Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 04 Mai 2018 Comentaris: 0

La Universitat de Girona-Lequia, Eurecat-CTM, el Catalan Water Partnership i la Universitat Politècnica de Catalunya lideraran aquests projectes.

La comunitat catalana de recerca i innovació del sector de l’aigua (RIS3CAT Aigua) dedicarà un pressupost de 12 milions d’euros a l’elaboració un pla d’acció amb projectes de recerca i desenvolupament (R + D) per al sector de l’aigua.

El centre tecnològic Eurecat-CTM ha acollit a Manresa (Barcelona) la primera reunió amb RIS3CAT, que forma part del conjunt de comunitats d’investigació i desenvolupament de diferents sectors d’activitat a Catalunya que pertanyen a ACCIÓ, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat.

Com a part del pla d’actuació de la Comunitat RIS3CAT que lidera Eurecat-CTM, es duran a terme un total de sis projectes de R + D estratègics centrats en economia circular, la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de tecnologia per a sectors intensius, segons un comunicat d’aquest centre tecnològic.

La finalitat d’aquests projectes és que Catalunya sigui “un pol internacional de referència en recerca i innovació de l’aigua (…) i no únicament donar resposta a les problemàtiques relacionades amb la gestió de l’aigua”, ha dit el responsable d’Aigües de Eurecat -CTM i coordinador de la Comunitat RIS3CAT Aigua, Xavier Martínez.

La Comunitat RIS3CAT Aigua agrupa un total de 56 entitats catalanes entre empreses, centres especialitzats en tecnologies, universitats i associacions.

Aquestes comunitats que faciliten projectes en R + D i innovació entre empreses i entitats d’un mateix àmbit compten amb un finançament de 72 milions d’euros de pressupost dels fons europeus FEDER a Catalunya per al període 2014-2020.

Posted by: General 25 Abr 2018 Comentaris: 0
Dr Sebastià Puig Broch

El professor Puig va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín

Sebastià Puig destaca la seva utilització en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers.

El professor del Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona, Sebastià Puig, ha destacat l’ús de les piles biolectroquímicas en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers. Puig ha impartit el primer dels seminaris del cicle ‘Dijous de seminari’ organitzat per la Càtedra Facsa d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua de la Universitat Jaume I davant d’un nombrós grup de professorat, personal investigador i tècnic vinvulados amb la gestió de l’aigua .

Durant la xerrada titulada ‘Nínxol de tecnologies electroquímiques microbianes: de la bioremediació a l’electro-fermentació’, Sebastià Puig ha presentat les novetats de les investigacions realitzada en el LEQUIA, centrant-se en l’ús de piles bioelectroquímicas. Ha destacat dues aplicacions d’èxit. La primera és el tractament d’aigües amb nitrats, sobretot en la bioremediació d’aqüífers, en els quals ja tenen experiències reeixides en plantes pilot que funcionen en aqüífers per oferir aigua potable. La segona aplicació és l’ús de les piles al processat del CO2 per a la seva transformació en productes de més valor afegit, projecte que es troba en fase de prova de concepte, però amb resultats preliminars molt esperançadors.

El professor Puig, que va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín, ha comentat que ja disposen fins i tot de patents europees per a aquest tipus de tecnologia, sobretot en la línia de bioremediació d’aigües subterrànies riques en nitrats o en aigües residuals després d’un procés de previ d’eliminació de la matèria orgànica. L’investigador ha assegurat que per frenar el canvi climàtic no només cal reduir el consum de combustibles fòssils, sinó també generar combustibles. En aquest sentit, en la seva segona línia de treball, les piles bioelectroquímicas són capaços de generar biocombustibles en diferents formes com etanol o butanol. Aquest biocombustible es forma a partir de corrents gasoses de CO2 com ara les generades en la digestió anaeròbia o en les cimenteres.

FONT: castelloninformacion.com

Posted by: General 24 Abr 2018 Comentaris: 0 Tags:

L’investigador de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la UdG rep aquest premi pel seu excel·lent recorregut científic dels últims cinc anys.

La Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ) ha reconegut la trajectòria científica del químic de la Universitat de Girona (UdG) Xavi Ribas amb el Premi a l’Excel·lència Investigadora. Ribas és investigador de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) i està especialitzat en química inorgànica. El lliurament de premis tindrà lloc el 16 de novembre al Centre d’Investigacions Biològiques (CIB-CSIC) de Madrid.

