Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 22 Des 2016 Comentaris: 0 Tags: ,
ii-forum-lequia

Més de 80 professionals interessats en els reptes i les oportunitats de la purificació del biogàs

El Fòrum LEQUIA va néixer el 2014 amb el doble objectiu de presentar diverses tecnologies en desenvolupament i de crear un espai de trobada i de reflexió al voltant de la col·laboració entre universitat i empresa en l’àmbit de l’aigua. La segona edició va tenir lloc va tenir lloc el passat 15 de desembre a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències, i va tractar els reptes i les oportunitats de la purificació del biogàs, una qüestió de gran interès pel sector de l’aigua però també per la indústria agro-alimentària o el tractament de residus sòlids urbans.

Durant l’esdeveniment es va discutir el potencial de la valorització energètica del biogàs i l’actual marc normatiu, es van presentar casos pràctics i es van avançar els resultats de diversos projectes de recerca i desenvolupament. El programa va comptar amb destacats experts del món acadèmic, empresarial, associatiu i de l’Administració pública com Luis Puchades (Asociación Española del Biogàs), Marc Moliner (Agència Catalana de l’Aigua), Fernando Cabello (Consell Comarcal del Maresme), David Gabriel (Universitat Autònoma de Barcelona), Raúl Muñoz (Universidad de Valladolid), Pilar Icarán (Aqualia), Àngel Freixó (Createch Solutions S.L.), Nicolás de Arescopachaga (CETAQUA) i Joaquín Reina (Energy & Waste). Per part de LEQUIA, grup de recerca organitzador de la jornada, van intervenir Jesús Colprim i Maria Colprim, que varen presentar els resultats del projecte BiogasApp.

En total, més de 80 professionals de diferents punts de l’Estat Espanyol van participar en aquest esdeveniment. El fòrum va tenir un gran ressò però, sobretot, va aconseguir generar debat i complicitats entre els diversos actors implicats en l’aprofitament d’un recurs energètic tant rellevant des del punt de vista mediambiental com és el biogàs.

Posted by: General 16 Des 2016 Comentaris: 0 Tags:
bacteriophage-309497_640

Els bacteriòfags són agents propagadors de les resistències a antibiòtics

La resistència als antibiòtics constitueix un greu problema per a la salut pública, ja que cada vegada amb més freqüència molts patògens bacterians són resistents al tractament amb aquests fàrmacs. Un informe recent elaborat per l’Organització Mundial de la Salut assenyalava que al voltant de 700.000 persones moren a l’any per infeccions provocades per bacteris resistents als antibiòtics.

El principal problema és que els bacteris intercanvien els seus gens amb promiscuïtat, fet que facilita la dispersió de les resistències entre els seus congèneres. Fins fa poc, aquests intercanvis genètics s’havien estudiat gairebé exclusivament en els plàsmids (uns petits cromosomes que molts bacteris s’intercanvien mitjançant un procés anomenat conjugació), encara que existeixen altres agents que també participen en aquest festí gènic: els virus. La presència de virus amb gens de resistència en el medi ambient constitueix una preocupació afegida a causa de les implicacions clíniques i mediambientals que se’n deriven. Entre aquestes cal destacar que els virus són les entitats biològiques més abundants i diverses al nostre planeta, cosa que facilita la infecció i posterior transferència de gens de resistència als bacteris de l’ambient.

És en aquest context que investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), a Girona, han dirigit un projecte per determinar si els virus que infecten exclusivament bacteris (també coneguts com a bacteriòfags o, més familiarment, fags) contenen gens de resistència als antibiòtics i, per tant, si també contribueixen a la seva disseminació. Part d’aquestes investigacions, cofinançades per la Iniciativa de Programació Conjunta (Water JPI) i pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, s’han publicat a la revista científica Environmental Pollution, on s’han presentat els resultats sobre la detecció de gens que confereixen resistència a diferents classes d’antibiòtics en genomes virals.

