Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 23 Oct 2017 Comentaris: 0
Noves instal·lacions Goodgut

Googut estrena un espai equipat amb tecnologia d’última generació

GoodGut s’ha traslladat a un nou espai del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona equipat amb tecnologia d’última generació, com les cabines de bioseguretat de classe II, i que facilita la interacció entre l’equip format per científics i professionals en desenvolupament de negoci.

Aquest canvi coincideix en un moment clau per a l’empresa biotecnològica, que està a punt de presentar resultats clínics del seu pipeline de sistemes no invasius per millorar el diagnòstic precoç del càncer de còlon, la malaltia de Crohn, la colitis ulcerosa, entre d’altres malalties inflamatòries intestinals (MII). L’objectiu de GoodGut és tenir aquests productes al mercat de cara el 2019.

GoodGut es va crear el 2014 com a spin-off de la Universitat de Girona i l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta de la mà de Mariona Serra, Xavier Aldeguer i Jesús Garcia-Gil. “Valorem molt treballar en un entorn científic i empresarial en una ciutat de gran atractiu com és Girona i estar al cor d’un clúster en ciències de la vida reconegut internacionalment com és la BioRegió de Catalunya” remarca Mariona Serra, CEO de la companyia. Actualment, al Parc de la UdG hi ha més de 140 empreses, grups de recerca i institucions.

 

 

El Dr.Marcel Swart, químic teòric i computacional que treballa al camp de (bio)química i biomedicina a  l’Institut de Química Computacional i Catàlisi,  ha rebut el premi especial de la Societat Química Serbina pel seu suport continu per avançar en les ciències químiques a Sèrbia. El guardó ha estat lliurat a Belgrad a la reunió anual de la Societat Química Sèrbia en honor dels 120 anys de la Societat. El premi va ser lliurat pel gerent de divisió de Grovana, una empresa suïssa especialitzada en la producció de rellotges d’alta qualitat. Juntament amb el Prof. Swart, també es va atorgar unpremi especial a l’editor del Diari de la Societat Química Sèrbia.

Award_Swart

Marcel Swart rep un premi especial

 

Posted by: General 11 Oct 2017 Comentaris: 0 Tags: , ,

Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha assolit el factor 100 de l’h-índex, establert per Scopus, la base de dades de sinopsis i citacions més gran del món, que analitza tots els llibres, revistes i publicacions de congressos de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats.

Segons Scopus, Damià Barceló apareix en 1.196 documents relacionats amb les recerques liderades per ell que, al seu torn, apareixen citades per 25.661 altres documents que sumen una xifra total de 47.603 citacions. Això dona un h-índex 100.

Damià Barcelò

Damià Barceló, director de l’ICRA

Aquest ingent esforç ha estat possible gràcies al treball de recerca de més de 150 col·laboradors, molts dels quals col·laboren amb ell des de la seva direcció a l’ICRA i a IDAEA-CSIC.

En els darrers deu anys hi ha tres treballs que han estat citats cada un d’ells entre 460, 325 i 324 vegades respectivament referents al destí i eliminació de fàrmacs a les depuradores. Curiosament els firmen altres investigadors de l’ICRA com són Mira Petrovic, Meritxell Gros i Jelena Radjenović, que ha estat el més citat.

Per donar una idea del que significa aquest posicionament, pot ser útil recordar que avui hi ha al món 1360 investigadors amb un h-índex més gran de 100, i entre ells destaca, per exemple, Stephen Hawking, amb un índex de 117 (Font: https://scholar.google.com/).

Es fa difícil de saber quins científics catalans i de la resta d’Espanya tenen un h-índex igual o superior a 100. La disparitat de funcionament de les diverses fonts disponibles com Scopus, Google Scholar, Web of Science, així ho certifiquen. En l’àmbit espanyol hi ha la pàgina web http://indice-h.webcindario.com, que elabora una estadística on només apareix amb un índex més alt de 133 el professor Avelino Corma Canos, de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ, del CSIC-UPV) de València.

