
Sensors de temperatura de baix cost per a la monitorització dels CSO i de les inundacions
Sensors de temperatura de baix cost per a la monitorització dels CSO i de les inundacions
Recentment s’han donat a conèixer els projectes guanyadors de la 5a edició del Germinador Social, el concurs d’iniciatives per a la transició energètica impulsat per Som Energia i Coop57. En aquesta ocasió hi havia dues categories: comunitats energètiques i pobresa energètica.
El Germinador Social és un concurs per estimular la creació de models socials innovadors amb l’objectiu de promoure nous agents locals per a la transició energètica. Es va crear per visibilitzar les idees solvents i creatives que es desenvolupen dins les organitzacions i les persones que treballen en la democratització del sector energètic.
El concurs ha estat enfocat en dues categories: comunitats energètiques i pobresa energètica.
Comunitats energètiques
La categoria Comunitats Energètiques correspon a projectes que tenen com a objectiu impulsar l’aparició d’una comunitat de persones que, mitjançant una participació oberta i col·laborativa, pugui emprendre les accions necessàries per gestionar els recursos energètics a escala local de manera justa, eficient i sostenible .
Els projectes premiats han estat els de La Fresneda (Terol), Solidaritzant el Sol (València), Cooperativa La Raval Sostenim la vida (Manresa) i Viure de l’Aire de Barcelona (Barcelona i rodalies).
El primer premi, de 6.000 euros, ha estat per a La Fresneda, un projecte d’instal·lació de planta solar i minihidràulica a una zona de Terol on no hi ha xarxa de distribució elèctrica i el veïnat ha d’utilitzar grups electrògens.
Solidaritzant el Sol, guanyadora del segon premi (5.000 euros), és una iniciativa d’autoproducció a un centre educatiu de València perquè sigui autosuficient energèticament. L’energia excedentària es destinarà a famílies del barri de Malva-Rosa en situació de pobresa energètica.
En tercer lloc, ha resultat la Cooperativa La Raval Sostenim la Vida, que consisteix en la construcció d’un habitatge generacional compartit al centre urbà de Manresa, amb 18 habitacions i espais comunitaris, on es prioritzarà l’ús d’energies renovables. Aquest projecte ha rebut 4.000 euros.
I també amb 4.000 euros ha estat guardonat Viure de l’Aire de Barcelona, un projecte eòlic de generació elèctrica a la ciutat de Barcelona i rodalies, basat en els principis de sostenibilitat, participació ciutadana, proximitat i democratització de l’energia.
Pobresa energètica
La categoria de Pobresa Energètica abasta els projectes que tenen com a objectiu mitigar les causes i conseqüències, estructurals i contextuals, de la pobresa energètica. En aquest cas, s’han concedit dos premis.
El primer, dotat de 6.000 euros, ha estat per a una instal·lació d’autoconsum col·lectiu per a llars vulnerables de Sevilla mitjançant un finançament participatiu.
A la Cañada Real de Madrid hi ha el segon projecte premiat, en aquest cas amb 5.000 euros. Es tracta d´una sèrie d´accions desenvolupades en tres àmbits diferents per garantir el subministrament elèctric a través de fonts renovables a famílies d´aquest barri i que puguin ser replicades en altres llocs del territori.
L’elecció dels projectes premiats s’ha realitzat a través d’una votació popular, en què han participat 4.348 persones. La dotació econòmica dels premis va a càrrec de Som Energia, que fa una aportació a fons perdut de 30.000 euros. Aquest import procedeix del fons deducació i promoció dactivitat cooperativa. A més a més, tots els projectes guanyadors podran demanar un préstec a Coop57. Si es concedeix, tindran una reducció del 50% del cost financer associat durant els dos primers anys.
La investigació internacional, liderada pel grup de recerca BCLIMATE de la Vrije Universiteit Brussel (VUB), mostra un augment mitjà de 0,5ºC en la temperatura mitjana de l’aigua superficial dels llacs en els últims 40 anys, i una reducció del període cobert de gel de 10 dies, ja que la capa de gel es forma més tard i es fon abans. Aquests canvis globals en la temperatura i la coberta de gel no es deuen a la variabilitat natural del clima i només es poden explicar per les emissions de gasos d’efecte hivernacle des de la Revolució Industrial. “Aquestes propietats físiques són fonamentals per als ecosistemes lacustres”, diu Luke Grant, investigador de VUB i autor principal de l’estudi. “Moltes espècies ja estan notant aquests canvis, i a mesura que els impactes continuïn augmentant en el futur, correm el risc de danyar greument els ecosistemes, inclosa la qualitat de l’aigua i les poblacions d’espècies de peixos autòctons”.
