Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 02 març 2021 Comentaris: 0

El Catalan Water Partnership (CWP), va obtenir ajudes europees per valor de més de 800.000 € per a sis projectes que tenen un pressupost total de 14,54 M€. Es tracta de convocatòries de l’any 2019 que van ser resoltes durant tot l’any 2020 de manera definitiva, i va posicionar al CWP com el clúster català que més èxit va tenir en l’obtenció de finançament europeu, amb projectes aprovats en convocatòries com Horizon 2020, LIFE + i COSME GO International. De fet, de la trentena de propostes aprovades als clústers catalans, sis van ser projectes del Clúster català de l’aigua i van representar més del 30% del total d’ajudes europees aprovades als clústers a Catalunya.

D’aquests sis projectes destaquem el SEA4VALUE, coordinat per Eurecat, que té com a objectiu recuperar metalls i minerals valuosos com el bor, el magnesi o el liti de les salmorres resultants de les plantes de dessalinització d’aigua de mar. Es recolliran mostres d’aquest residu en més de 100 plantes dessalinitzadores d’aigua de mar de tot el món per analitzar i estudiar la seva composició i recuperar els metalls i minerals que puguin ser útils en sectors com la construcció, la química, l’automoció, l’aeronàutica o la maquinària. L’objectiu final és aplicar una política d’economia circular i reduir la dependència de les importacions d’aquests metalls d’altres parts de món.

Un altre dels projectes aprovats és el Galatea, que busca implementar sistemes més sostenibles i intel·ligents en ports, drassanes, vaixells i vigilància marítima. Amb l’ajuda europea obtinguda es finançaran projectes de pimes catalanes orientades a aquest repte en forma de cupons que gestiona el mateix Catalan Water Partnership.

El tercer dels projectes que van rebre fons europeus té com a objectiu impulsar mesures d’estalvi i reutilització d’aigua al sector turístic, està liderat per l’Euroregió i compta amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua, Eurecat i els clústers de l’aigua de França i les Illes Balears, a més del català.

També va ser aprovat el projecte INTERREG SUDOE Aquifer, que té com a objectiu principal promoure instruments innovadors per a la gestió integrada de les aigües subterrànies en un context d’escassetat creixent de recursos hídrics, coordinat pel IGME i en el qual també participa la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de Delta del Llobregat.

Finalment, el Clúster CWP també va obtenir finançament per a dos projectes d’internacionalització d’una cinquantena de pimes; per una banda el Green Small Smart City per ciutats mitjanes que apostin per la sostenibilitat i el model “smart city”, i el projecte Welliance, que vol acompanyar en missions a Mèxic, EUA i Sud-àfrica a empreses de cinc clústers europeus que poden vendre solucions, productes i tecnologies orientades al mercat turístic.

Aquests sis projectes, juntament amb el HYDROUSA, en el qual participava el CWP des de l’any 2018, configuren una cartera de set projectes europeus en marxa a hores d’ara, juntament amb una vintena d’iniciatives i projectes d’R+D, digitalització, internacionalització i canvi estratègic impulsats per les empreses del sector i amb el suport d’altres administracions a Catalunya i l’Estat.

La investigadora Raquel Garcia Pacheco lidera un projecte que, partint d’anteriors projectes de recerca, desenvolupa una tecnologia per allargar la vida útil de les membranes utilitzades per les dessaladores en els tractaments de potabilització d’aigua. A escala global, cada any es llencen directament als abocadors més d’un milió de filtres utilitzats en aquestes plantes. Aquesta investigació vol revertir aquesta situació i reaprofitar-los en altres plantes de tractament d’aigües.

El projecte ha rebut el suport d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa depenent del Departament d’Empresa i Coneixement- mitjançant el programa TECNIOspring PLUS, que finança el 100% de la contractació d’investigadors i promou la incorporació de talent experimentat a les empreses i agents d’R+D catalans. El centre tecnològic LEQUIA va contractar la investigadora l’any 2019 gràcies a aquest ajut per desenvolupar conjuntament el projecte.