Malgrat les discretes dimensions de l’ICRA, si hi ha un element que reflecteix el seu posicionament en el primer pla de la recerca del país i li permet competir a nivell internacional, és sens dubte l’h-índex que dona una idea precisa de la qualitat i de la quantitat dels treballs de recerca generats des de l’ICRA i és gràcies a l’h-índex que l’ICRA és conegut i reconegut a tot arreu.

És més. Això posa en qüestió els paràmetres de la Generalitat a l’hora de valorar la recerca del país i vindica que l’ICRA sigui considerat com un dels millors i més dinàmics instituts de recerca del país.

També cal esmentar en aquest context les tasques d’edició per a les editorials científiques més prestigioses. Barceló és editor de diferents revistes i llibres d’Elsevier, relacionats més endavant.

També cal recordar els reconeixements nacionals i internacionals que l’honoren: el 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya); el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. I el 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia).

Sobre Damià Barceló
Nascut a Menàrguens (Lleida) el 1954, es llicencia en Química per la Universitat de Barcelona (UB) el 1977 i es doctora en l’àrea de Química Analítica de la mateixa universitat l’any 1984. Actualment treballa com a professor d’investigació i sotsdirector de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) de Barcelona, que forma part del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Des del 2008 és director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) a Girona. Durant els anys 2010 i 2011 va ser professor visitant a la Universitat King Saud, Riyadh, Aràbia Saudita. La seva trajectòria investigadora s’ha centrat en l’àrea de la qualitat de l’aigua, especialment en el desenvolupament de mètodes per controlar la contaminació orgànica causada pels anomenats “contaminants emergents” (pesticides polars, tensioactius, detergents, disruptors endocrins i productes farmacèutics) en residus i aigua natural. Des de 2010, figura entre els científics més citats internacionalment (ISI Highly Cited), pel nombre i la qualitat excepcional de les seves publicacions, amb el Hirsch-Index de 100 i el nombre total de citacions de més de 47.000. Des de 1990 forma part del consell editorial de diverses revistes (Talanta, ABC, Environment International), editor col·laborador de TrAC i editor en cap de les sèries de llibres Handbook of Environmental Chemistry, de Springer) i Comprehensive Analytical Chemistry, d’Elsevier. Des del 2012 és el coeditor en cap de la revista Science of Total Environment, publicada per Elsevier. I des de gener de 2017 és també coeditor en cap de la revista Elsevier Current Opinion in Environmental Science and Health. El 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya), el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. Entre el 2011-2015 va ser president del Consell Científic i Tècnic (STB) en el marc de la Iniciativa de Programes Conjunts de la Unió Europea sobre “Reptes de l’aigua per a un món canviant”. El 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia). Des de setembre de 2017 ha estat supervisor de 52 doctorats, i ha donat cursos de formació curta i continuada en universitats d’Espanya, Corea del Sud, Brasil, Grècia, Aràbia Saudita, entre d’altres, així com ha participat en les conferències internacionals PITTCON, SETAC i ExTech.

Sobre Scopus
Scopus és la base de dades de sinopsis i citacions més gran de la literatura validada per experts, que es publica en revistes, llibres i congressos científics. Dins el panorama general de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats, Scopus presenta eines intel·ligents per seguir, analitzar i visualitzar la recerca.

