Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 28 Feb 2018 Comentaris: 0

Va deixar una bona feina en una empresa de Vancouver i fins i tot va rebutjar l’oferta de Google per instal·lar-se a Silicon Valley. I és que la ciutat de Girona i el seu entorn «atrau molt». Tocat pel nou esperit col·laboratiu, va fundar Wikiloc per compartir amb el món la seva passió per l’aire lliure

Ara ja té tres milions llargs d’usuaris registrats. Fins i tot Apple el convida a les fires i actes que organitza. I és que Wikiloc, l’empresa que encomana la passió gironina per l’aire lliure arreu del món, és un model d’èxit de la nova economia col·laborativa basada en les noves tecnologies. Nascuda l’any 2006 al Parc Científic de la UdG, Wikiloc té 9 treballadors i més de 3.300.000 usuaris registrats. El projecte ja arriba a tots els països del món i continua creixent sense que se li conegui un sostre. La possibilitat de compartir les excursions a peu o en bicicleta triomfa entre una comunitat àvida de descobrir rutes que han fet altres persones, veure les fotos, llegir comentaris i recomanacions. Ramot ens prega que el tractem de tu a l’entrevista.

Fins i tot Apple el convida a les fires i actes que organitza. I és que Wikiloc, l’empresa que encomana la passió gironina per l’aire lliure arreu del món, és un model d’èxit de la nova economia col·laborativa basada en les noves tecnologies. Nascuda l’any 2006 al Parc Científic de la UdG, Wikiloc té 9 treballadors i més de 3.300.000 usuaris registrats. El projecte ja arriba a tots els països del món i continua creixent sense que se li conegui un sostre. La possibilitat de compartir les excursions a peu o en bicicleta triomfa entre una comunitat àvida de descobrir rutes que han fet altres persones, veure les fotos, llegir comentaris i recomanacions. Ramot ens prega que el tractem de tu a l’entrevista.

T

Jordi Ramot, fundador de Wikiloc

Quan et vaig entrevistar el 2009 acababes de guanyar el premi Desafiament de Geoturisme de National Geographic. Aleshores Wikiloc tenia 80.000 usuaris registrats. Ara supera de llarg els 3.300.000. T’ho esperaves?

No. Tenim un creixement any a any impensable en el millor dels somnis. I ens adonem que tenim molt recorregut per fer a països com Brasil, França o Itàlia. Hi ha potencial per créixer molt més arreu del món i això ens motiva.

He calculat que Wikiloc creix ara mateix a un ritme de mig milió d’usuaris registrats anuals.

De fet, creixem més, perquè tot plegat ha estat bastant exponencial. Cada vegada més gent entra a la plataforma. Aquest últim any el creixement s’acosta al milió d’usuaris.

On és el sostre?

No ho sabem. Estem preparats per créixer. Tant de bo el sostre sigui molt més amunt. Comencem cada dia com si fos el primer. En comptes de partir de la idea que ja hem assolit fites, cada dia ens plantegem de nou què hem de fer.

Facebook supera els dos mil milions d’usuaris. Per quin costat creu que pot créixer Wikiloc?

Facebook és un dels grans titans. Nosaltres ens movem restringits al segment de gent que aprecia el turisme actiu, la muntanya, el ciclisme… Hi ha cada vegada més gent que fa activitat a l’aire lliure i està tot per fer a molts països. Ens faria il·lusió tenir als Estats Units, Nova Zelanda o Austràlia la mateixa presència que tenim a Itàlia o al Brasil.

Costa més entrar als Estats Units?

Sí, perquè hi ha competència, però estem contents perquè veiem que anem creixent a tot arreu.

Quin és el vostre valor afegit? Per què la gent ve amb vosaltres?

La filosofia i identitat de Wikiloc és la mateixa ara que l’any 2006, quan vam aparèixer a la xarxa. Som una wikipèdia per compartir itineraris amb fotografies i punts d’interès. L’important no és el cronòmetre. La idea és gaudir del trajecte i que els altres puguin seguir el recorregut. Intentem fer les aplicacions molt simples. Que siguin senzilles d’usar. Que el mòbil no s’interposi entre nosaltres i la natura.

Hi ha altres aplicacions que fan això mateix?

Sí. Tenim molta competència. A França, a Alemanya… N’hi ha d’enormes amb equips de 150 persones, mentre nosaltres som 9 persones. Tot i això, a nivell d’usuaris i de distribució de rutes de tot el món, estem molt ben posicionats, i ho hem fet amb un projecte genuïnament gironí.