A finals del segle XXI, l’escalfament mitjà dels llacs podrà augmentar fins a 4 °C i la
Els resultats de la recerca, que ha estat publicada a Nature Geoscience, també prediuen el desenvolupament futur sota diferents escenaris d’escalfament. A finals del segle XXI, en un escenari de baixes emissions, s’estima que l’escalfament mitjà dels llacs s’estabilitzarà a 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials i la durada de la capa de gel serà 14 dies més curta. En un món d’altes emissions, aquests canvis podrien conduir a un augment de 4,0 °C i 46 dies menys de gel.
“El fet que els llacs s’escalfen és una cosa que tenim clara des de fa una dècada o més. La rellevància d’aquest estudi és que per primer cop podem descartar que aquests canvis observats estiguin causats per la variabilitat natural del sistema climàtic”, explica Rafael Marcé, investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i coordinador de la xarxa internacional que ha fet possible aquest treball. Per aconseguir-ho, l’equip va utilitzar una xarxa global de simulació d’impactes del canvi climàtic (ISIMIP) per llançar milions de simulacions per ordinador, que van simular la temperatura i el gel en 17.000 llacs del planeta en condicions climàtiques històriques i futures. “La comparació de les simulacions històriques amb les dades de llacs en els últims 40 anys és contundent: els llacs s’escalfen i tenen cada vegada menys gel, i això no es pot explicar de cap altra manera que incloent-hi el canvi climàtic induït per l’home en les simulacions”, explica Rafael Marcé.
Les projeccions de la temperatures i la capa de gel en llacs indiquen tendències creixents per al futur en tots els models. Per cada augment d’1 °C en la temperatura global de l’aire, s’estima que els llacs s’escalfen 0,9 °C i perden 9,7 dies de capa de gel. A més, l’anàlisi revela diferències significatives en l’impacte sobre els llacs a finals de segle, en funció de les mesures adoptades pels humans per combatre el canvi climàtic. “Els nostres resultats subratllen la gran importància de l’Acord de París en la protecció de la salut dels llacs de tot el món”, explica Wim Thiery, expert en clima de VUB i coordinador de l’estudi. “Si aconseguim reduir dràsticament les nostres emissions en les pròximes dècades, encara podem evitar les pitjors conseqüències per als llacs de tot el món”.
Del 18 al 28 d’octubre, representants de la Kenyatta University (Kenya) han visitat la Universitat de Girona (UdG) en el marc del programa Erasmus K107 dedicat a la mobilitat entre països associats al programa. Un dels objectius de la visita ha estat conèixer les estratègies d’innovació de la institució i teixir vincles entres les dues institucions. Les relacions entre la Kenyatta University i la Universitat de Girona es remonten a l’any 2017, data des de la qual el Campus Turisme de la UdG ha intervingut en diversos projectes col·laboratius.
La visita es va centrar en el marc del programa Erasmus K107 dedicat a la mobilitat entre països associats al programa
A través d’aquest intercanvi, han visitat la UdG el rector de la Kenyatta University, Paul Kuria Wainaina; la vicerectora Wanjohi Joyce Waceke; la directora del Global Tourism Resilience and Crisis Management Center for Eastern Africa (GTRCMC – EA), Esther Munyiri, i el gerent, Kennedy Monari. Per part de la UdG, el responsable de l’acollida ha estat el coordinador del Màster Erasmus Mundus: European Master’s in Tourism Management (EMTM) i Director Científic del Campus Turisme, Jaume Guia.
L’arribada de la delegació de Kenya a la UdG ha tingut lloc el dimarts 19 d’octubre amb una rebuda institucional per part del rector, Quim Salvi. Juntament amb el vicerector de Comunicació i Relacions Exteriors, José Antonio Donaire; la cap de l’Oficina Internacional, Laura Ripoll, i el professor Jaume Guia, han intercanviat informació respectiva a les dues universitat i han debatut possibles vies de col·laboració.