Sobre l’índex-h o h-índex
L’índex-h (anomenat també índex de Hirsch) quantifica la productivitat científica i l’impacte dels articles d’un investigador. L’índex fa un balanç entre el nombre de citacions que rep un investigador i el nombre de publicacions que ha realitzat al llarg de la seva carrera. L’ índex-h va ser proposat l’any 2005 per Jorge Hirsch, investigador de Física de la Universitat de Califòrnia. Abans de l’aparició de l’ índex-h, la forma de mesurar la influència dels investigadors es basava en el nombre total de citacions o el nombre total de publicacions. Però amb els vells indicadors bibliomètrics no s’apreciava la qualitat de les publicacions científiques, i es veien afectats per grups que tenen poques publicacions i, no obstant això, un nombre gran de citacions. En aquest sentit l’índex h pretén mesurar simultàniament la qualitat i la quantitat de la producció científica. Un investigador té un índex igual a h quan té més de h treballs que han rebut h citacions, i en canvi la resta de treballs en tenen menys de h. Així, en el cas de Damià Barceló, l’investigador compta amb un índex-h de 100 perquè té 100 publicacions i han rebut almenys 100 citacions cadascuna. La simplicitat i la facilitat per calcular l’índex-h ha fet que tingui una gran acceptació i s’estigui utilitzant en els sistemes d’avaluació de la recerca. Es pot aplicar tant a autors com a revistes, grups de científics, departaments, universitats o països. I es pot consultar a través de diferents base de dades: Web of Science, Scopus i Google Scholar.
Posted by: General 10 Oct 2017 Comentaris: 0 Tags:

«Totes les empreses haurien de tenir contractat un ‘happiness manager’»

Va estudiar màrqueting però ara dirigeix una empresa d’additius alimentaris. Com s’ho va fer?

A casa teníem un negoci familiar dedicat a la producció de maquinària per a la indústria càrnica. Jo, en canvi, vaig tirar cap a una altra branca i quan vaig acabar els estudis de màrqueting vaig decidir que no m’interessava entrar a formar part de l’empresa de la família. Va ser aleshores quan, el 1999, el meu pare va proposar-me crear BDF Ingredients, una empresa -al marge del negoci familiar- que es dediqués a produir ingredients alimentaris. Tot i que desconeixia del tot el sector, vam tirar-ho endavant. Va ser un pas arriscat però que no vaig fer sol: al projecte s’hi va unir un tecnòleg alimentari. Tots dos teníem només 23 anys.

Van irrompre en un sector força madur amb molta poca experiència. Els va costar fer-s’hi

un lloc?

Arrencar l’empresa des de zero va ser molt dur: consolidar la cartera de clients va ser un procés lent. Vam començar el negoci fabricant mescles per a la fabricació d’embotits, donant-nos a conèixer entre els clients del negoci familiar. Això ens va permetre subsistir fins que el 2003 vam trobar un producte que ens va fer començar a créixer: un enzim capaç de millorar la textura de productes com la carn i la llet. La patent la tenia una multinacional japonesa, però havia vençut feia poc. Vam veure potencial en el producte, vam començar a investigar com el podíem vendre i, finalment, ens hi vam llançar. No va ser fàcil. Fins al 2009 no vam aconseguir consolidar les vendes.

Però aleshores va arribar la crisi econòmica. Com els va afectar?

BDF exporta a 50 països

Ens va agafar en un moment d’impàs. Per un cantó, encara veníem productes alimentaris per fabricar embotits; per l’altre, al mateix temps creixíem amb el nou enzim però no prou per sostenir-nos. Ens vam veure obligats a fer un expedient de regulació, però no reduint personal sinó retallant hores de feina. Per sort, l’elevat percentatge d’exportacions que teníem i la tirada del nou producte ens va permetre continuar endavant.

De fet, la seva xifra de vendes a l’exterior és molt elevada.

Exportem un 95% de la producció a prop de 50 països, en bona mesura gràcies a internet. Tot i tenir un departament de màrqueting de tan sols quatre persones -molt més petit que les multinacionals asiàtiques amb les quals competim, per exemple-, hem aconseguit donar a conèixer el producte lluny d’aquí. A Espanya, el sector encara és reticent a incorporar novetats en el camp dels additius i ingredients alimentaris. Als països de l’Europa de l’Est i Rússia és on tenen més tirada: s’hi consumeixen un gran nombre de productes emulsionats.

Quant facturen?

Si fa quatre anys estàvem facturant al voltant de 3 milions d’euros, l’any passat vam tancar l’exercici situant-nos prop dels 7,8 milions. L’objectiu és seguir creixent però intentant mantenir els avantatges que té ser una empresa petita com la nostra, amb bona sintonia entre els treballadors. De fet, un dels nostres empleats té el rol de happiness manager. Totes les empreses n’haurien de tenir un. S’ocupa d’organitzar sopars, trobades, jornades i de decorar els escriptoris dels companys el dia del seu aniversari. Ens ajuda a retenir el talent a la nostra empresa i a evitar la rotació de personal que hi ha al sector.

