Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 12 jul. 2021 Comentaris: 0

Diverses platges de les comarques gironines tenen a la seva disposició des d’aquest estiu un nou dispositiu de rescat que permet agilitzar el temps de resposta dels socorristes en casos d’ofegament. Es tracta d’una boia autoinflable més lleugera que els dispositius tradicionals i que els vigilants poden dur incorporada i lligada a la cintura.

El sistema l’han ideat uns socorristes experts i el Centre d’Innovació i Desenvolupament de la UdG, amb el suport tècnic i econòmic de Dipsalut. De moment, està disponible a les platges de Begur, Calonge, Sant Antoni (Baix Empordà), Cadaqués, l’Escala (Alt Empordà), Lloret de Mar i Tossa de Mar (Selva) i l’estany de Banyoles però ja s’ha ofert a tots els ajuntaments del litoral perquè l’incorporin. A més, la informació per desenvolupar i fabricar el dispositiu, Quick Rescue, s’ha fet accessible perquè els equips de socorrisme d’arreu la puguin utilitzar.

Un dels inventors del dispositiu i socorrista, Bartomeu Casellas, mostrant el nou aparell

“Aquests 30 segons són bàsics i poden pressuposar la diferència entre la vida i la mort”, assegura un dels inventors del projecte i socorrista, Bartomeu Casellas. Això és precisament el que permet el nou dispositiu: reduir el temps de resposta, a banda del pes que suporten els socorristes a l’hora de fer rescats i la possibilitat de poder fer altres actuacions amb l’aparell incorporat.

L’han ideat un equip de socorristes, en Bartomeu i l’Anna Cervià, juntament amb el Centre d’Innovació i Desenvolupament de la Universitat de Girona (UdG) i el suport de Dipsalut. Es tracta d’una boia que està pensada perquè els socorristes portin plegada i desinflada lligada a la cintura. D’aquesta manera, poden nedar fins al punt on hi ha la víctima sense pesos innecessaris i de la manera més ràpida possible.

Un cop a lloc, el dispositiu Quick Rescue es desplega només estirant una corda i permet fer rescats de tot tipus, també aquells en què la víctima està inconscient. “Ens permet un rescat pràcticament universal”, assegura Casellas, que afegeix que el dispositiu permet fer un pas més per aconseguir l’objectiu de “0 ofegaments”. I és que, segons diu, feia més de 100 anys que els dispositius de rescat no havien “evolucionat”. “Ara, gràcies al suport de Dipsalut hem aconseguit tenir un material molt evolucionat”, afegeix.

Durant la presentació del nou sistema, la presidenta delegada del Dipsalut, Maria Puig, ha remarcat la importància de la reducció en el temps de resposta i ha explicat que s’han fet dos models del dispositiu per poder actuar en tot tipus de rescats.

La fabricació, a l’abast de tothom

La voluntat, però, és arribar més enllà. Per això, la informació relacionada amb el desenvolupament i fabricació d’aquesta nova boia –també anomenada ‘llauna’- ja s’ha posat a l’abast de tothom a través de dos portals d’innovació: Innoget.com i Enterprise Europe Network. L’accés és totalment lliure, només cal una llicència amb codi obert. També es promocionarà en congressos del sector i diverses accions. “Dipsalut aposta per la innovació i dediquem esforços a trobar solucions a problemes”, ha assegurat Puig.

Més de 200 simulacres per provar-lo

Per tal d’avaluar i millorar el sistema, s’han fet més de 200 simulacres de salvament a les platges de l’Escala –on avui s’ha presentat la iniciativa-, Lloret, l’Estartit, Empuriabrava i també la platja del Bogatell, a Barcelona. Hi han participat l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), que s’ha encarregat d’avaluar l’efectivitat del dispositiu, així com els equips de socorrisme de Creu Roja, Proactiva, Rescatadores i els Bombers, entre d’altres.

FONT: gerio.cat

Posted by: General 11 jul. 2021 Comentaris: 0 Tags:

Mireia Sallés i Foxà és una jove de 20 anys del petit poble empordanès de Fonteta, conegut per molts, diuen, perquè s’hi fan els millors recuits de la província. Potser d’aquí uns anys tindrà un nou reclam, el de ser la residència d’una important dissenyadora de moda.

Amb un carisma i entusiasme que encomana, Sallés explica que va estudiar l’educació secundària obligatòria i el batxillerat artístic a l’institut La Bisbal, de la capital del Baix Empordà. Allà va descobrir la seva gran passió i el somni que ha perseguit des d’aleshores: el disseny de moda. Tot i això, amb una gran convenció explica que «no em venia de gust estudiar quatre anys més ni anar-me’n a Barcelona, única ciutat on podia estudiar el grau de Disseny». De fet, destaca que «no m’agrada gens la ciutat, m’angoixa», és per això que de seguida va tenir clar que el que havia de fer era desplaçar-se fins a Olot, la capital garrotxina que li oferia un cicle superior de disseny i patronatge a l’institut La Garrotxa.

