Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 29 Abr 2019 Comentaris: 0

Nextil, firma tèxtil que compta amb marques com Treiss, EFA, Ritex, SICI, Playvest, Anna Llop o Dogi, impulsa la seva aposta per la sostenibilitat i la innovació amb l’adquisició del 51% de l’empresa gironina ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG,  Horizon Greendyes, segons ha informat la companyia.

Horizon Greendyes

Horizon Greendyes està especialitzada en el desenvolupament de processos de tintura basats en tints naturals

En concret, Nextil ha precisat que l’operació ascendeix als 300.000 euros. Horizon Greendyes és un laboratori d’innovació en l’àmbit tèxtil especialitzat en el desenvolupament de processos de tintura per a teixits mitjançant pigments naturals.

Les dues companyies porten més de dos anys desenvolupant conjuntament un procés de tintura tèxtil pioner, basat en pigments i additius naturals, no contaminants, amb baix consum d’energia i aigua, i de comportament similar a la tintura química tradicional, mitjançant un procés més eficient i respectuós amb el medi ambient.

D’aquesta manera, la integració de Horizon Greendyes en el grup Nextil és l’evolució natural d’una relació de “aposta mútua” per una producció més sostenible. Així, la tècnica desenvolupada per Horizon Greendyes, i implementada juntament amb Nextil, no només fa possible que el color sigui més durador i resistent, sinó que, a més, redueix els temps i costos de fabricació i afavoreix un estalvi molt significatiu d’aigua i energia .

En aquest procés, la pigmentació es realitza en fred, de manera que es redueix el consum d’energia en un 75%, a més que no utilitza cap component químic en el procés, de manera que l’aigua emprada torna a utilitzar-se en un circuit tancat .

Amb l’adquisició d’aquest laboratori d’innovació, Nextil obté l’exclusivitat per a l’explotació d’aquesta tècnica en la fabricació de teixits i peces, el que li permetrà respondre a una demanda creixent de productes més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

FONT: cincodias.elpais.com

Posted by: General 29 Abr 2019 Comentaris: 0 Tags:

Al sud d’Europa proliferen més resistències als antibiòtics en comparació amb el nord del continent. Els països mediterranis, inclosos en l’eix Portugal-Espanya-Xipre, destaquen com aquells amb una major prevalença de gens resistents als antibiòtics. És a dir, on més abunden aquells microorganismes que han mutat per ‘sobreviure’ l’efecte dels medicaments. Les plantes de tractament d’aigües residuals revelen aquesta tendència en la distribució geogràfica i el seu possible impacte sobre la salut pública a cadascun d’aquests territoris. Així ho revela una nova investigació, publicada aquest dimecres a la revista ‘Science Advances’, en què s’ha estudiat per primer el reflex d’aquest fenomen en les depuradores a escala europea.

“Les plantes de tractament d’aigües residuals són, en certa manera, un reflex dels habitants que habiten en una determinada zona. És aquí on acaben la matèria orgànica i els desfets dels ciutadans abans de tornar al medi ambient”, argumenta Sara Rodríguez , investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). “Vist el potencial d’aquest enfocament, en aquesta investigació plantegem l’estudi de les depuradores com a nous indicadors de quines són les resistències a antibiòtics més prevalents en una ciutat”, afegeix José Luis Martinez, investigador del Departament de Biotecnologia Microbiana del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC).

El recompte de les resistències

treatment-plant-wastewater-2826988_640

Les depuradores revelen com proliferen les resistències a antibiòtics

A més consum (o mal ús) d’antibiòtics, més possibilitat que sorgeixin resistències. Investigacions anteriors ja havien apuntat a que al sud d’Europa, on més estès havia el consum d’aquests medicaments, també és on més resistències hi havia. Aquest fenomen, estudiat fins ara des del punt de vista clínic, es confirma a través de l’anàlisi de 12 depuradores de set països del continent: Finlàndia, Noruega, Alemanya, Irlanda, Espanya, Portugal i Xipre. En aquest estudi, els investigadors van plantejar analitzar les aigües residuals a la seva arribada i al sortir de la planta de tractament a la recerca de gens de resistència als antibiòtics.

El resultat d’aquesta anàlisi revela que les depuradores reben una mostra representativa de les resistències ‘característiques’ de cada regió, que la majoria dels tractaments utilitzats són efectius per eliminar la majoria d’aquests elements potencialment perillosos de les aigües i que, per acabar, els gens que persisteixen després de la depuració podrien utilitzar-se com ‘marcadors’ sobre els quals prestar més atenció. Per aquest motiu els investigadors proposen utilitzar aquest mètode per conèixer, de manera menys invasiva, quins són els microorganismes als quals s’hauria de prestar més atenció a cada territori.

“En aquest estudi, el primer del seu tipus, s’elabora un recompte quantitatiu dels gens resistents als antibiòtics més comuns i en els quals hem de centrar la nostra atenció. Tot i així, crec que en un futur també hauríem d’analitzar aquesta qüestió des del punt de vista qualitatiu, incloent aquells gens sense tanta prevalença però que també podrien resultar potencialment perillosos “, reflexiona Martínez.

