Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 11 Jul 2017 Comentaris: 0 Tags:
Docuchem rep el certificat GMP per part de l’AEMPS

Intal·lacions de Docuchem al ParcUdG

Docuchem va rebre el passat mes de maig el certificat de compliment GMP (Good Manufacturing Practice), després que la informació obtinguda a les diverses auditories realitzades per l’AEMPS fes considerar que Docuchem complia amb els principis i directrius que possibiliten l’obtenció d’aquest certificat. El laboratori compta amb autorització pel control de medicaments d’ús humà, veterinari i d’investigació.

Les GMP estan concebudes per garantir la qualitat dels medicaments, és per aquesta raó que han d’incloure tot el procés de fabricació. Per a la seva obtenció Docuchem ha hagut de demostrar que disposa de les instal·lacions apropiades i que segueix els procediments aprovats per fer totes les seves operacions així com que també disposa de documentació completa per a cada aspecte del procés de desenvolupament, anàlisi, producció i logística.

El certificat GMP també avala que l’empresa realitza correctament el registre de dades, les qualificacions del personal, la higienització, la neteja, les verificacions d’equips, la validació del procés i la gestió de reclamacions.

L’empresa va néixer l’any 2006 de la mà del Dr. Jordi Bacardit a Girona i actualment, Docuchem ja compta amb més d’una quinzena de treballadors. La notícia de l’obtenció del certificat GMP arriba en un moment d’augment notable dels projectes de l’empresa així com de la seva activitat

 

 

Posted by: General 03 Jul 2017 Comentaris: 0 Tags:

Amb 40 anys, el soci fundador de l’empresa de màrqueting digital Playbrand, es converteix en el segon president de la historia de l’AENTEG, guanyant unes eleccions celebrades, al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, amb un elevadíssim grau de participació.
Substitueix en el càrrec a Joan Ribas de Pouplana, que ahir deixava la presidència en no presentar-se a la reelecció, després de 16 anys de representar el sector empresarial de les noves tecnologies al territori gironí.

David Martí AENTEG

David Martí, nou president de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona

La nit del 29 de juny de 2017 formarà part de la història de la patronal TIC gironina per diversos motius. Per primer cop es presentaven dues candidatures en la reelecció de la Junta Directiva de l’associació, i això implicava celebrar eleccions en el sí de l’entitat. Les dues candidatures, encapçalades per Albert Alemany i David Martí, CEOs de les empreses Alterego Web i Playbrand, respectivament, van aconseguir mobilitzar la massa de socis en un grau de participació que deixa el llistó molt alt per a futurs comicis: un 70% de participació.

La jornada també serà recordada per l’emotiu comiat del fins ara president Joan Ribas (i des dels inicis de l’entitat, ara fa 16 anys), que tancant l’Assemblea de socis va fer un repàs a l’actualitat de l’associació, rememorant algunes anècdotes i experiències viscudes, i va agrair als socis que donessin força al sector formant part de l’associació. També va donar les gràcies a tots aquells que han demostrat un compromís amb l’entitat formant part de les dues candidatures, i els va donar ànims per seguir dedicant esforços a treballar per aquells objectius amb que l’associació fou creada. Va recordar que en tots aquests anys les empreses TIC han viscut moments dolços i moments complicats, però que el moment actual es presenta ple d’oportunitats per al sector, i que les empreses gironines estan molt ben preparades per poder liderar la transformació digital que el nostre entorn està experimentant.

El nou president de l’AENTEG, David Martí, va felicitar els socis per l’elevadíssima participació, va donar les gràcies a l’Albert Alemany i els membres de la seva candidatura per haver possibilitat aquesta mobilització de l’empresariat TIC gironí en fer aquest pas per presentar una alternativa, i va agrair al president sortint, Joan Ribas, tot l’esforç i hores dedicades en aquests setze anys per “tirar del carro” de l’associació, treballant per situar el sector gironí de les noves tecnologies on mereix estar. Va deixar palesa la bona sintonia entre els dos candidats que es presentaven a les eleccions, convidant-los ,segons converses que ambdós han anat mantenint, a col·laborar des del primer dia amb el seu equip per fer més gran el projecte de l’associació.

El candidat Albert Alemany també va tenir paraules d’agraïment pels membres de la seva candidatura, pels associats per l’elevada participació, i per Joan Ribas per la seva dedicació, i es va posar a disposició de la Junta guanyadora per sumar en tot allò en què es pugui ajudar en benefici de tots els empresaris del sector.

