Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 21 des. 2017 Comentaris: 0

ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya S.A. finançarà el 50% del cost d’una beca predoctoral de la UdG de tres anys de durada. L’objectiu d’aquesta recerca és automatitzar i reduir la incertesa en processos de presa de decisió d’alta complexitat.

L’ús dels EDSS en altres àmbits, com és la depuració d’aigües residuals, compten amb un llarg recorregut però la seva aplicació en els processos de potabilització és més recent. Per això ATLL ha apos

Les potabilitzadores afronten diàriament una presa de decisions multi-paramètrica per garantir-ne la correcta gestió i assegurar el subministrament d’aigua a la població. L’augment en els requeriments de qualitat, la modernització de les instal·lacions, la incorporació de nous tractaments i la variabilitat de l’aigua a tractar són alguns dels factors que intervenen i incrementen la complexitat d’aquesta gestió.

La gestió dels sistemes d’elevada complexitat es pot afrontar utilitzant les eines que proporciona la intel·ligència artificial. Una d’aquestes eines son els sistemes d’ajut a la decisió aplicats en dominis ambientals (en anglès, environmental decision support systems o EDSS). Els EDSS tenen en compte la tecnologia, els factors econòmics, mediambientals i legislatius; i es nodreixen tant de dades i models numèrics com de l’experiència dels experts.

Per això ATLL ha apostat per la Universitat de Girona per desenvolupar nous EDSS que facin front als reptes específics dels gestors de les estacions de tractament d’aigües potables (ETAPs) en els múltiples processos de presa decisió en els quals es veuen involucrats. És amb aquest objectiu que l’empresa treballa des de fa més de dos anys amb el grup de recerca LEQUIA. D’aquesta col·laboració ha sorgit el Projecte DrinkIA, que s’implementarà a partir d’un conveni de tres anys i que inclou el finançament del 50% d’una beca predoctoral en el marc del programa d’ajuts per a investigadors en formació de la Universitat de Girona (IFUdG2016-2018).

Lequia

D’esquerra a dreta, Lluís Godo, Hèctor Monclús i Fernando Valero a la potabilitzadora d’Abrera.

La tesi doctoral estarà desenvolupada per l’enginyer químic Lluís Godo i estarà dirigida per l’investigador del LEQUIA-UdG Dr. Hèctor Monclús i pel cap d’R+D+i Control de Processos d’ATLL Dr. Fernando Valero. La recerca es centrarà en el desenvolupament, la implementació i la validació d’un EDSS compatible amb les ETAPs operades per ATLL. Es tracta d’un treball de recerca i desenvolupament industrial que es beneficiarà dels múltiples beneficis de la col·laboració universitat-empresa, i que es realitzarà parcialment a les instal·lacions d’ATLL a les ETAPs d’Abrera (Baix Llobregat) i Cardedeu (Vallès Oriental).

ATLL és l’empresa de referència de l’abastiment d’aigua als municipis catalans. El seu àmbit d’actuació es troba a les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, amb una població total de més de 4,5 milions d’habitants, a més de tota la indústria i els servies establerts en aquest territori.

Pel que fa al grup de recerca LEQUIA, investiga el desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit de l’aigua des de la seva fundació el 1992. La línia de recerca de sistemes d’ajut a la decisió aplicats al cicle de urbà de l’aigua està liderada per l’investigador i catedràtic Dr. Manel Poch i compta amb diversos projectes de recerca i transferència i amb un programa informàtic comercial –Novedar_EDSS– per facilitar la presa de decisió en el disseny d’estacions depuradores d’aigües residuals.

Font: Lequia

Posted by: General 27 nov. 2017 Comentaris: 0 Tags:

Una “planta pionera” en l’eliminació de nitrats per potabilitzar l’aigua ha entrat en funcionament aquesta setmana a Borrassà i durant els propers quatre mesos l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (Icra) analitzarà l’aigua resultant del procés per a comprovar tots els paràmetres de qualitat.

icra labs

El 70% del cost l’ha subvencionat la Unió Europea com a part del programa H2020 SME instrument, del projecte “Watify”, atorgat a l’empresa Hydrokemós, i el 30% restant ha anat a càrrec de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona

El municipi de Borrassà, pertanyent a la comarca de l’Alt Empordà (Girona), disposarà d’una estació d’eliminació de nitrats per a la potabilització de l’aigua, una planta pionera a Catalunya que ha estat ideada per l’empresa de Torelló Hydrokemós i finançada per la UE i Dipsalut.