El Premi a l’Excel·lència Investigadora valora la trajectòria recent dels candidats i té en compte el seu lideratge científic, en concret, en el període de cinc anys anterior a la convocatòria dels guardons. El premi consisteix en la concessió d’un diploma i compta amb una dotació econòmica.

En anteriors edicions, altres investigadors de la Universitat de Girona també han estat distingits amb premis de la Reial Societat de Espanyola de Química: Miquel Solà (2013) i Miquel Costas (2014), en la categoria d’Excel·lència Investigadora; i Julio Lloret (2015), Sílvia Osuna (2016) i Anna Company (2017), en la categoria de Joves Investigadors.

Posted by: General 24 Abr 2018 Comentaris: 0
customized-3024203_640

Automòbils SEAT de gas natural comprimit han estat capaços de recórrer llargues distàncies utilitzant únicament el biometà obtingut d’aigües residuals procedents d’una depuradora

L’Associació Ibèrica de Gas Natural per a la Mobilitat (GASNAM) ha valorat el treball i desenvolupament invertit per aconseguir vehicles capaços de recórrer 30.000 km emprant exclusivament el biogàs obtingut d’aigües residuals a la depuradora d’Aqualia a Jerez de la Frontera (Cadis)

El País, IVECO i el Govern Basc han estat guanyadors en tres categories del Premi per fomentar una solució ecològica a la mobilitat en ciutats

El projecte Smart Green Gas, liderat per Aqualia i en el qual col·labora SEAT, ha guanyat el Premi Gasnam, en la categoria de “Projecte Innovador”, per l’èxit obtingut a l’aconseguir que automòbils SEAT de gas natural comprimit (GNC) hagin estat capaços de recórrer llargues distàncies utilitzant únicament el biometà obtingut d’aigües residuals procedents de la depuradora gestionada per Aqualia a Jerez (Cadis). Fruit de l’esforç de les dues empreses s’ha aconseguit crear un tipus de combustible i vehicle 100% “made in Spain” que demostra un important avanç en la mobilitat sostenible i l’economia circular.

Aquest reconeixement és un valor afegit per a un projecte que va ser recolzat pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) i va comptar amb la participació de cinc socis -entre ells Gas Natural Fenosa i Naturgas EDP- així com la d’organismes públics d’investigació com l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i les Universitats de Girona, Valladolid i Santiago de Compostel·la. Smart Green Gas ofereix múltiples avantatges, entre elles, un important estalvi energètic en la depuració d’aigües residuals, sent el sistema d’Aqualia un dels més nous pel que fa a eficàcia en la producció del biogàs i eficiència en tenir un cost atractiu davant d’altres opcions del mercat.

Aquesta és la primera entrega de premis que organitza l’Associació Ibèrica de Gas Natural per a la Mobilitat (GASNAM) en el marc del VI Congrés Gasnam. Els guardons han reconegut els projectes més destacats d’aquelles empreses que fomenten la utilització del gas natural com a energia més sostenible emprada en la mobilitat. A l’esdeveniment, celebrat el passat 11 d’abril a Madrid, hi han assistit prop de 800 assistents, periodistes, representants d’empreses i institucions així com experts en matèria de gas natural i energies sostenibles.

Amb aquest reconeixement es premien els esforços que porta a terme Aqualia per obtenir també valuosos recursos durant la depuració d’aigües. L’empresa prioritza el compromís per donar suport i apostar per projectes que fomentin l’I+D+I, la innovació i l’energia sostenible.

FONT: aqualia.com

Posted by: General 18 Abr 2018 Comentaris: 0
David Martí AENTEG

David Martí, durant l’elecció com a nou president de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG)

David Martí, soci de la consultoria i agència digital Playbrand, va passar per la presidència d’Òmnium Cultural del Gironès i ara és el nou president de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG), una entitat empresarial molt dinàmica que creix en associats i que manté que els empresaris han de tenir un paper actiu en la política i la societat.

Quantes empreses formen l’AENTEG i de quina tipologia són?

Tenim unes 90 empreses i estem tenint unes 5 o 6 altes de socis cada mes. Creiem que el context econòmic és bo per al nostre sector empresarial. El perfil majoritari és el d’empreses TIC més estàndards, com de programació, software, web i màrqueting digital, però a poc a poc ens volem obrir més a empreses de biotecnologia o fins i tot agroalimentàries, que són molt potents a la demarcació.

Què busca la seva associació?