El matí del dia 20 d’octubre, la delegació kenyana ha visitat les instal·lacions del Parc Científic i Tecnològic de la UdG com a espai de coneixement, investigació i innovació. La directora del Parc, Anna Albar, els ha rebut i el responsable d’innovació, Xavier Xirgu, els ha presentat el Parc com un generador d’economia del coneixement. La visita per les instal·lacions s’ha completat amb una trobada amb l’empresa Wikiloc, responsable de la plataforma oberta de rutes geo-referenciades que porta el mateix nom i amb seu al Parc.
En aquesta jornada, el vicerector de Projectes Estratègics, Josep Calbó, ha presentat els Campus Sectorials de la UdG a la comitiva. Com a estructura de la mateixa Universitat, els Campus s’han presentat com a plataforma relacional que faciliten, de manera proactiva, la connexió entre les empreses i institucions del sector socioeconòmic del territori i la Universitat de Girona. Aquesta visió estratègica i innovadora de resoldre reptes i enfocar solucions ha resultat molt atractiva per la delegació de Kenya, que ha manifestat interès per conèixer més a fons aquesta visó transversal i disruptiva de com utilitzar la quàdruple hèlix com a eina per interferir en el territori.
Més enllà de conèixer la resta de les instal·lacions de la UdG, la delegació de Kenya aprofitarà el seu viatge per conèixer altres institucions com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Autònoma de Madrid, l’Ambaixada de Kenya i el Ministeri de Turisme, entre d’altres institucions.
Aquesta visita d’alt nivell obre vincles i noves perspectives per la UdG, que pretén iniciar programes i projectes amb una institució com la Kenyatta University, capdavantera al seu país i que compta amb més de 60.000 estudiants.
Merlin és un nou projecte europeu que busca solucions noves per restaurar les funcions dels ecosistemes d’aigua dolça com, per exemple, millorar la retenció de les inundacions. La investigació compta amb quatre partners espanyols: l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), la consultora ambiental i-Catalist, la Universitat del País Basc i la Diputació Foral de Guipúscoa.
Les catàstrofes causades per les recents inundacions al centre d’Europa han mostrat com interactuen el canvi climàtic i l’enginyeria fluvial, així com la importància de restaurar i renaturalitzar els sistemes fluvials i les seves planes d’inundació associades. Precisament per trobar solucions naturals contra les inundacions acaba de posar-se en marxa el projecte internacional Merlin finançat per la UE amb 21 milions d’euros, en què participen quatre entitats espanyoles, entre elles l’ICRA.
El projecte europeu busca solucions noves per restaurar les funcions dels ecosistemes d’aigua dolça
Merlin (Mainstreaming Ecological Restoration of Freshwater-related ecosystems in a Landscape context: Innovation, upscaling and transformation) busca solucions noves i àmpliament aplicables per restaurar les funcions dels ecosistemes d’aigua dolça, per exemple per millorar la retenció de les inundacions i emmagatzemar el diòxid de carboni. El projecte està coordinat per la Universitat de Duisburg-Essen (UDE) i participen 44 socis de tot Europa, entre ells universitats, instituts de recerca, organitzacions de conservació de la naturalesa i parts interessades d’empreses, governs i municipis. Els partners espanyols són l’ICRA, i-Catalist, la Universitat del País Basc i la Diputació de Guipúscoa. Tal com explica Sebastian Birk, del Grup de Treball d’Ecologia Aquàtica de la UDE i coordinador del projecte juntament amb el professor Daniel Hering, “són molts els sectors econòmics i socials que es beneficien de la restauració, i aquesta requereix la contribució de molts actors”. En aquest sentit, segons Vicenç Acuña, cap de l’Àrea de Recursos i Ecosistemes de l’ICRA, “la nostra tasca consistirà en la quantificació de la demanda de serveis ambientals en l’àmbit europeu, per veure en quines zones s’han d’invertir més recursos a renaturalitzar o restaurar ecosistemes. Això permetrà realitzar les inversions de restauració o renaturalització allà on hi hagi una major demanda social per fer-ho, i no allà on es decideixi des d’un punt de vista d’oportunitat tècnica o política, facilitant així doncs la seva acceptació social”.
10 milions d’euros del finançament de la UE es destinaran a restaurar, des de Finlàndia fins a Israel, 17 zones de rierols, rius, pantans i aiguamolls per aconseguir arribar a un estat gairebé natural. Aquests grans projectes s’ampliaran amb el finançament de la UE i es convertiran en models europeus. “Un dels objectius és la cooperació amb les indústries que poden beneficiar-se de la restauració, per exemple, l’agricultura, la producció d’aigua potable i les companyies d’assegurances”, explica Daniel Hering. Els efectes de les mesures es comptabilitzaran econòmicament i ecològicament.
