Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 05 Mar 2019 Comentaris: 0

El càncer colorectal (CCR), el que s’origina en el còlon o en el recte, és el segon càncer més incident i mortal al món. A Espanya, on el càncer que més morts provoca és el de pulmó, el colorectal és però el més freqüentment diagnosticat en la població (representa el 15% del total, amb 34.331 casos detectats el 2017), seguit pel càncer de pròstata (13%), el de pulmó (12%) i el de mama (11%).

Per això, donada la seva alta incidència, en el sistema sanitari s’han instaurat una sèrie de polítiques de cribratge poblacional que permeten la detecció precoç del CCR mitjançant eines no invasives en la població de risc mitjà, que són els més grans de 50 anys asimptomàtics. Actualment, el programa de cribratge del càncer colorectal a Catalunya utilitza el test de sang oculta en femta immunoquímic (conegut com FIT). En cas que hi hagi sagnat en aquest test, el pacient se sotmet a una colonoscòpia.
El càncer colorectal és el més freqüentment diagnosticat a Espanya

No obstant això, un nou test de cribratge per al càncer colorectal anomenat RAID-CRC augmenta l’eficàcia de la prova i redueix la taxa de falsos positius, així com en un 32% les colonoscòpies innecessàries, a més de detectar el 59% de les lesions precanceroses . RAID-CRC és la primera tecnologia no invasiva per a la detecció de càncer colorectal que està basada en la detecció d’una firma bacteriana específica en la mostra fecal.

RAID-CRC, que compta amb el suport del Centre per a la Integració de la Medicina i els Tecnologies Innovadors (CIMTI) de Catalunya, són les sigles en anglès de ‘Risk Assessment for Intestinal Disease – Colorectal Cancer’ (en castellà, Avaluació de Riscos per a la Malaltia Intestinal – Càncer Colorectal). Aquesta eina permet la detecció primerenca i fiable del càncer colorectal.

El test tradicional FIT

Mariona-Serra-Googut 2

La investigadora i doctora en Farmacologia Mariona Serra

Segons la investigadora i doctora en Farmacologia Mariona Serra, fundadora de GoodGut (l’empresa de biotecnologia que ha desenvolupat el RAID-CRC), el tradicional FIT presenta una “baixa sensibilitat” davant la lesió precancerosa, alhora que “baix valor predictiu positiu “.

“La sang no ha de ser un símptoma de càncer colorectal. Per això diem que es fan aquestes colonoscòpies innecessàries. A més, les colonoscòpies són una tècnica invasiva, amb un risc de complicacions greus d’un entre mil pacients, així com amb un elevat cost per a l’Estat “, assegura Serra. Davant d’aquesta prova, RAID-CRC, que està basat en detectar una signatura bacteriana en femta, es presenta com una alternativa molt més eficaç que a més redueix les colonoscòpies.

Estudi clínic

L’Hospital Universitari Doctor Trueta (Girona), l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), al Consorci Hospitalari de Vic, l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Hospital Universitari de Bellvitge han realitzat un estudi clínic en el qual han participat 450 persones amb una simptomatologia compatible amb càncer colorectal ia les que se’ls ha practicat el test RAID-CRC. “Els resultats d’aquest estudi mostren que RAID-CRC permet disminuir substancialment, fins a en un 61%, el nombre de falsos positius en la població simptomàtica de CCR i incrementar la sensibilitat de la lesió precancerosa”, explica Serra.

No obstant això, per a la comercialització del RAID-CRC és necessària la validació clínica d’aquests resultats en una població de cribratge, és a dir, en els majors de 50 anys asimptomàtics. En aquest marc GoodGut està realitzant una validació clínica en una població de cribratge a Alemanya amb el German Cancer Research Center (DKFZ). A aquests majors de 50 anys asimptomàtics se’ls envia una carta i se’ls proposa fer el test. Si donen positiu, llavors els fan una colonoscòpia.

“L’ús del RAID-CRC com a nova eina de cribratge podria representar un estalvi d’aproximadament un 32% de colonoscòpies, així com dels costos associats”, assegura la investigadora. La mateixa afegeix que el RAID-CRC, a més de detectar també les fases avançades del càncer colorectal, és molt més barat que el test de sang oculta en femta, ja que costa només 12 euros cada test.

