Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Dos treballs del grup de recerca LEQUIA, premiats pel seu caràcter innovador
Posted by: General 13 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags:

El grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona (UdG) ha obtingut dos dels tres premis de la Càtedra FACSA d’innovació al cicle integral de l’aigua de la Universitat Jaume I: el premi a la millor tesi doctoral i millor treball de fi de grau defensats el curs 2019-2020 a universitats espanyoles.

Els treballs premiats cobreixen dos dels tractaments principals del cicle urbà de l’aigua, la potabilització i la depuració, i són fruit de la col·laboració entre universitat i empresa. Els premis, valorats en 1.000 € i 300 €, es van lliurar durant una cerimònia a Castelló de la Plana el passat dijous 7 de juliol.

Digitalitzar i optimitzar les estacions potabilitzadores

Els treballs premiats cobreixen dos dels principals tractaments del cicle urbà de l’aigua, la potabilització i la depuració

L’operació de les estacions de tractament d’aigua potable és cada cop més complexa. Amb el canvi climàtic i l’augment de la demanda d’aigua, els gestors es veuen obligats a ajustar més sovint les unitats de tractament. Les decisions que han de prendre depenen de factors de tipus mediambiental, econòmic i de salut, i sovint plantegen interrogants difícils de resoldre. Una via per optimitzar aquest procés i reduir el temps associat és als sistemes d’ajuda a la decisió en dominis ambientals (EDSS). Aquests programes informàtics poden formular recomanacions a temps real a través de la integració i la modelització de dues fonts de dades diferents però perfectament complementàries: les procedents de l’operació de la planta i el coneixement expert dels operaris i gestors.

A la tesi doctoral “Design i implementació d’EDSS per controlar el management drinking water treatment plants”, Lluís Godo Pla ha desenvolupat un EDSS per a estacions de tractament d’aigua potable. S’han centrat en tres reptes operacionals: 1) el control del procés d’oxidació; 2) la formació de trihalometans, uns compostos químics que es generen durant el procés de potabilització; i 3) la seguretat microbiològica. Els resultats s’han publicat en cinc articles a revistes internacionals d’alt impacte com ara Science of the Total Environment o Process Safety and Environmental Protection.

La tesi de Lluís Godo és un cas d’èxit de col·laboració entre universitat i empresa. D’una banda, perquè s’ha desenvolupat en el marc d’un ajut predoctoral cofinançat al 50% entre la Universitat de Girona i l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL), i ha estat dirigit per investigadors de totes dues entitats: el Dr. Hèctor Monclús (UdG) i el Dr. Fernando Valero (ATL). I, per altra banda, perquè culmina amb la validació de la tecnologia en dos escenaris reals: les estacions potabilitzadores D’aigua del Llobregat i del Ter gestionades per ATL que proveeixen d’aigua potable L’àrea metropolitana de Barcelona.

Recuperar nutrients d’aigües residuals

Al nou paradigma de l’economia circular les aigües residuals han deixat de ser un residu per passar a ser una font de recursos que no es pot desaprofitar. Un exemple és el projecte de recerca industrial “DigesTake” liderat pel grup LEQUIA: deu empreses i institucions de recerca catalanes han desenvolupat nous processos i tecnologies per recuperar i valoritzar nutrients de la digestió anaeròbia de llots de depuradora entre el 2017 i el 2021.

Un d’aquests processos ha estat el tema del treball final de grau d’Emma Company Masó premiat per la càtedra FACSA i titulat “Mineralització bio induïda de fosfats de calci i magnesi en reactors anammox: operació del procés i estudi de la comunitat microbiana”. La investigadora ha estudiat a escala de laboratori la combinació d’un procés de nitratació parcial i oxidació anaeròbia de l’amoni (NP+anammox) amb la precipitació bio induïda de fòsfor. Amb el procés NP+anammox s’aconsegueix eliminar el nitrogen de les aigües residuals per mitjà de l’acció de microorganismes de manera eficient des del punt de vista energètic. La precipitació bio induïda de fòsfor pot formar hidroxiapatita i estruvita, dos compostos que poden ser utilitzats com a fertilitzants. D’aquesta manera, la combinació d’aquests dos processos dona com a resultat un tractament més sostenible de recuperació i de valorització d’un recurs mineral finit com és el fòsfor.

