Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 04 Mar 2019 Comentaris: 0 Tags:

El Vilar Rural serà on s’implementarà la tecnologia CWP

L’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del sector de l’Aigua (Catalan Water Partnership, CWP) amb seu al Parc Tecnològic de la Univesitat de

Girona, impulsa el projecte Recerca de tecnologies per a la gestió intel·ligent i sostenible del cicle de l’aigua en hotels (Watertur). Aquest projecte, amb un pressupost d’1,5 milions d’euros, té com a objectiu la implementació de tecnologies innovadores i sistemes intel·ligents per a la millora de la gestió del cicle de l’aigua en establiments hotelers. En el Watertur hi participen cinc empreses: Sorigué, Aeris Tecnologías Ambientales, Lavola, Serhs, Fluidra i un centre tecnològic enfocat a la millora industrial, Leitat).

Xavier Amores, director del Catalan Water Partnership, explica que el projecte, que tindrà una durada de tres anys (2018-2020), preveu “un important impacte per tal d’assolir un ús més sostenible del recurs aigua en el sector turístic. “Com és ben sabut, Catalunya és una zona d’estrès hídric crònic”, destaca Amores, que afegeix que “aquest escenari es veu agreujat per les tendències derivades del canvi climàtic i la massiva afluència turística concentrada en pocs mesos l’any, que fa encara de major interès estratègic aquest projecte de Catalan Water Partnership”. Per això, i segons Amores, iniciatives com el projecte Watertur són “cada vegada més importants per tal d’assegurar la gestió òptima d’aquest recurs i per poder garantir-ne la qualitat i disponibilitat per als anys vinents”.

Tres línies d’acció

El projecte Watertur es desenvolupa seguint tres línies principals. La primera és l’optimització i la posada en marxa de tecnologies capdavanteres emplaçades a les mateixes instal·lacions turístiques per tal de millorar-hi el tractament de les aigües residuals i permetre’n la reutilització. Aquesta va lligada a la recerca, mentre que una segona ja involucra l’estudi per a la implementació de tecnologies intel·ligents per a la gestió de les aigües recreatives com les piscines. La tercera ja és concreta en la instal·lació de plataformes de seguiment i monitorització del cicle de l’aigua, així com de càlcul de la petjada hídrica i de carboni per tal de dotar d’intel·ligència a l’ús de l’aigua en aquest tipus d’instal·lacions i calcular indicadors de sostenibilitat a temps real. “Aquest fet –segons Amores– ha de permetre un seguiment tant a l’establiment hoteler com sobre els usuaris i les seves decisions, les quals poden reduir l’ús de l’aigua.

Tecnologia capdavantera

Aquesta fase, la de la implementació de la tecnologia, permetrà precisament posar-la a prova a l’hotel Vilar Rural de Sant Hilari Sacalm. D’aquesta tecnologia en destaquen cinc aspectes:

La primera: la smartització o gestió intel·ligent de les piscines. És el procés de smartització –o dotar d’intel·ligència– d’una instal·lació de gestió d’aigua recreativa com les piscines i consisteix en la implementació de diversos sensors –de cabal, temperatura, acidesa, entre altres valors– que permetin l’obtenció de dades a temps real, i una millor gestió de l’aigua tant per optimitzar els costos com per garantir-ne la millor qualitat i l’experiència del client.

La segona: el bioreactor de membrana anaeròbic. Aquest seria el procés de tractament de les aigües residuals mitjançant microorganismes en absència d’oxigen. L’aigua tractada en aquests reactors és separada mitjançant un procés de filtració per membranes.

El mur vertical és la tercera. El sistema consisteix en unes canalitzacions amb diverses espècies vegetals arrelades al seu interior, de forma similar al d’un jardí vertical. Són els microorganismes que es troben en aquestes arrels els que degraden els contaminants de l’aigua a mesura que aquesta circula progressivament a través del sistema.

La quarta, l’electrowetland, utilitza els microorganismes del mur vertical anterior. Aquests microorganismes generen electrons que es poden aprofitar per generar la intensitat elèctrica suficient per fer funcionar petits aparells elèctrics i suposa una font d’energia completament neta.

I, finalment, l’eina de petjada hídrica en temps real o càlcul de la petjada hídrica. Normalment es fa a partir d’un determinat servei o producte a posteriori analitzant els seus impactes en consum d’aigua des de l’origen, i també de l’aigua necessària per al seu tractament. En aquest cas es pretén disposar d’una eina que informi en temps real de l’impacte, de manera que permeti la sensibilització als usuaris de l’hotel i una eina de gestió per a l’hoteler.

