Parc UdG » Actualitat

La gironina Sílvia Osuna recull el Premi Nacional de Recerca 2019 en talent jove

Posted by: Parc UdG General 14 oct. 2020 Comentaris: 0 Tags: premis, Projecte Europeu

Sílvia Osuna a l’entrega del premi talent jove

La investigadora empordanesa Sílvia Osuna va rebre ahir el Premi Nacional de Recerca 2019 en la categoria de Talent Jove, que atorga el Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Osuna és professora d’investigació ICREA a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona (UdG). Està especialitzada en l’estudi dels processos bioquímics relacionats amb la catàlisi enzimàtica i el desenvolupament de simulacions i eines computacionals per al disseny de nous enzims d’interès per a la indústria farmacèutica.

Els Premis van celebrar ahir l’entrega de guardons en la seva trentena edició i també van reconèixer l’oncòleg Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, amb el Premi Nacional de Recerca. Tabernero ha esdevingut un dels investigadors més rellevants i amb majors contribucions internacionals a la recerca oncològica, especialment en el camp dels tumors gastrointestinals i les teràpies moleculars.

També es van guardonar l’Associació Catalana de Comunicació Científica, la Fundació Científica de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, i el Ricoh Additive Manufacturing Centre (Ricoh-CIM UPC).

FONT: Diari de Girona

El Catalan Water Partnership capta 715.000 euros de fons europeus

Posted by: Parc UdG General 09 oct. 2020 Comentaris: 0 Tags: finançament, fons europeus

Xavier Amores, director del CWP.

El Catalan Water Partnership (CWP), amb seu a Girona, ha obtingut ajuts europeus per valor de 715.000 euros per a cinc projectes que tenen un pressupost total de 12,95 milions d’euros. Les dades situen el CWP com el clúster català que més èxit ha tingut en l’obtenció de finançament europeu.

El CWP explica que, entre els cinc projectes, destaca el SEA4VALUE, coordinat per Eurecat, que té com a objectiu «recuperar metalls i minerals valuosos com el bor, el magnesi o el liti de les salmorres resultants de les plantes de dessalinització d’aigua de mar». Per això recolliran mostres d’aquest residu en més de 100 plantes dessalinitzadores d’aigua de mar d’arreu del món per analitzar i estudiar-ne la composició i recuperar els metalls i minerals que puguin ser útils en sectors com la construcció, la química, l’automoció, l’aeroespacial o la maquinària. «L’objectiu final és aplicar una política d’economia circular i reduir la dependència de les importacions d’aquests metalls d’altres parts del món», explica el CWP en una nota de premsa.

Un altre dels projectes aprovats és el Galatea, que busca implementar sistemes més sostenibles i intel·ligents en ports, drassanes, vaixells i vigilància marítima. Amb l’ajut europeu obtingut es finançaran projectes de pimes catalanes orientades a aquest repte en forma de cupons que gestiona el propi Catalan Water Partnership.

El tercer dels projectes que ha rebut fons europeus té com a objectiu impulsar mesures d’estalvi i reutilització de l’aigua al sector turístic, està liderat per l’Euroregió i compta amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua, Eurecat i els clústers de l’aigua de França i les Illes Balears, a més del català.

Finalment, el Clúster CWP també ha obtingut finançament per a dos projectes d’internacionalització d’una cinquantena de pimes; d’una banda el Green Small Smart City per ciutats mitjanes que apostin per a la sostenibilitat i el model d’ smart city, i el projecte Welliance, que vol acompanyar en missions a Mèxic, EUA i Sud Àfrica a empreses de cinc clústers europeus que poden vendre solucions, productes i tecnologies orientades al mercat turístic.

Nascut el 2008, el Clúster de l’aigua de Catalunya, amb seu a Girona, està format per més de 100 empreses i centres d’investigació relacionats amb l’ús sostenible de l’aigua.

FONT: Diari de Girona

Un estudi constata la presència de contaminants emergents que minven la qualitat biològica dels rius catalans

Posted by: Parc UdG General 02 oct. 2020 Comentaris: 0

Un estudi de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha analitzat la presència de contaminants en rius de Catalunya i els seus efectes sobre la qualitat biològica, en invertebrats i algues. S’han analitzat prop de 100 contaminants en 89 punts de 16 rius, com l’Ebre i els afluents; el Llobregat; el Ter; el Fluvià; la Muga; el Foix, el Francolí; el Besòs o la Tordera. En el 80% de les mostres, s’han detectat medicaments, principalment antibiòtics i antiinflamatoris; metalls pesants com el níquel i pesticides com el diuron. Els punts amb concentracions més elevades registren un descens de la qualitat biològica.

