Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 08 Jun 2018 Comentaris: 0

La segona edició del Congrés Recerkids ha arribat aquest matí a la Universitat de Girona (UdG) amb la participació de 150 nens i nenes de 5è i 6è de primària. L’esdeveniment ha fet la seva parada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG després del seu pas pel Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i el Campus Mar de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). En total, Recerkids ha acollit més de 3.000 alumnes de 75 escoles catalanes.

L’edifici Narcís Monturiol ha rebut avui 150 alumnes de cinc escoles catalanes que han exposat els resultats de la seva recerca en el marc del congrés, un programa educatiu impulsat fa dos anys per la Secretaria d’Universitats i Recerca amb l’objectiu de fomentar la ciència entre els alumnes d’Educació Primària. Els centres participants han estat: Frigolet de Porqueres, Immaculada Concepció de Lloret de Mar, Les Mèlies de Vilafant, Dones d’Aigua de Sant Iscle de Vallalta i Vedruna de Tordera.

La inauguració institucional del congrés ha comptat amb presència del director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya, Francesc Subirada; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; la vicerectora de Territori i Compromís Social de la Universitat de Girona, Sílvia Llach; i la directora de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital, Sílvia Simon.


Fer-se bones preguntes

Segona edició del congrés Recerkids

El director general s’ha adreçat als joves assistents i els ha traslladat la importància de formular bones preguntes, més enllà de trobar totes les respostes. “La història de la ciència es pot definir com la història de les bones preguntes”, ha assegurat. Subirada també ha destacat que, en recerca, el treball en equip és fonamental”. En una línia molt similar, Sílvia Simon ha animat els assistents a seguir sent “inquiets” i a fer-se preguntes al llarg de tota la vida.

Per la seva part, la vicerectora Sílvia Llach ha posat èmfasi en totes les paraules que els participants s’emporten després d’aquesta experiència, conceptes com experimentar, explorar, investigar o troballa. L’alcaldessa de la ciutat ha clos la inauguració subratllant que “el coneixement és la matèria prima que mou les economies dels països”. Després, s’ha adreçat als participants per dir-los que, amb els seus projectes, s’han transformat “en ciutadans crítics” que fan “avançar les ciutats” i converteixen el nostre món en un lloc “una mica millor” i els ha felicitat per no rendir-se.

Presentació dels projectes
Els participants han presentat els resultats del seu projecte de recerca, desenvolupat al llarg del curs, sobre l’àmbit temàtic proposat i que, aquest any, s’ha centrat en la salut. Per orientar els treballs, el professorat ha rebut assessorament pedagògic per part de l’equip d’especialistes en didàctica de la ciència d’Eduxarxa i ha comptat amb materials com un quadern per a l’alumnat i una guia didàctica per als docents.

Un cop finalitzada la recerca, cada grup ha elaborat un pòster amb els seus resultats. Les propostes científiques han estat molt variades: des de per què la pell reacciona arrugant-se quan està en remull fins a investigar si tothom té la mateixa velocitat de reacció. També hi ha hagut hipòtesis sobre la contaminació al poble de Tordera, el flat que apareix a vegades quan correm i el sucre a la sang de persones que no prenen sucre.

Durant el congrés, els assistents han gaudit de tallers experimentals de la mà d’investigadors i investigadores de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D), la Càtedra de Promoció de la Salut i el grup de recerca en Genètica Cardiovascular de la UdG. A més, s’ha fet un espectacle científic a càrrec de Clowntifics, del grup Big Van Ciencia.

El programa Recerkids s’afegeix a altres iniciatives que la Direcció General de Recerca realitza per divulgar la ciència entre els infants i els joves del nostre país, com ara la col·lecció “Personatges en joc” o “Els contes de la Laura i en Joan”.

Posted by: General 18 Mai 2018 Comentaris: 0 Tags:

L’especial, EMPRENEM, del diari ara.cat publica una infografia de la cofundadora i CEO de GoodGut, biotecnològica del ParcUdG que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota intestinal.

