Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 28 set. 2016 Comentaris: 0 Tags:

SIS CENTRES DE RECERCA I UNIVERSITATS DE CATALUNYA REBEN FONS DE LA UE

Gràcies a les beques del Consell Europeu de Recerca, la Unió Europea pot atreure i mantenir el talent dels joves investigadors a Europa. Sota el marc del programa de Recerca i Innovació de la UE, “Horitzó2020”, aquestes beques ajudaran 325 investigadors a fer realitat les seves idees i projectes. Cal tenir en compte que segons un recent estudi independent, el 71% dels primers projectes finalitzats finançats pel Consell Europeu de Recerca han permès avenços científics importants.

Entre els 325 investigadors seleccionats n’hi ha sis que estan duent els seus projectes en els centres de recerca o universitats catalanes següents: el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREi), la Fundació Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Barcelona Supercomputing Center.

grafè

El grafè s’ha convertit en una revolució en la ciència i la tecnologia de materials.

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua rep 1,5 milions d’euros de la UE per desenvolupar una tecnologia de depuració d’aigua a través del grafè sense productes químics

Entre els projectes seleccionats duts a terme a Catalunya, destaquem el que està duent a terme la doctora Jelena Radjenovic a l’Institut Català de l’Aigua i que ha rebut la quantitat màxima de fons que es pot obtenir amb aquestes, 1,5 milions d’euros en cinc anys.

Segons les Nacions Unides, cada dia s’aboquen més de dos milions de tones de residus en els rius; concretament, en els països en vies de desenvolupament el 70 % dels residus industrials s’hi aboquen sense tractar i, per tant, contaminen l’aigua. La solució a aquest problema demana l’ús de noves tecnologies que siguin sostenibles, resistents i eficients des del punt de vista energètic. La doctora Jelena Radjenović, de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), vol desenvolupar una tecnologia pionera per depurar l’aigua sense recórrer als productes químics fent servir sistemes nanoelectroquímics basats en l’òxid de grafè reduït, que resulta molt econòmic.

La recerca actual sobre l’ús d’elèctrodes de grafè modificat se centra en l’emmagatzematge i la conversió de l’energia. En aquests usos les deficiències del grafè limiten la seva eficàcia, però la doctora Radjenović vol convertir aquest problema en un avantatge per induir la degradació electrocatalítica i l’electro-absorció de les substàncies contaminants. Serà la primera vegada que es faci servir un material cobert de grafè per eliminar els contaminants i els patògens de l’aigua.

Projecte: desenvolupament de sistemes nanoelectroquímics tridimensionals basats en l’òxid de grafè reduït, que resulta molt econòmic; aquests sistemes es convertiran en els sistemes de tractament de l’aigua del futur (ELECTRON4WATER).

Posted by: General 08 jul. 2016 Comentaris: 0 Tags:

Una tècnica innovadora desenvolupada per l’empresa Hydrokemós amb la col·laboració de l’organisme de salut de la Diputació de Girona, el Dipsalut, permet eliminar l’aigua dels nitrats causats pels purins de les granges d’animals. Llegir més…

Posted by: General 31 maig 2016 Comentaris: 0 Tags:

Actualment, el LEQUIA participa a 6 projectes col·laboratius de R+D+I: un projecte de la convocatòria Water 2014-2015 del programa Horizon 2020 (INNOQUA), una xarxa Marie Curie de Doctorats Industrials Europeus (TreatRec), tres projectes del programa Environment del VII Programa Marc (ManureEcoMine, DemEaumed i R3-Water) i un projecte de la convocatòria Water JPI WaterWorks 2014 (Watintech). A més, el grup acull 3 beques postdoctorals Marie Curie del programa COFUND “TECNIOSPRING”: REUCITY, SSAMBRA i OMBREUSE. Llegir més…

Posted by: General 13 maig 2016 Comentaris: 0

La jornada El campus aigua, l’ecosistema innovador del sector de l’aigua, que es va dur a terme ahir a l’auditori Manel Xifra Boada de l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, va marcar el punt de sortida del Campus de l’Aigua. L’acte d’ahir del Campus de l’Aigua, una de les grans apostes de la UdG, va servir de carta de presentació al conjunt d’entitats i empreses, en què l’aigua juga un paper rellevant. Un dels punts que es va donar a conèixer va ser que, precisament des del Campus de l’Aigua, poden rebre suport per participar en iniciatives d’R+D+I col·laboratives amb finançament nacional i europeu o incidir en la formació i inserció dels estudiants mitjançant la incorporació de becaris a l’empresa. Altres avantatges són estar informats de les tendències internacionals i accedir al coneixement i a les tecnologies dels grups i centres.

