La revista científica internacional Journal of Hazardous Materials acaba de publicar un estudi sobre el coronavirus en mitjans aquosos, liderat per la Università de Salern i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). L’estudi revisa especialment els mètodes per a la determinació de partícules viables de virus i la quantificació de COVs i, en particular, de SARS-CoV-2 a l’aigua potable i en aigües residuals. I confirma que la detecció de virus en aigües és molt valuós per conèixer el risc microbiològic entre la població.

L’estudi Coronavirus in water mitjana: Analysis, fate, disinfection and Epidemiological applications, liderat per Vincenzo Naddeo, de la Università di Salerno, i per Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), que aborda l’anàlisi i la vigilància del SARS-CoV-2 en mitjans aquosos, acaba d’aparèixer a la revista internacional Journal of Hazardous Materials, elaborat per un equip integrat per nou investigadors, sis centres universitaris i sis estats (Itàlia, Espanya, Filipines, Corea, Emirats Àrabs i Estats Units). Del fet de la gran atenció suscitada per aquest tema, els investigadors sotmeten a un rigorós escrutini uns 300 treballs de tot el món que examinen el destí del coronavirus (COVs) en sistemes d’aigua.

Entre les conclusions finals destaca especialment la següent:

En aquest context, Damià Barceló declara que “la Comissió Europea ha posat en marxa un programa de vigilància del Covid-19 en aigües residuals amb els Estats membre que els porten a terme i que estableixin comparacions amb les dades de salut, el que a Catalunya ja estem fent i que la Comissió desconeixia”. Barceló necessita que “ha mostrat un gran interès per saber com ho estem fent a Catalunya des de fa més d’un any”.

El diagnòstic dels experts posi en qüestió especialment els mètodes per a la determinació de partícules viables de virus i la quantificació de COVs i, en particular, de SARS-CoV-2 a l’aigua potable i en aigües residuals al voltant de l’debat sobre els mètodes de concentració i els mètodes de detecció emergents. L’anàlisi de l’estabilitat mediambiental de COVs, amb una atenció especial al SARS-CoV-2, i l’eficàcia dels mètodes de desinfecció es veuen revisats a fons. El resultat és una visió global de la situació i circumscriu les bases per a un debat i una anàlisi ulteriors sobre el risc associat a la presència del SARS-CoV-2 en mitjans aquosos.

Les dades examinades indiquen que la detecció de virus en aigües residuals i en aigua natural proporcionen una eina potencialment molt valuosa per a l’apreciació del risc microbiològic quantitatiu (QMRA) i per l’epidemiologia basada en aigües residuals (WBE) amb l’objectiu d’avaluar els nivells de circulació de virus entre la població. Els assajos de virions viables en mitjans aquosos proporcionen informació sobre la seva integritat, capacitat de replicació (en espècies d’amfitrió si cal) i en el seu potencial infectivitat. Aquí es presenten i s’examinen els reptes i els problemes crítics rellevants pel que fa a la detecció del coronavirus en diferents matrius d’aigua tant amb mètodes directes com a substitutius, així com la implementació d’eines epidemiològiques.

Holanda, Austràlia, Finlàndia, França, Itàlia, Portugal i Espanya han posat en marxa programes de control de les aigües residuals. S’han sumat esforços públics i privats per controlar la presència de virus en aigües residuals, a Itàlia, especialment afectada per la Covid-19, i a Holanda, que té monitorat el control de més de 300 plantes de tractament d’aigües residuals. Sobretot com a eina d’indicador epidemiològic de la disseminació de virus.

Altres conclusions que destaca aquest estudi són:

• L’ús excessiu de desinfectants va associat a problemes de salut mediambiental i humana i, per això, per a la desinfecció del SARS-CoV-2 es recomanen dosis convencionals dels desinfectants habituals per al sanejament i el tractament de les aigües residuals.
• Els avenços aconseguits durant aquesta pandèmia dins el procés de monitoratge basat en el WBE es poden estendre a altres aplicacions, per exemple, al monitoratge de patologies, com la diabetis, l’obesitat i la hipertensió.
• Un coneixement acurat del comportament del virus en el medi ambient es pot implementar dins d’un model precís i informatiu que també pot utilitzar dades basades en l’WBE. Aquest model pot ajudar a desenvolupar aproximacions tecnològiques i polítiques pràctiques necessàries per mitigar les conseqüències sobre la salut pública i l’economia causades per les actuals epidèmies de virus o altres brots potencialment possibles.

L’estudi internacional Coronavirus in water mitjana: Analysis, fate, disinfection and Epidemiological applications està signat per: Vincenzo Naddeo, de la Università di Salerno; Damià Barceló, director de l’ICRA; Antonio Buonerba, de la Università di Salerno; Mary Vermi Aizza Corpuz, de el Centre Universitari per la Previsione i Prevenzione Grandi Rischi, de la Università de Salern i la Università di Napoli Federico II; Florencio Ballesteros, de la University of the Philippines; Kwang-El Choo, de Kyungpook National University, Corea; Shadi W. Hasa, de la Khalifa University of Science and Technology d’Abu Dhabi; Gregory V. Korshin, de la University of Washington; i Vincenzo Belgiorno, de la Università di Salerno.