Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 18 Mai 2018 Comentaris: 0

Al voltant de 500 persones i organitzacions han participat en el projecte “Viure l’aire del cel”, un aerogenerador de 2,35 MW que ja està en funcionament a les terres de Pujalt, a Barcelona, ​​i produirà electricitat equivalent al consum d’uns 1600 habitatges.

L’aerogenerador produirà electricitat equivalent al consum d’uns 1600 habitatges

El projecte es diu “Viure del Aire del Cel“. La idea del aerogenerador de propietat compartida va posar en marxa el 2009 Pep Puig, amb motiu de la celebració dels 25 anys de la instal·lació del primer aerogenerador de Catalunya al Baix Empordà, desenvolupat per la cooperativa Ecotècnia.

Eolpop S.L., és la responsable de la promoció, l’execució del projecte i la encarregada d’emetre les comptes participatives que facin possible la propietat compartida del aerogenerador. Som Energia va concedir un préstec d’un milió d’euros a Eolpop fins aconseguir obtenir els fons propis.

El aerogenerador, de 2,35 MW i 103 metres de diàmetre de palas, ja es troba instal·lat al terme municipal de Pujalt (Alta Anoia), al centre de Catalunya, i està en funcionament des del passat 10 de març, injectant energia a la xarxa, després d’uns mesos de treballs d’instal·lació, posada en marxa i legalització.

El model de participació de “Viure de l’aire” és diferent del de la Generació kWh de Som Energia. En aquest cas, entre tots aporten la inversió necessària i cada any, una vegada tancades les comptes, es repartiran els ingressos nets, descomptats els costos, proporcionalment a l’inversió de cada participant.

Posted by: General 18 Mai 2018 Comentaris: 0 Tags: ,

L’especial, EMPRENEM, del diari ara.cat publica una infografia de la cofundadora i CEO de GoodGut, biotecnològica del ParcUdG que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota intestinal.

Mariona Serra Infografia

Wikiloc wins Garmin Developer Awards for Best Fitness App2

Wikiloc guanya Garmin Developer Awards a la millor APP de Fitness

Wikiloc, la plataforma web i mòbil per compartir rutes GPS amb seu al Parc Científic i Tecnològic de Girona, ha estat guardonada amb el premi a la millor App de fitness per als dispositius GPS de Garmin, un dels majors fabricants de dispositius GPS del món.

Els premis s’han lliurat a la seu central de Garmin Inc a Kansas, EUA, durant la trobada anual de desenvolupadors d’aplicacions per a Garmin Connect IQ, on es reuneixen els actors principals del sector a escala internacional. Actualment Garmin compta amb més de 4000 aplicacions que permeten afegir funcionalitats als seus dispositius.

L’App de Wikiloc per Garmin cobreix una necessitat bàsica per als amants dels esports a l’aire lliure, permetent de forma senzilla i ràpida, buscar entre milions de rutes la pròxima aventura i traspassar-la als dispositius GPS de mà o canell de forma automàtica, sense necessitat de connectar cap cable ni passar per un ordinador.

Jordi Ramot, fundador de Wikiloc, afegeix “Estem molt emocionats amb aquest premi, no només per la innovació tecnològica i les possibilitats de col·laboració que se’ns obren amb una empresa d’aquestes dimensions, sinó també perquè s’ha valorat la qualitat dels continguts i la comunitat d’usuaris de Wikiloc. És un premi que valora l’esforç en el qual portem molts anys treballant i defensant com a model sostenible per a una start up“.

Wikiloc va ser fundada el 2006, actualment compta amb més de 8 milions de rutes de tot el món, està traduïda a 22 idiomes i té més de 3,5 milions d’usuaris actius al mes. En la seva història compta també amb altres premis d’entitats com Google, National Geographic i Ashoka Changemakers.
https://www.changemakers.com/stories/wikiloc-blazing-trails-geotourism

 

Enllaços d’interès

https://www.garmin.com/en-US/blog/fitness/2018winners/

https://twitter.com/wikiloc/status/986707688267464704

https://www.changemakers.com/stories/wikiloc-blazing-trails-geotourism

Posted by: General 04 Mai 2018 Comentaris: 0 Tags: , , ,
Acte-W10YFN_Xavier-Amores_presenta-CWP-1024x768

Xavier Amores, gerent del clúste, a l’acte W10YFN

El Catalan Water Partnership es va crear el 30 d’abril del 2008, és per això que el passat 27 d’abril es van celebrar els 10 anys de l’entitat. La jornada que va convocar més de 200 professionals del sector de l’aigua s’ha focalitzat en com serà el sector d’aquí 10 anys (Water 10 years  now). L’acte ha comptat amb la participació del president del CWP, Robert Mas, i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, a banda del conseller delegat d’ACCIÓ, el sr. Joan Romero.

