Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 04 Des 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,
JornadaCardioNetSevibeCells

La jornada estava organitzada per CardioNet

Especialistes en cardiologia han visitat aquesta setmana el Parc Científic de Girona per conèixer novetats en les teràpies amb cèl·lules mare. La jornada estava organitzada per CardioNet, el Grup de Treball de Recerca Bàsica i Traslació Clínica de la Societat Catalana de Cardiologia, en col·laboració amb l’empresa Sevibe Cells, un banc de sang del cordó umbilical dedicat a la conservació familiar de cèl.lules mare que compta amb un laboratori propi ubicat al parc de la Universitat de Girona.

A la trobada hi van assistir una quarantena d’investigadors de diferents grups catalans que treballen amb teràpies innovadores; alguns d’ells ho fan amb cèl·lules mare que obtenen per diferents mitjans com el greix subcutani.

Durant la reunió es van posar damunt la taula els darrers avenços en les investigacions amb cèl·lules mare que, per una banda, se centren en les noves maneres d’administrar-les en els pacients com ara «amb uns pegats o tiretes que es poden col·locar directament sobre la zona de l’infart, un procediment que s’anomena enginyeria de teixits» segons va explicar el doctor Santi Roura, coordinador de CardioNet. Aquestes noves teràpies regeneratives, afegeix Roura, s’estan provant actualment amb el porc perquè és el que té un sistema cardiovascular més semblant al dels humans.

Per altra banda, segons explica, també s’han fet estudis amb ratolins amb cèl·lules mare de diferents orígens, incloent cèl·lules mare procedents de la sang de cordó umbilical. En aquest cas al ratolí se li ha induit un infart i després del tractament s’ha pogut constatar que es produeix una recuperació important de la funció cardíaca (de fins a un 20% en alguns casos). «Però ens cal afinar en el tipus de cèl·lula mare que seria més òptima per a aquests tractaments: les adultes, les del fetus, les embrionàries….», remarca Roura.

Posted by: General 04 Des 2018 Comentaris: 0

Actualment s’estima que les Malalties Inflamatòries Intestinals (MII) afecten al voltant de 2.2 milions de persones a Europa i aproximadament a 120.000 a Espanya i la seva incidència global està incrementant. Els tractaments que existeixen, a més de tenir un cost elevat i efectes secundaris importants, són efectius només en el 60% dels pacients, dels quals una part important (el 50%) acaben perdent resposta al tractament.

Estudis recents indiquen que les comunitats bacterianes presents en la mucosa del còlon d’un pacient amb Malaltia de Crohn, Colitis Ulcerosa o Síndrome de l’Intestí Irritable són estructuralment diferents comparades amb les d’individus sans. Partint d’aquestes dades, Laboratoris Gebro Pharma i Goodgut s’han unit per explorar mitjançant un estudi clínic com les variacions en la composició de la flora intestinal poden influir o no en la resposta dels pacients al tractament amb la finalitat de fixar aquests marcadors bacterians com paràmetre que permeti pronosticar quins pacients respondran millor.

En l’estudi participa l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona i està liderat pel Dr. Xavier Aldeguer, investigador i especialista en gastroenterologia i hepatologia, Cap del Servei de l’Aparell Digestiu de l’esmentat centre i Professor en Fisiologia Digestiva de la Facultat de Medicina de la UdG. També formen part de l’equip Mariona Serra, farmacòloga i CEO de Goodgut, i l’Hospital Universitari de Bellvitge, amb la col·laboració del Dr. Jordi Guardiola, Cap del Servei d’Aparell Digestiu de Bellvitge.

El paper creixent de la microbiota intestinal
En els últims anys, el paper de la microbiota -el ecosistema microbià que colonitza el tracte gastrointestinal- ha anat esclareciéndose i és objecte creixent d’estudi per la rellevància i impacte que els bacteris residents a la fisiologia i patologia tenen en la salut de les persones .

Les principals funcions de la microbiota intestinal inclouen activitats metabòliques, que es tradueixen en recuperació d’energia i nutrients, i en protecció de l’individu enfront de la invasió de microorganismes estranys.

