Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 17 juny 2016 Comentaris: 0 Tags:

Durant l’Assemblea General de l’APTE, celebrada al Parc Científic-Tecnològic d’Almeria (PITA) s’han presentat les dades estadístiques de l’evolució dels parcs científics i tecnològics membres de l’Associació.

A l’Assemblea s’han presentat les dades estadístiques que elabora cada any l’Associació i que serveixen per analitzar l’evolució dels parcs científics i tecnològics espanyols, dades que resulten molt positius en l’últim exercici.

L’APTE va finalitzar 2015 amb un total de 69 membres: 49 parcs científics i tecnològics Socis, és a dir, plenament operatius; 16 Afiliats; 2 entitats col·laboradores i 2 membres Socis d’Honor.

Els parcs Socis d’APTE van tancar l’any passat amb un total de 7.736 empreses i entitats instal·lades als seus recintes, la qual cosa suposa una pujada del 19,9% respecte a l’any anterior. Del total d’empreses, 314 són de capital estranger i 974 són empreses en incubació, amb menys de 3 anys d’antiguitat. A més, els parcs van sumar 910 entitats, entre empreses de nova creació i instal·lades als parcs. Llegir més…

Posted by: General 20 abr. 2016 Comentaris: 0

Sílvia Osuna Oliveras (Castelló d’Empúries, 1983) ha estat guardonada amb el Premi Fundació Princesa de Girona- Recerca Científica 2016 per la seva contribució a una nova forma de desenvolupament d’enzims -els catalitzadors químics de la vida- que permetrà abaratir la producció de fàrmacs. Osuna que treballa al parc tecnològic de la UdG, va estudiar Química, i va fer la tesi sobre molècules de carboni. Va fer estades de recerca a Los Angeles i per Europa. Va demanar la beca europea Marie Curie, i va poder anar a Los Angeles dos anys. En tornar ha anat demanant beques del Ministeri per anar «sobrevivint», va explicar ahir.

El jurat, reunit en aquesta ocasió a la seu del Consell Valencià de Cultura, va decidir, de forma unànime, premiar Osuna «per la seva recerca enfocada al desenvolupament d’enzims a la carta mitjançant la química computacional per a la síntesi i producció de fàrmacs». El veredicte destaca la premiada «per la seva excel·lència científica, l’audàcia en el plantejament de la seva recerca i la capacitat d’innovació en el desenvolupament d’una nova tecnologia».

La científica altempordanesa va explicar ahir que li van trucar directament de la Fundació per comunicar-li el premi. «Estic molt contenta, no m’ho crec, encara estic al·lucinant», va dir.

Osuna va explicar que l’han premiat per un projecte que fa poc m’ha li havia concedit la Unió Europea que «és per dissenyar enzims per qualsevol reacció que siguin importants i d’interès industrial. La idea és utilitzar els enzims -catalitzadors del nostre cos- i fer-los modificacions perquè facin el que volguem nosaltres. Estan optimitzats per les reaccions del nostre cos i seria fer que fessin altres funcions. Es farien servir per la indústria per sintetitzar qualsevol medicament que sigui d’interès. Com que treballen a temperatura ambient són biodegradables i ofereixen molts avantages respecte als catalitzadors tradicionals que se solen fer servir».

Osuna va indicar que no es pot queixar pel finançament per a la recerca. «Aquest projecte és de 1,5 milions d’euros i començarà d’aquí a un mes. Estic ara molt ocupada. Sí que es veritat que tal com estan les coses no estaria de més més diners però no em puc queixar», va assenyalar. Tot seguit va deixar clar que «el món de la recerca és molt complicat, costa. Fa dos anys jo estava a l’atur. És anar intentant sobreviure i esperant que algun dia les coses s’arreglin». El Premi serà un impuls per a la seva carrera: «És molt important. Se m’estan posant tots els vents a favor».

FONT: Diari de Girona

Sílvia Osuna Oliveras
Nascuda a Castelló d’Empúries el 1983, Sílvia Osuna Oliveras és llicenciada i doctora en química per la Universitat de Girona. Ha realitzat estades d’estudi i recerca a institucions com la University of California a Los Angeles (Estats Units) o la Université Libre de Bruxelles (Bèlgica). Sílvia Osuna Oliveras, del grup de recerca Química Teòrica i Modelatge i Enginyeria Molecular (QTMEM) de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la UdG, s’ha convertit en la investigadora més jove d’aquesta universitat que ha rebut un ajut europeu Starting Grant, en el seu cas, d’1,4 milions, que s’invertiran en una recerca que té per objectiu abaratir el procés de fabricació dels fàrmacs. La seva recerca s’ha centrat en el desenvolupament del projecte MetMoDEzyme, que té com a objectiu desenvolupar un protocol computacional que permeti dissenyar enzims per abaratir els preus de producció dels fàrmacs. Els enzims són els catalitzadors de la natura que fan possible totes les reaccions químiques necessàries per a la vida.
Posted by: General 13 abr. 2016 Comentaris: 0 Tags: ,