FONT: Ara.cat

Posted by: General 10 Oct 2017 Comentaris: 0
wikilock

L’app Wikiloc servirà coma eina de foment de la vida activa entre professionals sanitaris.

L’àrea de salut de Tudela ha posat en marxa un programa experimental anomenat “Sama pasos, elige salud” amb l’objectiu de fomentar la vida activa entre professionals sanitaris.

Amb aquest programa pilot es busca fomentar la vida activa entre els professionals sanitaris mitjançant la difusió d’una guia d’activitat física i un pla personalitzat.

Els 22 participants finals, amb edats compreses entre 45 i 50 anys, van ser escollits per presentar un nivell d’activitat física baix en la seva vida diària.

El pla de treball consisteix en una consulta mèdica i una analítica com a punt de partida, el lliurament d’un podòmetre i l’adhesió a l’aplicació Wikiloc en la qual se’ls suggereixen rutes de senderisme per la zona de Tudela.

L’objectiu final en aquest pla d’activitat personalitzat és que, entre el seu temps de treball i el d’oci, els participants caminin un total de 10.000 passos al dia.

Posted by: General 09 Oct 2017 Comentaris: 0 Tags: , , ,

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua, l’ICRA, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, coordinarà un projecte europeu de recerca per a la gestió intel·ligent de les aigües residuals en l’àmbit urbà. En una entrevista, aquest dilluns al matí, la doctora de l’ICRA Maite Pijuan ha explicat que es tracta de descentralitzar els punts de tractament de l’aigua abans no arribin a la depuradora, per obtenir aigua regenerada per a usos com recs de parcs, camps de golf i per reinjectar-la en aqüífers. El projecte europeu té un pressupost de més d’un milió d’euros.

Posted by: General 29 Set 2017 Comentaris: 0 Tags: , ,

Una empresa gironina ha desenvolupat una aplicació de telefonia mòbil per simplificar les comunicacions entre docents, les famílies i l’alumnat. Permet xatejar i compartir informació, tot posant límits horaris i sense donar el número de telèfon privat

Edvoice

Edvoice permet xatejar i compartir informació, tot posant límits horaris i sense donar el número de telèfon privat

L’empresa gironina Additio App, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, ha creat una aplicació de telefonia mòbil que s’ha proposat simplicar la comunicació entre pares i mares, alumnat i professorat. «Si WhatsApp és una aplicació pensada per a qualsevol tipus de comunicació, la nostra està pensada per a la comunicació de les escoles», va resumir el director de la companyia, Jordi Corominas.

La privacitat de l’usuari, que no està obligat a compartir el número de telèfon privat, és un dels avantatges d’Edvoice, el nom que s’ha donat a un servei de missatgeria instantània estrenat aquest curs i disponible tant per a dispositius iOS com Android. L’aplicació ofereix la possibilitat de participar en xats, mantenir converses privades o publicar comunicacions en un mur virtual, sense «entrar en el caos dels grups de WhatsApp on tohom pot contestar, fent perdre informació important» –va matisar Corominas.

Necessitat de comunicar-se millor

Aquest és el segon producte d’Additio App pensat per al món educatiu, després d’un quadern de notes i planificació de classes digital adreçat a docents, amb el qual es pot fer un seguiment de les qualificacions i de l’assistència dels estudiants o accedir a documentació, entre d’altres opcions. Els seus responsables van informar que, ara, l’utilitzen universitats de Tailàndia i de Mèxic, centres públics d’Estats Units o ONGs de Guatemala. En aquells orígens –ara fa quatre anys–, el director de l’empresa va recordar que es van unir dues empreses: una de tecnològica i una altra d’especialitzada en la fabricació de llibretes per al professorat.

