972 18 34 00
Posted by: General 02 des. 2022 : 0

En aquesta entrevista amb el Xavier Amores, director del CWP, parlem sobre els serveis de valor afegit que l’entitat ofereix als seus associats. Així, la innovació, la digitalització i la internacionalització s’uneixen al desenvolupament de negoci o networking i la cooperació amb sectors intensius en ús d’aigua com l’alimentació, el turisme o la indústria.

En primer lloc, ens agradaria conèixer de primera mà la seva trajectòria professional fins al lloc que ocupa actualment.

Xavier Amores, director del CWP

Soc enginyer industrial i doctor a l’empresa. Tota la meva trajectòria professional ha estat relacionada amb la gestió de la innovació. Primer, des de la consultoria més tecnològica, quan vaig estar a Accenture i posteriorment a IDOM, ajudant a millorar processos d’innovació a empreses. Després, vaig estar cinc anys a l’administració pública, primer a ACCIO, que és l’agència de competitivitat de Catalunya, participant en diferents instruments d’innovació, internacionalització, promovent clústers, ajudant empreses emergents; i a l’Institut Català de l’Energia, a l’àrea de promoció econòmica i R+D, contribuint al disseny i l’impuls de diferents iniciatives, des de la creació d’un centre de recerca, un clúster o un programa per a emprenedors en clean tech. Allí comença la meva relació amb el sector del medi ambient, i decideixo emprendre amb la meva pròpia consultoria fins fa onze anys, quan em vaig incorporar com a director del CWP.

En paral·lel, sempre he mantingut relació amb la universitat: vaig fer el doctorat i una tesi sobre la gestió de la innovació a empreses de serveis tecnològiques i algunes publicacions. De fet, m’agrada continuar participant en classes sobre innovació a la Universitat de Girona i a l’escola de negocis EADA, on fa molts anys que soc professor associat a diferents màsters i MBA. Des de la consultoria, l’administració pública, la universitat o com a director del CWP, el nexe comú ha estat sempre la innovació.
Com a director del CWP, quina ha estat l’evolució de l’entitat?
Quan vaig començar al CWP el 2012, érem a penes divuit empreses i una sola persona a l’organització. Durant aquest temps, hem crescut en representativitat, fins a arribar a les gairebé 120 empreses; en equip, amb deu persones en plantilla, i participem en uns vint projectes anuals amb impacte als associats. En els darrers anys hem mobilitzat projectes amb un pressupost de més de 44 milions d’euros, en gran part amb finançament europeu, ja que formem part de deu projectes en diferents línies molt competitives de la UE.
Així mateix, hem ampliat la cartera de serveis, focalitzant-nos sempre en com aportar valor al soci: acompanyant les nostres pimes a internacionalitzar o impulsar la transformació digital, coordinant consorcis d’R+D, sense oblidar activitats relacionades amb el desenvolupament de negoci o networking, així com a cooperant amb sectors intensius en ús d’aigua com l’alimentació, el turisme o la indústria. Som una entitat sense ànim de lucre molt consolidada i amb focus clar: l’aportació de valor ajudant a millorar la competitivitat dels membres de l’entitat.
A Europa hi ha més de 1.300 clústers de tots els sectors econòmics, alguns d’ells amb un gran pes a l’economia europea. En aquest sentit, que un clúster d’un sector relativament petit pel que fa al PIB com el nostre estigui en aquesta terna crec que ja és un reconeixement a la tasca de tots els implicats, començant per l’equip del clúster, la junta directiva i el president, i indubtablement tots els socis, que són els que, en definitiva, participen en les nostres activitats.
És una gran satisfacció sincerament, i encara que el reconeixement pot semblar individual, des del meu punt de vista és col·lectiu i ajuda a donar més visibilitat a Europa de la importància del nostre sector i de la nostra capacitat tecnològica i innovadora.