Quins és el vostre secret?

No fixar-nos gaire en la competència, perquè si t’hi fixes sempre acabes essent el segon i anant a remolc del que fa l’altre. Cada dia tots els que treballem aquí dediquem per torns una hora o més a atendre l’usuari, a respondre dubtes que ens plantegen. Fem suport a l’usuari. Escoltem molt la gent.

El maquinari informàtic ha de créixer constantment?

Tractem moltes dades de milers i milers de rutes i milers i milers de fotografies. I no ens agrada oferir fotografies petites. Aquest any hem fet un esforç molt gran per poder oferir les fotografies a bona resolució. Hi ha famílies que passen les fotos de les rutes a la pantalla del televisor. Ja anem cap als 13 milions de fotografies.

On teniu els servidors?

Abans els teníem als Estats Units, però ara ja ho tenim tot a Europa i garantim la protecció de dades. A Irlanda i Alemanya. De manera completament segura.

La gent ja ha compartit a Wikiloc quasi vuit milions de rutes. Quants sistemes de transport hi ha representats a Wikiloc?

N’hi ha 72. N’hi ha amb segway per la muntanya, i amb bicicleta BTT amb una sola roda…

Heu arribat a tots els països del món?

Sí. Exportem arreu la passió gironina per l’aire lliure.

També a Corea del Nord?

Sí. A l’Àsia hi ha molta afició.

És cert que no vols guanyar diners?

A veure: quan arrenques un projecte has de superar l’etapa que jo en dic de l’angoixa econòmica. Perquè les factures de lloguer de locals i de servidors i moltes altres són molt quantioses i arriben cada mes. Però després arribes a un punt que veus que ja pots sobreviure. Des de fa uns anys ja aixequem el cap. La il·lusió màxima seria d’aquí a vint anys poder mirar enrere i veure que Wikiloc és com Lonely Planet o la Viquipèdia, que s’ha convertit en una comunitat a nivell mundial i té a tots els països usuaris i activitats. Això passa per davant de qualsevol recompensa econòmica. Causar un impacte positiu a milions de persones, haver contribuït a canviar el món, és el que m’agradaria explicar als nets.

És cert que no vol publicitat?

Sí, és cert. Vam estar molts anys sense publicitat per no contaminar l’experiència de l’usuari. Wikiloc va néixer sense ànim de lucre. Vam obrir un canal de donacions i molta gent va fer aportacions i encara avui hi ha gent que ens fa aportacions a canvi de res. Increïble. I molt il·lusionant. Ens havien dit que als Estats Units sí, però a Espanya ningú no dona res a canvi de res. Nosaltres tenim grups d’excursionistes que ens fan donacions bastant importants. Això recomforta. Vol dir que hi ha gent que no vol que desapareixem. Estem oferint un valor que la gent aprecia.

Però ara estan lligats a la publicitat. Serà per sempre?

Tinc l’esperança de poder eliminar la publicitat en un futur. La publicitat és el que veig més molest. És cobrar a terceres persones, l’anunciant, per serveis que jo ofereixo a primeres persones, l’usuari. Millor cobrar directament a l’usuari, no? Hauríem de poder oferir nosaltres un valor que l’usuari estigui disposat a pagar.

Pel que dius, a la llarga desapareixerà la publicitat però es reforçarà l’opció de pagament?

Sí.

Jo mateix soc usuari de pagament i m’agrada perquè no existeix la renovació automàtica.

Ja, però ens arriben queixes de gent que es troba a mitja excursió i justament aquell dia li ha caducat la subscripció, i entenem que això molesta molt. Ho estem estudiant. En qualsevol cas, sempre es podrà cancel·lar la subscripció.

Tens una estimació del valor econòmic actual de Wikiloc?

No. Sé quan consumeix mensualment. Aquí hi ha màquines, talent, un equip, però hi ha un intangible que jo valoro molt que és la marca. Ha costat molt arribar fins aquí. L’opinió positiva de molta gent d’arreu del món té un valor altíssim, tot i que també rebem crítiques.

I el valor de les dades dels usuaris que atresora?

Això és intocable. Les dades dels usuaris són sagrades. No hem enviat mai publicitat personalitzada. I això que ens han fet ofertes molt sucoses de fabricants de roba o material de muntanya, però això seria faltar la confiança. I la confiança costa molt de guanyar i es perd en un segon.

I si vingués un grup i pagués una milionada per l’empresa?