En els darrers anys, l’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del sector de l’Aigua (CWP), així com moltes de les empreses participants en el projecte, estan liderant diverses iniciatives d’economia circular, reutilització i ús sostenible de l’aigua gràcies a noves tecnologies en el sector turístic en projectes d’R+D+i, i són uns dels actors més destacats en el binomi que formen l’aigua i el turisme. Aquest projecte en concret, el Watertur, està finançat per Acció i el fons de desenvolupament regional Feder, i té un total de set entitats participant cooperativament per introduir noves tecnologies. Una mostra del dinamisme, no només de recerca, sinó empresarial i emprenedor d’aquest sector emergent, és que a Catalunya el sector de l’aigua va tenir una facturació agregada de 4.480 milions d’euros el 2017 i va donar feina a més de 23.000 treballadors. Unes dades que es relacionen amb les més de 400 empreses que integren aquesta cadena de valor. Segons Amores, el sector turístic és “un sector clau per a l’economia catalana”.

L’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del sector de l’Aigua (Catalana Water Partnership) va ser creada l’any 2008 i és una associació estratègica sense ànim de lucre, formada per empreses i centres de coneixement que operen en el sector de l’ús sostenible de l’aigua, que té la missió de millorar la competitivitat global dels seus associats. És el clúster de l’aigua de Catalunya, amb seu a Girona, i representa més de noranta empreses i entitats de recerca de tot Catalunya en l’àmbit de l’ús sostenible de l’aigua.

El CWP en aquests moments està executant més de 25 projectes a l’any en R+D, internacionalització i canvi estratègic, el Watertur és un dels projectes d’R+D que en aquests moments està coordinant. La comunitat RIS3CAT Aigua es va impulsar el 2017 i s’estructura en sis projectes.

FONT: El PuntAvui

Posted by: General 24 Gen 2019 Comentaris: 0
Mariona Serra Googut

Mariona Serra, directora general i cofundadora del centre de recerca GoodGut

Mariona Serra (Figueres, 1984) és la directora general del centre de recerca GoodGut, que va cofundar el 2014 amb el digestòleg Xavier Aldeguer i el biòleg Jesús Garcia-Gil. Aquesta empresa biotecnològica, emplaçada al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius –basats en la microbiota intestinal com a factor determinant– per al diagnòstic i tractament de malalties digestives. Veterinària i doctorada en farmacologia, Serra va ser seleccionada com a dona inspiradora per Catalunya Emprèn i recentment ha rebut el Premi Fidem a la innovació, que distingeix dones punteres dins de la seva especialitat.

Quan es va llicenciar en veterinària, ¿s’imaginava que set anys després crearia una empresa?

Com que a casa els meus germans també tenen la seva empresa, moltes vegades m’havia plantejat que m’agradaria treballar per a mi. També tenia clar que volia investigar. De fet, quan era petita sempre li deia a la meva mare que volia trobar la cura per al càncer. Més endavant vaig descobrir que m’encantaria estudiar medicina, però hi havia un problema: sempre he tingut aversió a la sang; si em fan una anàlisi, em desmaio. Curiosament, amb els animals no em passa, de manera que vaig estudiar veterinària. A l’últim curs feien recerca en ratolins per aplicar-la a la investigació humana i vaig fer un doctorat en farmacologia entre la Universitat Autònoma de Barcelona i el National Institute of Health dels Estats Units. En tornar vaig fer un curs d’emprenedoria a la UAB, coordinat per Gabriel Masfurroll, que em va obrir els ulls: vaig constatar que la ciència no només és la universitat i els articles, sinó que també es pot fer investigació aplicada.

Però encara no tenia una idea gaire clara del que faria.

No la vaig començar a tenir fins que em vaig incorporar d’investigadora postdoctoral a l’equip de recerca de Xavier Aldeguer, cap del servei de l’aparell digestiu de l’Hospital Josep Trueta. També hi col·laborava Jesús Garcia-Gil, catedràtic de microbiologia de la UdG. Estudiaven la microbiota intestinal i les malalties digestives; en aquell moment l’equip llegia una tesi en què es descrivien uns marcadors bacterians a la mucosa intestinal de pacients amb càncer colorectal. Els resultats eren molt bons, però per continuar investigant calia finançament.

I vostè acabava de fer un curs d’emprenedoria.

Exacte! Vaig proposar-los que anéssim a buscar finançament privat, no només públic. El primer pas va ser posar en marxa una ronda d’inversió family, friends & fools, que implicava involucrar-hi persones molt properes. Em feia una mica de por, però va sortir millor del que esperàvem: vam recaptar 180.000 euros. Quan ens vam adonar que no només teníem un producte sinó un projecte empresarial complet que en podia generar d’altres, vam crear GoodGut. Això va ser el 2014. Després hem posat en marxa dues rondes de finançament més. Amb l’ajut de bussines angels i finançament públic i privat hem recaptat 2,5 milions d’euros.

A què atribueix aquestes aportacions?

Penso que els inversors han entès que som capaços de desenvolupar un producte rendible i útil per a la societat.

És el cas del RAID-CRC?

