Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 26 gen. 2022 Comentaris: 0 Tags:

“RBD Dimer recombinant protein vaccine against SARSCoV2” (RBDCOV) és un nou projecte, en el marc del programa Horizon Europe, que està liderat per la farmacèutica biotecnològica HIPRA. Engegat l’1 de desembre, l’objectiu de RBDCOV és provar l’eficàcia, tolerabilitat i seguretat de la vacuna recombinant COVID-19 d’HIPRA en població infantil (incloent-hi adolescents) i en persones immunocompromeses. Els assaigs tindran una durada de 2 anys i mig. 

Per dur a terme aquest projecte, HIPRA treballarà amb un consorci internacional que inclou empreses i institucions de cinc països europeus: Espanya (IRSICAIXAFUNDACIÓ HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRONFUNDACIÓN FILS DE LUCHA CONTRA ELSIDA (FLS)IDIBAPSIDIBGIASPHALIONVINCES CONSULTINGZABALA INNOVATION), Regne Unit (VERISTAT INTERNATIONAL), Itàlia (FONDAZIONE PENTA), Alemanya (EUROPEAN AIDS TREATMENT GROUP), i Turquia (METPHARM ARASTIRMA GELISTIRME SAGLIK DANISMANLIK). El projecte gestionarà un pressupost de 9.779.211,25 euros.

La vacuna d’HIPRA contra la COVID-19 s’estudiarà  en infants, adolescents i pacients immunocompromesos

El projecte RBDCOV preveu la realització de dos assaigs clínics, un en un grup de persones amb el sistema immune compromès i un segon estudi en un o varis grups de nens i adolescents. El projecte RBDCOV contribuirà al desenvolupament de la vacuna d’HIPRA, que té per objectiu protegir de la COVID greu incloent les persones immunocompromeses i garantir una resposta immunitària a llarg termini. 

Així mateix, el projecte també contempla que la vacuna sigui accessible per a les campanyes de vacunació a tot el món gràcies a la seva conservació entre 2 i 8º C, que facilita el seu emmagatzematge i distribució. 

La vacuna contra la COVID-19 que està desenvolupant HIPRA és una vacuna de proteïna recombinant adjuvada, basada en un heterodímer de fusió del domini d’unió al receptor (RBD) que conté les variants B.1.1.7 (alfa) i B.1.351 (beta) del SARS-CoV-2. 

El programa marc Horizon Europe és el programa europeu més gran de recerca i innovació (2021-2027), i entre les seves prioritats figura el suport a la recerca urgent sobre el coronavirus i les seves variants. La Comissió Europea ha seleccionat onze projectes en què participaran 312 equips de recerca de 40 països. RBDCOV és un dels projectes seleccionats que donarà suport a assaigs clínics per a una nova vacuna que pugui arribar més enllà de les fronteres d’Europa, creant vincles amb altres iniciatives europees. 

La mateixa comissària europea d’Innovació i Investigació, Mariya Gabriel, va anunciar l’any passat l’aprovació del projecte RBDCOV juntament amb 10 iniciatives més, destacant que la inversió en innovació és clau per afrontar la lluita contra la crisi del coronavirus i enfortir les infraestructures de recerca actuals per a l’actual pandèmia i futures crisis. 

Posted by: General 20 gen. 2022 Comentaris: 0

La lluita contra el canvi climàtic ja fa temps que té lloc en diferents fronts. Un dels més importants són les anomenades tecnologies de captura i utilització del diòxid de carboni, que no només redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle sinó que, a més a més, transformen el carboni captat en productes de valor afegit.

La captura i utilització del diòxid de carboni és una tecnologia de lluita contra el canvi climàtic

El Grup de Recerca en Ecologia Microbiana Molecular (gEMM) i el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona fa més d’una dècada que treballen en una d’aquestes tecnologies: l’electrosíntesi microbiana (en anglès, microbial electrosynthesis, MES). L’electrosíntesi microbiana aprofita les propietats elèctriques d’alguns microorganismes (sobretot, bacteris i arqueus) per a reduir el diòxid de carboni. Només es necessita una petita quantitat d’energia elèctrica i aigua, així com controlar la producció d’hidrogen com a compost intermediari clau. Seguint aquest principi, a escala laboratori ja s’han sintetitzat amb èxit diferents compostos orgànics, com ara metà, butanol, etanol o acetat. Tanmateix, per implementar el procés a escala industrial encara existeixen diverses limitacions.

