Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 22 Feb 2018 Comentaris: 0

L’objectiu final és obtenir-los de forma controlada i fabricar així un nou fertilitzant ric en fòsfor d’alliberament lent que sigui més respectuós amb la qualitat de les aigües

En els últims segles la demanda de fòsfor per fertilitzants no ha parat de créixer com a conseqüència de l’augment exponencial de la població i de les seves necessitats alimentàries. No obstant això, el fòsfor és un recurs limitat.
Les úniques fonts de fòsfor són: el guano (excrement d’aus) i la roca fosfática (apatita). Així, hi ha molts estudis que preveuen seu esgotament dins 100-250 anys i el seu preu s’incrementa cada any. En aquest context i d’acord amb les polítiques europees d’impuls de l’anomenada “economia circular”, és més necessari que mai recuperar el fòsfor de fonts renovables com els purins.


Sobre els purins

Tesi “Assessment of struvite and K-struvite recovery from digested manure” d’Elena Tarragó Abell

Els purins s’han aplicat durant dècades directament a terra com a fertilitzant. No obstant això, el fet que aquesta pràctica portada a terme de forma excessiva i indiscriminada tingui un impacte negatiu sobre el medi ambient, ha comportat l’obligació de realitzar un tractament previ, amb la conseqüent pèrdua de fòsfor.

La tesi doctoral “Assessment of struvite and K-struvite recovery from digested manure” d’Elena Tarragó Abella planteja recuperar el fòsfor dels purins en forma d’estruvita (MgNH4PO4 · 6H2O) o K-estruvita (MgKPO4 · 6H2O).
Dos minerals del grup dels fosfats que també contenen magnesi, nitrogen i potassi, i que es produeixen per cristal·lització espontània en estacions depuradores d’aigües residuals.

Treballs de recerca

L’objectiu final és obtenir-los de forma controlada i fabricar així un nou fertilitzant ric en fòsfor d’alliberament lent que sigui més respectuós amb la qualitat de les aigües.

El treball de recerca s’ha dut a terme en els laboratoris del grup LEQUIA amb dos tipus de substrats: purins digerits després d’aplicar una separació sòlid / líquid, i purins després d’aplicar un tractament d’eliminació de nitrogen per Anammox.
Els experiments s’han vertebrat al voltant de tres reptes:

  1. aprofundir en el coneixement de la cristal·lització de l’estruvita i la k-estruvita,
  2. avaluar la qualitat del producte recuperat i
  3. optimitzar el procés pel que fa a les eficiències de recuperació de nutrients i la grandària de les partícules recuperades.

Resultats obtinguts

Els resultats obtinguts han estat més que satisfactoris. La investigadora ha demostrat que la velocitat ascensional pot actuar com a paràmetre de control de la mida de partícula, la qual cosa permetria ajustar-la als requisits de les diferents aplicacions finals.

Encara és més important la demostració de la viabilitat de la recuperació d’estruvita a partir de purins digerits amb elevades concentracions de sòlids per obtenir un producte estable. En aquest sentit, les dades indiquen que la presència de sòlids en suspensió no limita la formació d’estruvita, sinó que aquests actuen com a nuclis potenciant la nucleació heterogènia i afavorint l’agregació i / o aglomeració de vidres. Finalment, també s’aporta una nova tecnologia per recuperar a partir dels purins un dels macronutrients més limitat a terra, el potassi, com k-estruvita.

En suma, la tesi doctoral – que ha estat dirigida pels doctors Maria Dolors Balaguer, Sebastià Puig i Maël Ruscalleda – ha demostrat la viabilitat de recuperar nutrients d’una matriu tan complexa i amb una concentració de sòlids tan alta com són els purins.

Això suposa un avanç significatiu cap a la recuperació sistemàtica dels macronutrients essencials per al creixement de les plantes (potassi, fòsfor i nitrogen) a partir de fonts renovables.

Posted by: General 22 Feb 2018 Comentaris: 0
'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha obtingut fons per a iniciar aquest any 8 nous projectes de recerca multidisciplinària en l’àmbit de l’aigua. El finançament que ascendeix a un total de 1.622.509 € prové de 2 projectes del programa Horitzó 2020 de la UE, el pressupost gestionat per l’ICRA és de 860.330 €, i 6 projectes del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) que sumen 762.179 €.

