Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 26 Gen 2018 Comentaris: 0 Tags:

Finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, el WATSON s’ha iniciat el gener del 2018 i tindrà una durada de tres anys.

La fase final inclou la validació de la tecnologia desenvolupada en una planta real de tractament d’aigua potable a Catalunya.

save water

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’ONU, però no és tan simple

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’Organització de les Nacions Unides i un dels serveis públics més essencials. Els ciutadans han de poder disposar d’aigua en quantitat suficient, que sigui físicament accessible, que no suposi cap risc per la salut, que tingui característiques organolèptiques acceptables i, a més a més, amb un cost raonable.

Assolir aquests objectius no és tan simple com podem pensar. Depèn d’un alt nombre de paràmetres físics i químics de l’aigua com ara la terbolesa, la matèria orgànica d’origen natural (MON), determinats agents biològics, compostos causants d’olors i sabors, i compostos orgànics antropogènics. Paràmetres que d’una manera o altra es veuen afectats per l’estacionalitat i les característiques de la conca. Tot això provoca que el sistema de potabilització sigui, de fet, d’una gran complexitat i que s’hagi d’adaptar constantment a les característiques canviants de l’aigua d’entrada.

El projecte WATSON (WATer treatment workS OperatioN/OptimizatioN) del grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona vol fer front a aquesta variabilitat i avançar vers una operació amb més resiliència, robustesa i fiabilitat de les estacions de tractament d’aigua potable (ETAPs). La tecnologia escollida són els sistemes d’ajut a la decisió (SAD), una de les línies de recerca principals del grup en el seu estudi del cicle urbà de l’aigua.

El pla de treball del WATSON comprèn tres fases: 1) la caracterització de la matèria orgànica d’origen natural amb diferents tècniques analítiques i de monitorització en línia, 2) la modelització de les operacions unitàries que configuren les ETAPs i 3) el desenvolupament i la validació d’un sistema d’ajut a la decisió que integri els diferents coneixements que incideixen en la gestió d’aquestes instal·lacions. El procés inclou experiments a escala laboratori, l’anàlisi de dades d’operació d’ETAPs a escala real que col·laboren en el projecte i la validació final del SAD en una d’elles. També es consideraran diferents escenaris en funció de les condicions meteorològiques i l’estacionalitat.

El projecte, que s’ha iniciat aquest mes de gener, tindrà una durada de tres anys i està finançat pel programa “Retos de Investigación” del Ministerio de Economia i Competitividad. La investigadora principal, la Dra. Maria Martín, coordinarà un equip multi-disciplinar en l’àmbit de l’enginyeria química, les ciències ambientals i la informàtica integrat per altres professors de la Facultat de Ciències i l’Escola Politècnica de la UdG (Dr. Manel Poch, Dra. Marta Verdaguer i Dr. Narcís Clara), i investigadors postdoctorals (Dr. Hèctor Monclús) i predoctorals (Lluís Godo, Èric Santos i Jordi Suquet).

Posted by: General 19 Gen 2018 Comentaris: 0

GoodGut prova un test més eficaç per a prevenir el càncer colorectal

La biotecnològica GoodGut, que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota

intestinal, presenta dades positives del test RAID-CRC que podrà millorar la detecció precoç del càncer colorectal (CRC): redueix un 55% els falsos positius que s’obtenen amb el test de sang oculta en femta, ja que la sang no és un marcador específic de CRC, i conseqüentment la necessitat d’haver de realitzar colonoscòpies als individus afectats.

Aquestes conclusions s’extreuen de l’estudi multicèntric en 450 pacients amb clínica suggestiva de CCR que se’ls ha practicat una colonoscòpia, en el qual han participat cinc centres capdavanters a Catalunya en oncologia: l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia, l’Institut Assistència Sanitària i el Consorci Hospitalari de Vic.

Actualment, el programa de cribratge de càncer de còlon i recte a Catalunya fa servir el test de sang oculta en femta immunoquímic. Aquest test és eficaç i econòmic, però presenta un baix valor predictiu positiu (8%) per a càncer i, per tant, genera un alt nombre de falsos positius i colonoscòpies innecessàries. La millora que aporta el RAID-CRC és que complementa el cribratge actual amb la signatura microbiològica de CRC en la mostra fecal.