I tant! Aquest producte és la raó de ser de GoodGut. És un sistema pioner no invasiu, ràpid i econòmic per al diagnòstic precoç del càncer de còlon. Els bacteris que havíem trobat a la mucosa intestinal els vam buscar després en femta. Això ens va servir per desenvolupar el RAIDCRC, un kit que serveix per detectar en la femta el desequilibri típic dels bacteris que produeixen càncer colorectal.

Estalviarà moltes colonoscòpies.

Segur que sí. Serà una alternativa a l’actual test de sang oculta en femta, que normalment condueix a una colonoscòpia. Ara el tenim en validació amb 2.800 pacients d’Alemanya gràcies a la col·laboració del DKFZ, un centre molt important en la recerca del càncer. Aquí només es fa la colonoscòpia a les persones que donen positiu en test de sang oculta en femta, però a Alemanya la fan a tothom que té més de 50 anys. Per a la validació final ens anirà molt bé una població que tant dona positiu com negatiu en aquesta prova. Calculem que el producte podrà sortir al mercat cap a l’octubre.

¿Teniu altres productes a punt per comercialitzar?

D’aquí a un mes estarà a punt el RAID-DX, el primer test no invasiu per diagnosticar la malaltia inflamatòria intestinal i la síndrome de l’intestí irritable mitjançant un biomarcador específic en una mostra de femta. També preparem un prebiòtic per al tractament complementari de la malaltia inflamatòria intestinal. Promourà el creixement de microorganismes beneficiosos existents en la flora intestinal.

Acaba de rebre el Premi Fidem. ¿Com ho porta això d’esdevenir un referent femení per al món de l’empresa, un mirall per a noves generacions?

[Somriu] És el primer premi que rebem i em fa molta il·lusió. A GoodGut no només hi ha talent femení a la direcció general, sinó també a l’equip científic. La veritat és que ser dona no és fàcil. Des que va engegar l’empresa he tingut tres fills i cada fill ha coincidit amb una ronda de finançament. Sempre hi ha algú que et pregunta allò que mai no preguntarien a un home: “¿Com t’ho faràs per conciliar feina i família?”

Algun consell per a emprenedores?

Que no es posin mai cap límit. No hi ha cap motiu perquè ens limitem a les tasques o professions que tendeixen a assignar-nos, sovint associades a cuidar persones. Una dona pot ser perfectament astronauta o enginyera, que en falten moltes. També cal que perseverin, que s’esforcin en la feina i el dia a dia. Està bé pensar en gran, però el treball ha de ser constant. I també cal resiliència.

Posted by: General 12 Des 2018 Comentaris: 0

A partir d’un projecte d’enginyeria biomèdica, s’ha desenvolupat un sistema pioner que permet reduir els costos de l’experimentació i, per tant, incrementar la recerca oncològica.

impressió 3D per aïllar cèl·lules mare de càncer de mama

@TPuigMiquel (TargetsLab) i @QuimCiurana (GREP) presenten el sistema pioner que han desenvolupat, ONCOen3D

Un equip de recerca multidisciplinari de la Universitat de Girona (UdG) ha aconseguit aïllar cèl·lules mare tumorals a partir de materials impresos en 3D anomenats scaffolds. ONCOen3D és un projecte d’enginyeria biomèdica que ha assolit una fita molt important en la recerca contra el càncer de mama més agressiu, atesa la dificultat d’aïllar aquestes cèl·lules mare canceroses, que són en part les responsables de les recaigudes (metàstasis), amb la finalitat de poder-les eliminar.

Un avantatge destacat d’aquesta recerca és que els scaffolds permetran augmentar els experiments realitzats amb les cèl·lules canceroses ja que aquest mètode d’anàlisi és més barat que els sistemes tradicionals utilitzats fins ara. Els resultats ja s’han publicat en diferents revistes científiques com International Journal of Molecular Sciences o Polymers, i s’han presentat en diferents congressos internacionals.

ONCOen3D és el primer projecte de l’Estat espanyol en emprar aquest sistema d’aïllament de cèl·lules mare de càncer de mama triple negatiu, que és el que provoca més recidives en dones joves. Aquest mateix sistema s’aplicarà, per primera vegada, amb cèl·lules tumorals de càncer de pulmó. En aquest cas, no hi ha constància que aquest mètode s’hagi fet servir mai abans.

Equip investigador
L’equip de recerca que ha desenvolupat en aquest projecte està format per investigadors i investigadores de dos grups de recerca dels àmbits mèdic i de l’enginyeria. D’una banda, hi ha participat el Grup de Recerca en Noves Dianes Terapèutiques (TargetsLab) liderat per Teresa Puig. I, de l’altra, el Grup de Recerca en Enginyeria de Producte, Procés i Producció (GREP), liderat per Joaquim de Ciurana. Aquest grup de científics desenvolupen la seva activitat al Parc Científic i Tecnològic i a la Facultat de Medicina de la UdG.

