972 18 34 00
Posted by: General 22 oct. 2021 : 0 Tags:

Del 18 al 28 d’octubre, representants de la Kenyatta University (Kenya) han visitat la Universitat de Girona (UdG) en el marc del programa Erasmus K107 dedicat a la mobilitat entre països associats al programa. Un dels objectius de la visita ha estat conèixer les estratègies d’innovació de la institució i teixir vincles entres les dues institucions. Les relacions entre la Kenyatta University i la Universitat de Girona es remonten a l’any 2017, data des de la qual el Campus Turisme de la UdG ha intervingut en diversos projectes col·laboratius.

La visita es va centrar en el marc del programa Erasmus K107 dedicat a la mobilitat entre països associats al programa

A través d’aquest intercanvi, han visitat la UdG el rector de la Kenyatta University, Paul Kuria Wainaina; la vicerectora Wanjohi Joyce Waceke; la directora del Global Tourism Resilience and Crisis Management Center for Eastern Africa (GTRCMC – EA), Esther Munyiri, i el gerent, Kennedy Monari. Per part de la UdG, el responsable de l’acollida ha estat el coordinador del Màster Erasmus Mundus: European Master’s in Tourism Management (EMTM) i Director Científic del Campus Turisme, Jaume Guia.

L’arribada de la delegació de Kenya a la UdG ha tingut lloc el dimarts 19 d’octubre amb una rebuda institucional per part del rector, Quim Salvi. Juntament amb el vicerector de Comunicació i Relacions Exteriors, José Antonio Donaire; la cap  de l’Oficina Internacional, Laura Ripoll, i el professor Jaume Guia, han intercanviat informació respectiva a les dues universitat i han debatut possibles vies de col·laboració.

El matí del dia 20 d’octubre, la delegació kenyana ha visitat les instal·lacions del Parc Científic i Tecnològic de la UdG com a espai de coneixement, investigació i innovació. La directora del Parc, Anna Albar, els ha rebut i el responsable d’innovació, Xavier Xirgu, els ha presentat el Parc com un generador d’economia del coneixement. La visita per les instal·lacions s’ha completat amb una trobada amb l’empresa Wikiloc, responsable de la plataforma oberta de rutes geo-referenciades que porta el mateix nom i amb seu al Parc.

En aquesta jornada, el vicerector de Projectes Estratègics, Josep Calbó, ha presentat els Campus Sectorials de la UdG a la comitiva. Com a estructura de la mateixa Universitat, els Campus s’han presentat com a plataforma relacional que faciliten, de manera proactiva, la connexió entre les empreses i institucions del sector socioeconòmic del territori i la Universitat de Girona. Aquesta visió estratègica i innovadora de resoldre reptes i enfocar solucions ha resultat molt atractiva per la delegació de Kenya, que ha manifestat interès per conèixer més a fons aquesta visó transversal i disruptiva de com utilitzar la quàdruple hèlix com a eina per interferir en el territori.

Més enllà de conèixer la resta de les instal·lacions de la UdG, la delegació de Kenya aprofitarà el seu viatge per conèixer altres institucions com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Autònoma de Madrid, l’Ambaixada de Kenya i el Ministeri de Turisme, entre d’altres institucions.

Aquesta visita d’alt nivell obre vincles i noves perspectives per la UdG, que pretén iniciar programes i projectes amb una institució com la Kenyatta University, capdavantera al seu país i que compta amb més de 60.000 estudiants.

Posted by: General 24 des. 2020 : 0 Tags: ,
  • La seu del Centre Blockchain de Catalunya se situarà al recinte del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG).
  • Girona també aspira a construir una facultat i un espai visual dedicat a aquesta tecnologia amb l’ajuda dels fons europeus de recuperació Next Generation EU.

Girona serà finalment la seu del Centre Blockchain de Catalunya. La ciutat ha estat escollida d’entre una llista de cinc finalistes com la millor ubicació en base a les oportunitats que ofereix anar de la mà de la Universitat de Girona per desenvolupar aquesta tecnologia disruptiva.

La decisió s’ha fet pública aquest dimecres en un acte al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, que acollirà la seu del Centre Blockchain de Catalunya.

L’acte ha comptat amb el director del CBC, Quirze Salomó, i la vicepresidenta primera de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca. També hi han participat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, i el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró.

L’Ajuntament de Girona i la UdG han liderat la candidatura de la ciutat per acollir la seu del Centre Blockchain de Catalunya amb el suport de la Diputació de Girona i també de la Cambra de Girona.