Llegeix més

Posted by: General 24 nov. 2022 : 0

A la darrera i cinquena edició del Congrés Nacional de Clústers el projecte HIDROLEAKS2.0 va guanyar el premi a millor projecte en la categoria de projectes de col·laboració entre empreses. Ha estat un projecte liderat pel CWP i participat per les operadores Aigües de Vic i Aigües de Manresa, i les empreses oferents de solucions B’GEO Open GIS, Createch Solutions i Neurite, amb el suport del clúster del País Basc, ACLIMA. El projecte va finalitzar el període d’implementació l’agost del 2022 i ha estat finançat a través dels fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per part de la convocatòria d’Agrupacions Empresarials Innovadores (AEI) 2021b del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

Entrega del premio al mejor proyecto colaborativo

HYDROLEAKS2.0 ha tingut com a objectiu desenvolupar eines que permetin a les entitats gestores de xarxes de distribució d’aigua un millor control dels seus paràmetres, amb especial èmfasi en la detecció primerenca de fuites. Per això, ha plantejat la creació d’un repositori de dades filtrat segons criteris de qualitat i automatitzat, generat amb dades de xarxa, comptadors, abonats i geoespacials. A partir de la combinació del repositori amb un model hidràulic d’alta resolució temporal i un elevat nivell de detall dels elements i escomeses, es va generar un bessó digital, capaç de simular en un entorn virtual, el comportament de la xarxa de distribució d’aigua de Vic. En paral·lel, es va dissenyar un mòdul d’intel·ligència artificial capaç de treballar sobre el bessó digital de xarxa, sent entrenat amb sèries temporals i amb capacitat per anticipar trencaments i identificar fugues. Aquestes eines en conjunt també permeten obtenir informació sobre altres paràmetres rellevants com són la concentració de clor, la pressió, els patrons de sedimentació a canonades o les pautes de consum anormals per part dels abonats.

Finalment, totes les dades s’integren i es visualitzen en una plataforma de telegestió que disposa d’un dashboard per graficar la informació sobre el mapa de xarxa, programar alarmes o obtenir informació concreta de xarxa, sigui en conjunt o per subsectors (DMA). Aquest projecte va partir dels resultats obtinguts al projecte HYDROLEAKS, una primera fase de HYDROLEAKS2.0 testejada a la ciutat de Manresa. El seu objectiu va ser generar una eina innovadora que va permetre incrementar el coneixement de la xarxa combinant un model hidràulic i un mòdul bàsic d’intel·ligència artificial per extrapolar els valors de diversos paràmetres clau en xarxa com ara el cabal o la concentració de clor. HYDROLEAKS2.0 ha representat el pas següent, inclosa la predicció del comportament i permetent una observació en molt més detall i un control de xarxa detallat.

El reconeixement a HYDROLEAKS2.0 com a millor projecte col·laboratiu entre empreses del 2022 per part de la Federació Nacional de Clústers i AEIs (FENAEIC), posa de manifest la importància de l’aplicació de tecnologies digitals per millorar l’eficiència en la gestió de l’aigua. El valor de la Innovació i el Desenvolupament per a la millora de la gestió d’un recurs tan estratègic a Espanya com és l’aigua a través de la digitalització, pren una rellevància especial en l’actual context de sequera. Cal esperar que a causa dels efectes del canvi climàtic i de la resultant intermitència en el règim de precipitacions, l’aigua es convertirà progressivament en un bé més escàs i les millores en la seva gestió seran cada cop més necessàries. El percentatge d’aigua no registrada en xarxa és una problemàtica recurrent en xarxes de distribució i pot arribar a ser elevat en alguns casos, suposant a més d’importants pèrdues econòmiques, un impacte ambiental elevat que ha de ser tallat a través de la col·laboració entre els diferents agents sector aigua. Actualment, es planifiquen accions futures per part del CWP i els seus socis, per facilitar l’avenç del sector en el camí de la digitalització i assegurar l’accés a un bé tan preat i transversal com és l’aigua.

Posted by: General 13 oct. 2022 : 0 Tags:

Barcelona va acollir els dies 10 i 11 d’octubre el 18è Taller Anual sobre Espectrometria de masses d’alta resolució (HRMS) i aplicacions Lc-Ms/Ms en anàlisi ambiental i seguretat alimentària (18th Annual Workshop On Emerging And Lc-Ms/Ms Applications In Environmental Analysis (And Food Safety), organitzat pel CSIC i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Un espai de debat que té per objectiu fomentar l’intercanvi d’informació entre científics del món acadèmic, agències governamentals i indústria.