FONT: El Periodico

Posted by: General 25 Feb 2019 Comentaris: 0 Tags:
som-energia-planta-fotovoltaica-avila

La planta de Fontivsolar, el segon projecte de la Generació kWh

La planta solar de Fontivsolar, a Fontiveros (Ávila), ja està enllestida i ha començat a produir electricitat. Des del 24 de gener la planta està en ple funcionament, amb una potència de 800 kW, i ja ha generat 42,73 MWh. Està previst que tingui una producció anual de 1.764 MWh, que és l’equivalent a l’energia que utilitzen unes 685 llars.

Es tracta de la segona planta finançada per les 3.740 persones que formen part de la Generació kWh. Gràcies a les seves aportacions, s’ha pogut dur a terme una inversió de 851.400 €, que ha permès adquirir i posar en marxa la instal·lació fotovoltaica. En el moment de la compra, la construcció de Fontivsolar havia quedat aturada. Després de fer una revisió de la instal·lació existent, vam reprendre’n la construcció i vam acabar-ne la tramitació. Un cop acabats els tràmits burocràtics, que s’han allargat molt més del que esperàvem, la planta ja està connectada i injectant energia a la xarxa.

La primera planta del projecte Generation kWh és la d’Alcolea del Río (Sevilla), que es va posar en funcionament fa tres anys, i que ja ha generat 9.290.555 kWh. La producció de la planta equival a l’ús elèctric de 1.300 llars aproximadament, i fins ara ha permès estalviar l’emissió de 3.576.863 kg de CO2. Vegeu la producció de la planta en temps real.

El Generation kWh és un innovador model d’inversió basat en el retorn energètic enlloc del retorn financer. Cada persona decideix la quantitat de diners que vol invertir-hi i amb la suma de les inversions recollides, s’impulsen els nous projectes renovables. A partir d’aquí i durant 25 anys cada inversor/a recupera el total de l’aportació realitzada i obté un petit estalvi a la factura de la llum perquè accedeix, a preu de cost, a l’electricitat verda produïda. Per exemple, amb una inversió de 2.000 € es pot generar, durant 25 anys, tota l’electricitat que usa anualment una llar tipus (amb un consum de 3.500 kWh/any).

Des que al 2015 es va posar en funcionament, 3.740 persones han invertit 3.607.000 euros al Generation kWh, per generar 9.333.286 kWh d’energia verda. Actualment s’està desenvolupant el tercer projecte, el de La Serra, a Anglesola (Lleida) per poder instal·lar-hi una planta fotovoltaica.

Posted by: General 24 Gen 2019 Comentaris: 0
Mariona Serra Googut

Mariona Serra, directora general i cofundadora del centre de recerca GoodGut

Mariona Serra (Figueres, 1984) és la directora general del centre de recerca GoodGut, que va cofundar el 2014 amb el digestòleg Xavier Aldeguer i el biòleg Jesús Garcia-Gil. Aquesta empresa biotecnològica, emplaçada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius –basats en la microbiota intestinal com a factor determinant– per al diagnòstic i tractament de malalties digestives. Veterinària i doctorada en farmacologia, Serra va ser seleccionada com a dona inspiradora per Catalunya Emprèn i recentment ha rebut el Premi Fidem a la innovació, que distingeix dones punteres dins de la seva especialitat.

Quan es va llicenciar en veterinària, ¿s’imaginava que set anys després crearia una empresa?

Com que a casa els meus germans també tenen la seva empresa, moltes vegades m’havia plantejat que m’agradaria treballar per a mi. També tenia clar que volia investigar. De fet, quan era petita sempre li deia a la meva mare que volia trobar la cura per al càncer. Més endavant vaig descobrir que m’encantaria estudiar medicina, però hi havia un problema: sempre he tingut aversió a la sang; si em fan una anàlisi, em desmaio. Curiosament, amb els animals no em passa, de manera que vaig estudiar veterinària. A l’últim curs feien recerca en ratolins per aplicar-la a la investigació humana i vaig fer un doctorat en farmacologia entre la Universitat Autònoma de Barcelona i el National Institute of Health dels Estats Units. En tornar vaig fer un curs d’emprenedoria a la UAB, coordinat per Gabriel Masfurroll, que em va obrir els ulls: vaig constatar que la ciència no només és la universitat i els articles, sinó que també es pot fer investigació aplicada.