A Espanya, el projecte de restauració subvencionat és l’enderrocament de diverses preses al riu Deba, Guipúscoa, en el tram fluvial entre Mendaro i Arrasate, associades a minicentrals hidràuliques.
El passat 16 de setembre va començar el nou projecte europeu COSME, AEWEN (African-EU Water and Energy Network), el qual el seu objectiu és desenvolupar i implementar una estratègia conjunta d’internacionalització per ajudar a les PYMES europees a internacionalitzar-se en tres països africans específics seleccionats (Marroc, Senegal i Tunísia) i ajudar a respondre la demanda africana de solucions d’energia i aigües verdes. El projecte AEWEN tindrà una duració de 30 mesos, fins a març de 2024.
Ajudar a respondre a la demanda africana de solucions verdes
Segons l’Agència Internacional de l’Energia, el ràpid creixement econòmic i demogràfic d’Àfrica tindrà profundes repercussions en el sector energètic. Aquesta tendència, junt amb el descens dels costos de les principals tecnologies renovables, donarà lloc a un nou període de dinamisme entre els responsables polítics i les comunitats empresarials africanes, obrint noves vies d’innovació i creixement. Al mateix temps, les inversions dels agents públics i privats relacionats amb la consecució dels objectius dels ODS en matèria de subministrar d’aigua, sanejament i gestió dels recursos hídrics a Àfrica creen noves oportunitats perquè les empreses de la UE col·laborin amb les organitzacions locals en la consecució d’aquests objectius. Això dona a Àfrica un enorme potencial relacionat no només amb la transició energètica, sinó també amb les innovacions en el sector de l’aigua. Tant les infraestructures energètiques com les hídriques estan estretament relacionades i, en molts casos, les autoritats i/o agències publiques locals són responsables de totes dues infraestructures i subministraments.
3 països africans associats
Pla de projectes AEWEN
El Marroc, el Senegal i Tunísia han estat seleccionats com els tres països objectius del projecte a causa del seu creixement previst en el sector de les energies renovables i a la seva bona classificació en l’estudi “Doing Business” 2020 del Banc Mundial.
• el Marroc aspira a aconseguir un 52% d’energia renovable per al 2030 (enfront del 34% actual) i ha posat en marxa un Programa Prioritari de Subministrament d’Aigua Potable (que destinarà més de 10.000 milions d’euros entre 2020 i 2027) i ocupa el lloc 53 de 190 països del món quant a la facilitat per a fer negocis.
• Tunísia aspira a aconseguir el 30% d’energia renovable en el 2030 (enfront del 3% en 2019). A més, té una gran necessitat d’inversió en el sector de l’aigua (per exemple, en 2020, les autoritats tunisianes van signar contractes per valor de 38 milions d’euros amb el Banc Europeu d’Inversions, i s’esperen més inversions en el sector de l’aigua en els pròxims anys). Tunísia ocupa el lloc 78/190 quant a la facilitat per a fer negocis.
• el Senegal aspira a aconseguir el 30% d’energia renovable en el 2025 (enfront del 22% actual) i ocupa el lloc 123/190 quant a la facilitat per a fer negocis.
4 clústers europeus experimentats
En aquest context, el projecte AEWEN integra quatre clústers europeus ben establerts i especialitzats en àrees complementàries de l’energia i l’aigua. Aquests quatre clústers tenen experiència prèvia en projectes internacionals i comparteixen una visió comuna dels serveis d’internacionalització per a fer costat a les seves PIMES. Els clústers implicats són: Tenerrdis com a coordinador del projecte i amb seu en Grenoble, França, ENVIRONMENT PARK amb seu a Torí, Itàlia, l’Asociación Catalana del Agua (CWP), amb seu a Girona, Espanya i Tweed amb seu a Lieja, Bèlgica.
La trajectòria anterior, les activitats dutes a terme a Àfrica i les connexions ja existents en el continent donen a les agrupacions l’experiència necessària per a executar aquest nou projecte. En conjunt, estan involucrant a més de 400 PIME europees.
L’eficàcia de les tecnologies instal·lades a les plantes de tractament de dejeccions ramaderes (purins i fems) per eliminar o concentrar nutrients i per generar fertilitzants orgànics d’elevat valor agrícola ha estat àmpliament demostrada.