La lluita contra les resistències

“En aquest estudi tenim, d’una banda, unes dades objectives sobre la distribució dels gens de resistència. A partir d’aquí, vam plantejar diferents hipòtesis per explicar aquest fenomen que, en aquest cas, també estarien subjectes a discussió”, reflexiona Rodríguez. en aquest sentit, l’estudi apunta a factors com la mida i l’edat de les instal·lacions, les tècniques utilitzades i la temperatura estarien entre els principals factors que afavoririen l’expansió de les resistències antibiòtiques. al sud del continent, per exemple, la calidesa de les temperatures podria afavorir l’expansió d’aquests microorganismes.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix les resistències als antibiòtics com “una de les majors amenaces per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament”. D’aquí que cada vegada siguin més els estudis en què s’analitzi, des de diferents persectivas, l’extensió d’aquest fenomen. “En l’època daurada dels antibiòtics sempre teníem una arma amb la qual atacar. Ara, en canvi, estem en un moment en què hem de lluitar contra les resistències als antibiòtics per seguir tenint opcions terapèutiques amb què fer front a una malaltia “, conclou Martínez.

FONT: elperiodico.com

Posted by: General 29 Abr 2019 Comentaris: 0

Mariona Serra, CEO de GoodGut: “Ens enorgulleix que un coneixement generat a l’acadèmia s’hagi convertit en un producte innovador per a la societat”

Els nous RAID-Dx i RAID-Monitor detecten de forma precisa, ràpida i baix cost la síndrome de l’intestí irritable i la malaltia inflamatòria intestinal

Palex Medical compta amb més de 30 anys d’experiència en la comercialització de productes i tecnologia hospitalària.

GoodGut_Palex

L’acord amb Palex Medical permetrà iniciar la comercialització a Espanya

La biotecnològica GoodGut ha signat un acord amb Palex Medical per iniciar la comercialització a Espanya dels seus nous tests de diagnòstic no invasius RAID-Dx per a la síndrome de l’intestí irritable (SII) i RAID-Monitor per a la malaltia inflamatòria intestinal (MII).

Es tracta dels primers productes desenvolupats per GoodGut que arriben al pacient, després de deu anys d’R+D i la validació clínica amb investigadors i metges digestòlegs de prestigi internacional. Tots es basen en una tecnologia patentada que detecta una signatura bacteriana específica per a cadascuna de les patologies en una mostra de femta.

Aquest sistema aporta importants beneficis per a la comunitat mèdica i els pacients. El RAID-Dx és la primera eina que permet realitzar un diagnòstic ràpid i fiable de la SII, que fins ara només podia fer-se per exclusió d’altres patologies, i ofereix a més un diagnòstic diferencial amb la MII. En el cas del RAID-Monitor, permet detectar l’activitat de la MII i realitzar un seguiment que millora significativament la qualitat de vida dels pacients.

GoodGut es va crear el 2014 per introduir un nou paradigma global en els estàndards clínics de les malalties digestives. “Aquest acord amb una firma líder com Palex Medical i l’inici de la venda dels nostres productes és un salt cap endavant important” comenta Mariona Serra, cofundadora i CEO de GoodGut. “Estem orgullosos de veure que un coneixement generat a l’acadèmia amb els doctors Xavier Aldeguer i Jesús Gil s’ha convertit en noves solucions mèdiques per a la societat” remarca.

“Ens sentim afortunats de col·laborar amb GoodGut per fer accessible al laboratori clínic i al digestòleg aquesta tecnologia innovadora que ens permet oferir als clínics noves eines per millorar la qualitat de vida dels seus pacients” comenta Montse Carenys, directora de la Divisió de Diagnòstic In Vitro i Oncologia de Palex Medical.

Palex Medical és l’empresa líder a Espanya en l’àmbit del diagnòstic i monitorització de la MII. L’acord tancat amb GoodGut permet incorporar en el seu portfoli eines diagnòstiques úniques al mercat.

Gairebé la meitat dels espanyols pateix una patologia digestiva segons la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu. Per evitar l’augment d’aquest tipus de malalties s’han de fomentar els comportaments saludables de la població i disposar de noves solucions mèdiques per prevenir-les i diagnosticar-les a temps (early stage). La SII és una de les deu malalties més difícils d’identificar segons la llista de Fleming i en els casos de MII s’estima que fins al 45% dels pacients esperen més d’un any per al diagnòstic i el 17% més de cinc anys. Actualment, GoodGut té al seu pipeline cinc productes en desenvolupament (quatre tests de diagnòstic no invasius i un prebiòtic).

Sobre GoodGut
GoodGut és una empresa biotecnològica que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives basats en la microbiota intestinal com a factor determinant. GoodGut es va crear el 2014 com a spin-off de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI). Els seus cofundadors són Mariona Serra, doctora en farmacologia i seleccionada com a dona inspiradora per a Catalunya Emprèn el 2017; Xavier Aldeguer, cap del Servei de Digestologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, i Jesús García-Gil, professor de Microbiologia de la UdG. Les seves instal·lacions estan ubicades al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Sobre Palex
Medical Palex Medical és una empresa líder del mercat sanitari espanyol en solucions hospitalàries avançades, experta en acords globals i distribució de productes i serveis tecnològics d’alt nivell. Des de la seva creació el 1955, i al llarg de tres generacions, ha prestat un suport permanent als professionals de la medicina a través de la innovació en productes, equips i sistemes i la seva perseverança en mantenir un alt nivell de qualitat en tots els aspectes de seva activitat empresarial. Actualment, Palex Medical es troba en una fase de creixement a través de la incorporació de nous productes innovadors a la seva cartera i l’adquisició d’empreses del sectors
Posted by: General 21 Mar 2019 Comentaris: 0 Tags: , ,

3S’TECH instal·la un dispositiu als cables d’acer que passen per l’interior del formigó per mesurar les càrregues suportades i elements com la temperatura, la humitat o la corrosió amb l’objectiu de controlar el bon estat de l’estructura i evitar accidents.

