Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 07 Mar 2017 Comentaris: 0

Facsa, empresa espanyola en la gestió del cicle integral de l’aigua, treballa actualment juntament amb l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la consultora en enginyeria ABM Serveis d’Enginyeria i Consulting SL, en el desenvolupament d’un projecte que permetrà millorar l’eficiència de les infraestructures de sanejament urbà.

Projecte  GESTOR - ICRA

El projecte permetrà millorar l’eficiència de les infraestructures de sanejament urbà

Aquesta iniciativa, anomenada Gestor, persegueix crear un programari avançat capaç de detectar de forma anticipada possibles problemes o necessitats en els sistemes de clavegueram urbà. Un sistema que optimitzarà la gestió de les infraestructures de drenatge i facilitarà la seva adaptació als reptes que marca el canvi climàtic.

Així, mentre ABM s’encarregarà de simular les xarxes de clavegueram, l’ICRA assumirà el desenvolupament de l’eina i Facsa treballarà en la seva validació a la xarxa de clavegueram. A més, Facsa també participarà en els treballs relacionats amb la predicció de descàrregues dels sistemes unitaris de clavegueram (DSU) i la corrosió de la xarxa.

El projecte Gestor posa de manifest el valor de les xarxes de clavegueram, a causa del servei que presten a la comunitat i els possibles riscos que comporta el seu mal funcionament. Aquesta nova eina de suport a la presa de decisions permetrà a més desenvolupar una gestió proactiva dels sistemes de drenatge, anticipant-se a possibles avaries, i reduir així els costos econòmics, socials i ambientals de la xarxa, en detectar amb antelació els possibles errors.

El projecte té un gran potencial d’aplicació nacional i internacional. I és que els quilòmetres de sistema de clavegueram augmenten constantment a nivell mundial en paral·lel al desenvolupament dels països. A més, els sistemes antics de clavegueram necessiten eines predictives de fallades, ja que cada vegada són més freqüents a causa del seu llarg període de funcionament.

El projecte ha estat cofinançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) en la convocatòria Retos-Colaboración del Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad, en el marc del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016.

FONT: ElMundo.es

Posted by: General 02 Mar 2017 Comentaris: 0

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua, organitza per segon any consecutiu una Jornada de Portes Obertes – JPO 2017 del centre el proper dia 22 de març, coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua.

La jornada està pensada per a estudiants de Batxillerat i Cicle Formatiu de Grau Superior, relacionats amb la Química, Biologia, Medi Ambient i Tecnologia. Amb la finalitat de donar a conèixer les activitats realitzades en el Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), s’ha dissenyat una jornada de portes obertes que permeti als visitants entendre la investigació relacionada amb el cicle integral de l’aigua. Començant per l’estat del riu Onyar, sovint citat pel freqüent impacte al qual es troba sotmès, proposem un recorregut pels diferents vessants d’estudi desenvolupats en el centre.

Es tracta d’una oportunitat única per comprovar l’estreta relació entre medi i recerca i de la necessitat de la interacció entre diferents disciplines científiques per a respondre preguntes complexes.El programa de la jornada es desenvoluparà al llarg d’una hora i mitja aproximadament en diferents espais del centre. El contingut de l’experiència es basarà en el següent esquema:

1.- Benvinguda. Introducció al problema ecològic dels rius (Sala d’actes)

2.- Avaluació de la contaminació biològica i química del riu Onyar.