Fem de lobi, evidentment, però també busquem la cooperació entre empreses petites i mitjanes per assolir projectes més grossos, el networking, compartir recursos. Afortunadament, en el sector tecnològic les sinergies són molt més habituals que en altres sectors. Creiem que les administracions no aposten prou pel nostre sector, que és molt transversal i genera eficiència. Fa anys que parlen de coses que ja haurien d’estar superades, com ara portar la fibra òptica als polígons. Podem exercir de tractors de l’economia. Som empreses petites però tenim altes capacitats.

Quina és la mitjana de treballadors?

Les empreses tenen unes 6 o 7 persones de mitjana, però és una xifra enganyosa perquè hi ha empreses de 50 i empreses de 3 o 4. Nosaltres, a Playbrand, som 15.

I pel que veig, a Playbrand hi ha moltes noies. No és habitual en empreses tecnològiques.

Nosaltres tenim un 70% de dones perquè ens dediquem més al màrqueting digital, però a Sixtemia, per exemple, l’empresa de programació amb la qual compartim despatx al Parc Tecnològic de la UdG, sempre han tingut només homes. Els costa trobar dones amb el perfil tecnològic que necessiten. Crec que hi ha un problema cultural, que comença amb l’educació dels petits i acaba amb l’elecció de les carreres, però l’hem d’anar corregint. Abans no hi havia cap dona a la junta de l’AENTEG i ara n’hi tenim dues.

Els bons enginyers marxen a l’estranger?

Cada cop menys. A Girona intentem fixar el talent al territori, que cada cop és més pol d’atracció, i hi ajuden altres aspectes, com la qualitat de vida o la millora de les comunicacions amb Barcelona. Poder viatjar a la capital de Catalunya en 37 minuts és un avantatge important. Cada cop més, hi ha estudiants que troben feina aquí fins i tot abans d’acabar la carrera.

El fet que el Parc Tecnològic de la UdG estigui en liquidació, ¿ha afectat les empreses que hi tenen la seu?

Puc dir rotundament que no. El parc compleix la seva funció: hi ha una activitat rica, es creen sinergies, hi ha empreses que fan investigació. El que sap greu és que per una mala entesa entre administracions s’hagi arribat fins aquí. Quan el cas sortia als mitjans de comunicació teníem trucades de clients preocupats, però ara tothom ha assumit que la vida continua i el Parc de la Universitat de Girona segueix millor que mai. De fet, actualment està pràcticament ple.

Va ser president d’Òmnium Cultural a les comarques gironines. ¿Creu que es podria arribar a il·legalitzar l’organització?

De ganes no en falten. Tenim el president a la presó, que no és poca cosa. Crec que avui no es podria crear una organització igual. És molt transversal i en els moments de polarització hi ha veus diverses dins l’organització.

¿Creu que Òmnium viu una època de desconcert?

De desconcert no, però sí de replantejament. Cal veure quina pot ser la seva funció d’ara endavant. Però hi ha una forta pressió externa que afecta l’organització.

L’AENTEG també ha pres partit políticament.

Els empresaris, com qualsevol altre col·lectiu, han de tenir un paper actiu a la societat i prendre partit. Quan va començar el Procés, vam ser la primera entitat empresarial que vam aprovar un acord en favor del dret a decidir i en favor de les decisions del Parlament de Catalunya.

¿Van acordar que les empreses de l’AENTEG no col·laborin amb la Fundació Princesa de Girona?

No. Qualsevol empresa és ben lliure de treballar amb qui li plagui. El que vam fer com a entitat és abandonar el programa Yuzz, on la FPdGi és partner local. Aquesta decisió es va prendre un cop sentit el discurs del rei d’Espanya després de l’1-O. La tasca que feien era bona però el discurs del rei va ser absolutament de part.

Tant l’associació com la seva empresa s’han implicat a fons amb la reforma horària. Quins resultats estan obtenint?

Molt bons. Ja tenim casos d’èxit on les empreses obtenen guanys d’eficiència i els treballadors guanyen en condicions laborals. Aquesta és una de les vies per tal de fidelitzar els treballadors i evitar que marxin.

Vostè que és pare d’una nena. ¿Com veu l’impacte de les noves tecnologies en les noves generacions?

Cal millorar l’educació. Estem tot just a les beceroles en l’ús de les noves tecnologies. Hem d’aprendre dinàmiques educatives diferents tant a casa com a l’escola. Crec que hi ha un excés de publicitat dels efectes negatius de les noves tecnologies i no es parla prou dels positius. També pot passar que no les utilitzem adequadament en l’educació. Des de l’associació, volem ajudar a generar continguts educatius perquè creiem que en això, com en la política, els empresaris també tenen una responsabilitat social que no poden eludir.

FONT: Ara.cat

Posted by: General 18 Abr 2018 Comentaris: 0 Tags:
image4537-9-

La investigació mostra que, si no es prenen les mesures per reduir la presència de productes farmacèutics en aigües dolces, l’amenaça ambiental creixerà en un 65% fins al 2050.

La presència de fàrmacs en la xarxa fluvial, formada per rius i llacs, creixerà un 65% en 2050, segons un estudi de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (Icra) fet públic aquest dimarts a l’Assemblea General de la Unió Europea de Geociències a Delft (Països Baixos).

Científics del IHE Delft Institute for Water Education i l’Icra han desenvolupat un nou model matemàtic que pot predir la dilució actual i futura de fàrmacs, i en concret s’ha centrat en la presència del diclofenac, que és un antiinflamatori comú per reduir el dolor.

La investigació mostra que, si no es prenen les mesures per reduir la presència de productes farmacèutics en aigües dolces, l’amenaça ambiental creixerà en un 65% fins al 2050.

“Amb aquest model matemàtic, podem predir la dilució actual i futura, tenint en compte els escenaris de canvi climàtic i el creixement de la població”, ha remarcat l’investigador de l’IHE Delft Francesco Bregoli.

Els investigadors han recordat que els fàrmacs es consumeixen i alliberen al medi ambient, on flueixen en mitjans d’aigua dolça, convertint-se en una greu amenaça per als ecosistemes i considerats contaminants emergents preocupants per la Unió Europea (UE) i l’Agència de Protecció Ambiental dels EUA

Els usos humans i veterinaris de fàrmacs provoquen una alta concentració d’aquests compostos en aigües residuals, que sovint no es tracten de manera suficient en les estacions depuradores i s’acaben abocant a rius i llacs.

La Directiva Marc de l’Aigua de la UE inclou el diclofenac a la llista de compostos amenaçadors, i s’ha demostrat que aquest medicament ha causat pràcticament l’extinció dels voltors a l’Índia.

Posted by: General 18 Abr 2018 Comentaris: 0
alife

La valoració estimada de la companyia és de 15 milions d’euros, segons informa fonts d’un reconegut bufet d’advocats

Coincidint amb el seu quart aniversari, la startup gironina Alife, nascuda al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, que va iniciar la seva activitat el 22 de març de 2014, realitzava el passat dimecres 23 de març una ampliació de capital de més de 500.000 € mitjançant una nova entrada de socis que van adquirir en el seu conjunt el 4,3%. Avui la valoració estimada de la companyia és de 15 milions d’euros, segons informen fonts de la firma, que asseguren que aquesta operació gestionada per un reconegut bufet d’advocats, impulsarà a la tecnològica en els seus plans d’internacionalitzar els seus serveis durant 2018 i 2019.

També va ser durant la passada setmana quan Alife tancava un acord amb la primera empresa alemanya mitjançant el qual, a partir d’aquest mes d’abril, Alemanya disposarà d’aquesta tecnologia a través de ASV Deutschland, fent entrega d’ella a totes les famílies ateses per algun dels centres repartits per tot el país.

Serà a Tanexpo on Alife espera integrar la seva tecnologia entre les empreses europees assistents amb qui ja manté comunicació des de fa algun temps. Aquest salt per part de les empreses deixa enrere un cicle més tradicional que funcional, donant pas a una nova etapa en què empreses i famílies parlen el mateix idioma, el de la tecnologia i el de la informació, en opinió de representants de la companyia que asseguren que aquesta, desenvolupada per facilitar tant la comunicació d’un decés i el posterior procés de dol, no té cap cost per a les famílies, no es ven res al seu interior i no té publicitat. Així es presenta aquesta nova proposta que segueix sumant acords dins el sector funerari

Alife compta amb 15.000 famílies inscrites a Espanya, uns 100.000 usuaris i més de 1,5 milions de pàgines vistes, a més participen altres 30.000 usuaris que procedeixen principalment d’Anglaterra i Alemanya, però vam començar a rebre trànsit rellevant dels Estats Units, Mèxic i Colòmbia, segons Jordi Martínez, CEO d’Alife.

A més, interactua amb altres plataformes, ofereix la possibilitat de compartir les dades de cerimònia per WhatsApp o SMS, confirmar la nostra assistència, valorar el servei ofert per la funerària, o deixar un missatge al mur. A més es poden afegir fotografies, escrits, vídeos o enllaços que la mateixa tecnologia d’ordenar cronològicament.