Segons ha informat l’Ajuntament de Borrassà, la planta funcionarà de manera contínua els propers quatre mesos.

Durant aquest període de temps, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) analitzarà l’aigua resultant del procés de electrodesnitrificación, la tecnologia que utilitza la planta, per comprovar que l’aigua compleix tots els paràmetres de qualitat.

Si les anàlisis són positius i una vegada realitzats, si cal, els ajustaments necessaris, la planta es connectarà a la xarxa municipal i subministrarà aigua a la població.

La tècnica de electrodesnitrificación, desenvolupada amb el suport de Dipsalut, és un procés que aconsegueix transformar els nitrats en nitrogen gas i oxigen, uns gasos que poden alliberar-se a l’atmosfera ja que són totalment innocus tant per al medi ambient com per a la salut de les persones.

La diferència bàsica d’aquesta tècnica és que aconsegueix eliminar els nitrats en lloc de transformar-los en altres residus també contaminants i difícils d’eliminar.

La nova tecnologia ja s’ha provat amb èxit en dues ocasions a petita escala a Borrassà ia Caldes de Malavella.

Ara, en aquesta nova fase, la planta permetrà potabilitzar uns 100 metres cúbics d’aigua del subsòl al dia, de manera que es podrà abastir a tota la població del municipi.

La planta de potabilització d’aigua, presentada per l’alcalde del municipi, Ferran Roquer, el president de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, Josep Maria Corominas, i la directora executiva de Hydrokemós, Ruth Canicio, està annexa al dipòsit municipal de aigua de Borrassà i ha costat aproximadament 200.000 euros.

El 70% del cost l’ha subvencionat la Unió Europea com a part del programa H2020 SME instrument, del projecte “Watify”, atorgat a l’empresa Hydrokemós, i el 30% restant ha anat a càrrec de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona.

Posted by: General 26 oct. 2017 Comentaris: 0 Tags: ,

La Dra. Jelena Radjenovic, investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha rebut recentment un European Research Council (ERC) Starting Grant pel seu projecte “Sistemes nanoelectroquímics tridimensionals basats en l’òxid de grafè reduït a baix cost: la següent generació de sistemes de tractament d’aigües”. A aquest projecte se li van adjudicar 1,5 milions d’euros, per a un període de 5 anys, amb la finalitat de desenvolupar nous sistemes de tractament d’aigües. L’objectiu principal del projecte és desenvolupar reactors compactes i modulars de baix cost, que no siguin químics, capaços d’operar, alimentats de forma autònoma per panells fotovoltaics. Aquests nous sistemes de tractament seran un avenç en un camp en què les tecnologies de tractament d’aigües i aigües residuals són en gran part deficients: eliminació de contaminants persistents, tòxics i carcinògens del cicle de l’aigua.

Uns 300 milions de tones de compostos sintètics utilitzats anualment en productes industrials i de consum estan parcialment en aigües naturals. La comprensió que tenim actualment del transport i del destí dels contaminants químics és extremadament limitada, i els seus efectes a llarg termini sobre la vida aquàtica i la salut humana són en gran mesura desconeguts. Tanmateix, els efectes sobre la salut humana ja es comencen a notar en molts llocs: augment de les taxes de càncer i aparició de “pobles del càncer” a la Xina; augment del risc de complicacions durant l’embaràs per exposició als subproductes de desinfecció a l’aigua potable als EUA; acumulació de productes químics perfluorats tòxics a la sang dels adults i, fins i tot, dels lactants a Europa i arreu del món, amb un període de semidesintegració de diversos anys.

La Directiva marc de l’aigua de la UE (DMA) 2000/60/CE i la modificació de la Directiva 2013/39/UE estableix una llista de substàncies prioritàries – pesticides, estrògens, dissolvents , l’abocament de les quals s’haurà d’aturar a l’any 2020. Malauradament, aquestes substàncies són molt persistents amb el tractament d’aigua i aigües residuals que actualment s’aplica.