Mariona Serra Infografia

Posted by: General 04 Mai 2018 Comentaris: 0 Tags: ,
Acte-W10YFN_Xavier-Amores_presenta-CWP-1024x768

Xavier Amores, gerent del clúste, a l’acte W10YFN

El Catalan Water Partnership es va crear el 30 d’abril del 2008, és per això que el passat 27 d’abril es van celebrar els 10 anys de l’entitat. La jornada que va convocar més de 200 professionals del sector de l’aigua s’ha focalitzat en com serà el sector d’aquí 10 anys (Water 10 years  now). L’acte ha comptat amb la participació del president del CWP, Robert Mas, i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, a banda del conseller delegat d’ACCIÓ, el sr. Joan Romero.

Durant l’acte el sr. Robert Mas, president del CWP, ha emfatitzat l’orientació del clúster com a eina per a impulsar el canvi estratègic en les companyies en una economia en transformació accelerada per les noves tecnologies i ha fet un balanç d’aquests 10 anys, des dels inicis amb només 8 entitats que ho van impulsar, fins al creixement continuat, amb un reconeixement als associats, els membres de les juntes directives actual i anteriors, l’anterior president Jaume Carol així com a les administracions que han donat suport al llarg d’aquests any, amb especial èmfasis a ACCIO i l’ACA. El sr. Xavier Amores gerent del clúster ha fet públic que el Catalan Water Partnership ha mobilitzat més de 10,6 milions d’euros en 70 projectes per impulsar l’R+D, la innovació i la internacionalització d’aquest sector en àmbits com el tractament de l’aigua, l’eliminació de nitrats, l’economia circular i la transformació digital. Així mateix, s’ha potenciat la col·laboració i activitats conjuntes entre els socis del CWP amb mercats com els Estats Units, la Índia, Xile, Colòmbia, Perú i diversos països del sud-est asiàtic. També s’ha promogut el treball conjunt en projectes amb d’altres sectors com els de l’alimentació, el químic, el vitivinícola o el turisme, entre molts d’altres que tenen en la gestió de l’aigua un dels seus principals reptes pel seu ús intensiu o bé la complexitat en el seu tractament.

Un dels elements destacats en la jornada és la pròpia singularitat de l’existència d’un clúster de l’aigua a nivell català. Mentre que al món existeixen molts clústers que agrupen tot el sector del medi ambient o l’energia, és atípic trobar una concentració d’empreses i centres d’investigació tan important només en l’aigua en una regió. Aquest fet noméses dóna en algunes regions del Mediterrani, Holanda, Israel, o Singapur, essencialment països o regions amb importants reptes en la gestió d’aquest recurs. A Catalunya l’existència d’una destacada industria amb demanda sofisticada en tecnologies d’aigua pel seu tractament, una normativa pionera i avançada per part de les administracions de la Generalitat, la pròpia climatologia amb períodes de sequera o la presència de grups de recerca capdavanters explica la important concentració d’empreses d’aquest sector, tant grans grups com pimes.

Projectes destacats del CWP i futur del sector de l’aigua

En el marc de l’acte de celebració dels 10 anys del CWP, la jornada ha reflexionat com serà el sector d’aquí 10 anys (Water 10 years from now), i s’ha apuntat que els principals reptes del sector estan vinculats a l’economia circular, fomentant la reutilització com a lluita contra l’escassetat i l’adaptació al canvi climàtic. Així mateix considerant que la indústria és el segon gran àmbit demandant d’aigua per darrera de l’agricultura la posada en marxa de polítiques empresarials per reduir l’impacte hídric serà clau per determinar la competitivitat del teixit empresarial. L’altra gran repte és la recerca de solucions innovadores en la gestió i el tractament de l’aigua, un procés que estarà marcat per innovacions tecnològiques lligades a la indústria 4.0, com per exemple la ciberseguretat per a infraestructures crítiques, l‘anàlisi de l’aigua i la gestió intel·ligent a través de sensors, tecnologies com les relacionades amb l’Internet of Things o la intel·ligència artificial. Finalment la internacionalització especialment de les pimes s’ha destacat com un altre dels factors imprescindibles per entendre com serà el futur del sector de l’aigua en els propers anys.