Elisabet Perona Vico ha aplicat tècniques avançades de microbiologia molecular, electroquímica, i enginyeria genètica, per tal de superar aquestes limitacions. Així, per estudiar els gens potencialment implicats en la transferència d’electrons, va emprar un reactor electrometanogènic. L’anàlisi de la composició de la comunitat microbiana, utilitzant l’ADN i l’ADN complementari, va destacar Methanobacterium sp. com a principal arqueu. Per a determinar els nivells d’expressió gènica de [NiFe]-hidrogenases (Eha, Ehb i Mvh), heterodisulfur reductasa (Hdr), coenzim F420 [NiFe]-hydrogenasa (Frh) i la proteïna de maduració Hyp, es van induir canvis a curt termini en el flux d’electrons (circuit elèctric obert o tancat). Els resultats obtinguts amb RT-PCR suggerien que els mecanismes implicats en la transferència d’electrons no es trobaven regulats a nivell transcripcional.

Un altre aspecte destacable de la seva tesi doctoral és l’estudi dels microorganismes que poden ser potencials bio-productors d’H2 en els biocàtodes. Concretament, va estudiar la producció biològica d’H2 en biocàtodes operats a -1.0 V vs. Ag/AgCl, emprant una metodologia comparable i CO2 com a font de carboni. Es van escollir deu soques bacterianes dels gèneres RhodobacterRhodopseudomonasRhodocyclusDesulfovibrio i Sporomusa, totes elles descrites com a candidats per a la producció d’H2. Vuit de les deu soques testades van mostrar electroactivitat i les taxes de producció d’H2 van ser significativament superiors respecte a les condicions abiòtiques (de 2 a 8 vegades) en dues d’elles (Desulfovibrio paquesii DSM 16681 i Desulfovibrio desulfuricans DSM 642).

Els resultats indicaven que l’aplicació de biocàtodes per a la producció sostinguda d’H2 pot ser que no sigui prou eficient per a mantenir els requeriments que han de permetre incentivar el metabolisme d’altres soques microbianes. En conseqüència, es van aplicar tècniques d’enginyeria genètica per incrementar l’habilitat de D. paquesii per a la producció d’H2. Els gens seleccionats per ser sobre-expressats van ser la [Fe]-hidrogenasa i el citocrom c3 en dues soques, D. vulgaris DSM 644 i D. paquesii DSM 16681. Es van testar diverses condicions i protocols experimentals per la implementació dels mecanismes adients que asseguressin la sobre-expressió dels gens seleccionats.

Posted by: General 23 des. 2021 Comentaris: 0

La investigadora del grup de recerca “Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental” (LEQUIA) de la Universitat de Girona Raquel García Pacheco ha rebut el “Premi a la Gestió Sostenible de l’Aigua” del prestigiós Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín dins la modalitat de models de gestió pel seu projecte de reciclatge de membranes. El premi, valorat en 1.500€, s’ha lliurat aquest dimarts 14 de desembre durant una cerimònia a la seu de la Fundació Botín, a Madrid.

Raquel García Pacheco és enginyera química per la Universitat Rey Juan Carlos i doctora per la Universidad de Alcalá. La seva carrera investigadora s’ha centrat en la recuperació de membranes d’osmosi inversa i el reciclatge com a membranes d’ultrafiltració i nanofiltració d’aigua, amb projectes que tenen com a objectiu implantar solucions d’economia circular. Ha treballat a l’institut IMDEA Agua (Madrid), a la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Sydney, Austràlia) i a la Universitat de Girona, on recentment ha obtingut una ajuda “Juan de la Cierva Incorporación” per continuar la seva recerca al grup LEQUIA.

És la tercera ocasió que un investigador del LÈQUIA rep un premi de l’Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín

El projecte premiat aborda el reciclatge de les membranes d’osmosi inversa de membranes de nano i ultrafiltració per al tractament d’aigua, uns filtres que s’utilitzen àmpliament en plantes dessalinitzadores i depuradores d’aigües residuals. Així, una planta dessalinitzadora de grans dimensions pot tenir fins a unes 20.000 membranes d’osmosi inversa instal·lades. Aquests filtres es renoven cada any, i acaben directament a abocadors o incineradores. El projecte de Raquel García Pacheco permet reciclar-los mitjançant un procés químic sostenible. Les membranes reciclades tenen un cost menor que les noves i poden ser utilitzades en les mateixes aplicacions. A més, gràcies al desenvolupament de sistemes de filtració per gravetat, també es poden fer servir en sistemes descentralitzats per abastir aigua potable. En definitiva, es tracta d’una solució d’economia circular que implica diferents instal·lacions del sector de l’aigua i que connecta les grans infraestructures (dessalitzadores) amb sistemes petits i descentralitzats que poden ser molt útils per a comunitats aïllades o situacions d’emergència.