L’ICRA, centre de recerca de la Generalitat de Catalunya creat en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), és un referent internacional i compta amb més de 50 científics que investiguen sobre el cicle integral de l’aigua en matèria de recursos hídrics, qualitat de l’aigua i tecnologies de tractament i d’avaluació i la transferència d’aquest coneixement a la societat i al teixit empresarial i industrial.

Els projectes finançats tracten, entre altres temes, sobre com predir i minimitzar la formació de NDMA, un subproducte de la desinfecció i un probable cancerigen humà que s’ha detectat en aigües potables i reciclades de tot el món; conèixer els riscos mediambientals i per a la salut humana derivats de la presència de microplásticos en el medi aquàtic; aprofundir en la investigació sobre una problemàtica emergent com és la contaminació d’aqüífers per antibiòtics o exposar l’impacte de la contaminació d’origen agrícola en la qualitat hidroquímica i microbiològica de les aigües subterrànies.


Llegir més…

Posted by: General 09 Feb 2018 Comentaris: 0 Tags:

Un consorci internacional en el marc del projecte europeu BioRECO2Ver (Horizon 2020) farà un important pas endavant perquè la bioconversió del diòxid de carboni sigui comercialment viable. El projecte, de 4 anys durada, s’ha iniciat aquest mes de gener i està coordinat pel centre de recerca flamenc VITO. 

BioRECO2VER

Un consorci internacional en el marc del projecte europeu BioRECO2Ver (Horizon 2020) farà un important pas endavant perquè la bioconversió del diòxid de carboni sigui comercialment viable

L’objectiu del projecte BioRECO2Ver és desenvolupar procesos biotecnològics capaços de transformar el CO2 de fonts industrials en productes químics valuosos com ara el lactat o l’isobutè. El BioRECO2VER tindrà un alt impacte, tant pel que fa a l’avenç en la valorització del CO2 com a la disponibilitat de solucions alternatives a la fabricació actual de productes químics. Un dels socis del projecte és la Universitat de Girona (UdG), que liderarà el paquet de treball destinat al desenvolupament de procesos d’alta productivitat de conversió del CO2.

El projecte pretén crear processos alternatius per la producció a escala comercial de productes químics de manera més sostenible, amb  les emissions industrials del CO2 com a matèria primera. Ara per ara, els procesos biotecnològics de conversió del CO2 encara presenten algunes barreres tècniques i econòmiques que cal superar. Per exemple, els costos de pre-tractament dels gasos i els costos de recuperació de productes són encara massa elevats, la transferència de gas als bioreactors és subòptima i l’escalabilitat no ha estat suficientment demostrada.

Solventar les barreres existents
En aquest nou projecte europeu del programa Horizon 2020 BioRECO2VER, un equip especialitzat de socis industrials, acadèmics i de recerca, encararà tots aquests reptes. El BioRECO2Ver vol demostrar la viabilitat de procesos biotecnològics més eficients per a la captura i conversió del CO2 de fonts industrial en dos productes químics valuosos: l’isobutè i el lactat.

Per assolir aquest objectiu, l’equip del projecte investigarà, entre altres, procesos enzimàtics híbrids per la captura del CO2 de fonts industrials. La conversió en isobutè i lactat  es durà a terme a través de tres plataformes microbianes pròpies que són representatives d’una varietat molt més grant de productes i aplicacions. El desenvolupament i l’optimització del bioprocés es produirà tant amb sistemes fermentatius com bioelectroquímics.  Les plataformes microbianes es validaran al laboratori (nivell de maduresa tecnológica o “TRL” 4) i els processos més prometedors per cada substància química es validaran en un entorn industrial (“TRL” 5) amb efluents gasosos reals.

