Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Tururut Art Infogràfic produeix el documental Calidoscopi d’afectes

Publicat per: General 12 des. 2019 Comentaris: 0

Millorar la qualitat de vida de les persones en risc d’exclusió social. Aquest és el gran objectiu de Plataforma Educativa, una xarxa formada per vuit organitzacions d’economia social que el 28 de desembre celebrarà el vint-i-cinquè aniversari i ha decidit commemorar-lo amb l’edició del Plataforma EducativaCalidoscopi d’afectes, dirigit per Gerard Bagué, periodista del Comarques Gironines, amb música d’Eduard Canimas. El documental, produït per Tururut Art Infogràfic i muntat per Aida Velázquez, s’estrenarà el dia 17, a les sis de la tarda, als cinemes Ocine de Girona, la ciutat on va néixer l’Associació Plataforma Educativa 3 Esses, l’embrió d’una xarxa que actualment aplega més de 800 professionals i també és present a Barcelona i a les Terres de l’Ebre.

La singularitat del naixement de l’associació queda ben reflectida al documental, que dura 80 minuts i ressegueix amb una gran llibertat creativa la tasca feta durant aquest primer quart de segle. En una de les primeres escenes, per exemple, uns quants fundadors de Plataforma Educativa xerren distesament a la terrassa d’un bar mentre recorden aquells inicis. L’externalització que va fer el Consell Comarcal del Gironès de tres comunitats per a infants tutelats (avui centres residencials d’acció educativa, CRAE) que tenia a Girona -Segre, Sobrequés i Salt-El Tarlà- va provocar que el personal educatiu i de servei que treballava en aquests centres creés una entitat per participar en el concurs per gestionar-les.

El documental de Gerard Bagué mostra la tasca d’aquestes entitats

Emprenedoria al segle passat

“Volíem vetllar per la continuïtat de referents educatius en l’atenció als infants. Vam fer el que ara se’n diu emprenedoria ”, destaca una de les educadores. Vuit anys després de la seva creació, la Plataforma Educativa 3 Esses es va transformar en la Fundació Plataforma Educativa, una de les vuit entitats que, després d’una sèrie de transformacions, integren la xarxa que d’aquí uns dies celebrarà el primer quart de segle de trajectòria en l’àmbit social. La resta són les fundacions Astres, Resilis, Gentis, Infància i Família, Utopia – Bicicletes sense Fronteres i les empreses d’inserció Eina Activa i Idària. Les vuit organitzacions optimitzen els avantatges d’innovar i treballar de manera conjunta en benefici d’un ampli ventall de col·lectius amb necessitats específiques. Les tasques que desenvolupen són molt variades: atendre persones amb discapacitat intel·lectual, garantir el dret dels infants a tenir una família i una llar per créixer, defensar els drets humans, integrar i formar sociolaboralment persones en risc d’exclusió social… La seva estructura permet a Plataforma Educativa incidir en aspectes transversals i facilita la gestió dels recursos.

El documental dirigit per Gerard Bagué s’allunya de l’ortodòxia i defuig l’estètica dels espots publicitaris per centrar-se en les persones i en les seves vivències. La càmera s’endinsa en la quotidianitat dels protagonistes i mostra sense cap mena de filtre diàlegs o monòlegs que tenen en comú l’exposició d’afers personals, de vegades quasi íntims. “Ens han explicat coses molt potents. Quan fas un documental sempre és una aventura, no saps mai com anirà, però tothom ens ha obert el cor i dels seus casos personals se’n poden treure aprenentatges universals”, diu Bagué, que ha dedicat un any a aquest projecte.

Moments emotius

Calidoscopi d’afectes analitza fenòmens com l’arribada de noies magribines que fugen del masclisme als seus països, el treball dels disminuïts psíquics a les empreses, les acollides, els centres de menors, les àvies que aprenen informàtica i la sempre complicada tasca dels educadors socials. Hi abunden els moments emotius, entre els quals destaquen unes quantes abraçades que ajuden a justificar el títol del documental. És el cas de l’escena en què Carlos Rigoberto celebra l’aniversari amb la mare biològica i l’adoptiva: tots tres expliquen com han viscut el procés i les seves confidències els permeten posar-se en la pell dels altres; o també de la trobada entre l’Esperanza i la seva antiga educadora, que li recorda que era molt rebel i sovint li havien hagut de practicar contencions. Són imatges plenes de tendresa i sentiments, la constatació més clara que el més important sempre són les persones.

Dos disminuïts psíquics -l’un disfressat de Spiderman i l’altre de Batman- s’enfronten en l’assaig d’una obra teatral en què tots els actors acaben ballant al ritme de Hit the road Jack versionat per Ray Charles. Dues monges del Cor de Maria recorden trapelleries dels infants de la comunitat Sobrequés i la sorpresa i alegria que experimentaven fent cagar el tió per primer cop. Dues noies queden tancades en un ascensor i ho aprofiten per asseure’s a terra. Una li explica a l’altra que quan vivia al Marroc havia de llevar-se a les quatre de la matinada per anar a treballar al camp d’amagat del seu pare. Només són tres mostres de les temàtiques tractades al documental, que també inclou unes quantes imatges d’arxiu, com ara una visita de TV3 al Centre Ocupacional de Santa Coloma de Farners o la participació de l’educador David Ruiz en un concurs de la mateixa cadena de televisió en què va aconseguir prou diners per adquirir una furgoneta per a l’Associació Plataforma Educativa 3 Esses.

Sense límits

L’objectiu sempre és el mateix: ajudar. “La formació és el puntal de la inserció laboral. Ara que t’has demostrat a tu mateixa que pots fer-ho no et posis límits”, li diu una educadora a una dona russa que, després de quinze anys al nostre país, s’ha decidit a homologar-hi el seu títol de microbiologia. “Les experiències dels protagonistes probablement donarien per fer un documental de cadascun d’ells”, diu Òscar Gómez, responsable de Tururut Art Infogràfic. Calidoscopi d’afectes també es fixa en les relacions entre educadors i usuaris i en les anècdotes que provoca el pas del temps. Alguns usuaris, per exemple, porten més de vint anys en diferents àmbits d’assistència.

L’experiència de Canimas

El documental té tanta coherència que fins i tot la participació d’Eduard Canimas, que ha compost dues cançons expressament per a aquest projecte, és lògica, ja que el músic gironí havia treballat anys enrere a Plataforma Educativa. “Sovint havia d’anar a buscar un quants nois a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Girona per dur-los al centre d’acollida de Mas Garriga a Juià”, recorda Canimas. “Quan el semàfor es posava vermell, alguns d’ells ho aprofitaven per escapar-se del taxi, però molts arribaven a la casa perquè ja en tenien ganes”, afegeix. Una de les cançons del documental -en què parla dels elements i diu que el vent, el foc i l’aigua no tenen fronteres i van d’aquí cap allà- s’inspira en aquelles experiències. “En una ocasió vaig haver de dur un nen de tres anys que plorava molt perquè l’havien separat de la mare. La seva vulnerabilitat, el seu desemparament, em van arribar molt endins”, confessa.

Publicacions relacionades