Missió del Centre Blockchain de Catalunya

Quirze Salomó director del CBC, Marta Madrenas alcaldessa de Girona, Quim Salvi rector de la Universitat de Giron, Jordi Puigneró conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública i Mònica Roca vicepresidenta primera de la Cambra de Barcelona.

Presentat oficialment el passat mes de setembre, el Centre Blockchain de Catalunya és una entitat liderada per la Cambra de Barcelona, centrada en la promoció de les tecnologies descentralitzades (DLT) al territori mitjançant la difusió, la recerca i el desenvolupament per convertir Catalunya en un referent per a l’atracció d’empreses i talent en aquest sector.

Des de la seva fundació, la voluntat del Centre Blockchain de Catalunya ha estat situar la seva seu fora de la ciutat de Barcelona per posar en valor el potencial del territori més enllà de l’Àrea Metropolitana. La descentralització de l’economia catalana és de fet un dels eixos del projecte Catalunya 30/40 per a la construcció d’un nou model de país.

La creació del CBC s’inscriu en un conveni marc de col·laboració entre la corporació i el Departament de Polítiques Digitals per a l’impuls de les tecnologies digitals avançades i el foment de l’economia digital. A més del desenvolupament d’activitats basades en la tecnologia Blockchain, aquest acord fixa actuacions conjuntes en àmbits com el New Space, la ciberseguretat i la intel·ligència artificial.

 

Una facultat i una experiència visual dedicades al Blockchain

Durant l’acte s’han presentat també dos projectes de futur relacionats: una facultat de Blockchain que se situaria al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona i el Blockchain Experience, un espai amb experiències visuals dedicat a aquesta tecnologia. Ambdós projectes aspiraran a rebre finançament dels fons europeus de recuperació Next Generation EU. En el cas que el projecte de la facultat de Blockchain es materialitzi, el Centre Blockchain de Catalunya situarà allà la seva seu definitiva.

Posted by: General 18 nov. 2016 : 0

El canvi climàtic és un dels grans reptes al qual ens enfrontem a l’actualitat. El 2015 la concentració mitjana de diòxid de carboni, el principal gas d’efecte hivernacle, va superar per primera vegada les 400 parts per milió (ppm). Una barrera simbòlica que fa més urgent la necessitat de trobar solucions tecnològiques que reverteixin aquest creixement sostingut. Algunes, com la captura i emmagatzematge de CO2, són mesures pal·liatives no exemptes de controvèrsia. D’altres, com el desenvolupament d’alternatives a la crema de combustibles fòssils, van a l’arrel del problema i proposen canvis substancials en els nostres sistemes energètics i industrials.

Aquest és el cas dels sistemes bioelectroquímics (en anglès, bioelectrochemical systems o BES), una tecnologia emergent que combina processos biològics i electroquímics, i que ha despertat un gran interès per part de la comunitat científica internacional en els últims deu anys . Els BES es aprofiten la capacitat que tenen determinats microorganismes de facilitar processos d’oxidació/reducció a partir de l’alliberació/captura d’electrons d’un elèctrode. Podrien, doncs, reduir el diòxid de carboni a compostos d’interès energètic (com ara el metà) i/o industrial (diversos compostos orgànics de valor afegit), i abordar el problema del canvi climàtic i l’energia d’una manera integrada.

tesilequia

La tesi doctoral de l’LEQUIA demostra la seva capacitat per reduir el CO2 a diferents compostos d’interès energètic i industrial

La tesi doctoral de Pau Batlle Vilanova confirma que els BES són una tecnologia molt prometedora per reduir i transformar les emissions de CO2. L’investigador ha estudiat bacteris capaços d’utilitzar l’elèctrode com a donador d’electrons (biocàtode) i dur a terme la reducció del diòxid de carboni. Els resultants demostren que la producció d’hidrogen a escala laboratori com a compost intermedi és clau, una dada molt interessant per l’avantatge competitiu que suposaria obtenir hidrogen in situ i eliminar així la necessitat de transport i emmagatzematge. Pel que fa als productes finals, Pau Batlle ha aconseguit sintetitzar metà (que pot ser utilitzat com a combustible de vehicles o bé injectat a la xarxa de gas) i compostos líquids orgànics de dos (àcid acètic) i quatre (àcid butíric) carbonis. Val a dir que tant l’àcid acètic com el butíric tenen interès per la indústria alimentària i farmacèutica, i són precursors de dos importants combustibles, l’etanol i el butanol. Ens trobem, doncs, amb uns resultats que esperonen a continuar investigant per explotar tot el potencial dels BES per reduir el CO2 i fer possible la seva escalabilitat industrial.

La tesi porta per títol “Bioelectrochemical transformation of carbon dioxide to target compounds through microbial electrosynthesis” i ha estat dirigida pel Dr. Sebastià Puig, del grup de recerca LEQUIA de la UdG, el Dr. Rafael González-Olmos, ara a l’IQS-URL, i el Dr. Jesús Colprim, també del LEQUIA. La defensa, que està oberta al públic, tindrà lloc el 25 de novembre a les 10:00h, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG.

FONT: Lequia

 

Posted by: General 08 nov. 2016 : 0 Tags: ,
laboratori de recerca i innovació en periodisme

Els representants de la UdG i Nació Digital aquest divendres a Girona | ACN

La Universitat de Girona –a través del Campus de Comunicació Cultural i Corporativa- i NacióDigital han acordat unir esforços per crear un laboratori de recerca i experimentació en l’àmbit del periodisme digital, tant a nivell tecnològic com de nous formats i llenguatges periodístics. Es tracta d’un centre mixt, que s’instal·larà al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, i que estarà dirigit per un equip interdisciplinari d’investigadors i professionals de la informació. Els resultats es veuran a la nova Edició Girona de NacióDigital on es posaran a prova els productes resultants de l’experimentació. Aquest divendres s’ha formalitzat l’acord a Girona, amb la presència del conseller delegat de SCG Aquitània SL, Miquel Macià, i el rector de la universitat, Sergi Bonet.

El laboratori, batejat amb el nom de NacióDigital Labs&Data-Laboratori d’Innovació en Nous Formats i Llenguatges Periodístics, posarà en comú l’experiència de NacióDigital que enguany compleix 20 anys amb l’aportació de coneixement, recerca i innovació de la Universitat de Girona. Estarà dirigit per un equip interdisciplinar d’investigadors i professionals de la informació i serà una de les “apostes claus” de NacióDigital i el seu entorn de mitjans associats per “consolidar i ampliar el seu lideratge”.

La directora de NacióDigital, Karma Peiró, ha qualificat aquesta aliança com a “insòlita” però “molt necessària” perquè la innovació és “el principal repte d’un mitjà per saber com es presentarà la informació” en un futur malgrat que els mitjans “tenen poc temps i recursos per fer-ho”. “Per això és tan important aquest acord, amb un grup de professionals i un centre investigador com el que facilitarà la UdG”, ha afegit. Peiró també ha admès que aquesta aliança arriba en un moment “potent” per a NacióDigital perquè des de fa un any i mig és líder d’audiència com a mitjà en català a la xarxa i perquè recentment ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Comunicació 2016. I això, ha assenyalat, “ens dóna força i empenta per engegar aquest projecte amb moltes ganes”.

La Universitat de Girona proporcionarà investigadors i material acadèmic i de recerca en funció dels projectes estratègics que es vagin fixant mentre que NacióDigital aportarà l’experiència sobre les necessitats de les empreses periodístiques i dels professionals de la informació. Aquest treball conjunt comportarà la creació de nous productes, aplicacions i nous formats que es mostraran i provaran a la nova Edició Girona de NacióDigital, la redacció de la qual també funcionarà al Parc Científic i Tecnològic. Serà una edició especial on es mostrarà tot allò que surti del laboratori i que, en cas que funcioni, s’aplicarà a les 18 edicions locals que té aquest mitjà i l’edició nacional.

Estudiants que es formaran amb nous perfils 

El laboratori també comptarà amb la participació d’estudiants en pràctiques del camp de la comunicació i la informàtica, uns perfils “molt demandats” al mercat laboral, segons ha apuntat el vicerector de Planificació, Innovació i Empresa, Ramon Moreno.

Per la seva banda, el conseller delegat de SCG Aquitània SL, Miquel Macià, ha afirmat que la vinculació entre empresa i universitat és “fonamental” pel progrés d’un país i ha defensat que aquest laboratori, a banda de la transferència de coneixements i investigació tecnològica, també servirà per posar en contacte estudiants amb empreses i preparar-los pel mercat laboral.