Experiència industrial i expertesa acadèmica
El BioRECO2Ver s’ha iniciat 1 de gener i s’executarà fins al final del 2021 amb un pressupost total de 7 milions d’euros. El projecte està coordinat per VITO (Flemish Institute for Technological Research – Bèlgica). Els altres socis del projecte són EnobraQ (França), Technical University of Luleå (Suècia), Syngip (Països Baixos), I, CNR (Consiglio Nazionale delle Ricerche – Itàlia), la Universitat de Girona (Spain), NOVA (Institut für politische und ökologische Innovation GmbH – Alemanya),  Arkema (França), PKN ORLEN (Polski Koncern Naftowy ORLEN S.A. – Polònia), NatureWorks LLC (Estats Units d’Amèrica) i tres entitats de l’Estat Espanyol: IDENER (Optimización Orientada a la Sostenibilitat – Sevilla), el grup Cementos Portland Valderrivas i la Universitat de Girona (UdG).

La UdG està representada per dos grups de Recerca, el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) i el Grup Mol·lecular d’Ecologia Microbiana (geMM). La seva funció principal serà liderar el paquet de treball dedicat a desenvolupar processos de conversió del CO2 d’alta productivitat.

Posted by: General 26 Gen 2018 Comentaris: 0 Tags:

Finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, el WATSON s’ha iniciat el gener del 2018 i tindrà una durada de tres anys.

La fase final inclou la validació de la tecnologia desenvolupada en una planta real de tractament d’aigua potable a Catalunya.

save water

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’ONU, però no és tan simple

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’Organització de les Nacions Unides i un dels serveis públics més essencials. Els ciutadans han de poder disposar d’aigua en quantitat suficient, que sigui físicament accessible, que no suposi cap risc per la salut, que tingui característiques organolèptiques acceptables i, a més a més, amb un cost raonable.

Assolir aquests objectius no és tan simple com podem pensar. Depèn d’un alt nombre de paràmetres físics i químics de l’aigua com ara la terbolesa, la matèria orgànica d’origen natural (MON), determinats agents biològics, compostos causants d’olors i sabors, i compostos orgànics antropogènics. Paràmetres que d’una manera o altra es veuen afectats per l’estacionalitat i les característiques de la conca. Tot això provoca que el sistema de potabilització sigui, de fet, d’una gran complexitat i que s’hagi d’adaptar constantment a les característiques canviants de l’aigua d’entrada.

El projecte WATSON (WATer treatment workS OperatioN/OptimizatioN) del grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona vol fer front a aquesta variabilitat i avançar vers una operació amb més resiliència, robustesa i fiabilitat de les estacions de tractament d’aigua potable (ETAPs). La tecnologia escollida són els sistemes d’ajut a la decisió (SAD), una de les línies de recerca principals del grup en el seu estudi del cicle urbà de l’aigua.

El pla de treball del WATSON comprèn tres fases: 1) la caracterització de la matèria orgànica d’origen natural amb diferents tècniques analítiques i de monitorització en línia, 2) la modelització de les operacions unitàries que configuren les ETAPs i 3) el desenvolupament i la validació d’un sistema d’ajut a la decisió que integri els diferents coneixements que incideixen en la gestió d’aquestes instal·lacions. El procés inclou experiments a escala laboratori, l’anàlisi de dades d’operació d’ETAPs a escala real que col·laboren en el projecte i la validació final del SAD en una d’elles. També es consideraran diferents escenaris en funció de les condicions meteorològiques i l’estacionalitat.

El projecte, que s’ha iniciat aquest mes de gener, tindrà una durada de tres anys i està finançat pel programa “Retos de Investigación” del Ministerio de Economia i Competitividad. La investigadora principal, la Dra. Maria Martín, coordinarà un equip multi-disciplinar en l’àmbit de l’enginyeria química, les ciències ambientals i la informàtica integrat per altres professors de la Facultat de Ciències i l’Escola Politècnica de la UdG (Dr. Manel Poch, Dra. Marta Verdaguer i Dr. Narcís Clara), i investigadors postdoctorals (Dr. Hèctor Monclús) i predoctorals (Lluís Godo, Èric Santos i Jordi Suquet).

Posted by: General 19 Gen 2018 Comentaris: 0 Tags:

GoodGut prova un test més eficaç per a prevenir el càncer colorectal

La biotecnològica GoodGut, que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota

intestinal, presenta dades positives del test RAID-CRC que podrà millorar la detecció precoç del càncer colorectal (CRC): redueix un 55% els falsos positius que s’obtenen amb el test de sang oculta en femta, ja que la sang no és un marcador específic de CRC, i conseqüentment la necessitat d’haver de realitzar colonoscòpies als individus afectats.