El projecte permetrà optimitzar el procés de reciclatge al minimitzar el seu consum de recursos i energia

Una planta dessaladora de grans dimensions pot tenir fins a unes 20.000 membranes instal·lades per a la seva funció de tractament d’aigua de mar. Aquesta aigua dessalada té multitud d’usos, els principals dels quals són l’abastiment d’aigua potable i el regadiu. Aquestes membranes es renoven cada cinc o deu anys i es llencen directament als abocadors o a les incineradores. El reciclatge de membranes permet oferir-los un nou ús per tal que es puguin tornar a utilitzar en altres instal·lacions més petites dedicades a la producció d’aigua per al reg o processos industrials, així com per al tractament d’aigües residuals.

Segons Garcia Pacheco “som capaços de regenerar les membranes sense alterar significativament les seves propietats inicials, però també les reciclem convertint-les en nous productes”. Les membranes reciclades, doncs, “tracten més aigua i segueixen separant els virus i les bactèries. A més, en funció del tipus de producte reciclat, també són capaces de seguir separant les sals”.

El projecte de la investigadora li ha permès treballar en un primer any a Austràlia, a la University of New South Wales, on ha desenvolupat un nou sistema de porta-membranes reciclades que s’ha presentat a les oficines de patents europees. Aquest porta-membranes permet crear sistemes compactes de tractament d’aigües per a les zones rurals aïllades amb difícil accés. A més, també permetrà optimitzar el procés de reciclatge al minimitzar el seu consum de recursos i energia.

En el segon any del projecte, ja al centre LEQUIA de la Universitat de Girona, ha pogut tenir una aplicació industrial a l’empresa TELWESA gràcies a la donació de membranes usades per part de Sacyr Agua, que també els van facilitar els seus pilots de reciclatge desenvolupats en un projecte europeu anterior; i al suport d’IMDEA Agua per a les proves inicials de laboratori.

Amb TELWESA hem provat les membranes regenerades en les seves instal·lacions per tractar aigües residuals d’abocador (els lixiviats)”, explica la investigadora. El resultat és que “la meitat de la instal·lació ha estat funcionant amb aquest tipus de membranes durant un any i la producció d’aigua i la seva qualitat ha estat similar a la de les membranes comercials”.

En aquest tipus d’instal·lacions, afegeix Garcia Pacheco, “la freqüència de canvi de filtres és molt més alta, cada un o dos anys; i té un elevat cost econòmic i ambiental”. Així doncs, la tecnologia que han desenvolupat ofereix una via pròpia de l’economia circular que regenera bona part de les primeres propietats de la membrana.

Actualment, la investigadora Raquel Garcia Pacheco i el centre tecnològic LEQUIA mantenen la vinculació gràcies a l’ajut INNOVADORS 2019 concedit per l’Agaur i els fons europeus FEDER on preveuen la posada en marxa d’una spin-off que doni continuïtat al projecte inicial. “El gran avantatge del programa Tecniospring, a banda d’unes bones condicions econòmiques per investigar, és que t’orienta a una aplicació industrial i et dirigeix a fer alguna cosa útil per a la societat”, valora la investigadora.

La farmacèutica veterinària Hipra d’Amer iniciarà el proper mes de juny els assaigs clínics en fase 1 i 2 de la seva vacuna contra el virus de la Covid-19 segons ha anunciat avui al Congrés de Diputats, el president del Govern, Pedro Sánchez que ha comparegut per fer balanç de l’acció del seu executiu de la pandèmia. Sánchez ha confirmat que la multinacional gironina treballa en un projecte basat en una proteïna antígena i que els assaigs preclínics en animals es podrien iniciar en breu per, posteriorment, al juny posar-se en marxa els assaigs. Aquest però, no és l’únic projecte en què està immers Hipra. L’empresa assumirà la fabricació de la vacuna que porta a terme el grup Felipe García de l’Hospital Clínic i, segons ha afirmat Sánchez durant la seva compareixença, els assaigs clínics en fase 1 i 2 en humans es podrien iniciar en el segon trimestre d’aquest any.

També produirà la vacuna de la investigació del grup Felipe García i l’Hospital Clínic

Hipra disposa de tota la tecnologia i capacitat productiva necessària per poder tirar endavant aquesta investigació de vacunes contra el virus i forma part dels projectes que s’han posat en marxa i la suma d’esforços entre l’empresa privada i la ciència.

El president del govern espanyol ha destacat que tots aquests projectes de vacuna ens “omplen d’esperança, optimisme i orgull” i ha posat en relleu que ens “hem de sentir orgullosos de la nostra investigació”. Aquest binomi empresa-ciència està desenvolupament actualment 12 projectes de vacunes contra la Covid-19, 3 dels quals són coordinats pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Fins al moment, 10 projectes ja han rebut 7’8 milions d’euros per part del Ministeri de Ciència i Innovació. Tots són projectes que ja estan en marxa, que han realitzat els seus prototips i que ja estan efectuant els assaigs preclínics en animals necessaris per poder validar l’eficàcia de les vacunes, segons va confirmar el president del Govern.

En el cas d’Hipra, la farmacèutica gironina investiga una vacuna contra la Covid-19 que garanteixi una immunitat de llarga durada -en col·laboració amb el Cínic de Barcelona- i, a la vegada, desenvolupa una línia pròpia de recerca. Durant la primera fase de la pandèmia, l’empresa va col·laborar amb l’Institut Català de la Salut fent anàlisi de PCRs i cedint part de les seves instal·lacions. Durant mesos van processar unes 35.000 PCRs de diferents hospitals de la geografia gironina.

Durant la seva intervenció al Congrés de Diputats, Sánchez ha inclòs Hipra en els cinc “projectes esperançadors” per trobar una vacuna eficaç contra el virus. A banda del d’Hipra hi ha el desenvolupat pel grup de Mariano Esteban que ha obtingut resultats preclínics molt positius en els seus assaigs amb ratolins amb una eficàcia 100% en la protecció davant la infecció del SARS Cov-2. Aquesta vacuna és estable i es pot conservar i administrar en condicions molt avantatjoses, segons paraules de Pedro Sánchez, i per tant, si els resultats són positius els assaigs clínics en humans es podrien iniciar en breu.

Un altre dels projectes és el de Luis Enjuanes que actualment està en converses amb empreses per l’encapsulat de nanopartícules mentre també avança en els assaigs preclínics en ratolins. En el seu cas fins al juny vinent no iniciaria els assaigs. Després va fer menció a la investigació del grup Felipe García de l’Hospital Clínic i que, segons el president del govern, la seva fabricació està a punt d’iniciar-se a les instal·lacions d’Hipra.

Per últim hi ha el projecte del doctor Bonaventura Clotet de l’Institut d’Investigació de la Sida (IrsiCaixa) que ha completat els assaigs preclínics en animals amb un 100% d’eficàcia. També manté negociacions amb diferents empreses per acordar la producció de la seva vacuna.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 21 febr. 2021 Comentaris: 0 Tags:

Les analítiques de les restes de virus a les depuradores “avisen” amb uns dies d’antelació dels pics dels casos que es produiran i es converteixen en aliades en la lluita contra la pandèmia

“Les aigües residuals ens avisen virus SARS-CoV-2”, diu Carme Chacón, sotsdirectora de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Les analítiques efectuades en mostres de les aigües residuals de les estacions depuradores de Catalunya s’han convertit en un dels instruments més rellevants per conèixer la presència del coronavirus, la seva distribució territorial i l’evolució que va experimentant al llarg del temps.
Els experts sostenen que aquest seguiment serà en el futur un instrument decisiu per a activar les alertes primerenques davant pandèmies.
El genoma del virus pot ser detectat en les aigües residuals abans que es registrin puntes de contagis en persones i la seva incidència sigui apreciada en els centres assistencials o hospitalaris.
Així ho indiquen les conclusions comparatives de les més de 1.000 mostres d’aigües residuals preses en 56 estacions depuradores catalanes durant aquests mesos.
Les aigües grises que discorren pels claveguerams i sistemes de sanejament que arriben a les depuradores per al seu sanejament són un mirall gairebé perfecte de la prevalença del virus en la població. Són un testimoni que mesura de forma contínua les restes de la SARS-CoV-2 ja degradades.
 “No tota la població passa pels hospitals, però tota la població si s’excreta aigües residuals cada dia”, explica Chacón per explicar l’avantatge comparatiu d’aquest mètode. El virus és excretat, en general, per persones asimptomàtiques, presimptomàtiques i simptomàtiques. El genoma es pot detectar en aquestes aigües entre 4 i 21 dies abans de l’aparició de casos simptomàtics en la població, segons els informes de l’OMS.

Les analítiques de les restes de virus a les depuradores “avisen” amb uns dies d’antelació dels pics dels casos.

Els responsables de Salut de l’Administració catalana han anat descobrint sobre la marxa les possibilitats d’aquest sistema de detecció precoç. Per identificar els virus, la Generalitat compta amb laboratoris, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la xarxa de 56 estacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que cobreix el 80% del territori català.
La tasca d’aquests mesos ha estat un procés d’aprenentatge que ha permès crear i consolidar la metodologia, homogeneïtzar la informació i disposar de dades regularment.
Tota la informació disponible és analitzada i serveix per fer un seguiment, setmana a setmana, de la presència de les restes de virus, conèixer al detall l’evolució en les diferents comarques o conques de Catalunya i comparar la incidència en les diferents depuradores amb les dades sobre prevalença de la malaltia en persones (casos registrats, proves de PCR donades com a positives …).
L’anàlisi estadística serveix per elaborar gràfiques que estan contribuint a establir una clara relació entre les restes de virus presents en les aigües i l’aparició de pics de la malaltia setmanes després. Les analítiques són un fidel reflex de la malaltia. “Hem detectat (en depuradores) que zones on ha augmentat la prevalença de virus es corresponen amb àrees on, al cap d’una setmana o deu dies, hi ha hagut pics de persones contagiades”.
“Hem vist clarament aquesta relació, la qual cosa permet dirigir actuacions. Territoris on hi ha hagut una alta prevalença de virus en aigües residuals han tingut aquest pic de contagis al cap d’uns dies, visible en un augment de PCR positius o entrades de persones contagiats en el sistema sanitari. Com diuen els científics, és ‘de llibre’, subratlla Chacón.
Tot aquest paral·lelisme s’ha apreciat de manera retrospectiva. Però també s’ha constatat ja la capacitat de detecció anticipada, com en el cas de Lleida, a la fi de la primera gran brot de virus, i a Puigcerdà, quan es va poder apreciar la circulació de virus diversos dies abans que creixessin els contagis, segons ens explica Marc Moliner, cap de departament en l’àrea de sanejament de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Aprofitar les possibilitats d’anticipació

En els moments actuals, les possibilitats d’anticipació estan condicionades (minvades) pel fet que la pandèmia està en una fase de mitigació, és a dir, el virus està present a tot el territori (encara que des d’unes setmanes va lleugerament a la baixa).
“Aquest sistema ens servirà com a indicador de l’alerta molt preponderant quan entrem en una fase de plena contenció de la pandèmia, quan tinguem zones en què la incidència de la pandèmia baixi a menys de 50 casos per 100.000 habitants”, afegeix Chacón.
Aquest instrument de vigilància dotarà el sistema sanitari català d’una nova capacitat d’anticipació i resposta, segons coincideixen Carme Chacón i Marc Moliner. D’aquí la necessitat de mantenir aquests controls de les aigües residuals en les estacions depuradores. Seran un indicador addicional de seguiment de l’evolució i tendències de la circulació de virus SARS-CoV-2 en els diferents territoris, complementari als indicadors clínics i epidemiològics de la pandèmia. No obstant això, el potencial d’aquest sistema es podrà visualitzar millor i desplegar en tots els seus extrems en una fase de contenció de l’epidèmia, quan ja sigui baixa la prevalença del virus en humans i la presència de restes de virus en les aigües vagi en descens o mostri un ritme basal. En aquestes circumstàncies, tan aviat com es detecti una punta o una pujada rellevant de virus en una determinada zona del territori -mentre en la resta roman establir, es pot decretar l’alarma. “Podrem actuar amb urgència”, diu Chacón.
Llavors, es disposarà d’una gran capacitat de maniobra per actuar, ja que s’haurà detectat la punta de l’iceberg abans que hagin aparegut símptomes de malaltia en la població: abans que s’hagi apreciat l’arribada massiva de persones a centres mèdics i hospitalaris.
“Aquest sistema té una doble potencialitat. Vam guanyar temps d’anticipació, en la fase en què s’està excretant i encara no hi ha constància ni registre de persones malaltes. Però, a més, té en compte els casos asimptomàtics, que per definició passen inadvertits pel diagnòstic clínic. En aquest sentit, es pot subestimar la circulació de virus en la població i fer pensar, erròniament, que hi ha menys virus circulant, quan en realitat hi pugui haver més dels que pensàvem”, diu Moliner.
A Catalunya les mostres es recullen dilluns i dimarts; a continuació, es duen a laboratori (es filtren i es fa el PCR) i es disposa dels resultats dijous a la tarda.
 En el futur “si en els resultats de cada divendres, veiem en algun lloc una pujada sobtada de restes de virus, podrem focalitzar l’acció en aquell punt i concentrar la recerca de la presència de virus en humans en aquella zona, amb cribratges dirigits i altres accions”, indica la sotsdirectora de l’Agència de Salut.
Aquesta anticipació és el que permetrà guanyar temps i posar en marxa els dispositius per a “buscar les persones infectades, als seus contactes, prescriure aïllament, fer PCR, cribratges prospectius, o planificar altres actuacions, com aïllaments, i tallar la cadena de transmissió”, assenyala Chacón.