El treball de recerca ha estat dirigit pels Drs. Albert Magrí i Jesús Colprim del LÈQUIA, i ha comptat amb la col·laboració de la depuradora d’aigües residuals del Terri, que va proporcionar els digestats. L’aplicació de diverses disciplines científiques i tècniques de caracterització ha estat un repte important. Així doncs, per estudiar els paràmetres operacionals s’han aplicat coneixements d’enginyeria química i de procés; els compostos de fòsfor s’han caracteritzat per mitjà de tècniques analítiques de difracció de raigs X i plasma acoblat inductivament; i la identificació dels microorganismes que han intervingut en el procés s’han dut a terme amb tècniques moleculars de seqüenciació massiva. Els resultats s’han publicat en un article a la revista ACS Sustainable Chemistry and Engineering.

Impacte a la carrera investigadora

Tots dos treballs han tingut un impacte significatiu a l’orientació de la carrera professional dels investigadors premiats. Lluís Godo és responsable de processos a l’àrea de potabilització de l’empresa Createch360º, dedicada al desenvolupament de solucions de control intel·ligent per al sector de l’aigua. Pel que fa a Emma Company, després de finalitzar el Màster en Ciència i Tecnologia de Recursos Hídrics de la UdG, ha iniciat una carrera investigadora al LEQUIA. El tema de la tesi doctoral és la recuperació de recursos de purins.

FONT: retema.es

Iqua Robotics participa al projecte PLOME per «monitoritzar els ecosistemes marins»
Posted by: General 13 jul. 2022 Comentaris: 0 Tags: , , ,
Iqua Robotics

Vehicle subaquàtic autònom «Sparus II»

La comprensió de l’ecosistema marí és clau per a supervisar, avaluar i gestionar el seu funcionament, però, per això es necessiten dades que els científics puguin estudiar. I recollir aquestes dades és l’objectiu del projecte PLOME «Plataforma de Larga Duración para la Observación de los Ecosistemas Marinos» que es lidera des de la Universitat de Girona i on també hi ha la participació de l’empresa gironina, establerta al Parc Científic de la UdG, Iqua Robotics SL. Amb un pressupost d’un milió i mig d’euros, aportats l’Agència Estatal d’Investigació i pels fons europeus NextGeneration, el projecte té com a objectiu « desenvolupar una plataforma submarina per monitoritzar de manera intel·ligent els ecosistemes marins en temps real». A banda de la UdG i de Iqua Robotics, en el projecte també hi participen Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Politècnica de Madrid i, l’Institut de Ciències del Mar-CSIC.

En concret, segons es va detallar ahir des de la Universitat de Girona, PLOME «proposa desenvolupar un conjunt de sistemes independents format per estacions fixes que romanen al fons marí, vehicles submarins i vehicles de superfície que treballen conjuntament i autònoma per recollir dades». El projecte s’allargarà tres anys amb diferents experiments a la costa catalana, el primer a Sant Feliu de Guíxols previst per al 2023. Els dos següents, ja l’any 2024, seran en aigües de Barcelona i de Vilanova i la Geltru. «Amb PLOME volem consolidar l’ús de vehicles autònoms submarins com a eina d’observació del fons marí que no requereix tot un equip humà i una infraestructura dedicada al moment en què s’utilitza», explica l’investigador del grup de recerca en Visió per Computador i Robòtica (VICOROB) de la UdG i coordinador del projecte, Marc Carreras qui detalla que «els vehicles autònoms permeten fer la feina durant un o diversos dies, analitzant i prenent decisions per tal que les dades siguin bones».

«És una de les tecnologies necessàries per gestionar correctament els ecosistemes marins ja que aquesta autonomia permet que l’operació dels vehicles sigui escalable», continua Carrera que forma part de VICOROB, un grup amb, segons es recorda des de la UdG, «una dilatada experiència en projectes de recerca en l’àmbit nacional i internacional relacionats amb els vehicles subaquàtics autònoms (AUVs), incloent-hi el desenvolupament dels AUV Girona 500/ 1000 i Sparus II, utilitzats per diferents grups de recerca internacionals». VICOROB s’encarregarà d’adaptar els seus vehicles autònoms submarins per realitzar els experiments de PLOME.

