Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 10 Feb 2020 Comentaris: 0 Tags:

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) aborda amb el projecte pioner Electron4Water la depuració d’aigües residuals mirant d’abaratir els costos sense fer servir productes químics.

Un projecte que es desenvolupa quan l’ICRA aborda el desè aniversari de la seva seu a Girona alertant de la necessitat d’aconseguir més fons de les administracions per a recerca.

El director de l’ICRA, Damià Barceló, destaca la importància d’aconseguir una bona qualitat de l’aigua, sigui la residual o la potable, que, sens dubte, beneficiarà el nostre entorn.

Aquest treball requereix importants fons per a la recerca: “La darrera gran inversió en recerca es va fer en el període 2010-2011 i en el marc de la subvenció nominativa, que és quan l’ICRA es va poder dotar de l’equipament científic necessari per posar funcionament diverses línies de recerca”, destaca, afegint-hi que “si en cinc anys no hi ha una inversió potent per a la investigació, el país perdrà posicions en l’àmbit internacional”.

Tecnologia pionera

Equip de recerca del projecte Electron4Water

Damià Barceló explica que l’ICRA aposta per la tecnologia puntera i destaca que un d’aquests projectes és l’Electron4Water. Aquest projecte proposa una tecnologia pionera per depurar l’aigua sense recórrer als productes químics fent servir sistemes nanoelectroquímics basats en l’òxid de grafè reduït, que resulta molt econòmic. El grafè és un material que es caracteritza per posseir una alta conductivitat tèrmica i elèctrica i per combinar una alta flexibilitat i lleugeresa amb una duresa extrema.

L’objectiu principal del projecte és desenvolupar reactors compactes i modulars de baix cost, que no siguin químics, capaços d’operar, alimentats de forma autònoma per panells fotovoltaics. Aquests nous sistemes de tractament seran un avenç en un camp en què les tecnologies de tractament d’aigües i aigües residuals són en gran part deficients: eliminació de contaminants persistents, tòxics i carcinògens del cicle de l’aigua.

Jelena Radjenovic, investigadora principal del projecte, que forma part de l’àrea de Tecnologies i Avaluació de l’ICRA, explica que “la recerca actual sobre l’ús d’elèctrodes de grafè modificat se centra en l’emmagatzematge i la conversió de l’energia”.

En aquests usos, les deficiències del grafè en limiten l’eficàcia, però l’Electron4Water vol convertir aquest problema en un avantatge per induir la degradació electrocatalítica i l’electroabsorció de les substàncies contaminants.

Serà la primera vegada que es faci servir un material cobert de grafè per eliminar els contaminants i els patògens de l’aigua.

Sinergies amb la UdG

El rector de la UdG, Quim Salvi, destaca el gran treball que es fa des de l’ICRA i el repte que representa col·laborar més intensament “en benefici mutu i en benefici de la societat, especialment ara quan tots els indicadors ambientals i climàtics ens porten a un futur en què l’aigua i la seva qualitat seran determinants”.

L’ICRA va ser creat per la Generalitat l’octubre del 2006 en el marc del programa de centres de recerca com una fundació privada que té com a patrons el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, la UdG i l’ACA.

FONT: El PuntAvui

L’empresa ABB, en col·laboració amb el Catalan Water Partnership (CWP), va organitzar el passat 27 de novembre el seu primer encontre ABB Smart Water Day per donar a conèixer els reptes, tendències i oportunitats que ofereixen la monitorització i el big data per a la transformació digital de el sector de l’aigua. Obtenir dades que aportin valor, col·laboració i cultura de la innovació, són els principals reptes i oportunitats identificats per a la gestió eficient de l’aigua. Per això, ABB es proposa expandir la digitalització en el sector de l’aigua posant a l’abast de tots els agents i empreses solucions fàcils d’utilitzar i fàcils d’instal·lar.

Reptes, tendències i oportunitats per a la transformació digital de sector de l’aigua

El ABB Smart Water Day va comptar amb la participació de diversos agents rellevants de el sector com Gabriel Anzaldi, director de la unitat de Smart Management Systems de Eurecat; David Serra, director de sistemes d’informació d’Aigües de Mataró; Fernando Valero, cap de R + D + I i control de processos d’ATL; Catalina Balseiro, chief innovation manager a Suez; i Xavier Amores, director de l’CWP. Per part d’ABB, van intervenir Marc Gómez, president i conseller delegat a Espanya; Joan Batxiller, director general de vendes i màrqueting a Espanya; Montserrat Grima, cap de l’negoci de servei de Drives per al sud d’Europa; Javier Figueres, local business line manager Measurements & Analytics; Daniel Gomà, màrqueting manager de Drives; i Oriol Valls, business developer digital solutions d’Electrification. Jaime García Cantero, director de continguts d’El País Retina, va aportar la seva visió de la innovació com a contrapunt.