Sala de rius experimentals

Sala de rius experimentals

 2.1.- Caracterització físico-química de l’aigua. Es mostraran les tècniques més avançades per a la determinació de paràmetres de control imprescindibles pel coneixement de l’estat ecològic de les masses d’aigua. (Laboratoris L01-L02)

2.2.- Determinació dels contaminants orgànics (fàrmacs, antibiòtics, disruptors endocrins, etc.) en el riu. Es descriurà la realització del pretractament de la mostra: filtració i preconcentració dels compostos objecte d’estudi. Posteriorment, es farà una presa de contacte amb l’equipament vinculat a l’anàlisi: cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses. (Laboratoris L13-L15-L17)

2.3.- Estudi de l’impacte de la contaminació sobre microorganismes. Es donarà una visió general de les tècniques moleculars per a la identificació i recompte de microorganismes, així com les que s’utilitzen per a la quantificació de marcadors gènics relacionats amb la resistència a antibiòtics. (Laboratori L26 i UTBM)

2.4.- Estudi de l’impacte sobre els ecosistemes. Es veurà l’aproximació a l’impacte en els ecosistemes a través de la resposta de la biota en canals artificials. (Sala de rius experimentals )

3.- Tractament de les aigües residuals. S’aprofundirà en la funció i operativa de les depuradores (retorn de l’aigua tractada a riu). Es donaran a conèixer les tecnologies actuals i la innovació desenvolupada en les instal·lacions d’ICRA. (Laboratori L06 Plantes Pilot de tractament d’aigües residuals).


El DRONLab participa de forma destacada en un projecte internacional amb el Govern d’Andorra i el MassachusettsInstitute of Technology (MIT)

L’energia és imprescindible per al desenvolupament mundial i, gràcies a ella es pot realitzar gran part de l’activitat que s’hi desenvolupa. I tot ser una font de benestar és, a la vegada, la principal causa dels problemes mediambientals i reptes als quals ens enfrontem.

És per això que investigadors de MIT de Boston, el govern Andorrà i el DRONLab (Laboratori de Drons del ParcUdG), van treballar conjuntament en un projecte que està duent a terme el propi MIT. El grup, format per 3 investigadors de les tres institucions, amb la participació del DRONLab per Jordi Guerrero, van estar treballant durant una setmana utilitzant tecnologia DRON aplicant diferents sensors per la realitzaciód’anàlisis energètics d’edificis i la seva recreació en 3d.

 La finalitat d’aquest mapeig és ajudar a tècnics del govern andorrà a entendre i descobrir quèsucceeix en aquests edificis mitjançant una vista aèria, d’entorn. Les noves normatives obliguen a què el disseny d’edificis ha de considerar els aspectes d’estalvi d’energia, però en edificis antics les pèrdues energètiques produïdes són molt grans i constitueixen un desaprofitament, que en un conjunt és enorme, contribuint d’aquesta forma a un major impacte al medi ambient degut al major consum de recursos contaminants.

Per altra banda, el projecte també està orientat a la recreació d’un model en 3D de diferents edificis en base a imatges captades des del DRON, mitjançant tècniques de mosaics georeferenciats que permetent reproduir l’edifici i l’entorn que l’envolta amb precisió centimètrica.

Aquesta quantitat d’informació obtinguda del model digital, permetrà realitzar mesures amb gran precisió i inspeccionar aquells elements de difícil accés. La generació d’aquests models també permet recrear entorns virtuals.

Aquesta tipologia de projectes posa de rellevància la importància de tenir equipaments i infraestructures especialitzades en noves tecnologies com el DRONLab del ParcUdG.

Posted by: General 23 Des 2016 Comentaris: 0

El Catalan Water Partnership (CWP) ha participat a Mèxic en una trobada empresarial i Intercluster

El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) i Catalan Water Partnership (CWP) han participat a Mèxic en una trobada empresarial i Intercluster per traslladar solucions tecnològiques en l’àmbit de l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua i dels residus a través de acords bilaterals amb empreses mexicanes.

La trobada ha estat organitzat a Mèxic DF per European Cluster Collaboration Platform (ECCP), i s’emmarca en el projecte Low Carbon Business Action Mèxic (LCBAM), finançat i organitzat per la Unió Europea en cooperació amb Mèxic.

Durant l’última setmana d’octubre, el Clúster d’Eficiència Energètica i el Clúster de l’Aigua han tingut més de 50 trobades amb empreses, clústers i associacions mexicanes i europees per tractar la problemàtica de les emissions de CO2 en aquest país.