Amb els robots submarins, les estacions fixes i els vehicles de superfície, PLOME acaba sent una «una plataforma que pot monitoritzar una zona durant diverses setmanes, i fins a un mes, sense necessitar la intervenció humana». Fins ara, les dades només s’extreuen mentre hi ha un equip humà que realitza una campanya oceanogràfica.

FONT: DiarideGirona

Sergi Sabater, sotsdirector de l’ICRA, guardonat amb el Premi a la Trajectòria en Limnologia de l’AIL
Posted by: General 09 jul. 2022 Comentaris: 0

Sergi Sabater, sotsdirector de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), va recollir el Premi de l’Associació Ibèrica de Limnologia (AIL), en reconeixement de la seva trajectòria científica, en el marc del Congrés SIBECOL AIL Meeting 2022, que es va celebrar del 3 al 8 de juliol a Aveiro (Portugal). El Premi és una distinció dels èxits d’una persona física al camp de la limnologia ibèrica, incloent-hi la recerca, l’educació, la divulgació i la transferència.

Sergi Sabater, sotsdirector de l’ICRA

Sota el lema «Ecologia: Millorar el nostre futur sostenible a través del coneixement científic», el Congrés presenta un esdeveniment conjunt que inclou la II Trobada de la Societat Ibèrica d’Ecologia (SIBECOL), el XXIè Congrés de l’Associació Ibèrica de Limnologia (AIL) i la 21a Trobada Nacional d’Ecologia de la Societat Portuguesa d’Ecologia (SPECO).

Sergi Sabater Cortés (1958) es va doctorar en Biologia a la Universitat de Barcelona sota la supervisió de l’eminent Prof. Ramon Margalef, que el va iniciar en la limnologia. Des de llavors, la seva recerca s’ha centrat en l’ecologia dels ecosistemes fluvials, especialment en l’estructura i les funcions ecològiques dels productors primaris i els heteròtrofs en el bentos i la columna d’aigua, el metabolisme i el funcionament dels rius, i els efectes que el canvi global provoca en les aigües dolces.

Sabater ha coeditat diversos llibres i ha publicat gran quantitat d’articles científics sobre ecologia i ciències ambientals en revistes científiques internacionals de gran impacte. El Dr. Sabater ha compaginat la recerca amb compromisos editorials en revistes científiques i amb la docència, primer a la Universitat de Barcelona i, des del 2003, a la de Girona, on és membre del Grup de Recerca en Ecologia Aquàtica Continental (GRECO) i de l’Institut d’Ecologia Aquàtica.

També és el sotsdirector de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, des del 2008 que va ser nomenat pel Patronat de l’lCRA, i investigador sènior expert en l’ecologia dels ecosistemes fluvials, especialment en la funció dels biofilms, el metabolisme i funcionament dels sistemes fluvials, i els efectes del canvi global sobre els sistemes fluvials.

En l’actualitat, Sabater centra la seva recerca, segons ha explicat al Congrés, «en els efectes de l’escassetat d’aigua i l’impacte dels contaminants com a factors d’estrès concurrents que configuren l’estat actual dels ecosistemes fluvials». Després de rebre el reconeixement, el professor va llegir la ponència “A reflection for Science in Ecology. Does river flow show a path?” (Una reflexió per a la Ciència en Ecologia. El cabal del riu mostra un camí?).