“Els resultats de l’estudi proven que la combinació del RAID-CRC amb el FIT detecta el CCR amb una sensibilitat del 94% i la neoplàsia avançada amb una sensibilitat del 80%” explica el Dr. Xavier Aldeguer, director mèdic de GoodGut i cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. Aldeguer fa més de 10 anys que investiga la microbiota intestinal.

D’altra banda, el Dr. Antoni Castells, co-coordinador del programa de detecció del càncer colorectal de Barcelona, remarca que el nou abordatge “si es confirmen aquests resultats en població de cribratge, podria permetre reduir el 32% de colonoscòpies innecessàries i detectar el 59% de lesions precanceroses”. L’estalvi associat només a colonoscòpies representaria, com a mínim, més de 5,5 milions d’euros per ronda de cribratge cada dos anys i augmentaria la sensibilitat per la lesió precancerosa (diagnosticar la malaltia en un estadi previ).

Tercer càncer amb més incidència mundial

El CCR és el tercer càncer més incident i mortal a escala mundial, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cada setmana es diagnostiquen més de 500 nous casos de càncer de còlon a Espanya, 8.600 a Europa i 2.500 als Estats Units. Per aquest motiu s’han instaurat polítiques de cribratge poblacional que permetin la seva detecció precoç mitjançant eines no invasives.

La implementació de RAID-CRC “generarà un benefici important a la societat ja que el sistema de cribatge actual és més de diagnòstic precoç que preventiu” matisa Mariona Serra, CEO de GoodGut. Serra explica també que el proper pas és la validació d’aquests resultats en una població major, fer el registre CE del test i la seva sortida al mercat a finals de 2019.

Posted by: General 21 Des 2017 Comentaris: 0 Tags:
Pau Batlle en el transcurs de la cerimònia de lliurament del premi

Pau Batlle en el transcurs de la cerimònia de lliurament del premi

La recerca de Pau Batlle ha estat reconeguda amb el premi a la millor tesi doctoral en tecnologies de captura, transport, emmagatzematge i usos del diòxid de carboni. El jurat ha valorat la repercussió científica del treball així com la possible aplicació dels resultats a la indústria.

La 4a edició dels premis de la Plataforma Tecnològica Espanyola del CO2 (PTECO2) ha reconegut la recerca de l’ambientòleg Pau Batlle, desenvolupada al grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona, com la millor tesi doctoral en tecnologies de captura, transport, emmagatzematge i usos del diòxid de carboni. El lliurament del premi, consistent en 3.000 euros i un diploma acreditatiu, ha tingut lloc aquest dimarts 12 de desembre en el transcurs de l’assemblea general de l’entitat convocant.

Pau Batlle ha realitzat un treball titulat “Bioelectrochemical transformation of carbon dioxide to target compounds through microbial electrosynthesis” sota la direcció dels investigadors de la UdG Jesús Colprim, Sebastià Puig i Rafael González (ara professor a l’Institut Químic de Sarrià – Universitat Ramon Llull). L’objectiu principal de la seva recerca ha estat aplicar els sistemes bioelectroquímics per convertir diòxid de carboni en compostos orgànics d’interès industrial i energètic. Així, la recerca ha fet front a dos dels grans reptes ambientals de la societat actual: reduir les emissions del diòxid de carboni, un dels gasos principals causants de l’efecte hivernacle, així com explorar tecnologies alternatives de producció de combustibles i de compostos químics que no depenguin de recursos fòssils.

Els sistemes bioelectroquímics estudiats per Pau Batlle aprofiten la capacitat de determinats microorganismes d’extreure i de reduir el carboni del CO2 només emprant electricitat d’origen renovable. Els resultats obtinguts demostren que aquesta tecnologia emergent pot produir des de metà, que pot ser utilitzat com a combustible de vehicles o injectat a la xarxa de gas, a compostos líquids orgànics de dos (àcid acètic) i quatre (àcid butíric) àtoms de carboni; ambdós àmpliament consumits per la indústria alimentària i farmacèutica i, a la vegada, precursors de l’etanol i el butanol, dos potents biocombustibles.

El jurat ha valorat tant la repercussió científica de la tesi pel que fa al nombre d’articles publicats, presentacions en congressos i estades en altres institucions, com la novetat tecnològica i la possible aplicació dels resultats a la indústria a curt i mitjà termini. En l’actualitat, Pau Batlle exerceix com a investigador a l’empresa Aqualia, la qual aplica els sistemes bioelectroquímics a la conversió del diòxid de carboni a metà en el marc del projecte de recerca industrial Smart Green Gas finançat pel CDTI.