Però encara no tenia una idea gaire clara del que faria.

No la vaig començar a tenir fins que em vaig incorporar d’investigadora postdoctoral a l’equip de recerca de Xavier Aldeguer, cap del servei de l’aparell digestiu de l’Hospital Josep Trueta. També hi col·laborava Jesús Garcia-Gil, catedràtic de microbiologia de la UdG. Estudiaven la microbiota intestinal i les malalties digestives; en aquell moment l’equip llegia una tesi en què es descrivien uns marcadors bacterians a la mucosa intestinal de pacients amb càncer colorectal. Els resultats eren molt bons, però per continuar investigant calia finançament.

I vostè acabava de fer un curs d’emprenedoria.

Exacte! Vaig proposar-los que anéssim a buscar finançament privat, no només públic. El primer pas va ser posar en marxa una ronda d’inversió family, friends & fools, que implicava involucrar-hi persones molt properes. Em feia una mica de por, però va sortir millor del que esperàvem: vam recaptar 180.000 euros. Quan ens vam adonar que no només teníem un producte sinó un projecte empresarial complet que en podia generar d’altres, vam crear GoodGut. Això va ser el 2014. Després hem posat en marxa dues rondes de finançament més. Amb l’ajut de bussines angels i finançament públic i privat hem recaptat 2,5 milions d’euros.

A què atribueix aquestes aportacions?

Penso que els inversors han entès que som capaços de desenvolupar un producte rendible i útil per a la societat.

És el cas del RAID-CRC?

I tant! Aquest producte és la raó de ser de GoodGut. És un sistema pioner no invasiu, ràpid i econòmic per al diagnòstic precoç del càncer de còlon. Els bacteris que havíem trobat a la mucosa intestinal els vam buscar després en femta. Això ens va servir per desenvolupar el RAIDCRC, un kit que serveix per detectar en la femta el desequilibri típic dels bacteris que produeixen càncer colorectal.

Estalviarà moltes colonoscòpies.

Segur que sí. Serà una alternativa a l’actual test de sang oculta en femta, que normalment condueix a una colonoscòpia. Ara el tenim en validació amb 2.800 pacients d’Alemanya gràcies a la col·laboració del DKFZ, un centre molt important en la recerca del càncer. Aquí només es fa la colonoscòpia a les persones que donen positiu en test de sang oculta en femta, però a Alemanya la fan a tothom que té més de 50 anys. Per a la validació final ens anirà molt bé una població que tant dona positiu com negatiu en aquesta prova. Calculem que el producte podrà sortir al mercat cap a l’octubre.

¿Teniu altres productes a punt per comercialitzar?

D’aquí a un mes estarà a punt el RAID-DX, el primer test no invasiu per diagnosticar la malaltia inflamatòria intestinal i la síndrome de l’intestí irritable mitjançant un biomarcador específic en una mostra de femta. També preparem un prebiòtic per al tractament complementari de la malaltia inflamatòria intestinal. Promourà el creixement de microorganismes beneficiosos existents en la flora intestinal.

Acaba de rebre el Premi Fidem. ¿Com ho porta això d’esdevenir un referent femení per al món de l’empresa, un mirall per a noves generacions?

[Somriu] És el primer premi que rebem i em fa molta il·lusió. A GoodGut no només hi ha talent femení a la direcció general, sinó també a l’equip científic. La veritat és que ser dona no és fàcil. Des que va engegar l’empresa he tingut tres fills i cada fill ha coincidit amb una ronda de finançament. Sempre hi ha algú que et pregunta allò que mai no preguntarien a un home: “¿Com t’ho faràs per conciliar feina i família?”

Algun consell per a emprenedores?

Que no es posin mai cap límit. No hi ha cap motiu perquè ens limitem a les tasques o professions que tendeixen a assignar-nos, sovint associades a cuidar persones. Una dona pot ser perfectament astronauta o enginyera, que en falten moltes. També cal que perseverin, que s’esforcin en la feina i el dia a dia. Està bé pensar en gran, però el treball ha de ser constant. I també cal resiliència.

