Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 11 maig 2021 Comentaris: 0
La Generalitat de Catalunya, des del juliol del 2020, està portant a terme la xarxa de vigilància i control del SARS-CoV-2 en aigües residuals (SARSAIGUA), un projecte que tindrà una continuïtat fins al 2022 i que té l’objectiu d’analitzar setmanalment la presència del coronavirus a 56 depuradores catalanes, amb un ampli abast de la població, ja que tracten i depuren el 80% de les aigües residuals generades a Catalunya.
La vigilància del virus i les seves variants a les aigües residuals constitueix una eina valuosa i rendible per complementar la vigilància clínica i epidemiològica de la Covid-19, així com d’altres malalties que puguin ser d’interès en el futur.
La iniciativa té un important component d’innovació, ja que ha permès desenvolupar els diferents aspectes clau per a l’èxit d’una xarxa de monitoratge, i, en aquest cas particular, sobre la detecció i seguiment d’un virus desconegut fins fa poc temps. Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, destaca que «les depuradores són instal·lacions dinàmiques que, amb la innovació i la inversió contínua, incrementen les seves funcions: recullen i tracten un residu, permeten que es pugui reutilitzar l’aigua ja depurada i des de juliol del 2020 també permeten identificar la tendència i evolució de la covid-19».
Les analítiques de les restes de virus a les depuradores "avisen" amb uns dies d'antelació dels pics dels casos.
«Aquest dinamisme també s’està traduint en un pla d’eficiència energètica, amb una inversió de 160 milions d’euros, que farà possible que el 78% de les necessitats energètiques de les depuradores catalanes provingui de l’autoconsum, mitjançant la instal·lació de plaques solars, l’aprofitament del biogàs i millores en la seva eficiència, reduint així l’empremta de carboni i mitigant els impactes de l’emergència climàtica. L’Agenda Verda és ineludible i amb projectes com aquest, l’estem desenvolupant», afegeix Calvet.
La implantació exitosa de la xarxa ha sigut possible gràcies a l’existència de grups d’investigació prèviament actius, que disposaven dels mitjans adequats i el coneixement expert en la matèria. Aquest element fonamental ha complementat amb un plantejament coordinat des de l’inici del projecte (entre els departaments responsables de Salut i Medi Ambient i amb els equips de coordinació cientificotècnica i de laboratoris i el comitè d’experts participants).
La singularitat del projecte ha sigut la intervenció de quatre grups d’investigació avançada / laboratoris, cosa que propicia debats sobre els procediments a aplicar i els resultats obtinguts. Aquest element diferencial també ha permès innovar i configurar les conclusions finals.
Aquest projecte suposarà una inversió de 2,4 milions d’euros (400.000 d’aportats durant el 2020 i els 2 milions restants per als anys 2021 i 2022) i té un caràcter pioner en l’àmbit europeu, tenint en compte que el 17 de març del 2021 la Unió Europea va dictar la recomanació (UE) 2021/472 de la CE on es planteja als estats membres la necessitat de desplegar sistemes de control com el que s’ha impulsat a Catalunya, promovent una estratègia en línia i un enfocament en comú.
Control setmanal i dades obertes
Les aigües residuals són un bon indicador de la circulació del virus entre la població, sense la necessitat d’efectuar cribratges de diagnòstic massius. Els resultats obtinguts al programa SARSAIGUA permeten obtenir una valoració de l’evolució d’aquesta circulació.
El monitoratge, que es fa setmanalment, consisteix en la presa de mostres a l’aigua d’entrada de les depuradores (abans del seu tractament). Posteriorment, les mostres es transporten a tres laboratoris per ser analitzades. La quantificació dels rastres genètics del SARS-CoV-2 es fa mitjançant l’amplificació de l’ARN present a les mostres amb un mètode on s’analitza la concentració de l’ARN viral mitjançant PCR quantitativa. Els resultats s’obtenen en 48 hores.
Des del mes de novembre del 2020 estan obertes al públic les dades dels controls a través del portal sarsaigua.icra.cat, on s’informa de les concentracions de coronavirus a les aigües residuals, de la seva evolució i de les tendències.
Els resultats obtinguts al programa SARSAIGUA permeten obtenir una valoració de l’evolució d’aquesta circulació, i anticipar-se als possibles brots a determinades zones. Amb aquests controls, el Departament de Salut i el Procicat disposen d’una variable més a l’hora de prendre decisions per reduir la propagació del coronavirus.
Coordinació amb el món de la investigació
Aquest projecte està impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Departament de Salut. La xarxa de seguiment per analitzar l’evolució de la Covid-19 a Catalunya està coordinada per l’ACA amb els principals centres d’investigació catalans com l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Eurecat i la Universitat de Barcelona.
Participen en la xarxa SARSAIGUA tres laboratoris, dos d’ells de la Universitat de Barcelona (UB) especialitzats en l’anàlisi de virus en mostres ambientals i el Center for Omics Sciences (COS) d’Eurecat a Reus.
Aquesta xarxa se suma a la d’altres països europeus (Holanda, Suïssa, Regne Unit, Espanya, entre d’altres) que han començat a monitorar la concentració de les traces genètiques del SARS-CoV-2 en aigües residuals com a eina per anticipar possibles nous rebrots i per avaluar l’efectivitat de les mesures de contenció implementades.
Posted by: General 03 maig 2021 Comentaris: 0 Tags:

Salmofast serveix com a mètode alternatiu per al programa nacional de control de Salmonel·losi en granges aviàries.

