Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Claitec proposa solucions de seguretat innovadores a sectors com la logística, la indústria automotriu i paperera o l’àmbit del reciclatge. Ricard Chetrit, ‘managing director’ de la companyia, remarca que les noves tecnologies, com la intel·ligència artificial, permeten grans avenços.
Claitec ofereix solucions de seguretat industrial. Quins destacaria?

Ricard Chetrit, ’managing director’ de Claitec

A Claitec disposem de diferents solucions per millorar la seguretat industrial. Com a exemples podem esmentar els sistemes PAS i CAS, que han tingut gran èxit entre els nostres clients, i que serveixen per protegir i evitar atropellaments i col·lisions entre carretons elevadors, vehicles industrials i treballadors. Hem aconseguit notables resultats treballant en logística, indústria automotriu, indústria paperera i en diverses empreses vinculades al reciclatge, per esmentar alguns casos.
Com han evolucionat aquests sistemes de seguretat gràcies a la innovació i les noves tecnologies?
Han evolucionat en maneres impensades. En el nostre treball estem innovant cada dia, sempre amb nous desenvolupaments i noves aplicacions de les eines per millorar la seguretat industrial. Per posar un parell d’exemples, ara estem utilitzant la tecnologia de radiofreqüència, visió artificial, intel·ligència artificial i també IOT (Internet of things). I l’ús i incorporació d’aquestes tecnologies repercuteix en què estiguem minimitzant els riscos en els espais de treball.
Encara que fins al 2012 es va produir una reducció significativa dels accidents laborals, a partir de llavors les xifres creixen de manera lleu però constant. Queda molta feina encara per fer?
Sens dubte que els avenços són més grans i millors, però també és cert que hi ha molt per fer, per seguir avançant. Els processos són complexos i els ritmes de treball en les indústries són molt intensos, però això no pot significar que es deixi en segon pla la seguretat i la salut laboral. És fonamental seguir avançant en la conscienciació de les companyies i de la societat en general. També està comprovat que invertir en seguretat surt a compte; els resultats estan a la vista. Només insistint en aquests aspectes aconseguirem avançar i millorar el que s’està fent.
Treballen per a grans companyies internacionals. ¿L’aposta per la prevenció d’accidents és un concepte que ha d’anar lligat de manera indissociable a una companyia que vulgui tenir èxit?
Totalment. Una empresa que no té cura a la seva gent no té futur. L’equip és la base de qualsevol assoliment. No podem avançar ni tenir èxit sense tenir espais de treball segurs i equips responsables amb l’entorn. Això ho han entès fa temps les grans companyies, que han treballat molt en la responsabilitat social corporativa, fins i tot amb accions de prevenció i control que van més enllà del que estableix la llei. És una actitud que també s’ha anat estenent a firmes d’altres dimensions, però com dèiem, encara hi ha camí per recórrer i en això treballem diàriament, assessorant i brindant noves eines per millorar els resultats.
Les necessitats logístiques han crescut en l’últim any i la tendència apunta que seguiran així. ¿Creixeran també les necessitats d’elements de seguretat en magatzems?
Estem convençuts que la necessitat de comptar amb elements de seguretat seguirà creixent, no només per l’augment de les necessitats logístiques, sinó també pel que dèiem abans, perquè cada vegada hi ha un major convenciment que apostar per tecnologia i eines de seguretat brinda resultats clars, mesurables i fonamentals. Per la nostra part, estarem ampliant les solucions amb programari per evitar accidents laborals, connectant a treballadors, vehicles i màquines, per identificar en temps real les situacions de risc i avisar de manera preventiva.

L’equip de la Universitat de Girona està format per Andrea Bikfalvi, Josep Llach, Dani Blasco i el tècnic Ferran Lázaro Ferran Lázaro, Dani Blasco, Andrea Bikfalvi i Josep Llach, al Parc Tecnològic de la UdG.

En què poden assessorar un grup d’experts de la UdG a personal investigador la Universitat Europea de Tirana i la Universitat de Vlora a Albània? Doncs, segurament, i com també passaria a l’inrevés, en molts camps. Però un d’aquests és com potenciar els mecanismes de col·laboració entre universitat i empresa que, després dels conflictes bèl·lics de la dècada dels noranta, amb prou feines ha tornat a arrencar en països com Albània, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro. «Vint anys més tard, unes condicions de mercat lliure i sistema globalitzat haurien d’afavorir la represa de la cooperació universitat-empresa», explica, des de la UdG, Andrea Bikfalvi, que és una de les responsables del projecte KnowHub, finançat amb fons europeus, que vol «impulsar la creació d’oficines de transferència de coneixement i tecnologia a cinc universitats dels països balcànics» amb l’ajuda de socis d’Àustria i Finlàndia.