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), amb la seu al Parc Científic i Tecnològic de Girona, lidera un nou projecte -seleccionat pel programa europeu Water JPI- que pretén desenvolupar un sistema flexible i integrat de tecnologies per aprofitar els recursos procedents de les aigües residuals i les pluvials, a més de facilitar una gestió intel·ligent de l’aigua a nivell urbà. El projecte compta amb un pressupost de més d’un milió d’euros i en la seva execució col·laboren centres de recerca danesos, italians i portuguesos al costat de l’empresa espanyola Acciona Agua. D’aquesta manera, queda coberta tota la cadena, des de la recerca bàsica fins a l’explotació al mercat.

El projecte, coordinat pel doctor Ignasi Rodríguez-Roda, proposa la combinació de diferents conceptes relacionats amb el tractament descentralitzat en el col·lector d’aigües pluvials per a la recuperació i producció de recursos valuosos com l’aigua, l’energia (metà) i els productes químics d’alt valor afegit per al seu ús a nivell local i en funció de les necessitats. Aquest plantejament tindrà un efecte positiu per a la gestió de les infraestructures centralitzades existents d’aigües residuals enfront d’episodis dinàmics, com són les tempestes combinades amb llargs períodes de sequera. També s’analitzarà l’impacte d’aquesta activitat en les característiques de l’aigua residual que són transportades pel col·lector fins a l’estació depuradora d’aigües residuals.

El projecte està estructurat al voltant de cinc blocs de treball, entre els quals hi ha l’estudi de la producció d’aigua regenerada a partir de la filtració per osmosi, l’estudi de la recuperació d’energia en un reactor anaeròbic de membranes a partir de l’aigua residual i l’estudi sobre la possibilitat de produir sosa càustica i oxigen.

FONT: Diari de Girona

Posted by: Recerca, Recerca 30 març 2016 Comentaris: 0 Tags: ,

La recerca, amb participació de la Universitat de Girona, vol determinar el cost per metre cúbic dels diferents sistemes

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Clúster de l’Aigua de Catalunya (CWP) -amb la seu al Parc Científic i Tecnològic de Girona- fa temps que mantenen un acord de col·laboració dedicat a la recerca. Fruit de l’acord, l’ACA i el CWP van decidir fa dues setmanes posar en marxa una anàlisi per buscar quin és el mètode més eficaç per reduir nitrats. Aquesta recerca compta amb la participació de la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de Barcelona (UB). El cap del departament de control i qualitat de l’aigua de l’ACA, Antoni Munné, explica que un estudiant de cada universitat formarà part d’aquest estudi que pretén classificar i abstreure la informació que es disposa dels nitrats.

«Hi ha molta informació dels nitrats, tot i que està dispersa. Falta recollir els resultats dels diversos tractaments dels nitrats», destaca Munné, que afegeix que la recerca que ara s’ha engegat pretén determinar quin és el cost per metre cúbic dels diferents sistemes existents per reduir aquesta contaminació de l’aigua. Un dels estudiants farà la recopilació de la informació, mentre que l’altre s’encarregarà del treball de camp perquè visitarà els municipis catalans per conèixer els diferents tractaments de nitrats. Els dos són estudiants de màster; en el cas de la UdG, del màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua.

Tot i que Munné subratlla que la solució definitiva és que els agricultors apliquin menys nitrats, remarca: «Des de l’ACA estem treballant per minimitzar-ne els efectes». Actualment, un dels sistemes que es fa servir és «in situ», ja que es capta l’aigua contaminada a la qual posteriorment s’extreuen els nitrats amb la utilització de tecnologia.Un altre mètode és «in situ» perquè s’injecten al sbl uns microorganismes que serveixen per evitar que més endavant l’aigua quedi contaminada de nitrats. El sistema «in situ» es troba en una fase més experimental, mentre que el mètode «ex situ» ja es fa servir a diversos llocs.

Munné explica que un dels objectius d’aquesta recerca -que es preveu que duri sis mesos- és que l’estudi final faciliti la presa de decisions. «En un futur, quan els ajuntaments ens demanin subvencions per tractar els nitrats, tindrem un criteri per determinar quin és el millor mètode -coneixent el seu cost per metre cúbic- en funció de les condicions de cada població», conclou el cap de departament de l’ACA, que subratlla que s’han de valorar els diferents sistemes tenint en compte, entre altres factors, el tipus de sòl dels municipis.

FONT: Diari de Girona

Posted by: General 03 març 2016 Comentaris: 0 Tags: ,

Durant la 22 edició del Saló Internacional de l’Aigua i del Reg (Smagua), que es va celebrar els dies 8 i 10 de març a les instal·lacions de la Fira de Saragossa, va tenir lloc la presentació de dues iniciatives de caràcter internacional molt innovadores en matèria de ús eficient de l’aigua i energia: una d’elles en col·laboració amb el Govern de Perú i una altra emmarcada en el marc del projecte europeu WE @ EU (Water Efficiency European Urban Areas).