Mireia Sallés i Foxà al Parc Científic i Tecnològic de la UdG

Després de dos anys de molt esforç i una pandèmia mundial pel mig que va obligar-la a suspendre un Erasmus a la glamurosa ciutat de París, Mireia Sallés va ser una de les dues alumnes de l’INS La Garrotxa que es van presentar a Catskills, un campionat de Catalunya de Formació Professional, celebrat el passat 17 de juny, on els alumnes d’ensenyament professional d’arreu del territori català competeixen en 38 oficis diferents. En els seu cas, el concurs era sobre tecnologia de la moda i es dividia en dues proves que compartien un mateix objectiu: «Havia de dissenyar una brusa i desenvolupar les diferents transformacions a partir d’un patró bàsic, confeccionar-ho i presentar-ho sobre un maniquí». Al campionat hi van participar nou alumnes de diferents instituts de Catalunya i ella en va ser la guanyadora. «Haver guanyat aquest campionat em crea molta satisfacció personal. Estic molt orgullosa de mi mateixa i de tot l’esforç que hi he abocat». I és que no va ser gens fàcil arribar-hi, ja que les restriccions per covid van anul·lar l’esdeveniment, que s’havia de celebrar l’any passat, i van obligar Sallés a esperar tot un curs més amb els nervis a flor de pell. A més, la participació al concurs també requereix un entrenament previ els mesos abans: «Des de l’abril que m’estava preparant per a aquest concurs». El premi de Catskills és la possibilitat de participar als Worldskills, el campionat a escala internacional que, si tot va bé, se celebrarà el mes de desembre a Xangai, «encara que amb la incertesa del moment mai se sap si s’acabaran fent les coses o no», admet Sallés. I reconeix que, tot i la veneració, val més anar fent al dia a dia. De fet, abans haurà de competir a Madrid en representació de Catalunya per aconseguir el seu bitllet per als Worldskills de Xangai.

Ara està treballant al Parc Científic i Tecnològic de la UdG al control de qualitat de The Animals Observatory, una marca de roba infantil, amb l’objectiu de formar-se i aprendre el màxim sobre el sector, encara que la seva gran passió «és el disseny de roba interior i banyadors». I amb total determinació assegura que té «moltes inquietuds emprenadores» i que, algun dia, vol arribar a tenir la seva pròpia marca per tal de poder contribuir a la reducció dels efectes del fastfashion al medi ambient: «Cal reutilitzar la roba perquè les peces tenen moltes funcionalitats, d’una camisa en pots fer una jaqueta!». I reivindica que cal prioritzar la roba local davant les peces de grans multinacionals.

Font: DiarideGirona

Posted by: General 09 jul. 2021 Comentaris: 0

Per a la seva caracterització, l’estudi defineix el “sector de l’aigua a Catalunya” com totes aquelles empreses, entitats i agents involucrats en la gestió del cicle integral de l’aigua, donant cobertura al conjunt de necessitats d’aigua de la societat per a ús domèstic, industrial, agrícola i serveis, des de la seva captació fins al subministrament, empreses que comparteixen l’ús sostenible de l’aigua. El sector de l’aigua aglutina doncs des d’algunes de les empreses més importants de la gestió del cicle de l’aigua que operen a Catalunya, com empreses industrials, de productes químics o de serveis com laboratoris, enginyeries o constructores relacionades amb la gestió de l’aigua. També s’inclou el subsector de les piscines, que té a Catalunya una de les principals empreses del món. L’estudi es fa amb les darreres dades publicades abans de la pandèmia.

L’estudi del sector de l’aigua conclou que està format per 505 empreses, amb un volum de negoci de 5.010 M€, 26.257 treballadors.

En aquest marc, s’han identificat un número de 505 empreses que treballen en el sector de l’aigua, amb un volum de negoci total de 9.304 M€, i que ocupen a 37.858 treballadors. Ara bé, només comptabilitzant la part del negoci d’aquestes empreses només vinculat al sector de l’aigua, es pot afirmar que com a mínim representa un volum de negoci exclusivament vinculat a l’aigua de 5.010 M€, el qual representa el 2,1% del PIB català i 26.257 treballadors. D’aquest estudi també se’n destaca que el 91,5% de les empreses del sector de l’aigua són pimes (menys de 50 M€ de volum de negoci i menys de 250 treballadors) i el 88% són empreses constituïdes fa més de 10 anys. Cal destacar també, que el 39% de les empreses del sector de l’aigua són exportadores i el 10,7% tenen filial a l’estranger.