Més difícil és extrapolar a partir de les restes genètics presents en l’aigua residual quantes persones poden estar infectades. “Això és difícil perquè unes persones excreten molt i altres poc i, a més, tant el virus com el seu material genètic es degrada al llarg de la xarxa de sanejament”, afegeix Moliner.

Mentrestant, la presència de les restes de virus segueix sent persistent i amb nivells elevats a Catalunya. Totes les zones del territori es registren. “Però no podem comparar unes zones amb altres dient que aquesta presència és més gran en una zona que en una altra. Cada àrea de sanejament és diferent; hi ha xarxes amb més o menys dilució”, precisa Moliner.

No obstant això, en les últimes setmanes s’aprecia una lleugera tendència a la baixa a Catalunya. De les 45 estacions mostrejades aquesta setmana, el virus estava a l’alça en el 13% d’elles; romania estable en el 69%, i disminuïa al 18%.

Però no hi ha motius per a l’eufòria. Al voltant de Barcelona, ​​per exemple, la circulació dels virus mostrava aquesta setmana increments significatius a Montcada i Reixac, Gavà / Viladecans i Viladecans i la Geltrú.

FONT: LaVanguardia

Posted by: General 18 febr. 2021 Comentaris: 0

L’investigador del grup de recerca Química bioinspirada Xavi Ribas

Entre els trenta investigadors del sistema universitari català que acaba de destingir ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) hi torna a figurar el nom de Xavi Ribas. L’investigador del grup de recerca Química bioinspirada, supramolecular i catàlisi (QBIS-CAT) de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona és el tercer cop que rep la distinció ICREA Academia. El talent investigador del químic de la UdG ja va ser reconegut els anys 2010 i 2015.

Amb el reconeixement com a investigadors ICREA Acadèmia, Xavi Ribas i la resta de guardonats reben cadascún d’ells una ajuda 40.000 euros anuals durant els propers cinc anys. Així, per exemple, Ribas forma part d’aquest grup de manera ininterrompuda des de l’any 2010.

Actualment, hi ha quatre investigadors de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona amb el reconeixement com a investigadors ICREA: Xavi Ribas (2020), Anna Company (2019), Albert Poater (2019) i Miquel Costas (2018).

Les distincions de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançat) estan destinades al professorat universitari que fa recerca i docència que es troba en fase plenament activa i d’expansió de la seva activitat investigadora.

 

Posted by: General 17 febr. 2021 Comentaris: 0

La companyia biotecnològica amb seu al Parc Científic de Girona, que ja compta amb una petita instal·lació a Las Palmas, està construïnt ara una nova planta de produció de 5.000 metres quadrats. Allà hi elaborarà hidrolitzat de col·lagen de peix, que es comercialitzarà sota la marca Oceancoll. L’objectiu de la firma és vendre el producte tant a nivell industrial com al de petit consumidor a través de la plataforma Amazon.

El col·lagen és una proteïna comuna a tots els animals i la més abundant del cos humà. S’utilitza com a suplement nutricional per motius saludables i estètics, com ara la prevenció de les arrugues de la pell.

A la nova planta hi elaborarà hidrolitzat de col·lagen de peix,

Segons BDF Natural Ingredients, «prevé el desenvolupament d’osteoporosi i sarcopènia; ajuda a el creixement muscular i la formació d’articulacions sana; millora l’elasticitat de la pell i la qualitat de les ungles i els cabells, entre d’altres avantatges».

Diversos dels processos de fabricació de la línia Oceancoll es faran amb energia solar, i en un futur, també eòlica. «Contribuim així a un model de producció més sostenible», asseguren fonts de l’empresa.

A més, les fonts de matèria primera utilitzades pel col·lagen són subproductes de la indústria pesquera, treballant així en un model d’economia circular».

La companyia, originària de Cassà de la Selva, emmarca la producció d’hidrolitzat de col·lagen de peix en un pla d’expansió. A banda de l’aposta per aquest producte «saludable i amb altes previsions de creixement», la firma també ha anunciat la recent obertura d’una filial a Miami, un hub estratègic a la regió. També preveu l’obertura d’una nova oficina comercial a la Xina, «un mercat clau pel creixemment de l’empresa en el continent asiàtic en els propers anys».

Fundada al 1999 per la família Bosch, va iniciar la seBiotecnologia

Amb el pas dels anys els ingredients amb un grau tecnològic van anar agafant pes dins de l’empresa, acompanyats d’importants inversions en I+D+i. D’aquesta manera l’empresa va centrar tots els seus esforços en crear barreges innovadores i de valor afegit tant per al mercat nacional com internacional.

El canvi de rumb va suposar passar de treballar exclusivament en el mercat nacional fins arribar a més de 50 països en diversos continents, sempre en el sector de l’alimentació.

Amb la irrupció de la covid-19, la companyia va decidir tirar endavant un projecte per potenciar el teletreball, oferint als seus empleatts la possibilitat de desenvolupar un pla de treball mentre viatjaven en una autocaravana acompanyats de familiars o amics. La iniciativa va tenir èxit i, de fet, ha suposat part de la gènesi per la posterior posada en marxa de la nova línia de col·lagen de peix.va activitat econòmica de disseny i fabricació d’ingredients alimentaris per a les indústries locals de Girona.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 10 febr. 2021 Comentaris: 0 Tags:

El projecte del Generation kWh ha aconseguit tot el finançament necessari per tirar endavant les tres plantes de producció d’energia renovable previstes. Actualment en formen part 4.610 persones que, en conjunt, han aportat 4.548.900 euros. Així, la planta fotovoltaica de La Serra, a Anglesola (Lleida), ja té també el finançament que necessitava. Actualment el projecte està a l’espera de tràmits administratius, per poder començar a construir-lo.

El Generation kWh aconsegueix el finançament per a les tres plantes de generació renovable

Ara s’entrarà en un procés de revisió, reflexió i creació, per idear un nou Generation, on les persones puguin unir esforços per generar energia renovable. Es vol adaptar a la realitat actual, en què ja no hi ha barreres per a l’autoproducció individual, i en què les comunitats energètiques estan començant a aflorar.

El Generation kWh és un sistema de finançament de plantes fotovoltaiques a partir d’aportacions que es van retornant al llarg de 25 anys. Mentrestant, al llarg d’aquests anys, la persona que ha aportat té una part de l’energia a preu de cost de les plantes del Generation kWh. Va néixer l’any 2015 com a una alternativa col·lectiva per superar la retirada d’incentius als projectes renovables i les barreres a l’autoproducció individual.

Les dues plantes fotovoltaiques del Generation kWh que ja estan en funcionament són la d’Alcolea del Río, a Sevilla, que va suposar una inversió de 2 milions d’euros, i la de Fontivsolar, a Fontiveros (Ávila), amb una inversió final de 800.000 euros. Entre les dues produeixen, aproximadament, 5 GWh l’any, que equival a l’ús energètic aproximat d’uns 2.000 habitatges. Quan es posi en marxa la tercera planta, la de La Serra, a Lleida, a través del Generation kWh es generaran una mitjana de 9.400.000 kWh anualment. Això equival a l’ús energètic aproximat d’unes 3.750 llars.