Raquel García Pacheco ha desenvolupat aquest treball de recerca i transferència en el marc de dos projectes finançats amb ajuts competitius. El primer, una ajuda del programa TECNIOSpring de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), la va portar durant tot un any a la ciutat australiana de Sydney, a la Universitat de Nova Gal·les del Sud, i li va permetre estudiar equips alternatius per reduir els costos d’inversió i d’operació de les membranes reciclades. El segon projecte, un ajut del programa “Innovadors” de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), té com a objectiu explotar comercialment els resultats obtinguts a través d’una empresa spinoff que actualment s’està creant, Ecomemb.

L’Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín és el primer think tank interdisciplinar de l’aigua a Espanya. Creat el 1998, es caracteritza per un nivell científic rigorós, que combina ciències naturals amb l’economia i les ciències socials, amb el propòsit explícit d’oferir idees i aportar dades que siguin rellevants en la presa de decisions. Els Premis al Talent Jove, que enguany celebren la setena edició, van néixer amb la voluntat de reconèixer la tasca desenvolupada per joves professionals i investigadors en el camp de la gestió sostenible de l’aigua.

És la tercera ocasió que un investigador del LÈQUIA rep un premi de l’Observatori de l’Aigua de la Fundació Botín. El 2014 es va reconèixer Sebastià Puig pel seu treball sobre la bioremediació d’aigües contaminades per nitrats per mitjà de sistemes bioelectroquímics. Quatre anys més tard, Hèctor Monclús va rebre un premi per un treball d’optimització de les estacions potabilitzadores d’aigua amb eines d’intel·ligència artificial. Aquests tres reconeixements posicionen el grup LEQUIA a l’avantguarda de l’eco-innovació al camp de la gestió de l’aigua.

La farmacèutica gironina Hipra es mostra esperançada amb l’efectivitat de la vacuna contra la covid-19 i creu que serà efectiva davant de totes les variants «inclosa la Delta». «Estem esperant resultats i esperem poder demostrar l’efectivitat descoberta durant la fase preclínica. Tenim una molt bona vacuna també des d’aquesta perspectiva», assegura el director d’Assumptes Públics d’Hipra, Toni Maneu. Per fer front a la situació actual i en paral·lel a l’inici de la segona fase d’assaig, l’empresa ja ha començat la producció amb la previsió de tenir aquest 2021 entre 50 i 75 milions de dosis. Per a l’any que ve, preveuen una producció d’un “mínim” de 600 milions de dosis. El vaccí d’Hipra funcionarà com a recordatori. Per això, es busquen voluntaris que ja hagin rebut la pauta completa de Pfizer fa un mínim de sis mesos.

Llum verda a l’assaig clínic de la vacuna de l’empresa gironina Hipra. Hipra

L’Agència Espanyola de Medicaments va autoritzar aquest dilluns la segona fase de l’assaig de la vacuna d’Hipra contra la covid-19. Aquesta nova fase que començarà aquesta setmana mateix comptarà amb la participació de més d’un miler de voluntaris majors de 18 anys i que ja hagin rebut la pauta completa de Pfizer fa un mínim de sis mesos. Aquest requisit busca, segons ha explicat Maneu, demostrar l’efectivitat del vaccí com a «recordatori» per reforçar la immunitat de les persones ja vacunades. De moment, en aquesta fase es provarà amb persones que hagin rebut el vaccí de Cominarty i a la següent fase se centraran en voluntaris que hagin rebut altres vacunes. Hipra ha decidit centrar els seus esforços a oferir una vacuna de reforç tenint en compte que a Espanya i a la majoria de països europeus el percentatge de vacunació és «molt alt». «Esperem demostrar que la nostra vacuna serveix com un recordatori», remarca Maneu.

Malgrat això, Maneu afirma que no poden ser «aliens» al que passa a altres països amb percentatges molt més baixos i, per això, també volen «explorar l’opció de fer assajos clínics per demostrar que la vacuna també funciona com a primera dosi». «Per responsabilitat empresarial hem de poder fer-la extensiva als països que ho necessitin», afegeix Maneu. Maneu assegura que el vaccí d’Hipra és una «molt bona vacuna» i es mostra convençut de la seva efectivitat respecte de les noves variants que van sorgint. «En el període de desenvolupament vam poder adaptar-nos i això ens va permetre tenir un espectre d’efectivitat potencialment més ampli», assegura Maneu. «Estem esperançats», afegeix. Pel que fa al calendari, la farmacèutica preveu començar la tercera fase entre Nadal Cap d’Any i després elaborar el dossier de registre per presentar-lo a l’Agència Europea de Medicaments per rebre l’aprovació entre el primer i el segon trimestre de l’any que ve.