Segons la UdG, el projecte KnowHub té com a principal «objectiu dissenyar i implementar unitats de valorització de coneixement i, així, incrementar la competitivitat, la capacitat innovadora i l’esperit emprenedor a cinc universitats dels països balcànics». Més de dues dècades després de la guerra dels Balcans sembla un bon moment, però Bikfalvi avisa que «barreres com la manca de consciència de les capacitats de les universitats, una alta càrrega burocràtica en les administracions públiques a causa de l’absència d’una finestreta única i una gran mancança d’infraestructures i equipament, alenteixen la represa d’aquesta relació tan necessària per a la millora econòmica i social».

El projecte, que oficialment es denomina Reconnecting universities and enterprises to unleash regional innovation and entrepreneurial activity (KnowHub), compta amb un pressupost total de 904.365 euros (39.308 aportats per la UdG); i l’equip de la Universitat de Girona està format pels investigadors del departament d’Organització, Gestió Empresarial i Disseny de Producte Andrea Bikfalvi, Josep Llach i Dani Blasco, i el tècnic en transferència de l’Oficina d’Investigació i Transferència Tecnològica de la UdG Ferran Lázaro.

FONT: DiarideGirona

ADreamUP va arrencar ara fa uns quatre anys com a consultoria d’empreses alimentàries, biotecnològiques i farmacèutiques. L’experiència d’anys de treball va fer adonar als seus col·laboradors que «tot i comptar amb un gran departament de màrqueting, aquest només realitzava ajustos de processos», segons explica el fundador i CEO, Carles Chetrit. És per això que van decidir posar fi a la manca d’innovació de les empreses amb ADreamUP: «Un somni fet realitat que volem compartir amb els clients».

Tot passa per la innovació i la transformació digital?

Carles Chetrit Russi, fundador i CEO d’ADreamUP.

A les empreses hi ha una dinàmica instaurada que diu que quan vas bé, no fas canvis. Ha de ser tot el contrari: quan vas bé, has de tocar. Si no, ja no tens temps, oportunitats ni capacitat per canviar. Cal fer la innovació quan tens marge de maniobra, prenent consciència que avaluar les noves tecnologies pot significar un estalvi o una oportunitat de futur. No es tracta només d’innovar en productes, es pot innovar en els costos, la forma de produir o, fins i tot, comptabilitat. Ha de ser en les fortaleses per crear-ne de noves. I nosaltres fem una foto de les seves capacitats per modificar coses que a vegades són difícils.

Cada empresa és un món. Com ho feu per ajustar-vos a cadascuna?

Ho fem amb ells. Fem unes sessions, seiem i ens comenten les seves capacitats. És un autodescobriment col·lectiu. Hi ha empreses que tenen grans capacitats i a vegades no ho saben. Els ajudem a posar sobre la taula les seves fortaleses i completar-les al màxim.

La sostenibilitat també forma part de la vostra línia de treball?

Quan un dissenya un procés, la sortida ha de ser només el producte. No és admissible dissenyar un procés que ja comptabilitzi residus. S’ha de fer un esforç molt gran perquè el resultat sigui 0 residus o els mínims. Nosaltres no dissenyem un procés per a un producte, sinó un procés per a un producte que serà el principal i d’altres que l’acompanyaran.

En una època de crisi com l’actual, és bon moment per tirar endavant projectes?

Hem de veure el got mig ple. Crec que és justament en aquesta situació quan les empreses han de fer canvis i adaptar-se a les noves circumstàncies. La Covid no ens ha afectat personalment. Com a totes les crisis, hi ha oportunitats. « Hi ha empreses que tenen grans capacitats i no ho saben, volem explotar les seves fortaleses» Carles Chetrit, al laboratori del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