  • Patentat conjuntament amb la Universitat de Girona i en fase pilot, el dispositiu –que s’adreça a habitatges, edificis públics, ponts o túnels- permet recollir dades de forma continua que s’analitzen en temps real mitjançant diversos algoritmes.
  • L’empresa ha rebut el suport d’ACCIÓ –l’agència de la Generalitat de Catalunya per a la competitivitat de l’empresa, depenent del Departament d’Empresa i Coneixement- al llarg de diverses etapes del desenvolupament del seu sistema.3S’TECH

L’empresa gironina 3S’TECH, una spin-off de la Universitat de Girona (UdG) i ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, ha patentat un sistema intel·ligent que controla de manera remota i en temps real l’estat d’edificis. Es tracta d’un dispositiu sense fils que s’instal·la als cables d’acer que passen per l’interior del formigó i que mesura les carregues suportades per comprovar el bon estat de l’estructura i evitar accidents. A curt termini el dispositiu també comprovarà elements com la temperatura o la humitat.

L’empresa, de 6 treballadors, ha rebut per aquest projecte el suport d’ACCIÓ –l’agència de la Generalitat de Catalunya per a la competitivitat de l’empresa, depenent del Departament d’Empresa i Coneixement- al llarg de diverses etapes del desenvolupament del sistema.

En concret, la solució de l’empresa gironina s’utilitza en la tècnica de construcció basada en l’anomenat formigó pretesat o posttesat (cables d’acer horitzontals tensats dins del formigó), que permeten la construcció d’estructures minimitzant l’ús de columnes o pilars. El dispositiu, dissenyat per a habitatges, edificis públics, ponts, túnels o estructures de contenció, pot detectar per exemple si els cables perden tensió o si s’ha filtrat aigua i s’estan rovellant. El sistema, que actualment es troba en fase pilot, recull les dades de forma continua i s’analitzen en temps real de forma remota i automàtica mitjançant l’ús de diversos algoritmes.

L’objectiu de 3S’TECH, que ha desenvolupat projectes de consultoria en construccions com l’Hospital de Sant Pau, el Monestir de Montserrat o la Catedral de Girona, és evitar accidents. Per Camil Rubio, un dels socis de 3S’TECH, “hem de poder aplicar la tecnologia existent per controlar de manera remota els edificis i evitar accidents”. “Busquem aportar valor afegit al nostre client no només a través de l’obtenció de dades, sinó sobretot a partir de la seva interpretació. L’experiència adquirida durant el procés permet elaborar models predictius fiables aplicables a situacions futures”, subratlla.

3S’TECH va participar a l’edició del 2016 del Programa MAP (Market Assessment Program), una iniciativa conjunta entre ACCIÓ i EADA Business School que impulsa la creació d’start-ups de base tecnològica. L’empresa va néixer a l’entorn del grup de recerca AMADE (Analysis of Advanced Materials and Structures) de la UdG, que compta amb el segell TECNIO.

A banda, 3S’TECH també ha rebut un ajut de l’SME instrument de la Comissió Europea per treballar en un estudi de mercat i en la preparació d’un pla d’internacionalització. En aquest sentit, l’empresa també compta amb l’assessorament d’ACCIÓ, node de la xarxa Enterprise Europe Network (EEN) a Catalunya, per accedir als serveis de coaching que ofereix la Comissió Europea a tots els beneficiaris de l’SME Instrument.

Posted by: General 05 Mar 2019 Comentaris: 0

El càncer colorectal (CCR), el que s’origina en el còlon o en el recte, és el segon càncer més incident i mortal al món. A Espanya, on el càncer que més morts provoca és el de pulmó, el colorectal és però el més freqüentment diagnosticat en la població (representa el 15% del total, amb 34.331 casos detectats el 2017), seguit pel càncer de pròstata (13%), el de pulmó (12%) i el de mama (11%).

Per això, donada la seva alta incidència, en el sistema sanitari s’han instaurat una sèrie de polítiques de cribratge poblacional que permeten la detecció precoç del CCR mitjançant eines no invasives en la població de risc mitjà, que són els més grans de 50 anys asimptomàtics. Actualment, el programa de cribratge del càncer colorectal a Catalunya utilitza el test de sang oculta en femta immunoquímic (conegut com FIT). En cas que hi hagi sagnat en aquest test, el pacient se sotmet a una colonoscòpia.
El càncer colorectal és el més freqüentment diagnosticat a Espanya

No obstant això, un nou test de cribratge per al càncer colorectal anomenat RAID-CRC augmenta l’eficàcia de la prova i redueix la taxa de falsos positius, així com en un 32% les colonoscòpies innecessàries, a més de detectar el 59% de les lesions precanceroses . RAID-CRC és la primera tecnologia no invasiva per a la detecció de càncer colorectal que està basada en la detecció d’una firma bacteriana específica en la mostra fecal.

RAID-CRC, que compta amb el suport del Centre per a la Integració de la Medicina i els Tecnologies Innovadors (CIMTI) de Catalunya, són les sigles en anglès de ‘Risk Assessment for Intestinal Disease – Colorectal Cancer’ (en castellà, Avaluació de Riscos per a la Malaltia Intestinal – Càncer Colorectal). Aquesta eina permet la detecció primerenca i fiable del càncer colorectal.