La producció, en marxa

Tenint en compte la situació actual, però, Hipra ja ha començat la producció del vaccí. De fet, preveuen produir durant aquest 2021 entre 50 i 75 milions de dosis. De cara a l’any que ve, l’estimació de producció se situa en un mínim de 600 milions de dosis i pel 2023, la producció prevista és de 1.200 milions de dosis. «És important dir que tenim estoc per poder assegurar aquesta producció i que no tinguem problemes de subministrament», insisteix Maneu.

Una «situació d’emergència»

«Estem vivint una situació d’emergència i hem de treballar des d’aquesta perspectiva. Confiem que tenim una bona vacuna i que els assajos sortiran com esperem», remarca. Per això, estan treballant «en paral·lel» per poder «arribar a temps a les necessitats que hi ha, no només en l’àmbit europeu sinó a escala mundial». De fet, la nova fase d’assaig comença després que s’hagi demostrat una bona «tolerabilitat» i l’absència d’efectes adversos rellevants en la totalitat dels participants a l’anterior fase. En aquesta primera fase, cada participant va rebre dues dosis amb 21 dies de diferència. A partir d’aquesta segona injecció, se’ls fa seguiment durant 48 setmanes.

L’assaig, en el qual participaran 10 hospitals, es farà de manera aleatòria i els voluntaris rebran o bé la vacuna d’Hipra o bé una altra de manera «emmascarada». És a dir, que ni el pacient ni l’equip investigador sabran quina és. La vacuna d’Hipra es basa en dues proteïnes recombinants estructuralment similars (una correspon a la variant alfa i l’altra, a la beta). Les dues s’uneixen formant una estructura -que s’anomena dímer- i que s’acompanya d’un component que incrementa la resposta immunitària.

FONT: DiarideGirona

Posted by: General 17 nov. 2021 Comentaris: 0 Tags:

Impulsar la transferència de tecnologia i millorar la connexió entre els mons de la recerca i l’empresa. Aquests són els dos grans objectius de TECNIO, una associació creada per l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball (ACCIÓ) que agrupa 59 grups de recerca catalans que fan investigació «aplicada en tecnologies diferencials i tenen capacitat de transferir-la al mercat per mitjà de projectes d’R+D amb empreses, de llicències de patents o de la creació d’empreses emergents de base tecnològica». La majoria d’aquests grups de recerca estan ubicats en universitats i, per exemple, dels 59 n’hi ha 7 que formen part de la Universitat de Girona. La UdG és la tercera universitat catalana amb més grups de recerca amb el segell TECNIO només per darrere de la Universitat Politècnica de Catalunya (13) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (11). En canvi, Pompeu Fabra (3), Lleida (3), Rovira i Virgili (2) en tenen menys que la UdG.

Dos submarins del grup de Visió per Computador i Robòtica.

AMADE (Anàlisi i Materials Avançats per al Disseny Estructural), CIDSAV (Centre d’Investigació i Desenvolupament en Sanitat Vegetal), EASY (Centre d’Informàtica Industrial i Sistemes Intel·ligents), GILAB (Laboratori de Gràfics i Imatge), LEQUIA (Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental), VICOROB (Visió per Computador i Robòtica) i eXiT (Enginyeria de Control i Sistemes Intel·ligents) són els set grups de recerca de la UdG que treballen des del Campus Montilivi, tant a l’Escola Politècnica Superior com a la Facultat de Ciències, i al Parc Tecnològic.

En la presentació de TECNIO, la consellera Recerca i Universitats, Gemma Geis, va assegurar que «el gran repte de Catalunya és millorar la capacitat d’innovació fins a convertir-se en un dels motors principals de l’economia». Una innovació que, en el cas dels set grups de recerca de la UdG, s’estén per diferents camps. Així, per exemple, AMADE, està centrat en la «comprensió del comportament mecànic i el procés de fractura dels materials compòsits» i ha col·laborat amb empreses de sectors aeronàutic, aeroespacial i de l’automoció en temàtiques com, per exemple, «el desenvolupament de models numèrics per a la simulació de materials avançats». El CIDSAV està centrat en la investigació vegetal per, entre altre temes, fer «assessorament en la qualitat fitosanitària de material vegetal que comercialitza el sector dels vivers i de producció de llavors».

EASY està especialitzat en «Intel·ligència Artificial i Machcrowd, en tecnologies digitals intel·ligents i en la seva transferència a la indústria» per, exemple, «estudiar com el desenvolupament de negocis podria ser totalment desenvolupat a l’ecosistema de les xarxes socials i les monedes virtuals». El grup de recerca GILAB, un Laboratori de Gràfics i Imatge amb dues dècades d’experiència, es dedica a «tècniques de processament d’imatge i visualització, creació gràfica, plataformes multimèdia i entorns de formació en línia amb una alta capacitat de transferència tecnològica».