No. No ho sé. L’únic que puc dir és que si vingués un grup d’aquests afins com Lonely Planet o Google i ens oferís ampliar… No ho sé. El que no acceptaríem és el que ha passat amb altres. Tripadvisor va comprar un projecte americà semblant al nostre, Everytrail, i el va abandonar. Van comprar l’equip tècnic i van abandonar el projecte. No sabem per què.

M’han dit que vas rebutjar una oferta de Google per instal·lar-te a Silicon Valley?

Bé. Va ser a l’inici del projecte. I no va ser una oferta formal. Vam anar a la seu de Google a Silicon Valey convidats a recollir el premi a la millor iniciativa en l’ús de Google Maps i diversos enginyers em van oferir de quedar-me a treballar allà. Però vaig entendre que el projecte de Wikiloc no l’hagués pogut continuar de la mateixa manera. I a més a més, què carai, Girona tira molt. A mi m’agrada molt sortir a l’aire lliure i aquí tenim de tot. Crec que des de Girona es poden fer grans coses, si bé és cert que hi ha dificultats de finançament i per trobar capital risc. A Silicon Valley una sortida en bicicleta en grup aplega gent de Facebook, gent de Google, gent d’Instagram, un enginyer de sistemes, un advocat… i resulta molt enriquidora. Però aquí al Parc també fem jornades de programació i de mica en mica ens anem dinamitzant. També podem fer feina de qualitat.

Creus que un món millor és possible?

Queda malament dir-ho, però crec que no hem estat mai tan bé com ara. Estic llegint el llibre Homo Sàpiens, de Yuval Noah Harari. T’obre molt el punt de vista. El problema és que tot el dia llegim notícies negatives als mitjans de comunicació. Però passen moltes coses bones. Jo soc optimista.

Què demanaria a la política?

Que s’erradiqui la mentida. L’engany deliberat.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 22 Feb 2018 Comentaris: 0

L’objectiu final és obtenir-los de forma controlada i fabricar així un nou fertilitzant ric en fòsfor d’alliberament lent que sigui més respectuós amb la qualitat de les aigües

En els últims segles la demanda de fòsfor per fertilitzants no ha parat de créixer com a conseqüència de l’augment exponencial de la població i de les seves necessitats alimentàries. No obstant això, el fòsfor és un recurs limitat.
Les úniques fonts de fòsfor són: el guano (excrement d’aus) i la roca fosfática (apatita). Així, hi ha molts estudis que preveuen seu esgotament dins 100-250 anys i el seu preu s’incrementa cada any. En aquest context i d’acord amb les polítiques europees d’impuls de l’anomenada “economia circular”, és més necessari que mai recuperar el fòsfor de fonts renovables com els purins.


Sobre els purins

Tesi “Assessment of struvite and K-struvite recovery from digested manure” d’Elena Tarragó Abell

Els purins s’han aplicat durant dècades directament a terra com a fertilitzant. No obstant això, el fet que aquesta pràctica portada a terme de forma excessiva i indiscriminada tingui un impacte negatiu sobre el medi ambient, ha comportat l’obligació de realitzar un tractament previ, amb la conseqüent pèrdua de fòsfor.

La tesi doctoral “Assessment of struvite and K-struvite recovery from digested manure” d’Elena Tarragó Abella planteja recuperar el fòsfor dels purins en forma d’estruvita (MgNH4PO4 · 6H2O) o K-estruvita (MgKPO4 · 6H2O).
Dos minerals del grup dels fosfats que també contenen magnesi, nitrogen i potassi, i que es produeixen per cristal·lització espontània en estacions depuradores d’aigües residuals.

Treballs de recerca

L’objectiu final és obtenir-los de forma controlada i fabricar així un nou fertilitzant ric en fòsfor d’alliberament lent que sigui més respectuós amb la qualitat de les aigües.

El treball de recerca s’ha dut a terme en els laboratoris del grup LEQUIA amb dos tipus de substrats: purins digerits després d’aplicar una separació sòlid / líquid, i purins després d’aplicar un tractament d’eliminació de nitrogen per Anammox.
Els experiments s’han vertebrat al voltant de tres reptes:

  1. aprofundir en el coneixement de la cristal·lització de l’estruvita i la k-estruvita,
  2. avaluar la qualitat del producte recuperat i
  3. optimitzar el procés pel que fa a les eficiències de recuperació de nutrients i la grandària de les partícules recuperades.

Resultats obtinguts

Els resultats obtinguts han estat més que satisfactoris. La investigadora ha demostrat que la velocitat ascensional pot actuar com a paràmetre de control de la mida de partícula, la qual cosa permetria ajustar-la als requisits de les diferents aplicacions finals.