Entre els projectes destacats al llarg d’aquests 10 anys en la jornada s’ha destacat la participació en programes europeus com H2020 o Cosme Go International de la UE. El CWP és soci de projectes com l’HYDROUSA un projecte europeu amb un pressupost de més de 12M€ per impulsar l’economia circular en zones mediterrànies amb estrès hídric com és el cas de Catalunya, o el SENTINEL un projecte per promoure la internacionalització de les pimes de l’aigua junt amb 3 clústers europeus més a mercats emergents i en alt creixement. També es van posar com a exemple diverses iniciatives innovadores orientades a problemàtiques medi ambientals de relleu a Catalunya com la contaminació d’aqüífers a causa dels nitrats.

Xavier Marcet ha realitzat una ponència sobre el nou management en les empreses del futur, on caldrà més estratègia i menys planificació, més agilitat i capacitat d’adaptació, nous lideratges i focalització en els clients. Ha reivindicat l’empresa autèntica i que té ànima, fent un mapa d’un management més centrat en els intangibles, la cultura empresarial i la capacitat de motivar als equips que a les eines clàssiques de control i planificació de la gestió empresarial.

Gonzalo Delacamara ha reflexionat sobre el sector de l’aigua, on ha reclamat un nou relat per l’aigua que arribi als ciutadans sobre la seva importància, sobre l’impacte de la transformació digital, mirar més enllà del sector i establir diàlegs amb la resta de sectors implicats en el recurs o que poden canviar les dinàmiques sectorials, nous reptes com els contaminants emergents, reptes que són assignatures pendents com la governança i el gran repte de la generació actual: l’adaptació al canvi climàtic. Necessitem un sector més resilient, eficient i innovador en els propers anys.

Xavier Verdaguer ha focalitzat la seva intervenció en les tecnologies que transformaran els sectors, inclòs el de l’aigua afirmant que el 70% de la facturació futura vindrà d’innovacions disruptives, el creixement accelerat del Internet of Things, la realitat virtual, l’economia circular, el BlockChain i d’altres emprant exemples reals d’empreses relacionades amb el sector de l’aigua.

La cloenda ha càrrec d’en Joan Romero, conseller delegat d’ACCIO ha permès valorar el pes econòmic del sector (2,2% del PIB de Catalunya) i ha felicitat al CWP per la bona feina aquests anys, essent un dels clústers de referència en el programa Catalonia Clusters, amb més creixement i projectes en els darrers anys, així com la importància de la feina compartida entre administració i clústers en els importants reptes de la competitivitat de l’economia catalana.

Posted by: General 04 Mai 2018 Comentaris: 0

La Universitat de Girona-Lequia, Eurecat-CTM, el Catalan Water Partnership i la Universitat Politècnica de Catalunya lideraran aquests projectes.

La comunitat catalana de recerca i innovació del sector de l’aigua (RIS3CAT Aigua) dedicarà un pressupost de 12 milions d’euros a l’elaboració un pla d’acció amb projectes de recerca i desenvolupament (R + D) per al sector de l’aigua.

El centre tecnològic Eurecat-CTM ha acollit a Manresa (Barcelona) la primera reunió amb RIS3CAT, que forma part del conjunt de comunitats d’investigació i desenvolupament de diferents sectors d’activitat a Catalunya que pertanyen a ACCIÓ, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat.

Com a part del pla d’actuació de la Comunitat RIS3CAT que lidera Eurecat-CTM, es duran a terme un total de sis projectes de R + D estratègics centrats en economia circular, la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de tecnologia per a sectors intensius, segons un comunicat d’aquest centre tecnològic.

La finalitat d’aquests projectes és que Catalunya sigui “un pol internacional de referència en recerca i innovació de l’aigua (…) i no únicament donar resposta a les problemàtiques relacionades amb la gestió de l’aigua”, ha dit el responsable d’Aigües de Eurecat -CTM i coordinador de la Comunitat RIS3CAT Aigua, Xavier Martínez.