El test tradicional FIT

Mariona-Serra-Googut 2

La investigadora i doctora en Farmacologia Mariona Serra

Segons la investigadora i doctora en Farmacologia Mariona Serra, fundadora de GoodGut (l’empresa de biotecnologia que ha desenvolupat el RAID-CRC), el tradicional FIT presenta una “baixa sensibilitat” davant la lesió precancerosa, alhora que “baix valor predictiu positiu “.

“La sang no ha de ser un símptoma de càncer colorectal. Per això diem que es fan aquestes colonoscòpies innecessàries. A més, les colonoscòpies són una tècnica invasiva, amb un risc de complicacions greus d’un entre mil pacients, així com amb un elevat cost per a l’Estat “, assegura Serra. Davant d’aquesta prova, RAID-CRC, que està basat en detectar una signatura bacteriana en femta, es presenta com una alternativa molt més eficaç que a més redueix les colonoscòpies.

Estudi clínic

L’Hospital Universitari Doctor Trueta (Girona), l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), al Consorci Hospitalari de Vic, l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Hospital Universitari de Bellvitge han realitzat un estudi clínic en el qual han participat 450 persones amb una simptomatologia compatible amb càncer colorectal ia les que se’ls ha practicat el test RAID-CRC. “Els resultats d’aquest estudi mostren que RAID-CRC permet disminuir substancialment, fins a en un 61%, el nombre de falsos positius en la població simptomàtica de CCR i incrementar la sensibilitat de la lesió precancerosa”, explica Serra.

No obstant això, per a la comercialització del RAID-CRC és necessària la validació clínica d’aquests resultats en una població de cribratge, és a dir, en els majors de 50 anys asimptomàtics. En aquest marc GoodGut està realitzant una validació clínica en una població de cribratge a Alemanya amb el German Cancer Research Center (DKFZ). A aquests majors de 50 anys asimptomàtics se’ls envia una carta i se’ls proposa fer el test. Si donen positiu, llavors els fan una colonoscòpia.

“L’ús del RAID-CRC com a nova eina de cribratge podria representar un estalvi d’aproximadament un 32% de colonoscòpies, així com dels costos associats”, assegura la investigadora. La mateixa afegeix que el RAID-CRC, a més de detectar també les fases avançades del càncer colorectal, és molt més barat que el test de sang oculta en femta, ja que costa només 12 euros cada test.

FONT: El Periodico

Posted by: General 04 Mar 2019 Comentaris: 0 Tags:

El Vilar Rural serà on s’implementarà la tecnologia CWP

L’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del sector de l’Aigua (Catalan Water Partnership, CWP) amb seu al Parc Tecnològic de la Univesitat de

Girona, impulsa el projecte Recerca de tecnologies per a la gestió intel·ligent i sostenible del cicle de l’aigua en hotels (Watertur). Aquest projecte, amb un pressupost d’1,5 milions d’euros, té com a objectiu la implementació de tecnologies innovadores i sistemes intel·ligents per a la millora de la gestió del cicle de l’aigua en establiments hotelers. En el Watertur hi participen cinc empreses: Sorigué, Aeris Tecnologías Ambientales, Lavola, Serhs, Fluidra i un centre tecnològic enfocat a la millora industrial, Leitat).

Xavier Amores, director del Catalan Water Partnership, explica que el projecte, que tindrà una durada de tres anys (2018-2020), preveu “un important impacte per tal d’assolir un ús més sostenible del recurs aigua en el sector turístic. “Com és ben sabut, Catalunya és una zona d’estrès hídric crònic”, destaca Amores, que afegeix que “aquest escenari es veu agreujat per les tendències derivades del canvi climàtic i la massiva afluència turística concentrada en pocs mesos l’any, que fa encara de major interès estratègic aquest projecte de Catalan Water Partnership”. Per això, i segons Amores, iniciatives com el projecte Watertur són “cada vegada més importants per tal d’assegurar la gestió òptima d’aquest recurs i per poder garantir-ne la qualitat i disponibilitat per als anys vinents”.

Tres línies d’acció

El projecte Watertur es desenvolupa seguint tres línies principals. La primera és l’optimització i la posada en marxa de tecnologies capdavanteres emplaçades a les mateixes instal·lacions turístiques per tal de millorar-hi el tractament de les aigües residuals i permetre’n la reutilització. Aquesta va lligada a la recerca, mentre que una segona ja involucra l’estudi per a la implementació de tecnologies intel·ligents per a la gestió de les aigües recreatives com les piscines. La tercera ja és concreta en la instal·lació de plataformes de seguiment i monitorització del cicle de l’aigua, així com de càlcul de la petjada hídrica i de carboni per tal de dotar d’intel·ligència a l’ús de l’aigua en aquest tipus d’instal·lacions i calcular indicadors de sostenibilitat a temps real. “Aquest fet –segons Amores– ha de permetre un seguiment tant a l’establiment hoteler com sobre els usuaris i les seves decisions, les quals poden reduir l’ús de l’aigua.

