Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 05 Jun 2019 Comentaris: 0

Les aigües de molts dels rius que transcorren prop de les grans ciutats del món contenen quantitats d’antibiòtics que superen fins a 300 vegades els nivells considerats “segurs” pels experts, segons un estudi liderat per investigadors de la Universitat de York (Regne Unit) , presentat de manera preliminar en la conferència anual de la Societat de Toxicologia Ambiental i Química que se celebra a Hèlsinki (Finlàndia).

A més dels possibles danys a la fauna i el medi ambient en general, la presència d’antibiòtics com ciprofloxacina, trimetoprim i sulfametoxazol en els rius és un dels factors que pot desencadenar l’aparició de noves varietats de bacteris resistents a aquest tipus de medicaments, un procés que l’Organització Mundial de la salut considera com una de les grans amenaces a què s’enfronta la salut humana en l’actualitat.

Al riu Tàmesi i un dels seus afluents a Londres (Regne Unit), els investigadors van detectar una concentració màxima d’antibiòtics total de 233 nanograms per litre (ng / l), mentre que a Bangla Desh la concentració va ser 170 vegades més gran. Els experts indiquen que es van prendre mostres d’alguns dels rius més emblemàtics del món, inclosos el Danubi, Mekong, Sena, Tàmesi, Tíber i Tigris.

Al riu Ter es va descobrir la presència d’un bacteri multiresistent als antibiòtics

En molts casos, la presència d’antibiòtics en els rius es deu a l’abocament directe d’aigües residuals de procedència urbana o agrícola (no es descarta que alguns dels productes procedents d’usos veterinaris). En una altra moltes ocasions, sobretot en països desenvolupats, les restes d’antibiòtics procedeixen de les plantes depuradores d’aigües residuals no preparades específicament per filtrar o eliminar aquest tipus de compostos.

Els experts recorden que la presència d’antibiòtics en el medi ambient té un impacte global. Així, tot i que la contaminació per antibiòtics es produeixi a Bangla Desh, la possible aparició de microorganismes resistents a aquest tipus de medicaments tindria a mig i llarg termini impacte a tot el món, de manera que alguns antibiòtics deixarien des ser efectius.

Els llocs on els antibiòtics van superar els nivells “segurs” en major mesura van ser a Bangla Desh, Kenya, Ghana, Pakistan i Nigèria, mentre que un lloc a Àustria va ser classificat com el més alt dels llocs europeus monitoritzats.

Els estudis de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua

Experts de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) han dut a terme durant els últims anys diversos estudis sobre la presència d’antibiòtics en rius.

Entre molts d’altres resultats, l’ICRA va identificar el 2013 al riu Ter, a l’altura de Ripoll (Girona), la presència d’un bacteri multiresistent als antibiòtics pertanyent a la família de les Aeromonas, el desenvolupament es deu a la presència d’antibiòtics en aquest medi aquàtic.

En aquesta investigació liderada pels investigadors de l’ICRA Elisabet Marti i José Luis Balcázar es mostrava com els antibiòtics que contaminen els rius afecten els organismes aquàtics i donen lloc a un nou bacteri. En el cas documentat en aquest estudi de 2013, la nova bacteri era resistent a la majoria dels antibiòtics d’ús freqüent en l’àmbit hospitalari i extrahospitalari, incloent aminoglucòsids (gentamicina i kanamicina), betalactàmics (amoxicil·lina i ceftazidima), fluoroquinolones (ciprofloxacina, enrofloxacina, norfloxacina i ofloxacina) i sulfamides (sulfametoxazol), com van indicar els autors.

Posted by: General 03 Jun 2019 Comentaris: 0

El grup va celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari amb una jornada tècnica plena d’emocions. L’esdeveniment, que va tenir lloc el 24 de maig a Girona, va aplegar més de 130 professionals de l’àmbit de l’aigua.

Quan  a l’inici del III Foro LEQUIA25x25, el rector de la UdG, Joaquim Salvi, va anomenar, un per un, els noms de pila dels membres del grup, tothom va entendre que allò era alguna cosa més que una jornada tècnica sobre el reptes del sector de l’aigua. Al programa hi havia tres ponents excepcionals – Juan Lema (Universidade de Santiago), Adisa Azagapic (University of Manchester) i Gonzalo Delácamara (IMDEA Agua). La taula rodona sobre la R+D+I al sector comptava amb experts reconeguts del món acadèmic i empresarial com Xavier Amores (Clúster Català de l’Aigua), Javier Lafuente (Universitat Autònoma de Barcelona) i Francisco Cubillo (consultor en serveis urbans d’aigua). I, al mateix temps, se celebraven els vint-i-cinc anys del grup. Emocions i ciència van anar agafades de la mà per reflexionar no només sobre el futur de l’aigua sinó també sobre el que és o hauria de ser un grup de recerca.

III_Fòrum_LEQUIA

El grup va celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari amb una jornada que va aplegar més de 130 professionals de l’àmbit de l’aigua.