Aquestes conclusions s’extreuen de l’estudi multicèntric en 450 pacients amb clínica suggestiva de CCR que se’ls ha practicat una colonoscòpia, en el qual han participat cinc centres capdavanters a Catalunya en oncologia: l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia, l’Institut Assistència Sanitària i el Consorci Hospitalari de Vic.

Actualment, el programa de cribratge de càncer de còlon i recte a Catalunya fa servir el test de sang oculta en femta immunoquímic. Aquest test és eficaç i econòmic, però presenta un baix valor predictiu positiu (8%) per a càncer i, per tant, genera un alt nombre de falsos positius i colonoscòpies innecessàries. La millora que aporta el RAID-CRC és que complementa el cribratge actual amb la signatura microbiològica de CRC en la mostra fecal.

“Els resultats de l’estudi proven que la combinació del RAID-CRC amb el FIT detecta el CCR amb una sensibilitat del 94% i la neoplàsia avançada amb una sensibilitat del 80%” explica el Dr. Xavier Aldeguer, director mèdic de GoodGut i cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. Aldeguer fa més de 10 anys que investiga la microbiota intestinal.

D’altra banda, el Dr. Antoni Castells, co-coordinador del programa de detecció del càncer colorectal de Barcelona, remarca que el nou abordatge “si es confirmen aquests resultats en població de cribratge, podria permetre reduir el 32% de colonoscòpies innecessàries i detectar el 59% de lesions precanceroses”. L’estalvi associat només a colonoscòpies representaria, com a mínim, més de 5,5 milions d’euros per ronda de cribratge cada dos anys i augmentaria la sensibilitat per la lesió precancerosa (diagnosticar la malaltia en un estadi previ).

Tercer càncer amb més incidència mundial

El CCR és el tercer càncer més incident i mortal a escala mundial, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cada setmana es diagnostiquen més de 500 nous casos de càncer de còlon a Espanya, 8.600 a Europa i 2.500 als Estats Units. Per aquest motiu s’han instaurat polítiques de cribratge poblacional que permetin la seva detecció precoç mitjançant eines no invasives.

La implementació de RAID-CRC “generarà un benefici important a la societat ja que el sistema de cribatge actual és més de diagnòstic precoç que preventiu” matisa Mariona Serra, CEO de GoodGut. Serra explica també que el proper pas és la validació d’aquests resultats en una població major, fer el registre CE del test i la seva sortida al mercat a finals de 2019.

Posted by: General 21 Des 2017 Comentaris: 0 Tags: ,
Pau Batlle en el transcurs de la cerimònia de lliurament del premi

Pau Batlle en el transcurs de la cerimònia de lliurament del premi

La recerca de Pau Batlle ha estat reconeguda amb el premi a la millor tesi doctoral en tecnologies de captura, transport, emmagatzematge i usos del diòxid de carboni. El jurat ha valorat la repercussió científica del treball així com la possible aplicació dels resultats a la indústria.

La 4a edició dels premis de la Plataforma Tecnològica Espanyola del CO2 (PTECO2) ha reconegut la recerca de l’ambientòleg Pau Batlle, desenvolupada al grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona, com la millor tesi doctoral en tecnologies de captura, transport, emmagatzematge i usos del diòxid de carboni. El lliurament del premi, consistent en 3.000 euros i un diploma acreditatiu, ha tingut lloc aquest dimarts 12 de desembre en el transcurs de l’assemblea general de l’entitat convocant.

Pau Batlle ha realitzat un treball titulat “Bioelectrochemical transformation of carbon dioxide to target compounds through microbial electrosynthesis” sota la direcció dels investigadors de la UdG Jesús Colprim, Sebastià Puig i Rafael González (ara professor a l’Institut Químic de Sarrià – Universitat Ramon Llull). L’objectiu principal de la seva recerca ha estat aplicar els sistemes bioelectroquímics per convertir diòxid de carboni en compostos orgànics d’interès industrial i energètic. Així, la recerca ha fet front a dos dels grans reptes ambientals de la societat actual: reduir les emissions del diòxid de carboni, un dels gasos principals causants de l’efecte hivernacle, així com explorar tecnologies alternatives de producció de combustibles i de compostos químics que no depenguin de recursos fòssils.