LEQUIA (Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental) està dedicat al «desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit del medi ambient» per oferir assessorament tecnològic en temes com «l’eliminació i recuperació biològica de nutrients d’aigües residuals, sistemes bioelectroquímics, processos d’oxidació i absorció, bioreactors de membrana, i sistemes d’ajut a la decisió en dominis ambientals». Des de l’Escola Politècnica Superior, VICOROB fa recerca sobre «imatge mèdica, percepció 3D per a inspecció industrial i robòtica i visió subaquàtica» per aconseguir ser una «referència nivell internacional en el camp de la robòtica, els sistemes intel·ligents i la percepció». És el grup de recerca més gros de la UdG.

Finalment, eXIT és un grup de recerca que es dedica al «desenvolupament de tècniques i mètodes per la supervisió i el suport a la presa de decisions a partir de dades» i està format per «investigadors de perfil heterogeni (físics, enginyers informàtics, enginyers de telecomunicació i enginyers industrials)».

FONT: DiarideGirona

La Universitat de Girona (UdG) coordina una proposta de la convocatòria de projectes de Diagnòstic digital del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea (UE), per a la diagnosi precoç del càncer de pell o melanoma. El projecte iToBoS, dirigit pel catedràtic de visió per computador Rafael García, ha estat un dels cinc finançats per la UE, d’entre les 158 propostes que s’han presentat a aquesta convocatòria tan competitiva.

El grup de recerca Vicorob coordina aquest projecte de recerca internacional, liderat per García, amb l’objectiu de crear una eina per a la detecció precoç dels tumors de pell. Finançat pel programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea, el projecte iToBoS desenvoluparà un escàner corporal que farà una avaluació integral dels pacients i permetrà detectar diferents tipus de càncer de pell de manera avançada i personalitzada. El projecte té un pressupost total de 12 milions d’euros i acabarà el 2025.

Intel·ligència artificial

El catedràtic de visió per computador de la UdG Rafael García, que lidera el grup iToBoS

Entre els plans, hi ha el d’idear un sistema d’intel·ligència artificial capaç d’integrar informació procedent de diferents fonts: des d’imatges de la superfície cutània del pacient, les seves dades demogràfiques i registres mèdics fins a la informació genòmica a través d’una mostra de saliva. A més, la recerca permetrà desenvolupar un sistema d’intel·ligència artificial per assistir els professionals de la salut en la realització d’un diagnòstic integral del càncer de pell personalitzat per a cada pacient. S’espera que l’avenç contribueixi a millorar les taxes de detecció i a generar diagnòstics altament individualitzats.

L’eina es basa en les tendències més recents en intel·ligència artificial per combinar dades ja disponibles i obtingudes amb tecnologies existents actualment (imatges dermatoscòpiques) amb informació adquirida a partir de l’innovador escàner d’iToBoS. A més, els algoritmes integraran dades addicionals del pacient –historial mèdic, genòmica, edat, sexe…– per avaluar les pigues d’acord amb les característiques de cada pacient.

A més, amb les exploracions successives sistemàtiques d’un pacient, el sistema també podrà detectar els canvis que es produeixen en les pigues dels pacients, integrant aquesta informació en el sistema d’intel·ligència artificial que es desenvoluparà. L’enfocament global que proposa el projecte permetrà calcular de manera holística el risc de cada individu, tot diagnosticant abans i amb més precisió les malalties de la pell. Així, preveuen augmentar l’efectivitat i l’eficiència en la presa de decisions clíniques personalitzades.

Un equip internacional de dinou socis
La Universitat de Girona lidera el consorci internacional de dinou organitzacions que formen part del projecte. S’hi troben cinc centres de recerca de destacat nivell científic i acadèmic (Universitat de Girona; Leibniz Universität Hannover – Alemanya; MTA SZTAKI Hungarian Academy of Sciences – Hongria; Fraunhofer HHI – Alemanya; i National Technical University of Athens – Grècia), quatre empreses multinacionals (Bosch – Espanya, IBM – Israel, Barco – Bèlgica i RICOH – Espanya), sis pimes (OptoTune – Suïssa, Coronis Computing – Espanya, Trilateral Research – Irlanda, V7 – Regne Unit, Isahit – França i Torus Actions – França), tres hospitals (Hospital Clínic de Barcelona, Università degli Studi di Trieste – Itàlia i The University of Queensland – Austràlia) i l’associació de pacients Melanoma Patient Network Europe, amb seu a Suècia.
Un tipus de càncer comú i en augment
El càncer de pell és la neoplàsia maligna humana més comuna i la seva incidència ha augmentat en els darrers deu anys. Dels diferents tipus de càncer de pell, el melanoma constitueix la primera causa de mort. Segons les estadístiques més recents, el melanoma cutani és el sisè tipus de càncer més comú a Europa, amb més de 144.000 casos nous diagnosticats l’any 2018.Afortunadament, el melanoma es pot curar si es tracta en una etapa primerenca. Més de el 90 % dels pacients amb melanoma segueixen vius després de 5 anys, si es tracten a temps. Si s’ha produït una disseminació de les cèl·lules canceroses (melanoma metastàtic), la proporció de pacients vius després de 5 anys pot ser del 23 % o menys. Per aquests motiu, un diagnòstic ràpid és essencial per garantir que es dugui a terme el tractament abans que es produeixi la disseminació local i metastàtica.