Damià Barceló, director del (ICRA) i president del comitè científic de la trobada, ha declarat que «la presència al nostre país d’un congrés d’aquestes característiques amb més de 130 experts de tot el món prova, una vegada més, la capacitat de convocatòria i lideratge internacional per atraure i posar en comú noves idees i els darrers avenços en espectrometria de masses».

La detecció d’enzims en aigües residuals indica la presència d’animals vius

Una de les ponències impartides durant el matí va ser la de Montserrat Carrascal, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IIBB-CSIC), que ha afirmat que «les plagues de rosegadors són un perill per a la salut humana a causa de les malalties que poden transmetre a a través dels bacteris que els infecten ia la transmissió de puces, paparres i àcars. A més, comprometen la integritat de les estructures infestades i, una vegada establertes, és molt difícil eliminar-les. A les grans ciutats, les rates viuen al clavegueram. Si no es fa cap acció de control, aquests rosegadors poden viure fins a 7 anys i procrear fins a 4 vegades a l’any amb una mitjana de 10-14 cries, de manera que el nombre varia ràpidament en pocs mesos».

Actualment s’utilitzen diverses estratègies per a la vigilància d’aquestes plagues, generalment basades en el recompte d’animals i la seva extrapolació a la població total. El nombre d’animals a les grans ciutats sol referir-se com el nombre de rosegadors per cada habitant. Per exemple, s’estima que a la ciutat de Barcelona hi pot haver una rata per cada 4 habitants, i algunes estimacions parlen de fins a 10 rosegadors per habitant a Nova York. No obstant això, no hi ha un mètode estandarditzat per determinar-ne el nombre, estimar la densitat de la població o comprendre la dinàmica de la seva població.

Vigilància de plagues de rosegadors en aigües residuals mitjançant proteòmica ambiental

En un estudi liderat per Carrascal, del Biological i Environmental Proteomics Group, a l’IIBB-CSIC de Barcelona, ​​s’ha desenvolupat una estratègia que utilitza les aigües residuals per a la detecció i quantificació de rosegadors que es basa en la detecció de proteïnes específiques d’aquests animals.

La femta de rata, igual que les humanes, contenen proteïnes que se secreten al pàncrees, que realitzen la seva funció durant la digestió dels aliments i que són posteriorment eliminades. La detecció d’aquests enzims, les amilases pancreàtiques, en aigües residuals indica la presència d’animals vius, i la quantificació relativa a l’amilasa humana ens podria permetre monitoritzar l’augment o la disminució de femta de rosegadors en aquestes mostres.

Així, l’estudi de les aigües residuals és una gran font per a la detecció de rosegadors a qualsevol ciutat de tot el món o, si el mostreig es realitza en punts específics del sistema de clavegueram, per crear un mapa de rosegadors. Aquest treball mostra el potencial dʻaquesta eina per a la detecció de rosegadors utilitzant lʻaigua de les nostres clavegueres.

L’organització del 18è Workshop On Emerging High-Resolution Mass Spectrometry (HRMS) i Lc-Ms/Ms Applications In Environmental Analysis And Food Safety ha comptat amb l’ajuda de SCIEX, Agilent i Shimadzu, com a patrocinadors de plata, ThermoFischer Scienti , com a patrocinadors de bronze, i amb la col·laboració d’Elsevier, WEC&N, Springer i la King Saud University.

Posted by: General 11 oct. 2022 : 0 Tags: , ,

L’estudi ‘Avaluació de l’epidemiologia basada en les aigües residuals per a la predicció de la incidència del SARS-CoV-2 a Catalunya’ s’ha realitzat amb les dades aportades per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i la Generalitat.

L’epidemiologia basada en aigües residuals ha demostrat ser una eina molt útil per a la vigilància del creixement de la pandèmia durant la COVID-19. Tot i això, s’han establert pocs models quantitatius que comparin les concentracions de virus en les mostres d’aigües residuals i la incidència acumulada.

Les dades aportades per l’ICRA confirma que es pot fer vigilància epidemiològica amb anàlisi d’aigües residuals

Ara un estudi de Cetaqua i el grup de recerca BIOCOMSC de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) estableixen un model matemàtic capaç de predir la incidència del SARS-CoV-2 a Catalunya mitjançant l’epidemiologia basada en aigües residuals. Establir una relació numèrica permet conèixer mitjançant una mostra d’aigua de drenatge i la seva anàlisi quin és el nombre de persones infectades en un territori definit i establert.