Amb l’objectiu d’analitzar tots els ambients on s’han detectat gens de resistència a antibiòtics, s’han estudiat els viromes (els gens de tots els virus en un determinat ambient) de femta humana i animals, així com d’aigües residuals, superficials i marines. De l’estudi d’aquestes mostres es dedueix que els bacteriòfags, especialment els d’ambients d’aigua dolça i marins, contenen una gran varietat de gens de resistència a antibiòtics. Això implica una major dispersió en l’ambient i, en cas de ser transferits a bacteris patògens, un increment de les resistències davant l’arsenal d’antibiòtics disponible. La infecció per un patogen resistent implica més dies d’hospitalització i la necessitat d’utilitzar antibiòtics no convencionals el que augmenta considerablement la despesa sanitària.

L’estudi dut a terme constitueix un pas endavant per conèixer amb més detall les vies implicades en la disseminació dels gens de resistència en l’ambient i poder així dissenyar estratègies més eficaces amb què fer front al problema de la resistència als antibiòtics.

Silvia Osuna, premi Princesa de Girona en investigació científica 2016, treballa en el desenvolupament d’enzims a la carta per a la síntesi i producció de fàrmacs.

Sílvia Osuna obté el guardó Fundació Princesa de Girona

Silvia Osuna, premi Princesa de Girona en investigació científica 2016

Parlar d’enzims, química computacional o biocatàlisi és una cosa tan complicat com apassionant i interessant alhora. I si algú pot donar fe d’això és Sílvia Osuna, una jove investigadora que s’ha lliurat en cos i ànima per esprémer al màxim els beneficis que aquests conceptes aportaran a la societat en un futur immediat. Per aquesta catalana, la disciplina que l’ha portat a aconseguir diverses distincions nacionals i internacionals -entre elles el Princesa de Girona en la categoria d’investigació científica 2016-, permetrà entre altres moltes coses que el preu dels fàrmacs s’abarateixi, de manera que tractar una malaltia serà econòmicament menys costós.

Per abordar aquesta qüestió, és interessant que comprenguem què són els enzims i com es pot actuar sobre elles per aconseguir aquests objectius tan beneficiosos. Segons Osuna, es tracta de molècules formades per cadenes d’aminoàcids que serveixen de catalitzadors, “que són els millors acceleradors de reaccions químiques que hi ha al món”. Si pel que sigui no funcionen, “poden modificar alterant un dels aminoàcids de la cadena i substituint-los per qualsevol dels 19 restants”, afegeix. Per a això és necessària la implicació de grans suports informàtics i tecnològics que ofereixin els càlculs matemàtics necessaris, com els que ofereix el Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona. Precisament amb una d’aquestes modificacions es pot arribar a aconseguir la reacció que exerceixen els medicaments sobre el nostre organisme. “Així, seríem capaços de fabricar el medicament de manera més ràpida, més eficient i amb un cost més baix”, reivindica la investigadora, que defensa la tècnica computacional per sobre de l’experimental, perquè la segona “es basa en proves aleatòries, el que significa un procés llarg i costós enfront de l’eficiència dels càlculs dels superordinadors “.

L’equip humà que lidera Sílvia Osuna se sent motivat amb l’objectiu d’aconseguir una gran contribució en el sector farmacèutic, “ja que si podem tenir medicaments més barats, alguns tractaments que són molt cars ara, d’aquí a 10 anys potser no ho seran” . A més cal destacar que l’eficiència de la biocatàlisi pot aplicar-se en qualsevol camp. De fet, “tenir un enzim per a qualsevol reacció és una cosa que interessa, perquè a més d’aconseguir una reacció més ràpida i eficient, també s’aconseguiria més sostenibilitat, ja que seria necessària menys energia per fabricar”, explica la investigadora en química computacional.

Al contrari del que alguns puguin pensar, les indústries farmacèutiques veuen amb bons ulls la tasca d’aquest equip d’investigadors químics, ja que “interessa a qualsevol fabricar alguna cosa mil vegades més barat”.