La ciència l’ha portat a estudiar veterinària, fer un màster en immunologia, un doctorat en farmacologia i una estada de recerca al National Institute of Health, a Bethesa (Estats Units). Després del seu periple a l’estranger, Mariona Serra (Figueres, 1984), va fundar, juntament amb dos socis, l’empresa GoodGut: dedicada al disseny i desenvolupament d’eines de diagnòstic i teràpia per malalties digestives en base l’estudi de la microbiota intestinal.

Quina radiografia fa del context de la dona en la societat actual?

Mariona Serra Co-Fundadora i CEO de Goodgut

 La igualtat encara és una assignatura pendent en el sector empresarial. És cert que les empreses estan fent bones i necessàries accions en termes de diversitat: com establir quotes i objectius de representació igualitària, mentoratges, entrenament per evitar biaixos inconscients, etcètera. Per tant, es treballa perquè hi hagi representació igualitària de les dones en termes de números (diversitat) però falta que aquests números comptin. És a dir, cal incloure i crear el sentiment de pertinència; i això implica que els èxits aconseguits siguin reconeguts, que les opinions comptin i que es valorin les aportacions. Per tant, falta crear cultura inclusiva i considerar la promoció de dones en càrrecs de presa de decisions i alta direcció.

Quin és el seu concepte d’empresa paritària?

És aquella empresa que integra dins la seva estratègia polítiques de diversitat i igualtat; i que pren mesures al respecte, ja que és l’única manera de crear la cultura inclusiva necessària. Actualment, segons l’informe «ESADE Gender Monitor» del 2020, hi ha un 68,67% d’empreses que ho apliquen i un 31,33% que no ho aplica. Per arribar-hi, falta la implicació de l’alta direcció en definir i integrar aquestes polítiques.

Quines qualitats creu que ha de tenir la figura d’una persona que ocupa un càrrec directiu?

Un directiu ha de ser integrador. Ha de tenir valors i intel·ligència emocional per motivar i alinear l’equip, també ha de ser flexible i amb capacitat d’adaptació al canvi, innovador i amb visió estratègica per fixar els objectius, perseverant i optimista.

Al llarg de la seva trajectòria, creu que s’ha enfrontat a més adversitats que altres companys pel fet de ser dona?

El moment de la meva trajectòria on he trobat més adversitat ha estat quan vaig decidir ser mare. Aquest moment va coincidir amb la creació de GoodGut i de presentar el projecte com emprenedora en fòrums per trobar finançament; em vaig trobar en situacions que es qüestionava la meva implicació o inclús de la viabilitat del projecte en veure que estava embarassada.

Quins reptes creu que té el seu sector en els pròxims anys?

Els principals reptes són la creació d’una cultura inclusiva sense estereotips de gènere en cap dels perfils professionals dins l’empresa, facilitar la conciliació de forma igualitària, i implementar sistemes de promoció objectius.

FONT: DiarideGirona

Posted by: General 11 nov. 2021 Comentaris: 0 Tags: , ,
SENVES+ d’ICRA a la COP26: solució per a una gestió sostenible de l’aigua urbana La tecnologia SENVES+ de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), basada en sensors intel·ligents per al monitoratge en temps real dels desbordaments del clavegueram de xarxa unitària (CSO. Combined Sewer Overflows ), s’ha presentat a la cimera de canvi climàtic COP26 com a exemple de solució innovadora per a la gestió sostenible i de baix cost dels serveis d’aigua a les ciutats i així fer front als reptes derivats del canvi climàtic.