Tecnologia capdavantera

Aquesta fase, la de la implementació de la tecnologia, permetrà precisament posar-la a prova a l’hotel Vilar Rural de Sant Hilari Sacalm. D’aquesta tecnologia en destaquen cinc aspectes:

La primera: la smartització o gestió intel·ligent de les piscines. És el procés de smartització –o dotar d’intel·ligència– d’una instal·lació de gestió d’aigua recreativa com les piscines i consisteix en la implementació de diversos sensors –de cabal, temperatura, acidesa, entre altres valors– que permetin l’obtenció de dades a temps real, i una millor gestió de l’aigua tant per optimitzar els costos com per garantir-ne la millor qualitat i l’experiència del client.

La segona: el bioreactor de membrana anaeròbic. Aquest seria el procés de tractament de les aigües residuals mitjançant microorganismes en absència d’oxigen. L’aigua tractada en aquests reactors és separada mitjançant un procés de filtració per membranes.

El mur vertical és la tercera. El sistema consisteix en unes canalitzacions amb diverses espècies vegetals arrelades al seu interior, de forma similar al d’un jardí vertical. Són els microorganismes que es troben en aquestes arrels els que degraden els contaminants de l’aigua a mesura que aquesta circula progressivament a través del sistema.

La quarta, l’electrowetland, utilitza els microorganismes del mur vertical anterior. Aquests microorganismes generen electrons que es poden aprofitar per generar la intensitat elèctrica suficient per fer funcionar petits aparells elèctrics i suposa una font d’energia completament neta.

I, finalment, l’eina de petjada hídrica en temps real o càlcul de la petjada hídrica. Normalment es fa a partir d’un determinat servei o producte a posteriori analitzant els seus impactes en consum d’aigua des de l’origen, i també de l’aigua necessària per al seu tractament. En aquest cas es pretén disposar d’una eina que informi en temps real de l’impacte, de manera que permeti la sensibilització als usuaris de l’hotel i una eina de gestió per a l’hoteler.

En els darrers anys, l’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del sector de l’Aigua (CWP), així com moltes de les empreses participants en el projecte, estan liderant diverses iniciatives d’economia circular, reutilització i ús sostenible de l’aigua gràcies a noves tecnologies en el sector turístic en projectes d’R+D+i, i són uns dels actors més destacats en el binomi que formen l’aigua i el turisme. Aquest projecte en concret, el Watertur, està finançat per Acció i el fons de desenvolupament regional Feder, i té un total de set entitats participant cooperativament per introduir noves tecnologies. Una mostra del dinamisme, no només de recerca, sinó empresarial i emprenedor d’aquest sector emergent, és que a Catalunya el sector de l’aigua va tenir una facturació agregada de 4.480 milions d’euros el 2017 i va donar feina a més de 23.000 treballadors. Unes dades que es relacionen amb les més de 400 empreses que integren aquesta cadena de valor. Segons Amores, el sector turístic és “un sector clau per a l’economia catalana”.

L’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del sector de l’Aigua (Catalana Water Partnership) va ser creada l’any 2008 i és una associació estratègica sense ànim de lucre, formada per empreses i centres de coneixement que operen en el sector de l’ús sostenible de l’aigua, que té la missió de millorar la competitivitat global dels seus associats. És el clúster de l’aigua de Catalunya, amb seu a Girona, i representa més de noranta empreses i entitats de recerca de tot Catalunya en l’àmbit de l’ús sostenible de l’aigua.

El CWP en aquests moments està executant més de 25 projectes a l’any en R+D, internacionalització i canvi estratègic, el Watertur és un dels projectes d’R+D que en aquests moments està coordinant. La comunitat RIS3CAT Aigua es va impulsar el 2017 i s’estructura en sis projectes.

FONT: El PuntAvui

Posted by: General 04 Mar 2019 Comentaris: 0

Un estudi del CSIC, amb la col·laboració de l’Institut Català per la Recerca de l’Aigua (ICRA), els ha trobat en tots els mamífers analitzats, tant en el greix, com en el múscul, el fetge o el cervell.

Un estudi liderat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) revela l’acumulació de compostos organofosforats en els teixits de dofins del Mar d’Alborán.

Aquests compostos, que s’usen com a retardants de flama i plastificants, s’han trobat en tots els individus analitzats, tant en el greix, com en el múscul, el fetge o el cervell dels dofins, arribant a concentracions de fins a 25 micrograms per gram de greix.

Segons assenyalen els científics, es tracta de nivells similars als recollits per altres contaminants ja legislats, com els bifenils ploriclorados (PCB) o els polibromodifenil èters (PBDE).

Contaminació mar

Els ha trobat en tots els mamífers analitzats, tant en el greix, com en el múscul, el fetge o el cervell

El treball, liderat per Ethel Eljarrat, científica del CSIC a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (Idaea), s’acaba de publicar a la revista Environmental Research i és el primer que troba l’acumulació d’aquests compostos usats com plastificants i retardants de flama en dofins. També han participat en l’estudi grup de recerca Circe (Conservació, Investigació i Estudi sobre els cetacis), i l’Institut Català per la Recerca de l’Aigua (ICRA).

En l’estudi, que es publica ara a la revista ‘Environmental Research’, s’han trobat els nivells més alts en el greix, mentre que els més baixos s’han registrat en el fetge. Tal com destaquen els científics, dels 12 compostos detectats en el greix, 7 d’ells eren presents també en les mostres de cervell, el que indica la seva capacitat per travessar la membrana hematoencefàlica.

