Barcelona va acollir els dies 10 i 11 d’octubre el 18è Taller Anual sobre Espectrometria de masses d’alta resolució (HRMS) i aplicacions Lc-Ms/Ms en anàlisi ambiental i seguretat alimentària (18th Annual Workshop On Emerging And Lc-Ms/Ms Applications In Environmental Analysis (And Food Safety), organitzat pel CSIC i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).
Un espai de debat que té per objectiu fomentar l’intercanvi d’informació entre científics del món acadèmic, agències governamentals i indústria.
Damià Barceló, director del (ICRA) i president del comitè científic de la trobada, ha declarat que «la presència al nostre país d’un congrés d’aquestes característiques amb més de 130 experts de tot el món prova, una vegada més, la capacitat de convocatòria i lideratge internacional per atraure i posar en comú noves idees i els darrers avenços en espectrometria de masses».
La detecció d’enzims en aigües residuals indica la presència d’animals vius
Una de les ponències impartides durant el matí va ser la de Montserrat Carrascal, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IIBB-CSIC), que ha afirmat que «les plagues de rosegadors són un perill per a la salut humana a causa de les malalties que poden transmetre a a través dels bacteris que els infecten ia la transmissió de puces, paparres i àcars. A més, comprometen la integritat de les estructures infestades i, una vegada establertes, és molt difícil eliminar-les. A les grans ciutats, les rates viuen al clavegueram. Si no es fa cap acció de control, aquests rosegadors poden viure fins a 7 anys i procrear fins a 4 vegades a l’any amb una mitjana de 10-14 cries, de manera que el nombre varia ràpidament en pocs mesos».
Actualment s’utilitzen diverses estratègies per a la vigilància d’aquestes plagues, generalment basades en el recompte d’animals i la seva extrapolació a la població total. El nombre d’animals a les grans ciutats sol referir-se com el nombre de rosegadors per cada habitant. Per exemple, s’estima que a la ciutat de Barcelona hi pot haver una rata per cada 4 habitants, i algunes estimacions parlen de fins a 10 rosegadors per habitant a Nova York. No obstant això, no hi ha un mètode estandarditzat per determinar-ne el nombre, estimar la densitat de la població o comprendre la dinàmica de la seva població.
Vigilància de plagues de rosegadors en aigües residuals mitjançant proteòmica ambiental
En un estudi liderat per Carrascal, del Biological i Environmental Proteomics Group, a l’IIBB-CSIC de Barcelona, s’ha desenvolupat una estratègia que utilitza les aigües residuals per a la detecció i quantificació de rosegadors que es basa en la detecció de proteïnes específiques d’aquests animals.
La femta de rata, igual que les humanes, contenen proteïnes que se secreten al pàncrees, que realitzen la seva funció durant la digestió dels aliments i que són posteriorment eliminades. La detecció d’aquests enzims, les amilases pancreàtiques, en aigües residuals indica la presència d’animals vius, i la quantificació relativa a l’amilasa humana ens podria permetre monitoritzar l’augment o la disminució de femta de rosegadors en aquestes mostres.
Així, l’estudi de les aigües residuals és una gran font per a la detecció de rosegadors a qualsevol ciutat de tot el món o, si el mostreig es realitza en punts específics del sistema de clavegueram, per crear un mapa de rosegadors. Aquest treball mostra el potencial dʻaquesta eina per a la detecció de rosegadors utilitzant lʻaigua de les nostres clavegueres.
L’organització del 18è Workshop On Emerging High-Resolution Mass Spectrometry (HRMS) i Lc-Ms/Ms Applications In Environmental Analysis And Food Safety ha comptat amb l’ajuda de SCIEX, Agilent i Shimadzu, com a patrocinadors de plata, ThermoFischer Scienti , com a patrocinadors de bronze, i amb la col·laboració d’Elsevier, WEC&N, Springer i la King Saud University.