El doctor Josep-Maria Pujal dóna a conèixer en aquesta entrevista el treball que es fa a un dels laboratoris capdavanters de processament cel·lular de Catalunya, l’únic acreditat pels EUA (AABB Accredited) i ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Les cèl·lules mare del cordó umbilical s’obtenen en el moment del part i es poden criogenitzar per al seu ús futur en el tractament de malalties tant del mateix donant, com del seu nucli familiar.

Quina feina realitzen al laboratori de processament cel·lular?

El procés no comença només al laboratori, sinó que s’inicia abans, quan les famílies han estat informades dels beneficis de criopreservar les cèl·lules progenitores. Un cop han decidit conservar aquestes cèl·lules, llavors s’inicia el procés. el segon pas es produeix en el moment del part, quan es realitza la recol·lecció de la mostra de sang de cordó umbilical per part de l’equip mèdic. el processament de la mostra al laboratori és un procés molt rigorós i comença per recepcionar les mostres que ens arriben diàriament de tot Espanya. en primer lloc, s’examinen els diferents tipus i el nombre de cèl·lules contingudes en la sang de cordó umbilical.

Seguidament, s’extreuen els glòbuls vermells, es redueix el volum final, i finalment es criopreserva la mostra en vapors de nitrogen a uns -196ºC, la qual cosa permet la conservació de les propietats d’aquestes cèl·lules a través del temps. Per exemple, si jo hagués tingut les cèl·lules mare del dia del meu naixement criopreservades, a hores d’ara podria disposar de cèl·lules meves a zero dies de vida.

Per tant, amb un potencial de creixement molt més alt que les cèl·lules del meu organisme a dia d’avui. Llegir més…

Una nova recerca ha trobat una manera per tal de predir millor els efectes químics en els sistemes biològics que podrien reduir la necessitat d’experimentar amb animals.

Els compostos químics produeixen els seus efectes en l’organisme mitjançant la seva interactuació amb un o més receptors o “dianes” moleculars. Aquestes interaccions desencadenen una sèrie de mecanismes biològics que potencialment podrien al seu torn resultar efectes adversos per a la salut. Els científics estan tractant de retratar aquesta cascada d’efectes en models coneguts com a Ruta de Resultats Adversos (de l’anglès “Adverse Outcome Pathways”, AOPs). La idea és que, en el futur, aquests models podrien ajudar a predir els efectes potencials de milers de compostos químics sense necessitat d’experimentar amb animals. No obstant això, actualment l’aplicació dels AOPs a nivell de presa de decisions és encara limitada.

El nou estudi, realitzat per científics de la Universitat de Brunel, de Londres, i AstraZeneca, en col·laboració amb l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), suposa un pas endavant en la validació d’aquests models, ja que permet incloure aspectes mesurables, i no purament qualitatius, que no s’havien considerat fins ara. Això podria tenir implicacions no només a l’hora de reduir els assajos amb animals, sinó també a l’hora de desenvolupar millors assajos in vitro, ja que inclou una perspectiva cinètica.

Els investigadors d’aquest treball han estudiat els efectes d’un fàrmac antiinflamatori en els peixos per desenvolupar la primera xarxa AOP quantitativa, basada en concentracions plasmàtiques d’aquest compost químic. L’estudi va demostrar que factors com la capacitat dels productes químics per incorporar-se i distribuir-se en l’organisme, la seva potència i la seva interacció simultània amb múltiples receptors juguen un paper crític en la capacitat predictiva dels AOPs.

El doctor Luigi Margiotta-Casaluci, investigador de la Universitat de Brunel i principal autor d’aquest estudi, afirma que “els AOPs tenen un gran potencial per recolzar els científics i els organismes reguladors a l’hora de poder avaluar fins a quin punt són segures les substàncies químiques sense necessitat d’utilitzar test en animals per a cadascuna de les substàncies considerades. Esperem que avanços com els assolits en aquest estudi respecte a la integració en el model d’AOPs d’aspectes quantitatius, i no solament qualitatius, puguin ajudar a descobrir tot el potencial d’aquests models per predir la toxicitat química i recolzar la presa de decisions per a un ús més segur dels productes químics”.