Una jove atreta per la curiositat

Sílvia Osuna (Castelló d’Empúries, 1983) és una jove investigadora que va aterrar a l’apassionant món de la química computacional atreta per la curiositat de com funcionen els enzims. Segons ella, “l’interès és el que fa que la ciència avanci”. Aquesta gironí va obtenir el grau de doctor en 2010 per la Universitat de Girona. Durant el mateix any es va traslladar a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles gràcies a la beca Marie Curie. El 2013 es va reincorporar a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona. Aquest any va aconseguir el Princesa de Girona en la categoria d’investigació científica 2016. La decisió del jurat va reconèixer a Osuna “la seva investigació enfocada al desenvolupament d’enzims a la carta per a la síntesi i producció de fàrmacs”, així com “l’excel·lència científica, audàcia en el plantejament de la investigació i capacitat d’innovació “.

FONT: LaVanguardia

Posted by: General 21 Nov 2016 Comentaris: 0 Tags: , , ,
10-anys-de-la-catedra-de-lempresa-familiar

D’esquerra a dreta; Sandra Masoliver, directora general de Comercial Masoliver SA; M. del Mar Nogareda, directora general de Laboratorios Hipra SA; Judith Viader, directora general de Frit Ravich SL. Modera Manel Blanco, soci responsable de KPMG Girona durant el Diàleg 2: Empresa familiar i diversitat: com crear valor?

La Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar ha fet deu anys. I ahir a la tarda es van organitzar xerrades, que es van fer al Parc Tecnològic de Girona, per posar sobre la taula diferents problemàtiques sobre l’empresa familiar.

També es va presentar el mateix dia l’estudi de supervivència empresarial a Catalunya 2006-2016, que va presentar la directora de la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar, Pilar Marquès, juntament amb Jaume Fàbrega, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona, i Eduard Torrent, director-gerent de la Cambra, on es posava de manifest que les empreses familiars catalanes han sobreviscut millor a la crisi.

Segons l’anàlisi, que examina la supervivència de les empreses durant l’última dècada en funció de les seves característiques econòmiques i financeres, la mortalitat ha sigut més alta en el món de la construcció, seguida pel sector manufacturer. El sector serveis, per contra, és el que presenta un índex més alt de supervivència.

L’estudi fet per la Càtedra d’Empresa familiar de la UdG s’ha basat en una mostra aleatòria representativa de 629 empreses catalanes –excloent les microempreses de menys de 10 treballadors-, i ha analitzat la seva evolució des del 2006 i fins al setembre del 2016, amb especial èmfasis en el seu caràcter familiar. Segons ha ressaltat Pilar Marquès, directora de la Càtedra Cambra i responsable de l’estudi, “els resultats obtinguts són molt representatius ja que la mostra, que és prou gran, s’ha extret d’una base de dades de més de 40.000 empreses actives al 2006 a tot Catalunya”.

Segons s’extreu de l’estudi, al teixit empresarial català hi ha una predominança de l’empresa familiar. Del total d’empreses analitzades al 2006, 421 eren familiars i 208 eren no familiars, el que representa un 66,93% i un 33,07%, respectivament. En l’actualitat, 457 de les que es van estudiar inicialment es mantenen actives, el que ha representat un 27,3% de mortalitat empresarial. D’aquestes vives, 317 són empreses familiars i 140 no familiars.

Tal com ha apuntat Jaume Fàbrega, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona, “hem passat uns anys molt durs per a totes les empreses i el teixit empresarial n’ha patit les conseqüències. Aquest estudi ens permetrà començar a parlar de certes tendències”. “El benestar de la societat depèn, en part, del benestar de les empreses. Per això és important veure què ha passat en els últims deu anys”, ha afegit Pilar Marquès.

Segons s’interpreta de l’estudi, la mortalitat empresarial ha crescut del 2011 al 2014 per a tot tipus d’empreses, el 2015 hi va haver una baixada de la mortalitat però el 2016 ha tornat a pujar, especialment per a les empreses no familiars. “Les dades mostren que la mortalitat de les empreses no familiars es produeix abans i té pics més alts. En canvi, les familiars tenen més inèrcia i en general presenten taxes més baixes de mortalitat”, ha explicat Pilar Marquès.

estudi-de-supervicencia

Supervivència empresarial. FONT: El Punt Avui

Una altra conclusió de l’estudi és que el sector al que es dedica l’empresa és significatiu a l’hora d’explicar-ne la supervivència. Així, l’anàlisi determina que el sector serveis té més supervivència que la resta de sectors. L’altre extrem l’exemplifica la construcció, seguida del sector manufacturer, que presenten una major mortalitat tant en empreses familiars com no familiars.