Els sistemes bioelectroquímics estudiats per Pau Batlle aprofiten la capacitat de determinats microorganismes d’extreure i de reduir el carboni del CO2 només emprant electricitat d’origen renovable. Els resultats obtinguts demostren que aquesta tecnologia emergent pot produir des de metà, que pot ser utilitzat com a combustible de vehicles o injectat a la xarxa de gas, a compostos líquids orgànics de dos (àcid acètic) i quatre (àcid butíric) àtoms de carboni; ambdós àmpliament consumits per la indústria alimentària i farmacèutica i, a la vegada, precursors de l’etanol i el butanol, dos potents biocombustibles.

El jurat ha valorat tant la repercussió científica de la tesi pel que fa al nombre d’articles publicats, presentacions en congressos i estades en altres institucions, com la novetat tecnològica i la possible aplicació dels resultats a la indústria a curt i mitjà termini. En l’actualitat, Pau Batlle exerceix com a investigador a l’empresa Aqualia, la qual aplica els sistemes bioelectroquímics a la conversió del diòxid de carboni a metà en el marc del projecte de recerca industrial Smart Green Gas finançat pel CDTI.

FONT: Lequia

Posted by: General 21 Des 2017 Comentaris: 0 Tags: , , ,

ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya S.A. finançarà el 50% del cost d’una beca predoctoral de la UdG de tres anys de durada. L’objectiu d’aquesta recerca és automatitzar i reduir la incertesa en processos de presa de decisió d’alta complexitat.

L’ús dels EDSS en altres àmbits, com és la depuració d’aigües residuals, compten amb un llarg recorregut però la seva aplicació en els processos de potabilització és més recent. Per això ATLL ha apos

Les potabilitzadores afronten diàriament una presa de decisions multi-paramètrica per garantir-ne la correcta gestió i assegurar el subministrament d’aigua a la població. L’augment en els requeriments de qualitat, la modernització de les instal·lacions, la incorporació de nous tractaments i la variabilitat de l’aigua a tractar són alguns dels factors que intervenen i incrementen la complexitat d’aquesta gestió.

La gestió dels sistemes d’elevada complexitat es pot afrontar utilitzant les eines que proporciona la intel·ligència artificial. Una d’aquestes eines son els sistemes d’ajut a la decisió aplicats en dominis ambientals (en anglès, environmental decision support systems o EDSS). Els EDSS tenen en compte la tecnologia, els factors econòmics, mediambientals i legislatius; i es nodreixen tant de dades i models numèrics com de l’experiència dels experts.

Per això ATLL ha apostat per la Universitat de Girona per desenvolupar nous EDSS que facin front als reptes específics dels gestors de les estacions de tractament d’aigües potables (ETAPs) en els múltiples processos de presa decisió en els quals es veuen involucrats. És amb aquest objectiu que l’empresa treballa des de fa més de dos anys amb el grup de recerca LEQUIA. D’aquesta col·laboració ha sorgit el Projecte DrinkIA, que s’implementarà a partir d’un conveni de tres anys i que inclou el finançament del 50% d’una beca predoctoral en el marc del programa d’ajuts per a investigadors en formació de la Universitat de Girona (IFUdG2016-2018).

Lequia

D’esquerra a dreta, Lluís Godo, Hèctor Monclús i Fernando Valero a la potabilitzadora d’Abrera.

La tesi doctoral estarà desenvolupada per l’enginyer químic Lluís Godo i estarà dirigida per l’investigador del LEQUIA-UdG Dr. Hèctor Monclús i pel cap d’R+D+i Control de Processos d’ATLL Dr. Fernando Valero. La recerca es centrarà en el desenvolupament, la implementació i la validació d’un EDSS compatible amb les ETAPs operades per ATLL. Es tracta d’un treball de recerca i desenvolupament industrial que es beneficiarà dels múltiples beneficis de la col·laboració universitat-empresa, i que es realitzarà parcialment a les instal·lacions d’ATLL a les ETAPs d’Abrera (Baix Llobregat) i Cardedeu (Vallès Oriental).