A dia d’avui, però, la informació disponible sobre la capacitat d’aquests sistemes per reduir la concentració d’altres contaminants, com és el cas dels fàrmacs i antibiòtics d’origen veterinari, és molt limitada. En part, la manca d’informació es deu al fet que en el marc regulador espanyol no existeix cap mesura que fixi les quantitats màximes permeses d’aquests contaminants emergents.
En aquesta qüestió, la Unió Europea ha proposat prendre algunes mesures, dins el marc de el Pla d’Acció de la Contaminació Zero de la UE, com l’entrada en vigor de l’reglament de medicaments veterinaris i pinsos medicamentosos. Aquesta normativa pretén reduir el consum d’antibiòtics veterinaris i la restricció d’altres només per al consum humà. Així, a partir de el 28 de gener de 2022 serà obligatòria la farmacovigilància d’antibiòtics veterinaris i es revisaran les normes relatives a l’avaluació del seu risc a el medi ambient.
En aquest context, el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) acaben de presentar una guia tècnica que recull els resultats d’un estudi sobre la presència de fàrmacs i antibiòtics d’ús veterinari en dejeccions ramaderes i fa recomanacions sobre la forma en què aquests contaminants es poden reduir amb les tecnologies actuals aplicades en el tractament dels purins.
Detalls de la Guia
El manual pretén ser una eina per orientar les empreses del sector ramader sobre quines tecnologies són més efectives
El manual pretén ser una eina per orientar les empreses de el sector ramader sobre quines tecnologies són més efectives i proposar estratègies de mitigació per evitar que la utilització de purins no suposi un risc per al medi ambient, la salut animal, i la salut pública.
La guia Demostració de la capacitat de reducció d’antibiòtics en tecnologies de tractament de purins: Guia tècnica d’assessorament per al sector ramader recull els resultats obtinguts en tres plantes reals de tractament de dejeccions ramaderes a la Catalunya Central.
Segons Meritxell Gros, investigadora de l’ICRA: “l’estudi confirma que, tot i les millores que en els últims anys s’han fet en el sector ramader per reduir el subministrament de fàrmacs i antibiòtics, les concentracions de fàrmacs i antibiòtics en purins de porc i fem de vaca detectades són destacables, de fins mg / L en fraccions líquides i de mg / kg en les sòlides “. Aquestes concentracions són més altes en purins porcins. “Els compostos detectats amb més freqüència són els antibiòtics del grup de les tetraciclines, fluoroquinolones, macròlids, lincosamidas i tiamulina, que s’utilitzen per al tractament de malalties gastrointestinals i respiratòries, juntament amb el flubendazol, un fàrmac per tractar els paràsits intestinals, i l’antiinflamatori flunixina “, afegeix Gros.
Quatre tecnologies consolidades
L’estudi realitzat pel consorci format pel CT BETA i l’ICRA s’ha realitzat en el marc de el projecte “Ajuts a les activitats de Demostració” del programa de desenvolupament rural 2014-2020 de el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. El treball se centra precisament en avaluar l’eficàcia de quatre tecnologies consolidades per reduir la presència de fàrmacs, antibiòtics i gens de resistència a antibiòtics en purins d’origen porcí i boví.
Una d’aquestes tecnologies és la separació de fases, que consisteix a separar la fracció líquida i sòlida dels purins. Una altra tècnica és la digestió anaeròbia, per degradar la matèria orgànica, produir biogàs per generar energia i un digerit sòlid que es pot valoritzar com bio-fertilitzant. La tercera tecnologia avaluada és la nitrificació-desnitrificació, que permet reduir les concentracions de nitrogen i matèria orgànica de les fraccions líquides de purins.
I, en quart lloc, s’ha estudiat el compostatge, per reduir la matèria orgànica biodegradable de la fracció sòlida i obtenir un producte amb un elevat contingut de nutrients que pugui ser valoritzat com biofertilitzant en l’agricultura.
També s’ha avaluat un tractament innovador, l’osmosi inversa, que concentra sals i nutrients i obté un corrent líquida, anomenada permeat, amb un baix contingut en sòlids, matèria coloidal, ions, fàrmacs i antibiòtics. Finalment, aquest treball també analitza la necessitat d’implementar tecnologies de tractament addicionals per minimitzar el risc potencial associat a l’ús dels productes obtinguts com a fertilitzants en agricultura.