D’aquestes reunions, han sorgit diverses propostes de col·laboració entre ambdós clústers, així com diversos contactes amb la Cooperation Partnership Agreements (CPAs) per a la introducció de solucions tecnològiques d’empreses catalanes dirigides al mercat mexicà.

Posted by: General 22 Des 2016 Comentaris: 0 Tags: ,
ii-forum-lequia

Més de 80 professionals interessats en els reptes i les oportunitats de la purificació del biogàs

El Fòrum LEQUIA va néixer el 2014 amb el doble objectiu de presentar diverses tecnologies en desenvolupament i de crear un espai de trobada i de reflexió al voltant de la col·laboració entre universitat i empresa en l’àmbit de l’aigua. La segona edició va tenir lloc va tenir lloc el passat 15 de desembre a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències, i va tractar els reptes i les oportunitats de la purificació del biogàs, una qüestió de gran interès pel sector de l’aigua però també per la indústria agro-alimentària o el tractament de residus sòlids urbans.

Durant l’esdeveniment es va discutir el potencial de la valorització energètica del biogàs i l’actual marc normatiu, es van presentar casos pràctics i es van avançar els resultats de diversos projectes de recerca i desenvolupament. El programa va comptar amb destacats experts del món acadèmic, empresarial, associatiu i de l’Administració pública com Luis Puchades (Asociación Española del Biogàs), Marc Moliner (Agència Catalana de l’Aigua), Fernando Cabello (Consell Comarcal del Maresme), David Gabriel (Universitat Autònoma de Barcelona), Raúl Muñoz (Universidad de Valladolid), Pilar Icarán (Aqualia), Àngel Freixó (Createch Solutions S.L.), Nicolás de Arescopachaga (CETAQUA) i Joaquín Reina (Energy & Waste). Per part de LEQUIA, grup de recerca organitzador de la jornada, van intervenir Jesús Colprim i Maria Colprim, que varen presentar els resultats del projecte BiogasApp.

En total, més de 80 professionals de diferents punts de l’Estat Espanyol van participar en aquest esdeveniment. El fòrum va tenir un gran ressò però, sobretot, va aconseguir generar debat i complicitats entre els diversos actors implicats en l’aprofitament d’un recurs energètic tant rellevant des del punt de vista mediambiental com és el biogàs.

Posted by: General 16 Des 2016 Comentaris: 0 Tags:
bacteriophage-309497_640

Els bacteriòfags són agents propagadors de les resistències a antibiòtics

La resistència als antibiòtics constitueix un greu problema per a la salut pública, ja que cada vegada amb més freqüència molts patògens bacterians són resistents al tractament amb aquests fàrmacs. Un informe recent elaborat per l’Organització Mundial de la Salut assenyalava que al voltant de 700.000 persones moren a l’any per infeccions provocades per bacteris resistents als antibiòtics.

El principal problema és que els bacteris intercanvien els seus gens amb promiscuïtat, fet que facilita la dispersió de les resistències entre els seus congèneres. Fins fa poc, aquests intercanvis genètics s’havien estudiat gairebé exclusivament en els plàsmids (uns petits cromosomes que molts bacteris s’intercanvien mitjançant un procés anomenat conjugació), encara que existeixen altres agents que també participen en aquest festí gènic: els virus. La presència de virus amb gens de resistència en el medi ambient constitueix una preocupació afegida a causa de les implicacions clíniques i mediambientals que se’n deriven. Entre aquestes cal destacar que els virus són les entitats biològiques més abundants i diverses al nostre planeta, cosa que facilita la infecció i posterior transferència de gens de resistència als bacteris de l’ambient.

És en aquest context que investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), a Girona, han dirigit un projecte per determinar si els virus que infecten exclusivament bacteris (també coneguts com a bacteriòfags o, més familiarment, fags) contenen gens de resistència als antibiòtics i, per tant, si també contribueixen a la seva disseminació. Part d’aquestes investigacions, cofinançades per la Iniciativa de Programació Conjunta (Water JPI) i pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, s’han publicat a la revista científica Environmental Pollution, on s’han presentat els resultats sobre la detecció de gens que confereixen resistència a diferents classes d’antibiòtics en genomes virals.