La nova Junta Directiva de l’AENTEG estarà formada per:

  • David Martí (Playbrand) – president
  • Jaume Fàbrega (GAM Tecnologia) – vicepresident
  • Miquel Boix (Global Software Partners) – vicepresident
  • Montserrat Jordi (Wikiloc) – vocal
  • Eloi Fàbrega (Efimàtica) – vocal
  • Carles Bonfill (Easypromos) – vocal
  • Joan Ribas (GNA) – vocal
  • Guillem Alsina (Guillem Alsina Gonzàlez) – vocal
  • Raül Ferragut (Esolvo Global) – vocal
  • Josep Maria Teixidor (Sixtemia Mobile Studio) – vocal

Podeu accedir a la galeria fotogràfica completa de la celebració de les Eleccions i l’Assemblea, mitjançant aquest enllaç.

Posted by: General 28 Jun 2017 Comentaris: 0

Instal·lacions de la seu de Girona del centre tecnològic Eurecat al Parc Científic

Actualment, el projecte desenvolupa una fresadora de carner amb un sistema de diagnòstic automàtic de qualitat de peça pel mecanitzat de carcasses de compressor de turbines de gas i una rectificadora vertical per a la fabricació de rodaments per aerogeneradors.

“Apliquem els avenços en sensòrica i intel·ligència artificial al control i l’optimització de processos de fabricació. És un pas més cap a la màquina intel·ligent”, apunta el delegat d’Eurecat Girona.

Segons el cap del projecte per part del centre tecnològic Eurecat, Arcadi Castanyer, les innovacions de CIMEC permetran a les empreses “eliminar rebutjos per falta de qualitat superficial i reduir sobrecostos per reprocessats”. L’investigador destaca que, “d’aquesta manera, s’optimitzaran els paràmetres de procés per augmentar els ratis d’arrencada de material i s’evitaran inestabilitats de procés, com el chatter o l’aparició de vibracions auto-excitades”, que comporten “faltes de qualitat en peces en procés de mecanització i acceleren el deteriorament d’elements mecànics”.

Castanyer realitza la seva tesi doctoral en l’àmbit del projecte, en el marc d’un doctorat industrial en col·laboració amb la Universitat de Girona. Joaquim de Ciurana i Guillem Quintana són codirectors de la Tesi on s’emmarca el projecte CIMEC, que ha permès crear quatre nous productes dividits en tres nivells en els àmbits de la mecatrònica i la màquina-eina, i té previst generar una patent.

La iniciativa està liderada per les empreses SORALUCE i DANOBAT, dedicades a la fabricació de màquines-eina i INGETEAM, especialitzada en enginyeria elèctrica i electrònica. A banda d’Eurecat, també hi participa el centre tecnològic basc IK4-IDEKO. CIMEC ha rebut finançament estatal en el marc del programa RETOS-COLABORACIÓN 2016, emmarcat en l’àmbit R3: “Energia segura, eficient i neta”.

Posted by: General 22 Jun 2017 Comentaris: 0
ResCoop SomEnergia

La jornada va servir per impulsar projectes europeus en què participa Som Energia

Durant el dies 12 i 13 de juny va tenir lloc al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona l’Assemblea anual de REscoop, la Federació Europea de Cooperatives Energètiques. La trobada va ser organitzada enguany per Som Energia i es va aconseguir congregar a més de 50 representants de les diverses cooperatives procedents de països com el Regne Unit, Dinamarca, Croàcia, Alemanya, Bèlgica, França i Itàlia entre d’altres.

Al llarg dels 2 dies es van celebrar reunions per impulsar projectes europeus en què participa Som Energia, REScoop Plus (centrat en la difusió de bones pràctiques en eficiència energètica de les cooperatives) i REScoop MECISE (centrat en l’estudi de nous projectes de generació renovable), però també es van fer tallers formatius oberts a qualsevol persona interessada.

Els tallers van ser organitzats per representants de diferents cooperatives espanyoles i europees, en els que es va posar de manifest que, tot i compartir espai a la Unió Europea, la realitat i els reptes als quals s’enfronta cadascuna de les cooperatives són diferents; A Croàcia, per exemple, el procés per crear una nova cooperativa energètica suposa diversos mesos de gestions burocràtiques, mentre que a Dinamarca el mateix procés pot completar-se en qüestió d’hores. El principal objectiu dels tallers ha estat crear sinergies, noves idees i aconseguir un major coneixement del paper que poden exercir les cooperatives a la transició energètica.

Posted by: General 22 Jun 2017 Comentaris: 0 Tags: ,
lequia membranes

El workshop va servir també per difondre els resultats dels projectes SSAMBRA i OMBReuse

En les darreres dècades l’aplicació de membranes al tractament de aigua en processos de sanejament, dessalinització o descontaminació, no ha parat de créixer. Les membranes ofereixen una alta selectivitat per a filtrar determinats compostos, no necessiten una gran superfície i tenen un cost raonable comparat amb altres tecnologies similars. No obstant això, encara cal realitzar un treball de recerca important per controlar els fenòmens de fouling (embrutiment) i clogging (obturació); incrementar l’eficiència energètica; definir noves configuracions; implementar sistemes de control i automatització; o desenvolupar processos emergents com l’osmosi directa.

El workshop “Membranes for water treatment and reuse” celebrat a Girona el passat 15 de juny va tractar aquests temes des d’una perspectiva multidisciplinària i multisectorial. Així, a més de presentar diversos projectes de R+D i casos pràctics, també va tenir lloc un debat fructífer i intens sobre les motivacions i barreres principals per implementar sistemes de tractament d’aigua per membranes. L’esdeveniment, que estava organitzat pel grup de recerca LEQUIA de la UdG, va aplegar més de 70 participants de sectors empresarials, acadèmics i de l’administració pública d’Espanya i França.

Aigua potable, aigua residual i reutilització

El Dr. Jordi Freixenet, vicerector de recerca de la UdG, i els professors Dr. Joaquim Comas i Dr. Ignasi Rodriguez-Roda, van donar la benvinguda als assistents ressaltant la importància de la transferència tecnològica per la universitat.

Les presentacions tècniques estaven agrupades en tres sessions dedicades al tractament d’aigua potable, el tractament d’aigua residual i la reutilització d’aigua, a més d’una sessió final de presentacions tipus “elevator” (5 minuts) en les quals fabricants de membranes i usuaris varen tenir l’ocasió de presentar nous desenvolupament i casos pràctics d’una manera dinàmica i interactiva.

Entre els ponents hi trobem investigadors d’universitats i instituts d’investigació (H. Monclús, G. Blandin i N. Atanasova, LEQUIA-UdG; R. García Pacheco, IMDEA Agua; i F. Zaviska, Université de Montpellier); proveïdors de tecnologies (J. Gabarró, TELWESA); fabricants de membranes (I. Duchemin i O. Lorain, Polymem); i usuaris (P. Emiliano i F. Valero, ATLL).

Els projectes SSAMBRA i OMBReuse

El workshop va constituir una excel·lent oportunitat per difondre els resultats dels projectes SSAMBRA i OMBReuse finançats a través del programa TECNIOSPRING d’ACCIÓ. El projecte SSAMBRA vol ampliar  les aplicacions del sistema automàtic de control del flux d’aeració Smart Air MBR® per a bioreactors de membrana, i s’ha desenvolupat a la Universitat de Girona i a les instal·lacions del fabricant de membranes Polymem a Toulouse (França). El projecte OMBReuse, per contra,  té com a principal objectiu optimitzar un bioreactor de membranes osmòtic (OMBR) en un esquema de reutilització que compleixi els actuals paràmetres de qualitat de l’aigua potable, i s’ha desenvolupat íntegrament al grup de recerca LEQUIA de la UdG.

Una vegada més, Girona va esdevenir un referent com a punt de trobada entre els diversos actors implicats en el tractament i la gestió de l’aigua.

Posted by: General 22 Jun 2017 Comentaris: 0 Tags: , , , ,

Xavier Amores, al mig, Clúster Manager del CATALAN WATER PARTNERSHIP

El Català Water Partnership ha participat en el 60è Congrés Internacional de ACODAL a Colòmbia, es tracta del principal congrés d’aigua, sanejament, medi ambient i energies renovables del país.

 

El CWP que va signar un acord amb ACODAL el passat mes de novembre durant la fira iWATER, ha tingut una important visibilitat i participació atès que el país convidat al congrés aquest any és Espanya, i ACLIMA d’Euskadi, ZINNAE d’Aragó i el CWP de Catalunya han estat els principals partners del congrés, que també ha comptat amb l’organització en paral·lel del EIMA 2017, la trobada iberoamericà sobre desenvolupament sostenible organitzada per CONAMA.