FONT: DiarideGirona

Posted by: General 11 maig 2021 Comentaris: 0 Tags: , , , ,
La Generalitat de Catalunya, des del juliol del 2020, està portant a terme la xarxa de vigilància i control del SARS-CoV-2 en aigües residuals (SARSAIGUA), un projecte que tindrà una continuïtat fins al 2022 i que té l’objectiu d’analitzar setmanalment la presència del coronavirus a 56 depuradores catalanes, amb un ampli abast de la població, ja que tracten i depuren el 80% de les aigües residuals generades a Catalunya.
La vigilància del virus i les seves variants a les aigües residuals constitueix una eina valuosa i rendible per complementar la vigilància clínica i epidemiològica de la Covid-19, així com d’altres malalties que puguin ser d’interès en el futur.
La iniciativa té un important component d’innovació, ja que ha permès desenvolupar els diferents aspectes clau per a l’èxit d’una xarxa de monitoratge, i, en aquest cas particular, sobre la detecció i seguiment d’un virus desconegut fins fa poc temps. Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, destaca que «les depuradores són instal·lacions dinàmiques que, amb la innovació i la inversió contínua, incrementen les seves funcions: recullen i tracten un residu, permeten que es pugui reutilitzar l’aigua ja depurada i des de juliol del 2020 també permeten identificar la tendència i evolució de la covid-19».
Les analítiques de les restes de virus a les depuradores "avisen" amb uns dies d'antelació dels pics dels casos.
«Aquest dinamisme també s’està traduint en un pla d’eficiència energètica, amb una inversió de 160 milions d’euros, que farà possible que el 78% de les necessitats energètiques de les depuradores catalanes provingui de l’autoconsum, mitjançant la instal·lació de plaques solars, l’aprofitament del biogàs i millores en la seva eficiència, reduint així l’empremta de carboni i mitigant els impactes de l’emergència climàtica. L’Agenda Verda és ineludible i amb projectes com aquest, l’estem desenvolupant», afegeix Calvet.
La implantació exitosa de la xarxa ha sigut possible gràcies a l’existència de grups d’investigació prèviament actius, que disposaven dels mitjans adequats i el coneixement expert en la matèria. Aquest element fonamental ha complementat amb un plantejament coordinat des de l’inici del projecte (entre els departaments responsables de Salut i Medi Ambient i amb els equips de coordinació cientificotècnica i de laboratoris i el comitè d’experts participants).
La singularitat del projecte ha sigut la intervenció de quatre grups d’investigació avançada / laboratoris, cosa que propicia debats sobre els procediments a aplicar i els resultats obtinguts. Aquest element diferencial també ha permès innovar i configurar les conclusions finals.
Aquest projecte suposarà una inversió de 2,4 milions d’euros (400.000 d’aportats durant el 2020 i els 2 milions restants per als anys 2021 i 2022) i té un caràcter pioner en l’àmbit europeu, tenint en compte que el 17 de març del 2021 la Unió Europea va dictar la recomanació (UE) 2021/472 de la CE on es planteja als estats membres la necessitat de desplegar sistemes de control com el que s’ha impulsat a Catalunya, promovent una estratègia en línia i un enfocament en comú.
Control setmanal i dades obertes
Les aigües residuals són un bon indicador de la circulació del virus entre la població, sense la necessitat d’efectuar cribratges de diagnòstic massius. Els resultats obtinguts al programa SARSAIGUA permeten obtenir una valoració de l’evolució d’aquesta circulació.
El monitoratge, que es fa setmanalment, consisteix en la presa de mostres a l’aigua d’entrada de les depuradores (abans del seu tractament). Posteriorment, les mostres es transporten a tres laboratoris per ser analitzades. La quantificació dels rastres genètics del SARS-CoV-2 es fa mitjançant l’amplificació de l’ARN present a les mostres amb un mètode on s’analitza la concentració de l’ARN viral mitjançant PCR quantitativa. Els resultats s’obtenen en 48 hores.
Des del mes de novembre del 2020 estan obertes al públic les dades dels controls a través del portal sarsaigua.icra.cat, on s’informa de les concentracions de coronavirus a les aigües residuals, de la seva evolució i de les tendències.
Els resultats obtinguts al programa SARSAIGUA permeten obtenir una valoració de l’evolució d’aquesta circulació, i anticipar-se als possibles brots a determinades zones. Amb aquests controls, el Departament de Salut i el Procicat disposen d’una variable més a l’hora de prendre decisions per reduir la propagació del coronavirus.
Coordinació amb el món de la investigació
Aquest projecte està impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Departament de Salut. La xarxa de seguiment per analitzar l’evolució de la Covid-19 a Catalunya està coordinada per l’ACA amb els principals centres d’investigació catalans com l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Eurecat i la Universitat de Barcelona.
Participen en la xarxa SARSAIGUA tres laboratoris, dos d’ells de la Universitat de Barcelona (UB) especialitzats en l’anàlisi de virus en mostres ambientals i el Center for Omics Sciences (COS) d’Eurecat a Reus.
Aquesta xarxa se suma a la d’altres països europeus (Holanda, Suïssa, Regne Unit, Espanya, entre d’altres) que han començat a monitorar la concentració de les traces genètiques del SARS-CoV-2 en aigües residuals com a eina per anticipar possibles nous rebrots i per avaluar l’efectivitat de les mesures de contenció implementades.
Posted by: General 03 maig 2021 Comentaris: 0 Tags:

Salmofast serveix com a mètode alternatiu per al programa nacional de control de Salmonel·losi en granges aviàries.