Corominas va explicar que, des de fa un parell d’anys, han constatat la necessitat dels docents «per comunicar-se millor amb alumnes i pares»; i en referència a aquests últims, «perquè s’impliquessin més amb el dia a dia dels estudiants». Una necessitat que, com va apuntar el responsable de l’empresa, també han comprovat a partir de l’experiència personal.

El resultat és una aplicació que, a banda del xat, inclou una opció de comunicació unidireccional. «Per exemple –va concretar el director d’Additio App–, el professor pot enviar missatges de text, notes, rúbriques, avaluacions… i els alumnes tenen un mur on reben totes les seves comunicacions»; mentre que els pares poden accedir a «notes, faltes d’assistència, cites amb els docents o documents que s’han treballat a classe». A més, Corominas va destacar que el xat es pot configurar de manera que «el professor limiti l’horari en què rep missatges» i que «ningú ha de compartir el seu número de telèfon».

Posted by: General 31 Ago 2017 Comentaris: 0 Tags: , ,
Catalan_AED

Desfibril·ladors externs automàtics (DEA).

El programa de la Diputació de Girona per a la instal·lació de desfibril·ladors fixos i mòbils en els 221 municipis de la província ha salvat 38 vides per aturada cardíaca fora de l’hospital, amb una taxa d’ús dotze vegades més alta en el cas dels mòbils, segons un informe de l’ESC Congress Barcelona 2017.


Segons ha informat l’organització en un comunicat, l’ús dels desfibril·ladors no és perillós i han recordat que mai poden matar ningú, sinó tot el contrari, ja que són l’única possibilitat de salvar una persona que hagi tingut una mort sobtada o una aturada cardiorespiratòria. La majoria d’aquests dispositius de cardioprotecció es troben en poblacions urbanes, en hotels, centres comercials, aeroports, centres esportius, farmàcies, mercats, estacions de transport i fins i tot sales de festa. Però aquest informe ha recordat la importància d’instal·lar-los en poblacions petites, com ho ha fet la Diputació de Girona des de l’any 2011, a través del seu dispositiu de salut Dipsalut i amb la valoració de la Facultat de Medicida de la Universitat de Girona, que calcular que calia instal·lar 747 desfibril·ladors fixos i mòbils. El doctor Ramon Brugada de l’Hospital Universitari Doctor Trueta de Girona, i un dels autors de l’estudi presentat al Congrés Europeu de Cardiologia, ha assegurat que s’ha comprovat que l’ús d’aquests instruments “ha salvat la vida de persones que havien tingut arítmies i que les descàrregues elèctriques els van ajudar a recuperar el seu ritme normal “. Així mateix, ha indicat que es tracta d’aparells de fàcil ús i assegurances, a més que són “molt intel·ligents i no s’equivoquen mai”, encara que ha esmentat que no poden salvar a tothom, com en casos d’ictus, hemorràgies digestives severes o trencament d’aorta. Com usar-los Així, ha explicat que cal treure-li la camisa a la víctima, posar-li els pegats tal com indica el dibuix i després “el desfibril·lador ho fa tot, ni tan sols cal prémer un botó ja que són aparells automàtics”. També ha assenyalat que és important actuar amb rapidesa i que els poden utilitzar persones “fins i tot sense formació” en cas d’emergència mèdica, cosa que ja és legal des de l’any 2011, ja que abans es requeria una formació específica per a utilitzar-los

El vicerector de recerca, Jordi Freixenet, ha participat a l’acte de signatura de compravenda per formalitzar l’entrada de la Universitat de Girona com a soci de l’empresa.

Signatura al Parc Científic i Tecnològic

Moment de la signatura al Parc Científic i Tecnològic

Investigadors de la Universitat de Girona (UdG) han engegat el projecte 3STECH (Smart Structural Sensing Technologies SL), una iniciativa empresarial basada en els resultats de recerca del grup AMADE. L’investigador de la UdG Miquel Llorens lidera aquesta iniciativa que centra la seva activitat en la prestació de serveis en l’àmbit de l’enginyeria, des del disseny de solucions dirigides a l’avaluació experimental de les estructures de les edificacions fins a la monitorització en temps real de processos industrials o constructius complexos.

