Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 16 Jun 2017 Comentaris: 0

L’activitat “Més enllà de l’aigua”, que ha tingut lloc aquest divendres 9 de juny al Parc Científic i Tecnològic, ha abordat temes rellevants a l’entorn de l’aigua, amb ponents de reconegut prestigi, amb la voluntat de provocar el debat i compartir tendències innovadores.

Jornada Més enllà de l'aigua

Gabriel Anzaldi en la seva ponència sobre l’Internet de les Coses en la gestió intel·ligent de les infraestructures hidràuliques

El Campus Aigua de la Universitat de Girona (UdG) ha organitzat, amb el suport del Campus d’Excel·lència Internacional Euromediterrani del Turisme i l’Aigua, la jornada “Més enllà de l’aigua”, que ha aplegat una setantena de professionals i especialistes del sector, en un espai de debat i de posada en comú d’idees innovadores i oportunitats a l’entorn de l’aigua.
L’aplicació d’Internet de les Coses (IoT) en la gestió intel·ligent de les infraestructures hidràuliques, a càrrec de Gabriel Anzaldi; les solucions arquitectòniques inspirades en la natura (biomimètica) per a la gestió de l’aigua, a càrrec de Michael Pawlyn; el paper clau de l’aigua i el sanejament -Water Sanitation and Hygiene (WASH)- en projectes de cooperació amb països en desenvolupament, a càrrec d’Adriano Garcia-Loygorri; i l’aposta estratègica de l’Ajuntament de Girona per a la gestió integrada de l’aigua, amb el cas paradigmàtic del riu Onyar, han estat els eixos principals de divulgació de la jornada.
En el decurs de la jornada s’han atorgat els premis als guanyadors del IV concurs de fotografia organitzat pel grup de recerca Laboratori d’Engiyeria Química i Ambiental (LEQUiA) i Campus Aigua, per commemorar el Dia Mundial de l’Aigua, enguany dedicat a l’aigua residual. Les dues fotografies premiades, la de Roser Fonstseca, en la categoria individual, feta des del seu lloc de treball a la depuradora de Vic, i la de l’empresa Serveis Integrals de Manteniment del Maresme, que gestiona la depuradora de Mataró, en la corporativa, són un homenatge als treballadors del sector.
La Jornada “Més enllà de l’aigua” s’ha dut a terme a través de l’ajut obtingut per la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de les Illes Balears (UIB) per a la consolidació de projectes d’excel·lència en el marc del Campus d’Excel·lència Internacional CEI e-MTA (Resolució de la Secretaria d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats, de 4 de desembre de 2015, Núm. expedient CEI15-09).
Posted by: General 12 Jun 2017 Comentaris: 0

Durant la inauguració de la XI Trobada Ibèric APTE i TECPARQUES presenten un seguit d’actuacions dirigides a contribuir al desenvolupament econòmic i social d’ambdós països

La Asociaciónd de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE) i l’Associació Portuguesa de Parcs Científics i Tecnològics (TECPARQUES) celebren des d’ahir i fins demà el seu XI Trobada Ibèrica a S. João da Madeira, localitat situada prop de Porto.

firma delcaración stjoao

Moment de la firma de la declaració

En aquesta ocasió, el Trobada se celebra cojuntamente amb Tecnet, exposició i congrés enfocat en els desafiaments i oportunitats que representa la indústria 4.0 i les noves tecnologies en general en les indústries i sectors actuals i al qual s’han inscrit més de 900 professionals.

Ahir a la tarda va tenir lloc la inauguració de el “XI Encuentro Ibérico” que va congregar als representants dels parcs de totes dues associacions. Durant l’acte, es va comptar amb la participació de la Secretària d’Estat d’Afers Europeus del Govern de Portugal, Margarida Marques que va destacar la importància dels parcs científics i tecnològics en l’estratègia europea d’Especialització Intel·ligent. Així mateix, el president de la Cambra Municipal de S. João da Madeira, Ricardo Oliveira va donar la benvinguda a tots els assistents i va explicar la importància dels diferents indústries que s’havien forjat en el municipi des de fa anys i com han desenvolupat un circuit de turisme industrial amb l’objectiu de preservar el llegat arqueològic industrial de la zona amb una sèrie de musesos, entre els quals destaquen eldel sabata, tèxtil i matalassos, així com la combinació d’aquestes indústries amb noves indústries creatives i tecnològiques.