Encara és més important la demostració de la viabilitat de la recuperació d’estruvita a partir de purins digerits amb elevades concentracions de sòlids per obtenir un producte estable. En aquest sentit, les dades indiquen que la presència de sòlids en suspensió no limita la formació d’estruvita, sinó que aquests actuen com a nuclis potenciant la nucleació heterogènia i afavorint l’agregació i / o aglomeració de vidres. Finalment, també s’aporta una nova tecnologia per recuperar a partir dels purins un dels macronutrients més limitat a terra, el potassi, com k-estruvita.

En suma, la tesi doctoral – que ha estat dirigida pels doctors Maria Dolors Balaguer, Sebastià Puig i Maël Ruscalleda – ha demostrat la viabilitat de recuperar nutrients d’una matriu tan complexa i amb una concentració de sòlids tan alta com són els purins.

Això suposa un avanç significatiu cap a la recuperació sistemàtica dels macronutrients essencials per al creixement de les plantes (potassi, fòsfor i nitrogen) a partir de fonts renovables.

Posted by: General 22 Feb 2018 Comentaris: 0

HIPRA és una companyia farmacèutica veterinària, amb més de mig segle d’història, dedicada a la investigació, producció i comercialització de productes per a la Salut Animal. Actualment, ocupem un dels primers llocs en el rànquing d’empreses de la indústria veterinària a nivell mundial en Biològics, i comptem amb més de 1.500 empleats.

Per a les nostres oficines situades al Parc Científic i Tecnològic (Girona), estem buscant incorporar un(a) nou/nova Tècnic(a) de Qualitat de Medical Devices

La seva missió principal serà la de realitzar el control de qualitat de productes electromecànics de salut animal.


 Les funcions principals són:

  • Inspeccionar els materials entrants de producció.
  • Testejar i verificar la qualitat dels equips fabricats.
  • Gestió de No Conformitats.
  • Participar en les millora contínua dels producte i processos.

Els requisits per a aquesta posició són:

  • Imprescindible Formació Professional de Grau Mitjà o Superior en Electromecànica o Manteniment Industrial, o formació relacionada.
  • Desitjable experiència prèvia en un departament de qualitat.
  • Es valorarà un nivell mitjà-alt d’anglès.

Estem buscant professionals metòdics, analítics i amb tolerància a la pressió.

OFERIM

  • Disponibilitat d’incorporació immediata.
  • Posició estable.

RAONS PER FORMAR PART DE HIPRA

  • Empresa multinacional en expansió amb més de 37 filials a nivell mundial.
  • Ambient multicultural en els diferents equips de treball.
  • Foment de la formació i programes de desenvolupament.
Posted by: General 22 Feb 2018 Comentaris: 0
'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha obtingut fons per a iniciar aquest any 8 nous projectes de recerca multidisciplinària en l’àmbit de l’aigua. El finançament que ascendeix a un total de 1.622.509 € prové de 2 projectes del programa Horitzó 2020 de la UE, el pressupost gestionat per l’ICRA és de 860.330 €, i 6 projectes del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) que sumen 762.179 €.

L’ICRA, centre de recerca de la Generalitat de Catalunya creat en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), és un referent internacional i compta amb més de 50 científics que investiguen sobre el cicle integral de l’aigua en matèria de recursos hídrics, qualitat de l’aigua i tecnologies de tractament i d’avaluació i la transferència d’aquest coneixement a la societat i al teixit empresarial i industrial.

Els projectes finançats tracten, entre altres temes, sobre com predir i minimitzar la formació de NDMA, un subproducte de la desinfecció i un probable cancerigen humà que s’ha detectat en aigües potables i reciclades de tot el món; conèixer els riscos mediambientals i per a la salut humana derivats de la presència de microplásticos en el medi aquàtic; aprofundir en la investigació sobre una problemàtica emergent com és la contaminació d’aqüífers per antibiòtics o exposar l’impacte de la contaminació d’origen agrícola en la qualitat hidroquímica i microbiològica de les aigües subterrànies.


Llegir més…

Posted by: General 20 Feb 2018 Comentaris: 0 Tags:
Sílvia Castelló

Sílvia Castelló. Fundadora i directora de l’escola

L’escola de disseny, patronatge i confecció Qstura ofereix des de fa onze anys formació en el món de la costura, ja sigui de forma professional o com un hobby. En els darrers anys, el centre ha notat com l’art del Do It Yourself s’ha fet un lloc dins la societat gironina.

