Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Aigües residuals per a la detecció precoç de la Covid-19

Publicat per: General 22 maig 2020 Comentaris: 0
Damià Barcelò

Damià Barceló, director fundador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

Damià Barceló planteja que l’indicador de l’epidemiologia d’aigües residuals sigui una via per a la detecció precoç del virus amb les proves basades en paper reactiu

Damià Barceló, director fundador de l’Institut Català d’Investigació de l’Aigua (ICRA), un dels científics catalans més citats universalment i nominat recentment Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida, va aprofitar el seu confinament per a escriure i publicar un balanç de la pandèmia del coronavirus a la revista científica Journal of Environmental Chemical Engineering.

Més enllà de les múltiples aportacions, l’article de Damià Barceló és un dels primers intents per resumir i integrar aspectes mediambientals i de salut humana referits al control de la COVID-19, amb l’objectiu de servir com a document polivalent, no només per científics de disciplines diferents sinó també per als mitjans de comunicació socials i la ciutadania en general. L’estructura dels temes abordats és sòlida: l’ús de les aigües residuals que serveixen de guia per revelar l’escala del brot de la COVID-19, la incidència de la meteorologia (la calor) i la qualitat de l’aire en la transmissió de virus, l’anàlisi dels procediments actuals de desinfecció d’hospitals i de les noves tecnologies més ecològiques i la relació de teràpies farmacològiques disponibles a l’espera que arribi la vacuna tan desitjada.

El paper de les aigües residuals

L’Indicador d’Epidemiologia d’Aigües Residuals i el seu mètode WBE (Wastewater Epidemiology Indicator) té el seu pioner en Christian Daughton, antic científic de l’EPA, l’Agència Americana de Protecció del Medi Ambient, un mètode que Daughton reivindica no només per a la COVID-19, sinó per a futures epidèmies, perquè ja va permetre la primera detecció de la COVID-19 en aigües residuals a Holanda, Austràlia i França. Altres estudis també reforcen el mètode WBE i la necessitat de desenvolupar nous tests en paper reactiu per detectar el virus directament en aigües residuals, perquè són unes eines potents i barates per a una ràpida diagnosi de patògens i la determinació de la transmissió de les infeccions i s’ha utilitzat en una gran varietat d’infeccions com la malària i diversos patògens.

En aquest sentit, la WBE pot ajudar a solucionar el problema angoixant de carència de tests de diagnòstic i pot aportar un mètode barat i ràpid per alertar d’un brot de COVID-19. Però la WBE serà sempre una eina complementària i no una alternativa a l’obligatori PCR per a la detecció de la COVID-19 en humans.

Altres temes

La incidència de la meteorologia (la calor) en la transmissió de la COVID-19 té estudis a favor (un realitzat a Wuhan) i estudis en contra (realitzat en 122 ciutats de la Xina) i un realitzat a Jakarta on el temps, l’alta mobilitat i l’alta densitat dels més de 9 milions d’habitants de la ciutat ha estat determinant en la ràpida propagació de virus.

La qualitat de l’aire, en canvi, té unanimitat com a factor clau en l’expansió de la COVID-19, tant en el Nord d’Itàlia, on les infeccions degudes a la pol·lució de l’aire-humans són superiors a les infeccions entre humans. Un estudi sobre les ciutats de la Llombardia i Emília Romagna indica que la pol·lució de l’aire ha fet més vulnerables les defenses de la gent gran en el seu sistema respiratori i cardiovascular.

També l’estudi de Tobias / Querol destaca la millora immediata de la qualitat de l’aire després del confinament de Barcelona. I coincideix amb l’estudi de Yaron Ogen en la correlació entre els nivells de diòxid de nitrogen i el nombre de morts en 66 regions administratives a Itàlia, Espanya, França i Alemanya, un estudi sotmès a crítiques metodològiques, en contradicció amb un estudi similar fet a Taiwan. En canvi, hi ha una certa unanimitat en el factor pol·len com a tallafocs dels virus de la grip i similars, gràcies a un grup holandès amb més de quatre anys d’investigació sobre pol·len i grip. I suggereix alguna possibilitat del caràcter estacional de la COVID-19.

La desinfecció d’hospitals i dels seus equips personals i sanitaris compta amb tècniques segures perfectament acreditades, però s’estan provant noves tecnologies més amigables amb les tendències ecològiques. Al mateix temps, en un estudi a l’hospital més gran de l’Iran, durant aquest últim mes de març, s’ha investigat l’aire de les habitacions de pacients amb COVID-19. Afortunadament totes les mostres recollides han estat negatives.

Les teràpies farmacològiques disponibles són l’avantsala de la desitjada vacuna, que van des de fàrmacs antivirals, antimalàric i antiinflamatoris, passant, a la Xina i l’Índia, per un retorn a les plantes tradicionals per tractar el virus, fins a la utilització de diversos assaigs clínics seguint protocols basats en activitat in vitro o amb una experiència clínica limitada. No s’ha provat l’eficàcia de cap teràpia farmacològica. La llista és llarga: Cloroquina, hidroxicloroquina, Lopinavir, RemdesivirFavirapir, Azitromicina, Ivermectin, els NSAIDS o antiinflamatoris no esteroides i els broncodilatadors, mentre s’espera la vacuna.

Conclusions

Les conclusions i recomanacions a què arriba el doctor Barceló es poden resumir així:

S’ha d’augmentar la capacitat de predicció amb tests PCR, amb tests WBE de mostres fecals, amb el ràpid biosensor ELISA i / o amb nous biosensors òptics.

La COVID-19 estarà entre nosaltres durant força de temps. Ara se sap molt més que fa pocs mesos, però encara es necessita fer molt més per solucionar aquesta amenaça global. Les mesures futures haurien d’incloure una vigilància més àmplia de l’entorn, tant de l’aire com de l’aigua, a més de la disponibilitat del ràpid biosensor ELISA, per protegir la població general i les aigües residuals.

A Espanya fins ara el 15% de les persones infectades per la COVID-19 són metges i personal sanitari. Cal garantir la cadena de subministrament de PPE (Protecció Personal en Equips) per reduir la mortalitat. Cal planejar estratègicament la manufactura global, accés, protecció i control de les cadenes de subministrament davant les inevitables retallades, l’augment de costos i l’acaparament nacional.

En resum, encara hi ha molta feina per fer i tant de bo aquesta síntesi ajudi no només els científics sinó també al públic en general que vol saber alguna cosa més sobre aquest nou i terrorífic coronavirus que ens tindrà a tots enfeinats per bastant de temps en els anys que vénen.

FONT: tecnoagua.es

Publicacions relacionades