“Això ens preocupa ja que s’ha vist que tenen més tendència a acumular-se al cervell que en altres teixits. I se sap que alguns d’ells, com el tricloroetilfosfato (TCEP) o el tributilfosfat (TNBP), posseeixen potencial per provocar danys neurològics “, explica Ethel Eljarrat, científica del CSIC a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua que lidera el treball.

La presència d’aquests contaminants es suma així a la “llarga llista d’amenaces” que presenta aquesta subpoblació de dofí comú de la Mediterrània, entre les quals destaquen la sobrepesca i els canvis ambientals, tal com destaca l’investigador de l’Institut de Ciències del Mar , Joan Giménez.

Els plastificants organofosforats es van començar a utilitzar en els anys 60 del segle XX. El seu ús va augmentar quatre dècades més tard, quan es van proposar com a alternativa als polibromodifenil èters, altres retardants de flama que van ser prohibits per la Convenció d’Estocolm l’any 2009 per la seva toxicitat. Tot i ser menys tòxics que els seus predecessors, hi ha estudis que mostren que els compostos organofosforats poden causar danys neurològics, disrupció endocrina, càncer i problemes de fertilitat.

RESIDUS PLÀSTICS MARINS

Per realitzar aquest treball, els científics han comparat la quantitat de compostos organofosforats amb els d’una altra família de compostos, els halogenats, que també es fan servir com a retardants de flama. “Si tenim en compte que els primers suposen el 15 per cent de la producció global de retardants de flama i els segons al voltant del 30 per cent, la incidència ambiental d’aquests últims hauria de ser més gran”, assenyala Eljarrat.

A més, apunta que els halogenats presenten un major potencial de bioacumulació i biomagnificació al llarg de la cadena tròfica. Tot això suggereix que els nivells de halogenats haurien de ser superiors, segons el científic. No obstant això, després d’analitzar i comparar els resultats, s’ha observat que els nivells són similars per a les dues famílies de contaminants.

Precisament, Eljarrat destaca que l’ús dels compostos organofosforats com plastificants i la gran quantitat de residus plàstics marins podrien explicar aquests nivells en els teixits de dofí. De fet, el Mar Mediterrani està considerat una important zona d’acumulació de deixalles plàstics flotants (uns 423 grams de plàstic per quilòmetre quadrat, segons estimacions).

“Si ens centrem a la zona de la Mar d’Alborán, cal tenir en compte l’impacte del cultiu en hivernacles, que utilitzen gran quantitat de materials plàstics, molts dels quals acaben surant a la costa marina”, adverteix Renaud de Stephanis, de l’associació Conservació, Investigació i Estudi sobre els cetacis.

Posted by: General 25 Feb 2019 Comentaris: 0

Al principi del segle XX es va demostrar que alguns microbis podien produir una petita quantitat d’electricitat a partir de compostos orgànics presents en aigües contaminades. No va ser, però, fins fa dues dècades que aquest descobriment tan extraordinari va atraure l’interès de la comunitat científica. En l’actualitat, l’electro-microbiologia és una disciplina amb nombroses aplicacions ambientals i energètiques, i una comunitat internacional d’investigadors que no para de créixer.

 El projecte de recerca ELECTRA és una ambiciosa iniciativa endegada per a desenvolupar el gran potencial de l’electro-microbiologia per a la descontaminació d’aigües, sòls i sediments. Finançat pel la Comissió Europea amb 4,9M€ i per la Fundació Nacional de la Ciència Natural de Xina amb 2,6M€, aquest projecte de recerca de quatre anys introduirà dos grups de noves tecnologies per eliminar hidrocarburs, contaminants emergents, metalls, nutrients i les seves mescles de l’aigua i del sòl d’una manera sostenible. El primer grup de tecnologies són sistemes bioelectroquímics que precisen de petites quantitats d’energia però no de l’addició de productes químics; per contra, les del segon grup no necessiten energia però sí un mínim de productes químics.

projecte ELECTRA

Investigadors dels grups LEQUIA i geMM de la UdG

La Universitat de Girona (UdG) forma part del consorci de 24 entitats acadèmiques i industrials liderades per la Fachhochschule Nordwestschweiz de Suïssa que col·laboraran estretament per assolir aquests objectius. Entre elles, hi trobem institucions acadèmiques rellevants com la Universiteit Gent (Bèlgica), Helmholtz Zentrum für Umweltforschung (Alemanya) o el Consiglio Nazionale delle Ricerche (Itàlia); i grans i petites empreses com el grup xinès Poten, l’empresa italiana Eni o l’start-up espanyola MetFilter.

La UdG participa a l’ELECTRA a través de dos dels seus grups de recerca: el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) i el Grup de Recerca d’Ecologia Microbiana Molecular (geMM). El LEQUIA serà el responsable d’un sistema bioelectroquímic per eliminar nitrats, amoni i arsènic d’aigües contaminades. Si aquesta tecnologia demostra ser eficient i robusta, es provarà posteriorment en treballs de camp. El LEQUIA liderarà el paquet de treball que inclou les tecnologies de “baixa energia i sense productes químics” i també desenvoluparà un sistema d’ajuda a la decisió per a avaluar i comparar totes les tecnologies resultants del projecte. D’altra banda, el grup geMM seleccionarà, caracteritzarà i monitoritzarà comunitats microbianes.