Les noves tecnologies han desplaçat el «handmade» (fet a mà)?

No, al contrari. Les noves tecnologies són unes aliades perquè l’interès per les manualitats segueixi creixent. Quan vaig començar a fer classes en centres cívics fa 11 anys, recordo que fer manualitats no tenia reconeixement i ara és totalment al revés. Ara, els nens i nenes fan un estoig o una faldilla i ho mostren a les xarxes socials perquè tothom vegi el que han fet.

L’art de cosir ha deixat de ser una assignatura obligatòria per a les dones per passar a ser un hobby per a tothom?

Exacte. Ara la gent cus amb motivació i amb ganes de despertar la seva creativitat, i no com una obligació. A banda, cosir s’ha convertit en una activitat terapèutica. I professionalment, actualment la gent es dedica a aquesta professió perquè realment vol.

Quina motivació hi ha al darrere?

Estem vivint un canvi en la societat. La gent continua anant a grans botigues a comprar roba, però cada vegada més busquen peces personalitzades. La gent vol una faldilla en concret, amb un estampat i un disseny específic. O una camisa de màniga llarga la volen convertir en màniga curta. Aquesta personalització es pot aconseguir aprenent a cosir a mà.

A Qstura realitzeu diferents tallers per aprendre a cosir. Heu incrementat el nombre d’alumnes?

Sí, en els últims anys hi ha hagut un increment de gent interessada a aprendre a confeccionar les seves pròpies peces de roba. Fem classes a nens, des de cinc anys, i a adults. També realitzem cursos de Costura de supervivència, per aquella gent que no sap cosir. Venen un dissabte cinc hores i aprenen les tècniques bàsiques: cosir un botó, fer un estoig i fer una vora d’uns pantalons. En aquests 11 anys per l’escola han passat més de 4.000 alumnes.

I professionalment, les empreses continuen buscant gent que sàpiga cosir a mà?

Sí. A l’escola tenim molt de contacte amb empreses interessades a agafar estudiants en pràctiques i ens demanen expressament joves especialistes en patronatge, confecció i disseny. Això respon a l’auge de la demanada de peces de roba elaborades amb productes de quilòmetre zero i fetes a mà amb productes sostenibles i reciclats. La gent continua comprant roba a grans empreses, però comença a interessar-se per la roba de qualitat. Aquest fenomen està esdevenint un canvi social molt important.

El sector creix i l’escola de Qstura també?

Sí. Aquest març inaugurem les noves instal·lacions de l’escola. Hem traslladat els cursos i tallers que fèiem al centre del carrer Lluís Pericot a l’espai que tenim al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. A més, estem acabant de dissenyar un nou màster i un nou grau que oferirem a l’escola.

Sobre què tractaran?

En breu volem posar en marxa un màster de Patronatge, ja que hem denotat una mancança de bons patronistes. I la intenció és també poder oferir, com més aviat millor, un Grau d’Innovació tèxtil i Creació de Moda conjuntament amb la UdG, que serà l’únic en tot l’Estat espanyol. És un projecte meravellós perquè significarà un gran avanç pel sector de la moda, sobretot per les empreses, les quals podran comptar amb professionals formats que a més de confeccionar, dissenyar i fer patronatge estaran formats en innovació i moda sostenible.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 09 Feb 2018 Comentaris: 0

Un consorci internacional en el marc del projecte europeu BioRECO2Ver (Horizon 2020) farà un important pas endavant perquè la bioconversió del diòxid de carboni sigui comercialment viable. El projecte, de 4 anys durada, s’ha iniciat aquest mes de gener i està coordinat pel centre de recerca flamenc VITO. 

BioRECO2VER

Un consorci internacional en el marc del projecte europeu BioRECO2Ver (Horizon 2020) farà un important pas endavant perquè la bioconversió del diòxid de carboni sigui comercialment viable

L’objectiu del projecte BioRECO2Ver és desenvolupar procesos biotecnològics capaços de transformar el CO2 de fonts industrials en productes químics valuosos com ara el lactat o l’isobutè. El BioRECO2VER tindrà un alt impacte, tant pel que fa a l’avenç en la valorització del CO2 com a la disponibilitat de solucions alternatives a la fabricació actual de productes químics. Un dels socis del projecte és la Universitat de Girona (UdG), que liderarà el paquet de treball destinat al desenvolupament de procesos d’alta productivitat de conversió del CO2.

