Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Una investigació dirigida pel doctor Ramon Brugada, director del Centre de Genètica Cardiovascular de Girona, ha determinat la mutació genètica que ha causat la mort sobtada de més de trenta joves d’una mateixa població canària. Els resultats de l’estudi, en què han participat investigadors de Girona, Barcelona i La Palma, s’han publicat recentment a la revista especialitzada Heart Rhythm. Llegir més…

Posted by: General 29 Jun 2015 Comentaris: 0 Tags: , ,

RAID- CRC és un nou sistema de detecció del càncer de còlon que funciona com a biomarcador per detectar aquesta patologia de manera precoç i eficaç, desenvolupat per l’empresa gironina GoodGut. Els resultats d’aquesta primera fase de validació s’han divulgat en societats nacionals i internacionals de gastreoenterologia: Asociación Española de Gastroenterología (AEG), Sociedad Española de Patología Digestiva (SEPD) i International Society for Gastrointestinal Hereditary Tumours – InSIGHT. El sistema ha estat premiat per la AEG aquest diumenge 14 de juny, ha estat el projecte més votat en el XX Fòrum d’Inversió en l’àmbit de  ciència de la vida i la salut i aquesta setmana es presenta a Brasil al Congrès Internacional de Tumors Gastrointestinals Hereditàris.

Goodgut

Llegir més…

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, amb el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya, convoca enguany els Premis Nacionals de Recerca. Aquests guardons reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l’activitat investigadora com de les iniciatives de comunicació i divulgació científica, de mecenatge científic i de cooperació pública i privada en projectes d’R+I a Catalunya.

Els guardons consten de cinc categories:

  • Premi Nacional de Recerca, dotat amb 40.000 euros i una figura acreditativa.
  • Premi Nacional de Recerca al Talent Jove, dotat amb 10.000 euros i una figura acreditativa.
  • Premi Nacional de Comunicació Científica, dotat amb una figura acreditativa.
  • Premi Nacional de Mecenatge Científic, dotat amb una figura acreditativa.
  • Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I, dotat amb una figura acreditativa.

Segons les bases dels Premis, les universitats, els centres de recerca, instituts universitaris de recerca, les acadèmies, i, en general, tots els agents del sistema català de recerca i innovació, poden presentar candidatures a totes les categories.

Consulteu les bases.

 

 

 

Posted by: General 09 Jun 2015 Comentaris: 0

El grup de Neurodegeneratives i neuroinflamació l’IDIBGI, liderat per Lluís Ramió-Torrentà, ha rebut la beca atorgada per la Fundació Genzyme per un dels seus projectes sobre esclerosi múltiple. El projecte, premiat amb un total de 10.000 euros, porta el títol de “Determinació en LCR de miRNAs implicats en les lesions cerebrals actives d’esclerosi múltiple” i està basat en la investigació de biomarcadors moleculars implicats en el desenvolupament i pronòstic de la malaltia i la resposta terapèutica als fàrmacs que s’utilitzen per al seu tractament. Als pacients diagnosticats d’esclerosi múltiple se’ls realitza una anàlisi de sang i de líquid cefaloraquidi per valorar l’existència i l’expressió d’unes determinades molècules, anomenades microRNAs, que poden associar-se a la diferent evolució clínica i radiològica que poden tenir aquests pacients. També s’estudia el perquè alguns pacients responen millor a determinats tractaments utilitzats en aquesta malaltia. Cal destacar que es tracta d’una beca competitiva, l’import permetrà continuar amb els projectes d’investigació que porta a terme el grup i mantenir en l’equip de recerca en l’àmbit de laboratori.

Font: sietediasmedicos.com

III edició dels Premis Innovació + Sostenibilitat + Xarxa, uns guardons que volen reconèixer la innovació social i ambiental d’una organització en el disseny de processos, productes i serveis, dins de la seva estratègia d’integrar-se en una societat cada vegada més sostenible. IE Business School actua com a secretaria tècnica i coordinador a través de la seva plataforma Social Innovation/àrea 31.

Els premis es divideixen en tres categories: Gran Empresa Sostenible, Institució Sostenible i Emprenedor Sostenible. Podran presentar la seva candidatura aquelles organitzacions amb una unitat operativa dins del territori espanyol.

Les iniciatives han de tenir, així mateix, impacte social i ambiental a Espanya i estar construïdes sobre una aliança o projecte compartit amb organitzacions de la societat o entitats administratives.

El termini finalitza el 19 de juny.