Els convidats, al costat del equip d’ABB a Espanya, van exposar les seves experiències en matèria de digitalització mitjançant ponències i casos d’ús, coincidint en identificar els principals reptes de el sector per a la gestió eficient de l’aigua: dades de valor, col·laboració i cultura de la innovació .

La importància de les dades

La interpretació de les dades i la seva transformació en informació de valor, la integració dels diferents sistemes de gestió, la col·laboració entre actors, així com la integració de nous agents i models de negoci, la captació de talent en digitalització i el canvi en la cultura corporativa, en un sector històricament prudent, són els principals reptes als quals s’enfronten els agents de sector de l’aigua.

Per David Serra “el valor resideix en afegir i connectar les dades”. Xavier Amores ha assenyalat que aquests “no només aporten a l’optimització, millora de la productivitat i control a temps real dels sistemes, sinó que a més generen oportunitats diverses com nous models de negoci i avantatges competitius”. Fernando Valero va apuntar que “fa 26 anys teníem dades puntuals, després evolucionem a sensors, sistemes SCADA, treballant amb tendències i fulls de càlcul, caient així en la bombolla de la’infoxicación’. Ara apliquem tècniques de machine learning i artificial intelligence per transformar totes les dades en coneixement, amb l’objectiu d’assegurar la qualitat i la continuïtat de l’servei als nostres clients”.

El mètode permet disposar de resultats de cèl·lules viables en menys d’una jornada laboral enfront dels 10 dies de la tècnica de cultiu, cosa que el fa ideal per a:

  • Seguiment d’instal·lacions problemàtiques.
  • Verificació de l’eficàcia de les accions de neteja i desinfecció.
  • Avaluació ràpida de la càrrega de Legionel·la en instal·lacions durant brots.

El mètode permet disposar de resultats de cèl·lules viables en menys d’una jornada laboral

MICROBIALLaboratoris MBL aposta per donar el millor servei i més ràpid al sector agroalimentari i ambiental, motiu pel qual aplica mètodes basats en PCR sense deixar de banda els assajos que donen compliment a la legislació sectorial. A més de Legionel·la per PCR, Laboratoris MBL ha obtingut l’acreditació per a la detecció ràpida de Salmonel·la en aliments, paràmetres microbiològics de potabilitat d’aigua i indicadors de la seguretat alimentària.

L’acreditació obtinguda pel laboratori d’assajos de MICROBIAL avala la idoneïtat dels Kits fabricats per la companyia per a la seva implantació en laboratoris que cerquen una alta productivitat.

Actualment Microbial – Laboratoris MBL treballa per aconseguir l’ampliació de l’abast d’acreditació en assajos de PCR punters de la línia analítica anomenada “Foods forensics” (l’autenticació d’espècies i la detecció d’ADN de porc en aliments HALAL amb límits de detecció de 0,0001%) i de seguretat alimentària (detecció d’E. coli productora de toxines Shiga i la detecció i quantificació de Norovirus i Hepatitis A en aliments i aigua).

Playbrand ha guanyat un concurs per gestionar els serveis de consultoria en màrqueting digital (SEO, SEM, analítica web i xarxes) per als diferents negocis de Barcelona Serveis Municipals, entre els quals destaquen el parc d’atraccions del Tibidabo, l’anella olímpica, el Zoo de Barcelona, el Park Güell o l’aplicació integrada de mobilitat SMOU. Playbrand du a terme aquests serveis en estreta col·laboració amb els product manager de cada àrea. 

Playbrand aferma el seu posicionament en la gestió de marques turístiques

També ha arrencat, aquest mes de gener, amb l’execució dels serveis de consultoria en màrqueting digital (SEM, analítica web i xarxes) i gestió del community management dels canals digitals de “Turisme de Catalunya als mercats estratègics de França, Països baixos i Gran Bretanya. Playbrand es va imposar amb la màxima puntuació tècnica en tres dels lots més competits d’aquesta licitació afermant d’aquesta manera el seu posicionament en la gestió de marques turístiques de primer nivell. 

Aquests darrers contractes se sumen als ja existents amb “Barcelona és molt més” (la marca turística de la Diputació de Barcelona i “Osona Turisme”, aconseguits o prorrogats també durant el 2019. 

Posted by: General 24 Gen 2020 Comentaris: 0 Tags: , ,

La instal·lació de desfibril·ladors (DEAs) automàtics a les comarques gironines ha ajudat a recuperar 66 persones que havien patit una aturada cardíaca fora de l’hospital, segons dades de Dipsalut, òrgan impulsor del programa Girona, territori cardioprotegit, que des del 2011 ha instal·lat dispositius fixos i mòbils als municipis de la demarcació i en presta de lliures a diverses entitats de forma puntual. «Aquestes dades són molt positives i demostren que el projecte, que finalitza aquest any, ha sigut tot un èxit», explica el doctor Ramon Brugada, director científic del programa.