El Ministeri ha autoritzat també el producte Salmofast com a mètode alternatiu per al programa nacional de control de Salmonel·losi en granges aviàries.

Amb aquest assoliment, Microbial veu ratificada la qualitat dels seus productes i del seu sistema de producció i s’incorpora a un sector on hi són presents multinacionals com bioMerieux, Bio-Rad i Oxoid, amb una oferta de mètodes reconeguts oficialment per a la detecció de Salmonel·la per PCR.

Sobre Salmofast

Salmofast és el nou mètode autoritzat per la Direcció General de Sanitat de la Producció Agrària per a la Detecció de Salmonel·la en el Pla Nacional de control de Salmonel·la en granges avícoles.

Com a avantatge principal, ofereix l’automatització de l’extracció d’ASDN juntament amb la possibilitat de treball high-throughput per a laboratoris d’elevada productivitat.

Salmofast® Microbial és un mètode basat en PCR a temps real que, en mostres de producció primària d’aus, ha demostrat la seva equivalència segons protocol ISO 16.140-2 amb el mètode de referència ISO 6579-1: 2017.

L’objectiu del Pla Nacional és aconseguir una reducció significativa en la prevalença de Salmonel·la en les explotacions de pollastres de carn que es destinin a la comercialització amb destinació sacrifici. Per assolir aquest objectiu s’inclouen mesures de vigilància i control en explotacions d’aplicació en tot el territori nacional.

Microbial ha obtingut l’autorització del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació perquè Salmofast pugui formar part de les eines d’anàlisi admeses en aquest programa.

Posted by: General 02 maig 2021 Comentaris: 0 Tags:
La música tecno es va reivindicar ahir com a festa i manifestació cultural segura en el festival La Mercè Electrònica , inclòs en la prova pilot Obrir Girona, que du a terme el Centre Blockchain de Catalunya (CBCat) i que es va celebrar ahir, des de les cinc de la tarda fins a les deu del vespre, a l’Auditori de la Mercè. Els 250 assistents van poder ballar sense distància de seguretat amb la música de cinc DJ, entre els quals hi havia Andrés Campo, Blanca Ross i Viviana Casanova. Tots havien de portar mascareta FFP2 en tot moment, i per entrar-hi calia haver-se sotmès a un test d’antígens en una de les farmàcies que participen en l’assaig. Per obtenir aquest “passaport verd”, amb el qual s’accedia a la festa, calia descarregar-se l’aplicació desenvolupada pel CBCat. Superat el test a la farmàcia, es generava un codi QR que garantia la privacitat i la seguretat de les dades dels participants. “El millor que estem veient amb el festival és que amb la tecnologia es poden obrir espais segurs perquè la gent torni a ser feliç”, va destacar Quirze Salomó, president executiu del CBCat.

Obrir Girona és una prova pilot que du a terme el Centre Blockchain de Catalunya (CBCat)

A l’església de l’antic convent de la Mercè, del segle XIV, s’hi havia instal·lat la pista de ball. El contrast entre l’estètica de l’edifici i la música fa d’aquest esdeveniment, que se celebra des del 2018, una cita ineludible per als seguidors del tecno. Al claustre hi havia el servei de bar, on es podia prendre una consumició, però no s’hi permetia fumar. “Hauríem omplert la catedral”, deia satisfet Kim Riera, el promotor d’Electrona, que, amb l’ACA (Associació Creativa d’Artistes), coorganitza La Mercè Electrònica. El 2016 van dur el DJ Claptone al monestir de Sant Pere de Galligants. Riera va explicar que van vendre les 250 entrades, el màxim que els havien permès, en 18 minuts. En relació amb les experiències prèvies de concerts multitudinaris, com el de Love of Lesbian al Sant Jordi, Kim Riera reivindicava la iniciativa del CBCat, ja que els tests es fan a les farmàcies: “La foto del Sant Jordi està molt bé, però és totalment insostenible; no pots posar un exèrcit d’infermers per fer les proves.”

Fidels a La Mercè Electrònica, pel lloc i per “les bones vibracions” d’aquest gènere musical, la Blanca Ramírez i la Carmen Bigues, de Tossa de Mar i Cardedeu, destacaven la seguretat que els generava haver-se fet el test a la farmàcia i l’aplicació amb el codi QR. Tenien ganes de festa, deien, després d’un any. I també hi havien anat per donar suport a la cultura. L’Albert Martínez, de Sant Cugat del Vallès, va participar en els concerts de l’Apolo i de Love of Lesbian, i també era ahir a Girona per donar suport a la cultura. A fora, abans d’entrar, fent una cigarreta, dues amigues de Sant Hilari Sacalm i Torelló, Maria Canaleta i Anna Illamola, insistien que s’havia posat el focus en els joves. “Ens sentim responsables que tot surti bé; som molt conscients del que està passant i aquesta prova podria servir per tirar endavant festes segures, després de mesos de lluita i patiment.”

FONT: ElPuntAvui

Posted by: General 21 abr. 2021 Comentaris: 0 Tags: , , , , ,

L’estudi clínic Obrir Girona, que vol provar l’eficàcia d’un passi digital ‘covid-free’, arrencarà aquest Sant Jordi amb un cicle de sopars a sis restaurants de la ciutat. Se’n faran cada divendres i dissabte, fins al 22 de maig, i també es preveu que l’Uni jugui un partit de bàsquet al pavelló de Fontajau amb 3.000 espectadors. Tots els qui vulguin participar a la prova pilot s’hauran de descarregar una aplicació i acreditar que tenen un certificat MBCC (Molt Baixa Capacitat de Contagiar). Qui ho validarà seran les farmàcies. Bé sigui perquè estan vacunats, perquè ja han passat la covid-19 o mitjançant un test d’antígens. Els impulsors de l’estudi, el Centre Blockchain de Catalunya (CBCat), treballen per incloure més actes al calendari.