ATLL és l’empresa de referència de l’abastiment d’aigua als municipis catalans. El seu àmbit d’actuació es troba a les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, amb una població total de més de 4,5 milions d’habitants, a més de tota la indústria i els servies establerts en aquest territori.

Pel que fa al grup de recerca LEQUIA, investiga el desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit de l’aigua des de la seva fundació el 1992. La línia de recerca de sistemes d’ajut a la decisió aplicats al cicle de urbà de l’aigua està liderada per l’investigador i catedràtic Dr. Manel Poch i compta amb diversos projectes de recerca i transferència i amb un programa informàtic comercial –Novedar_EDSS– per facilitar la presa de decisió en el disseny d’estacions depuradores d’aigües residuals.

Font: Lequia

Posted by: General 27 Nov 2017 Comentaris: 0 Tags: ,

Una “planta pionera” en l’eliminació de nitrats per potabilitzar l’aigua ha entrat en funcionament aquesta setmana a Borrassà i durant els propers quatre mesos l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (Icra) analitzarà l’aigua resultant del procés per a comprovar tots els paràmetres de qualitat.

icra labs

El 70% del cost l’ha subvencionat la Unió Europea com a part del programa H2020 SME instrument, del projecte “Watify”, atorgat a l’empresa Hydrokemós, i el 30% restant ha anat a càrrec de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona

El municipi de Borrassà, pertanyent a la comarca de l’Alt Empordà (Girona), disposarà d’una estació d’eliminació de nitrats per a la potabilització de l’aigua, una planta pionera a Catalunya que ha estat ideada per l’empresa de Torelló Hydrokemós i finançada per la UE i Dipsalut.

Segons ha informat l’Ajuntament de Borrassà, la planta funcionarà de manera contínua els propers quatre mesos.

Durant aquest període de temps, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) analitzarà l’aigua resultant del procés de electrodesnitrificación, la tecnologia que utilitza la planta, per comprovar que l’aigua compleix tots els paràmetres de qualitat.

Si les anàlisis són positius i una vegada realitzats, si cal, els ajustaments necessaris, la planta es connectarà a la xarxa municipal i subministrarà aigua a la població.

La tècnica de electrodesnitrificación, desenvolupada amb el suport de Dipsalut, és un procés que aconsegueix transformar els nitrats en nitrogen gas i oxigen, uns gasos que poden alliberar-se a l’atmosfera ja que són totalment innocus tant per al medi ambient com per a la salut de les persones.

La diferència bàsica d’aquesta tècnica és que aconsegueix eliminar els nitrats en lloc de transformar-los en altres residus també contaminants i difícils d’eliminar.

La nova tecnologia ja s’ha provat amb èxit en dues ocasions a petita escala a Borrassà ia Caldes de Malavella.

Ara, en aquesta nova fase, la planta permetrà potabilitzar uns 100 metres cúbics d’aigua del subsòl al dia, de manera que es podrà abastir a tota la població del municipi.

La planta de potabilització d’aigua, presentada per l’alcalde del municipi, Ferran Roquer, el president de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, Josep Maria Corominas, i la directora executiva de Hydrokemós, Ruth Canicio, està annexa al dipòsit municipal de aigua de Borrassà i ha costat aproximadament 200.000 euros.

El 70% del cost l’ha subvencionat la Unió Europea com a part del programa H2020 SME instrument, del projecte “Watify”, atorgat a l’empresa Hydrokemós, i el 30% restant ha anat a càrrec de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona.

La Dra. Jelena Radjenovic, investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha rebut recentment un European Research Council (ERC) Starting Grant pel seu projecte “Sistemes nanoelectroquímics tridimensionals basats en l’òxid de grafè reduït a baix cost: la següent generació de sistemes de tractament d’aigües”. A aquest projecte se li van adjudicar 1,5 milions d’euros, per a un període de 5 anys, amb la finalitat de desenvolupar nous sistemes de tractament d’aigües. L’objectiu principal del projecte és desenvolupar reactors compactes i modulars de baix cost, que no siguin químics, capaços d’operar, alimentats de forma autònoma per panells fotovoltaics. Aquests nous sistemes de tractament seran un avenç en un camp en què les tecnologies de tractament d’aigües i aigües residuals són en gran part deficients: eliminació de contaminants persistents, tòxics i carcinògens del cicle de l’aigua.