Els municipis que encapçalen la llista amb més persones reanimades per

Catalan_AED

Desfibril·ladors externs automàtics (DEA).

l’aparell són Girona, Lloret de Mar i St. Feliu de Guíxols, amb sis casos cadascun. Seguidament hi ha Blanes, amb cinc casos, i Llagostera i Pals, amb quatre. En relació amb les comarques, el Baix Empordà és la que té més casos, amb 21, seguida de la Selva, amb 14; el Gironès, amb 13; l’Alt Empordà, amb 11; la Garrotxa, amb 3, i el Pla de l’Estany i el Ripollès, amb 2. «La distribució dels DEAs s’ha anat implantant de manera equitativa. Al principi ens vam plantejar que n’hi hagués un per 1.500 habitants i actualment n’hi ha un per 1.000», explica Brugada.

Cal tenir present que els aparells s’han fet servir 553 vegades al llarg d’aquests gairebé nou anys i d’aquests usos només 66 han finalitzat amb èxit. «Això és degut a dos motius: d’una banda, a intents fallits de fer servir l’aparell per atendre persones que realment no estaven patint una aturada cardíaca, sinó alguna altra patologia com un ictus; i d’altra banda, la resta de casos sí que han patit una aturada però es va arribar massa tard», explica Brugada.

Quant a distribució d’edats en els usos, dels 445 casos que se’n coneixen dades, la més predominant és la franja de 71 a 80 anys a causa de malalties coronàries, majoritàriament. «Aquesta patologia és la causa d’un 80% de morts per atac de cor i el 20% restant correspon a joves que han patit una mort sobtada», matisa Brugada, que està duent a terme un estudi que analitza la vinculació d’aquests darrers casos amb la genètica. Quant a sexes, hi ha bastants més homes que dones que han sigut atesos.

Finalment, Brugada destaca que un dels avenços més importants del programa Girona, territori cardioprotegit, va tenir lloc a partir del canvi de llei –el 2012–que va permetre que tothom pogués fer ús dels desfibril·ladors, sense haver de tenir cap formació. «Els aparells són automàtics i fàcils de fer servir, el reglament d’abans era absurd», indica.

Cas recent a Salt


Deu dels casos reanimats pels DEAs es van produir l’any passat: dos a Girona i a Salt i un a Colera, Pals, Castell-Platja d’Aro, l’Escala, Banyoles, Sils i Sant Feliu de Guíxols. Un dels més recents és el protagonitzat per Xevi Santiago, 44 anys, el desembre passat, al pavelló municipal de Salt.

Santiago estava arbitrant un partit de bàsquet de categories infantils del Torneig Vila de Salt -de forma voluntària-, quan de sobte es va desmaiar i va caure a terra. «Vaig caure i em vaig aixecar però a la segona caiguda ja vaig perdre la consciència», explica.

En aquell moment, gran part del públic es va mobilitzar, van trucar al 112 i van anar a buscar el desfibril·lador fix que hi ha a fora del pavelló. A partir d’aquí, van anar seguint els passos que la mateixa màquina marca. Tot seguit el van traslladar al Trueta i hi va estar ingressat durant deu dies. «Sempre he tingut la pressió alta però mai havia tingut problemes al cor. Amb la malaltia arterial coronària hauré de medicar-me i portar una vida sana però agrairé sempre el que van fer per mi. Gràcies al DEA he tornat a néixer», afirma.

Posted by: General 10 Gen 2020 Comentaris: 0 Tags: , , , ,

L’ Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE) ha signat un conveni de col·laboració amb Telefónica per posar en marxa una xarxa privada i independent de blockchain mitjançant la qual oferir un accés ràpid i segur a aquesta tecnologia a les més de 8000 empreses i entitats ubicades als 52 parcs científics i tecnològics operatius membres de l’Associació.

La signatura de l’conveni entre APTE i Telefónica marca una nova fita en el suport i compromís dels parcs científics i tecnològics amb el desenvolupament científic i tecnològic, la transformació digital i en definitiva a el desenvolupament econòmic del nostre país. Aquest acord suposa la creació d’una xarxa privada i independent de blockchain, anomenada BLOCKPCT, construïda sota la tecnologia pròpia de telefònica anomenada TrustOS, i en la qual els parcs científics i tecnològics co ntrolan els nodes de la mateixa .