L’estudi mostra també com el segment de disseny i/o fabricació d’equips, productes i solucions pel cicle integral concentra la major facturació, amb un total de més de 1.900 M€ de volum de negoci (63,9%), i acumula el 44,1% del nombre total d’empreses del sector. El segueixen els segments de serveis d’explotació del cicle integral de l’aigua (29,7%) i de serveis intensius en coneixement (6,4%) que ocupen segona i tercera posició en termes de volum de negoci del sector.

Així mateix, l’actualització de les dades del sector conclou que a Catalunya existeix un ampli teixit de centres de recerca en l’àmbit de l’aigua, i el clúster de l’aigua de Catalunya com l’entitat que aglutina el major nombre d’empreses  i com a entitat principal del sector. En aquest sentit,  el president del CWP, el Sr. Jordi Cros, presenta l’estudi afirmant que: “El CWP és una important eina per millorar la competitivitat i per afrontar la transformació accelerada que viu el sector en els darrers anys. L’economia circular, la indústria 4.0., l’aposta per la innovació i la internacionalització són al centre dels projectes que promou el clúster en aquests moments”. També ha destacat que el clúster compta actualment amb 111 socis, els quals a nivell de facturació representen el 60% del sector. El sr. Xavier Amores, director del CWP,  entra en més detall explicant que  els projectes i principals activitats realitzades pel CWP durant l’any anterior, els han obligat a canvis importants: “La capacitat de reinventar les activitats de l’entitat, en un any sense missions internacionals, i on hem realitzat trobades virtuals amb associacions d’aigua d’Austràlia, Holanda o EUA i trobades possibles clients de països com Perú, Sud-Àfrica o Mèxic entre molts d’altres. Hem multiplicat la nostra participació en projectes europeus, aconseguint 1M€ en finançament pels propers anys en projectes que tenen un pressupost conjunt de més de 23M€, essent el clúster català amb més projectes finançats per Europa actualment, i amb grans projectes de recerca en reutilització d’aigua en el mediterrani, economia circular, impuls de ports més sostenibles, digitalització del cicle integral de l’aigua o projectes per ajudar a sectors com l’alimentari i el turístic a ser més sostenibles.”

De l’estudi realitzat també es conclou la singularitat d’iniciatives clúster a nivell regional o de països petits vinculats al sector de l’aigua. Existeixen nombrosos clústers a Europa, EUA i Àsia en sectors com l’energia, l’alimentació o les TIC per dir-ne alguns dels més habituals, ara bé el cas de l’aigua és molt singular, només hi ha casos comparables a Leeuwarden a Holanda, Singapur, al sud de França, a l’estat de Victòria a Austràlia, Daegu a Corea del Sud o a l’estat de Wisconsin a EUA. Importants activitats de recerca en aigua, la presència d’algunes grans empreses líders en alguns dels subsectors clau en aigua, un important nombre de pimes en tota la cadena de valor, junt amb una legislació en el seu dia avançada en clau d’aigua expliquen en part aquesta concentració del sector.

Finalment, l’estudi presenta el conjunt de reptes i oportunitats que el sector de l’aigua ha d’afrontar en els propers anys. El sector de l’aigua a Catalunya té importants i urgents reptes mediambientals, econòmics, politico-reguladors i operacionals, que obliguen a dur a terme canvis rellevants, amb la finalitat d’identificar iniciatives de millora de la competitivitat pel sector. La digitalització, l’impuls de l’economia circular i la internacionalització prenen encara més rellevància en l’estratègia del Catalan Water Partnership en els propers anys. Nous reptes com la identificació de contaminants en les aigües residuals i en general el nexe aigua i salut arrel dels estudis per identificar COVID-19 en aigües residuals han pres més importància, junt amb temes ja presents anteriorment com els microplàstics, el nexe energia-aigua o la importància de la reutilització d’aigua.

El sector en el període 2016-2018 ha tingut una evolució positiva en termes de facturació, on hi ha hagut una millora amb un creixement del 8,95% del CAGR, i molt especialment en el darrer any analitzat, de la mà sobretot dels sectors més industrials i relacionats amb el disseny i fabricació de productes per a tot el cicle de l’aigua. Tot i que els efectes de la COVID-19 no es recullen directament en l’estudi ja que les darreres dades publicades són prèvies a la pandèmia, val a dir que el cicle de l’aigua s’ha vist penalitzat per la crisi amb la caiguda temporal de la demanda dels clients industrials i comercials, així com reducció del consum residencial a localitats turístiques, impactes de la crisi de la COVID-19 en el cicle urbà de l’aigua, ara bé determinats segments de mercat han crescut de manera important i tenen evolucions molt positives com el subsegment de les piscines. Així mateix, l’estudi identifica els països més atractius per a les oportunitats en els propers anys, entre els quals hi ha Perú, EUA,  Aràbia Saudita, Índia, Brasil, Xina continental, Sud-Àfrica o França entre d’altres. També s’identifiquen els sectors industrials més intensius en consum d’aigua o amb major capacitat d’inversió medi ambiental com l’alimentació o el químic amb els quals el CWP fa anys que hi col·labora en projectes, jornades i estudis de l’impacte en el consum d’aigua d’aquests sectors.