El model matemàtic desenvolupat permet relacionar la concentració de virus a l’entrada d’una depuradora amb la incidència acumulada reportada als hospitals del territori corresponent durant una onada de contagis. El mateix model s’ha utilitzat per fer previsions a curt termini a mesura que avança l’onada de contagis i s’ha comparat amb un model lineal local. Ambdós escenaris s’han provat fent servir un conjunt de dades compost per mostres de 32 plantes de tractament d’aigües residuals i dades d’incidència de la síndrome respiratòria aguda severa 2 (SARS-CoV-2) que cobrien les àrees geogràfiques corresponents durant un període de set mesos, incloent-hi dues onades de contagi.

“El model matemàtic basat en les dades de les aigües residuals ha mostrat una bona correlació amb els casos acumulats i ens ha permès anticipar la incidència del SARS-CoV-2 en una setmana, la qual cosa és especialment rellevant en situacions en què el sistema de vigilància epidemiològica no es pot aplicar plenament”, assenyala Bernat Joseph Duran, project manager de l’àrea digital a Cetaqua. “Hem demostrat que efectivament a partir de l’anàlisi de les aigües residuals es pot fer vigilància epidemiològica quantitativa, una proposta viable i d’interès. El treball de col·laboració amb Cetaqua ha estat un privilegi per a nosaltres. En investigació la col·laboració publicoprivada és imprescindible”, apunta Clara Prats, del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-UPC).

Posted by: General 29 set. 2022 : 0

Aigües Sabadell està implantant el sistema intel·ligent ‘Fuzzy-SmartAirMBR’, desenvolupat pel grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LÈQUIA) de la Universitat de Girona (UdG), amb l’objectiu d’optimitzar el consum d’energia, reactius i membranes de filtració a la depuradora de Sabadell Riu Sec. El procés consta de dues fases: a la primera, el sistema s’instal·larà en una de les vuit línies d’aeració de la depuradora. A la segona, supeditada als resultats de la primera, s’implementarà a les set línies restants. L´actuació estarà finançada per l´Ajuntament de Sabadell il´Agència Catalana de l´Aigua (ACA). Amb aquesta actuació, Aigües Sabadell espera aconseguir cada any un estalvi d’energia superior als 500.000 kWh equivalent al consum d’electricitat mitjà de 150 vivendes a Espanya.

És una de les plantes de sanejament de les aigües residuals més grans del país

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sabadell Riu Sec compta amb bioreactors de membranes, tecnologia que combina el procés de filtració (amb membranes) amb el tractament biològic (amb microorganismes) de les aigües residuals. Els bioreactors de membrana són molt eficaços per eliminar contaminants, però necessiten una aportació addicional d’aire per poder mantenir netes les membranes i, per tant, consumeixen molta energia.

El grup de recerca LÈQUIA de la UdG investiga els processos físics i químics involucrats en els bioreactors de membrana des de fa més de deu anys. Un dels resultats més significatius d’aquesta investigació és el sistema de control patentat SmartAirMBR® de la UdG i l’empresa GS INIMA per optimitzar l’aeració dels bioreactors de membranes, que es va validar amb èxit a la depuradora de La Bisbal d’Empordà.

La importància del binomi aigua-energia

Tecnologies com el ‘Fuzzy-SmartAirMBR’ contribueixen a fer els processos de tractament d’aigua més eficients i ambientalment més sostenibles. Aquest és un objectiu ineludible en el context actual d’emergència climàtica, energètica i ambiental i posa el focus en la importància del binomi aigua-energia. Cal tenir en compte que, segons la International Water Association (IWA), l’associació de professionals de l’aigua més gran del món, les EDAR podrien consumir entre l’1 i el 3% de tota l’energia generada.

Les depuradores de Sabadell –Riu Sec i Riu Ripoll– són dues de les plantes de sanejament de les aigües residuals més grans del país i s’estan convertint en referents economia circular i valorització de residus. L’Ajuntament de Sabadell i Aigües Sabadell treballen en un projecte de transformació global, el Biotop, que té com a objectiu descarbonitzar l’activitat del cicle de l’aigua a la ciutat i situar-la com a motor de transició ecològica, digital i justa.