Els bacteris intestinals també tenen un paper essencial en el desenvolupament i modulació del sistema immunitari, de manera que les alteracions en l’equilibri d’aquestes espècies bacterianes tenen extenses repercussions que impliquen la microflora en múltiples processos patològics, no només del tracte gastrointestinal, com són les Malalties Inflamatòries Intestinals (MII) o el càncer de còlon, sinó de tot l’organisme.

La flora bacteriana s’ha descrit com un agent desencadenant en la patogènesi de MII, de manera que les diferències en la seva composició podrien condicionar l’eficàcia del tractament en aquestes malalties. De fet, entre un 30% dels pacients no responen al tractament, els quals tenen disbiosi intestinal -un desequilibri o empobrecimiento-, factor que establiria que un grau de disbiosi més alt es tradueix en una resposta més baixa al tractament.

FONT: PMFarma

Posted by: General 18 Mai 2018 Comentaris: 0

L’especial, EMPRENEM, del diari ara.cat publica una infografia de la cofundadora i CEO de GoodGut, biotecnològica del ParcUdG que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota intestinal.

Mariona Serra Infografia

Posted by: General 19 Gen 2018 Comentaris: 0

GoodGut prova un test més eficaç per a prevenir el càncer colorectal

La biotecnològica GoodGut, que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota

intestinal, presenta dades positives del test RAID-CRC que podrà millorar la detecció precoç del càncer colorectal (CRC): redueix un 55% els falsos positius que s’obtenen amb el test de sang oculta en femta, ja que la sang no és un marcador específic de CRC, i conseqüentment la necessitat d’haver de realitzar colonoscòpies als individus afectats.

Aquestes conclusions s’extreuen de l’estudi multicèntric en 450 pacients amb clínica suggestiva de CCR que se’ls ha practicat una colonoscòpia, en el qual han participat cinc centres capdavanters a Catalunya en oncologia: l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia, l’Institut Assistència Sanitària i el Consorci Hospitalari de Vic.

Actualment, el programa de cribratge de càncer de còlon i recte a Catalunya fa servir el test de sang oculta en femta immunoquímic. Aquest test és eficaç i econòmic, però presenta un baix valor predictiu positiu (8%) per a càncer i, per tant, genera un alt nombre de falsos positius i colonoscòpies innecessàries. La millora que aporta el RAID-CRC és que complementa el cribratge actual amb la signatura microbiològica de CRC en la mostra fecal.

“Els resultats de l’estudi proven que la combinació del RAID-CRC amb el FIT detecta el CCR amb una sensibilitat del 94% i la neoplàsia avançada amb una sensibilitat del 80%” explica el Dr. Xavier Aldeguer, director mèdic de GoodGut i cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. Aldeguer fa més de 10 anys que investiga la microbiota intestinal.

D’altra banda, el Dr. Antoni Castells, co-coordinador del programa de detecció del càncer colorectal de Barcelona, remarca que el nou abordatge “si es confirmen aquests resultats en població de cribratge, podria permetre reduir el 32% de colonoscòpies innecessàries i detectar el 59% de lesions precanceroses”. L’estalvi associat només a colonoscòpies representaria, com a mínim, més de 5,5 milions d’euros per ronda de cribratge cada dos anys i augmentaria la sensibilitat per la lesió precancerosa (diagnosticar la malaltia en un estadi previ).

Tercer càncer amb més incidència mundial

El CCR és el tercer càncer més incident i mortal a escala mundial, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cada setmana es diagnostiquen més de 500 nous casos de càncer de còlon a Espanya, 8.600 a Europa i 2.500 als Estats Units. Per aquest motiu s’han instaurat polítiques de cribratge poblacional que permetin la seva detecció precoç mitjançant eines no invasives.

La implementació de RAID-CRC “generarà un benefici important a la societat ja que el sistema de cribatge actual és més de diagnòstic precoç que preventiu” matisa Mariona Serra, CEO de GoodGut. Serra explica també que el proper pas és la validació d’aquests resultats en una població major, fer el registre CE del test i la seva sortida al mercat a finals de 2019.

