capital SCR, que explicarà la seva experiència com a inversor en pimes industrials. Integra Capital és una Societat de Capital Risc creada per invertir en petites i mitjanes empreses que operen en sectors tradicionals, especialment en la indústria.

Amb un bagatge previ a Avançsa i a la banca d’inversió, Mario Sans ha intervingut en més de 50 operacions corporatives. També és professor de finances l’Institut d’Estudis Financers (IEF).

La sessió tindrà lloc a les 10:00 hores al Parc Científic de la UdG, i comptarà també amb les intervencions del director de Finançament d’ACCIÓ, Oriol Sans, la directora de la Unitat de  Relacions Institucionals i Territori d’ACCIÓ, Francesca Guardiola, i Xavier Xirgu, responsable de Promoció i Innovació del Parc Científic i Tecnològic de la UdG. La cloenda anirà a càrrec de Belen Cobo, presidenta de la Xarxa de Business Angels de Girona, i Quim Gudayol, coordinador de l’acceleradora Start-Up Catalonia.

Pròxim Esmorzar de Finançament

Els Esmorzars de Finançament tindran lloc el primer dijous de mes, bimestralment. El 7 de juliol es celebrarà la sessió “Aquelles quatre coses que he après com a inversors privat”, a càrrec de Jordi Priu, fundador del fons d’inversió 101 StartUps.

ACCIÓ és l’agència pública per a la competitivitat de l’empresa catalana de la Generalitat de Catalunya. Impulsa la millora del teixit empresarial català a través del binomi internacionalització-innovació, posant a disposició de l’empresa 36 Oficines Exteriors de Comerç i d’Inversions que donen cobertura a més de 90 mercats. A més, assessora les empreses catalanes perquè aconsegueixin finançament, les ajuda a créixer mitjançant programes de capacitació i les orienta en matèria de clústers. També és responsable, a través de l’àrea Catalonia Trade & Investment, d’atreure inversions estrangeres a Catalunya.

El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona s’ha convertit en un motor de la recerca i la formació a l’entorn del món de la tecnologia dron. Fa uns vuit mesos, va impulsar la creació d’un laboratori de drons, el primer d’aquestes característiques a Catalunya i un dels primers a tot l’Estat, que dirigeix en l’àmbit tècnic Jordi Guerrero, un empresari i emprenedor que fa més de quatre anys que es dedica a aquesta tecnologia, temps durant el qual, entre altres coses, ha fundat dues start-ups en aquest àmbit.

El laboratori de drons gironí no només vol aprofundir en la investigació en aquest camp i en la formació de personal tècnic, sinó que té la voluntat d’esdevenir un punt de confluència entre els sectors públic i privat per impulsar una tecnologia que cada cop està més en auge i que es preveu que facturi 15.000 milions d’euros anuals i que hagi creat 250.000 nous llocs de treball d’aquí al 2050.

De moment, el laboratori ja ha aconseguit incorporar com a patrons les empreses privades Medplaya i Roberlo i ja ha tancat la contractació i execució de dos projectes. Les perspectives són bones: ja hi ha diversos projectes més emparaulats amb vista al 2017 i n’hi ha que ja s’han presentat en l’àmbit europeu.

El laboratori té un espai interior privilegiat. Una nau de 400 metres quadrats i 12 metres d’altura que permet als futurs pilots entrenar-se indoor, atès que la legislació no els permet fer-ho a l’aire lliure. A hores d’ara, la legislació només permet certificar pilots de drons a les anomenades ATO, les “autoescoles de vol”, un fet paradoxal si es té en compte que són els operadors aeris els que millor coneixen el funcionament i la manipulació dels aparells.

Al centre gironí, que està en via d’obtenir la certificació d’operador aeri, treballen amb drons professionals de fins a 25 quilos de pes i amb una autonomia de vol circumscrita als 120 metres d’altura, que és la màxima permesa per la normativa vigent.

LA FRASE “Abans t’atropellarà un cotxe que no et caurà un dron al cap” Jordi Guerrero DIRECTOR TÈCNIC DEL LABORATORI DE DRONS DEL PARC CIENTÍFIC
El Parc Científic de la UdG ha fomentat la creació del laboratori, segons explica Guerrero, per “resoldre la mancança de serveis que té el sector i per desenvolupar la tecnologia en àmbits que van més enllà de l’ús de drons per a la creació de vídeos”.

Els usos de la tecnologia dron són diversos, perquè, tal com explica Guerrero: “Els drons es poden fer servir per transportar paquets d’una nau industrial a una altra, però també tenen aplicacions en l’àmbit de la seguretat i fins i tot en l’agrari, atès que es poden fer servir per detectar problemes en collites, entre altres coses.” El cost és a l’abast, ja que molts projectes es mouen a l’entorn d’una despesa de 2.000 euros. L’import només s’enfila en el cas de certes aplicacions industrials.

“El sector no és una broma”

El Parc Científic i Tecnològic de la UdG ofereix, avui i demà, el primer curs d’introducció a la tecnologia dels drons, el primer que impartiran professionals a les comarques de Girona.

Durant el curs, organitzat conjuntament pel Parc Científic de la UdG i la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Futur, s’oferiran nocions bàsiques de la tecnologia dron i es farà una explicació sobre la normativa específica que regeix l’ús d’aquesta mena d’aparells. “Explicarem als participants que si en qualsevol plaça del país fan volar un dron s’exposen a rebre una multa considerable, que pot arribar fins als 250.000 euros.” “El sector no és una broma”, rebla Jordi Guerrero, tot i que ell mateix manifesta que els regals d’aquest Nadal han estat drons de totes les mides.

El curs té una durada total de sis hores i s’hi presentaran equips de diverses gammes tecnològiques.

FONT: El PuntAvui