El projecte ELECTRON4Water proposa una tecnologia de purificació d’aigua pionera basada en l’ús de elèctrodes oxidats de grafè reduïts (RGO) a baix-cost.

Al contrari de la recerca generalitzada existent sobre l’ús de grafè superconductor i lliure de defectes en supercapacitors, en aquest projecte s’aprofitarà l’estructura defectuosa d’RGO per millorar la degradació electrocatalítica dels contaminants.

L’enfocament avançat en el disseny del reactor electroquímic s’espera que millori enormement l’eficiència actual i aconsegueixi l’eliminació completa de contaminants persistents i patògens d’aigua sense utilitzar cap producte químic, només aplicant el corrent.

A més, l’alta capacitància del material sobre la base de grafè pot permetre un estalvi d’energia més gran i possibilitar l’ús de fonts d’energia intermitents, com ara panells fotovoltaics. Més important encara, els sistemes nanoelectroquímics són capaços d’eliminar fins i tot els contaminants més persistents com el perfluorooctansulfonat (PFOS) i altres contaminants que figuren en les directives esmentades.

Atès els nivells alarmants de productes químics tòxics detectats en el subministrament d’aigua, aquest projecte és de gran importància i demostra que la tecnologia (nano) electroquímica pot tenir un gran impacte en la nostra indústria de l’aigua.

Posted by: General 11 oct. 2017 Comentaris: 0 Tags:

Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha assolit el factor 100 de l’h-índex, establert per Scopus, la base de dades de sinopsis i citacions més gran del món, que analitza tots els llibres, revistes i publicacions de congressos de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats.

Segons Scopus, Damià Barceló apareix en 1.196 documents relacionats amb les recerques liderades per ell que, al seu torn, apareixen citades per 25.661 altres documents que sumen una xifra total de 47.603 citacions. Això dona un h-índex 100.

Damià Barcelò

Damià Barceló, director de l’ICRA

Aquest ingent esforç ha estat possible gràcies al treball de recerca de més de 150 col·laboradors, molts dels quals col·laboren amb ell des de la seva direcció a l’ICRA i a IDAEA-CSIC.

En els darrers deu anys hi ha tres treballs que han estat citats cada un d’ells entre 460, 325 i 324 vegades respectivament referents al destí i eliminació de fàrmacs a les depuradores. Curiosament els firmen altres investigadors de l’ICRA com són Mira Petrovic, Meritxell Gros i Jelena Radjenović, que ha estat el més citat.

Per donar una idea del que significa aquest posicionament, pot ser útil recordar que avui hi ha al món 1360 investigadors amb un h-índex més gran de 100, i entre ells destaca, per exemple, Stephen Hawking, amb un índex de 117 (Font: https://scholar.google.com/).

Es fa difícil de saber quins científics catalans i de la resta d’Espanya tenen un h-índex igual o superior a 100. La disparitat de funcionament de les diverses fonts disponibles com Scopus, Google Scholar, Web of Science, així ho certifiquen. En l’àmbit espanyol hi ha la pàgina web http://indice-h.webcindario.com, que elabora una estadística on només apareix amb un índex més alt de 133 el professor Avelino Corma Canos, de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ, del CSIC-UPV) de València.

Malgrat les discretes dimensions de l’ICRA, si hi ha un element que reflecteix el seu posicionament en el primer pla de la recerca del país i li permet competir a nivell internacional, és sens dubte l’h-índex que dona una idea precisa de la qualitat i de la quantitat dels treballs de recerca generats des de l’ICRA i és gràcies a l’h-índex que l’ICRA és conegut i reconegut a tot arreu.

És més. Això posa en qüestió els paràmetres de la Generalitat a l’hora de valorar la recerca del país i vindica que l’ICRA sigui considerat com un dels millors i més dinàmics instituts de recerca del país.

També cal esmentar en aquest context les tasques d’edició per a les editorials científiques més prestigioses. Barceló és editor de diferents revistes i llibres d’Elsevier, relacionats més endavant.