8000 empreses podran fer ús d’aquesta tecnologia

Mitjançant aquesta xarxa es donarà accés gratuït a les més de 8000 empreses i entitats ubicades als parcs científics i tecnològics espanyols perquè durant 3 mesos provin les diferents aplicacions que la xarxa els proporciona , així com els dos casos d’ús que ja van a estar desplegats a la mateixa, relacionats amb la identitat digital innovadores de les entitats i la tokenització de l’activitat.

I és que per a realitzar activitats en aquesta xarxa, les empreses no tenen per què tenir grans coneixements d’aquesta tecnologia , ni fer cap tipus d’inversió, ja que la mateixa xarxa els proporcionarà un entorn amigable, a més de fiable, en el qual les empreses i entitats podran provar de forma senzilla en quines activitats concretes del seu treball diari poden aplicar els següents mòduls de TrustOS :

  • TRACK : permet realitzar la traçabilitat dels actius digitals en blockchain.
  • TOKEN : ajuda a crear i gestionar valor transferible per construir nous mercats o desenvolupar estratègies de gamificació.
  • TRUST: possibilita còpies de la informació de la xarxa privada de blockchain a la pública per proporcionar més transparència a l’activitat.
  • SETTLE: facilita operacions com ara la conciliació financera de diverses entitats.

Després de la signatura de l’conveni i amb l’objectiu d’explicar a les empreses i entitats dels parcs científics i tecnològics espanyols com poden treballar en aquesta xarxa i animar-les a que comencin a utilitzar-la des del primer moment en què la xarxa estigui ja operativa, la qual qual serà per a finals de gener , APTE ha organitzat juntament amb Telefónica una sèrie de tallers presencials que tindran lloc properament a Valladolid, Màlaga, Madrid i Bilbao .

Així mateix, APTE també utilitzarà la seva aula de formació digital APTEFORMA per organitzar webinars dirigits a les empreses i entitats dels parcs, en els quals se’ls va a explicar exemples concrets d’activitats que poden fer a la xarxa d’blockchain i se’ls presentarà cadascun dels mòduls de TrustOS que, a manera d’assistents virtuals, els guiaran en el desenvolupament de proves de concepte de les seves pròpies aplicacions en blockchain.

“De la mateixa manera que va ocórrer a principis dels anys 90 quan els parcs científics i tecnològics eren els únics llocs on les empreses podien accedir a internet d’alta velocitat, ara els parcs científics i tecnològics seran els primers a oferir a les seves empreses i entitats accés ràpid a blockchain, oferint així un nou valor pel simple fet d’ubicar-se en un parc”, ha explicat Felipe Romera, president d’APTE, durant la signatura de l’conveni.

Per part de Telefónica, la seva consellera delegada, María Jesús Almazor ha estat la persona que ha signat el conveni amb APTE, que ha expressat que: “gràcies a aquest conveni que acabem de signar, les empreses allotjades en aquests parcs científics i tecnològics podran beneficiar dels avantatges de la tecnologia de blockchain sense haver de enfrontar-se a la complexitat inherent de la mateixa o haver de dedicar recursos a adquirir el coneixement necessari per treure-li partit “.

Posted by: General 18 Des 2019 Comentaris: 0

El dispositiu que permet controlar remotament les existències de les explotacions agrícoles

El dispositiu que permet controlar remotament les existències de les explotacions agrícoles

Controlar remotament el nivell de pinso que hi ha en una sitja d’una explotació ramadera és possible gràcies a Insylo. Amb aquesta tecnologia, l’empresa instal·lada al Parc Científic de Girona dissenya uns sensors que permeten l’optimització de la cadena de subministrament de pinsos mitjançant el monitoratge de les sitges de les explotacions i la provisió de serveis intel·ligents en el núvol per a la col·laboració entre grangers i distribuïdors de pinso. Tan fàcil com conèixer els nivells a través d’una aplicació mòbil.

L’ start-up es va fundar el maig del 2013, i en uns inicis l’objectiu era desenvolupar projectes de la Internet de les Coses (IOT) és a dir, la connexió digital de fets quotidians Aviat, però, explica el fundador i CEO d’Insylo, Jaume Gelada, «vam apostar per desenvolupar una plataforma online per a la gestió remota dels inventaris de productes sòlids a granel emmagatzemats a sitges o contenidors». «La idea va sorgir perquè vam fer alguns projectes per a grans fabricants de pinso per optimitzar rutes de distribució a les granges i ens vam adonar que no disposaven de cap tecnologia fiable i assequible per monitoritzar els inventaris de les sitges», afegeix.

La tecnologia d’Insylo ha fet possible un producte que la indústria ramadera i de la construcció feia temps que demanava. La clau, explica Gelada, «és la producció d’un sensor eficient, econòmic i fàcil d’instal·lar perquè hi ha explotacions que tenen milers de sitges, i per tant, si el producte no és barat, és impossible que el puguin aplicar». El funcionament és molt senzill, ja que Insylo permet compartir la informació del nivell de les existències dels clients i processar automàticament les ordres de reposició. «Amb aquesta tecnologia, el que abans es feia manualment i suposava invertir-hi més temps, ara és possible remotament. Hem introduït la innovació en sectors molt tradicionals», assenyala el fundador de l’empresa.