Consulta aquí les bases

Posted by: General 03 Jun 2015 Comentaris: 0 Tags: , ,

Enguany es compleixen vint anys del primer robot subaquàtic desenvolupat a la Universitat de Girona, dues dècades en què l’Institut en Visió per Computador i Robòtica (Vicorob) de la UdG s’ha convertit en una referència internacional en el seu àmbit i ara, a més de la recerca, treballa per a comercialitzar els seus prototips, explorant les possibilitats comercials dels dos que té operatius, el Girona 500 AUV i l’Sparus II AUV.

El primer va ser el Garbí, nascut d’un projecte coordinat per la Universitat Politècnica de Catalunya on participaven investigadors gironins i que va ser presentat al 95 al congrés ICAR. A diferència dels actuals prototips de la UdG, el Garbí era teleoperat -estava vinculat a un vaixell mitjançant un cable- i el testaven a Banyoles. Pere Ridao, l’actual director de l’Institut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica, que va arribar al centre un parell d’anys més tard, explica que “el grup de treball era molt petit i hi havia grans dificultats per a transportar-lo”.

Per superar aquests problemes, el següent projecte -l’Uris, desenvolupat l’any 2000- va ser més petit i el podien provar sense moure’s de la universitat. Tenia forma de pilota d’acer i “el testàvem en una petita piscina toy, tot i que també vam fer coses a l’exterior, com la inspecció d’una presa a Romania”. “Hi havia pocs recursos, però va ser el primer intent de fer un robot autònom”, explica. El següent pas va ser dotar d’autonomia el Garbí.

I és que de robots submarins n’hi ha de dos tipus: els teleoperats, connectats a un vaixell a la superfície a través d’un llarg cable, i els autònoms. Aquests, quan són llançats a l’aigua tenen una trajectòria programada, com el pilot automàtic d’un avió, i mentre fan el recorregut, agafen dades que poden ser d’interès científic o industrial, com fotografies o imatges acústiques amb què construir cartografia. Entre altres usos, per exemple, aquests robots es dediquen a l’estudi del fons marí, a l’arqueologia -Vicorob ha col·laborat amb el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC)- o a fer inspeccions de canonades submarines.

Una de les eines que ha donat visibilitat internacional a l’institut de la UdG són les competicions europees. L’Ictineu, batejat així en homenatge a Narcís Monturiol, va ser el robot amb què va participar -i guanyar- en el seu primer torneig de robòtica submarina entre universitats, el 2006. “Era el primer completament autònom que fèiem i el vam usar molt per a desenvolupar tesis doctorals i projectes de recerca”, diu Ridao.

La següent victòria en aquesta competició tecnològica -una mena de gimcana en què el robot ha de fer diverses tasques- va ser a La Spezia, el 2010, amb l’Sparus. Actualment, la UdG en té operativa una segona versió, l’Sparus II, que es dedica a la inspecció i ha desenvolupat quatre còpies més del prototip. Tres d’aquestes són a Itàlia, i estan pensades per a què altres universitats, menys destres en robòtica, puguin participar en el concurs internacional.

Finançat pel Ministeri d’Educació, el Girona 500 és l’altre prototip operatiu del Vicorob. Està en marxa des del 2011 i és menys aerodinàmic que l’Sparus, però té un braç que li permet fer operacions com obrir i tancar vàlvules. Una de les indústries més interessades en aquests vehicles que a més d’explorar permeten automatitzar petites tasques és la del petroli.

Del primer a l’últim, cada un dels robots desenvolupats fins ara és fruit de molta gent, remarca Ridao. Actualment hi ha sis tesis doctorals en dansa sobre els dos darrers robots, “algunes més teòriques i d’altres més pràctiques, però totes poden acabar tenint influència en els propers passos a seguir”. De la vintena de persones de Vicorob que estan centrades en la robòtica submarina, només tres són funcionaris, la resta, investigadors que treballen en projectes europeus i estudiants de doctorat.

Font: DiarideGirona.cat

La Fundació La Marató de TV3 ha obert una nova convocatòria de propostes de malalties amb l’objectiu d’impulsar la implicació de la societat i possibilitar una major participació en La Marató de TV3. Llegir més…

Posted by: General 04 Mai 2015 Comentaris: 0

El Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona (UdG) ha validat a escala real un sistema de control automàtic en temps real (Smart Air MBR®) per depuradores d’aigües residuals que funcionen amb bioreactors de membrana (MBR ), que permet reduir fins a un 22% els costos energètics d’operació. Els resultats de la investigació desenvolupada durant vuit anys per Héctor Monclús, Sara Gabarrón, Giuliana Ferrero, Ignasi Rodríguez-Roda i Joaquim Comas, s’han publicat a la prestigiosa revista científica Water Research.