Posted by: General 07 jul. 2021 Comentaris: 0

El 2050 es calcula que hi haurà més plàstic que peixos, aquesta és una de les conclusions que ha fet el nou doctor honoris causa de la Universitat de Lleida (UdL), Damià Barceló Cullerés, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), en el seu discurs d’investidura. Barceló, doctor en química analítica, ha alertat del volum de producció i consum de plàstic al món, unes xifres que han empitjorat considerablement arran de la COVID-19 per l’ús massiu de mascaretes, guants i material mèdic, entre d’altres.

“Tots sabem que la detecció del virus es fa per q-PCR però el que no sabem és que cada mesura genera 37 grams de plàstic. Així, fins l’agost del 2020 s’havien generat 15.000 tones de plàstic a tot el món només deguts als PCRs”, ha explicat. La solució per Barceló passa per eliminar els plàstics d’un sol ús, produir plàstic més biodegradable, desenvolupar més legislació en aquest àmbit, la implicació de la societat i ONGs i repetir molts programes de vigilància de microplàstics. Precisament, seran els programes de vigilància ambiental amb professionals de diferents àmbits (química, ecologia, ecotoxicologia, hidrologia, hidromorfologia, etc.) que es renovin amb tecnologia que permeti identificar nous contaminants, com ara els nanomaterials, l’element clau per a la qualitat de l’aigua, sense oblidar però, la millora en el tractament d’aigües residuals, ha apuntat. “La reutilització de l’aigua és cada cop més important arreu i cada dia agafa més embranzida sobretot en un escenari de manca d’aigua”.

Cada setmana ens empassem l’equivalent a una targeta de crèdit en microplàstics

En aquest sentit, el director de l’ICRA també s’ha referit als efectes negatius del canvi climàtic, ja que “no tot el que passa a l’aigua, sobretot els efectes en els organismes és culpa de la química”. La disminució dels cabals d’aigua per la sequera i l’augment de la temperatura farà que la contaminació als rius sigui més elevada, “només pel sol fet d’un efecte de concentració dels contaminants a l’aigua”. Entre ells els pesticides, un dels compostos que suposen major risc de toxicitat. En el seu discurs: Contaminants i qualitat de l’aigua: el repte urgent d’una visió global i local, el director de l’ICRA ha repassat la seva carrera científica centrada en la identificació i els efectes de nous contaminants i en l’avaluació de tecnologies per reduir aquesta contaminació.

Damià Barceló Cullerés, natural de Menàrguens i germà de l’escriptor Joan Barceló, ha estat apadrinat pel catedràtic de Geografia de la UdL, Ramon Batalla, que ha destacat el treball conjunt de Barceló amb el Grup de recerca de dinàmica fluvial (RIUS) de la UdL en projectes com l’SCARCE sobre els efectes del canvi climàtic en els rius de la península Ibèrica. N’ha subratllat el seu esperit multidisciplinari: “Gràcies a investigadors com ell, que han anat a cercar coneixement fins a les fronteres de la seua ciència amb altres disciplines, sortint de la seua zona de confort, coneixem millor sistemes tan complexes com els rius”, ha dit Batalla.

Professor investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC a Barcelona i professor també a la Universitat King Saud (Aràbia Saudita), Barceló compta amb el Premi Jaume I de Protecció Ambiental (2007), el Premi Internacional Príncep Sultà Bin Abdulaziz de l’Aigua d’Aràbia Saudita (2012), i el Premi Ambiental Internacional Recipharm (2012) i és doctor honoris causa per la Universitat de Ioannina (Grècia). La seva carrera investigadora s’ha centrat en la qualitat de l’aigua, particularment en el desenvolupament de mètodes per monitorar la contaminació orgànica dels anomenats contaminants emergents (plaguicides, detergents, disruptors endocrins, drogues, antibiòtics i altres productes farmacèutics) en aigües d’origen natural i residuals, i des del 2010 figura entre els científics més citats internacionalment.

Aquests són alguns dels trets de la carrera professional que el rector de la UdL, Jaume Puy, ha destacat del nou doctor honoris causa. Puy ha lloat no només la importància i solidesa del seu treball analític, que ha incomodat els interessos de grans corporacions “que fan el possible per preservar el seu negoci”, sinó la seua vessant d’interès públic, com ara la directiva europea 91/271 que va obligar a tractar les aigües residuals urbanes, així com que dona la possibilitat de desenvolupar estudis de salut pública a partir de les dades de contaminants en aigües residuals. En aquest sentit, el rector ha afirmat que “el seu treball també està sent útil per a un seguiment de la incidència del SARS-CoV-2”.