Amb l’objectiu d’analitzar tots els ambients on s’han detectat gens de resistència a antibiòtics, s’han estudiat els viromes (els gens de tots els virus en un determinat ambient) de femta humana i animals, així com d’aigües residuals, superficials i marines. De l’estudi d’aquestes mostres es dedueix que els bacteriòfags, especialment els d’ambients d’aigua dolça i marins, contenen una gran varietat de gens de resistència a antibiòtics. Això implica una major dispersió en l’ambient i, en cas de ser transferits a bacteris patògens, un increment de les resistències davant l’arsenal d’antibiòtics disponible. La infecció per un patogen resistent implica més dies d’hospitalització i la necessitat d’utilitzar antibiòtics no convencionals el que augmenta considerablement la despesa sanitària.

L’estudi dut a terme constitueix un pas endavant per conèixer amb més detall les vies implicades en la disseminació dels gens de resistència en l’ambient i poder així dissenyar estratègies més eficaces amb què fer front al problema de la resistència als antibiòtics.

Silvia Osuna, premi Princesa de Girona en investigació científica 2016, treballa en el desenvolupament d’enzims a la carta per a la síntesi i producció de fàrmacs.

Sílvia Osuna obté el guardó Fundació Princesa de Girona

Silvia Osuna, premi Princesa de Girona en investigació científica 2016

Parlar d’enzims, química computacional o biocatàlisi és una cosa tan complicat com apassionant i interessant alhora. I si algú pot donar fe d’això és Sílvia Osuna, una jove investigadora que s’ha lliurat en cos i ànima per esprémer al màxim els beneficis que aquests conceptes aportaran a la societat en un futur immediat. Per aquesta catalana, la disciplina que l’ha portat a aconseguir diverses distincions nacionals i internacionals -entre elles el Princesa de Girona en la categoria d’investigació científica 2016-, permetrà entre altres moltes coses que el preu dels fàrmacs s’abarateixi, de manera que tractar una malaltia serà econòmicament menys costós.

Per abordar aquesta qüestió, és interessant que comprenguem què són els enzims i com es pot actuar sobre elles per aconseguir aquests objectius tan beneficiosos. Segons Osuna, es tracta de molècules formades per cadenes d’aminoàcids que serveixen de catalitzadors, “que són els millors acceleradors de reaccions químiques que hi ha al món”. Si pel que sigui no funcionen, “poden modificar alterant un dels aminoàcids de la cadena i substituint-los per qualsevol dels 19 restants”, afegeix. Per a això és necessària la implicació de grans suports informàtics i tecnològics que ofereixin els càlculs matemàtics necessaris, com els que ofereix el Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona. Precisament amb una d’aquestes modificacions es pot arribar a aconseguir la reacció que exerceixen els medicaments sobre el nostre organisme. “Així, seríem capaços de fabricar el medicament de manera més ràpida, més eficient i amb un cost més baix”, reivindica la investigadora, que defensa la tècnica computacional per sobre de l’experimental, perquè la segona “es basa en proves aleatòries, el que significa un procés llarg i costós enfront de l’eficiència dels càlculs dels superordinadors “.

L’equip humà que lidera Sílvia Osuna se sent motivat amb l’objectiu d’aconseguir una gran contribució en el sector farmacèutic, “ja que si podem tenir medicaments més barats, alguns tractaments que són molt cars ara, d’aquí a 10 anys potser no ho seran” . A més cal destacar que l’eficiència de la biocatàlisi pot aplicar-se en qualsevol camp. De fet, “tenir un enzim per a qualsevol reacció és una cosa que interessa, perquè a més d’aconseguir una reacció més ràpida i eficient, també s’aconseguiria més sostenibilitat, ja que seria necessària menys energia per fabricar”, explica la investigadora en química computacional.