Finançament
ONCOen3D és un projecte finançat en diferents convocatòries competitives d’organismes finançadors com el Ministeri d’Economia i Empresa, l’Instituto de Salud Carlos III i la Fundación Ramón Areces, i compta amb el suport del Consell Social de la UdG. També s’ha executat gràcies a les aportacions de diverses edicions de l’Oncoswim, la travessia solidària en aigües obertes organitzada per la Fundació Oncolliga Girona i el CN Radikal Swim.

reptes dels sistemes integrats de membrana per produir aigua regenerada

Una de les plantes pilots on s’han realitzat els experiments. D’esquerra a dreta: Hèctor Monclús, Sara Gabarrón, Joaquim Comas, Julian Mamo i Montse Dalmau.

La combinació de dues membranes en sèrie és una tecnologia estàndard per produir aigua d’alta qualitat, potable o per aplicacions industrials. S’anomena “sistemes integrats de membrana” (en anglès, integrated membrane systems o IMS). Tot i l’actual proliferació dels IMS, encara cal més recerca en aspectes com ara el destí final dels contaminants emergents (en anglès, compounds of emerging concern o CEC), el control de la N-nitrosodimetilamina (NDMA), la demanda d’energia i el cost total de producció d’aigua regenerada, i la monitorització de la integritat de la membrana en osmosi inversa (RO). La tesi doctoral de Julian Mamo ha investigat  un element de cadascun d’aquests aspectes en un procés de MBR-RO/NF, és a dir, un bioreactor de membrana acoblat amb un procés d’osmosi inversa/nanofiltració, i ha obtingut resultats rellevants. També ha explorat si un sistema d’ajuda a la decisió (DSS) per la monitorització en línia de l’operació d’aquesta tecnologia milloraria l’actual estat de l’art dels IMS.

El destí dels productes farmacèutics i els seus productes de transformació – Els productes farmacèutics sovint són excretats del cos humà a molt més altes concentracions que el seu corresponent compost mare i romanen farmacològicament actius. Així, la tesi ha estudiat el destí d’un nombre de productes farmacèutics i dels metabòlits humans principals en el procés IMS. Els resultats mostren que dos processos de membranes consecutius, si es consideren globalment, són molt més eficients a l’hora d’eliminar aquests compostos. A més a més, si comparem les eficiències d’eliminació de les membranes de RO i NF, les de RO presenten un rati d’eliminació gairebé total (> 99%); mentre que el de les membranes de nanofiltració és superior al 90%.

El control de la formació de N-Nitrosodimetilamina (NDMA) – L’eliminació de nitrosamines per membranes de RO i NF és molt limitada. L’aplicació de rajos ultraviolats en la darrera fase del tren de tractament és també molt costosa a causa de la gran demanda energètica que comporta. Aquesta tesi s’ha centrat, doncs, en l’eliminació del potencial de formació de NDMA i dels seus precursors individuals en condicions nitrificants i no-nitrificants (assolides en canviar les condicions d’aeració del bioreactor). També ha estudiat l’eliminació del potencial de formació de NDMA i dels seus precursors individuals per mitjà d’una membrana NF a fi a i a efecte de valorar si aquesta podria aportar un rati de rebuig de NDMA suficient per assolir els estàndards de qualitat que s’exigeixen a l’aigua regenerada. Els resultats indiquen que durant l’operació anaeròbia normal, amb un sistema totalment nitrificant, la planta pilot de MBR pot reduir el potencial de formació de NDMA per sota del 94%; tot i així, el percentatge d’eliminació decreix fins al 72% en canviar les condicions per evitar la nitrificació. Això demostra que un sistema MBR totalment nitrificant afavoreix una millor eliminació dels precursors de NDMA durant el procés de regeneració d’aigua residual.

La reducció dels costos operacionals – A diferència dels sistemes RO de dessalinització, en què la temperatura i la salinitat són bastant constants, l’aigua residual mostra variacions diürnes clarament dependents de la captació. Julian Mamo ha investigat si aquestes variacions, pel que fa a constituents inorgànics i temperatura, justificarien la modificació de condicions d’un procés RO (en concret, la recuperació del sistema i la dosificació en el pre-tractament) per tal de minimitzar el cost operacional tot considerant el control del fouling de la membrana. Tot i que hi ha limitacions en l’ús de la conductivitat elèctrica (EC) com a paràmetre principal per a deduir els constituents iònics individuals en aigua residuals, amb les assumpcions correctes és possible obtenir un perfil útil de EC que podria ser emprat en un sistema d’optimització a temps real. A través de la presentació d’un estudi de casos considerant el cost energètic i dels productes químics de pre-tractament, la tesi demostra que hi ha espai per a desenvolupar una eina d’optimització en línia que associï un cost a les diferents condicions d’operació del procés i després qüestioni si hi ha una manera més eficient d’ajustar el sistema.