Tots dos tallers, que es van donar a conèixer de la mà del clúster Zinnae i d’inscripció gratuïta, formen part d’un esdeveniment únic de dos dies en què es va reunir empreses, institucions i administracions públiques relacionades amb el cicle integral de l’aigua i on es va buscar impulsar la generació del coneixement i el foment de R+d + i en relació a la gestió eficient de l’aigua.

A més de les empreses i les administracions públiques participants, com són l’Institut Aragonès de l’Aigua, l’Ajuntament de l’Almunia i la Comarca de la Foia d’Osca, la jornada va comptar amb la presència del Catalan Water Partnership i dels presidents de les comunitats de regants de l’Alt Aragó i del Canal Imperial, que van analitzar la forma de traslladar l’impuls de la innovació en el medi urbà cap a l’àmbit rural.

Posted by: General 29 febr. 2016 Comentaris: 0

El 22 de març va ser el Dia Mundial de l’Aigua. Una data que al grup LEQUIA celebra amb un concurs de fotografia centrat en la temàtica designada anualment per les Nacions Unides; aquest 2016, “Aigua i Treball”.

Els participants han d’enviar una fotografia per Twitter o Instagram amb el hashtag #WorldWaterDayLEQUIA entre el divendres 4 de març a les 8:00h i el dimarts 22 de març a les 24:00h. En el tuit també cal mencionar el compte@LEQUIA_UdG.

Es valorarà tant la qualitat i originalitat de les fotografies com el fet que reflecteixin els objectius i valors del Dia Mundial de l’Aigua 2016. El guanyador rebrà un premi consistent en 100€ i el llibre “Decisiones en los sistemas de saneamiento: un poco de ayuda”. A més, les webs i xarxes socials del LEQUIA i de la Universitat de Girona difondran una selecció de les millors fotografies rebudes.

El tema del Dia Mundial de l’Aigua 2016: Aigua i Treball

El 1993 l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de març com el primer Dia Mundial de l’Aigua. Vint-i-tres anys després, se celebra a tot el món i cada any es dedica a una temàtica diferent.

 Avui en dia, gairebé la meitat dels treballadors – 1,5 bilions de persones – treballen en sectors relacionats amb l’aigua. És més, pràcticament tots els llocs de treball depenen de manera directa o indirecta de l’aigua i de què aquesta es pugui subministrar de manera segura. No obstant això, els treballadors de  l’àmbit de l’aigua sovint no estan reconeguts o protegits per drets laborals bàsics. El tema del Dia Mundial de l’Aigua 2016 – aigua i treball – vol visualitzar com el fet de disposar d’una quantitat i d’una qualitat d’aigua adequades  pot canviar el mitjà de vida dels treballadors, i inclús transformar societats i economies.

Us convidem, doncs, a participar al concurs i a omplir Twitter i Instagram de fotografies sobre “aigua i treball”! Per inspirar-vos podeu veure el tràiler oficial del Dia Mundial de l’Aigua 2016, visitar la web de les Nacions Unides dedicada a aquesta celebració, o donar un cop d’ull a les fotografies presentades a les edicions 2015 i 2014 del concurs.

Ah, i no us oblideu de llegir les bases!

Fotos de les edicions 2014 i 2015 de concurs al Flickr de la UdG

Foto de la notícia: “When less is much more” d’Èric Pairet (@ericpairet), foto guanyadora de l’edició 2015 del concurs dedicada a “Aigua i Desenvolupament Sostenible”.

FONT: Lequia

El director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Jordi Agustí, ha remarcat aquest dimecres durant la celebració de la conferència “El canvi climàtic i l’aigua: conseqüències sobre la planificació i la gestió” la importància de la “gestió integrada, l’estalvi i l’ús eficient i responsable de l’aigua en el context de canvi climàtic que, malauradament, avui és ja una realitat”.

La conferència, a càrrec de Gabriel Borràs, responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, s’ha celebrat avui a Girona i ha estat organitzada per l’ACA amb la col·laboració del Campus Aigua de la Universitat de Girona, l’Institut Català de Rercerca de l’Aigua i el Water Catalan Partnership.

El director de l’ACA ha assegurat que “el canvi climàtic és un fet inqüestionable, assumit i contrastat com es va evidenciar a las COP21 (Conferència de les Parts, en terminologia de les Nacions Unides) on 195 països del món han concentrat voluntats des de visions diverses per assolir, per primera vegada, un acord unànim”.