Al contrari del que alguns puguin pensar, les indústries farmacèutiques veuen amb bons ulls la tasca d’aquest equip d’investigadors químics, ja que “interessa a qualsevol fabricar alguna cosa mil vegades més barat”.

Una jove atreta per la curiositat

Sílvia Osuna (Castelló d’Empúries, 1983) és una jove investigadora que va aterrar a l’apassionant món de la química computacional atreta per la curiositat de com funcionen els enzims. Segons ella, “l’interès és el que fa que la ciència avanci”. Aquesta gironí va obtenir el grau de doctor en 2010 per la Universitat de Girona. Durant el mateix any es va traslladar a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles gràcies a la beca Marie Curie. El 2013 es va reincorporar a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona. Aquest any va aconseguir el Princesa de Girona en la categoria d’investigació científica 2016. La decisió del jurat va reconèixer a Osuna “la seva investigació enfocada al desenvolupament d’enzims a la carta per a la síntesi i producció de fàrmacs”, així com “l’excel·lència científica, audàcia en el plantejament de la investigació i capacitat d’innovació “.

FONT: LaVanguardia

10-anys-de-la-catedra-de-lempresa-familiar

D’esquerra a dreta; Sandra Masoliver, directora general de Comercial Masoliver SA; M. del Mar Nogareda, directora general de Laboratorios Hipra SA; Judith Viader, directora general de Frit Ravich SL. Modera Manel Blanco, soci responsable de KPMG Girona durant el Diàleg 2: Empresa familiar i diversitat: com crear valor?

La Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar ha fet deu anys. I ahir a la tarda es van organitzar xerrades, que es van fer al Parc Tecnològic de Girona, per posar sobre la taula diferents problemàtiques sobre l’empresa familiar.

També es va presentar el mateix dia l’estudi de supervivència empresarial a Catalunya 2006-2016, que va presentar la directora de la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar, Pilar Marquès, juntament amb Jaume Fàbrega, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona, i Eduard Torrent, director-gerent de la Cambra, on es posava de manifest que les empreses familiars catalanes han sobreviscut millor a la crisi.

Segons l’anàlisi, que examina la supervivència de les empreses durant l’última dècada en funció de les seves característiques econòmiques i financeres, la mortalitat ha sigut més alta en el món de la construcció, seguida pel sector manufacturer. El sector serveis, per contra, és el que presenta un índex més alt de supervivència.

L’estudi fet per la Càtedra d’Empresa familiar de la UdG s’ha basat en una mostra aleatòria representativa de 629 empreses catalanes –excloent les microempreses de menys de 10 treballadors-, i ha analitzat la seva evolució des del 2006 i fins al setembre del 2016, amb especial èmfasis en el seu caràcter familiar. Segons ha ressaltat Pilar Marquès, directora de la Càtedra Cambra i responsable de l’estudi, “els resultats obtinguts són molt representatius ja que la mostra, que és prou gran, s’ha extret d’una base de dades de més de 40.000 empreses actives al 2006 a tot Catalunya”.

Segons s’extreu de l’estudi, al teixit empresarial català hi ha una predominança de l’empresa familiar. Del total d’empreses analitzades al 2006, 421 eren familiars i 208 eren no familiars, el que representa un 66,93% i un 33,07%, respectivament. En l’actualitat, 457 de les que es van estudiar inicialment es mantenen actives, el que ha representat un 27,3% de mortalitat empresarial. D’aquestes vives, 317 són empreses familiars i 140 no familiars.

Tal com ha apuntat Jaume Fàbrega, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona, “hem passat uns anys molt durs per a totes les empreses i el teixit empresarial n’ha patit les conseqüències. Aquest estudi ens permetrà començar a parlar de certes tendències”. “El benestar de la societat depèn, en part, del benestar de les empreses. Per això és important veure què ha passat en els últims deu anys”, ha afegit Pilar Marquès.