L’estudi clínic arrencarà aquest Sant Jordi amb els sopars Obrir Girona. Seran àpats que tindran lloc a sis restaurants de la ciutat (l‘Umai, el Mimolet, l’Índigo, el Divinum, el SiNoFos i Cal Ros). Es faran cada divendres i dissabte mentre duri la prova pilot, fins al 22 de maig.

A més d’aquest cicle de sopars, el calendari d’Obrir Girona també preveu celebrar amb un aforament de 3.000 espectadors el partit de la final de la Lliga Femenina Endesa a Fontajau el dia 2 de maig, en cas que l’Uni Girona quedi classificat. La resta d’actes del calendari els anirà confirmant l’organització d’Obrir Girona en els pròxims dies.

L’estudi clínic, impulsat pel CBCat, vol provar un model de passis digitals de tests i vacunació. L’objectiu és el de poder començar a fer una reobertura segura i controla d’aquelles activitats i esdeveniments que la pandèmia ha estroncat.

Tot i que el calendari d’actes s’ha hagut d’endarrerir –entre d’altres, perquè faltava l’aval del Procicat- el projecte va començar a finals del mes de febrer. Va ser aleshores quan es van fer les formacions a les farmàcies de Girona que hi participen –més d’una trentena- perquè sabessin com desenvolupar el seu rol. Des de l’organització s’insisteix que, de fet, “l’èxit del sistema proposat” depèn en gran mesura del paper “fonamental” de les farmàcies (que seran les que certificaran si els usuaris són aptes o no).

Aplicació al mòbil i certificat

Tothom que vulgui participar en qualsevol esdeveniment d’Obrir Girona s’haurà de descarregar l’aplicació gratuïta de certificats digitals ICC AOKpass

Tothom que vulgui participar en qualsevol esdeveniment d’Obrir Girona s’haurà de descarregar l’aplicació gratuïta de certificats digitals ICC AOKpass. Després, s’haurà de crear un perfil i un certificat, que posteriorment caldrà validar a qualsevol de les més de trenta farmàcies que participen en el projecte.

Serà allà on s’acrediti que l’usuari té MBCC mitjançant tres sistemes. Si la persona ja ha rebut la vacuna contra la covid-19, haurà de portar el certificat corresponent. Si ja ha passat el virus, caldrà dur una PCR positiva de fa més de quinze dies. I si no es troba en cap d’aquests dos casos, es podrà fer un test d’antígens a la farmàcia mateix.

Si el test és negatiu, automàticament se l’acreditarà com a persona MBCC; i per tant, apta per accedir als esdeveniments d’Obrir Girona durant les properes 36 hores. Els procediments tenen un cost d’entre 2 euros i mig i 8 euros i mig (depenent de la modalitat del certificat).

Privacitat de les dades

Un dels punts clau de la tecnologia blockchain és la seva característica de ‘privacy by design’, (privacitat des del disseny). Mitjançant la blockchain, emprada en l’aplicació AOKpass que es farà servir a Obrir Girona, es garanteix que les dades dels usuaris no es desplacen del seu dispositiu mòbil.

Així ho reitera el president del CBCat, Quirze Salomó: “La privacitat per disseny és una revolució”. “L’usuari no ha de demanar-la o exigir-la, perquè la privacitat de les dades és per defecte, és automàtica, es troba enclavada al codi, i és un component essencial del disseny”.

Els organitzadors de la prova pilot treballen per incloure més actes al calendari de l’estudi clínic (més enllà del cicle de sopars i el partit de bàsquet). Per a més informació, es pot consultar la web del projecte www.obrirgirona.cat.

El CBCat, impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament de Polítiques Digitals, té com a finalitat promoure l’adopció d’actius digitals i tecnologies descentralitzades (DLTs) a Catalunya mitjançant la difusió i alfabetització digitals. No només entre tots i cadascun dels sectors industrials sinó també, i sense excepció, entre aquells actors, individuals o col·lectius, privats o institucionals, potencialment concernits. Promou, explica, i educa sobre la tecnologia blockchain, casos actuals d’aplicació i possibilitats futures.

Posted by: General 21 abr. 2021 Comentaris: 0 Tags:

L’empresa Hipra preveu produir 400 milions de dosis de la seva vacuna contra la Covid-19 durant el 2022. L’ambiciós objectiu ha sigut suficient per atraure l’atenció del president del Govern, Pedro Sánchez, que va visitar les instal·lacions de la firma aquest divendres amb l’objectiu de recolzar els projectes d’aquesta ambiciosa firma, que transita de l’àrea de la salut animal a la humana amb esperances d’aportar una vacuna efectiva l’any que ve. Es tracta d’una vacuna de proteïna recombinant que ha sigut dissenyada per optimitzar la seva seguretat i induir una potent resposta immunitària neutralitzadora del virus de la Covid-19. A més, es conservarà entre 2 i 8 graus centígrads, cosa que facilitarà la seva logística i distribució. Hipra ocupa el sisè lloc en el rànquing mundial de vacunes per a la salut animal i s’està especialitzant progressivament en el desenvolupament de vacunes per a humans.