Amb Insylo, des d’un telèfon mòbil es coneixen els nivells de productes que hi ha a la sitja i avisa quan les seves existències estan baixes. A banda, també permet estalviar, segons Gelada, 500 euros per sitja a l’any, reduint la mà d’obra i les despeses de transport. Mediambientalment també és una tecnologia pionera, ja que redueix les emissions de diòxid de carboni del transport fins a un 25 per cent.


El sensor d’Insylo és únic al mercat i la companyia disposa d’una patent internacional. Actualment l’ start-up gironina està formada per un equip d’11 persones i té clients a diversos països europeus, a l’Aràbia Saudita i a Mèxic, on gestionen milers de sitges. Gelada explica que «tenim més clients internacionals que nacionals. Això és degut al món globalitzat on vivim. Nosaltres ens vam donar a conèixer a àmbits europeus i per fòrums d’innovació, on ens hem fet visibles. Avui en dia, les noves tecnologies ens faciliten la connexió i la recerca de clients, i és tan fàcil gestionar un client de Catalunya com un de fora. Fins i tot ens ha vingut a preguntar pel sistema una empresa de Tailàndia».

Per a Insylo, la clau de l’èxit del seu producte ha estat apostar fortament per la innovació i el desenvolupament tecnològic. «Les petites empreses tenim més complicat aplicar les noves tecnologies, perquè no tenim tants recursos com les empreses grans. Nosaltres hi hem apostat des de l’inici. El desenvolupament final del producte ens ha portat tres anys d’investigació, però ha donat el seu fruit», explica, tot afegint que el més complicat és «fer entendre a les petites empreses els beneficis que els pot suposar invertir en noves tecnologies. Cal conscienciació».

FONT: Diari de Girona


Millorar la qualitat de vida de les persones en risc d’exclusió social. Aquest és el gran objectiu de Plataforma Educativa, una xarxa formada per vuit organitzacions d’economia social que el 28 de desembre celebrarà el vint-i-cinquè aniversari i ha decidit commemorar-lo amb l’edició del Plataforma EducativaCalidoscopi d’afectes, dirigit per Gerard Bagué, periodista del Comarques Gironines, amb música d’Eduard Canimas. El documental, produït per Tururut Art Infogràfic i muntat per Aida Velázquez, s’estrenarà el dia 17, a les sis de la tarda, als cinemes Ocine de Girona, la ciutat on va néixer l’Associació Plataforma Educativa 3 Esses, l’embrió d’una xarxa que actualment aplega més de 800 professionals i també és present a Barcelona i a les Terres de l’Ebre.

La singularitat del naixement de l’associació queda ben reflectida al documental, que dura 80 minuts i ressegueix amb una gran llibertat creativa la tasca feta durant aquest primer quart de segle. En una de les primeres escenes, per exemple, uns quants fundadors de Plataforma Educativa xerren distesament a la terrassa d’un bar mentre recorden aquells inicis. L’externalització que va fer el Consell Comarcal del Gironès de tres comunitats per a infants tutelats (avui centres residencials d’acció educativa, CRAE) que tenia a Girona -Segre, Sobrequés i Salt-El Tarlà- va provocar que el personal educatiu i de servei que treballava en aquests centres creés una entitat per participar en el concurs per gestionar-les.

El documental de Gerard Bagué mostra la tasca d’aquestes entitats

Emprenedoria al segle passat

“Volíem vetllar per la continuïtat de referents educatius en l’atenció als infants. Vam fer el que ara se’n diu emprenedoria ”, destaca una de les educadores. Vuit anys després de la seva creació, la Plataforma Educativa 3 Esses es va transformar en la Fundació Plataforma Educativa, una de les vuit entitats que, després d’una sèrie de transformacions, integren la xarxa que d’aquí uns dies celebrarà el primer quart de segle de trajectòria en l’àmbit social. La resta són les fundacions Astres, Resilis, Gentis, Infància i Família, Utopia – Bicicletes sense Fronteres i les empreses d’inserció Eina Activa i Idària. Les vuit organitzacions optimitzen els avantatges d’innovar i treballar de manera conjunta en benefici d’un ampli ventall de col·lectius amb necessitats específiques. Les tasques que desenvolupen són molt variades: atendre persones amb discapacitat intel·lectual, garantir el dret dels infants a tenir una família i una llar per créixer, defensar els drets humans, integrar i formar sociolaboralment persones en risc d’exclusió social… La seva estructura permet a Plataforma Educativa incidir en aspectes transversals i facilita la gestió dels recursos.