Un grup de recerca és la suma dels seus membres i col·laboradors. Investigadors permanents, post-docs, doctorands, estudiants, personal de suport, tècnics de laboratori i promotors, estan al darrera de cada article i de cada projecte. Ho va explicar al fòrum el director del LEQUIA, Manel Poch, en presentar els darrers “Vint-i-cinc anys de Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental”; ho van desenvolupar Joaquim Comas i Maria Dolors Balaguer quan van tractar de resumir el dia a dia dels més de seixanta doctors i doctores sorgits del grup; i ho van corroborar Ignasi Rodriguez-Roda i Maria Martín en la presentació del llibre LEQUIA25x25, amb contribucions de doctorands però també de col·laboradors externs amb els quals s’ha tingut l’oportunitat de treballar al llarg d’un quart de segle.

Un grup de recerca ha de respondre als reptes de la societat. Miquel Rigola va tenir la visió d’orientar l’activitat del grup als anys noranta cap a la protecció del medi ambient. Així, el LEQUIA va jugar un paper clau en els inicis dels estudis de Ciències Ambientals a la UdG i a Catalunya, i va començar investigant de manera prioritària el tractament de les aigües residuals. Tanmateix, la protecció del medi ambient i de l’aigua, per bé que s’ha fet cada vegada més necessària, també ha evolucionat. La ponència de Juan Lema va deixar clar que les depuradores ben aviat poden deixar de ser meres instal·lacions d’eliminació de contaminants i esdevenir veritables biorefineries; i que en aquesta transformació la digestió anaeròbia hi tindrà un paper clau

Un grup de recerca s’enriqueix si és multidisciplinari. La ponència d’Adisa Agazapagic va fer palesa la necessitat d’estudiar totes les etapes del cicle urbà de l’aigua (abastament, distribució, sanejament…) i totes les categories d’impacte ambiental (emissions de gasos hivernacle, consum d’energia, esgotament de recursos fòssils, consum d’aigua…) a l’hora d’avaluar la seva sostenibilitat. Vivim en un món on res és un departament estanc i tot està interrelacionat. També la recerca aposta cada cop més clarament per enfocaments multidisciplinaris. Així, a la taula rodona moderada per Sebastià Puig es va parlar del nexe “aigua-energia-alimentació-salut”, i de conceptes i de tecnologies tan aparentment diferents com poden ser el big data o la dessalinització.

Un grup de recerca està condicionat pels incentius. La multidisciplinareïtat al sector de l’aigua va ser el fil conductor de les tres ponències convidades, moderades per Jesús Colprim. A la darrera, Gonzalo Delacámara va il·lustrar com l’economia i els incentius determinen en bona mesura la viabilitat final de les solucions tecnològiques. No n’hi ha prou amb desenvolupar tecnologies extraordinàries, sinó que, a més a més, s’han de teixir les complicitats polítiques i socials per a implementar-les amb èxit. També els grups de recerca necessiten d’incentius i d’un entorn adequat per a desenvolupar-se i créixer. En aquest sentit, la taula rodona va debatre sobre la  inversió en recerca a l’Estat Espanyol i va coincidir en la necessitat de facilitar més mecanismes de transferència tecnològica entre el món acadèmic i l’empresarial.

Un grup de recerca ha de saber comunicar i divulgar els seus resultats. Tan se val com en sigui de valuós un recurs tan fràgil i tan vital com és l’aigua. Si no som capaços de comunicar-ho i de divulgar-ho de manera planera, és difícil que la societat accepti que els preus dels serveis d’abastament responguin als criteris d’autofinançament que propugna la Directiva Marc o que es tanqui el cicle de l’aigua en el paradigma de l’economia circular. Un grup de recerca també ha de saber trobar la manera de fer arribar els resultats de la seva activitat a la societat i d’interaccionar de manera natural amb els actors implicats en la seva explotació. Per això, el LEQUIA –que ha estat sempre membre de les xarxes IT i Tecnio– ha tingut en la divulgació i la transferència dos dels seus pilars fonamentals.

Un grup de recerca necessita històries. Els humans ens distingim perquè pensem històries. Ho diu l’escriptor Yuval Noah Harari i ho diu un dels protagonistes de la sèrie Joc de Trons en el seu darrer capítol. També ho va dir en Manel Poch al Fòrum LEQUIA25x25: en la seva presentació va recordar els inicis del LEQUIA a la Casa de Cultura de Girona i l’estreta relació amb la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on procedien ell i la Maria Dolors Balaguer. Però segurament són les històries dels doctorands, “l’anima del LEQUIA”, les que més ens demostren aquesta necessitat d’articular la identitat a través d’un discurs narratiu. Parlar de peripècies a les plantes pilots i als laboratoris, de festes per celebrar defenses de tesis, d’anècdotes de congressos… és, senzillament, parlar d’un grup de recerca.

Ningú sap del cert com evolucionarà el futur de l’aigua en els propers vint-i-cinc anys. Tampoc sabem per quines vicissituds haurà de passar el LEQUIA. Però ens agradaria pensar que el Fòrum LEQUIA25x25 deixa un bon pòsit de records i de reflexions a les més de 130 persones que el divendres 24 de maig eren a l’auditori de l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Posted by: General 15 Mai 2019 Comentaris: 0 Tags: ,

Candidats i empresaris durant el procés

Estudiants del cicle formatiu d’Administració de Sistemes Informàtics i Xarxes de l’institut Montilivi, de Girona, van participar, la setmana passada, en una jornada d’entrevistes ràpides amb disset empreses gironines al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Es tractava de la primera edició d’una iniciativa per seleccionar alumnes per cursar formació professional dual, una modalitat que combina la formació teòrica amb pràctiques remunerades al mercat laboral ordinari.