Posted by: General 23 Oct 2017 Comentaris: 0
Noves instal·lacions Goodgut

Googut estrena un espai equipat amb tecnologia d’última generació

GoodGut s’ha traslladat a un nou espai del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona equipat amb tecnologia d’última generació, com les cabines de bioseguretat de classe II, i que facilita la interacció entre l’equip format per científics i professionals en desenvolupament de negoci.

Aquest canvi coincideix en un moment clau per a l’empresa biotecnològica, que està a punt de presentar resultats clínics del seu pipeline de sistemes no invasius per millorar el diagnòstic precoç del càncer de còlon, la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa, entre d’altres malalties inflamatòries intestinals (MII). L’objectiu de GoodGut és tenir aquests productes al mercat de cara el 2019.

GoodGut es va crear el 2014 com a spin-off de la Universitat de Girona i l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta de la mà de Mariona Serra, Xavier Aldeguer i Jesús Garcia-Gil. “Valorem molt treballar en un entorn científic i empresarial en una ciutat de gran atractiu com és Girona i estar al cor d’un clúster en ciències de la vida reconegut internacionalment com és la BioRegió de Catalunya” remarca Mariona Serra, CEO de la companyia. Actualment, al Parc de la UdG hi ha més de 140 empreses, grups de recerca i institucions.

 

Posted by: General 23 Oct 2017 Comentaris: 0 Tags: ,

 

El Dr.Marcel Swart, químic teòric i computacional que treballa al camp de (bio)química i biomedicina a  l’Institut de Química Computacional i Catàlisi,  ha rebut el premi especial de la Societat Química Serbina pel seu suport continu per avançar en les ciències químiques a Sèrbia. El guardó ha estat lliurat a Belgrad a la reunió anual de la Societat Química Sèrbia en honor dels 120 anys de la Societat. El premi va ser lliurat pel gerent de divisió de Grovana, una empresa suïssa especialitzada en la producció de rellotges d’alta qualitat. Juntament amb el Prof. Swart, també es va atorgar unpremi especial a l’editor del Diari de la Societat Química Sèrbia.

Award_Swart

Marcel Swart rep un premi especial

 

Posted by: General 24 Jul 2017 Comentaris: 0 Tags: , ,

 

GoogutRichiSocialE

Mariona Serra-Pagès, Co-Founder and Chief Executive Officer de Goodgut

Goodgut, la biotecnològica del Parc Científic i Tecnològic de Girona, va participar el passat 17 de juliol, al Cosmocaixa de Barcelona, ​​a la final de la Richi Social Entrepreneurs, una iniciativa per connectar-se amb l’ecosistema de Boston i familiaritzar-se amb l’entorn més punter en biotecnologia i emprenedoria d’impacte de la ciutat, referent internacional en innovació i recerca en l’àmbit de la salut i també epicentre de capital inversor en el sector.

Per arribar a la selecció final, Gebro Pharma i Richi Social Entrepreneurs van posar en marxa un procés de captació de projectes relacionats amb dues àrees terapèutiques en què treballa la companyia i que es van establir com a categoria: dolor i malalties autoimmunes. Es van rebre més de 20 projectes.

Durant la sessió, els candidats tenien sis minuts per presentar els seus projectes davant un jurat integrat per membres de Gebro i persones externes a l’organització, qui finalment van escollir a Biohope com a projecte guanyador.

Entre els altres finalistes es trobava Allinky Biopharma amb una plataforma tecnològica basada en els moduladors al·lostèrics en inflamació, Nanotherapix que està desenvolupant una plataforma per generar tractaments autòlegs en malalties autoimmunes i la Unitat de Lupus del VHIR amb un biomarcador de pronòstic de lupus nefrític.

A través d’aquesta col·laboració, Gebro Pharma reforça la seva aposta per la innovació i l’emprenedoria i contribueix a crear aliances per detectar oportunitats amb alt potencial que aportin millores a la salut i la qualitat de vida dels pacients, ja que aquest és el compromís de la companyia. Sergi Aulinas, director general a Gebro Pharma apunta que “iniciatives com aquesta posen de manifest el nostre compromís amb el sector biotecnològic i la investigació. Creiem que donar l’oportunitat als emprenedors d’impulsar els seus projectes i estar a prop de l’ecosistema innovador de Boston pot ser una bona palanca de llançament. “.

 

 

 

 

 

 

Sobre Goodgut
GoodGut és una empresa biotecnològica dedicada al disseny de sistemes d’anàlisis i productes terapèutics pel suport al diagnòstic i al tractament de malalties digestives amb l’objectiu de preservar la salut digestiva, basat en un know-how que concep la microbiota intestinal com a factor determinant pel desenvolupament de les malalties digestives. GoodGut SL és una iniciativa de spin-off de l’Universitat de Girona (UdG) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) que centra la seva activitat en generar propietat industrial enfocada a dissenyar sistemes d’anàlisis i teràpies al suport diagnòstic i al tractament de malalties digestives. El principal objectiu de GoodGut és oferir instruments tecnològics que permetin obtenir un diagnòstic mèdic de malalties digestives més ràpid, fiable i rendible que els mètodes existents. A la vegada, que proporcionar teràpies per millorar la qualitat de vida dels pacients amb salut digestiva compromesa.
pràctiques a les empresa

Es busquen empreses per acollir estudiants en pràtiques de Biologia, Biotecnologia, Ciències Ambientals i Química

La Facultat de Ciències de la Universitat de Girona busca empreses per col·laborar en la millora de la formació dels estudiants  pel que fa a la seva experiència en un entorn empresarial. La finalitat és que sigui una col·laboració amb sinèrgia ja que, per una banda, l’estada de l’estudiant a la l’ empresa incideix directament  en la seva professionalització i, per l’altra, que la seva aportació pugui  incidir d’alguna manera – per petita que sigui – en la bona marxa de la empresa

Pel que fa a les pràctiques dels estudiants de Ciències, estan cursant entre 3r i 4rt curs dels següents estudis:

  • Grau en Biologia
  • Grau en Química
  • Grau en Biotecnologia
  • Grau en Ciències Ambientals
  • Doble titulació Biologia / Biotecnologia
  • Doble titulació Biologia / Ciències Ambientals

Dates i terminis:

  • El termini de proposta de places per a acollir estudiants de la Facultat de Ciències en pràctiques  serà del  dia 1 al 26 de març de 2017.
  • Publicació de la llista definitiva de places. (27 de març).
  • Els estudiants s’inscriuen com a candidats. (del 28 de març al 7 d’abril)
  • L’empresa/institució selecciona els candidats. (del 8 al 25 d’abril)
  • La Facultat valida els estudiants seleccionats per l’empresa institució. (28 d’abril)
  • S’inicien els tràmits per a formalitzar el conveni de cooperació educativa (del 4 de maig al 30 de juny)

Aspectes més rellevants referents a les pràctiques en empreses:

  • Durada. La estades de pràctiques tindran una durada exacte de 150h.
  • Període de pràctiques a l’empresa:  entre el  30 de maig i el 31 d’agost (2017) i/o entre  el 15 de setembre (2017) i el 31 de maig (2018).
  • Els estudiants no han de rebre necessàriament cap retribució.
  • L’estudiant queda cobert per l’assegurança escolar.

Per més informació de l’oferta de places poden consultar la guia

Per a qualsevol dubte, pregunta, comentari, suggeriment o per obtenir més informació sobre el tema es poden adreçar a:

Coordinació d’Estudis (Sra. Magda Arbat- Sra. Roser Collell )
Facultat de Ciències  – Universitat de Girona
Tel.: 972 418280               A/e: fc.empresa@udg.edu

Posted by: General 03 Nov 2016 Comentaris: 0 Tags: , , ,
Equip Goodgut

L’equip de Goodgut ha aixecat capital del programa Retos de Investigación 2016 i Neotec 2015