Durant l’acte el sr. Robert Mas, president del CWP, ha emfatitzat l’orientació del clúster com a eina per a impulsar el canvi estratègic en les companyies en una economia en transformació accelerada per les noves tecnologies i ha fet un balanç d’aquests 10 anys, des dels inicis amb només 8 entitats que ho van impulsar, fins al creixement continuat, amb un reconeixement als associats, els membres de les juntes directives actual i anteriors, l’anterior president Jaume Carol així com a les administracions que han donat suport al llarg d’aquests any, amb especial èmfasis a ACCIO i l’ACA. El sr. Xavier Amores gerent del clúster ha fet públic que el Catalan Water Partnership ha mobilitzat més de 10,6 milions d’euros en 70 projectes per impulsar l’R+D, la innovació i la internacionalització d’aquest sector en àmbits com el tractament de l’aigua, l’eliminació de nitrats, l’economia circular i la transformació digital. Així mateix, s’ha potenciat la col·laboració i activitats conjuntes entre els socis del CWP amb mercats com els Estats Units, la Índia, Xile, Colòmbia, Perú i diversos països del sud-est asiàtic. També s’ha promogut el treball conjunt en projectes amb d’altres sectors com els de l’alimentació, el químic, el vitivinícola o el turisme, entre molts d’altres que tenen en la gestió de l’aigua un dels seus principals reptes pel seu ús intensiu o bé la complexitat en el seu tractament.

Un dels elements destacats en la jornada és la pròpia singularitat de l’existència d’un clúster de l’aigua a nivell català. Mentre que al món existeixen molts clústers que agrupen tot el sector del medi ambient o l’energia, és atípic trobar una concentració d’empreses i centres d’investigació tan important només en l’aigua en una regió. Aquest fet noméses dóna en algunes regions del Mediterrani, Holanda, Israel, o Singapur, essencialment països o regions amb importants reptes en la gestió d’aquest recurs. A Catalunya l’existència d’una destacada industria amb demanda sofisticada en tecnologies d’aigua pel seu tractament, una normativa pionera i avançada per part de les administracions de la Generalitat, la pròpia climatologia amb períodes de sequera o la presència de grups de recerca capdavanters explica la important concentració d’empreses d’aquest sector, tant grans grups com pimes.

Projectes destacats del CWP i futur del sector de l’aigua

En el marc de l’acte de celebració dels 10 anys del CWP, la jornada ha reflexionat com serà el sector d’aquí 10 anys (Water 10 years from now), i s’ha apuntat que els principals reptes del sector estan vinculats a l’economia circular, fomentant la reutilització com a lluita contra l’escassetat i l’adaptació al canvi climàtic. Així mateix considerant que la indústria és el segon gran àmbit demandant d’aigua per darrera de l’agricultura la posada en marxa de polítiques empresarials per reduir l’impacte hídric serà clau per determinar la competitivitat del teixit empresarial. L’altra gran repte és la recerca de solucions innovadores en la gestió i el tractament de l’aigua, un procés que estarà marcat per innovacions tecnològiques lligades a la indústria 4.0, com per exemple la ciberseguretat per a infraestructures crítiques, l‘anàlisi de l’aigua i la gestió intel·ligent a través de sensors, tecnologies com les relacionades amb l’Internet of Things o la intel·ligència artificial. Finalment la internacionalització especialment de les pimes s’ha destacat com un altre dels factors imprescindibles per entendre com serà el futur del sector de l’aigua en els propers anys.

Entre els projectes destacats al llarg d’aquests 10 anys en la jornada s’ha destacat la participació en programes europeus com H2020 o Cosme Go International de la UE. El CWP és soci de projectes com l’HYDROUSA un projecte europeu amb un pressupost de més de 12M€ per impulsar l’economia circular en zones mediterrànies amb estrès hídric com és el cas de Catalunya, o el SENTINEL un projecte per promoure la internacionalització de les pimes de l’aigua junt amb 3 clústers europeus més a mercats emergents i en alt creixement. També es van posar com a exemple diverses iniciatives innovadores orientades a problemàtiques medi ambientals de relleu a Catalunya com la contaminació d’aqüífers a causa dels nitrats.

