972 18 34 00

Aigües residuals: allà on primer es detecta el virus

Posted by: General 21 febr. 2021 : 0

Les analítiques de les restes de virus a les depuradores “avisen” amb uns dies d’antelació dels pics dels casos que es produiran i es converteixen en aliades en la lluita contra la pandèmia

“Les aigües residuals ens avisen virus SARS-CoV-2”, diu Carme Chacón, sotsdirectora de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Les analítiques efectuades en mostres de les aigües residuals de les estacions depuradores de Catalunya s’han convertit en un dels instruments més rellevants per conèixer la presència del coronavirus, la seva distribució territorial i l’evolució que va experimentant al llarg del temps.
Els experts sostenen que aquest seguiment serà en el futur un instrument decisiu per a activar les alertes primerenques davant pandèmies.
El genoma del virus pot ser detectat en les aigües residuals abans que es registrin puntes de contagis en persones i la seva incidència sigui apreciada en els centres assistencials o hospitalaris.
Així ho indiquen les conclusions comparatives de les més de 1.000 mostres d’aigües residuals preses en 56 estacions depuradores catalanes durant aquests mesos.
Les aigües grises que discorren pels claveguerams i sistemes de sanejament que arriben a les depuradores per al seu sanejament són un mirall gairebé perfecte de la prevalença del virus en la població. Són un testimoni que mesura de forma contínua les restes de la SARS-CoV-2 ja degradades.
 “No tota la població passa pels hospitals, però tota la població si s’excreta aigües residuals cada dia”, explica Chacón per explicar l’avantatge comparatiu d’aquest mètode. El virus és excretat, en general, per persones asimptomàtiques, presimptomàtiques i simptomàtiques. El genoma es pot detectar en aquestes aigües entre 4 i 21 dies abans de l’aparició de casos simptomàtics en la població, segons els informes de l’OMS.

Les analítiques de les restes de virus a les depuradores “avisen” amb uns dies d’antelació dels pics dels casos.

Els responsables de Salut de l’Administració catalana han anat descobrint sobre la marxa les possibilitats d’aquest sistema de detecció precoç. Per identificar els virus, la Generalitat compta amb laboratoris, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la xarxa de 56 estacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que cobreix el 80% del territori català.
La tasca d’aquests mesos ha estat un procés d’aprenentatge que ha permès crear i consolidar la metodologia, homogeneïtzar la informació i disposar de dades regularment.
Tota la informació disponible és analitzada i serveix per fer un seguiment, setmana a setmana, de la presència de les restes de virus, conèixer al detall l’evolució en les diferents comarques o conques de Catalunya i comparar la incidència en les diferents depuradores amb les dades sobre prevalença de la malaltia en persones (casos registrats, proves de PCR donades com a positives …).
L’anàlisi estadística serveix per elaborar gràfiques que estan contribuint a establir una clara relació entre les restes de virus presents en les aigües i l’aparició de pics de la malaltia setmanes després. Les analítiques són un fidel reflex de la malaltia. “Hem detectat (en depuradores) que zones on ha augmentat la prevalença de virus es corresponen amb àrees on, al cap d’una setmana o deu dies, hi ha hagut pics de persones contagiades”.
“Hem vist clarament aquesta relació, la qual cosa permet dirigir actuacions. Territoris on hi ha hagut una alta prevalença de virus en aigües residuals han tingut aquest pic de contagis al cap d’uns dies, visible en un augment de PCR positius o entrades de persones contagiats en el sistema sanitari. Com diuen els científics, és ‘de llibre’, subratlla Chacón.
Tot aquest paral·lelisme s’ha apreciat de manera retrospectiva. Però també s’ha constatat ja la capacitat de detecció anticipada, com en el cas de Lleida, a la fi de la primera gran brot de virus, i a Puigcerdà, quan es va poder apreciar la circulació de virus diversos dies abans que creixessin els contagis, segons ens explica Marc Moliner, cap de departament en l’àrea de sanejament de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Aprofitar les possibilitats d’anticipació