La primera edició d’aquesta activitat es va dur a terme a l’auditori Centre d’Empreses de l’edifici Giroemprèn, organitzada pel Montilivi i l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) Josep Pallach de la UdG, amb la col·laboració del seu Parc Científic i Tecnològic.

La jornada va començar a dos quarts de 10 del matí amb un parlament institucional a càrrec de la directora del Parc Científic, Anna Albar, i del director de l’institut Montilivi, Rubén Pino. Seguidament, els disset estudiants aspirants es van entrevistar amb cadascuna de les empreses participants de forma rotatòria i utilitzant la tècnica del Job Speed Dating, que consisteix en una entrevista ràpida de tan sols set minuts de durada.

Les empreses i les institucions que han participat en aquesta primera edició han estat l’Ajuntament de Sarrià de Ter, ANH Solucions, Creu Roja, DXC Technology, Establiments Coll SA, Ginser Home SL, GM Food Iberica, GRN Serveis Telemàtics, Grup Hermes, l’Hospital Santa Caterina, Infogestió, Invertia Web, Irontech, Jarit-Agea SL, Marlex, Med Playa i Microgestió.

Valoració positiva

Segons el director del Montilivi, «la jornada ha aconseguit el seu principal objectiu: promoure l’apropament de la formació professional dual a les empreses del teixit industrial gironí, afavorint l’educació integral de l’estudiant en el món laboral real i alhora potenciant la inserció laboral».

En finalitzar la jornada, la majoria d’empreses van manifestar la seva satisfacció així com la dificultat d’escollir un sol candidat, ja que van trobar que diversos perfils dels joves participants encaixaven amb les seves necessitats.

Per la seva banda, l’Institut de Ciències de l’Educació va destacar que iniciatives com aquesta potencien la coparticipació de les empreses en la formació professional, gràcies al compromís a tres bandes entre el centre educatiu, l’estudiant i la mateixa empresa, amb un resultat final beneficiós per a tothom.

FONT: Diaridegirona

Posted by: General 13 Mai 2019 Comentaris: 0 Tags:

Som Energia, cooperativa de consum i producció d’electricitat 100% renovable sense ànim de lucre amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, espera ingressar aquest any més de 64 milions d’euros a través dels seus tres potes de negoci (comercialització, producció i activitat cooperativa), segons el pressupost que ha posat a disposició dels seus socis de cara a l’assemblea anual del proper 25 de maig.

La documentació difosa de cara a aquesta reunió, l’ordre del dia va publicar la cooperativa el divendres, reflecteix que en 2018 es van incorporar a ella 13.790 socis, xifra rècord que implica un creixement del 31% a la base de cooperativistes i que equival a una mitjana de més de 37 socis al dia i més de 1.100 al mes.

Som té actualment, segons la seva web, més de 57.400 socis i compta amb 96.173 contractes de subministrament elèctric en vigor, davant dels 54.099 cooperatives i 86.262 contractes que tenia al tancament del 2018 (un any abans eren 41.050 socis i 59.994 contractes). Al ritme dels últims anys, aquest exercici superarà previsiblement la barrera dels 60.000 socis i els 100.000 contractes.

somenergia-assemblea-general-2018

El pròxim 25 de maig se celebra l’assemblea anual de Som Energia

L’any passat, la seva xifra de negocis consolidada va ser de 49,4 milions, un 52,1% més, segons els comptes que sotmetrà a l’aprovació dels seus amos. Aquests es reparteixen per tot Espanya, tot i que més del 66% està a Catalunya. Madrid és la segona comunitat autònoma en importància, amb el 7,5% del total de socis. Més del 94% són particulars, encara que també hi ha empreses, administracions públiques, comunitats de veïns, cooperatives, associacions i fundacions.

Amb una plantilla de 67 persones contractades el passat exercici, Som ha aconseguit captar 11,3 milions d’euros entre 2012 i 2018 entre 6.517 socis per a promoure projectes d’energia renovable i ha dut a terme iniciatives com l’adquisició el 2017 d’una planta fotovoltaica a Àvila que s’havia quedat a mig construir durant la crisi i que es va posar recentment en marxa.

No obstant això, el fort creixement de la seva activitat de comercialització va fer que l’any passat a Som només aconseguís cobrir amb producció pròpia (fotovoltaica, biogàs i hidràulica) el 3,33% dels 246.825 megawatts hora que va vendre.

Els seus comptes de 2018 reflecteixen un resultat positiu de 554.000 euros, un 9,2% menys, que, segons el preceptiu informe de les seves interventors, va aconseguir gràcies a “les aportacions de socis per donatius voluntaris d’un cèntim d’euro per kWh consumit”, que “tenen un pes molt rellevant en el resultat final”. En 2018, aquests donatius, que Som s’espera que assoleixin els 647.000 euros aquest any, van sumar més de 566.000 euros.

Sense ells, el resultat d’explotació (abans de resultats financers i impostos) “hagués estat negatiu” en poc més de 22.000 euros, segons les interventors, que destaquen que “un donatiu aportat voluntàriament només per una part dels socis permet a la cooperativa tenir un resultat que gairebé coincideix amb ell. Entenem que s’hauria de fer una reflexió sobre la seva aplicació i ús, la voluntarietat, i la seva comptabilització i fiscalitat “.