Puy també ha parlat en el seu discurs de l’aigua, “una de les grans preocupacions de la humanitat” i ha alertat que la sobreexplotació, la contaminació i el canvi climàtic generaran greus problemes d’escassedat, sobretot en països del sud, deguts a la inequitativa distribució de l’aigua al món. “Es calcula que l’any 2025 més de les dos terceres parts de la humanitat patiran algun estrès per manca d’aigua”, ha dit el rector. Puy, químic com Barceló, ha fet una crida a la responsabilitat de tothom per preservar les nostres aigües i ha apuntat que cal treballar en el reciclatge d’aigua, “perquè és més rendible i fàcil reciclar l’aigua dolça que la salada, reaprofitar-la i netejar-la per als diferents usos”.

Posted by: General 18 juny 2021 Comentaris: 0 Tags: , ,

Les comarques gironines s’afegeixen al projecte d’Àrees 5G que impulsa la Generalitat per estendre la revolució digital al territori i impulsar sectors clau de l’economia. L’objectiu, afirma el director general d’Innovació i Economia Digital, Daniel Marco, és “generar igualtat d’oportunitats a tots els ciutadans de Catalunya, visquin on visquin”. L’estratègia és fomentar la col·laboració publicoprivada per millorar el dia a dia de la ciutadania i, al mateix temps, fomentar la competitivitat de l’economia local. A la demarcació, l’Àrea 5G posarà el focus en impulsar projectes –i generar nous llocs de treball- centrats en el turisme, la cultura i els esports, la indústria 4.0 i alimentària, la mobilitat i la gestió de l’aigua.

L’abast geogràfic de l’Àrea 5G cobreix el conjunt de les comarques gironines. Foto Diputació de Girona

La voluntat de les Àrees 5G és convertir Catalunya en un pol de referència internacional de les tecnologies digitals avançades. “Són el motor del segle XXI; per això, volem accelerar-ne el desplegament arreu del país i promoure la transformació dels diferents sectors productius”, subratlla el director general.

En definitiva, es tracta d’innovar des del territori i per al territori, fomentant una economia digital més enllà de les zones urbanes. Per això, l’Àrea 5G va intrínsecament lligada al desplegament de la fibra òptica arreu del territori (que es preveu haver estès a tots els municipis gironins el 2023).

“Volem tenir un territori connectat i vertebrat, que generi igualtat d’oportunitats a tots els ciutadans, visquin on visquin”, subratlla Daniel Marco. També, en referència a què la pandèmia ha fet canviar els hàbits laborals. El director general afegeix, a més, que la tecnologia 5G s’estima que arribi a generar fins a 2,3 milions de llocs de treball a Europa en els propers anys. “I el que volem, és que molts siguin al nostre país”, subratlla.

Per això, l’Àrea 5G Girona també es focalitza en millorar la competitivitat de les empreses del territori. Ho farà creant laboratoris, fent workshops i impulsant projectes pilot, que permetin a les empreses millorar el seu model de negoci a través de les noves tecnologies.

Sectors clau de l’economia

A les comarques gironines, el projecte se centrarà en diversos sectors clau de l’economia gironina. Són el turisme, la cultura i els esports, la indústria 4.0 i l’alimentària, la mobilitat, i la gestió de l’aigua.

Precisament, durant la presentació, Marco ha subratllat que, en mobilitat, ja s’ha començat a treballar amb l’ATM de Girona. I que dins aquest camp, la demarcació també serà laboratori de proves del futur Corredor 5G del Mediterrani, on es preveu una inversió de 16 milions d’euros (MEUR) per impulsar la mobilitat connectada i autònoma tant a l’autopista AP-7 com a la línia d’alta velocitat entre Figueres i Perpinyà.

Col·laboració publicoprivada

L’abast geogràfic de l’Àrea 5G de Girona cobreix les comarques del Ripollès, la Garrotxa, l’Alt i el Baix Empordà, el Pla de l’Estany, la Selva, el Gironès i la Cerdanya. Compta amb el suport i la col·laboració del Mobile World Capital Barcelona, la Fundació i2CAT, la Cambra de Comerç, l’Ajuntament i la Diputació de Girona, i l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (Aenteg).

Entre els agents del territori que ja s’han interessat a participar en els diferents projectes hi ha la Universitat de Girona (UdG), el Patronat de la Politècnica i els Campus Sectorials, el Patronat de Turisme, l’Asetrans, el Centre Blockchain de Catalunya o el Catalan Water Partnership.

El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, ha subratllat que és “imprescindible que el territori pugi al tren del 5G” per impulsar la competitivitat empresarial i desplegar aquells sectors estratègics. El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha posat l’accent en la importància de la “col·laboració publicoprivada” a l’hora d’impulsar l’Àrea 5G de Girona, i l’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, ha insistit en la necessitat “d’empoderar tant la ciutadania com el teixit econòmic i comercial amb l’ús de les noves tecnologies”.