Millor monitorització i caracterització de les membranes – La manera en què els sensors EC, que es troben en qualsevol sistema RO/NF, s’estan utilitzant actualment no aporta gaire informació a l’operador pel que fa a la monitorització de la integritat de la membrana. Aquesta tesis investiga els límits de detecció de la integritat de la membrana emprant sensors EC i ens dóna estratègies per a millorar la caracterització de la integritat de la membrana.

Sistemes d’Ajuda a la Decisió – Tots els resultats previs s’han incorporat a una discussió per desenvolupar un DSS per al control integrat de IMS per a la regeneració d’aigua residual.

En definitiva, la tesi doctoral “Assessment and optimization of the operation of integrated membrane systems for wastewater reclamation” constitueix un pas significatiu per avançar vers una millor comprensió dels mecanismes físics i químics implicats en el tractament d’aigües residuals amb un sistema MBR-RO/NF i optimitzar així la seva operació. Dirigida pels Drs. Joaquim Comas, Ignasi Rodriguez-Roda i Hèctor Monclús, la tesi impulsa i reforça les línies de recerca del grup LEQUIA en tecnologia de membranes i DSS per al tractament d’aigua residual.

Posted by: General 10 Des 2018 Comentaris: 0 Tags:

La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) otorga aquest reconeixement a les iniciatives dutes a terme per dones que contribueixen al desenvolupament econòmic i social a Catalunya.

Girona, 10 de desembre de 2018 – La cofundadora i CEO de GoodGut, Mariona Serra, ha estat guardonada amb el premi Fidem 2018 a la innovació. Serra va rebre el guardó de la mà de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, que va participar al lliurament dels premis a finals de novembre a CaixaFòrum Barcelona juntament amb la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. També va ser-hi present l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

La consellera Artadi lliurant un dels guardons

La consellera Artadi lliurant un dels guardons

La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) otorga aquest reconeixement des de fa 21 anys als èxits i les iniciatives dutes a terme per dones que, amb la bona gestió de les seves empreses, contribueixen al desenvolupament econòmic i social. “Són dones punteres dins de la seva especialitat i que esdevindran un mirall per a noves generacions” ha explicat Joana Amat, presidenta de Fidem.

“M’ha fet molta il·lusió rebre aquest reconeixement ja que a GoodGut no només la direcció general, sinó l’equip científic, compta amb una bona representació de talent femení. Va ser una entrega molt emotiva. És important que seguim visibilitzant la dona en el món de l’empresa i l’emprenedoria” ha dit Mariona Serra.

GoodGut es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota intestinal. El 2019 llançarà els seus primers productes.

Fidem també ha premiat el talent de set empresàries, emprenedores i executives més: Therese Jamaa (GSMA Mobile World Capital), Angie Rosales (Pallapupas), Inka Guixa (La Farga), Àngels Roqueta (Compas Private Equity), Aina Juliol (PGI Engineering), Emília Vila (Agroptima), i Mireia Banega (Eya Bach).

Sobre GoodGut

GoodGut (www.goodgut.eu) és una empresa biotecnològica que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives basats en la microbiota intestinal com a factor determinant. L’objectiu és introduir globalment un nou paradigma en els estàndards clínics que millori la qualitat de vida dels pacients, mitjançant sistemes de diagnòstic més ràpids, fiables i econòmics que els existents, i teràpies innovadores.

GoodGut es va crear el 2014 com a spin-off de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI). Els seus cofundadors són Mariona Serra, doctora en farmacologia i seleccionada com a dona inspiradora per Catalunya Emprèn el 2017; Xavier Aldeguer, cap del Servei de Digestologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, i Jesús García-Gil, professor de Microbiologia de la UdG. Les instal·lacions estan ubicades al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Posted by: General 05 Des 2018 Comentaris: 0 Tags: ,

El projecte desenvoluparà tecnologia innovadora a nivell mundial per al tractament d’efluents residuals de composició complexa.

El centre tecnològic Eurecat-CTM (Membre de Tecnio) coordina el projecte EFLUCOMP, que suposarà 1 Inversió de 2,7 millones de euros per a desenvolupà tecnologia innovadora i competitiva a nivell mundial destinada a disminuir a els costos associats a l’Tractament d’efluents residuals de composició complexa, procedents de diversos sectors i Indústries, per Obtenir aigua de calidad adequada per a su gestió, ha va seguir l’abocament o la reutilització.

Els noves tecnologies que desenvoluparà el projecte “serviran per a Tractament d’efluents residuals procedents de diversos sectors, com la indústria alimentària, la petroquímica, el sector Metal·lúrgic i miner, a els hospitals o a els abocadors”, explica Xavier Martínez, responsable de la Línia de Tecnologia de l’Aigua d’Eurecat.