Sis empreses del CWP han estat conferenciants destacats del congrés, concretament Amphos21, Lavola, Createch 360º, Hidroglobal, Waterologies i Tecnoturbines que han pogut presentar tecnologies, els seus últims productes i solucions per al sector de l’aigua, i han realitzat destacats trobades amb empreses i agents del sector de l’aigua a Colòmbia.

El CWP també ha realitzat diverses ponències i ha participat en una taula rodona sobre polítiques de clúster. SUEZ, soci del CWP també va presentar en el marc de ACODAL una sessió sobre L’Escola de l’Aigua a Colòmbia-Carib. El CDTI va promoure al llarg de la sessió la trobada CYTED Iberoeka que va comptar amb la participació de les empreses del CWP explicant potencials solucions de R + D i innovacions tecnològiques aplicables al país.

El president de ACODAL Gerardo Viñas, ha destacat la implicació dels clústers i del CWP en el bon desenvolupament del congrés, que es calcula que va convocar prop de 2.500 persones al llarg del passat 31 de maig, 1 i 2 de juny.

 

Posted by: General 21 Jun 2017 Comentaris: 0 Tags:

Govern i agents socials es comprometen a impulsar canvis per tenir treballadors més feliços i empreses més productives a Catalunya

Playbrand aposta fort per aplicar els principis que pregona la reforma horària en el dia a dia dels socis

Playbrand és una consultora de Girona que ofereix serveis d’estratègia digital a les empreses que va néixer a finals de 2009. De fa un temps han canviat el sistema d’organitzar-se: socis i treballadors entren i pleguen abans. La productivitat ha millorat i el benestar dels empleats, també, afirmen.

El mes que ve culminarà un altre procés a Catalunya, que va arrencar fa tres anys i que no peca, precisament, de falta d’ambició: la iniciativa ciutadana per la Reforma Horària, que proposa un canvi organitzatiu transversal del teixit empresarial i de l’administració amb l’objectiu d’incrementar els nivells de salut i felicitat de la societat. En un acte solemne que encara no té la data concretada, institucions, partits i agents socials i econòmics es comprometran per escrit a maldar per fer possible, d’una vegada per totes, el canvi d’horaris en un país que, com assenyala l’empresari gironí Xevi Montoya, membre de la Xarxa Gironina per la Reforma Horària, nascuda fa un any, «va al revés del món».

Avançar l’entrada a la feina i dels àpats per plegar abans i rendir més a l’oficina, a la fàbrica, al taller o al laboratori per fer, així, que l’economia de tot un país sigui més competitiva és, molt resumidament, la fórmula que proposen els experts de la Reforma Horària. Avisen, però, que serà un procés llarg i que, com acostuma a passar amb els reptes ambiciosos, anirà per barris. Proposen, en certa manera, un retorn als orígens, a èpoques anteriors a allò que Montoya defineix com «la nit fosca del franquisme»; és a dir: entrar a les vuit a treballar; dinar a la una en punt i amb mitja hora com a molt i plegar a les cinc. A l’octubre, la iniciativa ciutadana per la Reforma Horària deixarà el projecte en mans del Pacte Nacional. Es tancarà un cicle per obrir-ne un altre. D’avui i fins diumenge se celebra al Principat la Setmana dels Horaris, que a Girona programa, demà, de tres a quatre de la tarda, la conferència L’impacte de la son, al Centre Cultural La Mercè i a càrrec de Javier Albares.

Playbrand és una consultora gironina amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG que ofereix serveis d’estratègia digital. Amb una plantilla de tretze treballadors la majoria dels quals són molt joves –la mitjana d’edat se situa en els 28 anys– l’empresa ha apostat fort per aplicar els principis que pregona la reforma horària en el dia a dia dels socis –Montoya n’és un; David Martí, l’altre– i dels treballadors. A Playbrand, explica el primer, «s’entra a les vuit i es marxa a les cinc; es dina a la una, sovint a l’oficina [disposen d’una sala adaptada] i en mitja hora». Amb els canvis, ha millorat la productivitat de l’empresa? «Sí», assevera Xavier Montoya. S’hi treballa més a gust? «Segur», afegeix.

«El model que havíem vist»

«Abans –assenyala aquest empresari– potser ni jo mateix venia prou content a treballar». En els inicis, explica, «vam aplicar el model que havíem vist a casa: horari d’oficina, un munt d’hores davant de l’ordinador sovint improductives, celebració de reunions sense sentit, dinars que s’allargaven…». De fa uns mesos, l’empresa ha canviat «el xip» i, amb uns horaris més racionals, «la productivitat ha millorat» i el personal acudeix a treballar «molt més motivat».