El Ministeri ha autoritzat també el producte Salmofast com a mètode alternatiu per al programa nacional de control de Salmonel·losi en granges aviàries.

Amb aquest assoliment, Microbial veu ratificada la qualitat dels seus productes i del seu sistema de producció i s’incorpora a un sector on hi són presents multinacionals com bioMerieux, Bio-Rad i Oxoid, amb una oferta de mètodes reconeguts oficialment per a la detecció de Salmonel·la per PCR.

Sobre Salmofast

Salmofast és el nou mètode autoritzat per la Direcció General de Sanitat de la Producció Agrària per a la Detecció de Salmonel·la en el Pla Nacional de control de Salmonel·la en granges avícoles.

Com a avantatge principal, ofereix l’automatització de l’extracció d’ASDN juntament amb la possibilitat de treball high-throughput per a laboratoris d’elevada productivitat.

Salmofast® Microbial és un mètode basat en PCR a temps real que, en mostres de producció primària d’aus, ha demostrat la seva equivalència segons protocol ISO 16.140-2 amb el mètode de referència ISO 6579-1: 2017.

L’objectiu del Pla Nacional és aconseguir una reducció significativa en la prevalença de Salmonel·la en les explotacions de pollastres de carn que es destinin a la comercialització amb destinació sacrifici. Per assolir aquest objectiu s’inclouen mesures de vigilància i control en explotacions d’aplicació en tot el territori nacional.

Microbial ha obtingut l’autorització del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació perquè Salmofast pugui formar part de les eines d’anàlisi admeses en aquest programa.

Posted by: General 02 maig 2021 Comentaris: 0 Tags:
La música tecno es va reivindicar ahir com a festa i manifestació cultural segura en el festival La Mercè Electrònica , inclòs en la prova pilot Obrir Girona, que du a terme el Centre Blockchain de Catalunya (CBCat) i que es va celebrar ahir, des de les cinc de la tarda fins a les deu del vespre, a l’Auditori de la Mercè. Els 250 assistents van poder ballar sense distància de seguretat amb la música de cinc DJ, entre els quals hi havia Andrés Campo, Blanca Ross i Viviana Casanova. Tots havien de portar mascareta FFP2 en tot moment, i per entrar-hi calia haver-se sotmès a un test d’antígens en una de les farmàcies que participen en l’assaig. Per obtenir aquest “passaport verd”, amb el qual s’accedia a la festa, calia descarregar-se l’aplicació desenvolupada pel CBCat. Superat el test a la farmàcia, es generava un codi QR que garantia la privacitat i la seguretat de les dades dels participants. “El millor que estem veient amb el festival és que amb la tecnologia es poden obrir espais segurs perquè la gent torni a ser feliç”, va destacar Quirze Salomó, president executiu del CBCat.

Obrir Girona és una prova pilot que du a terme el Centre Blockchain de Catalunya (CBCat)

A l’església de l’antic convent de la Mercè, del segle XIV, s’hi havia instal·lat la pista de ball. El contrast entre l’estètica de l’edifici i la música fa d’aquest esdeveniment, que se celebra des del 2018, una cita ineludible per als seguidors del tecno. Al claustre hi havia el servei de bar, on es podia prendre una consumició, però no s’hi permetia fumar. “Hauríem omplert la catedral”, deia satisfet Kim Riera, el promotor d’Electrona, que, amb l’ACA (Associació Creativa d’Artistes), coorganitza La Mercè Electrònica. El 2016 van dur el DJ Claptone al monestir de Sant Pere de Galligants. Riera va explicar que van vendre les 250 entrades, el màxim que els havien permès, en 18 minuts. En relació amb les experiències prèvies de concerts multitudinaris, com el de Love of Lesbian al Sant Jordi, Kim Riera reivindicava la iniciativa del CBCat, ja que els tests es fan a les farmàcies: “La foto del Sant Jordi està molt bé, però és totalment insostenible; no pots posar un exèrcit d’infermers per fer les proves.”

Fidels a La Mercè Electrònica, pel lloc i per “les bones vibracions” d’aquest gènere musical, la Blanca Ramírez i la Carmen Bigues, de Tossa de Mar i Cardedeu, destacaven la seguretat que els generava haver-se fet el test a la farmàcia i l’aplicació amb el codi QR. Tenien ganes de festa, deien, després d’un any. I també hi havien anat per donar suport a la cultura. L’Albert Martínez, de Sant Cugat del Vallès, va participar en els concerts de l’Apolo i de Love of Lesbian, i també era ahir a Girona per donar suport a la cultura. A fora, abans d’entrar, fent una cigarreta, dues amigues de Sant Hilari Sacalm i Torelló, Maria Canaleta i Anna Illamola, insistien que s’havia posat el focus en els joves. “Ens sentim responsables que tot surti bé; som molt conscients del que està passant i aquesta prova podria servir per tirar endavant festes segures, després de mesos de lluita i patiment.”

FONT: ElPuntAvui

L’estudi clínic Obrir Girona, que vol provar l’eficàcia d’un passi digital ‘covid-free’, arrencarà aquest Sant Jordi amb un cicle de sopars a sis restaurants de la ciutat. Se’n faran cada divendres i dissabte, fins al 22 de maig, i també es preveu que l’Uni jugui un partit de bàsquet al pavelló de Fontajau amb 3.000 espectadors. Tots els qui vulguin participar a la prova pilot s’hauran de descarregar una aplicació i acreditar que tenen un certificat MBCC (Molt Baixa Capacitat de Contagiar). Qui ho validarà seran les farmàcies. Bé sigui perquè estan vacunats, perquè ja han passat la covid-19 o mitjançant un test d’antígens. Els impulsors de l’estudi, el Centre Blockchain de Catalunya (CBCat), treballen per incloure més actes al calendari.

L’estudi clínic arrencarà aquest Sant Jordi amb els sopars Obrir Girona. Seran àpats que tindran lloc a sis restaurants de la ciutat (l‘Umai, el Mimolet, l’Índigo, el Divinum, el SiNoFos i Cal Ros). Es faran cada divendres i dissabte mentre duri la prova pilot, fins al 22 de maig.

A més d’aquest cicle de sopars, el calendari d’Obrir Girona també preveu celebrar amb un aforament de 3.000 espectadors el partit de la final de la Lliga Femenina Endesa a Fontajau el dia 2 de maig, en cas que l’Uni Girona quedi classificat. La resta d’actes del calendari els anirà confirmant l’organització d’Obrir Girona en els pròxims dies.

L’estudi clínic, impulsat pel CBCat, vol provar un model de passis digitals de tests i vacunació. L’objectiu és el de poder començar a fer una reobertura segura i controla d’aquelles activitats i esdeveniments que la pandèmia ha estroncat.

Tot i que el calendari d’actes s’ha hagut d’endarrerir –entre d’altres, perquè faltava l’aval del Procicat- el projecte va començar a finals del mes de febrer. Va ser aleshores quan es van fer les formacions a les farmàcies de Girona que hi participen –més d’una trentena- perquè sabessin com desenvolupar el seu rol. Des de l’organització s’insisteix que, de fet, “l’èxit del sistema proposat” depèn en gran mesura del paper “fonamental” de les farmàcies (que seran les que certificaran si els usuaris són aptes o no).

Aplicació al mòbil i certificat

Tothom que vulgui participar en qualsevol esdeveniment d’Obrir Girona s’haurà de descarregar l’aplicació gratuïta de certificats digitals ICC AOKpass

Tothom que vulgui participar en qualsevol esdeveniment d’Obrir Girona s’haurà de descarregar l’aplicació gratuïta de certificats digitals ICC AOKpass. Després, s’haurà de crear un perfil i un certificat, que posteriorment caldrà validar a qualsevol de les més de trenta farmàcies que participen en el projecte.

Serà allà on s’acrediti que l’usuari té MBCC mitjançant tres sistemes. Si la persona ja ha rebut la vacuna contra la covid-19, haurà de portar el certificat corresponent. Si ja ha passat el virus, caldrà dur una PCR positiva de fa més de quinze dies. I si no es troba en cap d’aquests dos casos, es podrà fer un test d’antígens a la farmàcia mateix.

Si el test és negatiu, automàticament se l’acreditarà com a persona MBCC; i per tant, apta per accedir als esdeveniments d’Obrir Girona durant les properes 36 hores. Els procediments tenen un cost d’entre 2 euros i mig i 8 euros i mig (depenent de la modalitat del certificat).

Privacitat de les dades

Un dels punts clau de la tecnologia blockchain és la seva característica de ‘privacy by design’, (privacitat des del disseny). Mitjançant la blockchain, emprada en l’aplicació AOKpass que es farà servir a Obrir Girona, es garanteix que les dades dels usuaris no es desplacen del seu dispositiu mòbil.

Així ho reitera el president del CBCat, Quirze Salomó: “La privacitat per disseny és una revolució”. “L’usuari no ha de demanar-la o exigir-la, perquè la privacitat de les dades és per defecte, és automàtica, es troba enclavada al codi, i és un component essencial del disseny”.

Els organitzadors de la prova pilot treballen per incloure més actes al calendari de l’estudi clínic (més enllà del cicle de sopars i el partit de bàsquet). Per a més informació, es pot consultar la web del projecte www.obrirgirona.cat.

El CBCat, impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament de Polítiques Digitals, té com a finalitat promoure l’adopció d’actius digitals i tecnologies descentralitzades (DLTs) a Catalunya mitjançant la difusió i alfabetització digitals. No només entre tots i cadascun dels sectors industrials sinó també, i sense excepció, entre aquells actors, individuals o col·lectius, privats o institucionals, potencialment concernits. Promou, explica, i educa sobre la tecnologia blockchain, casos actuals d’aplicació i possibilitats futures.

L’empresa Hipra preveu produir 400 milions de dosis de la seva vacuna contra la Covid-19 durant el 2022. L’ambiciós objectiu ha sigut suficient per atraure l’atenció del president del Govern, Pedro Sánchez, que va visitar les instal·lacions de la firma aquest divendres amb l’objectiu de recolzar els projectes d’aquesta ambiciosa firma, que transita de l’àrea de la salut animal a la humana amb esperances d’aportar una vacuna efectiva l’any que ve. Es tracta d’una vacuna de proteïna recombinant que ha sigut dissenyada per optimitzar la seva seguretat i induir una potent resposta immunitària neutralitzadora del virus de la Covid-19. A més, es conservarà entre 2 i 8 graus centígrads, cosa que facilitarà la seva logística i distribució. Hipra ocupa el sisè lloc en el rànquing mundial de vacunes per a la salut animal i s’està especialitzant progressivament en el desenvolupament de vacunes per a humans.

Els assajos clínics s’iniciaran al juny i s’espera que culminin amb èxit per iniciar la producció l’octubre.

Els assajos clínics s’iniciaran al juny i s’espera que culminin amb èxit per iniciar la producció l’octubre d’aquest mateix any, amb l’objectiu de posar en marxa la seva comercialització a finals del 2021, subjecte a l’obtenció de les autoritzacions oportunes. Segons les projeccions actuals d’Hipra, està previst que es produeixin 400 milions de dosis durant l’any 2022, i per al 2023 es podrien arribar als 1.200 milions de dosis. Compte amb un model d’organització singular, al controlar internament tots els processos de la cadena de valor i és com a referent en la investigació, producció i comercialització de vacunes.

El projecte d’Hipra compta amb el recolzament de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), així com dels Ministeris de Sanitat, Indústria i Ciència i Innovació. En aquests moments, Hipra també està portant a terme una línia d’investigació en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona per al desenvolupament d’una vacuna contra la Covid-19 basada en el mRNA del virus.

Hipra és el laboratori que més vacunes innovadores i tecnològiques ha llançat en els últims 10 anys, amb un total de 22 vacunes. L’empresa va tancar l’exercici 2020 amb una xifra de negoci de 319 milions d’euros i per a aquest 2021 preveu un creixement del 13,5% respecte de l’exercici anterior. En l’actualitat, la plantilla d’Hipra està formada per més de 2.000 persones.

La companyia dedica el 10% de la facturació anual a la investigació i desenvolupament de noves vacunes. Actualment té 39 filials i 11 centres de diagnòstic repartits per tot el món i comercialitza els seus productes a més de 100 països.

La companyia impulsa des del 2019 el projecte Campus Hipra a Aiguaviva, que contempla l’ampliació de les seves actuals instal·lacions en un nou complex que acollirà diferents unitats productives i d’investigació, així com noves àrees de negoci de la companyia en una superfície de 114.000 metres quadrats. El projecte preveu un pla d’inversió de 472 milions d’euros fins al 2026 i la creació directa de 580 llocs de treball altament qualificats.

FONT: DiarideGirona

Un estudi científic liderat pel grup de recerca NEOMA de la Universitat de Girona (UdG) ha permès desenvolupar una metodologia per detectar de manera ràpida, simple i econòmica la infecció per SARS-CoV-2 en mostres nasofaringes. El sistema combina l’anàlisi química, l’estadística i la intel·ligència artificial i, a diferència dels mètodes actuals, seria molt eficaç per a detectar la presència de la infecció en un gran nombre de mostres orals en molt poc temps. Aquesta metodologia s’ha publicat recentment a la revista científica de prestigi internacional Frontiers in Medicine.