L’acte va comptar amb una taula de reflexió composta per l’Agència de Desenvolupament i Cohesió de Portugal, la Universitat de Màlaga, Portugal Global i CRUE Universitats Espanyoles, amb l’objectiu que expressessin la seva opinió sobre com els parcs científics i tecnològics podrien reforçar la seva participació en l’entorn europeu.

Per la seva banda, els presidents de les dues associacions, Maria Do CEU i Felipe Romera, van destacar la importància de la relació i col·laboració entre ambdues associacions de parcs i van reclamar un paper més important dels parcs científics i tecnològics, com a organismes intermedis en la vertebració de els sistemes nacionals d’innovació de tots dos països.

Precisament amb aquest objectiu, l’acte d’inauguració de la XI Trobada Ibèric va acabar amb la signatura de la declaració de S. João da Madeira en la qual plantegen establir Lienas de treball conjuntes per enfortir els sistemes d’innovació d’Espanya i Portugal i entre les que es inclouen, l’intercanvi d’estudiants de tots dos països per realitzar pràctiques en empreses de parcs, el foment de la transferència de tecnologia a partir de la demanda d’empreses tractores a través de sistemes d’innovació oberta, la creació de grups estables de recerca mixtos entre empreses i universitats d’Espanya i Portugal focalitzats en sectors estratègics comuns, entre d’altres.

Durant la jornada d’avui tindrà lloc la inauguració de Tecnet on s’abordaran entre d’altres els següents temes: creativad i tecnologia com a factor de competitivitat, indústria de l’automòbil, tèxtil i de calçat, compra pública d’innovació, indústria agroalimentària, indústria del turisme, ciberseguretat , procés creatiu en la construcció de marques i productes, finançament, internacionalització, nous mercats i noves oportunitats.

L’esdeveniment congrega més de 900 persones, entre les quals es troben start ups, emprenedors, pimes, responsables de parcs científics i tenológicos i universitats d’Espanya i Portugal.

APTE - Associació de Parcs Científics i Tecnològics d'Espanya
L’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (www.apte.org) es va crear el 1989 com una associació sense ànim de lucre l’objectiu principal és col·laborar, mitjançant la potenciació i difusió dels parcs científics i tecnològics, a la renovació i diversificació de l’activitat productiva, al progrés tecnològic i al desenvolupament econòmic. Actualment compta amb 66 parcs membres repartits per tota la geografia espanyola. 49 d’ells són parcs Socis, és a dir, plenament operatius, 14 són parcs Afiliats que estan en procés de desenvolupament, 1 membre Col·laborador i 2 Socis d’Honor. Els parcs operatius d’APTE alberguen a 7.736 entitats que compten amb 158.950 treballadors, facturen 24.427.000 d’Euros i 31.243 persones es dediquen a activitats de R + D.
Posted by: General 30 Mai 2017 Comentaris: 0 Tags:

Investigadors del grup Amade han dissenyat la coberta d’una nova classe de turbina a partir de material compòsit, que destaca per la seva lleugeresa

El grup de recerca Anàlisi i Materials Avançats per al Disseny Estructural (Amade) de la Univeristat de Girona ha contribuït en el disseny de la coberta d’una nova classe de turbina que permetria, en un termini de deu anys, reduir el combustible de les aeronaus en un 30-40%, segons ha informat aquest divendres la UdG. Amade està especialitzat en l’anàlisi de materials avançats per al disseny de components mecànics i estructures i, en aquest cas, els investigadors han fet servir el material compòsit, molt més lleuger que el metall. Segons el responsable del projecte a la UdG, Daniel trias, aquesta és la primera vegada que es desenvolupa una coberta mòbil amb un compòsit de matriu polimèrica reforçat amb fibra de carboni.

Aquesta classe de material ofereix una alta rigidesa i resistència amb un pes molt baix, i per això s’utilitza en indústria aeroespacial i vehicles de competició. El motor desenvolupat s’anomena open-rotor; una classe de turbina que munta les hèlixs del ventilador del turborreactor a la part exterior de la coberta amb l’objectiu de reduir el consum de combustible.