La Comunitat RIS3CAT Aigua agrupa un total de 56 entitats catalanes entre empreses, centres especialitzats en tecnologies, universitats i associacions.

Aquestes comunitats que faciliten projectes en R + D i innovació entre empreses i entitats d’un mateix àmbit compten amb un finançament de 72 milions d’euros de pressupost dels fons europeus FEDER a Catalunya per al període 2014-2020.

Posted by: General 25 Abr 2018 Comentaris: 0
Dr Sebastià Puig Broch

El professor Puig va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín

Sebastià Puig destaca la seva utilització en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers.

El professor del Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona, Sebastià Puig, ha destacat l’ús de les piles biolectroquímicas en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers. Puig ha impartit el primer dels seminaris del cicle ‘Dijous de seminari’ organitzat per la Càtedra Facsa d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua de la Universitat Jaume I davant d’un nombrós grup de professorat, personal investigador i tècnic vinvulados amb la gestió de l’aigua .

Durant la xerrada titulada ‘Nínxol de tecnologies electroquímiques microbianes: de la bioremediació a l’electro-fermentació’, Sebastià Puig ha presentat les novetats de les investigacions realitzada en el LEQUIA, centrant-se en l’ús de piles bioelectroquímicas. Ha destacat dues aplicacions d’èxit. La primera és el tractament d’aigües amb nitrats, sobretot en la bioremediació d’aqüífers, en els quals ja tenen experiències reeixides en plantes pilot que funcionen en aqüífers per oferir aigua potable. La segona aplicació és l’ús de les piles al processat del CO2 per a la seva transformació en productes de més valor afegit, projecte que es troba en fase de prova de concepte, però amb resultats preliminars molt esperançadors.

El professor Puig, que va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín, ha comentat que ja disposen fins i tot de patents europees per a aquest tipus de tecnologia, sobretot en la línia de bioremediació d’aigües subterrànies riques en nitrats o en aigües residuals després d’un procés de previ d’eliminació de la matèria orgànica. L’investigador ha assegurat que per frenar el canvi climàtic no només cal reduir el consum de combustibles fòssils, sinó també generar combustibles. En aquest sentit, en la seva segona línia de treball, les piles bioelectroquímicas són capaços de generar biocombustibles en diferents formes com etanol o butanol. Aquest biocombustible es forma a partir de corrents gasoses de CO2 com ara les generades en la digestió anaeròbia o en les cimenteres.

FONT: castelloninformacion.com

Posted by: General 24 Abr 2018 Comentaris: 0
customized-3024203_640

Automòbils SEAT de gas natural comprimit han estat capaços de recórrer llargues distàncies utilitzant únicament el biometà obtingut d’aigües residuals procedents d’una depuradora

L’Associació Ibèrica de Gas Natural per a la Mobilitat (GASNAM) ha valorat el treball i desenvolupament invertit per aconseguir vehicles capaços de recórrer 30.000 km emprant exclusivament el biogàs obtingut d’aigües residuals a la depuradora d’Aqualia a Jerez de la Frontera (Cadis)

El País, IVECO i el Govern Basc han estat guanyadors en tres categories del Premi per fomentar una solució ecològica a la mobilitat en ciutats

El projecte Smart Green Gas, liderat per Aqualia i en el qual col·labora SEAT, ha guanyat el Premi Gasnam, en la categoria de “Projecte Innovador”, per l’èxit obtingut a l’aconseguir que automòbils SEAT de gas natural comprimit (GNC) hagin estat capaços de recórrer llargues distàncies utilitzant únicament el biometà obtingut d’aigües residuals procedents de la depuradora gestionada per Aqualia a Jerez (Cadis). Fruit de l’esforç de les dues empreses s’ha aconseguit crear un tipus de combustible i vehicle 100% “made in Spain” que demostra un important avanç en la mobilitat sostenible i l’economia circular.