L’informe també deixa clar que la mortalitat empresarial augmenta a mesura que creix la dimensió en número de treballadors, especialment en l’empresa familiar, i que l’antiguitat també influeix. Així, la dissolució o extinció de les empreses és clarament més elevada en empreses joves –fins a 10 anys- i també especialment en les madures –de més de 40 anys-. “La mortalitat empresarial és alta durant la fase inicial de creació d’empreses; després baixa per les dues dècades següents i després augmenta molt per les no familiars i disminueix per les familiars”, ha precisat Marquès.

Per demarcacions, Lleida és la que presenta més mortalitat empresarial, seguida de Barcelona, Tarragona i, en últim lloc, Girona. “Això podria ser degut a que a Girona hi ha un percentatge elevat d’empreses familiars (74,2%), enfocades al sector serveis i que tenen una dimensió menor”, ha explicat Pilar Marquès, directora de la Càtedra Cambra. “A Girona ens fa forts la diversificació del sector empresarial que tenim”, ha apuntat el director-gerent de la Cambra de Comerç de Girona, Eduard Torrent, que ha afegit que “anteriorment a les petites empreses no hi havia tantes dades disponibles però paulatinament anem tenint més informació”.

La Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar, que té per objecte l’anàlisi, la investigació i la formació sobre la realitat, problemàtica i perspectives de l’empresa familiar, celebra enguany deu anys des de la seva creació. Tal com ha expressat Jaume Fàbrega, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona durant la presentació de l’estudi, “amb motiu d’aquest desè aniversari ens agradaria donar un nou impuls a la Càtedra perquè l’acostament al teixit empresarial sigui més perceptibles per part de les empreses”.

 

Posted by: General 18 Nov 2016 Comentaris: 0 Tags: , ,

Els proppassats 15, 16 i  17 de novembre, Fira de Barcelona va organitzar la primera edició de Iwater, un esdeveniment que va reunir en una única plataforma negoci, coneixement i networking per als agents vinculats al cicle integral de l’aigua. El saló va abordar des de la innovació, la tecnologia i la sostenibilitat reptes com la gestió eficient de l’aigua, la reutilització, l’estrès hídric i escassetat de recursos, el finançament d’infraestructures o els nous models de col·laboració publico-privada.

general-aim-watintech

Watintech: gestió intel·ligent i descentralitzada de l’aigua mitjançant la integració dinàmica de tecnologies

Amb motiu de visualitzar i reconèixer l’última innovació, el 16 de novembre es van lliurar els Premis Iwater al millor producte, investigació i idea exposats a la sala i es va concedir un guardó especial a la millor iniciativa solidària en l’àmbit de l’aigua.

El guardó a la millor investigació ha recaigut en el projecte europeu “Watintech: gestió intel·ligent i descentralitzada de l’aigua mitjançant la integració dinàmica de tecnologies”, coordinat per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Finançat amb més d’un milió d’euros per la Comunitat Europea i els governs espanyol, danès, italià i portuguès, el projecte proposa combinar tecnologies descentralitzades per recuperar aigua, energia i productes per controlar olors i corrosió de l’aigua residual. Alhora, busca alleugerir la pressió a la qual estan sotmesos els col·lectors gestionant també les aigües pluvials, efluents i corrents de rebuig.

El premi a la millor idea ha estat per a la startup barcelonina Opticits Enginyeria Urbana, una empresa pionera en l’avaluació, millora i gestió de la resiliència dels serveis urbans, inclòs el cicle integral de l’aigua.

En la categoria de millor producte ha resultat guanyador Flygt Concertor, el primer sistema de bombament d’aigua residual del món amb intel·ligència integrada presentat per Xylem.

També s’ha atorgat un Premi Especial Iwater a la millor iniciativa solidària a l’oenagé de Badalona Proactiva Open Arms que assisteix diàriament a l’illa grega de Lesbos als refugiats procedents majoritàriament de Síria ia salvar vides a la Mediterrània.

Posted by: General 18 Nov 2016 Comentaris: 0 Tags: , , ,

El canvi climàtic és un dels grans reptes al qual ens enfrontem a l’actualitat. El 2015 la concentració mitjana de diòxid de carboni, el principal gas d’efecte hivernacle, va superar per primera vegada les 400 parts per milió (ppm). Una barrera simbòlica que fa més urgent la necessitat de trobar solucions tecnològiques que reverteixin aquest creixement sostingut. Algunes, com la captura i emmagatzematge de CO2, són mesures pal·liatives no exemptes de controvèrsia. D’altres, com el desenvolupament d’alternatives a la crema de combustibles fòssils, van a l’arrel del problema i proposen canvis substancials en els nostres sistemes energètics i industrials.

Aquest és el cas dels sistemes bioelectroquímics (en anglès, bioelectrochemical systems o BES), una tecnologia emergent que combina processos biològics i electroquímics, i que ha despertat un gran interès per part de la comunitat científica internacional en els últims deu anys . Els BES es aprofiten la capacitat que tenen determinats microorganismes de facilitar processos d’oxidació/reducció a partir de l’alliberació/captura d’electrons d’un elèctrode. Podrien, doncs, reduir el diòxid de carboni a compostos d’interès energètic (com ara el metà) i/o industrial (diversos compostos orgànics de valor afegit), i abordar el problema del canvi climàtic i l’energia d’una manera integrada.

tesilequia

La tesi doctoral de l’LEQUIA demostra la seva capacitat per reduir el CO2 a diferents compostos d’interès energètic i industrial

La tesi doctoral de Pau Batlle Vilanova confirma que els BES són una tecnologia molt prometedora per reduir i transformar les emissions de CO2. L’investigador ha estudiat bacteris capaços d’utilitzar l’elèctrode com a donador d’electrons (biocàtode) i dur a terme la reducció del diòxid de carboni. Els resultants demostren que la producció d’hidrogen a escala laboratori com a compost intermedi és clau, una dada molt interessant per l’avantatge competitiu que suposaria obtenir hidrogen in situ i eliminar així la necessitat de transport i emmagatzematge. Pel que fa als productes finals, Pau Batlle ha aconseguit sintetitzar metà (que pot ser utilitzat com a combustible de vehicles o bé injectat a la xarxa de gas) i compostos líquids orgànics de dos (àcid acètic) i quatre (àcid butíric) carbonis. Val a dir que tant l’àcid acètic com el butíric tenen interès per la indústria alimentària i farmacèutica, i són precursors de dos importants combustibles, l’etanol i el butanol. Ens trobem, doncs, amb uns resultats que esperonen a continuar investigant per explotar tot el potencial dels BES per reduir el CO2 i fer possible la seva escalabilitat industrial.

La tesi porta per títol “Bioelectrochemical transformation of carbon dioxide to target compounds through microbial electrosynthesis” i ha estat dirigida pel Dr. Sebastià Puig, del grup de recerca LEQUIA de la UdG, el Dr. Rafael González-Olmos, ara a l’IQS-URL, i el Dr. Jesús Colprim, també del LEQUIA. La defensa, que està oberta al públic, tindrà lloc el 25 de novembre a les 10:00h, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG.

FONT: Lequia

 

Posted by: General 15 Nov 2016 Comentaris: 0 Tags: , , ,

Un equip d’investigadors de VICOROB guanya la competició internacional de detecció automàtica de lesions d’esclerosi múltiple en imatges de ressonància magnètica celebrada en el marc de la prestigiosa conferència MICCAI 2016.

vicorob-miccai16

MICCAI 2016, international Conference on Medical Image Computing and Computer Assisted Intervention

Investigadors de l’institut de recerca VICOROB de la Universitat de Girona (i més concretament del NIC: NeuroImage Computing Group), participen en una competició internacional de desenvolupament d’eines automàtiques per a la detecció i segmentació de lesions d’esclerosi múltiple en imatges de ressonància magnètica, obtenint els millors resultats de tots els participants.