Segons s’interpreta de l’estudi, la mortalitat empresarial ha crescut del 2011 al 2014 per a tot tipus d’empreses, el 2015 hi va haver una baixada de la mortalitat però el 2016 ha tornat a pujar, especialment per a les empreses no familiars. “Les dades mostren que la mortalitat de les empreses no familiars es produeix abans i té pics més alts. En canvi, les familiars tenen més inèrcia i en general presenten taxes més baixes de mortalitat”, ha explicat Pilar Marquès.

estudi-de-supervicencia

Supervivència empresarial. FONT: El Punt Avui

Una altra conclusió de l’estudi és que el sector al que es dedica l’empresa és significatiu a l’hora d’explicar-ne la supervivència. Així, l’anàlisi determina que el sector serveis té més supervivència que la resta de sectors. L’altre extrem l’exemplifica la construcció, seguida del sector manufacturer, que presenten una major mortalitat tant en empreses familiars com no familiars.

L’informe també deixa clar que la mortalitat empresarial augmenta a mesura que creix la dimensió en número de treballadors, especialment en l’empresa familiar, i que l’antiguitat també influeix. Així, la dissolució o extinció de les empreses és clarament més elevada en empreses joves –fins a 10 anys- i també especialment en les madures –de més de 40 anys-. “La mortalitat empresarial és alta durant la fase inicial de creació d’empreses; després baixa per les dues dècades següents i després augmenta molt per les no familiars i disminueix per les familiars”, ha precisat Marquès.

Per demarcacions, Lleida és la que presenta més mortalitat empresarial, seguida de Barcelona, Tarragona i, en últim lloc, Girona. “Això podria ser degut a que a Girona hi ha un percentatge elevat d’empreses familiars (74,2%), enfocades al sector serveis i que tenen una dimensió menor”, ha explicat Pilar Marquès, directora de la Càtedra Cambra. “A Girona ens fa forts la diversificació del sector empresarial que tenim”, ha apuntat el director-gerent de la Cambra de Comerç de Girona, Eduard Torrent, que ha afegit que “anteriorment a les petites empreses no hi havia tantes dades disponibles però paulatinament anem tenint més informació”.

La Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar, que té per objecte l’anàlisi, la investigació i la formació sobre la realitat, problemàtica i perspectives de l’empresa familiar, celebra enguany deu anys des de la seva creació. Tal com ha expressat Jaume Fàbrega, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona durant la presentació de l’estudi, “amb motiu d’aquest desè aniversari ens agradaria donar un nou impuls a la Càtedra perquè l’acostament al teixit empresarial sigui més perceptibles per part de les empreses”.

 

Els proppassats 15, 16 i  17 de novembre, Fira de Barcelona va organitzar la primera edició de Iwater, un esdeveniment que va reunir en una única plataforma negoci, coneixement i networking per als agents vinculats al cicle integral de l’aigua. El saló va abordar des de la innovació, la tecnologia i la sostenibilitat reptes com la gestió eficient de l’aigua, la reutilització, l’estrès hídric i escassetat de recursos, el finançament d’infraestructures o els nous models de col·laboració publico-privada.

general-aim-watintech

Watintech: gestió intel·ligent i descentralitzada de l’aigua mitjançant la integració dinàmica de tecnologies

Amb motiu de visualitzar i reconèixer l’última innovació, el 16 de novembre es van lliurar els Premis Iwater al millor producte, investigació i idea exposats a la sala i es va concedir un guardó especial a la millor iniciativa solidària en l’àmbit de l’aigua.

El guardó a la millor investigació ha recaigut en el projecte europeu “Watintech: gestió intel·ligent i descentralitzada de l’aigua mitjançant la integració dinàmica de tecnologies”, coordinat per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Finançat amb més d’un milió d’euros per la Comunitat Europea i els governs espanyol, danès, italià i portuguès, el projecte proposa combinar tecnologies descentralitzades per recuperar aigua, energia i productes per controlar olors i corrosió de l’aigua residual. Alhora, busca alleugerir la pressió a la qual estan sotmesos els col·lectors gestionant també les aigües pluvials, efluents i corrents de rebuig.

El premi a la millor idea ha estat per a la startup barcelonina Opticits Enginyeria Urbana, una empresa pionera en l’avaluació, millora i gestió de la resiliència dels serveis urbans, inclòs el cicle integral de l’aigua.

En la categoria de millor producte ha resultat guanyador Flygt Concertor, el primer sistema de bombament d’aigua residual del món amb intel·ligència integrada presentat per Xylem.

També s’ha atorgat un Premi Especial Iwater a la millor iniciativa solidària a l’oenagé de Badalona Proactiva Open Arms que assisteix diàriament a l’illa grega de Lesbos als refugiats procedents majoritàriament de Síria ia salvar vides a la Mediterrània.

El canvi climàtic és un dels grans reptes al qual ens enfrontem a l’actualitat. El 2015 la concentració mitjana de diòxid de carboni, el principal gas d’efecte hivernacle, va superar per primera vegada les 400 parts per milió (ppm). Una barrera simbòlica que fa més urgent la necessitat de trobar solucions tecnològiques que reverteixin aquest creixement sostingut. Algunes, com la captura i emmagatzematge de CO2, són mesures pal·liatives no exemptes de controvèrsia. D’altres, com el desenvolupament d’alternatives a la crema de combustibles fòssils, van a l’arrel del problema i proposen canvis substancials en els nostres sistemes energètics i industrials.

Aquest és el cas dels sistemes bioelectroquímics (en anglès, bioelectrochemical systems o BES), una tecnologia emergent que combina processos biològics i electroquímics, i que ha despertat un gran interès per part de la comunitat científica internacional en els últims deu anys . Els BES es aprofiten la capacitat que tenen determinats microorganismes de facilitar processos d’oxidació/reducció a partir de l’alliberació/captura d’electrons d’un elèctrode. Podrien, doncs, reduir el diòxid de carboni a compostos d’interès energètic (com ara el metà) i/o industrial (diversos compostos orgànics de valor afegit), i abordar el problema del canvi climàtic i l’energia d’una manera integrada.

tesilequia

La tesi doctoral de l’LEQUIA demostra la seva capacitat per reduir el CO2 a diferents compostos d’interès energètic i industrial

La tesi doctoral de Pau Batlle Vilanova confirma que els BES són una tecnologia molt prometedora per reduir i transformar les emissions de CO2. L’investigador ha estudiat bacteris capaços d’utilitzar l’elèctrode com a donador d’electrons (biocàtode) i dur a terme la reducció del diòxid de carboni. Els resultants demostren que la producció d’hidrogen a escala laboratori com a compost intermedi és clau, una dada molt interessant per l’avantatge competitiu que suposaria obtenir hidrogen in situ i eliminar així la necessitat de transport i emmagatzematge. Pel que fa als productes finals, Pau Batlle ha aconseguit sintetitzar metà (que pot ser utilitzat com a combustible de vehicles o bé injectat a la xarxa de gas) i compostos líquids orgànics de dos (àcid acètic) i quatre (àcid butíric) carbonis. Val a dir que tant l’àcid acètic com el butíric tenen interès per la indústria alimentària i farmacèutica, i són precursors de dos importants combustibles, l’etanol i el butanol. Ens trobem, doncs, amb uns resultats que esperonen a continuar investigant per explotar tot el potencial dels BES per reduir el CO2 i fer possible la seva escalabilitat industrial.

La tesi porta per títol “Bioelectrochemical transformation of carbon dioxide to target compounds through microbial electrosynthesis” i ha estat dirigida pel Dr. Sebastià Puig, del grup de recerca LEQUIA de la UdG, el Dr. Rafael González-Olmos, ara a l’IQS-URL, i el Dr. Jesús Colprim, també del LEQUIA. La defensa, que està oberta al públic, tindrà lloc el 25 de novembre a les 10:00h, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG.

FONT: Lequia