Aquest reconeixement és un valor afegit per a un projecte que va ser recolzat pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) i va comptar amb la participació de cinc socis -entre ells Gas Natural Fenosa i Naturgas EDP- així com la d’organismes públics d’investigació com l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i les Universitats de Girona, Valladolid i Santiago de Compostel·la. Smart Green Gas ofereix múltiples avantatges, entre elles, un important estalvi energètic en la depuració d’aigües residuals, sent el sistema d’Aqualia un dels més nous pel que fa a eficàcia en la producció del biogàs i eficiència en tenir un cost atractiu davant d’altres opcions del mercat.

Aquesta és la primera entrega de premis que organitza l’Associació Ibèrica de Gas Natural per a la Mobilitat (GASNAM) en el marc del VI Congrés Gasnam. Els guardons han reconegut els projectes més destacats d’aquelles empreses que fomenten la utilització del gas natural com a energia més sostenible emprada en la mobilitat. A l’esdeveniment, celebrat el passat 11 d’abril a Madrid, hi han assistit prop de 800 assistents, periodistes, representants d’empreses i institucions així com experts en matèria de gas natural i energies sostenibles.

Amb aquest reconeixement es premien els esforços que porta a terme Aqualia per obtenir també valuosos recursos durant la depuració d’aigües. L’empresa prioritza el compromís per donar suport i apostar per projectes que fomentin l’I+D+I, la innovació i l’energia sostenible.

FONT: aqualia.com

Posted by: Emprenedoria 18 Abr 2018 Comentaris: 0
alife

La valoració estimada de la companyia és de 15 milions d’euros, segons informa fonts d’un reconegut bufet d’advocats

Coincidint amb el seu quart aniversari, la startup gironina Alife, nascuda al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, que va iniciar la seva activitat el 22 de març de 2014, realitzava el passat dimecres 23 de març una ampliació de capital de més de 500.000 € mitjançant una nova entrada de socis que van adquirir en el seu conjunt el 4,3%. Avui la valoració estimada de la companyia és de 15 milions d’euros, segons informen fonts de la firma, que asseguren que aquesta operació gestionada per un reconegut bufet d’advocats, impulsarà a la tecnològica en els seus plans d’internacionalitzar els seus serveis durant 2018 i 2019.

També va ser durant la passada setmana quan Alife tancava un acord amb la primera empresa alemanya mitjançant el qual, a partir d’aquest mes d’abril, Alemanya disposarà d’aquesta tecnologia a través de ASV Deutschland, fent entrega d’ella a totes les famílies ateses per algun dels centres repartits per tot el país.

Serà a Tanexpo on Alife espera integrar la seva tecnologia entre les empreses europees assistents amb qui ja manté comunicació des de fa algun temps. Aquest salt per part de les empreses deixa enrere un cicle més tradicional que funcional, donant pas a una nova etapa en què empreses i famílies parlen el mateix idioma, el de la tecnologia i el de la informació, en opinió de representants de la companyia que asseguren que aquesta, desenvolupada per facilitar tant la comunicació d’un decés i el posterior procés de dol, no té cap cost per a les famílies, no es ven res al seu interior i no té publicitat. Així es presenta aquesta nova proposta que segueix sumant acords dins el sector funerari

Alife compta amb 15.000 famílies inscrites a Espanya, uns 100.000 usuaris i més de 1,5 milions de pàgines vistes, a més participen altres 30.000 usuaris que procedeixen principalment d’Anglaterra i Alemanya, però vam començar a rebre trànsit rellevant dels Estats Units, Mèxic i Colòmbia, segons Jordi Martínez, CEO d’Alife.

A més, interactua amb altres plataformes, ofereix la possibilitat de compartir les dades de cerimònia per WhatsApp o SMS, confirmar la nostra assistència, valorar el servei ofert per la funerària, o deixar un missatge al mur. A més es poden afegir fotografies, escrits, vídeos o enllaços que la mateixa tecnologia d’ordenar cronològicament.

“Es tracta d’una plataforma molt humana per a les famílies i una eina de qualitat per a les empreses, disponible com web o com a aplicació per a dispositius iOS i Android”, afirma Martínez.