FONT: Lequia

Posted by: General 21 Des 2017 Comentaris: 0

ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya S.A. finançarà el 50% del cost d’una beca predoctoral de la UdG de tres anys de durada. L’objectiu d’aquesta recerca és automatitzar i reduir la incertesa en processos de presa de decisió d’alta complexitat.

L’ús dels EDSS en altres àmbits, com és la depuració d’aigües residuals, compten amb un llarg recorregut però la seva aplicació en els processos de potabilització és més recent. Per això ATLL ha apos

Les potabilitzadores afronten diàriament una presa de decisions multi-paramètrica per garantir-ne la correcta gestió i assegurar el subministrament d’aigua a la població. L’augment en els requeriments de qualitat, la modernització de les instal·lacions, la incorporació de nous tractaments i la variabilitat de l’aigua a tractar són alguns dels factors que intervenen i incrementen la complexitat d’aquesta gestió.

La gestió dels sistemes d’elevada complexitat es pot afrontar utilitzant les eines que proporciona la intel·ligència artificial. Una d’aquestes eines son els sistemes d’ajut a la decisió aplicats en dominis ambientals (en anglès, environmental decision support systems o EDSS). Els EDSS tenen en compte la tecnologia, els factors econòmics, mediambientals i legislatius; i es nodreixen tant de dades i models numèrics com de l’experiència dels experts.

Per això ATLL ha apostat per la Universitat de Girona per desenvolupar nous EDSS que facin front als reptes específics dels gestors de les estacions de tractament d’aigües potables (ETAPs) en els múltiples processos de presa decisió en els quals es veuen involucrats. És amb aquest objectiu que l’empresa treballa des de fa més de dos anys amb el grup de recerca LEQUIA. D’aquesta col·laboració ha sorgit el Projecte DrinkIA, que s’implementarà a partir d’un conveni de tres anys i que inclou el finançament del 50% d’una beca predoctoral en el marc del programa d’ajuts per a investigadors en formació de la Universitat de Girona (IFUdG2016-2018).

Lequia

D’esquerra a dreta, Lluís Godo, Hèctor Monclús i Fernando Valero a la potabilitzadora d’Abrera.

La tesi doctoral estarà desenvolupada per l’enginyer químic Lluís Godo i estarà dirigida per l’investigador del LEQUIA-UdG Dr. Hèctor Monclús i pel cap d’R+D+i Control de Processos d’ATLL Dr. Fernando Valero. La recerca es centrarà en el desenvolupament, la implementació i la validació d’un EDSS compatible amb les ETAPs operades per ATLL. Es tracta d’un treball de recerca i desenvolupament industrial que es beneficiarà dels múltiples beneficis de la col·laboració universitat-empresa, i que es realitzarà parcialment a les instal·lacions d’ATLL a les ETAPs d’Abrera (Baix Llobregat) i Cardedeu (Vallès Oriental).

ATLL és l’empresa de referència de l’abastiment d’aigua als municipis catalans. El seu àmbit d’actuació es troba a les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, amb una població total de més de 4,5 milions d’habitants, a més de tota la indústria i els servies establerts en aquest territori.

Pel que fa al grup de recerca LEQUIA, investiga el desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit de l’aigua des de la seva fundació el 1992. La línia de recerca de sistemes d’ajut a la decisió aplicats al cicle de urbà de l’aigua està liderada per l’investigador i catedràtic Dr. Manel Poch i compta amb diversos projectes de recerca i transferència i amb un programa informàtic comercial –Novedar_EDSS– per facilitar la presa de decisió en el disseny d’estacions depuradores d’aigües residuals.

Font: Lequia

Posted by: General 27 Nov 2017 Comentaris: 0

Una “planta pionera” en l’eliminació de nitrats per potabilitzar l’aigua ha entrat en funcionament aquesta setmana a Borrassà i durant els propers quatre mesos l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (Icra) analitzarà l’aigua resultant del procés per a comprovar tots els paràmetres de qualitat.

icra labs

El 70% del cost l’ha subvencionat la Unió Europea com a part del programa H2020 SME instrument, del projecte “Watify”, atorgat a l’empresa Hydrokemós, i el 30% restant ha anat a càrrec de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona

El municipi de Borrassà, pertanyent a la comarca de l’Alt Empordà (Girona), disposarà d’una estació d’eliminació de nitrats per a la potabilització de l’aigua, una planta pionera a Catalunya que ha estat ideada per l’empresa de Torelló Hydrokemós i finançada per la UE i Dipsalut.