El documental dirigit per Gerard Bagué s’allunya de l’ortodòxia i defuig l’estètica dels espots publicitaris per centrar-se en les persones i en les seves vivències. La càmera s’endinsa en la quotidianitat dels protagonistes i mostra sense cap mena de filtre diàlegs o monòlegs que tenen en comú l’exposició d’afers personals, de vegades quasi íntims. “Ens han explicat coses molt potents. Quan fas un documental sempre és una aventura, no saps mai com anirà, però tothom ens ha obert el cor i dels seus casos personals se’n poden treure aprenentatges universals”, diu Bagué, que ha dedicat un any a aquest projecte.

Moments emotius

Calidoscopi d’afectes analitza fenòmens com l’arribada de noies magribines que fugen del masclisme als seus països, el treball dels disminuïts psíquics a les empreses, les acollides, els centres de menors, les àvies que aprenen informàtica i la sempre complicada tasca dels educadors socials. Hi abunden els moments emotius, entre els quals destaquen unes quantes abraçades que ajuden a justificar el títol del documental. És el cas de l’escena en què Carlos Rigoberto celebra l’aniversari amb la mare biològica i l’adoptiva: tots tres expliquen com han viscut el procés i les seves confidències els permeten posar-se en la pell dels altres; o també de la trobada entre l’Esperanza i la seva antiga educadora, que li recorda que era molt rebel i sovint li havien hagut de practicar contencions. Són imatges plenes de tendresa i sentiments, la constatació més clara que el més important sempre són les persones.

Dos disminuïts psíquics -l’un disfressat de Spiderman i l’altre de Batman- s’enfronten en l’assaig d’una obra teatral en què tots els actors acaben ballant al ritme de Hit the road Jack versionat per Ray Charles. Dues monges del Cor de Maria recorden trapelleries dels infants de la comunitat Sobrequés i la sorpresa i alegria que experimentaven fent cagar el tió per primer cop. Dues noies queden tancades en un ascensor i ho aprofiten per asseure’s a terra. Una li explica a l’altra que quan vivia al Marroc havia de llevar-se a les quatre de la matinada per anar a treballar al camp d’amagat del seu pare. Només són tres mostres de les temàtiques tractades al documental, que també inclou unes quantes imatges d’arxiu, com ara una visita de TV3 al Centre Ocupacional de Santa Coloma de Farners o la participació de l’educador David Ruiz en un concurs de la mateixa cadena de televisió en què va aconseguir prou diners per adquirir una furgoneta per a l’Associació Plataforma Educativa 3 Esses.

Sense límits

L’objectiu sempre és el mateix: ajudar. “La formació és el puntal de la inserció laboral. Ara que t’has demostrat a tu mateixa que pots fer-ho no et posis límits”, li diu una educadora a una dona russa que, després de quinze anys al nostre país, s’ha decidit a homologar-hi el seu títol de microbiologia. “Les experiències dels protagonistes probablement donarien per fer un documental de cadascun d’ells”, diu Òscar Gómez, responsable de Tururut Art Infogràfic. Calidoscopi d’afectes també es fixa en les relacions entre educadors i usuaris i en les anècdotes que provoca el pas del temps. Alguns usuaris, per exemple, porten més de vint anys en diferents àmbits d’assistència.

L’experiència de Canimas

El documental té tanta coherència que fins i tot la participació d’Eduard Canimas, que ha compost dues cançons expressament per a aquest projecte, és lògica, ja que el músic gironí havia treballat anys enrere a Plataforma Educativa. “Sovint havia d’anar a buscar un quants nois a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Girona per dur-los al centre d’acollida de Mas Garriga a Juià”, recorda Canimas. “Quan el semàfor es posava vermell, alguns d’ells ho aprofitaven per escapar-se del taxi, però molts arribaven a la casa perquè ja en tenien ganes”, afegeix. Una de les cançons del documental -en què parla dels elements i diu que el vent, el foc i l’aigua no tenen fronteres i van d’aquí cap allà- s’inspira en aquelles experiències. “En una ocasió vaig haver de dur un nen de tres anys que plorava molt perquè l’havien separat de la mare. La seva vulnerabilitat, el seu desemparament, em van arribar molt endins”, confessa.

La cooperativa Som Energia, amb seu a Girona ha inaugurat una planta fotovolcaica a La Florida (Lora del Río, Sevilla), finançada gràcies a les aportacions de més de 1.600 persones sòcies que van participar en l’última emissió d’aportacions voluntàries al capital social de Som Energia. La inversió, de 1.025.000 euros, ha permès la construcció, la tramitació dels permisos i la posada en marxa de la planta.

Expansió de l’energia renovable

La planta té una potència d’1,5 MW i permetrà un estalvi d’emissions de 834.600 kg de CO2.

La planta de La Florida té una potència d’1,5 megawatts (MW), que permet una producció estimada de 2.600 MW/hora anuals, l’equivalent a l’ús anual d’electricitat d’unes 1.000 llars. Es tracta d’una de les plantes més grans en l’àmbit productiu de Som Energia, juntament amb la d’Alcolea i la de La Matallana.

La representant de Som Energia, Nuri Palmada, explica que «la posada en funcionament d’aquesta planta és un exemple més que la ciutadania pot estar al centre de la transició energètica, i pot decidir, impulsar i construir plantes». «Davant les macroplantes, propietat de grans empreses i corporacions, la ciutadania pot produir la seva pròpia energia. La Florida és una demostració més que la ciutadania pot estar al centre de la transició energètica, que no té per què estar sempre en mans dels mateixos».

La nova instal·lació permetrà un estalvi d’emissions de 834.000 quilos de CO2. Es va començar a construir el febrer d’aquest any i les obres van acabar a principis de maig. De tota manera, la posada en marxa d’aquesta planta no s’ha pogut fer fins ara perquè quedava pendent la connexió de la xarxa elèctrica de distribució.

La de La Florida és la segona planta finançada amb l’última emissió d’aportacions voluntàries al capital social, darrere de les plantes de La Matallana, també a Lora del Río, Sevilla, que va entrar en funcionament fa un any.

Expansió de l’energia renovable

Amb els cinc milions d’euros que van aportar les persones sòcies, també s’ha finançat la planta de Tahal, a Almeria. La seva construcció es va fer en només tres mesos i va acabar-se a finals de 2018. No obstant això, encara no ha començat a funcionar, ja que porta més d’un any a l’espera de tràmits i permisos burocràtics. Aquest és el 14è projecte de producció de renovables que la cooperativa gironina posa en funcionament. Se suma així a les altres plantes fotovoltaiques, la central elèctrica i la de biogàs, i permet que l’electricitat produïda per Som Energia passi a 17 GWh. Això representa un augment del 4 al 5% del total comercialitzat anualment. Pel que fa a la potència significa arribar a 9,52 MW, un pas més en la direcció d’apropar la producció pròpia al 100% de l’energia que comercialitza la cooperativa.

Actualment Som Energia està treballant a la planta de la Serra, a Anglesola (Lleida), que forma part del projecte Generation kWh, i que encara està oberta a les aportacions que poden fer els socis.

Model 100% renovable

Som Energia és una cooperativa de comercialització i producció d’energia verda sense ànim de lucre. Va néixer el 2010 amb el propòsit de canviar el model actual energètic cap a un model 100% renovable i democràtic. Actualment compta amb 62.000 persones sòcies i amb més de 107.000 con-tractes de subministrament elèctric a la Península, Balears i Canàries.

La seva base de socis és de particulars, però que també compta amb 1.500 empreses, 250 cooperatives, 460 associacions i fundacions, mig centenar de comunitats de veïns i gairebé un centenar d’administracions públiques, que en conjunt, suposen 7.200 contractes d’electricitat. Actualment, la companyia, ubicada al Parc Científic i Tecnològic de Girona té una plantilla de 75 treballadors.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General, General, General 04 Des 2019 Comentaris: 0

Experts en ciberseguretat alerten que el 60% de les pimes que pateixen atacs informàtics es veuen obligades a tancar.

Una pime (petita o mitjana empresa) té molts números de ser atacada per una organització criminal a través de la xarxa. És igual que els seus responsables pensin que la seva companyia és insignificant per cridar l’atenció dels hackers, i que en tot cas són les grans corporacions les que haurien de vigilar. Els ciberdelinqüents prefereixen colar-se a llocs amb pocs recursos però indefensos que escalar les grans muralles que protegeixen l’or d’una multinacional. I els seus efectes solen ser devastadors.

Bruno Pérez, pèrit judicial informàtic forense

La idea pot sonar catastrofista però ahir diversos experts la van posar de relleu durant la jornada Ciberseguretat, pimes en risc, que Diari de Girona va organitzar a l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic. El títol de la jornada ho sintetitza tot. «Pimes en risc». Aquest és el missatge d’alarma que van llançar els ponents. Les petites i mitjanes empreses són el blanc preferit dels cibercriminals precisament perquè moltes d’elles no estan ben protegides, i això passa per dos motius. Primer, perquè no tenen recursos per invertir en una bona defensa dels seus sistemes. I segon i més important, perquè no tenen la consciència d’estar a la diana dels seus atacants.