“Es tracta d’una plataforma molt humana per a les famílies i una eina de qualitat per a les empreses, disponible com web o com a aplicació per a dispositius iOS i Android”, afirma Martínez.

Les empreses Sixtemia Mobile Studio, CodiTramuntana i Eurecat Centre Tecnològic, amb seus al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, han participat de nou en el Congrés Mundial del Mòbil (WMC). La fira , que es va celebrar del 26 de febrer al 1 de març al recinte firal de Gran Via, va comptar en aquesta edició amb 102 empreses catalanes, 73 de les quals es van ubicar en els 1.000 m² habilitats per la Generalitat a través de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital i ACCIÓ, l’agència de la Generalitat per a la competitivitat de l’empresa, organitzades en els tres Estand Catalonia, ubicats a la part central del Congrés, amb 46 empreses; l’App Planet, amb 16 empreses; i l’espai Drons, que va acollir 12 empreses més.

Per a Coditramuntana aquesta va ser la seva quarta participació. L’equip de desenvolupadors experts en plataformes mòbil iOS, Android i Windows, presentaven la capacitat de fer software a mida per clients com SEAT, FC Barcelona, Ribas y Asociados, Fluidra, MTG, etc. Coditramuntana va participar al Brokerage cercant nous projectes i sinergies.

Sixtemia al Mobile 2018

Sixtemia Mobile Studio acumula ja sis participacions al Mobile World Congress

Sixtemia Mobile Studio per la seva banda, acumula ja sis edicions a la major fira de tecnologia mòbil del món. Ubicats al pavelló APP Planet, on compartien espai amb gegants com Google, Yahoo…, van aprofitar per presentar els seus productes i conèixer quines són les innovacions que vindran.

Des de 2007, Sixtemia ha ajudat a introduir empreses importants en mercats d’aplicacions mòbils, acumulant més de 350 aplicacions. Casos com les aplicacions de Zara (Inditex), Futbol Club Barcelona Fundació, TV3, Liceu, Pepe & Jeans, Boehringer, Rosa Clarásón excel·lents exemples del seu treball. A MWC’18 han presetnat els  últims projectes sobre mHealth i mCommerce i noves aplicacions per a serveis mòbils.

El Centre TECNIO, Eurecat va estar present a l’Estand Catalonia on va presentar fins a tres solucions de eHealth, convertint-se en un dels grans protagonistes d’aquest sector. Una d’elles, desenvolupada en col·laboració amb la també catalana SkinTemp, aconsegueix convertir els telèfons mòbils en termòmetres corporals, mitjançant un apòsit adhesiu, circuits impresos i tecnologia sense fils NFC. També van presentar iCardio, l’electrocardiògraf sense fils més petit del món, així com un accessori, anomenat Cookit, amb el qual podem controlar millor no només el nostre estat de salut, també el que mengem.

L’edició d’enguany del Mobile World Congress 2018, va mantenir de nou les previsions i va acollir 107.000 visitants, que per tercera edició seguida es va verificar la identitat de manera digital els visitants del certamen, gràcies a l’empresa catalana Icar. La tecnologia eHealth han estat les novetats més destacades, a la fira més important del món en tecnologia que, ja no només és mòbil i obre les seves portes als nous paradigmes que canvien el món constantment.

Hackathon Girona 2018

La construcció d’una casa intel.ligent ha estat el repte de la cinquena edició de la Hackathon Girona

El passat cap de setmana va tenir lloc la cinquena edició de la Hackathon Girona, una trobada de programadors i professionals relacionats amb internet on l’objectiu consisteix en la creació d’un producte mínim viable, és a dir un prototip, de forma col·laborativa en tan sols un dia. La trobada es va realitzar al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona gràcies a la col·laboració d’entitats públiques i privades, com l’Ajuntament de Girona, el mateix Parc Científic, l’associació Tecnoateneu de Vilablareix, Capside, Volcànic Internet, Wikiloc, Cannelonia i Cloudways.

Enguany el projecte escollit ha estat la creació d’una casa intel·ligent de forma íntegra, culminant en un decorat en forma d’habitació on s’ha realitzat una demostració de totes les funcionalitats desenvolupades. Entre d’altres, un sistema de reconeixement de veu que escollir la música per reproduir, una aplicació mòbil que permet apujar i abaixar persianes, un sistema que detecta quan el bebè plora i el bressola de forma automàtica o un canó que dispara magdalenes.