El projecte pretén crear processos alternatius per la producció a escala comercial de productes químics de manera més sostenible, amb  les emissions industrials del CO2 com a matèria primera. Ara per ara, els procesos biotecnològics de conversió del CO2 encara presenten algunes barreres tècniques i econòmiques que cal superar. Per exemple, els costos de pre-tractament dels gasos i els costos de recuperació de productes són encara massa elevats, la transferència de gas als bioreactors és subòptima i l’escalabilitat no ha estat suficientment demostrada.

Solventar les barreres existents
En aquest nou projecte europeu del programa Horizon 2020 BioRECO2VER, un equip especialitzat de socis industrials, acadèmics i de recerca, encararà tots aquests reptes. El BioRECO2Ver vol demostrar la viabilitat de procesos biotecnològics més eficients per a la captura i conversió del CO2 de fonts industrial en dos productes químics valuosos: l’isobutè i el lactat.

Per assolir aquest objectiu, l’equip del projecte investigarà, entre altres, procesos enzimàtics híbrids per la captura del CO2 de fonts industrials. La conversió en isobutè i lactat  es durà a terme a través de tres plataformes microbianes pròpies que són representatives d’una varietat molt més grant de productes i aplicacions. El desenvolupament i l’optimització del bioprocés es produirà tant amb sistemes fermentatius com bioelectroquímics.  Les plataformes microbianes es validaran al laboratori (nivell de maduresa tecnológica o “TRL” 4) i els processos més prometedors per cada substància química es validaran en un entorn industrial (“TRL” 5) amb efluents gasosos reals.

Experiència industrial i expertesa acadèmica
El BioRECO2Ver s’ha iniciat 1 de gener i s’executarà fins al final del 2021 amb un pressupost total de 7 milions d’euros. El projecte està coordinat per VITO (Flemish Institute for Technological Research – Bèlgica). Els altres socis del projecte són EnobraQ (França), Technical University of Luleå (Suècia), Syngip (Països Baixos), I, CNR (Consiglio Nazionale delle Ricerche – Itàlia), la Universitat de Girona (Spain), NOVA (Institut für politische und ökologische Innovation GmbH – Alemanya),  Arkema (França), PKN ORLEN (Polski Koncern Naftowy ORLEN S.A. – Polònia), NatureWorks LLC (Estats Units d’Amèrica) i tres entitats de l’Estat Espanyol: IDENER (Optimización Orientada a la Sostenibilitat – Sevilla), el grup Cementos Portland Valderrivas i la Universitat de Girona (UdG).

La UdG està representada per dos grups de Recerca, el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) i el Grup Mol·lecular d’Ecologia Microbiana (geMM). La seva funció principal serà liderar el paquet de treball dedicat a desenvolupar processos de conversió del CO2 d’alta productivitat.

“L’ajuda ens permetrà completar la fase final d’industrialització i el llançament del servei al mercat Europeu”. Jaume Gelada, CEO.

La plataforma INSYLO

Insylo

INSYLO és una plataforma IoT que permet la monitorització remota de les sitges de les granges ramaderes i l’optimització de la cadena de subministrament de pinsos.

En l’era de la digitalització, el subministrament de pinsos a les granges ramaderes segueix sent un procés totalment manual i ineficient que provoca, només a Europa, sobrecostos evitables de més de 400 milions d’euros cada any. Cada setmana, milions de ramaders a tot el món han d’inspeccionar manualment les seves sitges per controlar els nivells d’inventari de pinso i ordenar a temps les compres. La inspecció es realitza normalment colpejant les sitges amb un bastó per deduir si estan plens o buits, o bé, mitjançant la perillosa operació de pujar a una sitja de 8 metres d’altura per poder inspeccionar el seu interior. Fins ara, ningú havia aconseguit resoldre aquest problema a causa de l’alt cost que té la instal·lació de sensors de pesatge en aquest tipus de sitges.

INSYLO, gràcies a un nou Sensor Volumètric Intel·ligent, protegit amb una patent internacional, permet per primera vegada la monitorització remota del nivell d’inventari de les sitges amb gran precisió i a un cost molt baix. El sensor es pot instal·lar en 5 minuts ja que s’alimenta amb energia solar i incorpora la seva pròpia connectivitat a Internet. A més, una plataforma de software en el núvol recull les dades de centenars de milers de sensors i utilitza el Big Data i la Intel·ligència Artificial per predir els consums de les granges i optimitzar la logística de abastiment de les sitges. El sistema beneficia tant a ramaders com a proveïdors de pinso. Els primers poden estalviar fins a 22 dies de treball per any evitant la inspecció manual de les sitges i, els segons, fins a 500 € per sitja i any gràcies a l’automatització de processos i a l’optimització de les rutes de distribució.