El projecte d’Àrea 5G de Girona se suma a les que ja s’han impulsat a Terres de l’Ebre, Ponent, Camp de Tarragona, Penedès i Catalunya Central. I que busquen dinamitzar sectors estratègics de cadascun dels territoris, com el rural, el ramader, l’agroalimentari, el sociosanitari, el comercial, el logístic, l’industrial, el turístic o l’energètic, entre d’altres.

FONT: DiarideGirona

Posted by: General 03 juny 2021 Comentaris: 0 Tags: , ,

Tres estudiants guanyen el primer repte dels disset del Blockchain4SDG basats en l’ODS de «Salut i benestar»

Un projecte que «permet vincular les automostres mèdiques al pacient que corresponen de manera inequívoca, a la vegada que, gràcies a la tecnologia blockchain, se’n preserva la privacitat» ha

estat el primer guanyador del Blockchain4SDG organitzat pel Centre Blockchain de Catalunya amb la col·laboració de la multinacional farmacèutica Hipra. Marta Alfonso Poza, Josep Cid Ariño i Denis Expósito Navarro són els tres estudiants que van presentar el projecte, denominat Innobits, i aquesta setmana han rebut el premi al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona, seu del Centre Blockchain de Catalunya.

La distinció per a Innobits és la primera de les disset que el Centre Blockchain de Catalunya té previst en el marc del projecte Blockchain4SDG que estaran centrats, cadascun d’ells, en un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Hi poden participar estudiants universitaris, tant de carrera o de màster de qualsevol àmbit de coneixement, en una universitat catalana. Els projectes han de presentar una «una solució vehiculada mitjançant tecnologia blockchain al repte plantejat». En el cas del projecte que ha donat el primer premi a Alfonso, Cid i Expósito el repte estava centrat en el tercer dels punts dels ODS, «Salut i benestar».

«Tots els projectes entregats han estat treballs de qualitat», va explicar Quirze Salomó, president del , per a qui «amb iniciatives com aquesta queda clar que tenim talent al país, cal que l’impulsem i, sobretot, que siguem capaços de retenir-lo». En aquest primer repte del Blockchain4SDG s’hi van presentar quatre projectes d’estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Girona i la Universitat de Lleida. A banda de Salomó, a l’entrega de premis també hi van assistir l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el rector de la UdG, Quim Salvi, i la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca.

El Centre Blockchain de Catalunya està impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya i «té com a finalitat promoure l’adopció d’actius digitals i tecnologies descentralitzades a Catalunya mitjançant la difusió i alfabetització digitals».

L’estudi capgira  la hipòtesi tradicional del paper ecològic dels embassaments en el cicle global del carboni.

Els embassaments d’aigua tenen un paper decisiu en la distribució d’aigua potable (consum, irrigació, etc.) i en la producció d’energia elèctrica, i suposen alhora un enorme impacte en el funcionament dels rius on s’ubiquen. Tradicionalment, els embassaments són considerats uns embornals nets de carboni que acumulen més carboni del que emeten cap a l’atmosfera. Ara, un nou estudi capgira  la hipòtesi tradicional del paper ecològic dels embassaments en el cicle global del carboni i revela que emeten dues vegades més carboni del que capturen. En l’estudi, publicat a la revista Nature Geosciences, participa el professor Biel Obrador, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i altres experts del Centre Helmholtz de Recerca Ambiental a Magdeburg (UFZ, Alemanya) i de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) a Girona. El treball s’ha dut a terme en el marc del projecte C-HydroChange del Pla Nacional del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Les xarxes fluvials transporten grans quantitats de matèria orgànica des dels ecosistemes terrestres fins als oceans. Part d’aquesta matèria orgànica és metabolitzada per les comunitats aquàtiques i s’emet a l’atmosfera com a diòxid de carboni (CO2) o metà (CH4), dos gasos amb un important efecte hivernacle. Quan un riu desemboca en un embassament, aquest material orgànic es va acumulant progressivament en els sediments. «Hi ha una gran quantitat carboni orgànic permanentment enterrat en els sediments dels embassaments. Fins ara, es considerava que els embassaments enterraven més carboni del que emetien», detalla l’expert Phillip Keller, membre del Centre Helmholtz de Recerca Ambiental, a Alemanya (UFZ), i primer autor de l’estudi.

Un nou escenari per calcular el balanç global del cicle del carboni

Per calcular el balanç de carboni en les masses d’aigua, no només s’han de tenir en compte les zones inundades, sinó també aquelles zones que s’assequen quan descendeix el nivell de l’aigua. Quan el sediment entra en contacte amb l’atmosfera, s’estimulen els processos de mineralització i s’emet molt diòxid de carboni, tal com han constatat estudis previs en embassaments, llacs, rius i estanys duts a terme pels equips UB-IRBio, ICRA i UFZ. «Quan s’assequen, els sediments emeten molt més carboni que les zones cobertes d’aigua», explica Biel Obrador, que és membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i del Grup de Recerca Forestream de la UB.