Els assajos clínics s’iniciaran al juny i s’espera que culminin amb èxit per iniciar la producció l’octubre.

Els assajos clínics s’iniciaran al juny i s’espera que culminin amb èxit per iniciar la producció l’octubre d’aquest mateix any, amb l’objectiu de posar en marxa la seva comercialització a finals del 2021, subjecte a l’obtenció de les autoritzacions oportunes. Segons les projeccions actuals d’Hipra, està previst que es produeixin 400 milions de dosis durant l’any 2022, i per al 2023 es podrien arribar als 1.200 milions de dosis. Compte amb un model d’organització singular, al controlar internament tots els processos de la cadena de valor i és com a referent en la investigació, producció i comercialització de vacunes.

El projecte d’Hipra compta amb el recolzament de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), així com dels Ministeris de Sanitat, Indústria i Ciència i Innovació. En aquests moments, Hipra també està portant a terme una línia d’investigació en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona per al desenvolupament d’una vacuna contra la Covid-19 basada en el mRNA del virus.

Hipra és el laboratori que més vacunes innovadores i tecnològiques ha llançat en els últims 10 anys, amb un total de 22 vacunes. L’empresa va tancar l’exercici 2020 amb una xifra de negoci de 319 milions d’euros i per a aquest 2021 preveu un creixement del 13,5% respecte de l’exercici anterior. En l’actualitat, la plantilla d’Hipra està formada per més de 2.000 persones.

La companyia dedica el 10% de la facturació anual a la investigació i desenvolupament de noves vacunes. Actualment té 39 filials i 11 centres de diagnòstic repartits per tot el món i comercialitza els seus productes a més de 100 països.

La companyia impulsa des del 2019 el projecte Campus Hipra a Aiguaviva, que contempla l’ampliació de les seves actuals instal·lacions en un nou complex que acollirà diferents unitats productives i d’investigació, així com noves àrees de negoci de la companyia en una superfície de 114.000 metres quadrats. El projecte preveu un pla d’inversió de 472 milions d’euros fins al 2026 i la creació directa de 580 llocs de treball altament qualificats.

FONT: DiarideGirona

Posted by: General 16 abr. 2021 Comentaris: 0 Tags: , ,

Un estudi científic liderat pel grup de recerca NEOMA de la Universitat de Girona (UdG) ha permès desenvolupar una metodologia per detectar de manera ràpida, simple i econòmica la infecció per SARS-CoV-2 en mostres nasofaringes. El sistema combina l’anàlisi química, l’estadística i la intel·ligència artificial i, a diferència dels mètodes actuals, seria molt eficaç per a detectar la presència de la infecció en un gran nombre de mostres orals en molt poc temps. Aquesta metodologia s’ha publicat recentment a la revista científica de prestigi internacional Frontiers in Medicine.

Pere Bodas-Vaello i Meritxell Deulofeu

Atesa l’alta taxa d’infectivitat del virus de la COVID-19, el SARS-CoV-2, són necessaris diagnòstics ràpids tant en pacients simptomàtics com asimptomàtics per a reduir la propagació de la pandèmia. “Calen eines de diagnosi i cribratge que permetin determinar ràpidament la presència del virus a la població i a quanta més gent millor”, assegura l’investigador principal del projecte, Pere Boadas-Vaello. Des de l’inici de la pandèmia, s’han utilitzat i desenvolupat diferents metodologies de diagnòstic “però moltes –afegeix– comparteixen certes limitacions com la baixa sensibilitat, els falsos negatius o temps d’anàlisi llargs”.

 

Sensibilitat superior al 90 %
La metodologia desenvolupada per la UdG mostraria un alt rendiment pel que fa a precisió, sensibilitat i especificitat, aconseguint en tots els casos valors superiors al 90 %. A més, s’estima que el cost dels anàlisis mitjançant aquesta tecnologia podrien representar el 25 % de la despesa que actualment suposen les PCR. El temps en obtenir el resultat es reduiria també a menys de la meitat i, aquest mètode, permetria analitzar unes 380 mostres alhora, cada 30 minuts. Segons Boadas-Vaello, “es preveu, per tant, que aquest mètode podria oferir enormes estalvis tant en temps com en cost”.

Aquesta és una “eina prometedora” perquè presenta una “elevada vàlua estadística”, també en situacions de propagació controlada i estabilitzada del virus, a més d’altres moments amb una incidència elevada. La investigadora del projecte, Maite Serrando, afirma que en una situació de creixement com l’actual és molt important que la prova diagnòstica sigui el màxim de sensible i específica possible. En canvi, en situacions en què la infecció està més controlada –no pas necessàriament baixa–, la prova ha de ser ràpida i accessible. “Aquesta metodologia permet analitzar un gran número de mostres de manera molt eficient donada la seva elevada vàlua estadística a més de l’abaratiment dels costos, la rapidesa i l’accés a la plataforma metodològica requerida”, assegura.

Aquesta recerca s’ha realitzat en el marc del projecte concedit pel Fondo Supera COVID-19 (Santander Universidades – CRUE), liderat per l’investigador del  grup de recerca NEOMA de la Universitat de Girona, Pere Boadas-Vaello. L’equip científic que ha desenvolupat aquesta metodologia està format pels investigadors Meritxell Deulofeu (primera autora de la publicació), Victòria Salvadó, Enric Verdú i Pere Boadas-Vaello (Universitat de Girona), Orlando Jiménez i Maite Serrando (Laboratori Clínic Territorial de Girona – ICS Girona), Eladia Peña i José Elias Conde (Universitat de La Laguna) i Esteban Garcia (Universidad Europea de Madrid).