6,2 dies de bloqueig

El responsable de la Unitat Central de Delictes Informàtics dels Mossos d’Esquadra, Albert Álvarez, va il·lustrar amb un grapat d’estadístiques a les prop de 150 persones que omplien l’auditori Manel Xifra Boada del Parc: prop del 60% de pimes es veuen obligades a tancar a Espanya després de patir un atac.

Aquests suposen el bloqueig dels sistemes informàtics per una mitjana de 6,2 dies a canvi d’un rescat, amb la qual cosa moltes companyies no poden permetre’s el luxe de tenir paralitzats els ordinadors i la xarxa tant de temps. La xifra de diners que exigeixen els atacants sol variar; n’hi ha que en demanen 35.000 euros, n’hi ha que més de 300.000. Inassumible per la majoria de petites empreses.

Luis Hidalgo, membre del departament de Relacions Institucionals de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), va explicar que, en el cas del «segrest» d’un sistema per part d’un grup de hackers (anomenat ransomware) el més recomanable és no pagar el rescat, tot i que això a vegades pot suposar un cop econòmic molt dur per a l’atacat.

Prendre responsabilitat

Els experts van coincidir a remarcar que la major part de ciberdelinqüents estan organitzats i ataquen des de l’estranger. És, tal com va destacar el pèrit judicial informàtic forense Bruno Pérez, «un problema global amb lleis locals, on tothom és l’objectiu; i les pimes juguen a la lliga mundial (en el sentit que poden ser un objectiu des de qualsevol part del planeta)».

En aquest sentit, Pérez recomana que les empreses agafin «responsabilitat» i prenguin mesures a l’abast de les seves possibilitats per prevenir atacs. «La ciberseguretat és com una ceba: són capes que has d’anar protegint una a una, i totes són importants».

El director tecnològic de la firma Brontobyte Cloud Josep Guasch va recomanar fer «còpies de còpies» de seguretat fins i tot fora de l’abast del client amb l’objectiu de protegir la informació.

Per la seva banda, el responsable de riscos cibernètics d’Hiscox, Alan Abreu, va destacar que en les pimes hi manca una certa «percepció del risc», i que també hi falta formació als treballadors, una assignatura pendent que resulta vital tenint en compte que és nou vegades més probable patir un ciberatac que un robatori físic.



Noel Alimentària: La defensa cibernètica del grup carni de Sant Joan les Fonts

Una empresa amb més de 1.100 treballadors, que mata 10.000 porcs al dia i que el 2018 va facturar 277 milions d’euros no és precisament una pime. Però Noel Alimentària és una empresa d’arrel local que es va crear fa 80 anys i que ha anat creixent amb el pas del temps. En els darrers anys el seu èxit ha anat acompanyat de nous reptes que l’han obligat a millorar la seva seguretat integral. Segons va detallar el seu director de Sistemes de la Informació i TIC, Joan Puigdemont, han engegat un projecte de tres anys per enfortir el seu sistema immunològic informàtic de possibles atacs d’organitzacions criminals. Un dels punts clau per convèncer la direcció de la necessitat d’invertir en ciberseguretat va ser a través del «hacking ètic», és a dir, burlar els sistemes informàtics amb l’objectiu de detectar i mostrar els punts vulnerables del sistema d’una empresa. També han invertit en auditories de seguretat i en formació dels treballadors fent proves de phishing (un tipus d’estafa) i rebentant contrassenyes per posar-los a prova i calibrar el seu grau de preparació. El pla de seguretat també inclou encriptacions a tots els nivells i còpies de seguretat fora del sistema.


Els errors humans són la porta d’entrada per on es produeixen els atacs informàtics

Els descuits, la despreocupació, les errades i els malentesos són un caldo de cultiu ideal per permetre un atac cibernètic. Si més no, la seva gran porta d’entrada. El president de la patronal gironina d’empreses tecnològiques Aenteg, David Martí, lamenta que «les principals errades en seguretat som nosaltres mateixos. La nostra tendència a anar ràpid i el desconeixement d’una nova tecnologia sovint fa que tinguem un ús adolescent i acrític de les eines tecnològiques». En la mateixa línia se situa el pèrit judicial informàtic forense Bruno Pérez quan afirma que «hi ha un nivell d’ignorància tecnològica brutal, i d’això s’aprofiten els cibercriminals». Pérez recorda com fa anys per fer anar un ordinador la gent feia cursos però ara ningú es forma a l’hora de fer anar tota la tecnologia que ens envolta. «Ara ens trobem un pendrive abandonat i el posem a l’ordinador per veure què hi ha, i ja ens han entrat. O cliquem a un link que ens han enviat, i ja els tenim dins». El responsable de riscos cibernètics d’Hiscox, Alan Abreu, va fer la següent reflexió: «Una empresa té una pòlissa contra incendis perquè és un risc tangible», però afegeix que no fa el mateix amb la ciberseguretat perquè la veu com a risc intangible.