Finalment, el rector de la UdG, Sergi Bonet, ha assenyalat que la creació d’un centre com aquest “simbolitza” i encaixa amb la funció de transferència de coneixement que ha de dur a terme tota universitat.

L’acord per la creació del laboratori s’ha rubricat aquest divendres a la seu del Rectorat de la UdG.

FONT: naciodigital.cat

Posted by: General 07 jul. 2015 : 0 Tags: , , ,

L’aigua és essencial per a l’habitabilitat i la sostenibilitat de les nostres ciutats, més enllà dels serveis essencials de proveïment, d’eliminació d’aigües residuals i de la gestió d’inundacions i el drenatge. Per mantenir la mateixa situació de bonança en el futur, cal tractar l’aigua d’una manera més integrada, tant per la seva qualitat com per la salubritat ambiental. Els nous reptes i quines són les vies per afrontar-los van ésser els principals objectes de debat de la jornada ‘Reptes actuals en l’àmbit de l’aigua’, organitzada pel Campus Aigua de la Universitat de Girona (UdG), i que va tenir lloc el dimarts 30 de juny a l’edifici Giroemprèn del Parc Científic i Tecnològic.

El primer bloc va versar sobre la problemàtica del cicle de l’aigua i la seva gestió, amb les ponències de Jordi Agustí, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Lluís Sala, director del Consorci de la Costa Brava (CCB), i Joan Gaya, consultor ambiental. Un increment dels contaminats, un major efecte de les inclemències del temps i la necessitat de gestionar correctament els recursos existents van aparèixer com a arguments. Lluís Sala va fer menció al binomi aigua-energia, destacant la necessitat de desenvolupar i implementar sistemes més avançats de reutilització d’aigua i recuperació d’energia i nutrients. Per la seva banda, Joan Gaya va detallar el cost de garantir l’abastament d’aigua a la població en termes de qualitat, quantitat i servei, i quins elements incideixen al preu que paguen els usuaris finals.

Transferència

En el segon bloc es va parlar de la problemàtica i de les oportunitats del sector econòmic de l’aigua, i de la necessitat de desenvolupar mecanismes eficaços de transferència del coneixement entre la universitat i les empreses. En aquest sentit, Xavier Amores, gerent del Clúster Català de l’Aigua, va referir-se a la clusterització com a via per a millorar la competitivitat de les empreses, mentre que Ramon Moreno Amich, vicerector de Planificació, Innovació i Empresa de la UdG, va explicar que la Universitat de Girona aposta directament per aquest sector amb la creació del Campus Aigua, que amb un plantejament market driven (dirigit al mercat) dóna servei a les companyies i vol arribar a ser el departament d’R+D+I de les PIMEs del sector.

Una forma de transferència de coneixement és la formació especialitzada dels professionals que les empreses necessiten i obre oportunitats d’ocupació als graduats. Arran d’això, la doctora Dolors Balaguer, del Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA), va presentar el Màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua que ofereix a les empreses del sector la possibilitat d’incorporar un estudiant al seu equip per duu a terme un projecte de R+D+I, i la doctora Elena Guasch, del Grup de Recerca en Ecologia Aquàtica Continental (GRECO), va fer el mateix amb el doctorat en Ciència i Tecnologia de l’Aigua.  Finalment, Marc Sabater, tècnic de l’Oficina d’Investigació i Transferència Tecnològica (OITT), va exposar el doctorat industrial i Roser Maeso, directora de l’Oficina Universitat Empresa (OUE), va destacar que la UdG disposa d’una borsa de treball amb graduats que es poden incorporar a les empreses d’aquest sector.

Font: Oficina d’Investigació i Transferència Tecnològica de la Universitat de Girona

Enguany es compleixen vint anys del primer robot subaquàtic desenvolupat a la Universitat de Girona, dues dècades en què l’Institut en Visió per Computador i Robòtica (Vicorob) de la UdG s’ha convertit en una referència internacional en el seu àmbit i ara, a més de la recerca, treballa per a comercialitzar els seus prototips, explorant les possibilitats comercials dels dos que té operatius, el Girona 500 AUV i l’Sparus II AUV.

El primer va ser el Garbí, nascut d’un projecte coordinat per la Universitat Politècnica de Catalunya on participaven investigadors gironins i que va ser presentat al 95 al congrés ICAR. A diferència dels actuals prototips de la UdG, el Garbí era teleoperat -estava vinculat a un vaixell mitjançant un cable- i el testaven a Banyoles. Pere Ridao, l’actual director de l’Institut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica, que va arribar al centre un parell d’anys més tard, explica que “el grup de treball era molt petit i hi havia grans dificultats per a transportar-lo”.