Uns 300 milions de tones de compostos sintètics utilitzats anualment en productes industrials i de consum estan parcialment en aigües naturals. La comprensió que tenim actualment del transport i del destí dels contaminants químics és extremadament limitada, i els seus efectes a llarg termini sobre la vida aquàtica i la salut humana són en gran mesura desconeguts. Tanmateix, els efectes sobre la salut humana ja es comencen a notar en molts llocs: augment de les taxes de càncer i aparició de “pobles del càncer” a la Xina; augment del risc de complicacions durant l’embaràs per exposició als subproductes de desinfecció a l’aigua potable als EUA; acumulació de productes químics perfluorats tòxics a la sang dels adults i, fins i tot, dels lactants a Europa i arreu del món, amb un període de semidesintegració de diversos anys.

La Directiva marc de l’aigua de la UE (DMA) 2000/60/CE i la modificació de la Directiva 2013/39/UE estableix una llista de substàncies prioritàries – pesticides, estrògens, dissolvents , l’abocament de les quals s’haurà d’aturar a l’any 2020. Malauradament, aquestes substàncies són molt persistents amb el tractament d’aigua i aigües residuals que actualment s’aplica.

El projecte ELECTRON4Water proposa una tecnologia de purificació d’aigua pionera basada en l’ús de elèctrodes oxidats de grafè reduïts (RGO) a baix-cost.

Al contrari de la recerca generalitzada existent sobre l’ús de grafè superconductor i lliure de defectes en supercapacitors, en aquest projecte s’aprofitarà l’estructura defectuosa d’RGO per millorar la degradació electrocatalítica dels contaminants.

L’enfocament avançat en el disseny del reactor electroquímic s’espera que millori enormement l’eficiència actual i aconsegueixi l’eliminació completa de contaminants persistents i patògens d’aigua sense utilitzar cap producte químic, només aplicant el corrent.

A més, l’alta capacitància del material sobre la base de grafè pot permetre un estalvi d’energia més gran i possibilitar l’ús de fonts d’energia intermitents, com ara panells fotovoltaics. Més important encara, els sistemes nanoelectroquímics són capaços d’eliminar fins i tot els contaminants més persistents com el perfluorooctansulfonat (PFOS) i altres contaminants que figuren en les directives esmentades.

Atès els nivells alarmants de productes químics tòxics detectats en el subministrament d’aigua, aquest projecte és de gran importància i demostra que la tecnologia (nano) electroquímica pot tenir un gran impacte en la nostra indústria de l’aigua.

Noves instal·lacions Goodgut

Googut estrena un espai equipat amb tecnologia d’última generació

GoodGut s’ha traslladat a un nou espai del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona equipat amb tecnologia d’última generació, com les cabines de bioseguretat de classe II, i que facilita la interacció entre l’equip format per científics i professionals en desenvolupament de negoci.

Aquest canvi coincideix en un moment clau per a l’empresa biotecnològica, que està a punt de presentar resultats clínics del seu pipeline de sistemes no invasius per millorar el diagnòstic precoç del càncer de còlon, la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa, entre d’altres malalties inflamatòries intestinals (MII). L’objectiu de GoodGut és tenir aquests productes al mercat de cara el 2019.

GoodGut es va crear el 2014 com a spin-off de la Universitat de Girona i l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta de la mà de Mariona Serra, Xavier Aldeguer i Jesús Garcia-Gil. “Valorem molt treballar en un entorn científic i empresarial en una ciutat de gran atractiu com és Girona i estar al cor d’un clúster en ciències de la vida reconegut internacionalment com és la BioRegió de Catalunya” remarca Mariona Serra, CEO de la companyia. Actualment, al Parc de la UdG hi ha més de 140 empreses, grups de recerca i institucions.