Aquest caire multidisciplinari de les tasques de la UdG –amb enginyeria de processos, electroquímica, intel·ligència artificial i microbiologia– reflecteix l’essència del projecte: un ventall de tecnologies i d’experteses per a desenvolupar i implementar noves electrotecnologies microbianes de remediació. A la reunió de llançament del projecte, que va tenir lloc del 23 al 25 de gener a Suïssa, les va aplegar totes per primera vegada.

 

Mariona Serra Googut

Mariona Serra, directora general i cofundadora del centre de recerca GoodGut

Mariona Serra (Figueres, 1984) és la directora general del centre de recerca GoodGut, que va cofundar el 2014 amb el digestòleg Xavier Aldeguer i el biòleg Jesús Garcia-Gil. Aquesta empresa biotecnològica, emplaçada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius –basats en la microbiota intestinal com a factor determinant– per al diagnòstic i tractament de malalties digestives. Veterinària i doctorada en farmacologia, Serra va ser seleccionada com a dona inspiradora per Catalunya Emprèn i recentment ha rebut el Premi Fidem a la innovació, que distingeix dones punteres dins de la seva especialitat.

Quan es va llicenciar en veterinària, ¿s’imaginava que set anys després crearia una empresa?

Com que a casa els meus germans també tenen la seva empresa, moltes vegades m’havia plantejat que m’agradaria treballar per a mi. També tenia clar que volia investigar. De fet, quan era petita sempre li deia a la meva mare que volia trobar la cura per al càncer. Més endavant vaig descobrir que m’encantaria estudiar medicina, però hi havia un problema: sempre he tingut aversió a la sang; si em fan una anàlisi, em desmaio. Curiosament, amb els animals no em passa, de manera que vaig estudiar veterinària. A l’últim curs feien recerca en ratolins per aplicar-la a la investigació humana i vaig fer un doctorat en farmacologia entre la Universitat Autònoma de Barcelona i el National Institute of Health dels Estats Units. En tornar vaig fer un curs d’emprenedoria a la UAB, coordinat per Gabriel Masfurroll, que em va obrir els ulls: vaig constatar que la ciència no només és la universitat i els articles, sinó que també es pot fer investigació aplicada.

Però encara no tenia una idea gaire clara del que faria.

No la vaig començar a tenir fins que em vaig incorporar d’investigadora postdoctoral a l’equip de recerca de Xavier Aldeguer, cap del servei de l’aparell digestiu de l’Hospital Josep Trueta. També hi col·laborava Jesús Garcia-Gil, catedràtic de microbiologia de la UdG. Estudiaven la microbiota intestinal i les malalties digestives; en aquell moment l’equip llegia una tesi en què es descrivien uns marcadors bacterians a la mucosa intestinal de pacients amb càncer colorectal. Els resultats eren molt bons, però per continuar investigant calia finançament.

I vostè acabava de fer un curs d’emprenedoria.

Exacte! Vaig proposar-los que anéssim a buscar finançament privat, no només públic. El primer pas va ser posar en marxa una ronda d’inversió family, friends & fools, que implicava involucrar-hi persones molt properes. Em feia una mica de por, però va sortir millor del que esperàvem: vam recaptar 180.000 euros. Quan ens vam adonar que no només teníem un producte sinó un projecte empresarial complet que en podia generar d’altres, vam crear GoodGut. Això va ser el 2014. Després hem posat en marxa dues rondes de finançament més. Amb l’ajut de bussines angels i finançament públic i privat hem recaptat 2,5 milions d’euros.

A què atribueix aquestes aportacions?

Penso que els inversors han entès que som capaços de desenvolupar un producte rendible i útil per a la societat.

És el cas del RAID-CRC?

I tant! Aquest producte és la raó de ser de GoodGut. És un sistema pioner no invasiu, ràpid i econòmic per al diagnòstic precoç del càncer de còlon. Els bacteris que havíem trobat a la mucosa intestinal els vam buscar després en femta. Això ens va servir per desenvolupar el RAIDCRC, un kit que serveix per detectar en la femta el desequilibri típic dels bacteris que produeixen càncer colorectal.

Estalviarà moltes colonoscòpies.

Segur que sí. Serà una alternativa a l’actual test de sang oculta en femta, que normalment condueix a una colonoscòpia. Ara el tenim en validació amb 2.800 pacients d’Alemanya gràcies a la col·laboració del DKFZ, un centre molt important en la recerca del càncer. Aquí només es fa la colonoscòpia a les persones que donen positiu en test de sang oculta en femta, però a Alemanya la fan a tothom que té més de 50 anys. Per a la validació final ens anirà molt bé una població que tant dona positiu com negatiu en aquesta prova. Calculem que el producte podrà sortir al mercat cap a l’octubre.

¿Teniu altres productes a punt per comercialitzar?

D’aquí a un mes estarà a punt el RAID-DX, el primer test no invasiu per diagnosticar la malaltia inflamatòria intestinal i la síndrome de l’intestí irritable mitjançant un biomarcador específic en una mostra de femta. També preparem un prebiòtic per al tractament complementari de la malaltia inflamatòria intestinal. Promourà el creixement de microorganismes beneficiosos existents en la flora intestinal.

Acaba de rebre el Premi Fidem. ¿Com ho porta això d’esdevenir un referent femení per al món de l’empresa, un mirall per a noves generacions?

[Somriu] És el primer premi que rebem i em fa molta il·lusió. A GoodGut no només hi ha talent femení a la direcció general, sinó també a l’equip científic. La veritat és que ser dona no és fàcil. Des que va engegar l’empresa he tingut tres fills i cada fill ha coincidit amb una ronda de finançament. Sempre hi ha algú que et pregunta allò que mai no preguntarien a un home: “¿Com t’ho faràs per conciliar feina i família?”