La competició, titulada “MS segmentation challenge using a data management and processing infrastructure” i celebrada dins de la prestigiosa conferència MICCAI 2016, 19th International Conference on Medical Image Computing and Computer Assisted Intervention, va acollir 13 participants de diferents institucions d’arreu del món. L’equip de la UdG, composat pels investigadors Sergi Valverde, Eloy Roura, Mariano Cabezas, Sandra González-Villà, i els professors Xavier Lladó, Arnau Oliver i Joaquim Salvi, hi ha participat amb dues eines informàtiques amb estratègies diferents. Les dues han encapçalat els resultats de detecció i segmentació de lesions. Aquesta recerca s’emmarca dins dels projectes BiomarkEM.cat i NICOLE, finançats respectivament per la Fundació La Marató de TV3 i pel Ministerio de Economia y Competitivitat dins dels projectes I+D+i Retos de la Sociedad.

La recerca es realitza en col·laboració de radiòlegs i neuròlegs de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT), Hospital Vall Hebron, Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i Institut de Recerca de la Vall d’Hebron. L’objectiu d’aquests projectes és el de desenvolupar un software aplicable a la pràctica clínica en les unitats especialitzades d’esclerosi múltiple i centres de radiologia que permeti, mitjançant ressonància magnètica, identificar de forma més senzilla, ràpida i automàtica les lesions característiques d’aquesta malaltia, quantificar el grau d’atròfia cerebral dels pacients afectats i, a més, facilitar la quantificació i la valoració d’aquestes alteracions al llarg del temps. Això permetrà, en un futur, poder utilitzar aquesta tecnologia en la monitorització més objectiva i automàtica dels efectes dels diferents tractaments en l’esclerosi múltiple.

Dades

Els objectius de la competició han estat múltiples. En primer lloc l’avaluació de l’estat de l’art dels mètodes de segmentació avançada en una mateixa base de dades i seguint un protocol estàndard. La base de dades d’imatges utilitzada ha estat multicèntrica, formada per 38 pacients de quatre centres diferents, amb escàners diferents de 1,5T o 3T i a on cada pacient ha estat anotat manualment per un conjunt de set experts. Durant la competició s’ha avaluat tant la detecció de lesions (el nombre de lesions detectades per pacient) com la segmentació de la lesió (el grau de precisió en què s’han delineat les lesions). A més d’aquesta avaluació clàssica, l’objectiu d’aquest repte ha estat també proporcionar una infraestructura comuna en el qual s’han avaluat tots els algoritmes, permetent una comparació justa en termes de funcionament, de comparació del temps d’execució i la garantia de què tots els algoritmes s’han executat amb els mateixos paràmetres per a cada pacient (és a dir, una segmentació automàtica de veritat).

FONT: VICOROB

La Generalitat ha acreditat 8 nous agents amb el segell TECNIO, que permet identificar les organitzacions tecnològiques catalanes més innovadores i que ja compta amb un total de 61 entitats.

Els nous agents són el Centre de Prototips i Solucions Hardware-Software (CEPHIS) de la UAB, el Centre d’Investigació en Metamaterials per a la Innovació en Tecnologies Electrònica i de Comunicacions (CIMITEC) de la UAB, el Centre de Disseny i Optimització de Processos i Materials (DIOPMA) de la UB, el Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica (TECNATOX) de la URV, la Fundació Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), el CTM centre tecnològic, EURECAT, el laboratori d’investigació en compòsits AMADE de la UdG i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer (IDIBAPS).

Amade

AMADE una 61 les entitats acreditades amb el segell TECNIO.

El segell TECNIO és l’acreditació que atorga la Generalitat de Catalunya, a través d’ACCIÓ, per identificar on es troba la tecnologia més innovadora, els desenvolupadors que l’ofereixen i els facilitadors que participen en el procés de transferència de tecnologia i coneixement. Així, les empreses catalanes saben on dirigir-se per les seves necessitats de desenvolupament de nous productes i processos, ja sigui a través de l’adquisició o explotació de patents, la contractació de projectes d’R+D+i o el contacte amb spin-offs.
L’objectiu és facilitar a l’empresa catalana l’accés a socis estratègics que els permetin resoldre els seus reptes tecnològics i, a través d’aquesta transferència tecnològica, augmentar el nombre d’empreses innovadores i convertir Catalunya en una regió líder en innovació a escala europea.
El termini de presentació de les sol·licituds per obtenir l’acreditació d’entitat TECNIO és fins al 30 de novembre de 2018. Aquelles entitats que vulguin disposar de l’acreditació TECNIO per l’any 2016 hauran de presentar la sol·licitud com a màxim fins el 16 de desembre de 2016.
Posted by: General 08 Nov 2016 Comentaris: 0 Tags: , ,
laboratori de recerca i innovació en periodisme

Els representants de la UdG i Nació Digital aquest divendres a Girona | ACN

La Universitat de Girona –a través del Campus de Comunicació Cultural i Corporativa- i NacióDigital han acordat unir esforços per crear un laboratori de recerca i experimentació en l’àmbit del periodisme digital, tant a nivell tecnològic com de nous formats i llenguatges periodístics. Es tracta d’un centre mixt, que s’instal·larà al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, i que estarà dirigit per un equip interdisciplinari d’investigadors i professionals de la informació. Els resultats es veuran a la nova Edició Girona de NacióDigital on es posaran a prova els productes resultants de l’experimentació. Aquest divendres s’ha formalitzat l’acord a Girona, amb la presència del conseller delegat de SCG Aquitània SL, Miquel Macià, i el rector de la universitat, Sergi Bonet.

El laboratori, batejat amb el nom de NacióDigital Labs&Data-Laboratori d’Innovació en Nous Formats i Llenguatges Periodístics, posarà en comú l’experiència de NacióDigital que enguany compleix 20 anys amb l’aportació de coneixement, recerca i innovació de la Universitat de Girona. Estarà dirigit per un equip interdisciplinar d’investigadors i professionals de la informació i serà una de les “apostes claus” de NacióDigital i el seu entorn de mitjans associats per “consolidar i ampliar el seu lideratge”.

La directora de NacióDigital, Karma Peiró, ha qualificat aquesta aliança com a “insòlita” però “molt necessària” perquè la innovació és “el principal repte d’un mitjà per saber com es presentarà la informació” en un futur malgrat que els mitjans “tenen poc temps i recursos per fer-ho”. “Per això és tan important aquest acord, amb un grup de professionals i un centre investigador com el que facilitarà la UdG”, ha afegit. Peiró també ha admès que aquesta aliança arriba en un moment “potent” per a NacióDigital perquè des de fa un any i mig és líder d’audiència com a mitjà en català a la xarxa i perquè recentment ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Comunicació 2016. I això, ha assenyalat, “ens dóna força i empenta per engegar aquest projecte amb moltes ganes”.

La Universitat de Girona proporcionarà investigadors i material acadèmic i de recerca en funció dels projectes estratègics que es vagin fixant mentre que NacióDigital aportarà l’experiència sobre les necessitats de les empreses periodístiques i dels professionals de la informació. Aquest treball conjunt comportarà la creació de nous productes, aplicacions i nous formats que es mostraran i provaran a la nova Edició Girona de NacióDigital, la redacció de la qual també funcionarà al Parc Científic i Tecnològic. Serà una edició especial on es mostrarà tot allò que surti del laboratori i que, en cas que funcioni, s’aplicarà a les 18 edicions locals que té aquest mitjà i l’edició nacional.

Estudiants que es formaran amb nous perfils 

El laboratori també comptarà amb la participació d’estudiants en pràctiques del camp de la comunicació i la informàtica, uns perfils “molt demandats” al mercat laboral, segons ha apuntat el vicerector de Planificació, Innovació i Empresa, Ramon Moreno.

Per la seva banda, el conseller delegat de SCG Aquitània SL, Miquel Macià, ha afirmat que la vinculació entre empresa i universitat és “fonamental” pel progrés d’un país i ha defensat que aquest laboratori, a banda de la transferència de coneixements i investigació tecnològica, també servirà per posar en contacte estudiants amb empreses i preparar-los pel mercat laboral.