L’Anna Montalt és l’empleada més «veterana» de Playbrand; fa nou anys que hi és i, de fa uns mesos, és mare d’una nena. Admet que amb el canvi d’horaris treballa «més a gust». Abans de ser mare plegava a les cinc de la tarda; ara fa jornada reduïda i se’n va a les dues. Comença a les vuit i, com de costum, dina a la sala que la consultoria també utilitza per fer-hi reunions i videoconferències. «Amb l’horari partit anava a casa a dinar», recorda; ho feia «sola» i disposava «d’una hora i mitja». Era «massa temps», conclou. Ara amb trenta minuts en fa prou i aprofita l’estona per «fer-la petar amb els companys». De feina? «No, normalment parlem de les nostres coses».

Un 6,5% més productius

Un treball de final de grau dels estudiants d’Administració i Direcció d’Empreses Beatriz Labrador i Vicente Ozáez sobre L’impacte de la reforma horària situa l’increment de la productivitat estimat en l’àmbit «econòmic i empresarial» en el 6,5%. A banda d’això, la racionalització dels horaris, sostenen, contribueix a la millora del «clima laboral»; a la «reducció de l’absentisme»; a un increment de la «creativitat i la innovació»; a la «retenció del talent»; a un «millor posicionament de la marca corporativa» i a una «millora de les capacitats dels treballadors».

Experiències com la que els responsables de Playbrand han posat en pràctica a l’empresa es poden aplicar fàcilment a d’altres organitzacions? «Vivim en un país on les coses van a la contra en aquest sentit», assevera Xavier Montoya, que admet que en una companyia del sector digital «és més fàcil nedar a contra corrent que en una altra d’un altre sector». A Espanya, «on les coses són diferents a la resta del món», les «coses es podrien canviar; ara, moure-ho és un desafiament molt bèstia», sosté aquest empresari.

FONT: Diari de Girona

Els passats 24, 25 i 26 de maig Red Social Lideralia va presentar l’APP Alife a Funermostra, el certamen de referència dels productes i serveis funeraris.

Alife, compta ja amb 30 centres que integren Alife al territori espanyol, entre els quals es troba Grup ASV, un dels principals grups funeraris d’Espanya i que ja ofereix aquest servei a les més de 20.000 famílies que cada any acomiaden un ésser volgut a les seves instal·lacions.

Durant 2017 i després d’haver arribat a diversos acords, algunes asseguradores ja inclouran aquests serveis en les seves pòlisses de decés.

Sobre alife

alife funermostra

L’estantd d’Alife a la Fira Funermostra

Alife és una xarxa social que permet reunir amics i familiars al voltant d’un ésser estimat mort, i compartir els records en forma d’imatges, textos, vídeos …

Aquest servei s’inicia en el primer contacte que la família té amb la funerària i són ells els que creen el perfil commemoratiu que inclou: nom de la persona morta, data de naixement i defunció, així com les dades de la cerimònia. Després afegir el número mòbil del familiar que administrarà aquesta línia o perfil commemoratiu, queda publicada i totalment operativa.

Aquest procés, tot just el porta uns 30 segons a la funerària, i instantàniament el familiar rep un SMS que vincula el seu número mòbil a la gestió del perfil, al costat d’un enllaç de descàrrega.

El familiar simplement ha d’obrir l’App, tocar l’opció de convidar / notificar que obrirà la seva agenda, tenir les persones a les que vol convidar o notificar i fer un clic.

“Aquesta única acció farà que tots els contactes seleccionats rebin la informació de cerimònia, l’opció de confirmar assistència, com arribar i la invitació per participar a la línia des d’on podran compartir records, pujant fotos, vídeos, cites, escrits o missatges a la família “.

Sobre Funermostra

és el certamen de referència dels productes i serveis funeraris, celebrarà la seva 14a convocatòria del 24 al 26 de maig de 2017 a Fira València. La mostra, de periodicitat biennal, és una de les principals cites del calendari internacional per a les fires del sector.

Funermostra és un fòrum professional de negoci, actualització i informació. Exposicions, conferències i jornades defineixen una trobada dinàmic en el qual els professionals comparteixen iniciatives i inquietuds.