Segons ha informat l’Ajuntament de Borrassà, la planta funcionarà de manera contínua els propers quatre mesos.

Durant aquest període de temps, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) analitzarà l’aigua resultant del procés de electrodesnitrificación, la tecnologia que utilitza la planta, per comprovar que l’aigua compleix tots els paràmetres de qualitat.

Si les anàlisis són positius i una vegada realitzats, si cal, els ajustaments necessaris, la planta es connectarà a la xarxa municipal i subministrarà aigua a la població.

La tècnica de electrodesnitrificación, desenvolupada amb el suport de Dipsalut, és un procés que aconsegueix transformar els nitrats en nitrogen gas i oxigen, uns gasos que poden alliberar-se a l’atmosfera ja que són totalment innocus tant per al medi ambient com per a la salut de les persones.

La diferència bàsica d’aquesta tècnica és que aconsegueix eliminar els nitrats en lloc de transformar-los en altres residus també contaminants i difícils d’eliminar.

La nova tecnologia ja s’ha provat amb èxit en dues ocasions a petita escala a Borrassà ia Caldes de Malavella.

Ara, en aquesta nova fase, la planta permetrà potabilitzar uns 100 metres cúbics d’aigua del subsòl al dia, de manera que es podrà abastir a tota la població del municipi.

La planta de potabilització d’aigua, presentada per l’alcalde del municipi, Ferran Roquer, el president de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, Josep Maria Corominas, i la directora executiva de Hydrokemós, Ruth Canicio, està annexa al dipòsit municipal de aigua de Borrassà i ha costat aproximadament 200.000 euros.

El 70% del cost l’ha subvencionat la Unió Europea com a part del programa H2020 SME instrument, del projecte “Watify”, atorgat a l’empresa Hydrokemós, i el 30% restant ha anat a càrrec de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona.

Posted by: General 26 Oct 2017 Comentaris: 0 Tags: , ,

La Dra. Jelena Radjenovic, investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha rebut recentment un European Research Council (ERC) Starting Grant pel seu projecte “Sistemes nanoelectroquímics tridimensionals basats en l’òxid de grafè reduït a baix cost: la següent generació de sistemes de tractament d’aigües”. A aquest projecte se li van adjudicar 1,5 milions d’euros, per a un període de 5 anys, amb la finalitat de desenvolupar nous sistemes de tractament d’aigües. L’objectiu principal del projecte és desenvolupar reactors compactes i modulars de baix cost, que no siguin químics, capaços d’operar, alimentats de forma autònoma per panells fotovoltaics. Aquests nous sistemes de tractament seran un avenç en un camp en què les tecnologies de tractament d’aigües i aigües residuals són en gran part deficients: eliminació de contaminants persistents, tòxics i carcinògens del cicle de l’aigua.

Uns 300 milions de tones de compostos sintètics utilitzats anualment en productes industrials i de consum estan parcialment en aigües naturals. La comprensió que tenim actualment del transport i del destí dels contaminants químics és extremadament limitada, i els seus efectes a llarg termini sobre la vida aquàtica i la salut humana són en gran mesura desconeguts. Tanmateix, els efectes sobre la salut humana ja es comencen a notar en molts llocs: augment de les taxes de càncer i aparició de “pobles del càncer” a la Xina; augment del risc de complicacions durant l’embaràs per exposició als subproductes de desinfecció a l’aigua potable als EUA; acumulació de productes químics perfluorats tòxics a la sang dels adults i, fins i tot, dels lactants a Europa i arreu del món, amb un període de semidesintegració de diversos anys.

La Directiva marc de l’aigua de la UE (DMA) 2000/60/CE i la modificació de la Directiva 2013/39/UE estableix una llista de substàncies prioritàries – pesticides, estrògens, dissolvents , l’abocament de les quals s’haurà d’aturar a l’any 2020. Malauradament, aquestes substàncies són molt persistents amb el tractament d’aigua i aigües residuals que actualment s’aplica.

El projecte ELECTRON4Water proposa una tecnologia de purificació d’aigua pionera basada en l’ús de elèctrodes oxidats de grafè reduïts (RGO) a baix-cost.