L’objectiu de 3STECH és posicionar-se en el mercat de l’edificació i l’enginyeria civil, per mitjà de l’obtenció de dades experimentals i l’anàlisi dels resultats aplicables a la presa de decisions. Els productes i serveis de la nova empresa es basen en l’ús combinat de tècniques matemàtiques i dades adquirides de manera experimental mitjançant l’ús de diferents sensors en funció de la dada física esperada.

El mercat potencial de 3STECH està vinculat a l’edificació i a l’enginyeria civil i, en funció de l’evolució de l’empresa, els seus responsables no descarten incidir també en l’àmbit de l’enginyeria mecànica i l’enginyeria de processos.

La Universitat de Girona participa com a soci de l’empresa. Per a formalitzar-ho, ahir va tenir lloc l’acte de signatura de compravenda al Parc Científic i Tecnològic. Hi han participat el vicerector de Recerca, Jordi Freixenet i el Dr. Miquel Llorens Solivera, ambdós per part de la Universitat de Girona. Com a personal extern a la UdG, hi ha participat Nil Llorens Vergés, Pedro Osso Rebull, Camil Rubio Piñeros i Tobie Plancke. El projecte ha comptat amb l’assessorament de la Unitat de Valorització de l’Oficina d’Investigació i Transferència Tecnològica de la UdG.

L’estudi de Joe Adserias i Jesús Garcia-Gil ha estat publicat a la revista Molecular Oral Microbiology. Els resultats es presentaran al Congrés de la Organització Internacional d’Odontoestomatologia Forense (IOFOS) que tindrà lloc el mes de setembre a Bèlgica.

Jesús Garcia-Gil i Joe Adserias

Jesús Garcia-Gil i Joe Adserias

Determinar de manera acurada la data de la mort d’una persona és un aspecte clau en la resolució de casos forenses. Una recerca de la Universitat de Girona (UdG) ha aportat un nou mètode per fer datacions a partir dels anàlisis de les comunitats bacterianes de la cavitat oral del difunt.

L’estudi és el resultat de les investigacions realitzades pels científics Joe Adserias (Fundació UdG) i Jesús Garcia-Gil (Universitat de Girona) i ha estat publicat a la revista Molecular Oral Microbiology. Els resultats es presentaran al Congrés de la Organització Internacional d’Odontoestomatologia Forense (IOFOS) que tindrà lloc al mes de setembre a Bèlgica.

A l’hora d’estimar el moment de la mort resulta essencial tenir un bon coneixement de la descomposició del cos i de l’efecte que les condicions ambientals pot exercir sobre aquest procés. Atesa la gran varietat de canvis postmortem, s´han desenvolupat diferents mètodes científico-forenses per a datar una mort encara que no tots es puguin aplicar en tots els casos. L’estudi de l’ecologia microbiana obre un nou camp d’aplicació per als científics.

“Els microorganismes coexisteixen amb nosaltres durant la nostra vida jugant un important paper tant en la salut com en la malaltia. Després de la mort, i a mesura que avança el procés de descomposició, les comunitats bacterianes canvien en funció de les condicions microambientals que es van establint.”, explica la doctora Joe Adserias. “En el nostre estudi hem utilitzat aquests canvis per a estimar la data de la mort. A diferència dels insectes, que han d’accedir al cadàver per contribuir a la seva descomposició, els bacteris ja són al nostre cos al moment de la mort”, afegeix.

Els autors de l’estudi
Joe Adserias és doctora odontòleg i antropòleg forense i dirigeix el diploma de Postgrau d’Antropologia Forense organitzat per la Fundació UdG: Innovació i Formació. Jesús Garcia-Gil és catedràtic d’ecologia microbiana de la UdG, investiga al grup de recerca en Microbiologia clínica i malalties infeccioses i és director general de l’empresa del ParcUdG, Microbial SL