L’informe deixa negre sobre blanc la dificultat de rendibilitzar l’activitat de comercialització al marge de l’oligopoli de les companyies verticalment integrades que formen Endesa, Iberdrola, Naturgy, EDP i Viesgo (Repsol). Els interventors assenyalen que el criteri acordat per l’assemblea de mantenir un marge comercial brut d’entre el 4% i el 6% per establir els preus de venda d’electricitat “resulta insuficient per assegurar un resultat comercial positiu”.

Així, el 2018, el marge comercial brut de Som ser del 6,18%, una mica menys de 3 milions, mentre que les despeses corrents (3,12 milions) van suposar un 6,49% de les vendes d’electricitat, el que va portar a un Ebitda (resultat comercial) negatiu de 144.444,98 euros. “Considerem imprescindible canviar el criteri actual per establir els preus de venda d’electricitat de la cooperativa per assegurar un EBITDA positiu d’almenys un 1 o 2 per cent sobre les vendes”, conclouen els interventors.

gestió participativa
Amb una gestió participativa basat en el debat entre els seus socis de les propostes que arriben a l’assemblea anual a través de 53 grups locals repartits per tot l’Estat, Som Energia va néixer el 2010 amb l’objectiu de canviar el model energètic cap a un 100% renovable i democràtic i s’ha consolidat com un dels exemples més rellevants de socialització de l’energia a Espanya.

Actualment, ocupa un lloc destacat entre les petites comercialitzadores que estan fent front als gegants del sector, que l’any passat van aconseguir superar per primera vegada el 10% de quota de mercat en el segment liberalitzat de baixa tensió (domèstics i pimes), fins situar-se al 11,2% al tancament de 2018. Van acabar l’exercici amb 423.307 clients més, fins als 2.039.401 subministraments, un augment interanual del 26,2%.

FONT: eldiario.es

Posted by: General 10 Mai 2019 Comentaris: 0 Tags: , , ,
Què són els microplàstics?
Rodríguez-Mozaz, en un dels laboratoris de l’ICRA J. TRILLAS.

Rodríguez-Mozaz, en un dels laboratoris de l’ICRA J. TRILLAS.

Són trossets de plàstic que estan en suspensió i que poden ser visibles o no.
Segons es veu, és un gran enemic que no para de multiplicar-se?
Evidentment! Per efecte de la degradació a la qual estan sotmesos es van dividint i, llavors, ja tenim els microplàstics i, fins i tot, nanoplàstics.
Quina és la seva procedència?
Hi ha dos grups: els macroplàstics, com per exemple una ampolla d’aigua, que també és un contaminant com a residu. Aquesta, tot i el seu volum, està experimentant un procés de degradació que per efecte del sol o de l’aigua va generant més microplàstics.
Quina és l’altra procedència?
Després tenim aquells que provenen d’una gran font: els productes d’higiene personal, com per exemple els exfoliants; aquests incorporen esferes de microplàstics per millorar les característiques del producte. Una altra, i també molt important, la trobem en les fibres sintètiques de la roba que fem servir. Cada vegada que retem la roba es generen moltes fibres que en contenen. De fet, les microfibres ja són microplàstics. I no ens oblidem dels pneumàtics!
En el procés de fabricació?
Directament a la carretera. El desgast de la roda els genera i l’aigua els arrossegarà als rius.
Estem, doncs, davant una situació molt complexa, perquè pel que explica estem envoltats de plàstic.
Sí, totalment. Estem vivint en una civilització del plàstic. Per això ens cal saber quines són les fonts, com combatre-les i quins són els seus efectes. Una situació que es pot veure per continents, perquè n’hi ha que en tenen més que d’altres. Per exemple, aquells que provenen de la cosmètica en el primer món van a parar a la depuradora, on hi ha un tractament que n’elimina una part, si bé no tota. En altres continents on no hi ha sistemes de depuració aquests van directament i sense cap filtre al medi natural. D’aquí ve la importància dels estudis per veure els efectes sobre la salut. Ara cada vegada hi ha més equips que hi estem treballant.
No només afecten el medi, sinó també l’alimentació

La proliferació de plàstics contaminants, especialment als mars i rius, ha portat a iniciar un gran nombre d’estudis sobre com poden afectar el medi i la salut. Aquests estudis se centren especialment en els microplàstics, els de menys de 5 mil·límetres. Científics de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) –centre adscrit al Campus Aigua de la UdG– participen en el projecte Plas-Med, una iniciativa de referència que vol aportar dades a una problemàtica encara força desconeguda. Amb una durada de tres anys, aquest estudi se centrarà en la presència de microplàstics i microcontaminants a la costa mediterrània. Aquesta investigació ha de servir per tenir dades per poder avaluar científicament la seva toxicitat i, molt especialment, l’impacte ambiental i en la salut humana.