També cal recordar els reconeixements nacionals i internacionals que l’honoren: el 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya); el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. I el 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia).

Sobre Damià Barceló
Nascut a Menàrguens (Lleida) el 1954, es llicencia en Química per la Universitat de Barcelona (UB) el 1977 i es doctora en l’àrea de Química Analítica de la mateixa universitat l’any 1984. Actualment treballa com a professor d’investigació i sotsdirector de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) de Barcelona, que forma part del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Des del 2008 és director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) a Girona. Durant els anys 2010 i 2011 va ser professor visitant a la Universitat King Saud, Riyadh, Aràbia Saudita. La seva trajectòria investigadora s’ha centrat en l’àrea de la qualitat de l’aigua, especialment en el desenvolupament de mètodes per controlar la contaminació orgànica causada pels anomenats “contaminants emergents” (pesticides polars, tensioactius, detergents, disruptors endocrins i productes farmacèutics) en residus i aigua natural. Des de 2010, figura entre els científics més citats internacionalment (ISI Highly Cited), pel nombre i la qualitat excepcional de les seves publicacions, amb el Hirsch-Index de 100 i el nombre total de citacions de més de 47.000. Des de 1990 forma part del consell editorial de diverses revistes (Talanta, ABC, Environment International), editor col·laborador de TrAC i editor en cap de les sèries de llibres Handbook of Environmental Chemistry, de Springer) i Comprehensive Analytical Chemistry, d’Elsevier. Des del 2012 és el coeditor en cap de la revista Science of Total Environment, publicada per Elsevier. I des de gener de 2017 és també coeditor en cap de la revista Elsevier Current Opinion in Environmental Science and Health. El 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya), el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. Entre el 2011-2015 va ser president del Consell Científic i Tècnic (STB) en el marc de la Iniciativa de Programes Conjunts de la Unió Europea sobre “Reptes de l’aigua per a un món canviant”. El 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia). Des de setembre de 2017 ha estat supervisor de 52 doctorats, i ha donat cursos de formació curta i continuada en universitats d’Espanya, Corea del Sud, Brasil, Grècia, Aràbia Saudita, entre d’altres, així com ha participat en les conferències internacionals PITTCON, SETAC i ExTech.

Sobre Scopus
Scopus és la base de dades de sinopsis i citacions més gran de la literatura validada per experts, que es publica en revistes, llibres i congressos científics. Dins el panorama general de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats, Scopus presenta eines intel·ligents per seguir, analitzar i visualitzar la recerca.

Sobre l’índex-h o h-índex
L’índex-h (anomenat també índex de Hirsch) quantifica la productivitat científica i l’impacte dels articles d’un investigador. L’índex fa un balanç entre el nombre de citacions que rep un investigador i el nombre de publicacions que ha realitzat al llarg de la seva carrera. L’ índex-h va ser proposat l’any 2005 per Jorge Hirsch, investigador de Física de la Universitat de Califòrnia. Abans de l’aparició de l’ índex-h, la forma de mesurar la influència dels investigadors es basava en el nombre total de citacions o el nombre total de publicacions. Però amb els vells indicadors bibliomètrics no s’apreciava la qualitat de les publicacions científiques, i es veien afectats per grups que tenen poques publicacions i, no obstant això, un nombre gran de citacions. En aquest sentit l’índex h pretén mesurar simultàniament la qualitat i la quantitat de la producció científica. Un investigador té un índex igual a h quan té més de h treballs que han rebut h citacions, i en canvi la resta de treballs en tenen menys de h. Així, en el cas de Damià Barceló, l’investigador compta amb un índex-h de 100 perquè té 100 publicacions i han rebut almenys 100 citacions cadascuna. La simplicitat i la facilitat per calcular l’índex-h ha fet que tingui una gran acceptació i s’estigui utilitzant en els sistemes d’avaluació de la recerca. Es pot aplicar tant a autors com a revistes, grups de científics, departaments, universitats o països. I es pot consultar a través de diferents base de dades: Web of Science, Scopus i Google Scholar.
Posted by: General 09 oct. 2017 Comentaris: 0

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua, l’ICRA, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, coordinarà un projecte europeu de recerca per a la gestió intel·ligent de les aigües residuals en l’àmbit urbà. En una entrevista, aquest dilluns al matí, la doctora de l’ICRA Maite Pijuan ha explicat que es tracta de descentralitzar els punts de tractament de l’aigua abans no arribin a la depuradora, per obtenir aigua regenerada per a usos com recs de parcs, camps de golf i per reinjectar-la en aqüífers. El projecte europeu té un pressupost de més d’un milió d’euros.