L’article “Les dinàmiques d’exposició interna dirigeixen les Rutes de Resultats Adversos dels glucocorticoides sintètics en els peixos” (“Internal exposure dynamics drive the Adverse Outcome Pathways of synthetic glucocorticoids in fish” està publicat per la revista Scientific Reports del grup editorial Nature. Aquest treball de recerca ha estat subvencionat pel “Biotechnology and Biological Sciences Research Council” (BBSRC) i pel programa de recerca AstraZeneca Global Environment.

Sobre AstraZeneca
AstraZeneca és una companyia farmacèutica global i innovadora centrada en el descobriment, desenvolupament i comercialització de medicaments sota prescripció mèdica, principalment per al tractament de malalties cardiovasculars, metabòliques, respiratòries, inflamatòries, autoinmunes, oncològiques, infeccioses i neurològiques. AstraZeneca opera en més de 100 països i els seus medicaments innovadors són usats per milions de pacients a tot el món.

Sobre Brunel University London
La Brunel University London és una universitat internacional que afronta els desafiaments de la societat a través d’una recerca aplicada i innovadora i a través de programes educatius. Fundada el 1966, la universitat té un gran prestigi en moltes disciplines dins de la recerca, al mateix temps que treballa en col·laboració amb la indústria, la qual cosa contribueix a la innovació global i a canvis polítics.

Sobre ICRA
L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), situat a Girona, es va fundar el 2006 com una iniciativa del Govern de Catalunya per a la recerca multidisciplinària de l’aigua. La característica específica d’ICRA és, doncs, l’aglutinació de la majoria de les àrees estratègiques de recerca de l’aigua (química, ecologia, tecnologia de l’aigua, microbiologia, etc.) en un sol institut, la qual cosa permet la integració i l’impuls a una perspectiva mediterrània dels problemes de l’aigua. Les línies de recerca de l’ICRA estan organitzades en tres àrees principals: recursos i ecosistemes, qualitat de l’aigua, i tecnologies i avaluació.

GoodGut invertirà els diners en la validació clínica del seu marcador de càncer de còlon i en l’estudi clínic del seu també producte enfocat a la malaltia de crohn

L’empresa de biotecnologia GoodGut amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona ha superat l’objectiu marcat per a la segona ronda de finançament. Ha captat 615.000 euros.

315.000 euros que provenen de capital privat liderat per BAGI, la Xarxa d’Àngels Inversors de Girona. Mentre que els 300.000 euros restants són prèstec que provenen del programa Capital Risc de La Caixa i del programa Mercat d’indústria del coneixement, de l’AGAUR i IFEM cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) dins el programa JEREMIE.

Equip Goodgut

Inversió

Per una banda el finançament s’invertirà en la validació clínica del RAID-CRC, el nou sistema de cribratge del càncer de còlon que està desenvolupant la companyia. Aquesta tecnologia  permet detectar el càncer colorectal de manera precoç i no invasiva . L’estudi es es farà en paral·lel al cribatge organitzat a del test de sang oculta en femtes i es durà a terme en quatre centres de Catalunya: ll’Institut Català d’Oncologia (ICO)-Hospital de Bellvitge, el Consorci Hospitalari de Vic;  l’Hospital Universitari Dr Josep Trueta de Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària. La población de risc estudiada serà de en 500 persones.

Per altra, bona part del capital s’invertirà en l’estudi clínic del RAID-CD, el sistema no invaisu de detecció de  malalties inflamatòries intestinals com la malaltia de crohn. L’estudi es durà a terme a l’Hospital Universitari Dr Josep Trueta de Girona amb una població de 100 pacients aproximadament.

La malaltia crohn és una malaltia de carácter crònic que apareix en persones joves (13-30 anys). La prevalença a Espanya de les malalties inflamatòries intestinals és de 87-110 casos /100.000 persones.

El RAID-CD

És un mètode no invasiu per la detecció de malalties inflamatòries intestinals amb caràcter presimptomàtic. És basat amb un sistema patentat que identifica bacteris marcadors amb femta. L’objectiu és veure com els marcadors són capaços d’anticipar els brots així com també millorar l’eficàcia de la pauta terapèutica. El RAID-CD ajudarà a tenir el tractament més adequat a cada pacient.

Posted by: Internacionalització 04 des. 2015 Comentaris: 0

Sevibe Cells, empresa especialitzada en la conservació de cèl·lules mare del cordó umbilical per al seu futur ús dins del nucli familiar, es converteix en la primera companyia espanyola acreditada per la American Association of Blood Banks (AABB), agència americana especialitzada en bancs de sang de cordó umbilical. Sevibe Cells, que opera des de l’any 2007, es va posicionar en el mercat amb la posada en marxa d’un laboratori propi de processament cel·lular ubicat al Parc Científic i Tecnològic de Girona, el primer a Catalunya. Amb aquesta acreditació l’empresa torna a marcar distància amb els seus competidors: “Les famílies espanyoles per fi poden escollir un laboratori a Espanya per processar la sang de cordó umbilical dels seus nadons que compleix els estàndards de qualitat americans”.