Posted by: General 24 des. 2020 Comentaris: 0 Tags: , , ,
  • La seu del Centre Blockchain de Catalunya se situarà al recinte del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG).
  • Girona també aspira a construir una facultat i un espai visual dedicat a aquesta tecnologia amb l’ajuda dels fons europeus de recuperació Next Generation EU.

Girona serà finalment la seu del Centre Blockchain de Catalunya. La ciutat ha estat escollida d’entre una llista de cinc finalistes com la millor ubicació en base a les oportunitats que ofereix anar de la mà de la Universitat de Girona per desenvolupar aquesta tecnologia disruptiva.

La decisió s’ha fet pública aquest dimecres en un acte al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, que acollirà la seu del Centre Blockchain de Catalunya.

L’acte ha comptat amb el director del CBC, Quirze Salomó, i la vicepresidenta primera de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca. També hi han participat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, i el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró.

L’Ajuntament de Girona i la UdG han liderat la candidatura de la ciutat per acollir la seu del Centre Blockchain de Catalunya amb el suport de la Diputació de Girona i també de la Cambra de Girona.

Missió del Centre Blockchain de Catalunya

Quirze Salomó director del CBC, Marta Madrenas alcaldessa de Girona, Quim Salvi rector de la Universitat de Giron, Jordi Puigneró conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública i Mònica Roca vicepresidenta primera de la Cambra de Barcelona.

Presentat oficialment el passat mes de setembre, el Centre Blockchain de Catalunya és una entitat liderada per la Cambra de Barcelona, centrada en la promoció de les tecnologies descentralitzades (DLT) al territori mitjançant la difusió, la recerca i el desenvolupament per convertir Catalunya en un referent per a l’atracció d’empreses i talent en aquest sector.

Des de la seva fundació, la voluntat del Centre Blockchain de Catalunya ha estat situar la seva seu fora de la ciutat de Barcelona per posar en valor el potencial del territori més enllà de l’Àrea Metropolitana. La descentralització de l’economia catalana és de fet un dels eixos del projecte Catalunya 30/40 per a la construcció d’un nou model de país.

La creació del CBC s’inscriu en un conveni marc de col·laboració entre la corporació i el Departament de Polítiques Digitals per a l’impuls de les tecnologies digitals avançades i el foment de l’economia digital. A més del desenvolupament d’activitats basades en la tecnologia Blockchain, aquest acord fixa actuacions conjuntes en àmbits com el New Space, la ciberseguretat i la intel·ligència artificial.

 

Una facultat i una experiència visual dedicades al Blockchain

Durant l’acte s’han presentat també dos projectes de futur relacionats: una facultat de Blockchain que se situaria al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona i el Blockchain Experience, un espai amb experiències visuals dedicat a aquesta tecnologia. Ambdós projectes aspiraran a rebre finançament dels fons europeus de recuperació Next Generation EU. En el cas que el projecte de la facultat de Blockchain es materialitzi, el Centre Blockchain de Catalunya situarà allà la seva seu definitiva.

Posted by: General 17 des. 2020 Comentaris: 0 Tags: , , ,

El RAID-CRC redueix un 61 per cent els falsos positius.

Un test dissenyat per l’empresa del Parc GoodGut, denominat RAID-CRC i basat en marcadors bacterians específics de mostres fecals, permet avançar en la detecció precoç de càncer colorectal, frenada per la pandèmia.

L’Hospital de Bellvitge i el Clínic, tots dos de Barcelona, ​​han començat a utilitzar aquest tipus de prova entre pacients amb alguna simptomatologia.

Els dos centres esperen avançar en la detecció precoç d’aquest tipus de càncer, que s’ha convertit en el tercer amb més incidència i mortalitat al món, segons informa GoodGut.