Posted by: General 12 Des 2018 Comentaris: 0

A partir d’un projecte d’enginyeria biomèdica, s’ha desenvolupat un sistema pioner que permet reduir els costos de l’experimentació i, per tant, incrementar la recerca oncològica.

impressió 3D per aïllar cèl·lules mare de càncer de mama

@TPuigMiquel (TargetsLab) i @QuimCiurana (GREP) presenten el sistema pioner que han desenvolupat, ONCOen3D

Un equip de recerca multidisciplinari de la Universitat de Girona (UdG) ha aconseguit aïllar cèl·lules mare tumorals a partir de materials impresos en 3D anomenats scaffolds. ONCOen3D és un projecte d’enginyeria biomèdica que ha assolit una fita molt important en la recerca contra el càncer de mama més agressiu, atesa la dificultat d’aïllar aquestes cèl·lules mare canceroses, que són en part les responsables de les recaigudes (metàstasis), amb la finalitat de poder-les eliminar.

Un avantatge destacat d’aquesta recerca és que els scaffolds permetran augmentar els experiments realitzats amb les cèl·lules canceroses ja que aquest mètode d’anàlisi és més barat que els sistemes tradicionals utilitzats fins ara. Els resultats ja s’han publicat en diferents revistes científiques com International Journal of Molecular Sciences o Polymers, i s’han presentat en diferents congressos internacionals.

ONCOen3D és el primer projecte de l’Estat espanyol en emprar aquest sistema d’aïllament de cèl·lules mare de càncer de mama triple negatiu, que és el que provoca més recidives en dones joves. Aquest mateix sistema s’aplicarà, per primera vegada, amb cèl·lules tumorals de càncer de pulmó. En aquest cas, no hi ha constància que aquest mètode s’hagi fet servir mai abans.

Equip investigador
L’equip de recerca que ha desenvolupat en aquest projecte està format per investigadors i investigadores de dos grups de recerca dels àmbits mèdic i de l’enginyeria. D’una banda, hi ha participat el Grup de Recerca en Noves Dianes Terapèutiques (TargetsLab) liderat per Teresa Puig. I, de l’altra, el Grup de Recerca en Enginyeria de Producte, Procés i Producció (GREP), liderat per Joaquim de Ciurana. Aquest grup de científics desenvolupen la seva activitat al Parc Científic i Tecnològic i a la Facultat de Medicina de la UdG.

Finançament
ONCOen3D és un projecte finançat en diferents convocatòries competitives d’organismes finançadors com el Ministeri d’Economia i Empresa, l’Instituto de Salud Carlos III i la Fundación Ramón Areces, i compta amb el suport del Consell Social de la UdG. També s’ha executat gràcies a les aportacions de diverses edicions de l’Oncoswim, la travessia solidària en aigües obertes organitzada per la Fundació Oncolliga Girona i el CN Radikal Swim.

L’empresa Playbrand, membre de la Xarxa Gironina per a la Reforma Horària, ha obtingut el reconeixement en la categoria Bones Pràctiques Empresarials Reforma Horària, per la incorporació de pràctiques innovadores per a la millora de la gestió del temps i la felicitat de les persones, dels premis Respon.cat celebrats a Girona el passat dia 27 de novembre.

Sobre Playbrand
Playbrand és una agència i consultoria de màrqueting especialitzada en el posicionament de marques en entorns digitals. Playbrand ajuda les marques i les organitzacions a comprendre les regles dels entorns online, a integrar-les en la seva cultura empresarial i a dissenyar objectius, accions i projectes amb ADN digital i per al nou consumidor.
Sobre la Xarxa Gironina per a la reforma horària

La Xarxa és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Girona i formada per empreses compromeses amb l’impuls de la reforma horària. Dins del marc de l’Agència de Promoció Econòmica, aquest projecte té com a objectiu facilitar una millor gestió del temps i la compaginació de la vida laboral, familiar i personal per afavorir la productivitat i un clima de confiança que beneficiï tant l’empresa com les persones que hi treballen, i contribueixi a la millora de la qualitat de vida de les persones de la ciutat.