L'ICRA implementa amb èxit la tecnologia InnoWatt per al control de la despesa energètica en les estacions depuradores d'aigües residuals

InnoWatt s’ha desenvolupat dins del projecte europeu R3water

Les despeses per consum energètic en les depuradores d’aigua poden representar fins al 45% dels seu pressupost. Amb l’objectiu d’optimitzar l’eficiència energètica i la reducció dels costos en l’operació de tecnologies per al tractament d’aigües , l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha desenvolupat InnoWatt, una eina que permet llegir el consum elèctric dels últims sis mesos emmagatzemat dins dels comptadors intel·ligents (smart meters), analitzar les dades, i concloure com es poden estalviar costos. La tecnologia és un programa informàtic que ha estat implementat amb èxit a les depuradores de Blanes i Empuriabrava, a la demarcació de Girona. De la primera ja s’ha estimat un estalvi anual d’uns 5000€ només fent una reducció de la potència contractada. I de la segona es disposa de resultats parcials i es tindran dades concloents un cop hagin passat els mesos d’estiu, de gran afluència turística que comporta grans canvis en els consums energètics de la instal·lació.

InnoWatt ha estat realitzat des de l’àrea de Tecnologies i Avaluació (TiA)de l’ICRA de la mà dels investigadors Lluís BoschFèlix Vinyals i Lluís Corominas, com a responsable del projecte. Tal com expliquen els investigadors els comptadors intel·ligents tenen registrades les dades de consum elèctric en forma de “corba horària de càrrega”, és a dir, una dada de potència consumida cada hora (en kiloWatts).   L’accés a les dades es realitza mitjançant la implementació dels protocols de comunicació estàndard que fan servir els comptadors elèctrics. Gràcies a InnoWatt no cal afegir un sistema extern de mesura de l’energia consumida, com fan altres productes existents al mercat. A més, el programa de l’ICRA pot descarregar i analitzar les dades dels últims sis mesos, accedint a l’històric del comptador, al contrari que altres aplicacions existents al mercat que només analitzen les dades a partir del moment que implementen els mesuradors externs d’energia.

Un cop extreta la corba horària de càrrega, mitjançant un segon programa és possible replicar les factures elèctriques de cada mes. Es pot calcular la factura a temps real  amb una precisió del 100% utilitzant com a entrades les mateixes dades extretes del comptador. D’aquesta manera l’usuari pot conèixer i controlar la despesa energètica en tot moment, fins i tot abans que li arribi la factura. “Calcular les factures de les modalitats d’alta tensió (com ara la 3.1A o 6.0) amb una precisió tan alta és complicat, perquè cal tenir en compte detalls com els canvis d’hora, els dies festius, les penalitzacions per excés de potència, impostos i diverses fórmules que apareixen explicades al BOE. La feina ha consistit a automatitzar tots aquests càlculs en un programa molt senzill d’utilitzar, que no només calcula la factura, sinó també la seva evolució al llarg del mes, de forma instantània” -explica Lluís Corominas.

I existeix un tercer programa que analitza les dades de consum de tot un any i permet optimitzar la potència contractada, de manera que permet ajustar el contracte de forma que no es perdin diners per penalitzacions (en cas d’haver contractat una potència massa baixa), o bé per haver contractat una potència massa alta (la qual cosa fa augmentar el terme fix de la factura).

Actualment, els investigadors de l’ICRA estan desenvolupant un sistema de lectura remot, mitjançant mòdems 3G, que faran ús de la xarxa d’internet per realitzar lectures dels comptadors, i automatitzar tot el procés.