Les empreses Sixtemia Mobile Studio, CodiTramuntana i Eurecat Centre Tecnològic, amb seus al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, han participat de nou en el Congrés Mundial del Mòbil (WMC). La fira , que es va celebrar del 26 de febrer al 1 de març al recinte firal de Gran Via, va comptar en aquesta edició amb 102 empreses catalanes, 73 de les quals es van ubicar en els 1.000 m² habilitats per la Generalitat a través de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital i ACCIÓ, l’agència de la Generalitat per a la competitivitat de l’empresa, organitzades en els tres Estand Catalonia, ubicats a la part central del Congrés, amb 46 empreses; l’App Planet, amb 16 empreses; i l’espai Drons, que va acollir 12 empreses més.

Per a Coditramuntana aquesta va ser la seva quarta participació. L’equip de desenvolupadors experts en plataformes mòbil iOS, Android i Windows, presentaven la capacitat de fer software a mida per clients com SEAT, FC Barcelona, Ribas y Asociados, Fluidra, MTG, etc. Coditramuntana va participar al Brokerage cercant nous projectes i sinergies.

Sixtemia al Mobile 2018

Sixtemia Mobile Studio acumula ja sis participacions al Mobile World Congress

Sixtemia Mobile Studio per la seva banda, acumula ja sis edicions a la major fira de tecnologia mòbil del món. Ubicats al pavelló APP Planet, on compartien espai amb gegants com Google, Yahoo…, van aprofitar per presentar els seus productes i conèixer quines són les innovacions que vindran.

Des de 2007, Sixtemia ha ajudat a introduir empreses importants en mercats d’aplicacions mòbils, acumulant més de 350 aplicacions. Casos com les aplicacions de Zara (Inditex), Futbol Club Barcelona Fundació, TV3, Liceu, Pepe & Jeans, Boehringer, Rosa Clarásón excel·lents exemples del seu treball. A MWC’18 han presetnat els  últims projectes sobre mHealth i mCommerce i noves aplicacions per a serveis mòbils.

El Centre TECNIO, Eurecat va estar present a l’Estand Catalonia on va presentar fins a tres solucions de eHealth, convertint-se en un dels grans protagonistes d’aquest sector. Una d’elles, desenvolupada en col·laboració amb la també catalana SkinTemp, aconsegueix convertir els telèfons mòbils en termòmetres corporals, mitjançant un apòsit adhesiu, circuits impresos i tecnologia sense fils NFC. També van presentar iCardio, l’electrocardiògraf sense fils més petit del món, així com un accessori, anomenat Cookit, amb el qual podem controlar millor no només el nostre estat de salut, també el que mengem.

L’edició d’enguany del Mobile World Congress 2018, va mantenir de nou les previsions i va acollir 107.000 visitants, que per tercera edició seguida es va verificar la identitat de manera digital els visitants del certamen, gràcies a l’empresa catalana Icar. La tecnologia eHealth han estat les novetats més destacades, a la fira més important del món en tecnologia que, ja no només és mòbil i obre les seves portes als nous paradigmes que canvien el món constantment.

Posted by: General 22 Feb 2018 Comentaris: 0

L’objectiu final és obtenir-los de forma controlada i fabricar així un nou fertilitzant ric en fòsfor d’alliberament lent que sigui més respectuós amb la qualitat de les aigües

En els últims segles la demanda de fòsfor per fertilitzants no ha parat de créixer com a conseqüència de l’augment exponencial de la població i de les seves necessitats alimentàries. No obstant això, el fòsfor és un recurs limitat.
Les úniques fonts de fòsfor són: el guano (excrement d’aus) i la roca fosfática (apatita). Així, hi ha molts estudis que preveuen seu esgotament dins 100-250 anys i el seu preu s’incrementa cada any. En aquest context i d’acord amb les polítiques europees d’impuls de l’anomenada “economia circular”, és més necessari que mai recuperar el fòsfor de fonts renovables com els purins.


Sobre els purins

Tesi “Assessment of struvite and K-struvite recovery from digested manure” d’Elena Tarragó Abell

Els purins s’han aplicat durant dècades directament a terra com a fertilitzant. No obstant això, el fet que aquesta pràctica portada a terme de forma excessiva i indiscriminada tingui un impacte negatiu sobre el medi ambient, ha comportat l’obligació de realitzar un tractament previ, amb la conseqüent pèrdua de fòsfor.