Xavier Marcet ha realitzat una ponència sobre el nou management en les empreses del futur, on caldrà més estratègia i menys planificació, més agilitat i capacitat d’adaptació, nous lideratges i focalització en els clients. Ha reivindicat l’empresa autèntica i que té ànima, fent un mapa d’un management més centrat en els intangibles, la cultura empresarial i la capacitat de motivar als equips que a les eines clàssiques de control i planificació de la gestió empresarial.

Gonzalo Delacamara ha reflexionat sobre el sector de l’aigua, on ha reclamat un nou relat per l’aigua que arribi als ciutadans sobre la seva importància, sobre l’impacte de la transformació digital, mirar més enllà del sector i establir diàlegs amb la resta de sectors implicats en el recurs o que poden canviar les dinàmiques sectorials, nous reptes com els contaminants emergents, reptes que són assignatures pendents com la governança i el gran repte de la generació actual: l’adaptació al canvi climàtic. Necessitem un sector més resilient, eficient i innovador en els propers anys.

Xavier Verdaguer ha focalitzat la seva intervenció en les tecnologies que transformaran els sectors, inclòs el de l’aigua afirmant que el 70% de la facturació futura vindrà d’innovacions disruptives, el creixement accelerat del Internet of Things, la realitat virtual, l’economia circular, el BlockChain i d’altres emprant exemples reals d’empreses relacionades amb el sector de l’aigua.

La cloenda ha càrrec d’en Joan Romero, conseller delegat d’ACCIO ha permès valorar el pes econòmic del sector (2,2% del PIB de Catalunya) i ha felicitat al CWP per la bona feina aquests anys, essent un dels clústers de referència en el programa Catalonia Clusters, amb més creixement i projectes en els darrers anys, així com la importància de la feina compartida entre administració i clústers en els importants reptes de la competitivitat de l’economia catalana.

La Universitat de Girona-Lequia, Eurecat-CTM, el Catalan Water Partnership i la Universitat Politècnica de Catalunya lideraran aquests projectes.

La comunitat catalana de recerca i innovació del sector de l’aigua (RIS3CAT Aigua) dedicarà un pressupost de 12 milions d’euros a l’elaboració un pla d’acció amb projectes de recerca i desenvolupament (R + D) per al sector de l’aigua.

El centre tecnològic Eurecat-CTM ha acollit a Manresa (Barcelona) la primera reunió amb RIS3CAT, que forma part del conjunt de comunitats d’investigació i desenvolupament de diferents sectors d’activitat a Catalunya que pertanyen a ACCIÓ, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat.

Com a part del pla d’actuació de la Comunitat RIS3CAT que lidera Eurecat-CTM, es duran a terme un total de sis projectes de R + D estratègics centrats en economia circular, la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de tecnologia per a sectors intensius, segons un comunicat d’aquest centre tecnològic.

La finalitat d’aquests projectes és que Catalunya sigui “un pol internacional de referència en recerca i innovació de l’aigua (…) i no únicament donar resposta a les problemàtiques relacionades amb la gestió de l’aigua”, ha dit el responsable d’Aigües de Eurecat -CTM i coordinador de la Comunitat RIS3CAT Aigua, Xavier Martínez.

La Comunitat RIS3CAT Aigua agrupa un total de 56 entitats catalanes entre empreses, centres especialitzats en tecnologies, universitats i associacions.

Aquestes comunitats que faciliten projectes en R + D i innovació entre empreses i entitats d’un mateix àmbit compten amb un finançament de 72 milions d’euros de pressupost dels fons europeus FEDER a Catalunya per al període 2014-2020.

Posted by: General 25 Abr 2018 Comentaris: 0
Dr Sebastià Puig Broch

El professor Puig va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín

Sebastià Puig destaca la seva utilització en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers.

El professor del Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona, Sebastià Puig, ha destacat l’ús de les piles biolectroquímicas en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers. Puig ha impartit el primer dels seminaris del cicle ‘Dijous de seminari’ organitzat per la Càtedra Facsa d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua de la Universitat Jaume I davant d’un nombrós grup de professorat, personal investigador i tècnic vinvulados amb la gestió de l’aigua .