“Els resultats dels casos d’estudi demostren que, tot i que les tecnologies per al tractament de dejeccions ramaderes estudiades hagin estat dissenyades per a la concentració o eliminació de nutrients, aquestes també poden ser útils per a la reducció de la concentració de fàrmacs i antibiòtics d’origen veterinari “, explica Lídia Paredes, investigadora de l’CT BETA.
Recomanacions per al sector ramader
La guia tècnica conclou amb una sèrie de recomanacions per al sector ramader, pel que fa a la gestió de les dejeccions ramaderes i la seva valorització com a fertilitzants agrícoles.
En primer lloc, constata que els sistemes de separació de fases sòlid-líquid o els d’osmosi inversa permeten obtenir efluents líquids (concentrat en el cas d’osmosi) i fraccions sòlides en el cas de la separació, amb continguts elevats d’aquests compostos. A més, amb l’osmosi obtenen efluents amb baixa concentració de fàrmacs i antibiòtics.
En la investigació es va comprovar que, durant l’etapa d’osmosi, l’eliminació de fàrmacs i antibiòtics era alta (més de l’90%); en el compostatge, els percentatges d’eliminació eren moderats-alts (més de l’70%); durant la nitrificació-desnitrificació eren moderats (entre el 40% i el 80%) i amb la digestió anaeròbia eren moderats-baixos (10-60% amb algunes excepcions de compostos amb eliminacions altes).
En segon lloc, la investigació determina que els tractaments basats en el procés de nitrificació-desnitrificació (NDN), que s’utilitzen per eliminar nitrogen de les fraccions líquides dels purins, també són particularment eficients per a la reducció de fàrmacs i antibiòtics en fraccions líquides.
Una tercera conclusió apunta que els sistemes de digestió anaeròbia (DA) presenten, de forma general, rendiments d’eliminació de fàrmacs i antibiòtics baixos i, per tant, es recomana l’aplicació de sistemes complementaris de post-tractament.
Finalment, l’estudi també conclou que el compostatge és l’opció preferent per tractar la fracció sòlida de purins i fems i els llots deshidratats de el procés de NDN, perquè aquesta tecnologia presenta un alt rendiment per reduir la concentració de fàrmacs i antibiòtics. Aquest punt és d’especial interès, ja que la major part dels fàrmacs i antibiòtics es concentren en aquesta fracció.
“Tal com apunta l’estudi, el potencial d’aplicabilitat d’aquestes tecnologies és molt elevat a Catalunya, on hi ha més de 20.000 explotacions ramaderes. En el disseny de noves plantes de tractament de purins seria convenient que es tinguessin en compte els resultats d’aquesta investigació “, apunta Parets.
Les noves plantes d’incloure, a més de l’eliminació de nutrients, la reducció i l’eliminació de fàrmacs, d’antibiòtics i de gens de resistència als antibiòtics.
El grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona (UdG) ha organitzat la cinquena edició del congrés europeu de la International Society for Microbial Electrochemistry and Technology, l’EU-ISMET 2021. L’esdeveniment ha tingut lloc de manera virtual entre el 13 i el 15 de setembre a causa de la crisi de la covid-19. Malgrat aquestes circumstàncies, s’han superat les 220 inscripcions i l’esdeveniment ha situat la UdG a l’avantguarda de la recerca en tecnologies electromicrobianes.
L’electroquímica microbiana acobla metabolismes microbians amb sistemes electroquímics. Les tecnologies basades en aquest concepte cada vegada desperten més l’interès en la comunitat científica per les seves múltiples aplicacions en tractament d’aigües, síntesi de compostos per la indústria química o obtenció de biocombustibles, entre altres. Tot i així, encara es troben en fase de desenvolupament i cal una inversió important en recerca per a introduir-les al mercat.
La UdG, un referent en tecnologies electromicrobianes
Més de 220 persones han assistit a l’EU-ISMET 2021
El Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) és un grup de recerca multidisciplinari de la Universitat de Girona dedicat al desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit del medi ambient. Àmpliament conegut per la seva activitat de més de vint-i-cinc anys de recerca en tractament d’aigües, en la darrera dècada, el LEQUIA s’ha anat posicionant com un dels grups referents en electroquímica microbiana al sud d’Europa.