Sensors de temperatura de baix cost per a la monitorització dels CSO i de les inundacions

Jochen Rabe , director del Kompetenzzentrum Wasser Berlin, el centre per a la investigació aplicada de l’aigua encarregat de coordinar el projecte europeu Digital-water.city (DWC) en què participa l’ICRA, ha exposat al COP26 les possibles solucions a una de les conseqüències directes del canvi climàtic: la sobrecàrrega dels claveguerams a causa de l’increment d’episodis de pluges torrencials i el consegüent desbordament d’aigües residuals en zones urbanes i la contaminació del medi ambient local.
Una de les solucions destacades ha estat la tecnologia SENVES+ desenvolupada per l’Àrea de Tecnologies i Avaluació (TiA) de l’ICRA amb sensors de temperatura de baix cost, que actualment s’estan desplegant a Sofia, Berlín i Milà, per al monitoratge dels CSO i de les inundacions. Tal com explica Oriol Gutiérrez, cocreador de SENVES+ i investigador que lidera la participació d’ICRA al DWC, “el principal tipus d’infraestructura de clavegueram a les ciutats europees és el sistema de clavegueram que anomenem xarxa unitària: un únic conjunt de canonades transporta les aigües residuals a la planta de tractament mentre drena l’excés d’aigua de pluja per evitar inundacions. Això es converteix en un problema quan hi ha un excés d’aigües pluvials i es provoca un desbordament, i la barreja d’aigües pluvials i residuals s’allibera directament al medi ambient sense el tractament adequat. El ja detectat increment d’episodis de tempesta produïts per l’escalfament global amenaça d’empitjorar aquests problemes”.
La proposta desenvolupada per l’equip d’Oriol Gutierrez es basa en un concepte senzill: col·loquem sensors intel·ligents en llocs específics de les canonades de clavegueram per mesurar els canvis de temperatura quan el nivell de l’aigua puja o baixa. Aquests sensors capturen dades de tota la xarxa, que s’envien per analitzar-les a una plataforma central gestionada pel nostre soci espanyol IoTsens. Finalment, les dades obtingudes permeten a les ciutats prendre mesures pràctiques per resoldre aquests desbordaments”.
Diversos informes destaquen que les ciutats necessiten inversions massives en els pròxims deu anys per garantir el compliment de la protecció del medi ambient i la salut humana. Això inclou la millora de les capacitats de tractament, un millor control dels esdeveniments de pluja i una important reducció dels desbordaments del clavegueram. En aquest sentit, la solució SENVES+ de l’ICRA destaca per aconseguir reduir el cost d’aquestes inversions, ja que és una solució amb gran potencial, efectiva i sobretot baix cost.

Recentment s’han donat a conèixer els projectes guanyadors de la 5a edició del Germinador Social, el concurs d’iniciatives per a la transició energètica impulsat per Som Energia i Coop57. En aquesta ocasió hi havia dues categories: comunitats energètiques i pobresa energètica.

El Germinador Social és un concurs per estimular la creació de models socials innovadors amb l’objectiu de promoure nous agents locals per a la transició energètica. Es va crear per visibilitzar les idees solvents i creatives que es desenvolupen dins les organitzacions i les persones que treballen en la democratització del sector energètic.

El concurs ha estat enfocat en dues categories: comunitats energètiques i pobresa energètica.

Comunitats energètiques

La categoria Comunitats Energètiques correspon a projectes que tenen com a objectiu impulsar l’aparició d’una comunitat de persones que, mitjançant una participació oberta i col·laborativa, pugui emprendre les accions necessàries per gestionar els recursos energètics a escala local de manera justa, eficient i sostenible .

Els projectes premiats han estat els de La Fresneda (Terol), Solidaritzant el Sol (València), Cooperativa La Raval Sostenim la vida (Manresa) i Viure de l’Aire de Barcelona (Barcelona i rodalies).

El primer premi, de 6.000 euros, ha estat per a La Fresneda, un projecte d’instal·lació de planta solar i minihidràulica a una zona de Terol on no hi ha xarxa de distribució elèctrica i el veïnat ha d’utilitzar grups electrògens.

Solidaritzant el Sol, guanyadora del segon premi (5.000 euros), és una iniciativa d’autoproducció a un centre educatiu de València perquè sigui autosuficient energèticament. L’energia excedentària es destinarà a famílies del barri de Malva-Rosa en situació de pobresa energètica.

En tercer lloc, ha resultat la Cooperativa La Raval Sostenim la Vida, que consisteix en la construcció d’un habitatge generacional compartit al centre urbà de Manresa, amb 18 habitacions i espais comunitaris, on es prioritzarà l’ús d’energies renovables. Aquest projecte ha rebut 4.000 euros.

I també amb 4.000 euros ha estat guardonat Viure de l’Aire de Barcelona, ​​un projecte eòlic de generació elèctrica a la ciutat de Barcelona i rodalies, basat en els principis de sostenibilitat, participació ciutadana, proximitat i democratització de l’energia.