Posted by: General 15 abr. 2021 Comentaris: 0 Tags: ,
Potenciar el paper de l’R+D+I és fonamental perquè l’aigua sigui una de les claus en la recuperació post-COVID. És per això que INVESTAGUA ha dedicat una de les sessions de la seva quarta jornada a la necessitat d’invertir en R + D + i en aigua en què diferents experts han ressaltat que, en un moment en què la ciència gaudeix de major prestigi que mai entre la nostra societat, és moment que les polítiques d’inversió acompanyin l’ingent esforç dels nostres investigadors.
En primer lloc, ha intervingut Félix Francés, president de PTEA, a qui iAgua va entrevistar a primers d’any a iAgua Magazine 32 després del seu nomenament, per parlar de la investigació a Espanya com a palanca en la recuperació post COVID, així com les necessitats d’inversió. “Un dels nostres objectius en la PTEA és incrementar el nombre de socis per aconseguir més representativitat dins del sector”, ha començat. Pel que fa a la situació de l’R + D + I a Espanya, Félix ha assenyalat que “som el país que major retorn d’inversió ha tingut en el sector de la recerca: 52 milions d’euros en el període 2014-2019” i que “tenim excel·lents equips d’investigació en el sector de l’aigua”, però, la despesa és d’aproximadament 200 milions d’euros anys, havent-hi “un ampli marge d’increment d’investigació en el sector”. Així, ha assenyalat quatre raons per invertir en R + D + i en aigua a casa nostra: un context internacional propici per a això, és un sector estratègic, hi ha excel·lents equips i un marge d’increment en la inversió: “La investigació ha estat, és i serà sent un sector estratègic al país”.

Xavier Amores, cluster manager del Catalan Water Partnership

A continuació, Xavier Amores, director de Catalan Water Partnership, ha parlat sobre el paper de l’empresa en la recerca en el marc de la recuperació. “L’R+D és una manera d’invertir diners per obtenir coneixement, i la innovació és el coneixement per obtenir més diners”, ha comentat. Així, Xavier Amores ha assenyalat que “el percentatge del PIB que s’inverteix en R + D a Espanya segueix sent baix”, en concret, en 2019 era de solament un 1,25%. De fet, per arribar al 3% que ens vam marcar en l’Estratègia 2020 hauríem d’haver invertit 21.800 milions d’euros anuals més. “El sector de l’aigua és clau per a la majoria dels sectors a Espanya”, ha assenyalat. Així mateix, el director de CWP ha compartit els cinc reptes claus per a la competitivitat de les empreses en aquest àmbit: respondre al canvi permanent, Open Innovation, noves oportunitats de negoci, transformació digital i internacionalitzar tecnologies innovadores. En aquest sentit, des de la CWP impulsen noves estratègies i projectes de màrqueting digital innovadors per a les pimes del sector de l’aigua, com el projecte WATERTUR sobre la investigació per a la gestió intel·ligent i sostenibles del cicle de l’aigua en hotels; o WAT’SAVEREUSE, amb la finalitat de promocionar la reutilització i estalvi d’aigua en el sector turístic de la Mediterrània.
La sessió també ha comptat amb Juan Carlos García, Clúster 5 Clima / Clúster 6 Bioeconomia i Medi Ambient d’Horizon Europe de CDTI, que ha presentat els instruments de finançament de la recerca en aigua en el marc de la recuperació. Així, ha centrat la seva intervenció en l’Horitzó Europa, el principal programa de la Unió Europa en recerca i innovació per als pròxims sis anys, i que compta amb una inversió de 95.000 milions d’euros. En aquest sentit, aquest compta amb sis Clústers, dels quals el Clúster 6 referit a la Bioeconomia i Medi Ambient recull sis àrees d’intervenció (observació mediambiental, biodiversitat, agricultura, ecosistemes alimentaris, oceans, bioseguretat i sistemes circulars). A mode de conclusió, Joan Carles ha assenyalat la necessitat de buscar oportunitats en diverses destinacions i clústers i ha anunciat que hi haurà “dues partenariats directament reaccionades amb l’aigua que sortiran el 2021 i 2022”.
Per la seva banda, Borja Sanz, Urban Water Business Manager d’Hidroconta, ha parlat d’innovació i digitalització en la recuperació, ressaltant la transformació experimentada per la mateixa companyia a causa de les necessitats de sector: “Hem passat de ser una empresa fabricant i venedora de comptadors mecànics a evolucionar al mercat de l’aigua urbana”. Borja ha assenyalat que, a causa de la pandèmia, el sector ha experimentat un increment de demanda per part del mercat de tecnologies IOT i de digitalització: “Són les tecnologies de digitalització què ens han d’ajudar a posar eines al mercat per a l’optimització del recurs hídric”. Així, ha explicat les implicacions de la inversió en digitalització i la gamma que Hidroconta té a disposició dels seus clients: “Ens ha canviat en la producció i fabricació de tots els nostres equips, en el nostre producte”, ha comentat.
Finalment, Alberto Garrido, catedràtic d’Economia Agrària i Recursos Naturals i Vicerector de Qualitat i Eficiència de la Universitat Politècnica de Madrid, ha parlat sobre el paper de la universitat centrant-se en la Comunitat d’UPM Water. En aquest sentit, la universitat ofereix coneixement a aplicar en la presa de decisions, solucions tecnològiques, neutralitat, interdisciplinarietat i equipament científic. En aquest sentit, ha assenyalat que des d’UPM Water es persegueix, entre altres qüestions, promoure, transferir i divulgar la investigació científica i el desenvolupament tecnològic.
La sessió ha finalitzat amb una ronda de preguntes en què els ponents han respost a les qüestions i dubtes plantejats pels delegats en què han assenyalat que “si tinguéssim més investigació i hi hagués més desenvolupament hi hauria més oportunitats professionals”, ha comentat Alberto Garrido, el que es trasllada a una atracció de joves que vulguin aprendre i formar-se en aquest àmbit.
FONT: iagua.es
Posted by: General 25 març 2021 Comentaris: 0 Tags: ,