Agustí ha fet èmfasi que “amb la sequera vàrem aprendre una lliçó que serà fonamental aquest segle XXI davant els impactes del canvi climàtic: la necessitat d’estalviar aigua i fer-ne un ús responsable i més eficient” i ha reclamat l’esforç coordinat de tots els agents implicats en el cicle de l’aigua per fer front a l’impacte del canvi climàtic sobre els recursos hídrics de Catalunya, ja que “en la mesura que totes les administracions i gestors d’abastaments continuem fent una gestió acurada i eficient d’aquest bé tan preuat, l’aigua, cal seguir demanant també la implicació activa, contínua i responsable de tots els usuaris de l’aigua en benefici de tots i del nostre futur com a país”.

Gabriel Borràs, per la seva banda, ha exposat les alertes sorgides arran de la recent celebració a París de la COP21 i d’un any 2015 que ha estat qualificat com l’any més càlid del planeta des de que es disposa de registres. “L’aigua és l’element més vulnerable en un entorn de canvi climàtic” ha afirmat Borràs i ha remarcat la importància d’aplicar amb caràcter urgent polítiques orientades a la mitigació i a l’adaptació al canvi climàtic que comportin una reducció real i efectiva dels gasos amb efecte d’hivernacle i una reducció de la vulnerabilitat del nostre territori i dels nostres sistemes socioeconòmics davant els impactes.

Com ens adaptem al canvi climàtic
Tant l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic com el recent aprovat projecte de llei de canvi climàtic són instruments que ajuden a adaptar-se i mitigar el canvi climàtic. Un fenomen que forma part d’això que hom ha convingut en anomenar canvi global on, entre d’altres, el canvi d’usos del sòl juga un paper tan important al nostre país com el canvi climàtic. Efectivament, tal i com es desprèn dels primers resultats del projecte Life MEDACC, Adaptant la Mediterrània al Canvi Climàtic, i del qual l’OCCC n’és el soci coordinador, l’aforestació del sòl com a conseqüència de l’abandonament dels sòls agrícoles i de la ramaderia extensiva juga un paper tan determinant en la reducció de cabals en capçalera com l’increment de la temperatura o la irregularitat pluviomètrica. És necessària, doncs, una major integració de les planificacions forestal i hidrològica a Catalunya. La societat catalana, que progressa adequadament en l’adaptació als impactes del canvi climàtic i en la mitigació de gasos amb efecte d’hivernacle, però que requereix de polítiques actives que es basin en un canvi de model energètic i en l’ús eficient dels recursos i la millora de la qualitat ambiental.

Una de les nostres doctorandes – l’Anna Vilajeliu – i un dels nostres col·laboradors científics – el Dr Daniele Molognoni de la Universitat de Pavia (Itàlia) – lideren l’”Smart Water”, un dels 16 equips seleccionats per la final de la competició “Decarbonathon” que se celebrarà a París el proper mes de gener.

Creada amb motiu de la cimera COP21, la Decarbonathon és una competició internacional oberta a tothom en la qual es proposen solucions innovadores per frenar l’escalfament global a través de la reducció de les emissions de CO2 a les ciutats. La iniciativa està impulsada per ENGIE, un líder mundial del sector de l’energia amb seu a París; NPL, el British Nacional Physics Laboratory; la Climate-KIC, la principal iniciativa d’innovació de la UE en clima; i INPI, l’Oficina Francesa de Patents. També està recolzada per les comunitats Young Global Leaders i Shapers del World Economic Forum.

L’Smart Water i els altres equips finalistes han estat seleccionats d’entre un total de 245 candidats. Després d’una etapa de tutorització en línia de tres setmanes, els 16 finalistes seran convidats a prototipar la seva solució a París els propers 14 i 15 de gener, en el transcurs d’una hackathon de 48 hores. Al final de la hackathon, hauran de presentar telemàticament un arxiu amb informació exhaustiva del projecte i explicar-lo en una presentació presencial tipus pitch de 10 minuts seguida per 5 minuts de preguntes.  La Decabornathon té més de 30.000€ en premis: bicicletes elèctriques, viatges respectuosos amb el medi ambient, rellotges Apple… i fins i tot l’accés a un programa d’acceleració d’start ups amb finançament per R&D, assessorament tecnològic i costos de patents per al desenvolupament de la solució proposada.

El projecte de l’Anna Vilajeliu i en Daniele Molognoni, l’Smart Water, vol escurçar la cadena de producció i distribució de l’aigua potable fins als consumidors individuals a través del tractament i la recuperació de fluxos residuals domèstics que no han estat en contacte amb fonts contaminants (per exemple, vapor d’aigua condensat d’aparells d’aire condicionat, aigua de pluja o aigua utilitzada per cuinar). Aquesta proposta permetria limitar l’ús de l’aigua embotellada – amb un cost considerable – i reduir així la petjada de carboni i la petjada hídrica de les ciutats i a tots els assentaments humans en general.