El professor agregat Serra Húnter i chairman de la cinquena edició del EU-ISMET, Sebastià Puig, ha estat reconegut pel programa ICREA Acadèmia per l’excel·lència de la seva recerca en aquest àmbit. Actualment, Puig és l’investigador principal de dos projectes europeus centrats en aquestes tecnologies (BioRECO2VER i l’ELECTRA). En electroquímica microbiana, el grup també compta amb dos projectes d’abast nacional (COOMET i RITA). A més, els investigadors del LEQUIA han publicat els resultats de la seva recerca en aquest àmbit en gairebé un centenar d’articles en revistes internacionals d’alt impacte i en set tesis doctorals (quatre de les quals, premiades); i han generat tres patents industrials propietats de la UdG i d’empreses clients.
Aquests bons indicadors no haurien estat possibles sense les importants aliances teixides tant amb altres grups i institucions de recerca com amb empreses privades. Així, en els dos projectes europeus esmentats anteriorment, la col·laboració amb el grup d’ecologia molecular microbiana de la pròpia Universitat de Girona (geMM; Dr. Lluís Bañeras), que també participa en l’organització del EU-ISMET 2021, ha estat clau per a identificar i caracteritzar els microorganismes utilitzats. Pel que fa a l’escalatge de les tecnologies desenvolupades, s’ha treballat estretament amb grans organitzacions empresarials del sector de l’aigua i l’energia com són el grup Suez o FCC Aqualia.
Impacte a Girona i al món
La darrera edició del congrés EU-ISMET es va celebrar el 2018 a la ciutat anglesa de Newcastle. El EU-ISMET 2021 es tracta, doncs, del primer congrés europeu post-pandèmia en tecnologies electromicrobianes. Entre els seus ponents, s’hi ha comptat científics reconeguts a nivell mundial, com Helen de Wever (VITO, Bèlgica), Sarah Glaven (NRL, Estats Units), Korneel Rabaey (UGent, Bèlgica) o Miriam Rosenbaum (HKI, Alemanya).
A més, el 16 de setembre, ha tingut lloc, a Girona una reunió del projecte ELECTRA, una iniciativa de la Comissió Europea i de la Fundació Nacional de la Ciència de la Xina per desenvolupar i validar sistemes bioelectroquímics de bioremediació d’aigua i sòls a diferents escales. Tot això, sumat a l’increment sostingut de l’activitat de recerca en aquest àmbit en els darrers anys, ha enfilat la xifra de congressistes per damunt dels 220.
L’impacte del congrés a Girona no ha quedat restringit a la comunitat científica, sinó que també s’ha ubicat d’una manera molt significativa en el teixit empresarial i en el sistema educatiu no universitari de les comarques gironines. D’una banda, els treballs que s’hi ha presentat tenen interès per un sector tan rellevant a la demarcació com és el de l’aigua, amb nombroses empreses i entitats que han endegat projectes innovadors com ara el Consorci Costa Brava o Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, i amb una associació empresarial – el Clúster Català de l’Aigua – que té la seu precisament a la nostra ciutat.
D’altra banda, conjuntament amb l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach (ICE) i el Campus UdG Aigua, el LEQUIA ha endegat una activitat de divulgació amb instituts d’educació secundària de les comarques gironines (“Dissenya la teva pila bioelectroquímica!”) per difondre i treballar els principis dels sistemes bioelectroquímics d’una manera dinàmica i innovadora. Tot i els entrebancs ocasionats per la covid-19, l’activitat ha tirat endavant i durant el congrés s’han presentats els treballs realitzats.
Iniciatives ciutadanes comunitàries, organitzacions, ajuntaments, universitats i professionals de sector de tot l’estat, entre les quals Som Energia, hem llançat la Coalició per l’Energia Comunitària, per a assegurar que el procés de transició energètica cap a un futur 100% renovable al què Espanya s’enfronta compti amb el paper protagonista de la ciutadania i els agents locals.
La democratització del sector energètic és indispensable per assolir objectius ambiciosos, tant de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, com d’implantació d’energies renovables pel territori en termes de justícia social. Per aquest motiu, neix la Coalició per l’Energia Comunitària per a impulsar un canvi de model energètic en mans de la ciutadania. Els preus abusius que ha assolit la llum durant aquests mesos són una mostra més de la desigualtat del sistema elèctric i energètic actual, i un indicador de la gran oposició de les grans empreses per transformar de manera radical el model energètic.