La tecnologia BRM (de l’anglès, Membrane Bioreactors) està substituint els decantadors secundaris convencionals de les estacions depuradores d’aigües residuals, millorant d’aquesta manera la qualitat de l’aigua tractada. No obstant això, aquesta important innovació tecnològica comporta una no menys important desavantatge: l’augment dels costos d’explotació. Amb aquest nou sistema de control automàtic en temps real desenvolupat pels investigadors del LEQUIA i patentat l’any 2009 per la Universitat de Girona i per l’empresa GS INIMA Environment SA, s’aconsegueix un estalvi energètic significatiu i augmenta la competitivitat de les depuradores amb BRM. Actualment, l’equip de treball està negociant la llicència d’aquesta tecnologia amb una enginyeria ambiental.

La patent i la validació a escala real han permès la culminació d’un treball d’investigació iniciat el 2007 amb un projecte per optimitzar la gestió i l’operació dels BRM. Durant tot aquest temps s’han realitzat estudis a escala laboratori, escala pilot i escala semi-industrial per finalment dur a terme la validació definitiva a l’estació depuradora d’aigües residuals de la Bisbal d’Empordà, que disposa de dues línies de filtració amb membranes . Val a dir que els sistemes d’ajuda a la decisió en dominis ambientals per reduir costos associats a l’explotació o per automatitzar i objectivar la presa de decisions, són una de les línies d’investigació prioritàries en el LEQUIA.

D’altra banda, Héctor Monclús ha obtingut recentment un projecte del programa TECNIOSPRING, finançat per ACCIÓ (Generalitat de Catalunya) i pel programa COFUND (Accions Marie Curie del VII Programa Marc de la Unió Europea). El projecte, concedit conjuntament amb l’empresa fabricant de membranes Polymem, permetrà avaluar la viabilitat del sistema Smart Air MBR® en tractament d’aigües residuals i en diferents configuracions, impulsant també la seva internacionalització.

Font: iAgua

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) ha estat distingit per la Comissió Europea amb l’acreditació “HR Excellence in Research”, un reconeixement a les bones pràctiques en els processos de contractació del personal investigador. Aquest distintiu permet donar visibilitat i reconeixement públic a les institucions de recerca compromeses amb els principis de l’Estratègia de recursos humans per als investigadors, Human Resources Strategy for Researchers (HRS4R).

Així, l’IDIBGI s’afegeix a la vintena d’institucions estatals que ja disposen d’aquesta acreditació d’excel·lència, un procés que es va iniciar el maig de 2011, quan l’IDIBGI va fer seva la Carta Europea de l’Investigador i el Codi de Conducta per a la Contractació d’Investigadors.

El desembre de 2013, els òrgans de govern de l’entitat gironina van aprovar el Pla Estratègic 2013-2017, que contempla, entre d’altres, la promoció de mesures per millorar la transparència i la meritocràcia en la contractació del talent i l’oferiment de les millors condicions possibles als investigadors per dur a terme la seva tasca d’acord amb els principis d’igualtat d’oportunitats, els estàndards ètics més elevats i el respecte a la conciliació de la vida laboral.

L’IDIBGI ha desenvolupat durant 2014 una anàlisi de les deficiències internes i ha elaborat un pla d’acció estratègic adreçat als investigadors que identifica un seguit d’àrees clau per a la millora. Aquest ha estat un procés completament obert que ha comptat amb la participació activa d’un grup de treball intern format per representats de totes les categories professionals. En un període de dos anys s’analitzaran els progressos fets en aquest pla estratègic i, cada quatre anys, se n’haurà de dur a terme una avaluació externa.

L’IDIBGI (Institut d’Investigació Biomèdica de Girona), que té els seus orígens en la Fundació Privada Doctor Josep Trueta, es va crear el juliol de 2005 amb la finalitat de promoure, desenvolupar, gestionar i difondre la recerca biomèdica en l’àmbit de les comarques de Girona. Amb aquest objectiu, aglutina grups de recerca de l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, Institut d’Assistència Sanitària, la Universitat de Girona, l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, l’Institut Català d’Oncologia i l’Institut Català de la Salut a Girona.

Font: ICS Girona

El ple de l’Acadèmia Nacional de Ciències de Cuba ha concedit un dels premis anuals de l’any 2014 al resultat de la recerca ‘Obtenció de microorganismes amb activitat probiòtica per a animals monogràstrics’, les entitats executores principals han estat l’Institut de Ciència Animal (Cuba ) i la Universitat de Saragossa, amb la participació de la Universita t Federal de Mines Gerais, Brasil i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Llegir més…