El programa SME Instrument

SME Instrument és part del programa Horizon 2020 de la Comissió Europea i està enfocat a pimes de base tecnològica amb projectes altament innovadors i amb un gran potencial de mercat. Es tracta d’un dels programes d’ajuda més competitius que existeixen amb taxes d’èxit de només el 3%.

L’ajuda rebuda permetrà completar la fase final de desenvolupament i industrialització de la plataforma INSYLO i el llançament comercial de la solució a escala europea. Alhora, permetrà la contractació de 6 nous enginyers de R+D i 1 director comercial per a l’obertura del mercat europeu.

Sobre Insylo Technologies

Insylo Technologies SLU (anteriorment Ubikwa) és una startup de base tecnològica ubicada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. La seva missió és aprofitar els últims avenços en sensors 3D i la Internet de les Coses per crear solucions per a les Cadenes de Subministrament Intel·ligents. L’empresa ha desenvolupat un nou Sensor Volumètric Intel·ligent que permet, per primera vegada, el control remot d’inventaris de productes sòlids i a granel amb gran precisió i a un cost molt baix. El caràcter innovador de la seva tecnologia ha estat reconegut amb l’obtenció de prestigiosos guardons: 1st Iot Global Call, Smart Agrifood High Flyers, CommBeBiz awards, EU Seal of Excellence, etc..

Posted by: General 26 Gen 2018 Comentaris: 0 Tags: , ,

Finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, el WATSON s’ha iniciat el gener del 2018 i tindrà una durada de tres anys.

La fase final inclou la validació de la tecnologia desenvolupada en una planta real de tractament d’aigua potable a Catalunya.

save water

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’ONU, però no és tan simple

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’Organització de les Nacions Unides i un dels serveis públics més essencials. Els ciutadans han de poder disposar d’aigua en quantitat suficient, que sigui físicament accessible, que no suposi cap risc per la salut, que tingui característiques organolèptiques acceptables i, a més a més, amb un cost raonable.

Assolir aquests objectius no és tan simple com podem pensar. Depèn d’un alt nombre de paràmetres físics i químics de l’aigua com ara la terbolesa, la matèria orgànica d’origen natural (MON), determinats agents biològics, compostos causants d’olors i sabors, i compostos orgànics antropogènics. Paràmetres que d’una manera o altra es veuen afectats per l’estacionalitat i les característiques de la conca. Tot això provoca que el sistema de potabilització sigui, de fet, d’una gran complexitat i que s’hagi d’adaptar constantment a les característiques canviants de l’aigua d’entrada.

El projecte WATSON (WATer treatment workS OperatioN/OptimizatioN) del grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona vol fer front a aquesta variabilitat i avançar vers una operació amb més resiliència, robustesa i fiabilitat de les estacions de tractament d’aigua potable (ETAPs). La tecnologia escollida són els sistemes d’ajut a la decisió (SAD), una de les línies de recerca principals del grup en el seu estudi del cicle urbà de l’aigua.

El pla de treball del WATSON comprèn tres fases: 1) la caracterització de la matèria orgànica d’origen natural amb diferents tècniques analítiques i de monitorització en línia, 2) la modelització de les operacions unitàries que configuren les ETAPs i 3) el desenvolupament i la validació d’un sistema d’ajut a la decisió que integri els diferents coneixements que incideixen en la gestió d’aquestes instal·lacions. El procés inclou experiments a escala laboratori, l’anàlisi de dades d’operació d’ETAPs a escala real que col·laboren en el projecte i la validació final del SAD en una d’elles. També es consideraran diferents escenaris en funció de les condicions meteorològiques i l’estacionalitat.

El projecte, que s’ha iniciat aquest mes de gener, tindrà una durada de tres anys i està finançat pel programa “Retos de Investigación” del Ministerio de Economia i Competitividad. La investigadora principal, la Dra. Maria Martín, coordinarà un equip multi-disciplinar en l’àmbit de l’enginyeria química, les ciències ambientals i la informàtica integrat per altres professors de la Facultat de Ciències i l’Escola Politècnica de la UdG (Dr. Manel Poch, Dra. Marta Verdaguer i Dr. Narcís Clara), i investigadors postdoctorals (Dr. Hèctor Monclús) i predoctorals (Lluís Godo, Èric Santos i Jordi Suquet).

vineyard

El projecte POLIFAVI, té com a objectiu principal realitzar un pilotatge per determinar la viabilitat tècnica-econòmica de la valorització i recuperació de compostos bioactius com els compostos polifenòlics dels fangs i residus sòlids generats en el procés de depuració de les empreses del sector vitivinícola.