Impacte en la salut
La doctora Sara Rodríguez-Mozaz, investigadora de l’ICRA, destaca que cada vegada es fa més necessari disposar d’estudis per poder determinar “la capacitat que tenen els microplàstics d’acumular i transferir als organismes vius altres contaminants, com ara microorganismes, biotoxines i contaminants orgànics, siguin prioritaris o emergents”. “Alguns d’aquests contaminants orgànics poden també persistir”, afirma. Els estudis se centren en àrees de la costa mediterrània com el delta de l’Ebre i el mar Menor, de gran importància ecològica, sociocultural i econòmica.
Risc emergent

Sara Rodríguez explica que els microplàstics han estat reconeguts per la comunitat científica “com un risc emergent per al medi ambient i la salut humana”. Els microplàstics són petites partícules de plàstic, de menys de 5 mm, de diferents procedències, com per exemple de la indústria de la cosmètica, productes d’higiene personal, fragmentació de plàstics en el medi ambient, fibres tèxtils sintètiques o restes de pneumàtics.

La problemàtica associada a la contaminació aquàtica per microplàsics és complexa, multidimensional i transversal. “No només poden afectar el medi ambient, sinó que també concerneixen altres disciplines com ara la seguretat alimentària, la salut pública i l’economia”, explica, i hi afegeix que “els microplàstics poden alliberar altres contaminants ambientals al medi ambient, com és el cas d’additius i plastificants utilitzats durant la seva producció”. Així mateix, tenen un elevat potencial d’adsorció de contaminants orgànics persistents i emergents presents a l’aigua. “Per tant, els microplàstics podrien actuar com a vectors d’altres contaminants i incrementar així la seva disponibilitat, transferència i toxicitat en organismes aquàtics”, destaca Rodríguez. Plas-Med està integrat pels grups de recerca i investigadors participants de l’Idaea-CSIC de Barcelona, l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) de Múrcia i l’ICRA.

FONT: ElPuntAvui

Posted by: General 29 Abr 2019 Comentaris: 0 Tags: , ,

Alife, premi a la Innovació a Miami Funer

En el marc de la passada edició de Miami Funer, celebrada a la capital de Florida el passat mes de març, va tenir lloc el Festival de Publicitat Funerària en què la startup tecnològica Alife va rebre el primer premi a la innovació. Recordar que en aquest mateix concurs l’empresa funerària Albia va rebre la menció d’honor per l’espot “Celebra la seva vida. Vetllatori inusual’.

Així mateix, Alife va comptar amb un estand on va poder atendre a les empreses i associacions interessades en la seva tecnologia. Per la seva banda, Jordi Martínez, CEO i fundador de Alife, va participar com a ponent al fòrum empresarial ‘Experiència tecnològica que transforma el negoci funerari’.

“Estem contents amb la nostra participació a Miami Funer, on hem pogut comprovar les ganes d’innovar de les empreses d’Amèrica Llatina. Estem convençuts que els majors canvis en sector durant els següents anys vindran de mà de la tecnologia “, explica Martínez.

Durant la celebració de la propera edició de Funermostra, Alife participarà com a expositor i també impartirà una ponència en la qual donarà a conèixer noves funcions per a nens que milloraran l’experiència d’usuari. També es presentarà ICOM, una nova solució completa al mateix temps que senzilla. “Esperem que definitivament millori la comunicació entre empreses i famílies, sense haver de recórrer a grans costos, complicacions d’integració, desenvolupaments eterns o terminis impossibles”

Alife llança una nova funció per a nens

La start-up tecnològica Alife continua amb el seu procés d’internacionalització, incrementant dia a dia els seus clients i distingint la seva oferta respecte a altres propostes existents en el mercat, segons apunten des de la companyia, que torna a participar com a empresa expositora -del 22 al 24 de maig en Fira València- a la Fira Internacional de Productes i Serveis Funeraris, Funermostra 2019.

Entre les novetats que es podran veure a l’estand de la companyia, es troba una nova funció perquè els més petits puguin expressar-se mitjançant dibuixos i que els seus missatges siguin publicats en el mateix mur del difunt, on fins ara, només era possible publicar missatges escrits . “Per a nosaltres parlar ja d’esqueles o condol és com fer un viatge al Atari, al VHS, a l’Betamax, o en tot cas, al més proper CD, però que, en definitiva, són coses o formats del passat que van quedant en desús respecte a les noves generacions, i que no s’ajusten als formats o entorns des d’on ens comuniquem avui dia “, afirma Jordi Martínez, CEO i fundador de Alife, qui impartirà una ponència a la fira per donar a conèixer noves funcions per nens que milloraran l’experiència d’usuari.

alife_moviles

Alife llança una nova funció per a nens

Aquesta exclusiva eina, Alife Kids, ha estat provada amb nens de 3 o 4 anys, sent l’experiència ‘increïblement satisfactòria’ en paraules de la signatura, des d’on ens expliquen que els nens entenen la partida d’un ésser estimat o d’un amic de una manera molt diferent, i només necessiten alguna cosa amb el que ja estiguin familiaritzats per poder expressar-se. Per aquest motiu, Alife ha desenvolupat aquesta aplicació en la qual poden dibuixar, ja que a través de tots els tests realitzats s’ha pogut demostrar que a partir d’aquestes edats ia través d’una pantalla, dibuixar, acolorir o esborrar és una cosa completament normal per ells.

