El context actual de crisi climàtica i ambiental fa més necessari que mai tractar les dejeccions ramaderes amb processos sostenibles que permetin obtenir un fertilitzant orgànic de qualitat. D’una banda, malgrat les millores aconseguides els darrers anys, a Catalunya encara hi ha zones amb una elevada producció de purins amb una gestió complexa. D’altra banda, el sector agrícola català necessita fertilitzar-lo amb productes de proximitat, sostenibles i adequats a les necessitats dels cultius. Aquest doble vessant va ser el punt de partida del projecte K-EcoFertilizer (2020-2022), en el marc del qual Emma Company va desenvolupar el seu treball final del Màster en Ciència i Tecnologia dels Recursos Hídrics de la UdG.
Emma Company Masó ha obtingut el premi de la Càtedra Facsa d’innovació al cicle integral de l’aigua de la Universitat Jaume I
El principal objectiu del treball final de màster va ser recuperar fòsfor, potassi i magnesi a partir de la fracció líquida dels purins prèviament tractada amb un procés biològic de nitrificació-desnitrificació (NDN), que actualment està instal·lat a algunes granges catalanes. El fòsfor, el potassi i el magnesi són nutrients essencials per al creixement de les plantes. Els experiments realitzats a escala de laboratori van demostrar que, sense afegir fonts externes de magnesi o fòsfor, la ràtio de recuperació de potassi era molt baixa, menor al 6%. En canvi, amb l’addició d’òxid de magnesi i fosfat sòdic es va poder recuperar fins a un 48% del potassi i obtenir un mineral similar a la k-estruvita (fosfat de potassi i magnesi, MgKPO4·6H2O), un compost que es pot utilitzar com a biofertilitzant.
Un cop aconseguit aquest objectiu, la investigadora va explorar la possibilitat d’obtenir magnesi i fòsfor de la fracció sòlida derivada del tractament (llot). Per fer-ho, es van aplicar dues estratègies de solubilització diferents: 1) l’addició d’un agent quelant del calci (EDTA) i 2) l’acidificació amb processos químics o biològics seguida de l’adsorció dels fosfats amb partícules magnètiques. Aquest plantejament innovador obre camins nous per utilitzar els recursos de magnesi i fòsfor de la mateixa granja, i impulsa encara més l’economia circular en la recuperació simultània de nutrients dels purins. D’aquesta manera, a més de contribuir a la protecció de la qualitat de les aigües i del sòl, es redueix la dependència d’uns recursos minerals finits i que procedeixen majoritàriament de països de fora de la Unió Europea.
El treball, dirigit pels doctors Albert Magrí i Jesús Colprim del grup de recerca Lequia, constitueix un nou impuls a la carrera científica d’Emma Company, que actualment realitza la seva tesi doctoral també en el camp de la recuperació de recursos de les aigües residuals. La investigació va incloure l’aplicació de diferents disciplines científiques, com ara l’enginyeria química i de procés, i tècniques de caracterització, com la difracció de raigs X o la cromatografia iònica. Un altre aspecte clau va ser la col·laboració amb la resta d’entitats participants al projecte K-EcoFertilizer (Granges Terragrisa, la cooperativa agropecuària de Sant Martí de Tous, IRTA Mas Badia i Depurtech), amb transferència entre el sector públic i privat, i entre el sector agrari i el de tractament d’aigües. Els resultats s’han publicat a la prestigiosa revista Science of the Total Environment.