L’efectivitat d’InnoWatt s’ha demostrat en dues estacions depuradores d’aigües residuals de la demarcació de Girona i l’ICRA preveu oferir un servei d’assessorament, de lectura de comptadors, i selecció de la potència contractada, a qualsevol instal·lació industrial que ho requereixi. En un futur proper els investigadors, també, es plantegen oferir la mateixa tecnologia a usuaris domèstics amb el desenvolupament d’una app mòbil.

InnoWatt s’ha desenvolupat dins del projecte europeu R3water (Reuse of water, Recovery of valuables and Resource efficiency in urban wastewater treatment), finançat en la darrera convocatòria del 7è Programa Marc.

 

Posted by: General 22 juny 2017 Comentaris: 0 Tags: , , , ,
lequia membranes

El workshop va servir també per difondre els resultats dels projectes SSAMBRA i OMBReuse

En les darreres dècades l’aplicació de membranes al tractament de aigua en processos de sanejament, dessalinització o descontaminació, no ha parat de créixer. Les membranes ofereixen una alta selectivitat per a filtrar determinats compostos, no necessiten una gran superfície i tenen un cost raonable comparat amb altres tecnologies similars. No obstant això, encara cal realitzar un treball de recerca important per controlar els fenòmens de fouling (embrutiment) i clogging (obturació); incrementar l’eficiència energètica; definir noves configuracions; implementar sistemes de control i automatització; o desenvolupar processos emergents com l’osmosi directa.

El workshop “Membranes for water treatment and reuse” celebrat a Girona el passat 15 de juny va tractar aquests temes des d’una perspectiva multidisciplinària i multisectorial. Així, a més de presentar diversos projectes de R+D i casos pràctics, també va tenir lloc un debat fructífer i intens sobre les motivacions i barreres principals per implementar sistemes de tractament d’aigua per membranes. L’esdeveniment, que estava organitzat pel grup de recerca LEQUIA de la UdG, va aplegar més de 70 participants de sectors empresarials, acadèmics i de l’administració pública d’Espanya i França.

Aigua potable, aigua residual i reutilització

El Dr. Jordi Freixenet, vicerector de recerca de la UdG, i els professors Dr. Joaquim Comas i Dr. Ignasi Rodriguez-Roda, van donar la benvinguda als assistents ressaltant la importància de la transferència tecnològica per la universitat.

Les presentacions tècniques estaven agrupades en tres sessions dedicades al tractament d’aigua potable, el tractament d’aigua residual i la reutilització d’aigua, a més d’una sessió final de presentacions tipus “elevator” (5 minuts) en les quals fabricants de membranes i usuaris varen tenir l’ocasió de presentar nous desenvolupament i casos pràctics d’una manera dinàmica i interactiva.

Entre els ponents hi trobem investigadors d’universitats i instituts d’investigació (H. Monclús, G. Blandin i N. Atanasova, LEQUIA-UdG; R. García Pacheco, IMDEA Agua; i F. Zaviska, Université de Montpellier); proveïdors de tecnologies (J. Gabarró, TELWESA); fabricants de membranes (I. Duchemin i O. Lorain, Polymem); i usuaris (P. Emiliano i F. Valero, ATLL).

Els projectes SSAMBRA i OMBReuse

El workshop va constituir una excel·lent oportunitat per difondre els resultats dels projectes SSAMBRA i OMBReuse finançats a través del programa TECNIOSPRING d’ACCIÓ. El projecte SSAMBRA vol ampliar  les aplicacions del sistema automàtic de control del flux d’aeració Smart Air MBR® per a bioreactors de membrana, i s’ha desenvolupat a la Universitat de Girona i a les instal·lacions del fabricant de membranes Polymem a Toulouse (França). El projecte OMBReuse, per contra,  té com a principal objectiu optimitzar un bioreactor de membranes osmòtic (OMBR) en un esquema de reutilització que compleixi els actuals paràmetres de qualitat de l’aigua potable, i s’ha desenvolupat íntegrament al grup de recerca LEQUIA de la UdG.

Una vegada més, Girona va esdevenir un referent com a punt de trobada entre els diversos actors implicats en el tractament i la gestió de l’aigua.