Es tracta de l’única acreditació internacional especialitzada en Bancs de Sang per a teràpia cel·lular. A Europa, només 5 Laboratoris de 117 Bancs han rebut aquesta prestigiosa acreditació, el que posiciona a Sevibe Cells en la primera divisió mundial dels bancs familiars de sang de cordó umbilical. “És una acreditació molt exigent -explica Eloi Palà, director general de Sevibe Cells -que a més, requereix un esforç permanent de millora contínua i control dels processos a fi de garantir la major seguretat en un eventual trasplantament”. La AABB realitza auditories periòdiques per verificar l’aplicació dels sistemes de qualitat implantats, garantint la seguretat de les mostres per a ser alliberades en cas d’ús clínic. A més, tots els bancs acreditats han d’assumir un pla de millora continu, obligatori per renovar l’acreditació. Llegir més…

Posted by: General 04 des. 2015 Comentaris: 0

AB-Biotics ha acordat amb CompanionDx la venda a Estats Units de la seva test farmacogenètic Neurofarmagen, de manera que rebrà uns ingressos mínims de 100.000 dòlars mensuals (94.660 euros) durant el primer any de comercialització, ha informat aquest dilluns en un comunicat la companyia biotecnològica catalana.

El producte estarà disponible al mercat nord-americà abans de final d’any, i aquest acord representa l’entrada d’AB-Biotics en el major mercat del món en l’àmbit de la medicina personalitzada, ha destacat.

Segons un estudi de la consultora americana Deloitte, el mercat global d’aquests productes està creixent amb força i s’espera que arribi als 19.000 milions de dòlars en 2018.

FONT: La Vanguardia

El passat 8 de juliol es va dur a terme al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, el II Fòrum d’inversió BAGI on es varen reunir inversors de tot Girona per veure els projectes de tres empreses amb lligams gironins.

Per ordre varen presentar Goodgut (empresa biotecnològica enfocada a dissenyar sistemes d’anàlisis i teràpies al suport diagnòstic i al tractament de malalties digestives, amb seu al Parc Científic), Atta (Plataforma que avalua i qualifica la qualitat del treball en equip) i Mammoth Hunters (Programa d’entrenament i nutrició basat en el paleotraining i la paleodieta).

Al final de la vetllada, es va realitzar un networking amb tots els assistents a on els inversors varen poder aprofundir en tots aquells temes que no es van tocar a la reunió.

BAGI, ubicada al ParcUdG, és la primera Xarxa d’Àngels Inversors de les comarques de Girona creada amb l’objectiu de posar en contacte inversors i emprenedors d’empreses innovadores o amb un alt potencial de creixement.

II Fòrum d'inversió BAGI 2

Posted by: General 10 jul. 2015 Comentaris: 0 Tags: , ,
La Fundació Privada Daniel Bravo Andreu ha atorgat les tres beques d’investigació biomèdica 2015 per fer estades a l’estranger. Dos dels premiats d’aquesta edició formen part de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI). Es tracta del doctor Francisco José Ortega, del Grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut, i de la doctora Anna Ponjoan, del grup d’Epidemiologia i Investigació en Salut Cardiovascular, de l’IDIAP Jordi Gol-IDIBGI. L’altre seleccionat ha estat el doctor Jordi Merino, de la Unitat de Medicina Vascular i Metabolisme de la Universitat Rovira i Virgili-Hospital Sant Joan de Reus-CIBERDEM.

Llegir més…

RAID- CRC és un nou sistema de detecció del càncer de còlon que funciona com a biomarcador per detectar aquesta patologia de manera precoç i eficaç, desenvolupat per l’empresa gironina GoodGut. Els resultats d’aquesta primera fase de validació s’han divulgat en societats nacionals i internacionals de gastreoenterologia: Asociación Española de Gastroenterología (AEG), Sociedad Española de Patología Digestiva (SEPD) i International Society for Gastrointestinal Hereditary Tumours – InSIGHT. El sistema ha estat premiat per la AEG aquest diumenge 14 de juny, ha estat el projecte més votat en el XX Fòrum d’Inversió en l’àmbit de  ciència de la vida i la salut i aquesta setmana es presenta a Brasil al Congrès Internacional de Tumors Gastrointestinals Hereditàris.

Goodgut

Llegir més…