La tesi doctoral “Assessment of struvite and K-struvite recovery from digested manure” d’Elena Tarragó Abella planteja recuperar el fòsfor dels purins en forma d’estruvita (MgNH4PO4 · 6H2O) o K-estruvita (MgKPO4 · 6H2O).
Dos minerals del grup dels fosfats que també contenen magnesi, nitrogen i potassi, i que es produeixen per cristal·lització espontània en estacions depuradores d’aigües residuals.

Treballs de recerca

L’objectiu final és obtenir-los de forma controlada i fabricar així un nou fertilitzant ric en fòsfor d’alliberament lent que sigui més respectuós amb la qualitat de les aigües.

El treball de recerca s’ha dut a terme en els laboratoris del grup LEQUIA amb dos tipus de substrats: purins digerits després d’aplicar una separació sòlid / líquid, i purins després d’aplicar un tractament d’eliminació de nitrogen per Anammox.
Els experiments s’han vertebrat al voltant de tres reptes:

  1. aprofundir en el coneixement de la cristal·lització de l’estruvita i la k-estruvita,
  2. avaluar la qualitat del producte recuperat i
  3. optimitzar el procés pel que fa a les eficiències de recuperació de nutrients i la grandària de les partícules recuperades.

Resultats obtinguts

Els resultats obtinguts han estat més que satisfactoris. La investigadora ha demostrat que la velocitat ascensional pot actuar com a paràmetre de control de la mida de partícula, la qual cosa permetria ajustar-la als requisits de les diferents aplicacions finals.

Encara és més important la demostració de la viabilitat de la recuperació d’estruvita a partir de purins digerits amb elevades concentracions de sòlids per obtenir un producte estable. En aquest sentit, les dades indiquen que la presència de sòlids en suspensió no limita la formació d’estruvita, sinó que aquests actuen com a nuclis potenciant la nucleació heterogènia i afavorint l’agregació i / o aglomeració de vidres. Finalment, també s’aporta una nova tecnologia per recuperar a partir dels purins un dels macronutrients més limitat a terra, el potassi, com k-estruvita.

En suma, la tesi doctoral – que ha estat dirigida pels doctors Maria Dolors Balaguer, Sebastià Puig i Maël Ruscalleda – ha demostrat la viabilitat de recuperar nutrients d’una matriu tan complexa i amb una concentració de sòlids tan alta com són els purins.

Això suposa un avanç significatiu cap a la recuperació sistemàtica dels macronutrients essencials per al creixement de les plantes (potassi, fòsfor i nitrogen) a partir de fonts renovables.

'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha obtingut fons per a iniciar aquest any 8 nous projectes de recerca multidisciplinària en l’àmbit de l’aigua. El finançament que ascendeix a un total de 1.622.509 € prové de 2 projectes del programa Horitzó 2020 de la UE, el pressupost gestionat per l’ICRA és de 860.330 €, i 6 projectes del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) que sumen 762.179 €.

L’ICRA, centre de recerca de la Generalitat de Catalunya creat en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), és un referent internacional i compta amb més de 50 científics que investiguen sobre el cicle integral de l’aigua en matèria de recursos hídrics, qualitat de l’aigua i tecnologies de tractament i d’avaluació i la transferència d’aquest coneixement a la societat i al teixit empresarial i industrial.

Els projectes finançats tracten, entre altres temes, sobre com predir i minimitzar la formació de NDMA, un subproducte de la desinfecció i un probable cancerigen humà que s’ha detectat en aigües potables i reciclades de tot el món; conèixer els riscos mediambientals i per a la salut humana derivats de la presència de microplásticos en el medi aquàtic; aprofundir en la investigació sobre una problemàtica emergent com és la contaminació d’aqüífers per antibiòtics o exposar l’impacte de la contaminació d’origen agrícola en la qualitat hidroquímica i microbiològica de les aigües subterrànies.


Llegir més…