Recuperació d’una idea antiga

OpenRotor

Exemple d’un propfan o open Rotor de la casa Rolls-Royce

Alguns fabricants ja van considerar amb èxit aquesta mena de motor en els anys 70, per la crisi del petroli, tot i que l’estabilització dels preus del combustible va provocar que es desestimés la seva comercialització. En aquell moment, la turbina es va construir íntegrament amb metall. En canvi, ara, els investigadors proposen un motor que incorpora peces realitzades amb materials més lleugers.

Les tasques dels investigadors d’Amade s’han centrat en el disseny i anàlisi dels components de la coberta i dels assajos experimentals d’aquest material al laboratori. Els investigadors han fet càlculs per verificar que la coberta és capaç de suportar les càrregues a què està sotmesa durant diferents situacions de funcionament i que no es trenca en casos d’emergència. Les principals dificultats del disseny d’aquests components són que estan rotant a una velocitat molt elevada i que han de suportar temperatures de fins a 150ºC.

Els investigadors també han realitzat anàlisis harmònics que busquen reduir el soroll, un dels majors inconvenients d’aquests motors. Ara que el projecte ja està en la fase final, el prototip es sotmetrà properament a una sèrie de proves en terra. Si resulta reeixit, es preveu que en un termini de deu anys, el fabricant pugui equipar amb aquest motor a avions de passatgers que facin trajectes de curta i mitja distància com l’Airbus A320, segons ha indicat la UdG.

El projecte, Light Cowls, està liderat pel centre tecnològic Eurecat i també participa l’empresa fabricant Airborne. El projecte s’engloba en la iniciativa Sage 4, coordinada pel grup francès Safran, en el marc del programa Clean Sky. Es tracta del programa d’investigació europeu més important que desenvolupa tecnologia innovadora i d’avantguarda destinada a reduir les emissions de gasos -com el diòxid de carboni- i el nivell de soroll produïts per les aeronaus. Finançat pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea, Clean Sky contribueix a reforçar la col·laboració europea amb la indústria aeronàutica, el lideratge mundial i la competitivitat.

FONT: LaVanguardia

SomAG2017-Som-Energia

L’assemblea general va ser seguida per 20 seus repartides pel territori FOTO: SomEnergia

La cooperativa d’energia verda gironina Som Energia preveu arribar a 60.000 clients entre particulars i empreses a finals d’aquest 2017. La companyia ha registrat un increment important de clients durant el primer trimestre d’aquest any en què ha signat 5.000 nous contractes. Això fa ser optimista a la cooperativa, que espera facturar uns 30 milions d’euros aquest exercici, el que suposaria una pujada del 42% respecte a la facturació de l’any passat. Aquestes són les dades que es van presentar a l’Assemblea General de la companyia que es va realitzar a la seu central al Parc Científic de la Universitat de Girona, i que estava oberta als gairebé 35.000 socis de té la companyia.

L’assemblea també va servir per acordar una rebaixa de l’interès anual de les aportacions fins al 1,75%. D’aquesta manera es podrà augmentar la inversió en projectes de producció i s’ajustarà al que ofereixen altres cooperatives. L’acte s’ha realitzat a Girona, però connectat per videoconferència amb 20 ciutats més arreu de l’Estat. En total, han participat 300 socis.

Som Energia és una cooperativa sense ànim de lucre que va néixer el 2010 amb el propòsit de canviar l’actual model energètic per un de 100% renovable. Actualment dóna servei a més de 50.000 llars i empreses arreu de l’Estat.

Posted by: General 25 Mai 2017 Comentaris: 0 Tags: ,

Més d’un centenar de persones han participat al workshop organitzat per la UdG, la Universitat de Zagreb i l’institut de recerca INESC TEC de Porto.

Més d’un centenar de persones han participat del workshop

Els dies 15 i 16 de maig ha tingut lloc la 4a edició del Workshop on EU-funded Marine Robotics and Applications (EMRA) al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. L’objectiu de l’esdeveniment ha estat la posada en comú dels resultats dels projectes de recerca que han estat finançats per la Comissió Europea per fomentar la creació de xarxes de col·laboració i sinèrgies per a nous projectes.

L’esdeveniment, organitzat per l’Institut de Recerca ViCOROB de la Universitat de Girona conjuntament amb la Universitat de Zagreb i l’institut de recerca INESC TEC de Porto, ha tingut lloc en el marc de dos projectes europeus en col·laboració. En total, més d’un centenar de persones han participat del workshop, majoritàriament de manera presencial però també per internet.
La conferència ha aplegat vint-i-dues ponències divulgatives relacionades amb les tecnologies marines utilitzades en àmbits com oceanografia, robòtica i vehicles submarins, sensors, visió submarina, instrumentació, biologia marina, mineria, seguretat, etcètera.
La iniciativa respon a la filosofia impulsada per la Comissió Europea per la qual la comunicació i el foment del networking és un objectiu més dels projectes de recerca i innovació.
Al workshop han participat el centre de recerca francès i referent internacional IFREMER i l’empresa britànica SeeByte, un exemple de spin off que s’ha consolidat fins a ser venuda a un dels principals actors del mercat de la robòtica submarina. Les tecnologies i aplicacions catalanes també hi ha tingut cabuda amb la les presentacions de les empreses Ictineu Submarins i Tecnoambiente i de la mateixa Universitat de Girona.
Dins el programa, s’ha inclòs una visita amb demostració dels vehicles al Centre d’Investigació en Robòtica Submarina del Parc Científic i Tecnològic, on el grup de recerca ViCOROB ha presentat les tecnologies que hi ha desenvolupat en els darrers anys.

FONT: Universitat de Girona

Posted by: General 09 Mai 2017 Comentaris: 0
Tesis Lequia tractament purins

La presència excessiva de carboni i de nitrogen en aigües residuals són un problema de contaminació ambiental arreu del món.

La presència excessiva de carboni (matèria orgànica) i de nitrogen (amoni) en aigües residuals – tant d’origen municipal com agrícola o industrial – és un problema de contaminació ambiental arreu del món. Actualment la majoria de les estacions depuradores d’aigües residuals (EDARs) eliminen aquests compostos a través dels fangs actius i la digestió anaeròbica.  Ambdós tractaments presenten mancances rellevants: no són prou eficients per al tractament del nitrogen; comporten un cost econòmic important (1/3 del balanç energètic de l’EDAR es destina a l’aeració, indispensable per tractar l’amoni); i moltes vegades requereixen d’un tractament addicional. Per totes aquestes raons, cal explorar noves tecnologies que siguin capaces d’eliminar simultàniament el carboni i el nitrogen de les aigües residuals de manera eficient i sostenible.

Una d’aquestes tecnologies són els sistemes bioelectroquímics (en anglès, bioelectrochemical systems o BES), que en els últims deu anys han despertat un interès creixent per part de la comunitat científica internacional. Els BES combinen processos biològics i electroquímics, i es basen en reaccions d’oxidació/reducció en les quals l’alliberament/captura d’electrons d’un elèctrode està facilitada per microorganismes. En l’àmbit del tractament d’aigües residuals podrien oxidar la matèria orgànica i l’amoni, i reduir els compostos nitrogenats resultants (nitrits i nitrats) tot produint energia. D’aquesta manera, a més de depurar l’aigua de forma més eficient i sostenible, disminuiria el consum d’electricitat i s’abaratiria tot el procés. El potencial dels BES és, doncs, enorme. Tanmateix, encara cal un important treball de R+D perquè la seva implementació a escala industrial sigui una realitat.

La tesi doctoral “Carbon and nitrogen treatment in industrial wastewaters using bioelectrochemical systems” d’Anna Vilajeliu Pons s’ha centrat en l’eliminació simultània de carboni i nitrogen en BES per tractar unes aigües residuals amb un impacte mediambiental especialment significatiu a Catalunya i a moltes regions d’Europa: els purins. La investigadora ha estudiat diferents bacteris per utilitzar l’elèctrode com acceptor d’electrons (bioànode) i com a donador d’electrons (biocàtode) a fi de reduir les altes concentracions de matèria orgànica i compostos de nitrogen d’aquestes aigües. Val a dir que el treball va comptar amb el suport d’un contracte de transferència tecnològica amb l’empresa Abengoa Water. Entre els resultats obtinguts destaca un aprofundiment en el coneixement de la tecnologia i de la comunitat microbiana involucrada, l’optimització del tractament de nutrients (1.2 kg COD m-3d-1 i 370 gNm-3d-1),  la millora de l’eficiència electroquímica dels processos (5 Wm-3), i la identificació de les limitacions del sistema pel que fa a disseny i a material. Tot això ha culminat, d’una banda, en la construcció d’un sistema bioelectroquímic amb una capacitat de 65L per avaluar l’aplicabilitat de la tecnologia i, de l’altra banda, en la patent industrial WO/2015/150610 d’Abengoa Water,  de la qual quatre investigadors del LEQUIA – entre ells, l’Anna Vilajeliu – en són inventors.

En definitiva, la tesi – que ha estat dirigida pels Drs. Sebastià Puig, Maria Dolors Balaguer i Jesús Colprim del grup de recerca LEQUIA de la UdG –  ha demostrat que els sistemes bioelectroquímics poden esdevenir una tecnologia alternativa de tractament simultani de carboni i nitrogen en purins molt més econòmica i ambientalment sostenible que les actuals. La defensa, que està oberta al públic, tindrà lloc el proper divendres 26 de maig a les 11:00h al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, a l’auditori de l’edifici Jaume Casademont.

Posted by: General 09 Mai 2017 Comentaris: 0 Tags: , , , , ,
Els nitrats a estudi

Els nitrats en l’aigua subterrània considerat el principal problema ambiental que afecta la qualitat de les masses d’aigua

L’Agència Catalana de l’Aigua i el Catalan Water Partnership (CWA) han celebrat aquest dimecres 3 de maig una jornada destinada a analitzar els sistemes de descontaminació i tractament de nitrats en aigües subterrànies. El CWP, amb la direcció d’experts de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), les universitats de Barcelona i Girona, així com un grup de treball d’una vintena d’empreses i centres d’investigació, i l’ACA han treballat al llarg del darrer any en l’estudi de l’eficiència i eficàcia de les diverses tecnologies disponibles. L’acte ha comptat amb la participació d’experts el Departament de Salut i empreses especialitzades en noves tecnologies per als tractaments de desnitrificació, així com Ajuntaments afectats per aquesta problemàtica. L’acte ha servit per analitzar la situació actual de la contaminació per excés de nitrats en l’aigua subterrània a Catalunya, considerat el principal problema ambiental que afecta la qualitat de les masses d’aigua del país, concretament al 69% de les aigües subterrànies i també el 57% de les superficials.

Aquestes jornades, per tant, han esdevingut una opoprtunitat per compartir coneixement i constatar l’existència de noves tecnologies per a la descontaminació, noves solucions que han de servir de referència als ens locals a l’hora de resoldre situacions de contaminació de les aigües d’abastament per un excés de nitrats, i també d’acollir-se , en el seu cas a les línies d’ajuts de l’ACA per millorar el subministrament d’aigua als ens locals. Durant la jornada s’han explicat casos d’èxit d’arreu de Catalunya en el tractament i descontaminació de nitrats per part d’empreses i centres de recerca com Aplicat, Hydrokemós, Cetaqua, King Diamond i Prodaisa. La jornada també ha servit per concloure el projecte LIFE InSiTrate, centrat en la descontaminació in-situ d’aigües contaminades per excés de nitrats que ha pilotat el Centre Tecnològic de Manresa (CTM-EURECAT) i l’empresa Amphos 21. Una prova pilot que s’ha dut amb èxit a Sant Andreu de lavaneres en que hi ha participat també l’Ajuntament de Llavaneres i l’Agència Catalana de l’Aigua. L’Agència Catalana de l’Aigua ha tret una ordre de subvencions destinades als ens locals per a actuacions d’abastament en alta, en la qual també es contempla el tractament per excés de nitrats en les aigües potables. Aquestes jornades pretenen exposar les millors tecnologies per fer pront al problema amb el mínim cost possible. 17 milions d’euros per reduir els nitrats Tot i l’existència de tecnologies que permeten descontaminar l’aigua amb elevats nivells de nitrats, des de l’Agència Catalana de l’Aigua es considera que la solució definitiva al problema passa per actuar des de l’arrel del problema i dur a terme actuacions de remediació en origen.

En el context actual, les politiques ambientals, tal com propugna la Directiva marc de l’aigua europea,han de prioritzar la visió integrada i la prevenció en origen de la contaminació. Aquest és el repte veritable i en el que tots els actors implicats esten treballant de manera conjunta a través d’eines com la Comissió Interdepartamental de nitrats o la modificació del decret 136/2009, entre d’altres. Per tant, les principals actuacions d’abast territorial han de tenir coma objectiu el reduir, minimitzar i prevenir la contaminació de nitrats en origen. El Pla de Gestió vigent preveu destinar més de 17 milions d’euros entre 2017 i 2021 per a mesures destinades a reduir els nitrats de procedència agrària. Entre les actuacions més destacades es contemplen estímuls i subvencions per a una gestió de la fertilització sostenible (1,5 milions d’euros), programes d’actuació a les zones vulnerables (7,4 milions) o la millora i modernització de la maquinària agrícola, les explotacions ramaderes i les bones pràctiques (5 milions d’euros), entre d’altres.

FONT: Agència Catalana de l’Aigua

Posted by: General 15 Mar 2017 Comentaris: 0 Tags: ,
MERBOTS

MERBOTS té com a objectiu avançar en el desenvolupament de sistemes d’intervenció submarina. Foto: @UJI_noticias

Els treballs es duen a terme de forma coordinada per l’UJI, la Universitat de Girona i la Universitat de les Illes Balears

L’equip de recerca en robòtica submarina de la Universitat Jaume I està realitzant del 27 de febrer al 10 de març les proves d’integració del projecte MERBOTS, en el qual s’han treballat aspectes per al desenvolupament d’un nou robot d’intervenció submarí que puga auxiliar als arqueòlegs en els seus estudis subaquàtics.

Els treballs s’estan duent a terme de forma coordinada per l’UJI juntament amb el Centre de Recerca de Robòtica Submarina de la Universitat de Girona i el Grup de Robòtica Submarina de la Universitat de les Illes Balears, els quals són responsables del sistema de manipulació, el vehicle mòbil, i el sistema de visió, respectivament.

Les proves d’integració, que s’estan desenvolupant amb èxit en aigua dolça en el Centre de Recerca de Robòtica Submarina de la Universitat de Girona, culminaran a la fi del mes de març quan el sistema es valide en el mar.

Les empreses Sixtemia Mobile Studio, CodiTramuntana i Eurecat Centre Tecnològic, amb seus al Parc Científic i Tecnològic de la UdG,  van estar seleccionades per tenir un estand en el Congrés Mundial del Mòbil (WMC), gràcies al suport d’ACCIO. La fira , que es va celebrar del 27 de febrer al 2 de març al recinte firal de Gran Via, va comptar en aquesta edició amb 105 empreses catalanes.

Per a Coditramuntana aquesta va ser la seva tercera participació. Situada al Congress Square de l’Stand Catalonia, l’equip de desenvolupadors experts en plataformes mòbil iOS, Android i Windows, presentaven la capacitat de fer software a mida per clients com SEAT, FC Barcelona, Ribas y Asociados, Fluidra, MTG, etc. També van exhibir dos productes: el Suitevent, aplicacions per a tot tipus d’esdeveniments, i Sportravelling, una plataforma web i aplicació centrada en el turisme i l’esport. D’aquesta edició destaquen la bona acollida al detectar la necessitat de les empreses de tenir equips experts en determinades tecnologies per a poder col·laborar en pics de feina.

coditramuntana-mwc17-8

Coditramuntatna i Eurecat a l’Stand Catalonia del MWC

Sixtemia Mobile Studio per la seva banda, acumula ja cinc edicions a la major fira de tecnologia mòbil del món. Ubicats al pavelló APP Planet, on compartien espai amb gegants com Google, Yahoo…, van aprofitar per presentar els seus productes i conèixer quines són les innovacions que vindran.

En aquesta nova edició presentaven els seu projectes més destacats com ara l’app de còmics Còmic ORN, el servei Mobappi d’apps per ajuntaments així comi l’app pròpia Estrenos.