Més de 55 empreses, centres tecnològics i de recerca, universitats i associacions han executat sis projectes de recerca i innovació en la gestió de l’aigua, dins de la Comunitat RIS3CAT Aigua, acreditada per ACCIÓ, que han suposat una inversió de 12 milions d’euros en quatre anys per a l’impuls de l’economia circular en el tractament d’aigües, el monitoratge i suport a la decisió per a la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de tecnologia per a sectors intensius.

Les solucions a aquests reptes han estat abordades de forma específica en els projectes Digestake, liderat per la Universitat de Girona-Lequia; Eflucomp, Regireu i Imaqua, coordinats per Eurecat; Elde, encapçalat per la Universitat Politècnica de Catalunya-INTEXTER, i Watertur, liderat pel Català Water Partnership.

La Comunitat RIS3CAT Aigua finalitzarà la seva activitat aquest mes d’abril

Liderada pel centre tecnològic Eurecat, la Comunitat RIS3CAT Aigua finalitzarà la seva activitat aquest mes d’abril amb un balanç “centrat en establir sinergies entre les empreses, potenciant la investigació i dinamitzant el sector, per garantir la salut i el benestar de les persones i de l’ medi ambient, reduir el cost de gestió de l’aigua, conservar el recurs natural i transformar els models de gestió cap a una economia circular “, destaca el director de la Unitat d’aigua, Aire i Terra de Eurecat, Xavier Martínez Lladó.

La seva execució “ha permès preparar el sector de l’aigua per superar els reptes econòmics, ambientals i socials de futur, adquirint les capacitats i desenvolupant els serveis i productes necessaris per donar resposta a les problemàtiques actuals i futures relacionades amb la gestió de l’aigua”, afegeix Martínez Lladó, que posa en relleu que “també ha servit per desenvolupar productes i solucions que han de ser internacionalitzades i exportades a altres països”.

En concret, el projecte DigesTake ha investigat la valorització dels efluents líquids i gasosos de la digestió anaeròbia dels fangs de depuradores urbanes. Amb aquesta finalitat, s’han posat en marxa cinc plantes pilots i un prototip que aprofiten l’alt contingut de nutrients d’aquests efluents, principalment, carboni, nitrogen, fòsfor i potassi, per obtenir fertilitzants agrícoles i convertir el diòxid de carboni de l’biogàs en productes químics amb valor afegit.

Per la seva banda, el projecte Regireu ha permès generar nou coneixement i desenvolupar tecnologies innovadores i competitives en l’àmbit de la regeneració d’aigües residuals. Entre les diferents tecnologies demostrades en el projecte, s’ha validat un sistema de depuració d’aigües industrials innovador combinant les tecnologies de llit mòbil amb un sistema de reactor de membranes on s’ha duplicat la capacitat i reduït un 40 per cent el consum energètic respecte a sistemes convencionals.

El projecte IMAQUA s’ha centrat en l’elaboració d’eines innovadores per a la gestió de la qualitat i quantitat d’aigua en xarxes de distribució. En el marc de el projecte, s’han desenvolupat solucions físiques per a la monitorització en línia de contaminants específics com mostrejadors ceràmics passius i tecnologia òptica. També s’han desenvolupat solucions digitals per a predir el comportament de les xarxes de distribució i l’evolució de la qualitat d’aigua dins de les mateixes. Les tecnologies de el projecte han estat demostrades en les xarxes de distribució d’aigua de Sabadell i en un segment de la xarxa de Barcelona, ​​aconseguint reduir en un 10 per cent els cabals incontrolats dins d’aquestes xarxes.

La depuració d’afluents industrials mitjançant la combinació de tecnologies electroquímiques i electrocoagulació ha estat l’eix de el projecte ELDE, on s’han construït dos pilots per tractar efluents dels sectors químic, adober i paperer, aconseguint reduccions de més de l’70 per cent de l’contingut de matèria orgànica dels efluents i eliminant totalment el color i la terbolesa, obtenint d’aquesta manera aigua adequada per a reutilitzar. A més, s’ha aconseguit reduir el consum dels tractaments respecte als mètodes tradicionals.

L’impuls de la implantació de tecnologia intel·ligent per gestionar l’aigua en els establiments hotelers ha estat l’eix de el projecte WATERTUR, el qual ha pogut demostrar les tecnologies de bioreactor anaerobi de membrana i murs verticals acoblats a sistemes bioelectroquímicos per tractar els efluents de el sector, recuperant energia a través de la producció de biogàs. A més, s’ha desenvolupat una eina per al control intel·ligent de l’aigua de piscines i s’ha patentat una eina web d’avaluació de l’impacte ambiental de l’activitat dels hotels.