Per superar aquests problemes, el següent projecte -l’Uris, desenvolupat l’any 2000- va ser més petit i el podien provar sense moure’s de la universitat. Tenia forma de pilota d’acer i “el testàvem en una petita piscina toy, tot i que també vam fer coses a l’exterior, com la inspecció d’una presa a Romania”. “Hi havia pocs recursos, però va ser el primer intent de fer un robot autònom”, explica. El següent pas va ser dotar d’autonomia el Garbí.

I és que de robots submarins n’hi ha de dos tipus: els teleoperats, connectats a un vaixell a la superfície a través d’un llarg cable, i els autònoms. Aquests, quan són llançats a l’aigua tenen una trajectòria programada, com el pilot automàtic d’un avió, i mentre fan el recorregut, agafen dades que poden ser d’interès científic o industrial, com fotografies o imatges acústiques amb què construir cartografia. Entre altres usos, per exemple, aquests robots es dediquen a l’estudi del fons marí, a l’arqueologia -Vicorob ha col·laborat amb el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC)- o a fer inspeccions de canonades submarines.

Una de les eines que ha donat visibilitat internacional a l’institut de la UdG són les competicions europees. L’Ictineu, batejat així en homenatge a Narcís Monturiol, va ser el robot amb què va participar -i guanyar- en el seu primer torneig de robòtica submarina entre universitats, el 2006. “Era el primer completament autònom que fèiem i el vam usar molt per a desenvolupar tesis doctorals i projectes de recerca”, diu Ridao.

La següent victòria en aquesta competició tecnològica -una mena de gimcana en què el robot ha de fer diverses tasques- va ser a La Spezia, el 2010, amb l’Sparus. Actualment, la UdG en té operativa una segona versió, l’Sparus II, que es dedica a la inspecció i ha desenvolupat quatre còpies més del prototip. Tres d’aquestes són a Itàlia, i estan pensades per a què altres universitats, menys destres en robòtica, puguin participar en el concurs internacional.

Finançat pel Ministeri d’Educació, el Girona 500 és l’altre prototip operatiu del Vicorob. Està en marxa des del 2011 i és menys aerodinàmic que l’Sparus, però té un braç que li permet fer operacions com obrir i tancar vàlvules. Una de les indústries més interessades en aquests vehicles que a més d’explorar permeten automatitzar petites tasques és la del petroli.

Del primer a l’últim, cada un dels robots desenvolupats fins ara és fruit de molta gent, remarca Ridao. Actualment hi ha sis tesis doctorals en dansa sobre els dos darrers robots, “algunes més teòriques i d’altres més pràctiques, però totes poden acabar tenint influència en els propers passos a seguir”. De la vintena de persones de Vicorob que estan centrades en la robòtica submarina, només tres són funcionaris, la resta, investigadors que treballen en projectes europeus i estudiants de doctorat.

Font: DiarideGirona.cat

Ara fa uns anys el Centre Easy TECNIO, va engegar el projecte FES EDIT a la Universitat de Girona i al Parc Científic. Buscaven una alternativa que facilités la mobilitat de les persones per reduir l’ús del vehicle privat, compartint-ne les places lliures contribuint d’aquesta manera a la milloria mediambiental i oferir beneficis socials.

Aquest febrer va començar una prova pilot, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, la UB i la UPC per promocionar l’ús del cotxe compartit en el Campus Diagonal.

FES EDIT

Llegeix més

El passat 23 de gener el Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO)  va obrir la convocatòria Retos Colaboración 2015, la qual té com a objectiu destinar ajuts col·laboratius entre empresa i universitat per a la realització de projectes I+D+i orientats al procés i servei en qualsevol àmbit. S’hi han destinat 490.000.000€ en forma de préstecs destinats a finançar la part de l’empresa del projecte i 83.9000.000€ com a subvenció per als centres de recerca.

La Unitat de Valorització de l’OITT de la Universitat de Girona, amb la col·laboració del Vicerectorat de Recerca, van organitzar el passat 5 de febrer una sessió informativa en relació a aquesta convocatòria. Es van presentar dos casos d’èxit de grups de recerca de la universitat així com el procediment per presentar la sol·licitud a la UdG.

Llegeix més

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty