Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 31 Mai 2016 Comentaris: 0 Tags:

Actualment, el LEQUIA participa a 6 projectes col·laboratius de R+D+I: un projecte de la convocatòria Water 2014-2015 del programa Horizon 2020 (INNOQUA), una xarxa Marie Curie de Doctorats Industrials Europeus (TreatRec), tres projectes del programa Environment del VII Programa Marc (ManureEcoMine, DemEaumed i R3-Water) i un projecte de la convocatòria Water JPI WaterWorks 2014 (Watintech). A més, el grup acull 3 beques postdoctorals Marie Curie del programa COFUND “TECNIOSPRING”: REUCITY, SSAMBRA i OMBREUSE. Llegir més…

Posted by: General 20 Abr 2016 Comentaris: 0 Tags:

Sílvia Osuna Oliveras (Castelló d’Empúries, 1983) ha estat guardonada amb el Premi Fundació Princesa de Girona- Recerca Científica 2016 per la seva contribució a una nova forma de desenvolupament d’enzims -els catalitzadors químics de la vida- que permetrà abaratir la producció de fàrmacs. Osuna que treballa al parc tecnològic de la UdG, va estudiar Química, i va fer la tesi sobre molècules de carboni. Va fer estades de recerca a Los Angeles i per Europa. Va demanar la beca europea Marie Curie, i va poder anar a Los Angeles dos anys. En tornar ha anat demanant beques del Ministeri per anar «sobrevivint», va explicar ahir.

El jurat, reunit en aquesta ocasió a la seu del Consell Valencià de Cultura, va decidir, de forma unànime, premiar Osuna «per la seva recerca enfocada al desenvolupament d’enzims a la carta mitjançant la química computacional per a la síntesi i producció de fàrmacs». El veredicte destaca la premiada «per la seva excel·lència científica, l’audàcia en el plantejament de la seva recerca i la capacitat d’innovació en el desenvolupament d’una nova tecnologia».

La científica altempordanesa va explicar ahir que li van trucar directament de la Fundació per comunicar-li el premi. «Estic molt contenta, no m’ho crec, encara estic al·lucinant», va dir.

Osuna va explicar que l’han premiat per un projecte que fa poc m’ha li havia concedit la Unió Europea que «és per dissenyar enzims per qualsevol reacció que siguin importants i d’interès industrial. La idea és utilitzar els enzims -catalitzadors del nostre cos- i fer-los modificacions perquè facin el que volguem nosaltres. Estan optimitzats per les reaccions del nostre cos i seria fer que fessin altres funcions. Es farien servir per la indústria per sintetitzar qualsevol medicament que sigui d’interès. Com que treballen a temperatura ambient són biodegradables i ofereixen molts avantages respecte als catalitzadors tradicionals que se solen fer servir».

Osuna va indicar que no es pot queixar pel finançament per a la recerca. «Aquest projecte és de 1,5 milions d’euros i començarà d’aquí a un mes. Estic ara molt ocupada. Sí que es veritat que tal com estan les coses no estaria de més més diners però no em puc queixar», va assenyalar. Tot seguit va deixar clar que «el món de la recerca és molt complicat, costa. Fa dos anys jo estava a l’atur. És anar intentant sobreviure i esperant que algun dia les coses s’arreglin». El Premi serà un impuls per a la seva carrera: «És molt important. Se m’estan posant tots els vents a favor».

FONT: Diari de Girona

Sílvia Osuna Oliveras
Nascuda a Castelló d’Empúries el 1983, Sílvia Osuna Oliveras és llicenciada i doctora en química per la Universitat de Girona. Ha realitzat estades d’estudi i recerca a institucions com la University of California a Los Angeles (Estats Units) o la Université Libre de Bruxelles (Bèlgica). Sílvia Osuna Oliveras, del grup de recerca Química Teòrica i Modelatge i Enginyeria Molecular (QTMEM) de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la UdG, s’ha convertit en la investigadora més jove d’aquesta universitat que ha rebut un ajut europeu Starting Grant, en el seu cas, d’1,4 milions, que s’invertiran en una recerca que té per objectiu abaratir el procés de fabricació dels fàrmacs. La seva recerca s’ha centrat en el desenvolupament del projecte MetMoDEzyme, que té com a objectiu desenvolupar un protocol computacional que permeti dissenyar enzims per abaratir els preus de producció dels fàrmacs. Els enzims són els catalitzadors de la natura que fan possible totes les reaccions químiques necessàries per a la vida.
Posted by: General 13 Abr 2016 Comentaris: 0 Tags: , ,

El doctor Josep-Maria Pujal dóna a conèixer en aquesta entrevista el treball que es fa a un dels laboratoris capdavanters de processament cel·lular de Catalunya, l’únic acreditat pels EUA (AABB Accredited) i ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Les cèl·lules mare del cordó umbilical s’obtenen en el moment del part i es poden criogenitzar per al seu ús futur en el tractament de malalties tant del mateix donant, com del seu nucli familiar.

Quina feina realitzen al laboratori de processament cel·lular?

El procés no comença només al laboratori, sinó que s’inicia abans, quan les famílies han estat informades dels beneficis de criopreservar les cèl·lules progenitores. Un cop han decidit conservar aquestes cèl·lules, llavors s’inicia el procés. el segon pas es produeix en el moment del part, quan es realitza la recol·lecció de la mostra de sang de cordó umbilical per part de l’equip mèdic. el processament de la mostra al laboratori és un procés molt rigorós i comença per recepcionar les mostres que ens arriben diàriament de tot Espanya. en primer lloc, s’examinen els diferents tipus i el nombre de cèl·lules contingudes en la sang de cordó umbilical.

Seguidament, s’extreuen els glòbuls vermells, es redueix el volum final, i finalment es criopreserva la mostra en vapors de nitrogen a uns -196ºC, la qual cosa permet la conservació de les propietats d’aquestes cèl·lules a través del temps. Per exemple, si jo hagués tingut les cèl·lules mare del dia del meu naixement criopreservades, a hores d’ara podria disposar de cèl·lules meves a zero dies de vida.

Per tant, amb un potencial de creixement molt més alt que les cèl·lules del meu organisme a dia d’avui. Llegir més…

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), amb la seu al Parc Científic i Tecnològic de Girona, lidera un nou projecte -seleccionat pel programa europeu Water JPI- que pretén desenvolupar un sistema flexible i integrat de tecnologies per aprofitar els recursos procedents de les aigües residuals i les pluvials, a més de facilitar una gestió intel·ligent de l’aigua a nivell urbà. El projecte compta amb un pressupost de més d’un milió d’euros i en la seva execució col·laboren centres de recerca danesos, italians i portuguesos al costat de l’empresa espanyola Acciona Agua. D’aquesta manera, queda coberta tota la cadena, des de la recerca bàsica fins a l’explotació al mercat.

El projecte, coordinat pel doctor Ignasi Rodríguez-Roda, proposa la combinació de diferents conceptes relacionats amb el tractament descentralitzat en el col·lector d’aigües pluvials per a la recuperació i producció de recursos valuosos com l’aigua, l’energia (metà) i els productes químics d’alt valor afegit per al seu ús a nivell local i en funció de les necessitats. Aquest plantejament tindrà un efecte positiu per a la gestió de les infraestructures centralitzades existents d’aigües residuals enfront d’episodis dinàmics, com són les tempestes combinades amb llargs períodes de sequera. També s’analitzarà l’impacte d’aquesta activitat en les característiques de l’aigua residual que són transportades pel col·lector fins a l’estació depuradora d’aigües residuals.

El projecte està estructurat al voltant de cinc blocs de treball, entre els quals hi ha l’estudi de la producció d’aigua regenerada a partir de la filtració per osmosi, l’estudi de la recuperació d’energia en un reactor anaeròbic de membranes a partir de l’aigua residual i l’estudi sobre la possibilitat de produir sosa càustica i oxigen.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 30 Mar 2016 Comentaris: 0 Tags: ,

La recerca, amb participació de la Universitat de Girona, vol determinar el cost per metre cúbic dels diferents sistemes

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Clúster de l’Aigua de Catalunya (CWP) -amb la seu al Parc Científic i Tecnològic de Girona- fa temps que mantenen un acord de col·laboració dedicat a la recerca. Fruit de l’acord, l’ACA i el CWP van decidir fa dues setmanes posar en marxa una anàlisi per buscar quin és el mètode més eficaç per reduir nitrats. Aquesta recerca compta amb la participació de la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de Barcelona (UB). El cap del departament de control i qualitat de l’aigua de l’ACA, Antoni Munné, explica que un estudiant de cada universitat formarà part d’aquest estudi que pretén classificar i abstreure la informació que es disposa dels nitrats.

«Hi ha molta informació dels nitrats, tot i que està dispersa. Falta recollir els resultats dels diversos tractaments dels nitrats», destaca Munné, que afegeix que la recerca que ara s’ha engegat pretén determinar quin és el cost per metre cúbic dels diferents sistemes existents per reduir aquesta contaminació de l’aigua. Un dels estudiants farà la recopilació de la informació, mentre que l’altre s’encarregarà del treball de camp perquè visitarà els municipis catalans per conèixer els diferents tractaments de nitrats. Els dos són estudiants de màster; en el cas de la UdG, del màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua.

Tot i que Munné subratlla que la solució definitiva és que els agricultors apliquin menys nitrats, remarca: «Des de l’ACA estem treballant per minimitzar-ne els efectes». Actualment, un dels sistemes que es fa servir és «in situ», ja que es capta l’aigua contaminada a la qual posteriorment s’extreuen els nitrats amb la utilització de tecnologia.Un altre mètode és «in situ» perquè s’injecten al sbl uns microorganismes que serveixen per evitar que més endavant l’aigua quedi contaminada de nitrats. El sistema «in situ» es troba en una fase més experimental, mentre que el mètode «ex situ» ja es fa servir a diversos llocs.

Munné explica que un dels objectius d’aquesta recerca -que es preveu que duri sis mesos- és que l’estudi final faciliti la presa de decisions. «En un futur, quan els ajuntaments ens demanin subvencions per tractar els nitrats, tindrem un criteri per determinar quin és el millor mètode -coneixent el seu cost per metre cúbic- en funció de les condicions de cada població», conclou el cap de departament de l’ACA, que subratlla que s’han de valorar els diferents sistemes tenint en compte, entre altres factors, el tipus de sòl dels municipis.

FONT: Diari de Girona

El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona s’ha convertit en un motor de la recerca i la formació a l’entorn del món de la tecnologia dron. Fa uns vuit mesos, va impulsar la creació d’un laboratori de drons, el primer d’aquestes característiques a Catalunya i un dels primers a tot l’Estat, que dirigeix en l’àmbit tècnic Jordi Guerrero, un empresari i emprenedor que fa més de quatre anys que es dedica a aquesta tecnologia, temps durant el qual, entre altres coses, ha fundat dues start-ups en aquest àmbit.

El laboratori de drons gironí no només vol aprofundir en la investigació en aquest camp i en la formació de personal tècnic, sinó que té la voluntat d’esdevenir un punt de confluència entre els sectors públic i privat per impulsar una tecnologia que cada cop està més en auge i que es preveu que facturi 15.000 milions d’euros anuals i que hagi creat 250.000 nous llocs de treball d’aquí al 2050.

De moment, el laboratori ja ha aconseguit incorporar com a patrons les empreses privades Medplaya i Roberlo i ja ha tancat la contractació i execució de dos projectes. Les perspectives són bones: ja hi ha diversos projectes més emparaulats amb vista al 2017 i n’hi ha que ja s’han presentat en l’àmbit europeu.

El laboratori té un espai interior privilegiat. Una nau de 400 metres quadrats i 12 metres d’altura que permet als futurs pilots entrenar-se indoor, atès que la legislació no els permet fer-ho a l’aire lliure. A hores d’ara, la legislació només permet certificar pilots de drons a les anomenades ATO, les “autoescoles de vol”, un fet paradoxal si es té en compte que són els operadors aeris els que millor coneixen el funcionament i la manipulació dels aparells.

Al centre gironí, que està en via d’obtenir la certificació d’operador aeri, treballen amb drons professionals de fins a 25 quilos de pes i amb una autonomia de vol circumscrita als 120 metres d’altura, que és la màxima permesa per la normativa vigent.

LA FRASE “Abans t’atropellarà un cotxe que no et caurà un dron al cap” Jordi Guerrero DIRECTOR TÈCNIC DEL LABORATORI DE DRONS DEL PARC CIENTÍFIC
El Parc Científic de la UdG ha fomentat la creació del laboratori, segons explica Guerrero, per “resoldre la mancança de serveis que té el sector i per desenvolupar la tecnologia en àmbits que van més enllà de l’ús de drons per a la creació de vídeos”.

Els usos de la tecnologia dron són diversos, perquè, tal com explica Guerrero: “Els drons es poden fer servir per transportar paquets d’una nau industrial a una altra, però també tenen aplicacions en l’àmbit de la seguretat i fins i tot en l’agrari, atès que es poden fer servir per detectar problemes en collites, entre altres coses.” El cost és a l’abast, ja que molts projectes es mouen a l’entorn d’una despesa de 2.000 euros. L’import només s’enfila en el cas de certes aplicacions industrials.

“El sector no és una broma”

El Parc Científic i Tecnològic de la UdG ofereix, avui i demà, el primer curs d’introducció a la tecnologia dels drons, el primer que impartiran professionals a les comarques de Girona.

Durant el curs, organitzat conjuntament pel Parc Científic de la UdG i la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Futur, s’oferiran nocions bàsiques de la tecnologia dron i es farà una explicació sobre la normativa específica que regeix l’ús d’aquesta mena d’aparells. “Explicarem als participants que si en qualsevol plaça del país fan volar un dron s’exposen a rebre una multa considerable, que pot arribar fins als 250.000 euros.” “El sector no és una broma”, rebla Jordi Guerrero, tot i que ell mateix manifesta que els regals d’aquest Nadal han estat drons de totes les mides.

El curs té una durada total de sis hores i s’hi presentaran equips de diverses gammes tecnològiques.

FONT: El PuntAvui

Bona acollida en el primer curs en Tecnologia dels Drons del ParcUdG

El Parc Científic i Tecnològic de la UdG va impartir els passats  14 i 15 de març el primer curs d’introducció a la tecnologia dels drons.

Aquest curs, organitzat conjuntament pel Parc Científic de la UdG i la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Futur, el primer d’aquestes característiques a les comarques de Girona, va reunir una quinzena d’assistents interessats en aquesta nova tecnologia que obre un nou ventall de possibilitats i aplicacions en molts camps.

Per a poder fer més fàcil l’entrada en aquest món, el alumnes van comptar amb les explicacions de Jordi Guerrero, Director Tècnic del Laboratori de Drons del ParcUdG, que va oferir les nocions bàsiques de la tecnologia dron i així com de la restrictiva normativa específica que regeix l’ús d’aquesta mena d’aparells. Llegir més…

Durant la 22 edició del Saló Internacional de l’Aigua i del Reg (Smagua), que es va celebrar els dies 8 i 10 de març a les instal·lacions de la Fira de Saragossa, va tenir lloc la presentació de dues iniciatives de caràcter internacional molt innovadores en matèria de ús eficient de l’aigua i energia: una d’elles en col·laboració amb el Govern de Perú i una altra emmarcada en el marc del projecte europeu WE @ EU (Water Efficiency European Urban Areas).

Tots dos tallers, que es van donar a conèixer de la mà del clúster Zinnae i d’inscripció gratuïta, formen part d’un esdeveniment únic de dos dies en què es va reunir empreses, institucions i administracions públiques relacionades amb el cicle integral de l’aigua i on es va buscar impulsar la generació del coneixement i el foment de R+d + i en relació a la gestió eficient de l’aigua.

A més de les empreses i les administracions públiques participants, com són l’Institut Aragonès de l’Aigua, l’Ajuntament de l’Almunia i la Comarca de la Foia d’Osca, la jornada va comptar amb la presència del Catalan Water Partnership i dels presidents de les comunitats de regants de l’Alt Aragó i del Canal Imperial, que van analitzar la forma de traslladar l’impuls de la innovació en el medi urbà cap a l’àmbit rural.

Una nova recerca ha trobat una manera per tal de predir millor els efectes químics en els sistemes biològics que podrien reduir la necessitat d’experimentar amb animals.

Els compostos químics produeixen els seus efectes en l’organisme mitjançant la seva interactuació amb un o més receptors o “dianes” moleculars. Aquestes interaccions desencadenen una sèrie de mecanismes biològics que potencialment podrien al seu torn resultar efectes adversos per a la salut. Els científics estan tractant de retratar aquesta cascada d’efectes en models coneguts com a Ruta de Resultats Adversos (de l’anglès “Adverse Outcome Pathways”, AOPs). La idea és que, en el futur, aquests models podrien ajudar a predir els efectes potencials de milers de compostos químics sense necessitat d’experimentar amb animals. No obstant això, actualment l’aplicació dels AOPs a nivell de presa de decisions és encara limitada.

El nou estudi, realitzat per científics de la Universitat de Brunel, de Londres, i AstraZeneca, en col·laboració amb l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), suposa un pas endavant en la validació d’aquests models, ja que permet incloure aspectes mesurables, i no purament qualitatius, que no s’havien considerat fins ara. Això podria tenir implicacions no només a l’hora de reduir els assajos amb animals, sinó també a l’hora de desenvolupar millors assajos in vitro, ja que inclou una perspectiva cinètica.

Els investigadors d’aquest treball han estudiat els efectes d’un fàrmac antiinflamatori en els peixos per desenvolupar la primera xarxa AOP quantitativa, basada en concentracions plasmàtiques d’aquest compost químic. L’estudi va demostrar que factors com la capacitat dels productes químics per incorporar-se i distribuir-se en l’organisme, la seva potència i la seva interacció simultània amb múltiples receptors juguen un paper crític en la capacitat predictiva dels AOPs.

El doctor Luigi Margiotta-Casaluci, investigador de la Universitat de Brunel i principal autor d’aquest estudi, afirma que “els AOPs tenen un gran potencial per recolzar els científics i els organismes reguladors a l’hora de poder avaluar fins a quin punt són segures les substàncies químiques sense necessitat d’utilitzar test en animals per a cadascuna de les substàncies considerades. Esperem que avanços com els assolits en aquest estudi respecte a la integració en el model d’AOPs d’aspectes quantitatius, i no solament qualitatius, puguin ajudar a descobrir tot el potencial d’aquests models per predir la toxicitat química i recolzar la presa de decisions per a un ús més segur dels productes químics”.

L’article “Les dinàmiques d’exposició interna dirigeixen les Rutes de Resultats Adversos dels glucocorticoides sintètics en els peixos” (“Internal exposure dynamics drive the Adverse Outcome Pathways of synthetic glucocorticoids in fish” està publicat per la revista Scientific Reports del grup editorial Nature. Aquest treball de recerca ha estat subvencionat pel “Biotechnology and Biological Sciences Research Council” (BBSRC) i pel programa de recerca AstraZeneca Global Environment.

Sobre AstraZeneca
AstraZeneca és una companyia farmacèutica global i innovadora centrada en el descobriment, desenvolupament i comercialització de medicaments sota prescripció mèdica, principalment per al tractament de malalties cardiovasculars, metabòliques, respiratòries, inflamatòries, autoinmunes, oncològiques, infeccioses i neurològiques. AstraZeneca opera en més de 100 països i els seus medicaments innovadors són usats per milions de pacients a tot el món.

Sobre Brunel University London
La Brunel University London és una universitat internacional que afronta els desafiaments de la societat a través d’una recerca aplicada i innovadora i a través de programes educatius. Fundada el 1966, la universitat té un gran prestigi en moltes disciplines dins de la recerca, al mateix temps que treballa en col·laboració amb la indústria, la qual cosa contribueix a la innovació global i a canvis polítics.

Sobre ICRA
L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), situat a Girona, es va fundar el 2006 com una iniciativa del Govern de Catalunya per a la recerca multidisciplinària de l’aigua. La característica específica d’ICRA és, doncs, l’aglutinació de la majoria de les àrees estratègiques de recerca de l’aigua (química, ecologia, tecnologia de l’aigua, microbiologia, etc.) en un sol institut, la qual cosa permet la integració i l’impuls a una perspectiva mediterrània dels problemes de l’aigua. Les línies de recerca de l’ICRA estan organitzades en tres àrees principals: recursos i ecosistemes, qualitat de l’aigua, i tecnologies i avaluació.

El 22 de març va ser el Dia Mundial de l’Aigua. Una data que al grup LEQUIA celebra amb un concurs de fotografia centrat en la temàtica designada anualment per les Nacions Unides; aquest 2016, “Aigua i Treball”.

Els participants han d’enviar una fotografia per Twitter o Instagram amb el hashtag #WorldWaterDayLEQUIA entre el divendres 4 de març a les 8:00h i el dimarts 22 de març a les 24:00h. En el tuit també cal mencionar el compte@LEQUIA_UdG.

Es valorarà tant la qualitat i originalitat de les fotografies com el fet que reflecteixin els objectius i valors del Dia Mundial de l’Aigua 2016. El guanyador rebrà un premi consistent en 100€ i el llibre “Decisiones en los sistemas de saneamiento: un poco de ayuda”. A més, les webs i xarxes socials del LEQUIA i de la Universitat de Girona difondran una selecció de les millors fotografies rebudes.

El tema del Dia Mundial de l’Aigua 2016: Aigua i Treball

El 1993 l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de març com el primer Dia Mundial de l’Aigua. Vint-i-tres anys després, se celebra a tot el món i cada any es dedica a una temàtica diferent.

 Avui en dia, gairebé la meitat dels treballadors – 1,5 bilions de persones – treballen en sectors relacionats amb l’aigua. És més, pràcticament tots els llocs de treball depenen de manera directa o indirecta de l’aigua i de què aquesta es pugui subministrar de manera segura. No obstant això, els treballadors de  l’àmbit de l’aigua sovint no estan reconeguts o protegits per drets laborals bàsics. El tema del Dia Mundial de l’Aigua 2016 – aigua i treball – vol visualitzar com el fet de disposar d’una quantitat i d’una qualitat d’aigua adequades  pot canviar el mitjà de vida dels treballadors, i inclús transformar societats i economies.

Us convidem, doncs, a participar al concurs i a omplir Twitter i Instagram de fotografies sobre “aigua i treball”! Per inspirar-vos podeu veure el tràiler oficial del Dia Mundial de l’Aigua 2016, visitar la web de les Nacions Unides dedicada a aquesta celebració, o donar un cop d’ull a les fotografies presentades a les edicions 2015 i 2014 del concurs.

Ah, i no us oblideu de llegir les bases!

Fotos de les edicions 2014 i 2015 de concurs al Flickr de la UdG

Foto de la notícia: “When less is much more” d’Èric Pairet (@ericpairet), foto guanyadora de l’edició 2015 del concurs dedicada a “Aigua i Desenvolupament Sostenible”.

FONT: Lequia