Principalment s’hi han detectat antibiòtics i antiinflamatoris; metalls pesants com el níquel i pesticides com el diuron

L’objectiu de l’estudi ha estat comprovar la presència d’aquests contaminants i els possibles efectes sobre les comunitats biològiques en compliment de la Directiva marc de l’aigua (DMA). La

presència de nous contaminants (contaminants emergents), tot i que en nivells molt baixos, pot derivar en possibles problemes ambientals, per la qual cosa la Comissió Europea requereix fer-ne seguiment. Per avaluar l’estat dels rius, es tenen en compte tres indicadors: la qualitat fisicoquímica -qualitat de l’aigua segons paràmetres de nitrats, fosfats, carboni orgànic total; la qualitat hidromorfològica – i la qualitat biològica -macroinvertebrats, diatomees (algues) i peixos-. La qualitat biològica pot estar condicionada per la presència de contaminants.

Les majors concentracions de contaminants es troben en els rius amb menor capacitat de dilució, en els quals una gran part del cabal es nodreix quasi exclusivament de les aportacions d’aigua residual urbana o industrial. Sovint són trams fluvials amb una alta densitat de població, com els rius Llobregat i Foix, en el seu tram mitjà i baix, i en menor mesura, en els cursos alts dels rius com el Segre i les dues Nogueres. Sense risc per a l’aigua de consum

La presència d’aquests contaminants no suposa un risc per a la salut de les persones, ja que els nivells es troben dins del que estableix la normativa, i l’aigua per al consum humà passa per un tractament de potabilització que en garanteix la salubritat. Aquesta investigació expressa la necessitat de desenvolupar estudis específics sobre l’impacte ecològic d’aquests contaminants i potenciar-ne la inclusió en els plans de gestió de conca europeus.

El LEQUIA participa en el desenvolupament d’un nou procés de recuperació d’estruvita potàssica

Posted by: Parc UdG General 02 oct. 2020 Comentaris: 0 Tags: aigua, aigua, aigua, aigua, innovació, innovació, medi ambient, medi ambient, medi ambient, recerca, recerca, recerca, recerca, recerca

El projecte planeja construir una planta pilot de K-estruvita a una granja. El projecte està finançat pel DARP a través del seu programa de projectes pilot innovadors per a Grups Operatius

Cada vegada és fa més palès que, com a societat, hem de buscar alternatives més sostenibles per tal d’obtenir els nostres recursos. Així, un fertilitzant apreciat com és l’estruvita (fosfat d’amoni i magnesi) ja s’està produint per precipitació química en algunes estacions depuradores d’aigües residuals. És un bon exemple d’economia circular que vincula el sectors agrícola i de tractament de les aigües, i que permet garantir la disponibilitat d’aquest fertilitzant en el futur.

Tanmateix, la precipitació d’un altre compost com la K-estruvita (fosfat de potassi i magnesi) per aquesta mateixa via, planteja encara alguns reptes importants. El primer, la presència d’amoni,

El projecte planeja construir una planta pilot de K-estruvita a una granja

que bloqueja la formació d’aquest darrer mineral. Però, per què és important produir K-estruvita? Que té aquest compost químic que el faci més o menys desitjable que el seu parent, l’estruvita? La resposta la trobem precisament en la primera lletra del seu nom, és a dir, en la “K”, el potassi, un nutrient essencial per al creixement de les plantes però que en excés pot contribuir a la salinització del medi.

Per afavorir la precipitació de K-estruvita respecte a la d’estruvita, el projecte K-ECOFERTILIZER optarà per un tractament mitjançant nitrificació-desnitrificació per tal de desenvolupar a continuació un nou tractament en base el coneixement previ en aquesta matèria del grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona. En aquest cas, l’efluent tractat no seran aigües residuals urbanes sinó la fracció líquida resultant d’una unitat de tractament de NDN de dejeccions ramaderes, que té un contingut elevat de potassi, i que, en determinades circumstàncies, cal tractar per prevenir la contaminació del sòl i de les aigües. Es tracta d’una iniciativa innovadora i pionera, tant pel que fa a la tecnologia aplicada com pel fet que està previst construir una planta pilot a peu de granja.

Així doncs, el projecte analitzarà les conseqüències de considerar aquest tractament en el maneig de les dejeccions porcines a nivell d’explotació ramadera, tant des de la vessant del tractament de les dejeccions ramaderes com de l’interès agronòmic del fertilitzant que es produeixi. Durant l’execució es preveu realitzar assajos prospectius als laboratoris del LEQUIA, construir i operar una planta pilot en una granja, i finalment avaluar el material produït com a fertilitzant de cereal.

El K-ECOFERTILIZER, que s’ha iniciat aquest passat mes de juliol, ha rebut finançament del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya a través del seu programa de projectes pilots innovadors per a Grups Operatius. El projecte compta amb la participació de Granges Terragrisa, la Fundació Mas Badia (IRTA), l’empresa Depurtech i la Cooperativa Agropecuària de Sant Martí de Tous.

FONT: Lequia

Una tesi del LEQUIA permet avançar cap a la conversió del CO2 en biocombustibles

Posted by: Parc UdG General 21 jul. 2020 Comentaris: 0 Tags: biotecnologia

L’escalfament global està causat en un grau considerable per CO₂ emès en activitats humanes basades en la crema de combustibles fòssils. Per lluitar contra els seus efectes, els grans països emissors han acordat 1) reduir les seves emissions de CO₂ i 2) desenvolupar tecnologies neutres en carboni per produir biocombustibles i altres productes. S’estan, doncs, fent grans esforços per investigar tant la captura i emmagatzematge de CO₂ com la seva conversió per mitjà de processos químics, electroquímics, biològics o inorgànics.

Les tecnologies microbianes electroquímiques (METs) són una alternativa prometedora per capturar i reduir in situ el CO₂ a través de l’ús d’electricitat renovable. Microorganismes cultivats en condicions autotròfiques usen CO₂ com a acceptor d’electrons i un elèctrode aporta electrons en forma d’electricitat. En aquest procés, conegut com a electrosíntesi microbiana (MES), es produeixen diferents compostos en funció de les possibilitats metabòliques dels microorganismes presents al sistema. El potencial d’aquesta via és alt: un cultiu enriquit de microorganismes electroactius seleccionats pot fer possible la transformació del CO₂ en compostos d’alt valor afegit. Tanmateix, encara ens manquen coneixements.

Aquesta tesis doctoral va investigar procediments operacionals fiables per monitoritzar el rendiment de les METs en la producció de substrats per aplicacions econòmicament viables. Es van inocular els càtodes de dos dissenys diferents de sistemes bioelectroquímics (BES), tubular i de placa plana, amb un cultiu enriquit d’una soca carboxidotròfica i es va operar fins a la conversió estable del CO₂ en acetat, etanol i petites quantitats de butirat.

Les tecnologies microbianes electroquímiques (METs) són una alternativa prometedora per capturar i reduir in situ el CO2

Els resultats obtinguts estan publicats en revistes científiques internacionals (Green Chemistry, 21, Issue 3, 2019, 684-691) i són molt valuosos pel desenvolupament de les METs:

El BES tubular va aconseguir una producció concomitant d’etanol i acetat, que és clau per desencadenar la producció de carboxilats i alcohols de cadena de carboni més llargues i complexes en fermentadors acoplats. El BES de placa plana va mostrar una producció constant d’acetat, així com una alta resiliència davant d’episodis operatius inesperats.
Les eficiències culòmbiques i les taxes de producció generals van ser més altes en el disseny de placa plana. Això suggereix la necessitat de millorar la seva maniobrabilitat identificant els valors llindar de paràmetres clau que actuen d’interruptors per activar / inactivar les rutes metabòliques d’interès.
Un disseny de reactor més òptim i una alta maduresa de la comunitat electroactiva són claus per obtenir compostos més reduïts i valuosos a partir de CO₂ i electricitat.
El monitoratge en línia dels paràmetres clau (pH, CO₂ dissolt i pressió parcial d’hidrogen) va revelar variacions en el senyal de demanda de corrent i valors de pH correlacionats amb l’esgotament de CO₂ i la transició entre rutes productores d’àcid acètic a d’altres que resulten en la producció d’etanol. A més, es van desenvolupar noves estratègies d’inoculació i alimentació del reactor basades en l’enriquiment previ d’elèctrodes amb un biofilm electroactiu i evitant períodes amb baixa disponibilitat de poder reductor, que van mostrar resultats prometedors i que s’haurien d’abordar en futures investigacions sobre la conversió bioelectroquímica de CO₂.
La monitorització en línia de l’pH i el consum electrònic són variables operatives rellevants per seleccionar de la producció de carboxilats i alcohols, el que obre la porta per desenvolupar nous enfocaments que facilitin el control de les tecnologies electroquímiques microbianes durant la conversió bioelectroquímica de CO₂ en biocombustibles.

Dones que deixen petjada amb el seu esforç i treball

Posted by: Parc UdG Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc, Blog del parc 16 jul. 2020 Comentaris: 0 Tags: APP, èxit empresarial, premi, wikiloc

El passat 30 de juny es va transmetre en ‘streaming’ i sense assistència presencial, la gala final dels Premis eWoman 2019, que tenen com a objectiu posar en valor el talent i lideratge femení per avançar en la cultura de la igualtat.

Els Premis eWoman reconeixen la feina de dones líders en l’àmbit professional que no es conformen amb el que hi ha establert i volen canviar les regles. Enguany s’ha premiat diferents dones en tres categories.

En primer lloc, el Premi eWoman Nacional al Negoci Online va ser atorgat a Montserrat Jordi, cofundadora de Wikiloc. Amb aquest reconeixement es busca premiar dones que amb entusiasme, esforç i imaginació s’han guanyat un buit en l’entorn digital i han fet de la xarxa el seu propi terreny.

Wikiloc Outdoor és una aplicació basada en la geolocalització de rutes a l’aire lliure. La guanyadora explica que ha estat una gran sorpresa rebre aquest premi: “És com si estiguessis fent una carrera de llarga distància, tu estàs amb els teus pensaments i el teu esforç, i de sobte algú s’adona que has arribat fins allà i t’aplaudeix. És una excel·lent dosi de motivació”.

Wikiloc amb un model de negoci freemium, ja té 6 milions d’usuaris, 16

Montserrat Jordi, cofundadora de Wikiloc Premi eWoman Nacional al Negoci Online

milions de rutes i 30 milions de fotos i vídeos. Montserrat creu que la clau de l’èxit ha estat que “creiem en les persones i en la seva capacitat de compartir el coneixement per crear alguna cosa que aporti valor a la societat. Cada persona que fa possible l’existència de Wikiloc és algú que es mereix un respecte i un agraïment per voler participar en aquesta aventura”. Montserrat, que pertany a l’equip de direcció d’una empresa del sector tecnològic, assegura que “hem de demostrar que sabem fer les coses bé per generar confiança i que en el futur la gestió d’una sola dona no representi tot el públic femení”.

El Premi eWoman Nacional a la Trajectòria Professional by CaixaBank ha estat per a Te- resa de Pedro, una dona que ha treballat gairebé 50 anys al Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Aquest guardó busca posar en valor dones que han confiat en si mateixes i que amb vocació, constància i dedicació s’han convertit en veritables exemples a seguir.

Finalment, es va lliurar el Premi eWoman Nacional al Mèrit Es-portiu by LaLiga a Desirée Vila, atleta paralímpica. Amb aquest guardó es vol valorar l’autenticitat, responsabilitat, evolució, integritat, companyonia i supe- ració de les dones en l’àmbit esportiu.

Un any més es va gaudir en la gala dels Premis eWoman, amb grans dones que són un clar exemple d’èxit. Ara toca esperar a l’edició següent que inclourà una nova categoria, Premi a la Igualtat, per reconèixer la tasca de les persones físiques o jurídiques que han contribuït o destacat en la defensa dels valors que promouen la igualtat, entre homes i dones, i la conciliació laboral.

Experts demanen reforçar la normativa de reducció de plàstics davant la COVID

Posted by: Parc UdG General 16 jul. 2020 Comentaris: 0

Un estudi internacional, amb participació d’experts de centres d’Espanya, Portugal i el Canadà, ha reclamat reforçar les polítiques de reducció de plàstics davant l’augment de residus provocat per la crisi sanitària de la COVID-19.

La investigació, publicada a la revista “Science of the Total Environment”, desplega una avaluació global dels efectes de la pandèmia en l’aplicació de lleis contra la contaminació de plàstics i subratlla la necessitat d’incrementar l’ús de materials respectuosos amb el medi ambient.

Instal·lacions d’l’ICRA

Segons l’estudi, desenvolupat per l‘Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i les universitats d’Aveiro (Portugal) i de Dalhousie (Canadà), els plàstics d’un sol ús van representar en 2018 un 46% del total de residus plàstics en el món, una xifra que els experts alerten que creixerà per l’auge en la producció de màscares, equips de protecció individual i guants de plàstic.

Davant d’aquesta situació, l’equip d’investigadors, entre els quals es troba el director de l’ICRA, Damià Barceló, reclamen que es reforci la regulació al voltant del control de residus sanitaris i que es fabriquin alternatives reutilitzables de material de seguretat enfront de contagis.

Així mateix, subratllen la necessitat de millorar els mètodes de reciclatge per a plàstics d’un sol ús, uns sistemes actualment “amenaçats” per l’augment de residus generats a causa de la COVID-19.

Dades de World Wild Fund for Nature citats pels experts reflecteixen que s’estan rebutjant 10 milions de màscares mensualment, el que suposa que, en cas de gestionar incorrectament un 1% d’aquests residus, uns 35.000 quilos de màscares contaminaran el medi natural cada mes.

En aquest sentit, l’estudi adverteix el greu risc per a la salut humana que suposa aquest impacte mediambiental, per la qual cosa reclama augmentar el seguiment dels residus plàstics després de la crisi del coronavirus i desvincular de combustibles fòssils la producció de plàstics.

Actualitat