El Centre TECNIO, Eurecat va estar present present a l’Estand Catalonia i al Catalonia Drones on va presentar la seva oferta tecnològica en camps com l’analítica de Big Data, la intel·ligència artificial o la ciberseguretat. En concret presentava els casos d’èxit com el del Centre d’Excel·lència en Big Data aplicats a la mobilitat urbana, tecnologies mòbils que contribueixen a potenciar els hàbits de vida saludables, mitjançant un smartphone, un joc, una pulsera i una samarreta intel·ligent, el Big Data, amb fins industrials per a la millora de la salut i la qualitat de vida així com els avenços en realitat augmentada aplicada a la indústria 4.0.

També va presentar, a la Drone Zone, la capacitat industrial de la robòtica aèria i el seu cas d’èxit en la inspecció del clavegueram a Barcelona

L’edició d’enguany del Mobile World Congress 2017, va superar de nou les previsions i va batre el seu rècord al rebre 108.000 visitants.  La tecnologia 5G, la IoT, els robots i els drons han estat les novetats més destacades a la fira més important del món en tecnologia que, ja no només és mòbil i obre les seves portes als nous paradigmes que estan canviant el món.

L’empresa Claitec, ubicada al Parc Científic de Girona, es dedica a elaborar sistemes electrònics per minimitzar els accidents laborals. El producte estrella és un dispositiu que evita atropellaments dels carretons mecàniques als operaris que van a peu per magatzems i naus industrials que ja s’ha implantat als EUA i Austràlia.

Equip-de-Claitec

Claitex elabora sistemes electrònics per minimitzar els accidents laborals

Fins fa quatre anys, quan un treballador anava lligat a una línia de vida amb un arnés i queia, passaven dues coses: la primera és que se salvava d’estavellar-se perquè quedava penjat; la segona és que ningú podia saber que estava penjat i el seu rescat depenia de quan el veiessin els companys. L’enginyer Ricard Chetrit va adonar-se d’aquest fet i altres de similars i el 2013 va fundar a Girona l’empresa Claitec, dedicada precisament a dissenyar solucions tecnològiques en matèria de prevenció de riscos laborals que pràcticament fan desaparèixer els accidents a la feina i ja els han fet tancar importants contractes als EUA, Austràlia i la Xina. De fet, el 50% de la seva facturació ja prové del mercat exterior.

La joia de la corona de Claitec és un dispositiu d’alterta de vianants pensat per a grans magatzems i naus industrials i de distribució que evita atropellaments, topades i altres accidents de gravetat. Es tracta d’un aparell connectat al carretó que avisa el conductor de la presència de vianants i, si cal, atura la màquina. Cada vianant també porta penjat un dispositiu que funciona per radiofreqüència i permet al carretó detectar-lo.

Actualment, l’empresa es troba dissenyant la segona generació d’aquest sistema per incorporar les millores que els mateixos usuaris els han recomanat, fonamentalment que els vianants també rebin senyals a través del dispositiu (una llum, una vibració i un so). I és que Claitec funciona molt per feedback, de manera que són els mateixos clients i usuaris els que ajuden a perfeccionar els productes aportant idees.

Nestlé, Mercadona, Cargill, Saica, Chep, L’Oreal, Rio Tinto o FCC són algunes de les empreses que a Europa, EUA o Austràlia estan actualment utilitzant els seus sistemes de prevenció de riscos laborals. Sobretot perquè Claitec s’ha centrat a dissenyar dispositius que aporten molta més seguretat del mínim que reclama la llei i són les grans empreses multinacionals les que prioritzen els seus productes per evitar que la sinistralitat laboral afecti la seva imatge de marca. La darrera a sumar-se al carro ha sigut Ikea. Claitec ha instal·lat el seu sistema a la central de Tarragona i així qualsevol incidència que es produeixi en una botiga de Catalunya es reportarà a tots els Ikea del món. «Per tant, té una repercussió en àmbit global bestial, per això estan tan sensibilitzats perquè no poden tenir cap accident», explica Chetrit.

Des de la seva fundació, el 2013, Claitec ha sigut una empresa rendible. Si el primer any el tancava amb una facturació de 350.000 euros, el 2016 ja eren 1,1 milions i les perspectives són ascendents. L’empresa té cinc treballadors a temps complet més dos col·laboradors i l’objectiu és eixamplar la plantilla fins a situar-se amb 12 persones l’any 2018, sobretot enginyers industrials i de telecomunicacions.

FONT: Diari de Girona