Xavier Amores, al mig, Clúster Manager del CATALAN WATER PARTNERSHIP

El Català Water Partnership ha participat en el 60è Congrés Internacional de ACODAL a Colòmbia, es tracta del principal congrés d’aigua, sanejament, medi ambient i energies renovables del país.

 

El CWP que va signar un acord amb ACODAL el passat mes de novembre durant la fira iWATER, ha tingut una important visibilitat i participació atès que el país convidat al congrés aquest any és Espanya, i ACLIMA d’Euskadi, ZINNAE d’Aragó i el CWP de Catalunya han estat els principals partners del congrés, que també ha comptat amb l’organització en paral·lel del EIMA 2017, la trobada iberoamericà sobre desenvolupament sostenible organitzada per CONAMA.

Sis empreses del CWP han estat conferenciants destacats del congrés, concretament Amphos21, Lavola, Createch 360º, Hidroglobal, Waterologies i Tecnoturbines que han pogut presentar tecnologies, els seus últims productes i solucions per al sector de l’aigua, i han realitzat destacats trobades amb empreses i agents del sector de l’aigua a Colòmbia.

El CWP també ha realitzat diverses ponències i ha participat en una taula rodona sobre polítiques de clúster. SUEZ, soci del CWP també va presentar en el marc de ACODAL una sessió sobre L’Escola de l’Aigua a Colòmbia-Carib. El CDTI va promoure al llarg de la sessió la trobada CYTED Iberoeka que va comptar amb la participació de les empreses del CWP explicant potencials solucions de R + D i innovacions tecnològiques aplicables al país.

El president de ACODAL Gerardo Viñas, ha destacat la implicació dels clústers i del CWP en el bon desenvolupament del congrés, que es calcula que va convocar prop de 2.500 persones al llarg del passat 31 de maig, 1 i 2 de juny.

 

Posted by: General 16 juny 2017 Comentaris: 0 Tags:

L’activitat “Més enllà de l’aigua”, que ha tingut lloc aquest divendres 9 de juny al Parc Científic i Tecnològic, ha abordat temes rellevants a l’entorn de l’aigua, amb ponents de reconegut prestigi, amb la voluntat de provocar el debat i compartir tendències innovadores.

Jornada Més enllà de l'aigua

Gabriel Anzaldi en la seva ponència sobre l’Internet de les Coses en la gestió intel·ligent de les infraestructures hidràuliques

El Campus Aigua de la Universitat de Girona (UdG) ha organitzat, amb el suport del Campus d’Excel·lència Internacional Euromediterrani del Turisme i l’Aigua, la jornada “Més enllà de l’aigua”, que ha aplegat una setantena de professionals i especialistes del sector, en un espai de debat i de posada en comú d’idees innovadores i oportunitats a l’entorn de l’aigua.
L’aplicació d’Internet de les Coses (IoT) en la gestió intel·ligent de les infraestructures hidràuliques, a càrrec de Gabriel Anzaldi; les solucions arquitectòniques inspirades en la natura (biomimètica) per a la gestió de l’aigua, a càrrec de Michael Pawlyn; el paper clau de l’aigua i el sanejament -Water Sanitation and Hygiene (WASH)- en projectes de cooperació amb països en desenvolupament, a càrrec d’Adriano Garcia-Loygorri; i l’aposta estratègica de l’Ajuntament de Girona per a la gestió integrada de l’aigua, amb el cas paradigmàtic del riu Onyar, han estat els eixos principals de divulgació de la jornada.
En el decurs de la jornada s’han atorgat els premis als guanyadors del IV concurs de fotografia organitzat pel grup de recerca Laboratori d’Engiyeria Química i Ambiental (LEQUiA) i Campus Aigua, per commemorar el Dia Mundial de l’Aigua, enguany dedicat a l’aigua residual. Les dues fotografies premiades, la de Roser Fonstseca, en la categoria individual, feta des del seu lloc de treball a la depuradora de Vic, i la de l’empresa Serveis Integrals de Manteniment del Maresme, que gestiona la depuradora de Mataró, en la corporativa, són un homenatge als treballadors del sector.
La Jornada “Més enllà de l’aigua” s’ha dut a terme a través de l’ajut obtingut per la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de les Illes Balears (UIB) per a la consolidació de projectes d’excel·lència en el marc del Campus d’Excel·lència Internacional CEI e-MTA (Resolució de la Secretaria d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats, de 4 de desembre de 2015, Núm. expedient CEI15-09).
Tesis Lequia tractament purins

La presència excessiva de carboni i de nitrogen en aigües residuals són un problema de contaminació ambiental arreu del món.