EFLUCOMP ha investigat i aplicat tecnologies que permeten el tractament òptim d’efluents de composició complexa, és a dir, aigües residuals amb una salinitat molt elevada, presència de contaminants tòxics o matèria orgànica de difícil eliminació. Aquests efluents són característics de sectors intensius en generació d’aigües residuals, com és el cas dels hospitals, la indústria petroquímica, abocadors de residus o la indústria metal·lúrgica i minera, entre altres.

La Comunitat RIS3CAT Aigua és una de les comunitats RIS3CAT acreditades per la Generalitat de Catalunya a través d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa-, una estratègia que en el període 2014-2020 ha comptat amb un pressupost total de 53 milions d’euros, unes ajudes gestionades per ACCIÓ i part de les quals provenen de Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea. En concret, aquesta Comunitat i els seus projectes del pla d’actuació han estat cofinançats per la Unió Europea a través de Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) amb una dotació de 4.061.042,48 euros.

La revista científica internacional Journal of Hazardous Materials acaba de publicar un estudi sobre el coronavirus en mitjans aquosos, liderat per la Università de Salern i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). L’estudi revisa especialment els mètodes per a la determinació de partícules viables de virus i la quantificació de COVs i, en particular, de SARS-CoV-2 a l’aigua potable i en aigües residuals. I confirma que la detecció de virus en aigües és molt valuós per conèixer el risc microbiològic entre la població.
L’estudi Coronavirus in water mitjana: Analysis, fate, disinfection and Epidemiological applications, liderat per Vincenzo Naddeo, de la Università di Salerno, i per Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), que aborda l’anàlisi i la vigilància del SARS-CoV-2 en mitjans aquosos, acaba d’aparèixer a la revista internacional Journal of Hazardous Materials, elaborat per un equip integrat per nou investigadors, sis centres universitaris i sis estats (Itàlia, Espanya, Filipines, Corea, Emirats Àrabs i Estats Units). Del fet de la gran atenció suscitada per aquest tema, els investigadors sotmeten a un rigorós escrutini uns 300 treballs de tot el món que examinen el destí del coronavirus (COVs) en sistemes d’aigua.
Entre les conclusions finals destaca especialment la següent:
  • Les mostres (Pori exemple, lloc representatiu, tipus de mostres, emmagatzematge de mostres) i els processos (per exemple, concentració i mètodes de quantificació) afecten la mesura de la concentració del coronavirus incloent el SARS-CoV-2 en aigües residuals. Això és necessari per explotar i implementar el potencial significatiu de l’WBE (Wastewater based Epidemiology o anàlisi d’aigües residuals amb fins epidemiològics) com una eina eficaç de vigilància. Es recomana fer 24 hores de mostreig permanent i anàlisis repetides per aconseguir resultats robustos i consistents.
En aquest context, Damià Barceló declara que “la Comissió Europea ha posat en marxa un programa de vigilància del Covid-19 en aigües residuals amb els Estats membre que els porten a terme i que estableixin comparacions amb les dades de salut, el que a Catalunya ja estem fent i que la Comissió desconeixia”. Barceló necessita que “ha mostrat un gran interès per saber com ho estem fent a Catalunya des de fa més d’un any”.
El diagnòstic dels experts posi en qüestió especialment els mètodes per a la determinació de partícules viables de virus i la quantificació de COVs i, en particular, de SARS-CoV-2 a l’aigua potable i en aigües residuals al voltant de l’debat sobre els mètodes de concentració i els mètodes de detecció emergents. L’anàlisi de l’estabilitat mediambiental de COVs, amb una atenció especial al SARS-CoV-2, i l’eficàcia dels mètodes de desinfecció es veuen revisats a fons. El resultat és una visió global de la situació i circumscriu les bases per a un debat i una anàlisi ulteriors sobre el risc associat a la presència del SARS-CoV-2 en mitjans aquosos.
Les dades examinades indiquen que la detecció de virus en aigües residuals i en aigua natural proporcionen una eina potencialment molt valuosa per a l’apreciació del risc microbiològic quantitatiu (QMRA) i per l’epidemiologia basada en aigües residuals (WBE) amb l’objectiu d’avaluar els nivells de circulació de virus entre la població. Els assajos de virions viables en mitjans aquosos proporcionen informació sobre la seva integritat, capacitat de replicació (en espècies d’amfitrió si cal) i en el seu potencial infectivitat. Aquí es presenten i s’examinen els reptes i els problemes crítics rellevants pel que fa a la detecció del coronavirus en diferents matrius d’aigua tant amb mètodes directes com a substitutius, així com la implementació d’eines epidemiològiques.
Holanda, Austràlia, Finlàndia, França, Itàlia, Portugal i Espanya han posat en marxa programes de control de les aigües residuals. S’han sumat esforços públics i privats per controlar la presència de virus en aigües residuals, a Itàlia, especialment afectada per la Covid-19, i a Holanda, que té monitorat el control de més de 300 plantes de tractament d’aigües residuals. Sobretot com a eina d’indicador epidemiològic de la disseminació de virus.