Així mateix, van participar en el congrés, amb diversos tallers i ponències, les investigadores de l’àrea de RiE (Recursos i ecosistemes) de l’ICRA. Les estudiants de doctorat, Gabriela Córdoba i Dayana Jarma, que respectivament van impartir les ponències “Changes in the hydrological patterns of a highly stressed Mediterranean basin and their implications for water chemistry and primary production” (Canvis en els patrons hidrològics d’una conca mediterrània altament estressada i les implicacions per a la química de l’aigua i la producció primària) i “Gulls carrying antibiotic resistance: How does this relationship vary in space and in relation to their gut bacterial communities?” (Les gavines són portadores de resistència als antibiòtics: Com varia aquesta relació a l’espai i en relació amb les seves comunitats bacterianes intestinals?). La limnòloga Anna Freixa va parlar sobre “The relevance of wet events during dry periods on bacterial communities in temporary streams” (La rellevància dels esdeveniments humits durant els períodes secs a les comunitats bacterianes dels rierols temporals). Al seu torn, la investigadora predoctoral, Daniela Henry va fer una exposició sobre “Carbon sequestration in reservoir sediments: understanding connections and potential impacts along the land-to-ocean contínuum” (El segrest de carboni als sediments dels jaciments: comprensió de les connexions i els possibles impactes al llarg del contínuum terra-oceà).

Goodgut estudia implementar el test per detectar el càncer colorectal
Posted by: General 28 juny 2022 Comentaris: 0 Tags:

L’empresa biotecnològica de Girona GoodGut, que forma part del grup Hipra, està acordant amb diverses comunitats autònomes implementar el test que detecta el càncer colorectal (RAID-CRC) a la població general. D’aquesta manera, iniciaria proves de cribratge per tal d’avaluar-ne l’eficàcia, els beneficis i l’impacte pressupostari, segons afirma la fundadora de GoodGut, Mariona Serra, a aquest diari.

Mariona Serra Co-Fundadora i CEO de Goodgut

Aquesta prova ha estat optimitzada i validada en diversos estudis clínics en hospitals de referència, que corroboren que el test presenta una sensibilitat del 98% i una especificitat del 92%, de manera que permet reduir el 30% de colonoscòpies innecessàries. A més, combina la determinació de sang oculta en femta amb la identificació d’un bacteri específic de l’intestí per obtenir un resultat més precís i fiable.

La població diana correspon a persones d’edat avançada que presentin simptomatologia compatible amb el càncer colorectal o que es trobin en edat de cribratge (50 anys o més). També va dirigit a la població sense símptomes que tinguin interès a fer-se un control rutinari per a la detecció precoç del càncer colorectal.

La Universitat de Girona impulsa la innovació en la tecnologia d’impressió 3D
Posted by: General 22 juny 2022 Comentaris: 0 Tags: , , ,

La Universitat de Girona i el centre tecnològic Eurecat impulsaran les tecnologies d’impressió 3D i de fabricació digital mitjançant la creació del 3Digital Manufacturing Lab Girona (3DML), un espai col·laboratiu que generarà noves tecnologies i coneixement en el territori, en l’àmbit industrial, social i de la recerca. En aquesta línia, la col·laboració permetrà la transferència de coneixement en tecnologies de manufactura i en el desenvolupament de noves tecnologies i sistemes de fabricació avançats, des de la unitat especialitzada en sistemes avançats de fabricació d’Eurecat als grups de recerca de la UdG, per donar resposta conjuntament a les necessitats d’innovació del teixit industrial de la ciutat i de les comarques de Girona. El 3DML Girona tindrà la seu en el Parc Científic i Tecnològic de la UdG i comptarà amb altres espais dotats de maquinària a l’edifici Giroemprèn.

Representants de la Udg i del Eurecat

El conveni el van subscriure pel director general Corporatiu i d’Operacions d’Eurecat, Xavier López, i pel rector de la UdG, Quim Salvi, per a un període de quatre anys. L’acte de signatura va comptar també amb la participació del vicerector de Projectes Estratègics i Internacionalització de la UdG, Josep Calbó, i del director de Desenvolupament de Negoci d’Eurecat i gerent d’Eurecat Girona, Guillem Quintana.

«Quan a la UdG vam aprovar el Pla Estratègic de la Suma d’Intel·ligències buscàvem les complicitats del treball en xarxa amb les institucions de referència del territori per créixer en talent i créixer en coneixement, i en serveis cap al territori, cap al sector sociocultural i socioeconòmic», va subratllar el rector de la UdG, Quim Salvi. «Avui estem fent un pas decisiu en la impressió 3D i la fabricació digital perquè eines, maquinària i coneixement de la Universitat i d’Eurecat estiguin en un únic centre al servei de la recerca i la transferència per donar riquesa al territori. Un servei que estem fent com a agents de coneixement i territorials, de centres tecnològics i centres de recerca, a Girona, però amb vocació nacional per les empreses del país»,va afegir Salvi per a qui el d’ahir era «un dia important perquè ens hem posat d’acord per fer-ho possible, per poder oferir aquest servei de referència a Girona per la impressió digital».