Per aconseguir-ho, la reforma horària proposa:

  • Compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina.
  • Introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida.
  • Avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar.
  • Sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals.

Aquesta iniciativa permet:

  • Posar en valor les bones pràctiques
  • Identificar oportunitats de millora
  • Intercanviar i difondre coneixements i experiències en l’àmbit dels horaris i la gestió del temps
  • Reconèixer i promoure la tasca de les empreses compromeses amb l’impuls de la reforma horària
Sobre Respon.cat
Respon.cat és un organisme que vol implicar les empreses i les organitzacions empresarials més compromeses amb la Responsabilitat Social, amb l’objectiu de promoure un salt qualitatiu i quantitatiu de l’RSE a Catalunya. És un projecte de país vinculat a la competitivitat sostenible de les empreses, que focalitza l’RSE com a factor estratègic i cultural de les empreses. Es pretén oferir l’espai de trobada i col·laboració entre empreses de sectors, territoris i dimensions diverses, per tal de construir una iniciativa que sigui de servei per a una gran diversitat d’empreses sabent captar el sentit diferencial que l’RSE pot tenir en cadascuna.
Posted by: General 10 Des 2018 Comentaris: 0 Tags:

La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) otorga aquest reconeixement a les iniciatives dutes a terme per dones que contribueixen al desenvolupament econòmic i social a Catalunya.

Girona, 10 de desembre de 2018 – La cofundadora i CEO de GoodGut, Mariona Serra, ha estat guardonada amb el premi Fidem 2018 a la innovació. Serra va rebre el guardó de la mà de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, que va participar al lliurament dels premis a finals de novembre a CaixaFòrum Barcelona juntament amb la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. També va ser-hi present l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

La consellera Artadi lliurant un dels guardons

La consellera Artadi lliurant un dels guardons

La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) otorga aquest reconeixement des de fa 21 anys als èxits i les iniciatives dutes a terme per dones que, amb la bona gestió de les seves empreses, contribueixen al desenvolupament econòmic i social. “Són dones punteres dins de la seva especialitat i que esdevindran un mirall per a noves generacions” ha explicat Joana Amat, presidenta de Fidem.

“M’ha fet molta il·lusió rebre aquest reconeixement ja que a GoodGut no només la direcció general, sinó l’equip científic, compta amb una bona representació de talent femení. Va ser una entrega molt emotiva. És important que seguim visibilitzant la dona en el món de l’empresa i l’emprenedoria” ha dit Mariona Serra.

GoodGut es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota intestinal. El 2019 llançarà els seus primers productes.

Fidem també ha premiat el talent de set empresàries, emprenedores i executives més: Therese Jamaa (GSMA Mobile World Capital), Angie Rosales (Pallapupas), Inka Guixa (La Farga), Àngels Roqueta (Compas Private Equity), Aina Juliol (PGI Engineering), Emília Vila (Agroptima), i Mireia Banega (Eya Bach).

Sobre GoodGut

GoodGut (www.goodgut.eu) és una empresa biotecnològica que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives basats en la microbiota intestinal com a factor determinant. L’objectiu és introduir globalment un nou paradigma en els estàndards clínics que millori la qualitat de vida dels pacients, mitjançant sistemes de diagnòstic més ràpids, fiables i econòmics que els existents, i teràpies innovadores.

GoodGut es va crear el 2014 com a spin-off de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI). Els seus cofundadors són Mariona Serra, doctora en farmacologia i seleccionada com a dona inspiradora per Catalunya Emprèn el 2017; Xavier Aldeguer, cap del Servei de Digestologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, i Jesús García-Gil, professor de Microbiologia de la UdG. Les instal·lacions estan ubicades al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal és el director del laboratori Sevibe Cells, el més semblant a un banc de cèl·lules mare procedents de cordons umbilicals. Des d’allà, realitzen una tasca evangelitzadora respecte a les bondats de la sang i els teixits d’aquest òrgan efímer. Beneficis que al mateix donant o els seus familiars poden gaudir en qualsevol moment de la vida per fer front a un creixent nombre de patologies i malalties que encara avui segueixen en estudi en algunes de les universitats més prestigioses del planeta. Tant la sang procedent del cordó, aplicada a malalties de la sang, com el mateix teixit, que té les seves aplicacions principals en la medicina regenerativa, aporten enormes possibilitats que es van descobrir ja fa 30 anys però que ara estan multiplicant els seus usos, com ara la regeneració de la pell o el tractament de lesions en esportistes d’elit.