En els moments actuals, les possibilitats d’anticipació estan condicionades (minvades) pel fet que la pandèmia està en una fase de mitigació, és a dir, el virus està present a tot el territori (encara que des d’unes setmanes va lleugerament a la baixa).
“Aquest sistema ens servirà com a indicador de l’alerta molt preponderant quan entrem en una fase de plena contenció de la pandèmia, quan tinguem zones en què la incidència de la pandèmia baixi a menys de 50 casos per 100.000 habitants”, afegeix Chacón.
Aquest instrument de vigilància dotarà el sistema sanitari català d’una nova capacitat d’anticipació i resposta, segons coincideixen Carme Chacón i Marc Moliner. D’aquí la necessitat de mantenir aquests controls de les aigües residuals en les estacions depuradores. Seran un indicador addicional de seguiment de l’evolució i tendències de la circulació de virus SARS-CoV-2 en els diferents territoris, complementari als indicadors clínics i epidemiològics de la pandèmia. No obstant això, el potencial d’aquest sistema es podrà visualitzar millor i desplegar en tots els seus extrems en una fase de contenció de l’epidèmia, quan ja sigui baixa la prevalença del virus en humans i la presència de restes de virus en les aigües vagi en descens o mostri un ritme basal. En aquestes circumstàncies, tan aviat com es detecti una punta o una pujada rellevant de virus en una determinada zona del territori -mentre en la resta roman establir, es pot decretar l’alarma. “Podrem actuar amb urgència”, diu Chacón.
Llavors, es disposarà d’una gran capacitat de maniobra per actuar, ja que s’haurà detectat la punta de l’iceberg abans que hagin aparegut símptomes de malaltia en la població: abans que s’hagi apreciat l’arribada massiva de persones a centres mèdics i hospitalaris.
“Aquest sistema té una doble potencialitat. Vam guanyar temps d’anticipació, en la fase en què s’està excretant i encara no hi ha constància ni registre de persones malaltes. Però, a més, té en compte els casos asimptomàtics, que per definició passen inadvertits pel diagnòstic clínic. En aquest sentit, es pot subestimar la circulació de virus en la població i fer pensar, erròniament, que hi ha menys virus circulant, quan en realitat hi pugui haver més dels que pensàvem”, diu Moliner.
A Catalunya les mostres es recullen dilluns i dimarts; a continuació, es duen a laboratori (es filtren i es fa el PCR) i es disposa dels resultats dijous a la tarda.
 En el futur “si en els resultats de cada divendres, veiem en algun lloc una pujada sobtada de restes de virus, podrem focalitzar l’acció en aquell punt i concentrar la recerca de la presència de virus en humans en aquella zona, amb cribratges dirigits i altres accions”, indica la sotsdirectora de l’Agència de Salut.
Aquesta anticipació és el que permetrà guanyar temps i posar en marxa els dispositius per a “buscar les persones infectades, als seus contactes, prescriure aïllament, fer PCR, cribratges prospectius, o planificar altres actuacions, com aïllaments, i tallar la cadena de transmissió”, assenyala Chacón.

Més difícil és extrapolar a partir de les restes genètics presents en l’aigua residual quantes persones poden estar infectades. “Això és difícil perquè unes persones excreten molt i altres poc i, a més, tant el virus com el seu material genètic es degrada al llarg de la xarxa de sanejament”, afegeix Moliner.

Mentrestant, la presència de les restes de virus segueix sent persistent i amb nivells elevats a Catalunya. Totes les zones del territori es registren. “Però no podem comparar unes zones amb altres dient que aquesta presència és més gran en una zona que en una altra. Cada àrea de sanejament és diferent; hi ha xarxes amb més o menys dilució”, precisa Moliner.

No obstant això, en les últimes setmanes s’aprecia una lleugera tendència a la baixa a Catalunya. De les 45 estacions mostrejades aquesta setmana, el virus estava a l’alça en el 13% d’elles; romania estable en el 69%, i disminuïa al 18%.

Però no hi ha motius per a l’eufòria. Al voltant de Barcelona, ​​per exemple, la circulació dels virus mostrava aquesta setmana increments significatius a Montcada i Reixac, Gavà / Viladecans i Viladecans i la Geltrú.

FONT: LaVanguardia

Altres entrades

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty