
Representació gràfica dels objectius del projecte
Representació gràfica dels objectius del projecte
La Universitat de Girona, la Cambra de Comerç de Girona, l’Ajuntament i la Diputació han presentat aquest dijous la Fundació Girona Regió del Coneixement, una eina que ha de servir per impulsar projectes de recerca innovadors a la demarcació. El projecte es va començar a gestar el 2019 però la pandèmia havia posat en pausa la iniciativa. Ara, s’ha oficialitzat la creació d’aquesta eina i preveu identificar els reptes del territori i proposar projectes d’investigació i recerca que hi donin solució. La fundació vol optar a finançament públic, sobretot europeu, i per això volen replicar altres iniciatives d’èxit que han tingut amb els fons europeus PECT, que han permès aconseguir 23 milions d’euros en pocs anys.
La Universitat de Girona va començar a impulsar campus sectorials a partir del 2016. Es tracta d’una eina que uneix grups de recerca i càtedres universitàries amb el món empresarial, determinades administracions i entitats socials per tirar endavant projectes de recerca sobre àmbits determinats. Actualment n’hi ha deu en actiu sobre àrees concretes com ara la robòtica, la gastronomia, el turisme, la cultura o el cicle de l’aigua entre d’altres.
La nova fundació busca identificar els reptes del territori i proposar projectes d’investigació i recerca que hi donin solució.
Amb l’arribada dels Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) que impulsava el Govern amb fons europeus, els campus sectorials de la UdG van començar a presentar projectes de recerca. El director de la Fundació Girona Regió del Coneixement, Josep Calbó, ha detallat que amb aquest projecte es va aconseguir “un fenomen únic a Catalunya” que és rebre 23 milions d’euros entre el 2018 i el 2021 de finançament per a projectes de recerca presentats pels campus.
Calbó ha detallat que aquest finançament va “donar múscul” als projectes i va permetre desenvolupar projectes diversos que han repercutit en el territori per garantir-ne el seu desenvolupament. Aquest finançament dels PECT, però, és proporcionalment molt més elevat del que tocaria per ràtio de població que té la demarcació de Girona. Ara, volen “donar continuïtat” a aquest èxit en finançament amb la creació de la Fundació Girona Regió del Coneixement.
Aquesta fundació compta amb el patronat de la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Girona, la Cambra de Comerç, la Universitat de Girona i el Consell Social de la UdG. Amb aquesta estructura es busca la implicació de la “quàdruple hèlix”, en què hi ha la implicació de les administracions, el sector privat, la societat i les estructures de recerca del territori gironí. A través d’aquesta fórmula.
Detectar reptes i abordar-los
Ara, l’organisme començarà a copsar qualsevol repte que pugui tenir la demarcació. A partir d’aquí buscaran la manera d’abordar els reptes per convertir-los en oportunitats al territori. La idea és que aquest procés acabi implicant diverses àrees de coneixement i agents socials i econòmics. Entre tots ells definiran un projecte de recerca i investigació i prepararan una proposta per optar a finançament públic que ajudi a tirar les propostes endavant.
Aquestes investigacions hauran de desembocar amb el desenvolupament del territori amb solucions concretes que es puguin aplicar. Calbó ha detallat que aquesta fundació comportarà “una suma d’intel·ligències” tan humanes com artificials per buscar un impacte social.
A partir de l’any 2025, més d’1,5 milions de membranes d’osmosi inversa, equivalents a 25.500 tones de plàstic, seran rebutjades als abocadors cada any.
Sota aquesta premissa i com a alternativa a la deposició d’aquests filtres a l’abocador, neix Ecomemb, la nova Spin-off del grup LEQUIA de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), dedicada a la regeneració sostenible i reciclatge de membranes d’osmosi inversa (OI), la tecnologia més utilitzada a escala mundial per dessalinitzar aigua per a consum.
Ecomemb es dedica a la regeneració sostenible de membranes d’osmosi inversa.
La seva constitució i creació com a empresa, ha tingut lloc avui, davant notari comptant amb la presència del rector de la UdG, Joaquim Salvi i Mas; Damià Barceló, director de l’ICRA, així com els socis i fundadors d’Ecomemb: Raquel García Pacheco, Joaquim Comas, Ignasi Rodríguez-Roda, Hèctor Monclús, Albert Galizia i Enric Monturiol.
La Spin-off arrenca la seva activitat empresarial comptant amb l’experiència d’haver implementat i testat de manera òptima i sostenible més de 300 membranes Ecomemb® a deu instal·lacions industrials espanyoles per a tractament de: lixiviats d’abocador, efluents secundaris d’aigües residuals urbanes, aigua de condensats i aigua salobre. L’empresa inicialment preveu actuar a Espanya, Europa, l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, estimant un mercat objectiu de 100 milions d’euros anuals.
“El nostre propòsit és convertir-nos en el referent mundial en la gestió sostenible de les membranes d’osmosi inversa usades en dessalació i altres indústries, potenciant un model de gestió circular que eviti llençar a abocador membranes amb utilitat” assenyala Raquel García Pacheco, CEO i cofundadora d’Ecomemb.
Així, la nova spin-off porta al mercat una tecnologia sostenible i patentada que optimitza el procés de regeneració i condicionament de membranes d’osmosi inversa, amb la qual, a més, ajuda empreses i clients a alinear-se amb l’economia circular i amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) en concret, amb l’objectiu 12: Garantir modalitats de consum i producció sostenibles i amb l’objectiu 13: Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
En xifres, l’ús de les membranes Ecomemb® permet estalviar fins a un 60% en el cost de reemplaçament de membrana, utilitzar menys energia en la filtració aconseguint igualment els estàndards de qualitat de l’aigua, perllongar la vida útil de la membrana almenys en un 50%, així com evitar 85,5 kg de CO2 i 12 kg de plàstics rebutjats en abocadors per membrana.
Cal destacar que Ecomemb inicia el seu camí empresarial comptant amb el segell Ship2b com a empresa d’impacte ambiental atorgat per la Fundació Ship2b i com a finalista als premis Impact Forest Awards (2022) de la prestigiosa escola de negocis EAE Business School així com al programa de preacceleració de Barcelona Activa (2022).
En aquesta entrevista amb el Xavier Amores, director del CWP, parlem sobre els serveis de valor afegit que l’entitat ofereix als seus associats. Així, la innovació, la digitalització i la internacionalització s’uneixen al desenvolupament de negoci o networking i la cooperació amb sectors intensius en ús d’aigua com l’alimentació, el turisme o la indústria.
En primer lloc, ens agradaria conèixer de primera mà la seva trajectòria professional fins al lloc que ocupa actualment.
Xavier Amores, director del CWP
Soc enginyer industrial i doctor a l’empresa. Tota la meva trajectòria professional ha estat relacionada amb la gestió de la innovació. Primer, des de la consultoria més tecnològica, quan vaig estar a Accenture i posteriorment a IDOM, ajudant a millorar processos d’innovació a empreses. Després, vaig estar cinc anys a l’administració pública, primer a ACCIO, que és l’agència de competitivitat de Catalunya, participant en diferents instruments d’innovació, internacionalització, promovent clústers, ajudant empreses emergents; i a l’Institut Català de l’Energia, a l’àrea de promoció econòmica i R+D, contribuint al disseny i l’impuls de diferents iniciatives, des de la creació d’un centre de recerca, un clúster o un programa per a emprenedors en clean tech. Allí comença la meva relació amb el sector del medi ambient, i decideixo emprendre amb la meva pròpia consultoria fins fa onze anys, quan em vaig incorporar com a director del CWP.
A la darrera i cinquena edició del Congrés Nacional de Clústers el projecte HIDROLEAKS2.0 va guanyar el premi a millor projecte en la categoria de projectes de col·laboració entre empreses. Ha estat un projecte liderat pel CWP i participat per les operadores Aigües de Vic i Aigües de Manresa, i les empreses oferents de solucions B’GEO Open GIS, Createch Solutions i Neurite, amb el suport del clúster del País Basc, ACLIMA. El projecte va finalitzar el període d’implementació l’agost del 2022 i ha estat finançat a través dels fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per part de la convocatòria d’Agrupacions Empresarials Innovadores (AEI) 2021b del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.
Entrega del premio al mejor proyecto colaborativo
HYDROLEAKS2.0 ha tingut com a objectiu desenvolupar eines que permetin a les entitats gestores de xarxes de distribució d’aigua un millor control dels seus paràmetres, amb especial èmfasi en la detecció primerenca de fuites. Per això, ha plantejat la creació d’un repositori de dades filtrat segons criteris de qualitat i automatitzat, generat amb dades de xarxa, comptadors, abonats i geoespacials. A partir de la combinació del repositori amb un model hidràulic d’alta resolució temporal i un elevat nivell de detall dels elements i escomeses, es va generar un bessó digital, capaç de simular en un entorn virtual, el comportament de la xarxa de distribució d’aigua de Vic. En paral·lel, es va dissenyar un mòdul d’intel·ligència artificial capaç de treballar sobre el bessó digital de xarxa, sent entrenat amb sèries temporals i amb capacitat per anticipar trencaments i identificar fugues. Aquestes eines en conjunt també permeten obtenir informació sobre altres paràmetres rellevants com són la concentració de clor, la pressió, els patrons de sedimentació a canonades o les pautes de consum anormals per part dels abonats.
Finalment, totes les dades s’integren i es visualitzen en una plataforma de telegestió que disposa d’un dashboard per graficar la informació sobre el mapa de xarxa, programar alarmes o obtenir informació concreta de xarxa, sigui en conjunt o per subsectors (DMA). Aquest projecte va partir dels resultats obtinguts al projecte HYDROLEAKS, una primera fase de HYDROLEAKS2.0 testejada a la ciutat de Manresa. El seu objectiu va ser generar una eina innovadora que va permetre incrementar el coneixement de la xarxa combinant un model hidràulic i un mòdul bàsic d’intel·ligència artificial per extrapolar els valors de diversos paràmetres clau en xarxa com ara el cabal o la concentració de clor. HYDROLEAKS2.0 ha representat el pas següent, inclosa la predicció del comportament i permetent una observació en molt més detall i un control de xarxa detallat.