Altres conclusions que destaca aquest estudi són:

  • L’ús excessiu de desinfectants va associat a problemes de salut mediambiental i humana i, per això, per a la desinfecció del SARS-CoV-2 es recomanen dosis convencionals dels desinfectants habituals per al sanejament i el tractament de les aigües residuals.
  • Els avenços aconseguits durant aquesta pandèmia dins el procés de monitoratge basat en el WBE es poden estendre a altres aplicacions, per exemple, al monitoratge de patologies, com la diabetis, l’obesitat i la hipertensió.
  • Un coneixement acurat del comportament del virus en el medi ambient es pot implementar dins d’un model precís i informatiu que també pot utilitzar dades basades en l’WBE. Aquest model pot ajudar a desenvolupar aproximacions tecnològiques i polítiques pràctiques necessàries per mitigar les conseqüències sobre la salut pública i l’economia causades per les actuals epidèmies de virus o altres brots potencialment possibles.

L’estudi internacional Coronavirus in water mitjana: Analysis, fate, disinfection and Epidemiological applications està signat per: Vincenzo Naddeo, de la Università di Salerno; Damià Barceló, director de l’ICRA; Antonio Buonerba, de la Università di Salerno; Mary Vermi Aizza Corpuz, de el Centre Universitari per la Previsione i Prevenzione Grandi Rischi, de la Università de Salern i la Università di Napoli Federico II; Florencio Ballesteros, de la University of the Philippines; Kwang-El Choo, de Kyungpook National University, Corea; Shadi W. Hasa, de la Khalifa University of Science and Technology d’Abu Dhabi; Gregory V. Korshin, de la University of Washington; i Vincenzo Belgiorno, de la Università di Salerno.

 

Volkswagen Navarra ha donat a la Universitat de Girona un total de 57 membranes d’osmosi inversa, utilitzades a la fàbrica per a generar aigua desmineralitzada, necessària en el procés de pintura dels vehicles.

Amb la donació d’aquest material ja emprat i rebutjat després del seu ús per falta de funcionalitat, la fàbrica automobilística col·labora en un projecte d’economia circular que desenvolupa actualment la institució universitària gironina, ha destacat Volkswagen Navarra en una nota.
Les membranes d’osmosi inversa són filtres que s’utilitzen en processos de tractament d’aigües industrials. Presenten un nivell molt alt de filtratge, de manera que únicament deixen passar les molècules d’aigua, eliminant les sals minerals i els bacteris.
El seu ús més conegut, i el que major nombre de filtres empra, és la dessalació d’aigua de mar per obtenir aigua potable o per a reg. Per aquest motiu, Espanya se situa entre els cinc països del món més punters en la utilització d’aquesta tecnologia, amb una de les capacitats instal·lades d’aquest tipus de membranes més elevades.

Raquel García Pacheco i Albert Galizia Amoraga (LEQUIA) al costat de Roberto Salvador Otazu (Volkswagen Navarra)3

En el cas de Volkswagen Navarra, com en el d’altres indústries, les membranes d’osmosi s’empren per produir aigua de molt alta qualitat, utilitzada en el procés industrial de fabricació d’automòbils.
Passats uns anys de funcionament, Volkswagen Navarra rebutja les membranes. No obstant això, l’exclusió de l’ús d’aquestes membranes en processos tan exigents no implica que els filtres estiguin severament danyats.
De fet, segons indica Raquel García Pacheco, investigadora que lidera aquest projecte d’economia circular a la Universitat de Girona, “més de deu anys d’investigació avalen la potencialitat de les membranes rebutjades per ser regenerades i reciclades en filtres amb propietats diferents”.
El grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona, a través del projecte DECEMEM-INNOVADORS19 finançat per l’AGAUR i fons europeus FEDER, té com a objectiu final evitar l’enviament de membranes a abocador, utilitzant-per a nous usos.
“Ja hem classificat les membranes. Ara estem aplicant protocols de regeneració i reciclatge, per tal de donar-los una segona vida en un altre tipus de tractament d’aigua”, ha explicat Raquel García.
Gràcies a la donació de les 57 membranes d’osmosi inversa de Volkswagen Navarra, el grup de recerca tindrà l’oportunitat d’ampliar els casos d’estudi en aplicacions com ara la producció d’aigua per a regadiu en un camp de golf i en el tractament d’aigua residual urbana.
A més, a escala pilot, realitzaran assajos per verificar l’aplicació de les membranes reciclades en sistemes compactes de filtració d’aigua per gravetat.
La donació de les 57 membranes per part de Volkswagen Navarra va sorgir arran del coneixement que la investigadora Raquel Pacheco tenia sobre la política ambiental de la fàbrica automobilística, en concret, pel que fa a la reducció de l’aigua emprada en el procés de producció.
“Coneixia el programa ‘Think Blue. Factory’ (actualment dins de l’estratègia goTOzero) i la filosofia mediambiental de Volkswagen Navarra pel que em vaig posar en contacte amb una sola trucada telefònica”, ha detallat García Pacheco.
La investigadora ha destacat, a més, l’efectivitat de la companyia en l’execució de la donació i en la codificació del material.
Per la seva banda, el responsable de manteniment i instal·lacions de la planta d’osmosi de la fàbrica automobilística, Roberto Salvador Otazu, ha subratllat “la importància de la reputació de Volkswagen Navarra quant al seu compromís de reducció d’emissions, de residus i en l’ús sostenible l’aigua, així com en la reutilització de recursos en la línia de processos d’economia circular”.
De fet, Volkswagen Navarra estudia també la recuperació d’una altra part de les seves membranes d’osmosi inversa per a futurs projectes de recuperació de l’aigua abocada.
301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page