Durant la xerrada titulada ‘Nínxol de tecnologies electroquímiques microbianes: de la bioremediació a l’electro-fermentació’, Sebastià Puig ha presentat les novetats de les investigacions realitzada en el LEQUIA, centrant-se en l’ús de piles bioelectroquímicas. Ha destacat dues aplicacions d’èxit. La primera és el tractament d’aigües amb nitrats, sobretot en la bioremediació d’aqüífers, en els quals ja tenen experiències reeixides en plantes pilot que funcionen en aqüífers per oferir aigua potable. La segona aplicació és l’ús de les piles al processat del CO2 per a la seva transformació en productes de més valor afegit, projecte que es troba en fase de prova de concepte, però amb resultats preliminars molt esperançadors.

El professor Puig, que va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín, ha comentat que ja disposen fins i tot de patents europees per a aquest tipus de tecnologia, sobretot en la línia de bioremediació d’aigües subterrànies riques en nitrats o en aigües residuals després d’un procés de previ d’eliminació de la matèria orgànica. L’investigador ha assegurat que per frenar el canvi climàtic no només cal reduir el consum de combustibles fòssils, sinó també generar combustibles. En aquest sentit, en la seva segona línia de treball, les piles bioelectroquímicas són capaços de generar biocombustibles en diferents formes com etanol o butanol. Aquest biocombustible es forma a partir de corrents gasoses de CO2 com ara les generades en la digestió anaeròbia o en les cimenteres.

FONT: castelloninformacion.com

Posted by: General 24 Abr 2018 Comentaris: 0 Tags: ,

L’investigador de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la UdG rep aquest premi pel seu excel·lent recorregut científic dels últims cinc anys.

La Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ) ha reconegut la trajectòria científica del químic de la Universitat de Girona (UdG) Xavi Ribas amb el Premi a l’Excel·lència Investigadora. Ribas és investigador de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) i està especialitzat en química inorgànica. El lliurament de premis tindrà lloc el 16 de novembre al Centre d’Investigacions Biològiques (CIB-CSIC) de Madrid.

El Premi a l’Excel·lència Investigadora valora la trajectòria recent dels candidats i té en compte el seu lideratge científic, en concret, en el període de cinc anys anterior a la convocatòria dels guardons. El premi consisteix en la concessió d’un diploma i compta amb una dotació econòmica.

En anteriors edicions, altres investigadors de la Universitat de Girona també han estat distingits amb premis de la Reial Societat de Espanyola de Química: Miquel Solà (2013) i Miquel Costas (2014), en la categoria d’Excel·lència Investigadora; i Julio Lloret (2015), Sílvia Osuna (2016) i Anna Company (2017), en la categoria de Joves Investigadors.

Posted by: General 24 Abr 2018 Comentaris: 0 Tags: , , , ,
customized-3024203_640

Automòbils SEAT de gas natural comprimit han estat capaços de recórrer llargues distàncies utilitzant únicament el biometà obtingut d’aigües residuals procedents d’una depuradora

L’Associació Ibèrica de Gas Natural per a la Mobilitat (GASNAM) ha valorat el treball i desenvolupament invertit per aconseguir vehicles capaços de recórrer 30.000 km emprant exclusivament el biogàs obtingut d’aigües residuals a la depuradora d’Aqualia a Jerez de la Frontera (Cadis)

El País, IVECO i el Govern Basc han estat guanyadors en tres categories del Premi per fomentar una solució ecològica a la mobilitat en ciutats

El projecte Smart Green Gas, liderat per Aqualia i en el qual col·labora SEAT, ha guanyat el Premi Gasnam, en la categoria de “Projecte Innovador”, per l’èxit obtingut a l’aconseguir que automòbils SEAT de gas natural comprimit (GNC) hagin estat capaços de recórrer llargues distàncies utilitzant únicament el biometà obtingut d’aigües residuals procedents de la depuradora gestionada per Aqualia a Jerez (Cadis). Fruit de l’esforç de les dues empreses s’ha aconseguit crear un tipus de combustible i vehicle 100% “made in Spain” que demostra un important avanç en la mobilitat sostenible i l’economia circular.