El director del clúster de l’aigua de Catalunya (Catalan Water Partnership), Xavier Amores (1978), ha estat elegit aquest dilluns a Praga (República Txeca) com un dels tres millors directors dels clústers de l’any 2022 a Europa. El gironí optava a ser el Clúster Manager de l’Any, dins de la 8a edició de la Conferència Europea de Clústers, organitzada per la Comissió Europea i amb el suport del Ministeri txec d’Indústria i Comerç i de la Plataforma Europea de Col·laboració de Clústers (ECCP ). El jurat va valorar l’impacte del clúster de l’aigua de Catalunya el darrer any per projectes i activitats a l’àmbit europeu. A la final d’aquest esdeveniment, Amores competia amb Kristina Sermuksnyte-Alesiuniene -la guanyadora-, directora del Clúster Agroalimentari de Lituània, i amb Elena Bocci Veronica, directora de DITECFER Districte de Tecnologies Ferroviàries de la Toscana (Itàlia).

Amores, vinculat sempre al món de la innovació, explica que ser finalista del Clúster Manager de l’Any és un gran reconeixement i una gran satisfacció. Hi ha més de 1.500 clústers a la Unió Europea i el sector de l’aigua no és dels més importants en pes econòmic o percentatge del PIB si ens comparem amb sectors com l’automoció, l’alimentació o l’energia. Però tothom és conscient que és un sector estratègic per al nostre futur i alhora és un sector on Catalunya és un referent clau tecnològic i d’innovació”.

A l’esdeveniment hi han participat més de 500 responsables polítics, gestors i professionals de clústers, entre d’altres. Amores remarca que “no és habitual que un clúster participi en tants projectes europeus. Un dels factors que ens han reconegut és per la diversitat d’activitats que impulsem: internacionalització, R+D, innovació, digitalització, impuls de l’economia circular…”.

El Catalan Water Partnership té avui 120 empreses associades i Amores va entrar a la seva estructura el 2012 quan només n’hi havia 18. Durant aquest període, el clúster ha crescut en representativitat i participa en una vintena de projectes anuals amb gran impacte en les associacions. En els darrers anys s’han mobilitzat projectes amb un pressupost de més de 44 milions d’euros, en gran part amb finançament europeu, ja que formen part de 10 projectes a diferents línies molt competitives de la Unió Europea. Amores destaca que “l’últim any hem aconseguit créixer en socis, projectes i activitats de manera molt significativa. Aquest nomenament reconeix tant la diversitat de serveis que estem oferint, l’impacte dels projectes que estem impulsant o en què participem, i també reconeix una trajectòria i un entorn on hi ha hagut una política de clústers. El CWP l’any vinent farà quinze anys i són moltes les persones que ens han ajudat; és un reconeixement col·lectiu a tot el clúster: els socis, la junta directiva, el president i sobretot l’equip de deu persones”.

Xavier Amores, director del clúster de l’aigua de Catalunya

Sobre Xavier Amores

El gironí Xavier Amores havia treballat anteriorment a la consultoria tecnològica i de gestió de la innovació, ia l’administració pública a l’àmbit de la innovació i la promoció econòmica del sector de l’energia. Des del 2012 és el director del Catalan Water Partnership. Paral·lelament, va realitzar el doctorat i una tesi sobre la gestió de la innovació a empreses de serveis tecnològiques i algunes publicacions. Actualment, imparteix classes sobre innovació a la Universitat de Girona i a l’escola de negocis EADA Business School, on és professor associat a diferents Màsters i l’MBA

El clúster de l’aigua, un dels més grans de Catalunya

El Catalan Water Partnership és el clúster de l’aigua de Catalunya, té la seu a Girona i una trajectòria de més de catorze anys. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre formada per empreses i centres de coneixement que operen en el sector de l’ús sostenible i el tractament de l’aigua i que té com a missió millorar la competitivitat global dels seus associats. És un dels clústers més grans en l’àmbit europeu i mundial del sector de l’aigua, amb presència als principals esdeveniments de l’aigua al món. Lidera projectes en alguns dels reptes principals del sector com l’economia circular, la reutilització d’aigua i la digitalització. També promou activitats d’internacionalització (a més de 25 països) acompanyant pimes i empreses del sector de l’aigua als principals esdeveniments a Àsia, Àfrica, Estats Units o Sud-amèrica.