Per tal d’abordar la problemàtica associada a la presencia de contaminants complexos, on conviuen matèria orgànica persistent, elevada salinitat i metalls, el projecte utilitzarà Diverses tecnologies que permeten cobrir la gestió i el Tractament d’efluents residuals d’orígens diversos.

Innovacions en sistemes de separació, biològics i d’oxidació avançada

Eurecat-CTM lidera un projecte EFLUCOMP

El projecte desenvoluparà tecnologia innovadora a nivell mundial per al tractament d’efluents residuals de composició complexa

Entre els Innovacions que s’avaluaran en el marc d’EFLUCOMP, hi ha tecnologies de separació, com membranes i sistemes de Precipitació o d’adsorció, a més de processos biològics i d’oxidació avançada.

Segons explica la coordinadora del projecte, Sandra Meca, «un dels Reptes que és vol Assolir és la Reducció dels costos d’Explotació i d’ ‘operació dels tractaments proposats, garantint l’eficiència en la Reducció de contaminants i Posant èmfasi en el cost energètic i de reactius “.

La recerca también s’adreça a facilitar la implementació de sistemes per a la recuperació de productes de valor i “Obtenir 01:00 aigua de calidad adequada per ser reutilitzada en els propies Instal·lacions que generin a els efluents residuals”, Afegeix.

Entre a els Resultats previstos, figura l’adaptació il ‘Optimització de tecnologies i la creació d’una plataforma de soporte a la Decisió per tractar efluents del sector miner i de la Metal·lúrgica, il’ Avaluació d’1 Tractament d ‘ aigües residuals del sector químic.

També és comprovarà l’Funcionament d’1 tecnologia combinada biològica i de processos d’oxidació avançada per eliminar fàrmacs persistents en aigües residuals d’hospitals, un sistema d’osmosi directa per al Tractament de lixiviats d’abocador i un procés per a la recuperació de salmorra.

Una de les Estratègies de la Comunitat RIS3CAT Aigua, on s’emmarca el projecte, te com Objectiu Millorar el posicionament i la competitivitat de les empreses receptors de les tecnologies investigades i a els centres de recerca en el sector de l’aigua generant productes i tecnologies explotables.

EFLUCOMP, que finalitzarà el 2020, Compta amb la participació d’ACCIONA Aigua, Aplicacions de la Catàlisi (Aplicat), FCC Aqualia, Aigües Industrials de Tarragona (Aitasa), Processos Tècnics Mediambientals (Protecmed), Desenvolupaments ecològics Industrials S.A. (Deisa), l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el centre tecnològic Leitat.

Durant el projecte, és construiran Diverses plantes pilots i sistemes experimentals a les Instal·lacions de les empreses i dels centres participants, entre a els quals està prevista una planta pilot a Aitasa per al Tractament de les aigües residuals del sector petroquímic.

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal és el director del laboratori Sevibe Cells, el més semblant a un banc de cèl·lules mare procedents de cordons umbilicals. Des d’allà, realitzen una tasca evangelitzadora respecte a les bondats de la sang i els teixits d’aquest òrgan efímer. Beneficis que al mateix donant o els seus familiars poden gaudir en qualsevol moment de la vida per fer front a un creixent nombre de patologies i malalties que encara avui segueixen en estudi en algunes de les universitats més prestigioses del planeta. Tant la sang procedent del cordó, aplicada a malalties de la sang, com el mateix teixit, que té les seves aplicacions principals en la medicina regenerativa, aporten enormes possibilitats que es van descobrir ja fa 30 anys però que ara estan multiplicant els seus usos, com ara la regeneració de la pell o el tractament de lesions en esportistes d’elit.

Josep Maria Puyal Sevibe Cells

Doctor en Immunologia i investigador, Josep Maria Pujal

Pregunta.- Què té el cordó umbilical perquè valgui la pena conservar-lo durant tota la vida?

Resposta.- El cordó umbilical del nadó és l’equivalent a la medul·la òssia adulta, la qual cosa dóna un enorme potencial a un material que gairebé sempre acaba sent de rebuig. El que fem és aprofitar la sang que queda residual, una vegada que està científicament demostrat que és capaç de regenerar la medul·la òssia d’una persona que ho necessiti en casos com la radioteràpia, quimioteràpia, etc.

P.- El missatge llavors seria no tirem cap cordó umbilical a les escombraries, correcte?

R.- Exacte. L’important és que l’aprofitem, per això volem explicar-ho a tots els pares i mares, perquè la majoria de la gent no sap realment què és el cordó umbilical ni per a què serveix ni què es pot fer amb ell. Avui falta informació, almenys perquè tinguem clares les possibilitats existents, ja sigui a través de la sanitat pública o mitjançant un laboratori com el nostre, que permet mantenir el control d’aquest cordó umbilical per al dia que pugui ser necessari en el si de la família.