En paraules del director general Corporatiu i d’Operacions d’Eurecat, «aquesta aliança porta a sumar les capacitats de la UdG i d’Eurecat per potenciar la transferència tecnològica i de coneixement a les empreses i al territori», alhora que «permetrà impulsar la innovació i la competitivitat mitjançant nous projectes estratègics conjunts en un àmbit tan rellevant com el de la fabricació digital».

«Avui és un dia important perquè formalitzem i donem recorregut a algunes de les prioritats estratègiques d’Eurecat: Crèixer i reforçar la nostra presència i capacitats tecnològiques a Girona, fer-ho de la mà del nostre aliat estratègic de referència en el territori, la UdG, en un àmbit tecnològic en el qual les dues institucions són referents, i a través d’un fórmula estable de col·laboració que permet potenciar les complementarietats i sinergies entre nosaltres», va remarcar Xavier López. Segons el director de Desenvolupament de Negoci d’Eurecat i gerent d’Eurecat Girona, «les dues entitats hem col·laborat des de l’any 2005, i el 3D En paraules del director general Corporatiu i d’Operacions d’Eurecat, «aquesta aliança porta a sumar les capacitats de la UdG i d’Eurecat per potenciar la transferència tecnològica i de coneixement a les empreses i al territori», alhora que «permetrà impulsar la innovació i la competitivitat mitjançant nous projectes estratègics conjunts en un àmbit tan rellevant com el de la fabricació digital».

FONT: Diari de Girona

L’ICRA patenta una nova tecnologia que elimina els contaminants persistents de l’aigua
Posted by: General 07 juny 2022 Comentaris: 0 Tags: , , , , , , , , , , , ,

El sistema creat per l’equip de l’ICRA permet eliminar els PFAS i altres contaminants emergents del medi aquàtic amb un cost entre 60 i 120 vegades més econòmic i de forma sostenible, sense utilitzar reactius químics.

La recerca està liderada per la invetigadora de l’ICRA, Jelena Radjenović, que precissament avui rebrà el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021.

La investigació s’emmarca en el projecte europeu Electron4water

El desenvolupament d’elèctrodes nanoestructurats d’esponja de grafè per al tractament de l’aigua és la nova tecnologia patentada per l’equip d’investigadors de l’ Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), que no utilitza productes químics i és entre 60 i 120 vegades més econòmica que altres processos electroquímics. Aquests elements nanotecnològics permeten, per primera vegada, un tractament electroquímic dels contaminants persistents de l’aigua sense produir compostos tòxics provinents de l’oxidació del clorur, la qual cosa és la principal limitació dels materials d´elèctrodes existents.

La recerca forma part del projecte europeu Electron4water que lidera Jelena Radjenović, professora d’investigació ICREA a l’ICRA, que serà guardonada avui dimarts 7 de juny amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021, atorgat pel Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

Una de les principals preocupacions a nivell mundial és la seguretat en el subministrament d’aigua a causa del canvi climàtic i la presència de substàncies altament tòxiques i persistents com els compostos perfluoroalquilats (PFAS) en medis aquàtics. “En la cerca de les noves tecnologies per eliminar els PFAS i altres contaminants emergents, els processos electroquímics ofereixen molts avantatges respecte a altres processos d’oxidació avançada. Utilitza només el corrent sense afegir reactius químics i alhora té la capacitat de tractar aigua de qualsevol origen, des de l’aigua de l’aixeta fins a efluents industrials, o el fet de trencar els enllaços carbono-flúor, C-F, un dels enllaços químics més forts, superant un dels obstacles més grans presentats en processos avançats d’oxidació” – explica Jelena Radjenović. No obstant això, l’aplicació massiva d’aquests processos ha estat limitada, en part, per l’elevat cost dels elèctrodes, que va dels 3.000€ als 6.000€ per m2 i per la generació dels subproductes clorats d’alta toxicitat a causa de l’oxidació de clorur durant el tractament, ió que es troba a totes les aigües.