«Quan descendeix el nivell de l’aigua de l’embassament, les grans superfícies s’assequen. Fins ara, aquestes àrees no s’havien considerat en el càlcul del balanç del carboni dels embassaments. El nostre estudi pretén tancar aquesta bretxa de coneixement», apunta Obrador.

En el marc del treball, els investigadors van fer servir una base de dades d’imatges de satèl·lit amb informació disponible de prop de 6.800 embassaments d’arreu del món des del 1985 fins al 2015. «Per a cada embassament hi ha dades mensuals durant un període de 30 anys. Així, doncs, podríem quantificar exactament quan, on i durant quant de temps els embassaments no estaven completament plens i determinar l’extensió de la superfície assecada», explica l’expert Matthias Koschorreck, membre també del Centre Helmholtz de Recerca Ambiental (UFZ).

Claitec proposa solucions de seguretat innovadores a sectors com la logística, la indústria automotriu i paperera o l’àmbit del reciclatge. Ricard Chetrit, ‘managing director’ de la companyia, remarca que les noves tecnologies, com la intel·ligència artificial, permeten grans avenços.
Claitec ofereix solucions de seguretat industrial. Quins destacaria?

Ricard Chetrit, ’managing director’ de Claitec

A Claitec disposem de diferents solucions per millorar la seguretat industrial. Com a exemples podem esmentar els sistemes PAS i CAS, que han tingut gran èxit entre els nostres clients, i que serveixen per protegir i evitar atropellaments i col·lisions entre carretons elevadors, vehicles industrials i treballadors. Hem aconseguit notables resultats treballant en logística, indústria automotriu, indústria paperera i en diverses empreses vinculades al reciclatge, per esmentar alguns casos.
Com han evolucionat aquests sistemes de seguretat gràcies a la innovació i les noves tecnologies?
Han evolucionat en maneres impensades. En el nostre treball estem innovant cada dia, sempre amb nous desenvolupaments i noves aplicacions de les eines per millorar la seguretat industrial. Per posar un parell d’exemples, ara estem utilitzant la tecnologia de radiofreqüència, visió artificial, intel·ligència artificial i també IOT (Internet of things). I l’ús i incorporació d’aquestes tecnologies repercuteix en què estiguem minimitzant els riscos en els espais de treball.
Encara que fins al 2012 es va produir una reducció significativa dels accidents laborals, a partir de llavors les xifres creixen de manera lleu però constant. Queda molta feina encara per fer?
Sens dubte que els avenços són més grans i millors, però també és cert que hi ha molt per fer, per seguir avançant. Els processos són complexos i els ritmes de treball en les indústries són molt intensos, però això no pot significar que es deixi en segon pla la seguretat i la salut laboral. És fonamental seguir avançant en la conscienciació de les companyies i de la societat en general. També està comprovat que invertir en seguretat surt a compte; els resultats estan a la vista. Només insistint en aquests aspectes aconseguirem avançar i millorar el que s’està fent.
Treballen per a grans companyies internacionals. ¿L’aposta per la prevenció d’accidents és un concepte que ha d’anar lligat de manera indissociable a una companyia que vulgui tenir èxit?
Totalment. Una empresa que no té cura a la seva gent no té futur. L’equip és la base de qualsevol assoliment. No podem avançar ni tenir èxit sense tenir espais de treball segurs i equips responsables amb l’entorn. Això ho han entès fa temps les grans companyies, que han treballat molt en la responsabilitat social corporativa, fins i tot amb accions de prevenció i control que van més enllà del que estableix la llei. És una actitud que també s’ha anat estenent a firmes d’altres dimensions, però com dèiem, encara hi ha camí per recórrer i en això treballem diàriament, assessorant i brindant noves eines per millorar els resultats.
Les necessitats logístiques han crescut en l’últim any i la tendència apunta que seguiran així. ¿Creixeran també les necessitats d’elements de seguretat en magatzems?
Estem convençuts que la necessitat de comptar amb elements de seguretat seguirà creixent, no només per l’augment de les necessitats logístiques, sinó també pel que dèiem abans, perquè cada vegada hi ha un major convenciment que apostar per tecnologia i eines de seguretat brinda resultats clars, mesurables i fonamentals. Per la nostra part, estarem ampliant les solucions amb programari per evitar accidents laborals, connectant a treballadors, vehicles i màquines, per identificar en temps real les situacions de risc i avisar de manera preventiva.