Al finalitzar la jornada es va alliberar tot el desenvolupament sota llicència open source, per tal que tothom pugui descarregar-ho i utilitzar-lo sense restriccions. El material utilitzat durant l’esdeveniment va ser sortejat entre els assistents.

En aquesta cinquena edició s’ha arribat a la trentena d’inscrits, cosa que mostra la bona salut de l’esdeveniment. L’organització està molt satisfeta de l’ambient de la jornada, i el networking que es crea entre els participants, així com de ser fidels a la fórmula de treball de manera conjunta un sol projecte entre els participants, un tret diferencial respecte a altres trobades de característiques similars, on els participants competeixen treballant en diferents projectes.

Basses i estanys temporals emeten CO2

Basses i estanys temporals emeten CO2 fins i tot quan estan secs

Les basses i estanys temporals emeten diòxid de carboni (CO2) de manera natural durant tot l’any fins i tot quan no tenen aigua i les zones seques són precisament les que alliberen major quantitat cap a l’atmosfera.

Aquest fenomen, descrit ara per primera vegada, podria tenir implicacions en el cicle global del carboni que controla el clima a la Terra, segons un treball dirigit pel professor Biel Obrador, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, ​​i Núria Català , de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

El nou article, publicat a la revista ‘Scientific Reports’, canvia el paradigma clàssic sobre el paper de basses i estanys temporals com a fonts d’emissió de carboni a l’atmosfera i el seu impacte en l’efecte hivernacle del planeta.

El rol de les aigües continentals en el cicle global del carboni és encara força desconegut malgrat la seva importància, especialment en sistemes aquàtics petits o temporals (amb períodes sense aigua).

Aquest treball és un dels primers estudis publicats sobre els fluxos de carboni al llarg del cicle hidrològic de sistemes aquàtics temporals, amb un especial interès tant en les àrees inundades com a les zones de sediments no cobertes per aigua (fins i tot durant la fase seca a l’estiu).

“Fins fa una dècada es considerava que les aigües continentals tenien un paper irrellevant en els fluxos globals amb l’atmosfera, com a conseqüència de la petitíssima superfície que ocupen en comparació amb els grans compartiments planetaris de carboni (com els oceans)”, indica Biel Obrador , del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, ​​i primer autor del treball.

Obrador afegeix que, “tot i les petites basses i estanys -que sovint no superen les dimensions d’una pista de bàsquet- són els ecosistemes lacustres més freqüents al planeta, el gruix del coneixement sobre el cicle de carboni en aigües dolces estancades prové encara , sobretot, de grans llacs de caràcter permanent (amb aigua tot l’any) “.

AIGÜES CORRENTS

En l’estudi, els experts han analitzat els fluxos de CO2 i metà (CH4) -dos gasos amb un poderós efecte hivernacle- en basses temporals de petites dimensions a l’illa de Menorca, amb unes condicions molt variades i uns hidroperiodos (durada de la fase amb aigua) que oscil·laven entre diversos mesos i diversos dies o setmanes.

Els investigadors afirmen que les basses temporals emeten CO2 durant tot l’any i la quantitat que alliberen (prop de dos quilograms per metre quadrat i any) és similar a la que emeten les aigües corrents amb més turbulència (rius, rierols i torrents), un valor que triplica el flux de diòxid de carboni procedent de llacs, embassaments i llacunes permanents.

“Els fluxos d’emissió d’aquests gasos són el resultat dels processos biogeoquímics que tenen lloc en aquests ecosistemes, especialment per l’activitat biològica de les comunitats microbianes. Segons les condicions ambientals i la composició de la matèria orgànica, aquests microorganismes produeixen gasos com el CO2 i el CH4 com a resultat de la respiració de la matèria orgànica del sediment “, detalla Obrador.

En un món afectat pel canvi global, la freqüència i la intensitat de les sequeres podrien augmentar considerablement en algunes zones del planeta. Aquest fenomen podria accelerar el dessecament i la desaparició de molts sistemes aquàtics, tal com s’observa avui dia en alguns llacs. En aquest escenari, les emissions de carboni des d’aquestes extenses àrees de sediments emergits podrien ser (com a mínim, en una primera fase) molt rellevants per al cicle global del carboni.

A la feina, finançat per l’Institut Menorquí d’Estudis, també van participar Lluís Gómez Gener (Universitat de Barcelona) i altres experts de l’ICRA, la Universitat de Girona, la Universitat del País Basc, la Universitat d’Upsala (Suècia), el Centre Helmholtz d’Investigació Mediambiental (Alemanya) i la Universitat d’Umea (Suècia).