El reconeixement a HYDROLEAKS2.0 com a millor projecte col·laboratiu entre empreses del 2022 per part de la Federació Nacional de Clústers i AEIs (FENAEIC), posa de manifest la importància de l’aplicació de tecnologies digitals per millorar l’eficiència en la gestió de l’aigua. El valor de la Innovació i el Desenvolupament per a la millora de la gestió d’un recurs tan estratègic a Espanya com és l’aigua a través de la digitalització, pren una rellevància especial en l’actual context de sequera. Cal esperar que a causa dels efectes del canvi climàtic i de la resultant intermitència en el règim de precipitacions, l’aigua es convertirà progressivament en un bé més escàs i les millores en la seva gestió seran cada cop més necessàries. El percentatge d’aigua no registrada en xarxa és una problemàtica recurrent en xarxes de distribució i pot arribar a ser elevat en alguns casos, suposant a més d’importants pèrdues econòmiques, un impacte ambiental elevat que ha de ser tallat a través de la col·laboració entre els diferents agents sector aigua. Actualment, es planifiquen accions futures per part del CWP i els seus socis, per facilitar l’avenç del sector en el camí de la digitalització i assegurar l’accés a un bé tan preat i transversal com és l’aigua.
Els participants de l’11a edició de la Mostra d’Emprenedors de Girona
Tensor Medical, spin off de la Universitat de Girona i de l’Hospital Vall d’Hebron que amb intel·ligència artificial millora la qualitat de vida dels pacients amb esclerosi múltiple,
va ser escollit dijous com el projecte guanyador de l’11a edició de la Mostra d’Emprenedors de Girona, en un acte organitzat per l’Assessoria Codina i el seu servei d’estratègia digital ElGiroscopi.
Tensor Medical és un spin off (iniciativa empresarial promoguda per membres de la comunitat universitària) especialitzat en el diagnòstic i la monitoratge de malalties neurodegeneratives mitjançant la intel·ligència artificial. Actualment, estan desenvolupant una plataforma de programari que millora de forma molt significativa la resposta terapèutica dels pacients amb esclerosi múltiple, ajudant-los a millorar la seva qualitat de vida.
Als premis hi van optar quatre projectes de nova creació a les comarques gironines i el guanyador va competir amb Naüma Cosmètics, Myoo i Yurta.cat. L’acte, celebrat dijous al vespre al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, també va comptar amb les ponències de Carles Serra, que va parlar sobre prejudicis en ciberseguretat, i de Sergi Font, que va centrar la seva ponència en el projecte educatiu Les Voltes Educa.
Després de les ponències i de les presentacions, els assistents van fer networking per millorar els lligams entre empresaris consolidats i emprenedors de la zona. La proposta guanyadora es va decidir amb els vots dels assistents.
La previsió de la mobilitat a la ciutat serà a partir de finals del 2023
Queden tretze mesos, a tot estirar, perquè la zona de baixes emissions (ZBE) de Girona estigui activa. En principi, pel fet de tenir més de 50.000 habitants i per la llei estatal 7/0221 de canvi climàtic i transició energètica, l’Ajuntament està obligat a implementar l’àrea on alguns vehicles podran circular i d’altres, no. Però com es farà i què inclourà la futura ordenança de la ZBE?
D’aquestes coses es va parlar ahir a l’edifici Giroemprèn, del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG). Hi va haver una sessió de treball oberta a la ciutadania i entitats. Hi va participar, per exemple, un veí de fora de la ciutat que té familiars a Girona i que volia saber com l’afectarà a l’hora de moure’s. I hi va ser, també, el vicepresident de la FOEG i president de l’associació de transportistes de Girona (Asetrans), Eduard Ayach.
La FOEG forma part de la comissió de seguiment de la ZBE, igual que la Pimec, la UdG, serveis socials de l’Ajuntament, l’Associació de Naturalistes de Girona i l’associació Multicapacitats. Per Ayach, “la ZBE no hauria d’afectar l’economia productiva” i confia que, quan entri en funcionament, hi hagi les solucions i les compensacions al fet de no poder entrar-hi.
Al mes d’abril, l’Ajuntament va donar a conèixer l’àrea inclosa en la ZBE: els barris de la Devesa (no pas el parc), part de Santa Eugènia i Sant Narcís, el barri de l’estació i l’Eixample, part de Vista Alegre i tot el Barri Vell. Al principi de la sessió d’ahir, l’edil de Mobilitat, Marta Sureda (Junts), va dir que la previsió és que l’afectació de les restriccions seria els dies laborables de les 7 h a les 20 h.