Aquest reconeixement és un valor afegit per a un projecte que va ser recolzat pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) i va comptar amb la participació de cinc socis -entre ells Gas Natural Fenosa i Naturgas EDP- així com la d’organismes públics d’investigació com l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i les Universitats de Girona, Valladolid i Santiago de Compostel·la. Smart Green Gas ofereix múltiples avantatges, entre elles, un important estalvi energètic en la depuració d’aigües residuals, sent el sistema d’Aqualia un dels més nous pel que fa a eficàcia en la producció del biogàs i eficiència en tenir un cost atractiu davant d’altres opcions del mercat.

Aquesta és la primera entrega de premis que organitza l’Associació Ibèrica de Gas Natural per a la Mobilitat (GASNAM) en el marc del VI Congrés Gasnam. Els guardons han reconegut els projectes més destacats d’aquelles empreses que fomenten la utilització del gas natural com a energia més sostenible emprada en la mobilitat. A l’esdeveniment, celebrat el passat 11 d’abril a Madrid, hi han assistit prop de 800 assistents, periodistes, representants d’empreses i institucions així com experts en matèria de gas natural i energies sostenibles.

Amb aquest reconeixement es premien els esforços que porta a terme Aqualia per obtenir també valuosos recursos durant la depuració d’aigües. L’empresa prioritza el compromís per donar suport i apostar per projectes que fomentin l’I+D+I, la innovació i l’energia sostenible.

FONT: aqualia.com

David Martí AENTEG

David Martí, durant l’elecció com a nou president de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG)

David Martí, soci de la consultoria i agència digital Playbrand, va passar per la presidència d’Òmnium Cultural del Gironès i ara és el nou president de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG), una entitat empresarial molt dinàmica que creix en associats i que manté que els empresaris han de tenir un paper actiu en la política i la societat.

Quantes empreses formen l’AENTEG i de quina tipologia són?

Tenim unes 90 empreses i estem tenint unes 5 o 6 altes de socis cada mes. Creiem que el context econòmic és bo per al nostre sector empresarial. El perfil majoritari és el d’empreses TIC més estàndards, com de programació, software, web i màrqueting digital, però a poc a poc ens volem obrir més a empreses de biotecnologia o fins i tot agroalimentàries, que són molt potents a la demarcació.

Què busca la seva associació?

Fem de lobi, evidentment, però també busquem la cooperació entre empreses petites i mitjanes per assolir projectes més grossos, el networking, compartir recursos. Afortunadament, en el sector tecnològic les sinergies són molt més habituals que en altres sectors. Creiem que les administracions no aposten prou pel nostre sector, que és molt transversal i genera eficiència. Fa anys que parlen de coses que ja haurien d’estar superades, com ara portar la fibra òptica als polígons. Podem exercir de tractors de l’economia. Som empreses petites però tenim altes capacitats.

Quina és la mitjana de treballadors?

Les empreses tenen unes 6 o 7 persones de mitjana, però és una xifra enganyosa perquè hi ha empreses de 50 i empreses de 3 o 4. Nosaltres, a Playbrand, som 15.

I pel que veig, a Playbrand hi ha moltes noies. No és habitual en empreses tecnològiques.

Nosaltres tenim un 70% de dones perquè ens dediquem més al màrqueting digital, però a Sixtemia, per exemple, l’empresa de programació amb la qual compartim despatx al Parc Tecnològic de la UdG, sempre han tingut només homes. Els costa trobar dones amb el perfil tecnològic que necessiten. Crec que hi ha un problema cultural, que comença amb l’educació dels petits i acaba amb l’elecció de les carreres, però l’hem d’anar corregint. Abans no hi havia cap dona a la junta de l’AENTEG i ara n’hi tenim dues.

Els bons enginyers marxen a l’estranger?

Cada cop menys. A Girona intentem fixar el talent al territori, que cada cop és més pol d’atracció, i hi ajuden altres aspectes, com la qualitat de vida o la millora de les comunicacions amb Barcelona. Poder viatjar a la capital de Catalunya en 37 minuts és un avantatge important. Cada cop més, hi ha estudiants que troben feina aquí fins i tot abans d’acabar la carrera.

El fet que el Parc Tecnològic de la UdG estigui en liquidació, ¿ha afectat les empreses que hi tenen la seu?

Puc dir rotundament que no. El parc compleix la seva funció: hi ha una activitat rica, es creen sinergies, hi ha empreses que fan investigació. El que sap greu és que per una mala entesa entre administracions s’hagi arribat fins aquí. Quan el cas sortia als mitjans de comunicació teníem trucades de clients preocupats, però ara tothom ha assumit que la vida continua i el Parc de la Universitat de Girona segueix millor que mai. De fet, actualment està pràcticament ple.