 

 

 

Investigadors del grup Amade han dissenyat la coberta d’una nova classe de turbina a partir de material compòsit, que destaca per la seva lleugeresa

El grup de recerca Anàlisi i Materials Avançats per al Disseny Estructural (Amade) de la Univeristat de Girona ha contribuït en el disseny de la coberta d’una nova classe de turbina que permetria, en un termini de deu anys, reduir el combustible de les aeronaus en un 30-40%, segons ha informat aquest divendres la UdG. Amade està especialitzat en l’anàlisi de materials avançats per al disseny de components mecànics i estructures i, en aquest cas, els investigadors han fet servir el material compòsit, molt més lleuger que el metall. Segons el responsable del projecte a la UdG, Daniel trias, aquesta és la primera vegada que es desenvolupa una coberta mòbil amb un compòsit de matriu polimèrica reforçat amb fibra de carboni.

Aquesta classe de material ofereix una alta rigidesa i resistència amb un pes molt baix, i per això s’utilitza en indústria aeroespacial i vehicles de competició. El motor desenvolupat s’anomena open-rotor; una classe de turbina que munta les hèlixs del ventilador del turborreactor a la part exterior de la coberta amb l’objectiu de reduir el consum de combustible.

Recuperació d’una idea antiga

OpenRotor

Exemple d’un propfan o open Rotor de la casa Rolls-Royce

Alguns fabricants ja van considerar amb èxit aquesta mena de motor en els anys 70, per la crisi del petroli, tot i que l’estabilització dels preus del combustible va provocar que es desestimés la seva comercialització. En aquell moment, la turbina es va construir íntegrament amb metall. En canvi, ara, els investigadors proposen un motor que incorpora peces realitzades amb materials més lleugers.

Les tasques dels investigadors d’Amade s’han centrat en el disseny i anàlisi dels components de la coberta i dels assajos experimentals d’aquest material al laboratori. Els investigadors han fet càlculs per verificar que la coberta és capaç de suportar les càrregues a què està sotmesa durant diferents situacions de funcionament i que no es trenca en casos d’emergència. Les principals dificultats del disseny d’aquests components són que estan rotant a una velocitat molt elevada i que han de suportar temperatures de fins a 150ºC.

Els investigadors també han realitzat anàlisis harmònics que busquen reduir el soroll, un dels majors inconvenients d’aquests motors. Ara que el projecte ja està en la fase final, el prototip es sotmetrà properament a una sèrie de proves en terra. Si resulta reeixit, es preveu que en un termini de deu anys, el fabricant pugui equipar amb aquest motor a avions de passatgers que facin trajectes de curta i mitja distància com l’Airbus A320, segons ha indicat la UdG.

El projecte, Light Cowls, està liderat pel centre tecnològic Eurecat i també participa l’empresa fabricant Airborne. El projecte s’engloba en la iniciativa Sage 4, coordinada pel grup francès Safran, en el marc del programa Clean Sky. Es tracta del programa d’investigació europeu més important que desenvolupa tecnologia innovadora i d’avantguarda destinada a reduir les emissions de gasos -com el diòxid de carboni- i el nivell de soroll produïts per les aeronaus. Finançat pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea, Clean Sky contribueix a reforçar la col·laboració europea amb la indústria aeronàutica, el lideratge mundial i la competitivitat.

FONT: LaVanguardia

SomAG2017-Som-Energia

L’assemblea general va ser seguida per 20 seus repartides pel territori FOTO: SomEnergia

La cooperativa d’energia verda gironina Som Energia preveu arribar a 60.000 clients entre particulars i empreses a finals d’aquest 2017. La companyia ha registrat un increment important de clients durant el primer trimestre d’aquest any en què ha signat 5.000 nous contractes. Això fa ser optimista a la cooperativa, que espera facturar uns 30 milions d’euros aquest exercici, el que suposaria una pujada del 42% respecte a la facturació de l’any passat. Aquestes són les dades que es van presentar a l’Assemblea General de la companyia que es va realitzar a la seu central al Parc Científic de la Universitat de Girona, i que estava oberta als gairebé 35.000 socis de té la companyia.

L’assemblea també va servir per acordar una rebaixa de l’interès anual de les aportacions fins al 1,75%. D’aquesta manera es podrà augmentar la inversió en projectes de producció i s’ajustarà al que ofereixen altres cooperatives. L’acte s’ha realitzat a Girona, però connectat per videoconferència amb 20 ciutats més arreu de l’Estat. En total, han participat 300 socis.

Som Energia és una cooperativa sense ànim de lucre que va néixer el 2010 amb el propòsit de canviar l’actual model energètic per un de 100% renovable. Actualment dóna servei a més de 50.000 llars i empreses arreu de l’Estat.