La companyia remet a un estudi publicat recentment per Lancet Oncol que explica que el retard de dues setmanes en el diagnòstic ràpid d’aquesta malaltia al Regne Unit durant l’estat d’alarma ha disminuït més d’un 10 per cent la supervivència dels pacients.

Els marcadors bacterians són la diferència d’aquest test pel que fa als programes de cribratge actuals, que utilitzen els de sang oculta en femta.

El RAID-CRC redueix un 61 per cent els falsos positius i estalvia les corresponents colonoscòpies innecessàries.

“En el moment actual de restriccions en l’accés al sistema sanitari, és prioritari poder identificar aquells pacients que més es beneficiaran d’una colonoscòpia”, ha assenyalat el cap del servei de Gastroenterologia de l’Hospital Clínic, Francesc Balaguer.

El seu homòleg a Bellvitge, Jordi guardiola, ha afegit que aquest nou test pot ser útil en aquest mateix sentit d’optimitzar recursos.

Un estudi a Catalunya amb 500 individus i un altre a alemanya amb 2800 confirmen la reducció d’un 28 per cent de colonoscòpies innecessàries a les cribes d’aquest tipus de càncer.

 

FONT: LaVanguardia

Wikiloc és una plataforma amb gairebé 15 anys d’història i que ha experimentat un important creixement en 2020 a causa de l’auge de l’esport a l’aire lliure que s’ha viscut aquest any per la situació tan particular que estem vivint. Les dades són clares, l’App de Wikiloc ha crescut un 68% l’activitat de la comunitat de la seva plataforma durant els mesos de juliol i agost en comparació amb els mateixos mesos de l’any anterior.

A més, com a conseqüència del major interès dels ciutadans per realitzar activitats outdoor, el projecte ha assolit els 7 milions de membres (7.316.902) a la seva comunitat i els 20 milions (20.356.270) de rutes publicades i 36 milion (36.170.396) fotos a l’aire lliure.

Jordi Ramot, fundador i CEO de Wikiloc, afirma: “Gràcies als set milions de persones que ens donen suport dia a dia publicant els seus recorreguts, ara Wikiloc compta amb més de 20 milions de rutes i activitats. Per a nosaltres, és quelcom més que una xifra. D’una banda, és la confirmació que el camí que va començar aquella petita startup espanyola el 2006 és el correcte. D’altra banda, no podem evitar pensar que cadascuna d’aquestes rutes van ser una gran experiència que, un cop ‘pujada’ a Wikiloc, s’ha convertit en l’experiència de moltes altres persones. Aquests 20 milions d’rutes són la xifra que reflecteix un somni complert “.

Wikiloc ofereix fins a 72 modalitats o activitats esportives

Ciclisme i senderisme, les activitats més practicades

Les dades de Wikiloc confirmen que el ciclisme i el senderisme són les activitats amb més dades recollides en la seva plataforma. Dels 20 milions de rutes publicades, més de 6 milions són rutes de senderisme. Just per darrere, molt a prop, hi ha el MTB, que actualment ja suma una mica més de cinc milions. Amb gairebé dos milions de rutes registrades i el segueix el ciclisme de carretera. En quart lloc hi hauria el running amb més d’un milió i mig d’activitats a la plataforma.

Però no cal oblidar que a Wikiloc, una plataforma disponible en 21 idiomes, no només es registren aquests 4 esports, sinó que es comptabilitzen diàriament rutes de fins a 72 modalitats o activitats esportives més que es reparteixen al voltant de tot el món. Totes elles estan visibles de forma gratuïta en el lloc web i l’aplicació per a smartphones de Wikiloc. Rutes registrades pels propis usuaris de la comunitat i que han estat realitzades i gravades prèviament de principi a fi per després compartir-les amb la resta de membres.

Compromís amb el planeta

Wikiloc forma part de la comunitat “1% for the planet” una organització internacional els membres contribueixen almenys amb l’u per cent de les seves vendes anuals a causes ambientals. La seva missió és “construir, donar suport i activar una aliança d’empreses financerament compromeses amb la creació d’un planeta saludable”

Al següent enllaç podeu llegir l’entrevista sencera a Jordi Ramot publicada a la revista digital Maillot i descobrir, exemple, com va ser el procés de naming de l’app.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page