La Coalició per l’Energia Comunitària s’ha creat per assegurar la democratització de el sector energètic
Entre els membres de la Coalició per l’Energia Comunitària, es troben AeioLuz, Amics de la Terra, els Ajuntament de Cadis i San Juan del Puerto, Comunitat Energètica del Riu Monachil, Ecounion, l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient, MUTI, l’Observatori Eòlic de Galícia, la Plataforma per un Nou Model Energètic, Sapiens Energia, la Xarxa per la Sobirania Energètica, persones investigadores i docents de la Universitat Politècnica de Madrid i Som Energia.
En aquests moments, el Govern segueix tramitant l’obligat procés de transposició de les Directives sobre energia renovable (RED II, 2018/2001) i sobre el mercat de l’electricitat (EMD, 2019/944), tot i que el termini donat per la Unió Europea va finalitzar fa mesos. Les organitzacions denunciem aquesta tardança, així com la falta de consideració davant el paper crucial que exerceix l’energia comunitària, obstaculitzada pel tradicional model oligopòlic de el sector energètic espanyol, el qual està paralitzant una transició energètica social i mediambientalment justa i transformadora.
La Coalició per l’Energia Comunitària s’ha creat per assegurar la democratització de el sector energètic a través de la participació activa i protagonista de la ciutadania, entitats públiques locals i pimes. Entre les seves principals mesures, des de la Coalició reclamem al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic:
A la Coalició ja hem començat a desenvolupar la nostra activitat, a través de propostes concretes, entre les quals es destaquen:
Una vintena d’expositors i uns cinquanta conferenciants van participar al Parc Científic i Tecnològic de la UdG en la BxCat , la primera fira que s’organitza a Catalunya sobre la tecnologia de transmissió de dades en cadenes de blocs, o blockchaning. La trobada va tenir com a principal objectiu les explicacions sobre els camps en què es pot aplicar aquest sistema, caracteritzat pel fet que garanteix que les dades compartides són “incorruptibles”, és a dir, ningú les pot modificar. S’aplica, per exemple, en la traçabilitat alimentària, el vot digital, el reciclatge o l’esport. “Permet generar confiança”, va dir ahir a l’ACN el president del CBCat, Quirze Salomó, impulsor del certamen. “El blockchain permet que el consumidor ara també sigui auditor del producte que comprarà”, va explicar el fundador de la consultoria Bitfaktor, Andreu Crous. També remarca que el blockchain és una revolució per al món del màrqueting i la publicitat, perquè permet “saber què vol el consumidor, anar a l’empresa i donar-li tota aquella informació en temps real”.
Ponència “Impact of the blockchain on the veracity of the data”
El blockhcain és un sector en auge: a l’Observatori Blockchain de Catalunya ja han identificat un ecosistema de més de 80 empreses i institucions que hi estan relacionades a Catalunya, mentre «fa només dos anys n’eren unes 30», apunta Salomó. «És un mercat que s’està accelerant», va remarcar el president del CBCat.
«L’ecosistema català d’empreses especialitzades en blockchain no ha parat de créixer en els darrers anys i el BxCat és un espai idoni per donar-se a conèixer, explicar el seu projecte i crear sinergies», va constatar el director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat, Daniel Marco.
Per la seva banda, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va remarcar la importància d’aquesta fira per la ciutat: «de ben segur que iniciatives com aquesta ajudaran a atreure empreses i talent», va afirmar Madrenas.
En aquest sentit es va pronunciar Quirze Salomó, que va remarcar que «la indústria de la blockchain necessita molt talent». Respecte d’aquesta qüestió, Salomó va deixar clar que «en aquests moments hi ha un dèficit de talent». «Hi ha molts projectes que necessiten professionals i no els tenen».
Per això, el president del CBCat va defensar que «la Universitat de Girona és clau per nosaltres», especialment per impulsar «la creació de nou talent que conegui la tecnologia blockchain», va subratllar Salomó.
El titular de este nombre de dominio (sin sitio web) lo ha colocado a la venta en el mercado de Sedo. La oferta será vinculante durante 7 días. Todos los precios que se indican son precios finales.
Comprar ahora este dominio
¡Usted no es el mayor ofertante!
El precio actual de venta para intalk.eu es de .
Usted puede ofrecer una cantidad menor al precio de venta, sin embargo, el vendedor solo responderá si se interesa en iniciar una negociación basado en esta oferta.
Cualquier oferta que usted envíe será vinculante por siete días.