Pere Bodas-Vaello i Meritxell Deulofeu

Atesa l’alta taxa d’infectivitat del virus de la COVID-19, el SARS-CoV-2, són necessaris diagnòstics ràpids tant en pacients simptomàtics com asimptomàtics per a reduir la propagació de la pandèmia. “Calen eines de diagnosi i cribratge que permetin determinar ràpidament la presència del virus a la població i a quanta més gent millor”, assegura l’investigador principal del projecte, Pere Boadas-Vaello. Des de l’inici de la pandèmia, s’han utilitzat i desenvolupat diferents metodologies de diagnòstic “però moltes –afegeix– comparteixen certes limitacions com la baixa sensibilitat, els falsos negatius o temps d’anàlisi llargs”.

 

Sensibilitat superior al 90 %
La metodologia desenvolupada per la UdG mostraria un alt rendiment pel que fa a precisió, sensibilitat i especificitat, aconseguint en tots els casos valors superiors al 90 %. A més, s’estima que el cost dels anàlisis mitjançant aquesta tecnologia podrien representar el 25 % de la despesa que actualment suposen les PCR. El temps en obtenir el resultat es reduiria també a menys de la meitat i, aquest mètode, permetria analitzar unes 380 mostres alhora, cada 30 minuts. Segons Boadas-Vaello, “es preveu, per tant, que aquest mètode podria oferir enormes estalvis tant en temps com en cost”.

Aquesta és una “eina prometedora” perquè presenta una “elevada vàlua estadística”, també en situacions de propagació controlada i estabilitzada del virus, a més d’altres moments amb una incidència elevada. La investigadora del projecte, Maite Serrando, afirma que en una situació de creixement com l’actual és molt important que la prova diagnòstica sigui el màxim de sensible i específica possible. En canvi, en situacions en què la infecció està més controlada –no pas necessàriament baixa–, la prova ha de ser ràpida i accessible. “Aquesta metodologia permet analitzar un gran número de mostres de manera molt eficient donada la seva elevada vàlua estadística a més de l’abaratiment dels costos, la rapidesa i l’accés a la plataforma metodològica requerida”, assegura.

Aquesta recerca s’ha realitzat en el marc del projecte concedit pel Fondo Supera COVID-19 (Santander Universidades – CRUE), liderat per l’investigador del  grup de recerca NEOMA de la Universitat de Girona, Pere Boadas-Vaello. L’equip científic que ha desenvolupat aquesta metodologia està format pels investigadors Meritxell Deulofeu (primera autora de la publicació), Victòria Salvadó, Enric Verdú i Pere Boadas-Vaello (Universitat de Girona), Orlando Jiménez i Maite Serrando (Laboratori Clínic Territorial de Girona – ICS Girona), Eladia Peña i José Elias Conde (Universitat de La Laguna) i Esteban Garcia (Universidad Europea de Madrid).

Posted by: General 15 abr. 2021 Comentaris: 0 Tags: , ,
Potenciar el paper de l’R+D+I és fonamental perquè l’aigua sigui una de les claus en la recuperació post-COVID. És per això que INVESTAGUA ha dedicat una de les sessions de la seva quarta jornada a la necessitat d’invertir en R + D + i en aigua en què diferents experts han ressaltat que, en un moment en què la ciència gaudeix de major prestigi que mai entre la nostra societat, és moment que les polítiques d’inversió acompanyin l’ingent esforç dels nostres investigadors.
En primer lloc, ha intervingut Félix Francés, president de PTEA, a qui iAgua va entrevistar a primers d’any a iAgua Magazine 32 després del seu nomenament, per parlar de la investigació a Espanya com a palanca en la recuperació post COVID, així com les necessitats d’inversió. “Un dels nostres objectius en la PTEA és incrementar el nombre de socis per aconseguir més representativitat dins del sector”, ha començat. Pel que fa a la situació de l’R + D + I a Espanya, Félix ha assenyalat que “som el país que major retorn d’inversió ha tingut en el sector de la recerca: 52 milions d’euros en el període 2014-2019” i que “tenim excel·lents equips d’investigació en el sector de l’aigua”, però, la despesa és d’aproximadament 200 milions d’euros anys, havent-hi “un ampli marge d’increment d’investigació en el sector”. Així, ha assenyalat quatre raons per invertir en R + D + i en aigua a casa nostra: un context internacional propici per a això, és un sector estratègic, hi ha excel·lents equips i un marge d’increment en la inversió: “La investigació ha estat, és i serà sent un sector estratègic al país”.