Pobresa energètica

La categoria de Pobresa Energètica abasta els projectes que tenen com a objectiu mitigar les causes i conseqüències, estructurals i contextuals, de la pobresa energètica. En aquest cas, s’han concedit dos premis.

El primer, dotat de 6.000 euros, ha estat per a una instal·lació d’autoconsum col·lectiu per a llars vulnerables de Sevilla mitjançant un finançament participatiu.

A la Cañada Real de Madrid hi ha el segon projecte premiat, en aquest cas amb 5.000 euros. Es tracta d´una sèrie d´accions desenvolupades en tres àmbits diferents per garantir el subministrament elèctric a través de fonts renovables a famílies d´aquest barri i que puguin ser replicades en altres llocs del territori.

L’elecció dels projectes premiats s’ha realitzat a través d’una votació popular, en què han participat 4.348 persones. La dotació econòmica dels premis va a càrrec de Som Energia, que fa una aportació a fons perdut de 30.000 euros. Aquest import procedeix del fons deducació i promoció dactivitat cooperativa. A més a més, tots els projectes guanyadors podran demanar un préstec a Coop57. Si es concedeix, tindran una reducció del 50% del cost financer associat durant els dos primers anys.

Posted by: General 28 oct. 2021 Comentaris: 0

La investigació internacional, liderada pel grup de recerca BCLIMATE de la Vrije Universiteit Brussel (VUB), mostra un augment mitjà de 0,5ºC en la temperatura mitjana de l’aigua superficial dels llacs en els últims 40 anys, i una reducció del període cobert de gel de 10 dies, ja que la capa de gel es forma més tard i es fon abans. Aquests canvis globals en la temperatura i la coberta de gel no es deuen a la variabilitat natural del clima i només es poden explicar per les emissions de gasos d’efecte hivernacle des de la Revolució Industrial. “Aquestes propietats físiques són fonamentals per als ecosistemes lacustres”, diu Luke Grant, investigador de VUB i autor principal de l’estudi. “Moltes espècies ja estan notant aquests canvis, i a mesura que els impactes continuïn augmentant en el futur, correm el risc de danyar greument els ecosistemes, inclosa la qualitat de l’aigua i les poblacions d’espècies de peixos autòctons”.

A finals del segle XXI, l’escalfament mitjà dels llacs podrà augmentar fins a 4 °C i la

Els resultats de la recerca, que ha estat publicada a Nature Geoscience, també prediuen el desenvolupament futur sota diferents escenaris d’escalfament. A finals del segle XXI, en un escenari de baixes emissions, s’estima que l’escalfament mitjà dels llacs s’estabilitzarà a 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials i la durada de la capa de gel serà 14 dies més curta. En un món d’altes emissions, aquests canvis podrien conduir a un augment de 4,0 °C i 46 dies menys de gel.

“El fet que els llacs s’escalfen és una cosa que tenim clara des de fa una dècada o més. La rellevància d’aquest estudi és que per primer cop podem descartar que aquests canvis observats estiguin causats per la variabilitat natural del sistema climàtic”, explica Rafael Marcé, investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i coordinador de la xarxa internacional que ha fet possible aquest treball. Per aconseguir-ho, l’equip va utilitzar una xarxa global de simulació d’impactes del canvi climàtic (ISIMIP) per llançar milions de simulacions per ordinador, que van simular la temperatura i el gel en 17.000 llacs del planeta en condicions climàtiques històriques i futures. “La comparació de les simulacions històriques amb les dades de llacs en els últims 40 anys és contundent: els llacs s’escalfen i tenen cada vegada menys gel, i això no es pot explicar de cap altra manera que incloent-hi el canvi climàtic induït per l’home en les simulacions”, explica Rafael Marcé.

Les projeccions de la temperatures i la capa de gel en llacs indiquen tendències creixents per al futur en tots els models. Per cada augment d’1 °C en la temperatura global de l’aire, s’estima que els llacs s’escalfen 0,9 °C i perden 9,7 dies de capa de gel. A més, l’anàlisi revela diferències significatives en l’impacte sobre els llacs a finals de segle, en funció de les mesures adoptades pels humans per combatre el canvi climàtic. “Els nostres resultats subratllen la gran importància de l’Acord de París en la protecció de la salut dels llacs de tot el món”, explica Wim Thiery, expert en clima de VUB i coordinador de l’estudi. “Si aconseguim reduir dràsticament les nostres emissions en les pròximes dècades, encara podem evitar les pitjors conseqüències per als llacs de tot el món”.

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty
Domain Details Page