Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal és el director del laboratori Sevibe Cells, el més semblant a un banc de cèl·lules mare procedents de cordons umbilicals. Des d’allà, realitzen una tasca evangelitzadora respecte a les bondats de la sang i els teixits d’aquest òrgan efímer. Beneficis que al mateix donant o els seus familiars poden gaudir en qualsevol moment de la vida per fer front a un creixent nombre de patologies i malalties que encara avui segueixen en estudi en algunes de les universitats més prestigioses del planeta. Tant la sang procedent del cordó, aplicada a malalties de la sang, com el mateix teixit, que té les seves aplicacions principals en la medicina regenerativa, aporten enormes possibilitats que es van descobrir ja fa 30 anys però que ara estan multiplicant els seus usos, com ara la regeneració de la pell o el tractament de lesions en esportistes d’elit.
Pregunta.- Què té el cordó umbilical perquè valgui la pena conservar-lo durant tota la vida?
Resposta.- El cordó umbilical del nadó és l’equivalent a la medul·la òssia adulta, la qual cosa dóna un enorme potencial a un material que gairebé sempre acaba sent de rebuig. El que fem és aprofitar la sang que queda residual, una vegada que està científicament demostrat que és capaç de regenerar la medul·la òssia d’una persona que ho necessiti en casos com la radioteràpia, quimioteràpia, etc.
P.- El missatge llavors seria no tirem cap cordó umbilical a les escombraries, correcte?
R.- Exacte. L’important és que l’aprofitem, per això volem explicar-ho a tots els pares i mares, perquè la majoria de la gent no sap realment què és el cordó umbilical ni per a què serveix ni què es pot fer amb ell. Avui falta informació, almenys perquè tinguem clares les possibilitats existents, ja sigui a través de la sanitat pública o mitjançant un laboratori com el nostre, que permet mantenir el control d’aquest cordó umbilical per al dia que pugui ser necessari en el si de la família.
P.- Quina diferència hi ha entre la medul·la òssia i el cordó umbilical?
R.- Bàsicament les cèl·lules del cordó umbilical duplicaran la seva població en quatre vegades menys temps que les de medul·la òssia. Així, si ens tracten ara de leucèmia i degut a la quimioteràpia necessitem un trasplantament de medul·la òssia, ens serà molt més eficient rebre sang del cordó umbilical, perquè es converteix en una autèntica fàbrica funcional.
P.- Entre les aplicacions que es troben en fase experimental estan també l’autisme i la paràlisi cerebral.
R.- Exacte, de moment s’està observant que la injecció de cèl·lules mare està convertint-se en una millora del pacient. No es curaran, però sí que es donen millores en comportament, en atenció, en alimentació o en autonomia dels menors. La universitat de Duke està treballant molt en aquest sentit i s’estan llançant resultats realment esperançadors. Però és aviat per detallar els beneficis dels pacients que ara mateix estan sent allà sotmesos a tractaments amb cèl·lules mare procedents de cordó umbilical. En el meu cas particular vaig inserir cèl·lules mare del meu fill acabat de néixer a un ratolí i vam poder comprovar com es produïa un increment important del nombre de neurones. Les perspectives, per descomptat, són bones, però tampoc s’han de llançar falses expectatives quan parlem d’assumptes tan delicats i que tant estrès generen entre, per exemple, els familiars de menors afectats per paràlisi cerebral.
P.- Quants cordons s’aprofiten actualment?
R.- Doncs el 97% d’ells es llencen. Està clar que existeix aquest problema de desinformació i més en el nostre cas ens resulta complicat accedir a la sanitat pública en llocs com les Illes Balears, sense anar més lluny.
P.- L’ideal per a vostès seria que es guardaran tots, és clar.
R.- L’ideal és que estiguin informats i sigui la família la que decideixi. A dia d’avui la majoria de la gent no sap gairebé res del tema. Però hi ha bancs públics i privats per donar una sortida a aquestes cèl·lules mare i animem a fer-ho.
P.- Diuen que l’actor Tom Cruise es va menjar el cordó umbilical de la seva filla acabada de néixer; potser una manera extravagant de treure profit a aquest òrgan els beneficis s’han aplicat científicament des de fa tres dècades, però que té les arrels enfonsades en els ancestres de la civilització …
R.- Sí, el laboratori treballa molt a Canàries, i allà és cert que, per exemple, la cultura guanxe té molt inserit tot el relatiu a menjar-se la placenta, enterrar el cordó umbilical … Són hàbits de caràcter religiós o mitològic que no tenen cap base científica, però que per descomptat són respectables. En tot cas la nostra tasca de divulgació científica no ha de parar. Per comprar-nos una tele estudiem totes les opcions, i quan una mare dóna a llum hem de contemplar també totes les possibilitats. I una d’elles, per descomptat, és conservar el cordó umbilical per a un futur més o menys llunyà en què ens pugui resultar necessari.
FONT: El Mundo