P.- Quina diferència hi ha entre la medul·la òssia i el cordó umbilical?

R.- Bàsicament les cèl·lules del cordó umbilical duplicaran la seva població en quatre vegades menys temps que les de medul·la òssia. Així, si ens tracten ara de leucèmia i degut a la quimioteràpia necessitem un trasplantament de medul·la òssia, ens serà molt més eficient rebre sang del cordó umbilical, perquè es converteix en una autèntica fàbrica funcional.

P.- Entre les aplicacions que es troben en fase experimental estan també l’autisme i la paràlisi cerebral.

R.- Exacte, de moment s’està observant que la injecció de cèl·lules mare està convertint-se en una millora del pacient. No es curaran, però sí que es donen millores en comportament, en atenció, en alimentació o en autonomia dels menors. La universitat de Duke està treballant molt en aquest sentit i s’estan llançant resultats realment esperançadors. Però és aviat per detallar els beneficis dels pacients que ara mateix estan sent allà sotmesos a tractaments amb cèl·lules mare procedents de cordó umbilical. En el meu cas particular vaig inserir cèl·lules mare del meu fill acabat de néixer a un ratolí i vam poder comprovar com es produïa un increment important del nombre de neurones. Les perspectives, per descomptat, són bones, però tampoc s’han de llançar falses expectatives quan parlem d’assumptes tan delicats i que tant estrès generen entre, per exemple, els familiars de menors afectats per paràlisi cerebral.

P.- Quants cordons s’aprofiten actualment?

R.- Doncs el 97% d’ells es llencen. Està clar que existeix aquest problema de desinformació i més en el nostre cas ens resulta complicat accedir a la sanitat pública en llocs com les Illes Balears, sense anar més lluny.

P.- L’ideal per a vostès seria que es guardaran tots, és clar.

R.- L’ideal és que estiguin informats i sigui la família la que decideixi. A dia d’avui la majoria de la gent no sap gairebé res del tema. Però hi ha bancs públics i privats per donar una sortida a aquestes cèl·lules mare i animem a fer-ho.

P.- Diuen que l’actor Tom Cruise es va menjar el cordó umbilical de la seva filla acabada de néixer; potser una manera extravagant de treure profit a aquest òrgan els beneficis s’han aplicat científicament des de fa tres dècades, però que té les arrels enfonsades en els ancestres de la civilització …

R.- Sí, el laboratori treballa molt a Canàries, i allà és cert que, per exemple, la cultura guanxe té molt inserit tot el relatiu a menjar-se la placenta, enterrar el cordó umbilical … Són hàbits de caràcter religiós o mitològic que no tenen cap base científica, però que per descomptat són respectables. En tot cas la nostra tasca de divulgació científica no ha de parar. Per comprar-nos una tele estudiem totes les opcions, i quan una mare dóna a llum hem de contemplar també totes les possibilitats. I una d’elles, per descomptat, és conservar el cordó umbilical per a un futur més o menys llunyà en què ens pugui resultar necessari.

FONT: El Mundo

Posted by: General 04 Des 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,
JornadaCardioNetSevibeCells

La jornada estava organitzada per CardioNet

Especialistes en cardiologia han visitat aquesta setmana el Parc Científic de Girona per conèixer novetats en les teràpies amb cèl·lules mare. La jornada estava organitzada per CardioNet, el Grup de Treball de Recerca Bàsica i Traslació Clínica de la Societat Catalana de Cardiologia, en col·laboració amb l’empresa Sevibe Cells, un banc de sang del cordó umbilical dedicat a la conservació familiar de cèl.lules mare que compta amb un laboratori propi ubicat al parc de la Universitat de Girona.

A la trobada hi van assistir una quarantena d’investigadors de diferents grups catalans que treballen amb teràpies innovadores; alguns d’ells ho fan amb cèl·lules mare que obtenen per diferents mitjans com el greix subcutani.

Durant la reunió es van posar damunt la taula els darrers avenços en les investigacions amb cèl·lules mare que, per una banda, se centren en les noves maneres d’administrar-les en els pacients com ara «amb uns pegats o tiretes que es poden col·locar directament sobre la zona de l’infart, un procediment que s’anomena enginyeria de teixits» segons va explicar el doctor Santi Roura, coordinador de CardioNet. Aquestes noves teràpies regeneratives, afegeix Roura, s’estan provant actualment amb el porc perquè és el que té un sistema cardiovascular més semblant al dels humans.

Per altra banda, segons explica, també s’han fet estudis amb ratolins amb cèl·lules mare de diferents orígens, incloent cèl·lules mare procedents de la sang de cordó umbilical. En aquest cas al ratolí se li ha induit un infart i després del tractament s’ha pogut constatar que es produeix una recuperació important de la funció cardíaca (de fins a un 20% en alguns casos). «Però ens cal afinar en el tipus de cèl·lula mare que seria més òptima per a aquests tractaments: les adultes, les del fetus, les embrionàries….», remarca Roura.