Aquestes limitacions desapareixen amb els avenços aconseguits per l’equip de l’ICRA. Les esponges de grafè desenvolupades ofereixen notables avantatges respecte als materials actualment utilitzats en elèctrodes comercials. El cost de la producció d’aquest material és molt més baix:  menys de 50€ per m2, fet que el fa altament atractiu per a aplicació a gran escala. A més, el procés de síntesi és fàcilment escalable i permet la funcionalització de l´esponja per atreure i degradar certs grups dels contaminants orgànics, augmentant així l´eficiència del procés a les matrius complexes.

Per a Jelena Radjenović, “Els nous sistemes electroquímics són la gran revolució de la gestió i tractament d’aigües (que també anomenen water 4,0). És un gran avenç cap a la implementació dels tractaments d’aigua descentralitzats en lloc del sistema actual que impera des de fa 100 anys. En un futur, per exemple, tindrem tractaments i reutilització d’aigua directament en edificis o polígons d’empreses, en comptes de disposar només del sistema d’aigua residual i potable de les EDARs o ETAPs. I es podrà adequar al creixement de la població o abastir àrees més remotes”.

En aquest sentit, Jelena insistia en recordar els avantatges del sistema electroquímic: “Funcionen només amb el corrent i es poden acoblar fins i tot a panells solars fàcilment. No requereixen l’afegiment de reactius químics i no hi ha despeses de producció, emmagatzematge, transport i manipulació, són petits de mida (tenen un disseny modular) i es poden automatitzar fàcilment”.

Sílvia Osuna, entre els experts designats pel Govern en el nou Grup Horitzó de R+D+I
Posted by: General 17 maig 2022 Comentaris: 0 Tags:

El grup redactarà un informe final de conclusions a contemplar en el desplegament de la futura Llei de la ciència de Catalunya

Sílvia Osuna Oliveras és una investigadora de l’Institut de Química Computacional i Catalysis

El Govern de la Generalitat ha aprovat, a proposta del Departament de Recerca i Universitats, la creació del Grup Horitzó per assessorar l’Executiu en les polítiques d’R+D+I i fer

propostes i recomanacions per afavorir el desenvolupament del sistema de coneixement del país. El grup està constituït per una vintena de membres, escollits entre personalitats rellevants de l’àmbit de la recerca, la innovació i l’empresa seguint els criteris d’heterogeneïtat d’àrees de coneixement, paritat de gènere i diversitat d’edats i perfils de carrera professional. Entre aquests professionals, hi ha la científica castellonina Sílvia Osuna.

El Grup Horitzó neix, segons informa el Govern, amb l’encàrrec de reflexionar sobre les línies estratègiques prioritàries de país en matèria de ciència i elaborar un document de conclusions amb mesures a contemplar en el marc del desplegament de la futura Llei de la ciència de Catalunya (LCC), actualment en tramitació parlamentària. També aportarà la seva expertesa al Departament de Recerca i Universitats pel que fa a la identificació d’àmbits d’actuació, planificació i finançament preferents. La vigència del Grup Horitzó es mantindrà fins a l’aprovació i el desplegament de la LCC, moment en què lliurarà les seves reflexions a l’òrgan consultiu previst en la nova llei, el Consell de Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT).

Compoxi seleccionada a la segona convocatòria GALATEA
Posted by: Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc 09 maig 2022 Comentaris: 0 Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

El projecte GALATEA està finançat per el programa Horizon 2020

L’empresa del Parc, COMPOXI, dedicada al disseny, enginyeria i qualitat de les estructures aeroespacials i industrials que desenvolupen en materials compostos, ha estat seleccionada a la segona convocatòria GALATEA (programa Horizon 2020) de vals d’acceleració per a creixement blau.

Aquesta segona convocatòria també tenia com a objectiu donar suport al desenvolupament de tecnologies, serveis o productes innovadors transsectorials i transfronterers que abordessin els 22 reptes identificats en 4 dominis clau de creixement blau: port intel·ligent, vaixell intel·ligent, drassana intel·ligent i vigilància marítima.