Va ser president d’Òmnium Cultural a les comarques gironines. ¿Creu que es podria arribar a il·legalitzar l’organització?

De ganes no en falten. Tenim el president a la presó, que no és poca cosa. Crec que avui no es podria crear una organització igual. És molt transversal i en els moments de polarització hi ha veus diverses dins l’organització.

¿Creu que Òmnium viu una època de desconcert?

De desconcert no, però sí de replantejament. Cal veure quina pot ser la seva funció d’ara endavant. Però hi ha una forta pressió externa que afecta l’organització.

L’AENTEG també ha pres partit políticament.

Els empresaris, com qualsevol altre col·lectiu, han de tenir un paper actiu a la societat i prendre partit. Quan va començar el Procés, vam ser la primera entitat empresarial que vam aprovar un acord en favor del dret a decidir i en favor de les decisions del Parlament de Catalunya.

¿Van acordar que les empreses de l’AENTEG no col·laborin amb la Fundació Princesa de Girona?

No. Qualsevol empresa és ben lliure de treballar amb qui li plagui. El que vam fer com a entitat és abandonar el programa Yuzz, on la FPdGi és partner local. Aquesta decisió es va prendre un cop sentit el discurs del rei d’Espanya després de l’1-O. La tasca que feien era bona però el discurs del rei va ser absolutament de part.

Tant l’associació com la seva empresa s’han implicat a fons amb la reforma horària. Quins resultats estan obtenint?

Molt bons. Ja tenim casos d’èxit on les empreses obtenen guanys d’eficiència i els treballadors guanyen en condicions laborals. Aquesta és una de les vies per tal de fidelitzar els treballadors i evitar que marxin.

Vostè que és pare d’una nena. ¿Com veu l’impacte de les noves tecnologies en les noves generacions?

Cal millorar l’educació. Estem tot just a les beceroles en l’ús de les noves tecnologies. Hem d’aprendre dinàmiques educatives diferents tant a casa com a l’escola. Crec que hi ha un excés de publicitat dels efectes negatius de les noves tecnologies i no es parla prou dels positius. També pot passar que no les utilitzem adequadament en l’educació. Des de l’associació, volem ajudar a generar continguts educatius perquè creiem que en això, com en la política, els empresaris també tenen una responsabilitat social que no poden eludir.

FONT: Ara.cat

image4537-9-

La investigació mostra que, si no es prenen les mesures per reduir la presència de productes farmacèutics en aigües dolces, l’amenaça ambiental creixerà en un 65% fins al 2050.

La presència de fàrmacs en la xarxa fluvial, formada per rius i llacs, creixerà un 65% en 2050, segons un estudi de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (Icra) fet públic aquest dimarts a l’Assemblea General de la Unió Europea de Geociències a Delft (Països Baixos).

Científics del IHE Delft Institute for Water Education i l’Icra han desenvolupat un nou model matemàtic que pot predir la dilució actual i futura de fàrmacs, i en concret s’ha centrat en la presència del diclofenac, que és un antiinflamatori comú per reduir el dolor.

La investigació mostra que, si no es prenen les mesures per reduir la presència de productes farmacèutics en aigües dolces, l’amenaça ambiental creixerà en un 65% fins al 2050.

“Amb aquest model matemàtic, podem predir la dilució actual i futura, tenint en compte els escenaris de canvi climàtic i el creixement de la població”, ha remarcat l’investigador de l’IHE Delft Francesco Bregoli.

Els investigadors han recordat que els fàrmacs es consumeixen i alliberen al medi ambient, on flueixen en mitjans d’aigua dolça, convertint-se en una greu amenaça per als ecosistemes i considerats contaminants emergents preocupants per la Unió Europea (UE) i l’Agència de Protecció Ambiental dels EUA

Els usos humans i veterinaris de fàrmacs provoquen una alta concentració d’aquests compostos en aigües residuals, que sovint no es tracten de manera suficient en les estacions depuradores i s’acaben abocant a rius i llacs.

La Directiva Marc de l’Aigua de la UE inclou el diclofenac a la llista de compostos amenaçadors, i s’ha demostrat que aquest medicament ha causat pràcticament l’extinció dels voltors a l’Índia.