Al contrari de la recerca generalitzada existent sobre l’ús de grafè superconductor i lliure de defectes en supercapacitors, en aquest projecte s’aprofitarà l’estructura defectuosa d’RGO per millorar la degradació electrocatalítica dels contaminants.

L’enfocament avançat en el disseny del reactor electroquímic s’espera que millori enormement l’eficiència actual i aconsegueixi l’eliminació completa de contaminants persistents i patògens d’aigua sense utilitzar cap producte químic, només aplicant el corrent.

A més, l’alta capacitància del material sobre la base de grafè pot permetre un estalvi d’energia més gran i possibilitar l’ús de fonts d’energia intermitents, com ara panells fotovoltaics. Més important encara, els sistemes nanoelectroquímics són capaços d’eliminar fins i tot els contaminants més persistents com el perfluorooctansulfonat (PFOS) i altres contaminants que figuren en les directives esmentades.

Atès els nivells alarmants de productes químics tòxics detectats en el subministrament d’aigua, aquest projecte és de gran importància i demostra que la tecnologia (nano) electroquímica pot tenir un gran impacte en la nostra indústria de l’aigua.

Posted by: General 23 Oct 2017 Comentaris: 0
Noves instal·lacions Goodgut

Googut estrena un espai equipat amb tecnologia d’última generació

GoodGut s’ha traslladat a un nou espai del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona equipat amb tecnologia d’última generació, com les cabines de bioseguretat de classe II, i que facilita la interacció entre l’equip format per científics i professionals en desenvolupament de negoci.

Aquest canvi coincideix en un moment clau per a l’empresa biotecnològica, que està a punt de presentar resultats clínics del seu pipeline de sistemes no invasius per millorar el diagnòstic precoç del càncer de còlon, la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa, entre d’altres malalties inflamatòries intestinals (MII). L’objectiu de GoodGut és tenir aquests productes al mercat de cara el 2019.

GoodGut es va crear el 2014 com a spin-off de la Universitat de Girona i l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta de la mà de Mariona Serra, Xavier Aldeguer i Jesús Garcia-Gil. “Valorem molt treballar en un entorn científic i empresarial en una ciutat de gran atractiu com és Girona i estar al cor d’un clúster en ciències de la vida reconegut internacionalment com és la BioRegió de Catalunya” remarca Mariona Serra, CEO de la companyia. Actualment, al Parc de la UdG hi ha més de 140 empreses, grups de recerca i institucions.

 

 

El Dr.Marcel Swart, químic teòric i computacional que treballa al camp de (bio)química i biomedicina a  l’Institut de Química Computacional i Catàlisi,  ha rebut el premi especial de la Societat Química Serbina pel seu suport continu per avançar en les ciències químiques a Sèrbia. El guardó ha estat lliurat a Belgrad a la reunió anual de la Societat Química Sèrbia en honor dels 120 anys de la Societat. El premi va ser lliurat pel gerent de divisió de Grovana, una empresa suïssa especialitzada en la producció de rellotges d’alta qualitat. Juntament amb el Prof. Swart, també es va atorgar unpremi especial a l’editor del Diari de la Societat Química Sèrbia.

Award_Swart

Marcel Swart rep un premi especial

 

Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha assolit el factor 100 de l’h-índex, establert per Scopus, la base de dades de sinopsis i citacions més gran del món, que analitza tots els llibres, revistes i publicacions de congressos de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats.

Segons Scopus, Damià Barceló apareix en 1.196 documents relacionats amb les recerques liderades per ell que, al seu torn, apareixen citades per 25.661 altres documents que sumen una xifra total de 47.603 citacions. Això dona un h-índex 100.

Damià Barcelò

Damià Barceló, director de l’ICRA

Aquest ingent esforç ha estat possible gràcies al treball de recerca de més de 150 col·laboradors, molts dels quals col·laboren amb ell des de la seva direcció a l’ICRA i a IDAEA-CSIC.

En els darrers deu anys hi ha tres treballs que han estat citats cada un d’ells entre 460, 325 i 324 vegades respectivament referents al destí i eliminació de fàrmacs a les depuradores. Curiosament els firmen altres investigadors de l’ICRA com són Mira Petrovic, Meritxell Gros i Jelena Radjenović, que ha estat el més citat.

Per donar una idea del que significa aquest posicionament, pot ser útil recordar que avui hi ha al món 1360 investigadors amb un h-índex més gran de 100, i entre ells destaca, per exemple, Stephen Hawking, amb un índex de 117 (Font: https://scholar.google.com/).