La presència excessiva de carboni (matèria orgànica) i de nitrogen (amoni) en aigües residuals – tant d’origen municipal com agrícola o industrial – és un problema de contaminació ambiental arreu del món. Actualment la majoria de les estacions depuradores d’aigües residuals (EDARs) eliminen aquests compostos a través dels fangs actius i la digestió anaeròbica.  Ambdós tractaments presenten mancances rellevants: no són prou eficients per al tractament del nitrogen; comporten un cost econòmic important (1/3 del balanç energètic de l’EDAR es destina a l’aeració, indispensable per tractar l’amoni); i moltes vegades requereixen d’un tractament addicional. Per totes aquestes raons, cal explorar noves tecnologies que siguin capaces d’eliminar simultàniament el carboni i el nitrogen de les aigües residuals de manera eficient i sostenible.

Una d’aquestes tecnologies són els sistemes bioelectroquímics (en anglès, bioelectrochemical systems o BES), que en els últims deu anys han despertat un interès creixent per part de la comunitat científica internacional. Els BES combinen processos biològics i electroquímics, i es basen en reaccions d’oxidació/reducció en les quals l’alliberament/captura d’electrons d’un elèctrode està facilitada per microorganismes. En l’àmbit del tractament d’aigües residuals podrien oxidar la matèria orgànica i l’amoni, i reduir els compostos nitrogenats resultants (nitrits i nitrats) tot produint energia. D’aquesta manera, a més de depurar l’aigua de forma més eficient i sostenible, disminuiria el consum d’electricitat i s’abaratiria tot el procés. El potencial dels BES és, doncs, enorme. Tanmateix, encara cal un important treball de R+D perquè la seva implementació a escala industrial sigui una realitat.

La tesi doctoral “Carbon and nitrogen treatment in industrial wastewaters using bioelectrochemical systems” d’Anna Vilajeliu Pons s’ha centrat en l’eliminació simultània de carboni i nitrogen en BES per tractar unes aigües residuals amb un impacte mediambiental especialment significatiu a Catalunya i a moltes regions d’Europa: els purins. La investigadora ha estudiat diferents bacteris per utilitzar l’elèctrode com acceptor d’electrons (bioànode) i com a donador d’electrons (biocàtode) a fi de reduir les altes concentracions de matèria orgànica i compostos de nitrogen d’aquestes aigües. Val a dir que el treball va comptar amb el suport d’un contracte de transferència tecnològica amb l’empresa Abengoa Water. Entre els resultats obtinguts destaca un aprofundiment en el coneixement de la tecnologia i de la comunitat microbiana involucrada, l’optimització del tractament de nutrients (1.2 kg COD m-3d-1 i 370 gNm-3d-1),  la millora de l’eficiència electroquímica dels processos (5 Wm-3), i la identificació de les limitacions del sistema pel que fa a disseny i a material. Tot això ha culminat, d’una banda, en la construcció d’un sistema bioelectroquímic amb una capacitat de 65L per avaluar l’aplicabilitat de la tecnologia i, de l’altra banda, en la patent industrial WO/2015/150610 d’Abengoa Water,  de la qual quatre investigadors del LEQUIA – entre ells, l’Anna Vilajeliu – en són inventors.

En definitiva, la tesi – que ha estat dirigida pels Drs. Sebastià Puig, Maria Dolors Balaguer i Jesús Colprim del grup de recerca LEQUIA de la UdG –  ha demostrat que els sistemes bioelectroquímics poden esdevenir una tecnologia alternativa de tractament simultani de carboni i nitrogen en purins molt més econòmica i ambientalment sostenible que les actuals. La defensa, que està oberta al públic, tindrà lloc el proper divendres 26 de maig a les 11:00h al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, a l’auditori de l’edifici Jaume Casademont.