Algun consell per a emprenedores?

Que no es posin mai cap límit. No hi ha cap motiu perquè ens limitem a les tasques o professions que tendeixen a assignar-nos, sovint associades a cuidar persones. Una dona pot ser perfectament astronauta o enginyera, que en falten moltes. També cal que perseverin, que s’esforcin en la feina i el dia a dia. Està bé pensar en gran, però el treball ha de ser constant. I també cal resiliència.

Durant milers d’anys, el cicle de l’aigua de la natura ha estat suficient per generar recurs suficient per a l’ús humà. No obstant això, l’increment de les activitats agrícoles, industrials i d’oci, així com la sobreexplotació i contaminació dels recursos naturals, ha complicat i encarit aconseguir aigua potable.

Davant aquest problema, podem transportar aigua des d’on estigui disponible, o tractar aigua no directament aprofitable (marina, pous contaminats, …) aconseguint una qualitat suficient per al seu ús, o implementar una barreja de les dues opcions. I un exemple d’aigua no directament aprofitable, però disponible localment, és l’aigua residual, que ben tractada pot passar de “residu” a “recurs”.

Recentment, l’economia circular ha guanyat visibilitat. El seu objectiu és la reutilització, mantenint els recursos en la cadena de valor el temps més gran possible, tancant així el seu cicle de vida i disminuint la producció de residus. El desenvolupament sostenible i les oportunitats de negoci que representa la reutilització de recursos s’han posicionat l’economia circular com a eix prioritari per planificar i proposar projectes de recerca. També es troba present com a element transversal en l’àmbit de la innovació a l’empresa.

Un bon exemple és el tractament i la reutilització de l’aigua que, en ser essencial en qualsevol sistema econòmic, beneficia tots els sectors productius. Considerant que Espanya és el país europeu amb major dèficit hídric, la reutilització representa un camp d’investigació i millora important. La gestió del cicle de l’aigua suposa prop del 50% d’inversió mediambiental en empreses agroalimentàries espanyoles, i gairebé la meitat de despeses es destinen a processos de depuració. El sector agrícola pot treure valor d’efluents tractats provinents de les activitats industrials, que poden passar a considerar-se recursos, creant-se un circuit amb els subproductes generats. A causa de l’ampli ús de l’aigua en l’àmbit industrial, la seva recirculació suposarà un abaratiment dels costos d’operació i sanejament. Diverses empreses espanyoles també intenten revalorar els seus efluents fabricant biodièsel, biogàs, biofertilitzants o bioplàstics.

Malgrat aquest primer pas, en el món només es reutilitza un 4% d’aigua (9% a Espanya). Atès que només un 10% de l’aigua d’ús domèstic requereix potabilització, és interessant transformar l’aigua residual en aigua reutilitzada per a reg domèstic, neteja o usos recreatius, entre d’altres. Avui dia es puguin depurar tota mena d’aigües residuals, tant industrials com municipals, i convertir-les en cent per cent reutilitzables, el problema són els costos econòmics de les infraestructures, equips, instrumentació i energia, així com el rebuig social a la reutilització de l’aigua residual. Comptabilitzant només el cost del procés, el tractament d’una aigua residual és sempre més car que el tractament d’aigua superficial; però si es comptabilitzés el cost d’oportunitat del recurs d’origen (usos alternatius) o el cost de “no existència” (sequera, per exemple), el cost de l’aigua regenerada jo no és tan car.

No obstant això, la transició de l’economia lineal cap a la circular comporta desafiaments. És d’esperar que es produeixin friccions i competència entre els sectors actuals i els del nou paradigma que poden percebre aquest canvi com una amenaça. També cal que l’aprofitament no resulti més costós que la pròpia extracció i finalment, un canvi d’aquesta magnitud també implica un canvi en els hàbits i la percepció dels consumidors. Assumint totes aquestes dificultats, la circularització del cicle de l’aigua portarà oportunitats de negoci i una dependència menor, cosa que converteix l’economia circular en sector clau, capaç de millorar la competitivitat de l’economia espanyola i europea en els anys vinents.

Per al Catalan Water Partnership (CWP), l’economia circular és un eix estratègic. Molts dels nostres projectes serveixen per implementar millores d’eficiència en l’ús de l’aigua, tant de pimes com de grans empreses. El CWP també impulsa la reutilització de l’aigua per augmentar la competitivitat en sectors com l’alimentació, la cosmètica o el turisme. Alguns dels projectes gestionats pel CWP són: WATERTUR, orientat a dotar d’intel·ligència i estalvi l’ús de l’aigua en el sector turístic i dotat d’1,5 M € (RIS3CAT) o HYDROUSA, amb un pressupost de 10M € (HORIZON2020) i amb l’objectiu de tancar el cicle de l’aigua en illes. En un futur pròxim, l’aigua no contaminada es convertirà en un recurs cada vegada més escàs i la implementació de processos d’economia circular en el sector de l’aigua seguirà prenent força. Amb l’objectiu d’aprofitar la finestra d’oportunitats que això comporta és important la cooperació i coordinació entre els diferents agents de la cadena de valor la qual cosa permetrà treure el màxim rendiment a l’ús d’un recurs tan estructuralment bàsic com és l’aigua.