Posted by: General 01 set. 2022 : 0 Tags: ,

Horizon Europe, el programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea per al període 2021-2027, destinarà 1.376.650,92 € a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA). La dotació es repartirà entre quatre projectes de l’ICRA que tindran una durada d’entre dos i quatre anys.

L’ICRA forma part dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), una institució que es troba al top ten de les més ben finançades pel programa europeu, amb 81 milions d’euros, en segona posició entre el Centre national de la recherche scientifique (149 M€) i la Max Planck Society (71 M€). Horizon Europe promou iniciatives per combatre el canvi climàtic, contribuir a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i impulsar la competitivitat i el creixement de la UE.

Els projectes de l’ICRA que han obtingut finançament d’Horizon Europe són SmartWaterTwin. Twinning For Smart Water- Thinking And Rethinking Wastewater Management In Circular Economy Frame (SmartWaterTwin. Agermanament per a una aigua intel·ligent: pensar i repensar la gestió de les aigües residuals en el marc de l’economia circular) amb un finançament de 249.677,50 euros; FOCUS4PFAS. Functionalized low-cost graphene sponge electrodes for sustainable water treatment – Elisabeth Cuervo (FOCUS4PFAS. Elèctrodes d’esponja de grafè funcionalizats de baix cost per al tractament sostenible de l’aigua – Elisabeth Cuervo), finançat amb 165.312,96 euros; DEAR-Waste. Dynamics of communities and Evolution of Antibiotic Resistance in Wastewater-Marie Rescan (DEAR-Waste. Dinàmica de les comunitats i evolució de la resistència als antibiòtics en les aigües residuals-Marie Rescan) amb 181.152,96 euros, i intoDBP. Innovative Tools To Control Organic Matter And Disinfection Byproducts In Drinking Water (intoDBP. Eines innovadores per controlar la matèria orgànica i els subproductes de la desinfecció en l’aigua potable), un projecte coordinat amb un pressupost total de 3.994.707 dels quals 780.507,50 euros són per a l´ICRA, que té el paper de coordinador també.

Els projectes de l’ICRA: economia circular, salut i sostenibilitat en la gestió de l’aigua

La dotació es repartirà entre quatre projectes de l’ICRA.

Jelena Radjenovic, reconeguda recentment amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2021, és la investigadora principal (IP) de l’SmartWaterTwin, un dels dos projectes que inicia l’ICRA amb data 1 de setembre de 2022. Es tracta d’un projecte que vol contribuir a “pensar i repensar” l’economia circular en el sector de l’aigua. Té com a objectiu impulsar el coneixement i l’excel·lència en la recerca en l’àmbit del tractament i la gestió sostenible de les aigües residuals mitjançant l’augment de les capacitats científiques i tècniques de les institucions d’ampliació. Així, vol respondre a una demanda de solucions innovadores del sector de tractament d’aigua a Sèrbia, que actualment és insuficient fins i tot en les grans ciutats (Belgrad, Novi Sad) i que haurà d’afrontar una demanda d’aigua sense precedents a causa de les sequeres, cada cop més freqüentes i de major intensitat en aquesta part d’Europa. El projecte, que s’emmarca en l’Agenda Verda per als Balcans Occidentals, vol canviar la percepció que es té de les aigües residuals. La recerca de l’SmartWaterTwin s’estendrà fins al 31 d’agost del 2025.

També el dia 1 de setembre arrenca el projecte DEAR-Waste, amb Carles Borrego com a investigador principal. L’objectiu de DEAR-Waste és comprendre millor la dinàmica de les comunitats bacterianes en els col·lectors d’aigua residual amb especial atenció a l’evolució de la resistència als antibiòtics, establint aquests embornals urbans com a model per estudiar la dinàmica i l’evolució de la microbiota de l’aigua residual. El projecte adopta un enfocament interdisciplinari (química analítica, ecologia microbiana, genòmica ambiental, anàlisi estadística de sèries temporals i modelització) per quantificar de quina manera la complexitat ambiental i les interaccions entre espècies que es donen al clavegueram modulen l’evolució de la resistència als antibiòtics. La durada prevista del projecte és fins finals d’agost de 2024.