L’equip de la Universitat de Girona està format per Andrea Bikfalvi, Josep Llach, Dani Blasco i el tècnic Ferran Lázaro Ferran Lázaro, Dani Blasco, Andrea Bikfalvi i Josep Llach, al Parc Tecnològic de la UdG.

En què poden assessorar un grup d’experts de la UdG a personal investigador la Universitat Europea de Tirana i la Universitat de Vlora a Albània? Doncs, segurament, i com també passaria a l’inrevés, en molts camps. Però un d’aquests és com potenciar els mecanismes de col·laboració entre universitat i empresa que, després dels conflictes bèl·lics de la dècada dels noranta, amb prou feines ha tornat a arrencar en països com Albània, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro. «Vint anys més tard, unes condicions de mercat lliure i sistema globalitzat haurien d’afavorir la represa de la cooperació universitat-empresa», explica, des de la UdG, Andrea Bikfalvi, que és una de les responsables del projecte KnowHub, finançat amb fons europeus, que vol «impulsar la creació d’oficines de transferència de coneixement i tecnologia a cinc universitats dels països balcànics» amb l’ajuda de socis d’Àustria i Finlàndia.

Segons la UdG, el projecte KnowHub té com a principal «objectiu dissenyar i implementar unitats de valorització de coneixement i, així, incrementar la competitivitat, la capacitat innovadora i l’esperit emprenedor a cinc universitats dels països balcànics». Més de dues dècades després de la guerra dels Balcans sembla un bon moment, però Bikfalvi avisa que «barreres com la manca de consciència de les capacitats de les universitats, una alta càrrega burocràtica en les administracions públiques a causa de l’absència d’una finestreta única i una gran mancança d’infraestructures i equipament, alenteixen la represa d’aquesta relació tan necessària per a la millora econòmica i social».

El projecte, que oficialment es denomina Reconnecting universities and enterprises to unleash regional innovation and entrepreneurial activity (KnowHub), compta amb un pressupost total de 904.365 euros (39.308 aportats per la UdG); i l’equip de la Universitat de Girona està format pels investigadors del departament d’Organització, Gestió Empresarial i Disseny de Producte Andrea Bikfalvi, Josep Llach i Dani Blasco, i el tècnic en transferència de l’Oficina d’Investigació i Transferència Tecnològica de la UdG Ferran Lázaro.

FONT: DiarideGirona

ADreamUP va arrencar ara fa uns quatre anys com a consultoria d’empreses alimentàries, biotecnològiques i farmacèutiques. L’experiència d’anys de treball va fer adonar als seus col·laboradors que «tot i comptar amb un gran departament de màrqueting, aquest només realitzava ajustos de processos», segons explica el fundador i CEO, Carles Chetrit. És per això que van decidir posar fi a la manca d’innovació de les empreses amb ADreamUP: «Un somni fet realitat que volem compartir amb els clients».

Tot passa per la innovació i la transformació digital?

Carles Chetrit Russi, fundador i CEO d’ADreamUP.

A les empreses hi ha una dinàmica instaurada que diu que quan vas bé, no fas canvis. Ha de ser tot el contrari: quan vas bé, has de tocar. Si no, ja no tens temps, oportunitats ni capacitat per canviar. Cal fer la innovació quan tens marge de maniobra, prenent consciència que avaluar les noves tecnologies pot significar un estalvi o una oportunitat de futur. No es tracta només d’innovar en productes, es pot innovar en els costos, la forma de produir o, fins i tot, comptabilitat. Ha de ser en les fortaleses per crear-ne de noves. I nosaltres fem una foto de les seves capacitats per modificar coses que a vegades són difícils.

Cada empresa és un món. Com ho feu per ajustar-vos a cadascuna?

Ho fem amb ells. Fem unes sessions, seiem i ens comenten les seves capacitats. És un autodescobriment col·lectiu. Hi ha empreses que tenen grans capacitats i a vegades no ho saben. Els ajudem a posar sobre la taula les seves fortaleses i completar-les al màxim.

La sostenibilitat també forma part de la vostra línia de treball?

Quan un dissenya un procés, la sortida ha de ser només el producte. No és admissible dissenyar un procés que ja comptabilitzi residus. S’ha de fer un esforç molt gran perquè el resultat sigui 0 residus o els mínims. Nosaltres no dissenyem un procés per a un producte, sinó un procés per a un producte que serà el principal i d’altres que l’acompanyaran.

En una època de crisi com l’actual, és bon moment per tirar endavant projectes?

Hem de veure el got mig ple. Crec que és justament en aquesta situació quan les empreses han de fer canvis i adaptar-se a les noves circumstàncies. La Covid no ens ha afectat personalment. Com a totes les crisis, hi ha oportunitats. « Hi ha empreses que tenen grans capacitats i no ho saben, volem explotar les seves fortaleses» Carles Chetrit, al laboratori del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

FONT: DiarideGirona

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page