Josep Maria Puyal Sevibe Cells

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal

Pregunta.- Què té el cordó umbilical perquè valgui la pena conservar-lo durant tota la vida?

Resposta.- El cordó umbilical del nadó és l’equivalent a la medul·la òssia adulta, la qual cosa dóna un enorme potencial a un material que gairebé sempre acaba sent de rebuig. El que fem és aprofitar la sang que queda residual, una vegada que està científicament demostrat que és capaç de regenerar la medul·la òssia d’una persona que ho necessiti en casos com la radioteràpia, quimioteràpia, etc.

P.- El missatge llavors seria no tirem cap cordó umbilical a les escombraries, correcte?

R.- Exacte. L’important és que l’aprofitem, per això volem explicar-ho a tots els pares i mares, perquè la majoria de la gent no sap realment què és el cordó umbilical ni per a què serveix ni què es pot fer amb ell. Avui falta informació, almenys perquè tinguem clares les possibilitats existents, ja sigui a través de la sanitat pública o mitjançant un laboratori com el nostre, que permet mantenir el control d’aquest cordó umbilical per al dia que pugui ser necessari en el si de la família.

P.- Quina diferència hi ha entre la medul·la òssia i el cordó umbilical?

R.- Bàsicament les cèl·lules del cordó umbilical duplicaran la seva població en quatre vegades menys temps que les de medul·la òssia. Així, si ens tracten ara de leucèmia i degut a la quimioteràpia necessitem un trasplantament de medul·la òssia, ens serà molt més eficient rebre sang del cordó umbilical, perquè es converteix en una autèntica fàbrica funcional.

P.- Entre les aplicacions que es troben en fase experimental estan també l’autisme i la paràlisi cerebral.

R.- Exacte, de moment s’està observant que la injecció de cèl·lules mare està convertint-se en una millora del pacient. No es curaran, però sí que es donen millores en comportament, en atenció, en alimentació o en autonomia dels menors. La universitat de Duke està treballant molt en aquest sentit i s’estan llançant resultats realment esperançadors. Però és aviat per detallar els beneficis dels pacients que ara mateix estan sent allà sotmesos a tractaments amb cèl·lules mare procedents de cordó umbilical. En el meu cas particular vaig inserir cèl·lules mare del meu fill acabat de néixer a un ratolí i vam poder comprovar com es produïa un increment important del nombre de neurones. Les perspectives, per descomptat, són bones, però tampoc s’han de llançar falses expectatives quan parlem d’assumptes tan delicats i que tant estrès generen entre, per exemple, els familiars de menors afectats per paràlisi cerebral.

P.- Quants cordons s’aprofiten actualment?

R.- Doncs el 97% d’ells es llencen. Està clar que existeix aquest problema de desinformació i més en el nostre cas ens resulta complicat accedir a la sanitat pública en llocs com les Illes Balears, sense anar més lluny.

P.- L’ideal per a vostès seria que es guardaran tots, és clar.

R.- L’ideal és que estiguin informats i sigui la família la que decideixi. A dia d’avui la majoria de la gent no sap gairebé res del tema. Però hi ha bancs públics i privats per donar una sortida a aquestes cèl·lules mare i animem a fer-ho.

P.- Diuen que l’actor Tom Cruise es va menjar el cordó umbilical de la seva filla acabada de néixer; potser una manera extravagant de treure profit a aquest òrgan els beneficis s’han aplicat científicament des de fa tres dècades, però que té les arrels enfonsades en els ancestres de la civilització …

R.- Sí, el laboratori treballa molt a Canàries, i allà és cert que, per exemple, la cultura guanxe té molt inserit tot el relatiu a menjar-se la placenta, enterrar el cordó umbilical … Són hàbits de caràcter religiós o mitològic que no tenen cap base científica, però que per descomptat són respectables. En tot cas la nostra tasca de divulgació científica no ha de parar. Per comprar-nos una tele estudiem totes les opcions, i quan una mare dóna a llum hem de contemplar també totes les possibilitats. I una d’elles, per descomptat, és conservar el cordó umbilical per a un futur més o menys llunyà en què ens pugui resultar necessari.