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) destina un total de 148.709 euros a sis projectes d’empreses gironines de foment de l’economia circular. Els projectes subvencionats són iniciativa de l’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del Sector de l’Aigua (CWP), que té seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Es tracta de l’empresa Norfrisa, de Riudellots de la Selva; Royal Verd, de les Preses; Prefabricats la Selva, de Santa Coloma de Farners, i Agroalimentària Mas Saulot, de Palau-Sator. En aquest últim cas, es subvenciona amb 29.325 euros per tirar endavant un projecte pilot per a la reutilització d’ampolles buides de sidra de l’empresa Mooma.

Pel que fa a Norfrisa, l’ajut és de 30.000 euros per a la valorització interna de la sang tècnica produïda durant la matança del porc. Prefabricats la Selva rep un ajut de 28.363,13 euros per testar maons de formigó fabricats amb subproducte de suro destinats al sector de la construcció.

La CWP rep dues subvencions diferents; una de 16.863,70 euros per estudiar la potencialitat dels fangs de depuradora com a potencial matèria primera, i l’altra de 29.918,15 euros per a l’impuls de la simbiosi en la indústria de l’aigua, Simbaicat. El projecte de Royal Verd per avaluar l’aprofitament de taps de suro reciclats com a farciment d’una zona esportiva de gespa artificial rep una subvenció de 12.165 euros.

GoodGut prova un test més eficaç per a prevenir el càncer colorectal

La biotecnològica GoodGut, que es dedica a la recerca i desenvolupament de sistemes no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives a partir de la microbiota

intestinal, presenta dades positives del test RAID-CRC que podrà millorar la detecció precoç del càncer colorectal (CRC): redueix un 55% els falsos positius que s’obtenen amb el test de sang oculta en femta, ja que la sang no és un marcador específic de CRC, i conseqüentment la necessitat d’haver de realitzar colonoscòpies als individus afectats.

Aquestes conclusions s’extreuen de l’estudi multicèntric en 450 pacients amb clínica suggestiva de CCR que se’ls ha practicat una colonoscòpia, en el qual han participat cinc centres capdavanters a Catalunya en oncologia: l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia, l’Institut Assistència Sanitària i el Consorci Hospitalari de Vic.

Actualment, el programa de cribratge de càncer de còlon i recte a Catalunya fa servir el test de sang oculta en femta immunoquímic. Aquest test és eficaç i econòmic, però presenta un baix valor predictiu positiu (8%) per a càncer i, per tant, genera un alt nombre de falsos positius i colonoscòpies innecessàries. La millora que aporta el RAID-CRC és que complementa el cribratge actual amb la signatura microbiològica de CRC en la mostra fecal.

“Els resultats de l’estudi proven que la combinació del RAID-CRC amb el FIT detecta el CCR amb una sensibilitat del 94% i la neoplàsia avançada amb una sensibilitat del 80%” explica el Dr. Xavier Aldeguer, director mèdic de GoodGut i cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. Aldeguer fa més de 10 anys que investiga la microbiota intestinal.

D’altra banda, el Dr. Antoni Castells, co-coordinador del programa de detecció del càncer colorectal de Barcelona, remarca que el nou abordatge “si es confirmen aquests resultats en població de cribratge, podria permetre reduir el 32% de colonoscòpies innecessàries i detectar el 59% de lesions precanceroses”. L’estalvi associat només a colonoscòpies representaria, com a mínim, més de 5,5 milions d’euros per ronda de cribratge cada dos anys i augmentaria la sensibilitat per la lesió precancerosa (diagnosticar la malaltia en un estadi previ).

Tercer càncer amb més incidència mundial

El CCR és el tercer càncer més incident i mortal a escala mundial, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cada setmana es diagnostiquen més de 500 nous casos de càncer de còlon a Espanya, 8.600 a Europa i 2.500 als Estats Units. Per aquest motiu s’han instaurat polítiques de cribratge poblacional que permetin la seva detecció precoç mitjançant eines no invasives.

La implementació de RAID-CRC “generarà un benefici important a la societat ja que el sistema de cribatge actual és més de diagnòstic precoç que preventiu” matisa Mariona Serra, CEO de GoodGut. Serra explica també que el proper pas és la validació d’aquests resultats en una població major, fer el registre CE del test i la seva sortida al mercat a finals de 2019.