Posted by: General 04 Des 2018 Comentaris: 0 Tags: ,

 

diploma de postgrau en innovació alimentària (2)

El curs de la Fundació de la Universitat de Girona es durà a terme a les instal·lacions del Foodlab

La Fundació de la Universitat de Girona, amb seu al Parc Científic i Tecnològic, ofereix per primer cop un diploma de postgrau en innovació alimentària. És fruit de l’impuls de l’Ajuntament de Riudellots de la Selva i el crea “el mateix sector”, diu el secretari acadèmic de la Fundació, Eduard Valenzuela.

El regidor de Promoció Econòmica de Riudellots, Lluís Barnés, explica que la formació hauria formar gent “que està treballant a les empreses i que poden actualitzar o adquirir coneixements que no tenen o bé captar gent que venen dels graus i que es pot convertir en talent per a les empreses”.

Una vintena d’empreses han col·laborat per fer possible el postgrau: “Ens trobàvem que, en el departament d’innovació d’una empresa, hi havia enginyers i gent que venia d’un MBA [màster en gestió de negocis] o d’un departament de comerç internacional o per curiositat, i que no hi havia cap nexe d’unió, cap dinamitzador de la innovació.”

Les sessions presencials amb experts al centre Foodlab de Riudellots de la Selva haurien de permetre adquirir coneixements en direcció d’equips, en noves tecnologies i “en la creació d’un producte des de que s’idea i fins que pugui ser escalable, ser real per produir-lo de manera industrial”, detalla el regidor de Promoció.

L’alcaldessa de Riudellots de la Selva, Montserrat Roura (CiU), valora que al polígon s’hi puguin fer sessions de formació. Al polígon de Riudellots, que acaba de fer 40 anys, hi ha unes 220 activitats econòmiques i hi treballen unes 6.000 persones, moltes en el sector porcí.

Actualment s’estima que les Malalties Inflamatòries Intestinals (MII) afecten al voltant de 2.2 milions de persones a Europa i aproximadament a 120.000 a Espanya i la seva incidència global està incrementant. Els tractaments que existeixen, a més de tenir un cost elevat i efectes secundaris importants, són efectius només en el 60% dels pacients, dels quals una part important (el 50%) acaben perdent resposta al tractament.

Estudis recents indiquen que les comunitats bacterianes presents en la mucosa del còlon d’un pacient amb Malaltia de Crohn, Colitis Ulcerosa o Síndrome de l’Intestí Irritable són estructuralment diferents comparades amb les d’individus sans. Partint d’aquestes dades, Laboratoris Gebro Pharma i Goodgut s’han unit per explorar mitjançant un estudi clínic com les variacions en la composició de la flora intestinal poden influir o no en la resposta dels pacients al tractament amb la finalitat de fixar aquests marcadors bacterians com paràmetre que permeti pronosticar quins pacients respondran millor.

En l’estudi participa l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona i està liderat pel Dr. Xavier Aldeguer, investigador i especialista en gastroenterologia i hepatologia, Cap del Servei de l’Aparell Digestiu de l’esmentat centre i Professor en Fisiologia Digestiva de la Facultat de Medicina de la UdG. També formen part de l’equip Mariona Serra, farmacòloga i CEO de Goodgut, i l’Hospital Universitari de Bellvitge, amb la col·laboració del Dr. Jordi Guardiola, Cap del Servei d’Aparell Digestiu de Bellvitge.

El paper creixent de la microbiota intestinal
En els últims anys, el paper de la microbiota -el ecosistema microbià que colonitza el tracte gastrointestinal- ha anat esclareciéndose i és objecte creixent d’estudi per la rellevància i impacte que els bacteris residents a la fisiologia i patologia tenen en la salut de les persones .

Les principals funcions de la microbiota intestinal inclouen activitats metabòliques, que es tradueixen en recuperació d’energia i nutrients, i en protecció de l’individu enfront de la invasió de microorganismes estranys.

Els bacteris intestinals també tenen un paper essencial en el desenvolupament i modulació del sistema immunitari, de manera que les alteracions en l’equilibri d’aquestes espècies bacterianes tenen extenses repercussions que impliquen la microflora en múltiples processos patològics, no només del tracte gastrointestinal, com són les Malalties Inflamatòries Intestinals (MII) o el càncer de còlon, sinó de tot l’organisme.

La flora bacteriana s’ha descrit com un agent desencadenant en la patogènesi de MII, de manera que les diferències en la seva composició podrien condicionar l’eficàcia del tractament en aquestes malalties. De fet, entre un 30% dels pacients no responen al tractament, els quals tenen disbiosi intestinal -un desequilibri o empobrecimiento-, factor que establiria que un grau de disbiosi més alt es tradueix en una resposta més baixa al tractament.

FONT: PMFarma