“Creiem que aquesta nova funció aportarà valor al contingut dels murs, i on familiars i amics compartien anècdotes o experiències a través del text, ara es barrejaran amb els dibuixos dels més petits, que podran expressar els seus pensaments a través d’aquesta nova i entretinguda funció de dibuix, la qual s’adapta a totes les resolucions de pantalla, permetent a una franja d’edat compresa entre els 3/4 anys i els 10 anys o més, participar o expressar el seu pensament durant aquest procés. “

Per Alife l’usuari final se situa en el centre de la seva activitat, tot i això, la companyia té molt present als seus clients, companyies funeràries i de decessos, les quals són molt exigents pel que fa a innovació es refereix, de manera que el seu compromís en l’actualitat és proporcionar la millor tecnologia, a través del desenvolupament continu de noves funcions que vagin incrementant la seva proposta de valor. “El nostre objectiu és que més enllà del servei funerari, les famílies segueixin recordant a l’empresa funerària que els va proporcionar entorns o opcions que més tard encara seguiran utilitzant.”

A més de Alife Kids, la signatura mostrarà a la sala funerari ICOM, el nou programari en el qual ja s’està treballant i que es llançarà durant 2019. Es tracta, segons ens informen des Alife, d’una solució completa al mateix temps que senzilla, que pretén aportar a les empreses del sector una eina per facilitar la gestió del servei, la informació de tot el que passa a temps real i, sobretot, la comunicació amb la pròpia família des d’un entorn on l’experiència d’usuari, la facilitat i la qualitat, primen davant altres aspectes. “Abans d’aquest tipus d’innovacions, la diferència entre les empreses del sector, quant a tecnologia es refereix, pràcticament no era perceptible per a les famílies o amics del difunt, però, ara que hi ha propostes d’aquest tipus, serà inevitable que el nostre nivell d’exigència com a usuari final vagi en augment en els propers temps “, afirma Jordi Martínez.

Alife aconseguia, a més, el passat 1 de març, un nou rècord pel que fa al nombre d’usuaris connectats durant un sol dia, fins arribar als 2.261 usuaris (persones diferents) fent ús de l’entorn en una sola jornada. També es va superar el milió i mig de pàgines vistes, així com el temps mitjà que passen els usuaris al lloc durant cada sessió, que ara és d’una mica més de tres minuts, incrementant així mateix la procedència del públic, la qual ha arribat des d’un total de 140 països, tot i que prop del 80% del trànsit va arribar des d’Espanya

Posted by: General 29 Abr 2019 Comentaris: 0 Tags: ,

Millorar la seguretat i eficiència en la gestió del cicle integral de l’aigua mitjançant la incorporació de tecnologia innovadora, com és el “Digital Twin”. Aquest és l’objectiu principal del projecte “Estudi de Viabilitat del desenvolupament i utilització d’un “Digital Twin” per al manteniment d’infraestructures de gestió del cicle de l’aigua“, liderat per GAIA (Associació d’Indústries de les Tecnologies Electròniques i de la Informació del País Basc ) i en el qual participa DAM (Depuració d’Aigües del Mediterrani SL).

Els “Bessons Digitals són rèpliques virtuals de dispositius o processos reals, creen objectes digitals «vius»

La investigació parteix del fet que tradicionalment la gestió en el sector de l’aigua es realitza amb tecnologies basades en la instrumentació, control i automatització dels processos, de manera que en plena era digital no s’aprofita tot el potencial i oportunitats que ofereixen les noves tecnologies. Per aquest motiu, el projecte estudiarà el desenvolupament i utilització del Digital Twin a la gestió i manteniment d’infraestructures del cicle integral de l’aigua.

“Volem que el resultat d’aquesta investigació sigui una autèntica revolució per a la indústria del sector, en combinar la tecnologia i la digitalització i d’aquesta manera aprofitar el potencial de la indústria 4.0”, asseguren des de l’entitat valenciana.

Avantatges del “Digital Twins en el cicle de l’aigua

El “Digital Twins” és el model virtual d’un procés, producte o servei que a través de la informació obtinguda de sensors o automatismes representa diferents escenaris mitjançant realitat augmentada o virtual. Aquesta tecnologia ofereix solucions per a l’optimització de processos, identificació de problemes, simulació de possibles escenaris futurs i formació, gràcies al fet que la realitat virtual facilita l’assimilació i l’enteniment dels processos mitjançant el bessó digital.

La unió del món físic amb el virtual permet l’anàlisi intel·ligent de dades i la monitorització de sistemes

“Aquesta unió del món físic amb el virtual permet l’anàlisi intel·ligent de dades i la monitorització de sistemes que incrementarà l’eficiència operativa, millorarà la presa de decisions en temps real, reduirà els errors i els temps de resposta, oferint a més el desenvolupament d’una aplicació que faciliti les tasques de manteniment o l’accés remot per rebre suport en la resolució d’un problema “, sostenen els investigadors de DAM.

El projecte -emmarcat dins de la Convocatòria Ajudes de Suport a Agrupacions Empresarials Innovadores, AEI 2018 del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme- està liderat per GAIA i al costat de DAM també participen l’associació Catalan Water Partnership, Innovae Augmented Reality Agency i SASTESA.

FONT: iagua.es

Posted by: General 29 Abr 2019 Comentaris: 0

Nextil, firma tèxtil que compta amb marques com Treiss, EFA, Ritex, SICI, Playvest, Anna Llop o Dogi, impulsa la seva aposta per la sostenibilitat i la innovació amb l’adquisició del 51% de l’empresa gironina ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG,  Horizon Greendyes, segons ha informat la companyia.

Horizon Greendyes

Horizon Greendyes està especialitzada en el desenvolupament de processos de tintura basats en tints naturals

En concret, Nextil ha precisat que l’operació ascendeix als 300.000 euros. Horizon Greendyes és un laboratori d’innovació en l’àmbit tèxtil especialitzat en el desenvolupament de processos de tintura per a teixits mitjançant pigments naturals.

Les dues companyies porten més de dos anys desenvolupant conjuntament un procés de tintura tèxtil pioner, basat en pigments i additius naturals, no contaminants, amb baix consum d’energia i aigua, i de comportament similar a la tintura química tradicional, mitjançant un procés més eficient i respectuós amb el medi ambient.

D’aquesta manera, la integració de Horizon Greendyes en el grup Nextil és l’evolució natural d’una relació de “aposta mútua” per una producció més sostenible. Així, la tècnica desenvolupada per Horizon Greendyes, i implementada juntament amb Nextil, no només fa possible que el color sigui més durador i resistent, sinó que, a més, redueix els temps i costos de fabricació i afavoreix un estalvi molt significatiu d’aigua i energia .

En aquest procés, la pigmentació es realitza en fred, de manera que es redueix el consum d’energia en un 75%, a més que no utilitza cap component químic en el procés, de manera que l’aigua emprada torna a utilitzar-se en un circuit tancat .

Amb l’adquisició d’aquest laboratori d’innovació, Nextil obté l’exclusivitat per a l’explotació d’aquesta tècnica en la fabricació de teixits i peces, el que li permetrà respondre a una demanda creixent de productes més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

FONT: cincodias.elpais.com

Posted by: General 29 Abr 2019 Comentaris: 0 Tags: , , , , , , ,

Al sud d’Europa proliferen més resistències als antibiòtics en comparació amb el nord del continent. Els països mediterranis, inclosos en l’eix Portugal-Espanya-Xipre, destaquen com aquells amb una major prevalença de gens resistents als antibiòtics. És a dir, on més abunden aquells microorganismes que han mutat per ‘sobreviure’ l’efecte dels medicaments. Les plantes de tractament d’aigües residuals revelen aquesta tendència en la distribució geogràfica i el seu possible impacte sobre la salut pública a cadascun d’aquests territoris. Així ho revela una nova investigació, publicada aquest dimecres a la revista ‘Science Advances’, en què s’ha estudiat per primer el reflex d’aquest fenomen en les depuradores a escala europea.

“Les plantes de tractament d’aigües residuals són, en certa manera, un reflex dels habitants que habiten en una determinada zona. És aquí on acaben la matèria orgànica i els desfets dels ciutadans abans de tornar al medi ambient”, argumenta Sara Rodríguez , investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). “Vist el potencial d’aquest enfocament, en aquesta investigació plantegem l’estudi de les depuradores com a nous indicadors de quines són les resistències a antibiòtics més prevalents en una ciutat”, afegeix José Luis Martinez, investigador del Departament de Biotecnologia Microbiana del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC).

El recompte de les resistències

treatment-plant-wastewater-2826988_640

Les depuradores revelen com proliferen les resistències a antibiòtics

A més consum (o mal ús) d’antibiòtics, més possibilitat que sorgeixin resistències. Investigacions anteriors ja havien apuntat a que al sud d’Europa, on més estès havia el consum d’aquests medicaments, també és on més resistències hi havia. Aquest fenomen, estudiat fins ara des del punt de vista clínic, es confirma a través de l’anàlisi de 12 depuradores de set països del continent: Finlàndia, Noruega, Alemanya, Irlanda, Espanya, Portugal i Xipre. En aquest estudi, els investigadors van plantejar analitzar les aigües residuals a la seva arribada i al sortir de la planta de tractament a la recerca de gens de resistència als antibiòtics.

El resultat d’aquesta anàlisi revela que les depuradores reben una mostra representativa de les resistències ‘característiques’ de cada regió, que la majoria dels tractaments utilitzats són efectius per eliminar la majoria d’aquests elements potencialment perillosos de les aigües i que, per acabar, els gens que persisteixen després de la depuració podrien utilitzar-se com ‘marcadors’ sobre els quals prestar més atenció. Per aquest motiu els investigadors proposen utilitzar aquest mètode per conèixer, de manera menys invasiva, quins són els microorganismes als quals s’hauria de prestar més atenció a cada territori.

“En aquest estudi, el primer del seu tipus, s’elabora un recompte quantitatiu dels gens resistents als antibiòtics més comuns i en els quals hem de centrar la nostra atenció. Tot i així, crec que en un futur també hauríem d’analitzar aquesta qüestió des del punt de vista qualitatiu, incloent aquells gens sense tanta prevalença però que també podrien resultar potencialment perillosos “, reflexiona Martínez.

La lluita contra les resistències

“En aquest estudi tenim, d’una banda, unes dades objectives sobre la distribució dels gens de resistència. A partir d’aquí, vam plantejar diferents hipòtesis per explicar aquest fenomen que, en aquest cas, també estarien subjectes a discussió”, reflexiona Rodríguez. en aquest sentit, l’estudi apunta a factors com la mida i l’edat de les instal·lacions, les tècniques utilitzades i la temperatura estarien entre els principals factors que afavoririen l’expansió de les resistències antibiòtiques. al sud del continent, per exemple, la calidesa de les temperatures podria afavorir l’expansió d’aquests microorganismes.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix les resistències als antibiòtics com “una de les majors amenaces per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament”. D’aquí que cada vegada siguin més els estudis en què s’analitzi, des de diferents persectivas, l’extensió d’aquest fenomen. “En l’època daurada dels antibiòtics sempre teníem una arma amb la qual atacar. Ara, en canvi, estem en un moment en què hem de lluitar contra les resistències als antibiòtics per seguir tenint opcions terapèutiques amb què fer front a una malaltia “, conclou Martínez.

FONT: elperiodico.com

Mariona Serra, CEO de GoodGut: “Ens enorgulleix que un coneixement generat a l’acadèmia s’hagi convertit en un producte innovador per a la societat”

Els nous RAID-Dx i RAID-Monitor detecten de forma precisa, ràpida i baix cost la síndrome de l’intestí irritable i la malaltia inflamatòria intestinal

Palex Medical compta amb més de 30 anys d’experiència en la comercialització de productes i tecnologia hospitalària.

GoodGut_Palex

L’acord amb Palex Medical permetrà iniciar la comercialització a Espanya

La biotecnològica GoodGut ha signat un acord amb Palex Medical per iniciar la comercialització a Espanya dels seus nous tests de diagnòstic no invasius RAID-Dx per a la síndrome de l’intestí irritable (SII) i RAID-Monitor per a la malaltia inflamatòria intestinal (MII).

Es tracta dels primers productes desenvolupats per GoodGut que arriben al pacient, després de deu anys d’R+D i la validació clínica amb investigadors i metges digestòlegs de prestigi internacional. Tots es basen en una tecnologia patentada que detecta una signatura bacteriana específica per a cadascuna de les patologies en una mostra de femta.

Aquest sistema aporta importants beneficis per a la comunitat mèdica i els pacients. El RAID-Dx és la primera eina que permet realitzar un diagnòstic ràpid i fiable de la SII, que fins ara només podia fer-se per exclusió d’altres patologies, i ofereix a més un diagnòstic diferencial amb la MII. En el cas del RAID-Monitor, permet detectar l’activitat de la MII i realitzar un seguiment que millora significativament la qualitat de vida dels pacients.

GoodGut es va crear el 2014 per introduir un nou paradigma global en els estàndards clínics de les malalties digestives. “Aquest acord amb una firma líder com Palex Medical i l’inici de la venda dels nostres productes és un salt cap endavant important” comenta Mariona Serra, cofundadora i CEO de GoodGut. “Estem orgullosos de veure que un coneixement generat a l’acadèmia amb els doctors Xavier Aldeguer i Jesús Gil s’ha convertit en noves solucions mèdiques per a la societat” remarca.

“Ens sentim afortunats de col·laborar amb GoodGut per fer accessible al laboratori clínic i al digestòleg aquesta tecnologia innovadora que ens permet oferir als clínics noves eines per millorar la qualitat de vida dels seus pacients” comenta Montse Carenys, directora de la Divisió de Diagnòstic In Vitro i Oncologia de Palex Medical.

Palex Medical és l’empresa líder a Espanya en l’àmbit del diagnòstic i monitorització de la MII. L’acord tancat amb GoodGut permet incorporar en el seu portfoli eines diagnòstiques úniques al mercat.

Gairebé la meitat dels espanyols pateix una patologia digestiva segons la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu. Per evitar l’augment d’aquest tipus de malalties s’han de fomentar els comportaments saludables de la població i disposar de noves solucions mèdiques per prevenir-les i diagnosticar-les a temps (early stage). La SII és una de les deu malalties més difícils d’identificar segons la llista de Fleming i en els casos de MII s’estima que fins al 45% dels pacients esperen més d’un any per al diagnòstic i el 17% més de cinc anys. Actualment, GoodGut té al seu pipeline cinc productes en desenvolupament (quatre tests de diagnòstic no invasius i un prebiòtic).

Sobre GoodGut
GoodGut és una empresa biotecnològica que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives basats en la microbiota intestinal com a factor determinant. GoodGut es va crear el 2014 com a spin-off de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI). Els seus cofundadors són Mariona Serra, doctora en farmacologia i seleccionada com a dona inspiradora per a Catalunya Emprèn el 2017; Xavier Aldeguer, cap del Servei de Digestologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, i Jesús García-Gil, professor de Microbiologia de la UdG. Les seves instal·lacions estan ubicades al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Sobre Palex
Medical Palex Medical és una empresa líder del mercat sanitari espanyol en solucions hospitalàries avançades, experta en acords globals i distribució de productes i serveis tecnològics d’alt nivell. Des de la seva creació el 1955, i al llarg de tres generacions, ha prestat un suport permanent als professionals de la medicina a través de la innovació en productes, equips i sistemes i la seva perseverança en mantenir un alt nivell de qualitat en tots els aspectes de seva activitat empresarial. Actualment, Palex Medical es troba en una fase de creixement a través de la incorporació de nous productes innovadors a la seva cartera i l’adquisició d’empreses del sectors