Finalment, el rector de la UdG, Sergi Bonet, ha assenyalat que la creació d’un centre com aquest “simbolitza” i encaixa amb la funció de transferència de coneixement que ha de dur a terme tota universitat.

L’acord per la creació del laboratori s’ha rubricat aquest divendres a la seu del Rectorat de la UdG.

FONT: naciodigital.cat

Equip Goodgut

L’equip de Goodgut ha aixecat capital del programa Retos de Investigación 2016 i Neotec 2015

L’spin-off biotecnològica de la Universitat de Girona (UdG) i del IDIBDI Goodgut ha rebut una ajuda de 1,1 milions d’euros del programa Retos de Investigación 2016 per part del Ministeri d’Economia i Competitivitat per validar i desenvolupar un sistema no invasiu per al cribratge de càncer colorectal. També ha rebut suport dels ajuts Neotec 2015 del CDTI de 175.000 euros, que invertirà en consolidar les diferents línies d’investigació de l’empresa i el laboratori ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

El nou test que desenvolupa GoodGut està basat en el mètode RAID-CRC (Risk Assessment Intestinal Disease-colorectal cancer), que utilitza marcadors bacterians en femta per detectar lesions precanceroses abans que hagi signes clínics de càncer colorectal. Aquest sistema de detecció va sorgir d’un estudi dirigit per Xavier Aldeguer (cofundador de la spin-off i cap del servei de digestiu a l’Hospital Trueta) i Jesús García-Gil (cofundador de l’spin-off i Catedràtic en Microbiologia a la Universitat de Girona) on es va observar una correlació molt elevada entre l’aparició d’una sèrie de bacteris en femta i el càncer colorectal.

L’empresa ja està finalitzant la fase de validació clínica, que ha fet amb més de 500 pacients en diversos centres de Catalunya (l’Hospital de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia, el Consorci Hospitalari de Vic, l’Hospital Dr. Trueta de Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària), i espera presentar resultats al desembre o gener. “Aquesta fase ens permet veure com el perfil bacterià es comporta amb totes les poblacions de risc de càncer colorectal”, explica la doctora Mariona Serra, cofundadora i CEO de GoodGut.

“Hem d’esperar els resultats per saber en quina població de risc funcionen millor els marcadors, però el nostre objectiu és focalitzar-nos en la població de risc mitjà, que són persones majors de 50 anys”, comenta Serra. Després d’aquesta fase, GoodGut vol fer un tercer estudi clínic exclusivament amb aquesta població de risc, on destinarà part del finançament rebut del programa Reptes.

Actualment, l’únic mètode per diagnosticar el càncer colorectal és la colonoscòpia, una tècnica invasiva que suposa un cost en temps i diners elevat. Per reduir el nombre de colonoscòpies s’utilitza com cribratge previ a la població de risc mitjà (majors de 50 anys) el test de sang oculta en femta, però la seva baixa especificitat fa que el 30% de les colonoscòpies hagin estat mal indicades. Així, el test desenvolupat per GoodGut, que podria estar al mercat en 2019, s’implementaria amb l’objectiu de reduir el nombre de falsos positius generats pel test de sang oculta en femta i millorar la prevenció del càncer colorectal.

Paral·lelament, l’empresa segueix desenvolupant un sistema no invasiu de detecció de malalties inflamatòries intestinals tant en malalts de Crohn com amb colitis ulcerosa. També en fase clínica, el sistema s’està testant amb pacients de l’hospital de Bellvitge i l’Hospital Dr. Trueta i pròximament començarà l’assaig a l’Hospital Germans Trias i Pujol. El dispositiu que l’empresa desenvolupa permetria un diagnòstic diferencial, amb monitoratge i predicció dels tractaments terapèutics i quirúrgics. “En base als resultats d’aquest estudi, dissenyarem un assaig de més envergadura enfocat a les poblacions de més risc”, explica Mariona Serra.

FONT: biotech-spain.com