FONT: El Mundo

Posted by: General 04 Des 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,
cwp_weftec_watercouncil

L’acord busca impulsar la internacionalització del sector català de l’aigua

El Catalan Water Partnership ha signat un acord de col·laboració per als següents tres anys amb el major clúster de l’aigua d’Estats Units, el Water Council, amb l’objectiu d’impulsar la internacionalització del sector català de l’aigua. Amb seu a Milwaukee (Wisconsin), l’entitat americana està conformada per més de 200 membres entre PIMES, grans corporacions, enginyers, emprenedors i agències governamentals.

Creat el 2008, el Catalan Water Partnership té 81 associats entre grans empreses, pimes, centres de recerca i universitats. Aquests socis duen a terme diferents activitats en la cadena de valor de l’aigua a Catalunya, es tracta de distribuïdors d’aigua, indústries manufactureres relacionades amb l’ús sostenible de l’aigua, enginyeria i empreses de construcció o sector recreatiu de l’aigua, entre d’altres.

Els clústers han tancat l’acord de col·laboració en el marc de la missió de 12 empreses catalanes en el sector de l’aigua d’Estats Units, en la qual 8 empreses del CWP comptaven amb un estand agrupat. L’objectiu d’aquesta col·laboració és internacionalitzar aquestes empreses, establir llaços amb clients potencials i socis, i detectar noves oportunitats de negoci. Particularment, la delegació ha participat a la fira WEFTEC a Nova Orleans, considerada una de les més importants en aquest sector a amèrica del nord, que aquest any ha celebrat la seva 91 edició amb més de 1000 expositors i 20.000 visitants de tot el món. La missió ha estat organitzada a través de l’oficina de Catalonia Trade & Investment a Washington D.C. en col·laboració amb el CWP.

Posted by: General 25 Oct 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,

L’Ajuntament de Girona ha impulsat el projecte pilot d’innovació oberta a les empreses ExperiènciaLabGi, que s’ha dut a terme conjuntament amb l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG). La proposta seleccionada ha estat la presentada per l’empresa CodiTramuntana, establerta al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

La tinenta d’alcaldia i regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme, Glòria Plana Yanes, i el cofundador i director d’operacions de CodiTramuntana, Carles Rodella, han presentat aquest matí el projecte d’innovació oberta ExperiènciaLabGi!, consistent en posar en pràctica un procés d’innovació oberta en una empresa tecnològica de la ciutat

La selecció del repte es va dur a terme conjuntament amb l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG), la qual va fer una crida a les empreses del sector tecnològic, portadores d’innovació a empreses d’altres sectors, perquè poguessin proposar reptes empresarials amb els quals treballar processos de cocreació, col·laboració i innovació oberta.

D’entre les propostes rebudes, la seleccionada va ser la presentada per l’empresa CodiTramuntana, establerta al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Recollir noves idees

La proposta de CodiTramuntana consisteix en recollir noves idees i solucions a incorporar en el desenvolupament d’una nova eina de treball en xarxa, una aplicació mòbil que complementa i aporta valor a l’app Suitevent, una aplicació pròpia consolidada al mercat per a l’organització d’esdeveniments. El procés, basat en la metodologia de cocreació desenvolupada per l’empresa Co-creable, ha consistit en diverses fases de creació: disseny, coneixement, cocreació i avaluació.

El resultat són unes premisses basades en el coneixement generat en aquest procés i un full de ruta de com ha de ser el producte per realitzar les tasques de programació de l’aplicació que, segons els responsables de Codi Tramuntana, es llançarà properament al mercat.

La tinenta d’alcaldia i regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme, Glòria Plana Yanes, va voler destacar «l’oportunitat que genera aquesta experiència a les empreses de la ciutat per aportar noves solucions des de la creativitat i la innovació i d’aquesta manera ser més competitives», alhora que ha fet un agraïment a les empreses que van aportar el seu repte.