Xavier Amores, cluster manager del Catalan Water Partnership

A continuació, Xavier Amores, director de Catalan Water Partnership, ha parlat sobre el paper de l’empresa en la recerca en el marc de la recuperació. “L’R+D és una manera d’invertir diners per obtenir coneixement, i la innovació és el coneixement per obtenir més diners”, ha comentat. Així, Xavier Amores ha assenyalat que “el percentatge del PIB que s’inverteix en R + D a Espanya segueix sent baix”, en concret, en 2019 era de solament un 1,25%. De fet, per arribar al 3% que ens vam marcar en l’Estratègia 2020 hauríem d’haver invertit 21.800 milions d’euros anuals més. “El sector de l’aigua és clau per a la majoria dels sectors a Espanya”, ha assenyalat. Així mateix, el director de CWP ha compartit els cinc reptes claus per a la competitivitat de les empreses en aquest àmbit: respondre al canvi permanent, Open Innovation, noves oportunitats de negoci, transformació digital i internacionalitzar tecnologies innovadores. En aquest sentit, des de la CWP impulsen noves estratègies i projectes de màrqueting digital innovadors per a les pimes del sector de l’aigua, com el projecte WATERTUR sobre la investigació per a la gestió intel·ligent i sostenibles del cicle de l’aigua en hotels; o WAT’SAVEREUSE, amb la finalitat de promocionar la reutilització i estalvi d’aigua en el sector turístic de la Mediterrània.
La sessió també ha comptat amb Juan Carlos García, Clúster 5 Clima / Clúster 6 Bioeconomia i Medi Ambient d’Horizon Europe de CDTI, que ha presentat els instruments de finançament de la recerca en aigua en el marc de la recuperació. Així, ha centrat la seva intervenció en l’Horitzó Europa, el principal programa de la Unió Europa en recerca i innovació per als pròxims sis anys, i que compta amb una inversió de 95.000 milions d’euros. En aquest sentit, aquest compta amb sis Clústers, dels quals el Clúster 6 referit a la Bioeconomia i Medi Ambient recull sis àrees d’intervenció (observació mediambiental, biodiversitat, agricultura, ecosistemes alimentaris, oceans, bioseguretat i sistemes circulars). A mode de conclusió, Joan Carles ha assenyalat la necessitat de buscar oportunitats en diverses destinacions i clústers i ha anunciat que hi haurà “dues partenariats directament reaccionades amb l’aigua que sortiran el 2021 i 2022”.
Per la seva banda, Borja Sanz, Urban Water Business Manager d’Hidroconta, ha parlat d’innovació i digitalització en la recuperació, ressaltant la transformació experimentada per la mateixa companyia a causa de les necessitats de sector: “Hem passat de ser una empresa fabricant i venedora de comptadors mecànics a evolucionar al mercat de l’aigua urbana”. Borja ha assenyalat que, a causa de la pandèmia, el sector ha experimentat un increment de demanda per part del mercat de tecnologies IOT i de digitalització: “Són les tecnologies de digitalització què ens han d’ajudar a posar eines al mercat per a l’optimització del recurs hídric”. Així, ha explicat les implicacions de la inversió en digitalització i la gamma que Hidroconta té a disposició dels seus clients: “Ens ha canviat en la producció i fabricació de tots els nostres equips, en el nostre producte”, ha comentat.
Finalment, Alberto Garrido, catedràtic d’Economia Agrària i Recursos Naturals i Vicerector de Qualitat i Eficiència de la Universitat Politècnica de Madrid, ha parlat sobre el paper de la universitat centrant-se en la Comunitat d’UPM Water. En aquest sentit, la universitat ofereix coneixement a aplicar en la presa de decisions, solucions tecnològiques, neutralitat, interdisciplinarietat i equipament científic. En aquest sentit, ha assenyalat que des d’UPM Water es persegueix, entre altres qüestions, promoure, transferir i divulgar la investigació científica i el desenvolupament tecnològic.
La sessió ha finalitzat amb una ronda de preguntes en què els ponents han respost a les qüestions i dubtes plantejats pels delegats en què han assenyalat que “si tinguéssim més investigació i hi hagués més desenvolupament hi hauria més oportunitats professionals”, ha comentat Alberto Garrido, el que es trasllada a una atracció de joves que vulguin aprendre i formar-se en aquest àmbit.
FONT: iagua.es
301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page