L’spin-off biotecnològica de la Universitat de Girona (UdG) i del IDIBDI Goodgut ha rebut una ajuda de 1,1 milions d’euros del programa Retos de Investigación 2016 per part del Ministeri d’Economia i Competitivitat per validar i desenvolupar un sistema no invasiu per al cribratge de càncer colorectal. També ha rebut suport dels ajuts Neotec 2015 del CDTI de 175.000 euros, que invertirà en consolidar les diferents línies d’investigació de l’empresa i el laboratori ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

El nou test que desenvolupa GoodGut està basat en el mètode RAID-CRC (Risk Assessment Intestinal Disease-colorectal cancer), que utilitza marcadors bacterians en femta per detectar lesions precanceroses abans que hagi signes clínics de càncer colorectal. Aquest sistema de detecció va sorgir d’un estudi dirigit per Xavier Aldeguer (cofundador de la spin-off i cap del servei de digestiu a l’Hospital Trueta) i Jesús García-Gil (cofundador de l’spin-off i Catedràtic en Microbiologia a la Universitat de Girona) on es va observar una correlació molt elevada entre l’aparició d’una sèrie de bacteris en femta i el càncer colorectal.

L’empresa ja està finalitzant la fase de validació clínica, que ha fet amb més de 500 pacients en diversos centres de Catalunya (l’Hospital de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia, el Consorci Hospitalari de Vic, l’Hospital Dr. Trueta de Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària), i espera presentar resultats al desembre o gener. “Aquesta fase ens permet veure com el perfil bacterià es comporta amb totes les poblacions de risc de càncer colorectal”, explica la doctora Mariona Serra, cofundadora i CEO de GoodGut.

“Hem d’esperar els resultats per saber en quina població de risc funcionen millor els marcadors, però el nostre objectiu és focalitzar-nos en la població de risc mitjà, que són persones majors de 50 anys”, comenta Serra. Després d’aquesta fase, GoodGut vol fer un tercer estudi clínic exclusivament amb aquesta població de risc, on destinarà part del finançament rebut del programa Reptes.

Actualment, l’únic mètode per diagnosticar el càncer colorectal és la colonoscòpia, una tècnica invasiva que suposa un cost en temps i diners elevat. Per reduir el nombre de colonoscòpies s’utilitza com cribratge previ a la població de risc mitjà (majors de 50 anys) el test de sang oculta en femta, però la seva baixa especificitat fa que el 30% de les colonoscòpies hagin estat mal indicades. Així, el test desenvolupat per GoodGut, que podria estar al mercat en 2019, s’implementaria amb l’objectiu de reduir el nombre de falsos positius generats pel test de sang oculta en femta i millorar la prevenció del càncer colorectal.

Paral·lelament, l’empresa segueix desenvolupant un sistema no invasiu de detecció de malalties inflamatòries intestinals tant en malalts de Crohn com amb colitis ulcerosa. També en fase clínica, el sistema s’està testant amb pacients de l’hospital de Bellvitge i l’Hospital Dr. Trueta i pròximament començarà l’assaig a l’Hospital Germans Trias i Pujol. El dispositiu que l’empresa desenvolupa permetria un diagnòstic diferencial, amb monitoratge i predicció dels tractaments terapèutics i quirúrgics. “En base als resultats d’aquest estudi, dissenyarem un assaig de més envergadura enfocat a les poblacions de més risc”, explica Mariona Serra.

FONT: biotech-spain.com

 

Tinc un idea és un programa que retrata de forma innovadora aquelles persones, projectes i iniciatives que aporten talent, viabilitat i valor social, que amb més de 4 anys en antena per La 2 de TVE a Catalunya, és l’espai televisiu de referència dels emprenedors i emprenedores de Catalunya.

Cada setmana diversos testimonis expliquen la seva experiència personal i empresarial a l’hora de tirar endavant les seves iniciatives. Ho fan juntament amb altres professionals, experts i persones dels seu entorn familiar que ajuden entendre la seva experiència vital i professional.

En aquesta ocasió entrevisten el president de l’Associació Joves Emprenedors Catalunya, AIJEC, Eloi Palà, que és també director de l’empresa Sevibe Cells ubicada al Parc Científic. El director mèdic del centre, Josep Maria Pujal, explica quina és la feina que es fa al laboratori.