19 pimes seleccionades obtenen suport financer directe del programa de vals per dur a terme activitats de desenvolupament i transferència de tecnologia, projectes de prototipatge i projectes de demostració a gran escala que tinguin com a objectiu fer front als reptes relacionats amb l’energia, la logística, el medi ambient, digitalització, desenvolupament de serveis, seguretat i fabricació.

Claitec passa a formar part del Grup Troax
Posted by: General 04 maig 2022 Comentaris: 0 Tags: ,

L’empresa Claitec, ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, ha estat adquirida pel Grup Troax, líder del mercat en protecció de màquines, particions de magatzems i protecció de la propietat.

L’adquisició es va produir el 3 de maig passat

Claitec és una empresa especialitzada en solucions de seguretat industrial i prevenció d’accidents a un mercat global. Té la seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Claitec ha desenvolupat una àmplia gamma de solucions destinades a minimitzar els riscos laborals en entorns industrials amb un alt risc d’accidents. Els sistemes milloren els nivells de seguretat i brinden més protecció, assegurant un lloc de treball segur i controlat. La facturació de l’empresa és de 2 M€ amb una rendibilitat sòlida i va ser fundada el 2013.

Segons Richard Chetrit, director general de Claitec, “Unint-nos a Troax, podrem continuar millorant el nostre servei al client, fer créixer el nostre negoci i enfortir el nostre equip. Juntament amb l’equip de Claitec, esperem cooperar amb Troax”.

Per la seva banda, Thomas Widstrand, president i director executiu de Troax va declarar “Estar feliç d’anunciar que Claitec s’uneix al Grup Troax. Claitec té el mateix compromís i ambició que Troax en la protecció de les persones, la propietat i els processos”.

Mikael Carlsson, director de fusions i adquisicions de Troax va dir “Confiem que Claitec seguirà creixent i prosperant com a membre del Grup Troax i veiem la nostra oferta combinada com una bona manera d’augmentar el valor per als nostres clients”.

La investigadora ICRA, Jelena Radjenovic, Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021
Posted by: General 26 abr. 2022 Comentaris: 0

El Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) han guardonat la Dra. Jelena Radjenović, professora d’investigació ICREA i investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) on dirigeix el projecte europeu Electron4water, amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021.

Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l’activitat investigadora

Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l’activitat investigadora com de les iniciatives de comunicació i divulgació científica, de mecenatge científic i de cooperació pública i privada en projectes d’R+I a Catalunya. La categoria Premi Nacional de Recerca al Talent Jove té com a finalitat estimular i reconèixer l’esforç dels joves investigadors i de les joves investigadores del sistema català de recerca i innovació que hagin contribuït durant la seva trajectòria professional a l’avenç d’una disciplina científica en qualsevol dels seus àmbits. Així mateix, s’hi valoraran altres aspectes com ara la transferència de tecnologia i l’impacte social de les seves recerques.

En el cas de la Dra. Jelena Radjenović, el guardó se li concedeix per al seu treball en el projecte Electron4water per al desenvolupament d’elèctrodes nanoestructurats d’esponja de grafè de baix cost pel tractament de l’aigua. Aquests nous elements permeten, per primera vegada, un tractament electroquímic dels contaminants persistents, tòxics i cancerígens de l’aigua, com són per exemple composts perfluorats, i sense produir subproductes tòxics típicament observats en tractaments electroquímics usant materials comercials.

Perfil biogràfic de Jelena Radjenović

Jelena Radjenović (Belgrad, Sèrbia, 1980) és professora d’investigació ICREA i investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) de Girona, on treballa des de novembre de 2014. És llicenciada en Enginyeria Bioquímica i Biotecnologia per la Universitat de Belgrad (2004) i doctora en Química Ambiental per la Universitat de Barcelona (2009) amb distinció cum laude, havent treballat, de 2009 a 2014, al prestigiós Advanced Water Management Centre (AWMC) de Universitat de Queensland (Austràlia). És experta en el tractament químic i electroquímic avançat d’aigües residuals, eliminació de contaminants orgànics i inorgànics, centrant-se en la recerca de la interfície d’electroquímica i nanotecnologia.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently

openresty
Domain Details Page