El professor Puig va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín

Sebastià Puig destaca la seva utilització en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers.

El professor del Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona, Sebastià Puig, ha destacat l’ús de les piles biolectroquímicas en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers. Puig ha impartit el primer dels seminaris del cicle ‘Dijous de seminari’ organitzat per la Càtedra Facsa d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua de la Universitat Jaume I davant d’un nombrós grup de professorat, personal investigador i tècnic vinvulados amb la gestió de l’aigua .

Durant la xerrada titulada ‘Nínxol de tecnologies electroquímiques microbianes: de la bioremediació a l’electro-fermentació’, Sebastià Puig ha presentat les novetats de les investigacions realitzada en el LEQUIA, centrant-se en l’ús de piles bioelectroquímicas. Ha destacat dues aplicacions d’èxit. La primera és el tractament d’aigües amb nitrats, sobretot en la bioremediació d’aqüífers, en els quals ja tenen experiències reeixides en plantes pilot que funcionen en aqüífers per oferir aigua potable. La segona aplicació és l’ús de les piles al processat del CO2 per a la seva transformació en productes de més valor afegit, projecte que es troba en fase de prova de concepte, però amb resultats preliminars molt esperançadors.

El professor Puig, que va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín, ha comentat que ja disposen fins i tot de patents europees per a aquest tipus de tecnologia, sobretot en la línia de bioremediació d’aigües subterrànies riques en nitrats o en aigües residuals després d’un procés de previ d’eliminació de la matèria orgànica. L’investigador ha assegurat que per frenar el canvi climàtic no només cal reduir el consum de combustibles fòssils, sinó també generar combustibles. En aquest sentit, en la seva segona línia de treball, les piles bioelectroquímicas són capaços de generar biocombustibles en diferents formes com etanol o butanol. Aquest biocombustible es forma a partir de corrents gasoses de CO2 com ara les generades en la digestió anaeròbia o en les cimenteres.

FONT: castelloninformacion.com