Es fa difícil de saber quins científics catalans i de la resta d’Espanya tenen un h-índex igual o superior a 100. La disparitat de funcionament de les diverses fonts disponibles com Scopus, Google Scholar, Web of Science, així ho certifiquen. En l’àmbit espanyol hi ha la pàgina web http://indice-h.webcindario.com, que elabora una estadística on només apareix amb un índex més alt de 133 el professor Avelino Corma Canos, de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ, del CSIC-UPV) de València.

Malgrat les discretes dimensions de l’ICRA, si hi ha un element que reflecteix el seu posicionament en el primer pla de la recerca del país i li permet competir a nivell internacional, és sens dubte l’h-índex que dona una idea precisa de la qualitat i de la quantitat dels treballs de recerca generats des de l’ICRA i és gràcies a l’h-índex que l’ICRA és conegut i reconegut a tot arreu.

És més. Això posa en qüestió els paràmetres de la Generalitat a l’hora de valorar la recerca del país i vindica que l’ICRA sigui considerat com un dels millors i més dinàmics instituts de recerca del país.

També cal esmentar en aquest context les tasques d’edició per a les editorials científiques més prestigioses. Barceló és editor de diferents revistes i llibres d’Elsevier, relacionats més endavant.

També cal recordar els reconeixements nacionals i internacionals que l’honoren: el 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya); el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. I el 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia).

Sobre Damià Barceló
Nascut a Menàrguens (Lleida) el 1954, es llicencia en Química per la Universitat de Barcelona (UB) el 1977 i es doctora en l’àrea de Química Analítica de la mateixa universitat l’any 1984. Actualment treballa com a professor d’investigació i sotsdirector de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) de Barcelona, que forma part del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Des del 2008 és director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) a Girona. Durant els anys 2010 i 2011 va ser professor visitant a la Universitat King Saud, Riyadh, Aràbia Saudita. La seva trajectòria investigadora s’ha centrat en l’àrea de la qualitat de l’aigua, especialment en el desenvolupament de mètodes per controlar la contaminació orgànica causada pels anomenats “contaminants emergents” (pesticides polars, tensioactius, detergents, disruptors endocrins i productes farmacèutics) en residus i aigua natural. Des de 2010, figura entre els científics més citats internacionalment (ISI Highly Cited), pel nombre i la qualitat excepcional de les seves publicacions, amb el Hirsch-Index de 100 i el nombre total de citacions de més de 47.000. Des de 1990 forma part del consell editorial de diverses revistes (Talanta, ABC, Environment International), editor col·laborador de TrAC i editor en cap de les sèries de llibres Handbook of Environmental Chemistry, de Springer) i Comprehensive Analytical Chemistry, d’Elsevier. Des del 2012 és el coeditor en cap de la revista Science of Total Environment, publicada per Elsevier. I des de gener de 2017 és també coeditor en cap de la revista Elsevier Current Opinion in Environmental Science and Health. El 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya), el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. Entre el 2011-2015 va ser president del Consell Científic i Tècnic (STB) en el marc de la Iniciativa de Programes Conjunts de la Unió Europea sobre “Reptes de l’aigua per a un món canviant”. El 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia). Des de setembre de 2017 ha estat supervisor de 52 doctorats, i ha donat cursos de formació curta i continuada en universitats d’Espanya, Corea del Sud, Brasil, Grècia, Aràbia Saudita, entre d’altres, així com ha participat en les conferències internacionals PITTCON, SETAC i ExTech.

Sobre Scopus
Scopus és la base de dades de sinopsis i citacions més gran de la literatura validada per experts, que es publica en revistes, llibres i congressos científics. Dins el panorama general de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats, Scopus presenta eines intel·ligents per seguir, analitzar i visualitzar la recerca.

Sobre l’índex-h o h-índex
L’índex-h (anomenat també índex de Hirsch) quantifica la productivitat científica i l’impacte dels articles d’un investigador. L’índex fa un balanç entre el nombre de citacions que rep un investigador i el nombre de publicacions que ha realitzat al llarg de la seva carrera. L’ índex-h va ser proposat l’any 2005 per Jorge Hirsch, investigador de Física de la Universitat de Califòrnia. Abans de l’aparició de l’ índex-h, la forma de mesurar la influència dels investigadors es basava en el nombre total de citacions o el nombre total de publicacions. Però amb els vells indicadors bibliomètrics no s’apreciava la qualitat de les publicacions científiques, i es veien afectats per grups que tenen poques publicacions i, no obstant això, un nombre gran de citacions. En aquest sentit l’índex h pretén mesurar simultàniament la qualitat i la quantitat de la producció científica. Un investigador té un índex igual a h quan té més de h treballs que han rebut h citacions, i en canvi la resta de treballs en tenen menys de h. Així, en el cas de Damià Barceló, l’investigador compta amb un índex-h de 100 perquè té 100 publicacions i han rebut almenys 100 citacions cadascuna. La simplicitat i la facilitat per calcular l’índex-h ha fet que tingui una gran acceptació i s’estigui utilitzant en els sistemes d’avaluació de la recerca. Es pot aplicar tant a autors com a revistes, grups de científics, departaments, universitats o països. I es pot consultar a través de diferents base de dades: Web of Science, Scopus i Google Scholar.

«Totes les empreses haurien de tenir contractat un ‘happiness manager’»

Va estudiar màrqueting però ara dirigeix una empresa d’additius alimentaris. Com s’ho va fer?

A casa teníem un negoci familiar dedicat a la producció de maquinària per a la indústria càrnica. Jo, en canvi, vaig tirar cap a una altra branca i quan vaig acabar els estudis de màrqueting vaig decidir que no m’interessava entrar a formar part de l’empresa de la família. Va ser aleshores quan, el 1999, el meu pare va proposar-me crear BDF Ingredients, una empresa -al marge del negoci familiar- que es dediqués a produir ingredients alimentaris. Tot i que desconeixia del tot el sector, vam tirar-ho endavant. Va ser un pas arriscat però que no vaig fer sol: al projecte s’hi va unir un tecnòleg alimentari. Tots dos teníem només 23 anys.

Van irrompre en un sector força madur amb molta poca experiència. Els va costar fer-s’hi

un lloc?

Arrencar l’empresa des de zero va ser molt dur: consolidar la cartera de clients va ser un procés lent. Vam començar el negoci fabricant mescles per a la fabricació d’embotits, donant-nos a conèixer entre els clients del negoci familiar. Això ens va permetre subsistir fins que el 2003 vam trobar un producte que ens va fer començar a créixer: un enzim capaç de millorar la textura de productes com la carn i la llet. La patent la tenia una multinacional japonesa, però havia vençut feia poc. Vam veure potencial en el producte, vam començar a investigar com el podíem vendre i, finalment, ens hi vam llançar. No va ser fàcil. Fins al 2009 no vam aconseguir consolidar les vendes.

Però aleshores va arribar la crisi econòmica. Com els va afectar?

BDF exporta a 50 països

Ens va agafar en un moment d’impàs. Per un cantó, encara veníem productes alimentaris per fabricar embotits; per l’altre, al mateix temps creixíem amb el nou enzim però no prou per sostenir-nos. Ens vam veure obligats a fer un expedient de regulació, però no reduint personal sinó retallant hores de feina. Per sort, l’elevat percentatge d’exportacions que teníem i la tirada del nou producte ens va permetre continuar endavant.

De fet, la seva xifra de vendes a l’exterior és molt elevada.

Exportem un 95% de la producció a prop de 50 països, en bona mesura gràcies a internet. Tot i tenir un departament de màrqueting de tan sols quatre persones -molt més petit que les multinacionals asiàtiques amb les quals competim, per exemple-, hem aconseguit donar a conèixer el producte lluny d’aquí. A Espanya, el sector encara és reticent a incorporar novetats en el camp dels additius i ingredients alimentaris. Als països de l’Europa de l’Est i Rússia és on tenen més tirada: s’hi consumeixen un gran nombre de productes emulsionats.

Quant facturen?

Si fa quatre anys estàvem facturant al voltant de 3 milions d’euros, l’any passat vam tancar l’exercici situant-nos prop dels 7,8 milions. L’objectiu és seguir creixent però intentant mantenir els avantatges que té ser una empresa petita com la nostra, amb bona sintonia entre els treballadors. De fet, un dels nostres empleats té el rol de happiness manager. Totes les empreses n’haurien de tenir un. S’ocupa d’organitzar sopars, trobades, jornades i de decorar els escriptoris dels companys el dia del seu aniversari. Ens ajuda a retenir el talent a la nostra empresa i a evitar la rotació de personal que hi ha al sector.

FONT: Ara.cat