El projecte ExperiènciaLabGi! va ser seleccionat dins la convocatòria de subvencions del programa de suport a projectes singulars de desenvolupament econòmic. El cost del projecte s’ha finançat amb fons propis de l’Ajuntament de Girona i l’ajut econòmic de la Diputació de Girona, dins el marc d’aquesta convocatòria.

Iqua Robotics

L’Sparus II és el model més compacte i fàcil de transportar, preparat per treballar fins a 200 metres de profunditat

Iqua Robotics celebrarà aquest mes d’octubre el seu segon aniversari amb un balanç positiu: cinc contractes de venda dels seus robots submarins i més d’un milió d’euros de facturació. Els primers passos sempre són difícils per a les empreses de base tecnològica però aquesta spinoff de la Universitat de Girona (UdG) està tenint una bona acollida en centres d’investigació o universitats que necessiten equips lleugers, eficients i autònoms en l’estudi i exploració de fons marins.

“La demanda d’aquesta mena de robots és baixa però el mercat és mundial, i ja hem contactat amb clients d’Israel, Alemanya, el Regne Unit i Corea del Sud”, explica Marc Carreras director general i soci fundador d’Iqua Robotics.

“El nostre projecte sorgeix de molts anys de feina al laboratori d’investigació en robòtica submarina de l’institut de Recerca en Visió per Comupatador i Robòtica, Vicorob, de la UdG, i té l’objectiu de facilitar la comercialització d’aquest coneixement”, explica Marc Carreras, impulsor d’aquesta iniciativa empresarial amb Pere Ridao, tots dos professors de la UdG i investigadors del Vicorob.
La nova empresa té com a sòcia la mateixa universitat amb l’objectiu de valorar els resultats de projectes duts a terme en un dels seus instituts més avançats.

Els dos primers equips desenvolupats pels experts del laboratori d’investigació en robòtica submarina, i ara comercialitzats per aquesta spinoff de la UdG, són els robots o vehicles autònoms submarins Girona 500 i Sparus II.

“Són com drons, però, en comptes de volar, estan preparats per a l’exploració submarina, i en el nostre cas són vehicles amb unes capacitats de maniobra i inspecció més elevades que altres equips comercialitzats”, indica Carreras.

Els dos submarins d’Iqua Robotics disposen de propulsors d’alt rendiment i tenen una gran capacitat per integrar diversos tipus de sensors, cosa que deixa oberta la possibilitat que en el futur integrin braços robòtics er a manipular o recollir objectes al fon marí.

En tots dos casos es tracta de vehicles dissenyats per registrar dades i fer inspeccions del fons marí per a aplicacions científiques, mediambientals, arqueològiques, industrials i de seguretat. A part de l’equipament bàsic, Iqua Robotics ofereix la possibilitat d’adaptar en cada model els instruments que necessitin, com càmeres, sensors per mesurar les qualitats de l’aigua o equips de sonar.
L’Sparus II és el model més compacte i fàcil de transportar, preparat per treballar fins a 200 metres de profunditat. La seva estructura té la forma d’un torpede, amb 23 centímetres de diàmetre i 1,6 metres de llarg, i amb un tota de 52 quilograms de pes.

El Model Girona 500 pesa uns 200 quilograms i està format per tres estructures en forma de torpede amb unes dimensions totals d’1x1x1,5 metres. En aquest cas, el vehicle submarí està preparat per treballar fins als 500 metres de profunditat.

Iqua Robotics té la seu a l’edifici Centre d’empreses Giroemprèn, i en la seva primera etapa de funcionament treballa amb recursos econòmics propis: de moment no s’ha plantejat cap ronda de finançament.

“Els dos primers anys ens hem centrat a industrialitzar els dos vehicles inicials, amb l’objectiu de fer-los més robustos i adaptar-los més bé als clients potencials”, destaca Marc Carreras.
L’any entrant l’empresa també treballa en nous dissenys propis i en l’ampliació del tipus de clients a qui dirigim la nostra oferta.

“Fins ara ens hem dedicat a centres d’investigació científica i a universitats, però pretenem obrir la nostra oferta a les empreses que tenen en projecte submarins, que també requereixin equips de dimensions més grans”, explica el director general de l’empresa Iqua Robotics.

FONT: La Vanguardia