intoDBP és un projecte que té previst començar l’1 de desembre d’enguany per desplegar-se fins a finals del 2026 i és el que compta amb una major dotació econòmica dels quatre. Dirigit i coordinat per la Maria José Farré, es centra en la protecció de les conques hidrogràfiques, el tractament transformador de l’aigua potable i la vigilància en temps real per combatre els efectes del canvi climàtic i global. En particular, intoDBP es centra en la contaminació i els riscos relacionats amb els subproductes de la desinfecció (DBP) i treballarà implementant i validant eines transversals en quatre casos d´estudi complementaris en tres països europeus (Espanya, Xipre i Irlanda). La seva intenció és fomentar la ràpida adopció dels productes a escala europea i mundial, i reforçar, d’aquesta manera, la posició i el paper d’Europa en el mercat mundial de l’aigua. A més, el projecte involucrarà la societat a través d’enquestes per analitzar l’exposició als DBP, recollirà dades sobre les iniciatives de protecció de les conques hidrogràfiques, i mirarà de crear consciència i promoure un comportament sostenible dels consumidors, com la reducció del consum d’aigua embotellada.

El darrer dels projectes de l’ICRA finançats pel programa Horizon Europe, s’iniciarà l’1 de juliol de 2023 i es clourà a mitjans del 2025. Es tracta de FOCUS4PFAS. També amb Jelena Radjenovic com a IP, se centra a afrontar el repte de la presència de substàncies perfluoroalquilades (PFAS) tòxiques, cancerígenes i bioacumulatives en el cicle de l’aigua. L’objectiu de FOCUS4PFAS és desenvolupar elèctrodes d’esponja de grafè de baix cost adaptats per aconseguir una electrosorció/adsorció eficient i la posterior degradació electroquímica dels PFAS. FOCUS4PFAS proporcionarà noves oportunitats per al tractament descentralitzat de les aigües residuals, la reutilització i el control de la font dels fluxos de residus contaminats.

La junta directiva del Catalan Water Partnership

«Estem molt bé de salut», afirmava Xavier Amores, director del clúster de l’aigua Catalan Water Partner, un dels més grans de Catalunya i format per un equip de 10 persones. No és estrany, ja que l’entitat ha crescut més d’un 50% en nombre d’empreses i entitats sòcies en els últims quatre anys, arribant a la xifra de 118. En aquest període de temps, el president del clúster ha estat Jordi Cros, reelegit, de nou, el passat mes de juny. Aquest nombre ha fet que «gairebé totes les empreses de l’aigua que treballen en la innovació i digitalització» estiguin dins el clúster gironí, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

El Catalan Water Partnership va néixer l’any 2008, en una època on la «innovació o la transformació digital no eren tan habituals». Ara, gairebé 15 anys més tard, Amores afirma que «ha estat molt important col·laborar» entre les companyies perquè això ha fet possible que s’avancés en innovació o en exportació i obrir nous mercats a l’estranger. «Nosaltres oferim aquestes solucions», deia el director del clúster. Tot això ha fet que aquesta concentració d’empreses hagi participat en més de 65 projectes de diferent tipus.

El Catalan Water Partnership va ser el segon clúster amb més projectes europeus entre el 2014 i 2020, mobilitzant més de vuitanta associats del clúster i amb un pressupost global de més de 44 milions d’euros. Es demostra en «la fortalesa en recerca i innovació del sector de l’aigua a Catalunya», explicava Amores. I és que, a més, el clúster ha fet una quinzena d’activitats en diferents indrets fora d’Europa. «El sector de l’aigua català a nivell tecnològic és reconegut com una de les principals concentracions de coneixement al món en aigua per la presència de grans empreses, centres d’investigació capdavanters i petites empreses tecnològiques».

La transformació digital és ara un dels objectius del clúster perquè «l’aigua té molta tecnologia al darrere» i potser «la gent no té present això». Per tant, el director del Catalan Water Partnership explica que «estem en un moment molt important» perquè el Ministeri de Transició Ecològica té previst invertir uns 3.000 milions d’euros en el marc del Projecte Estratègic per la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de digitalització del sector. Amores espera que la part més considerable d’aquesta quantitat de diners arribi a Catalunya, que és «on es concentren més empreses».

En la primera convocatòria de projectes cooperatius, feta en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència ja es va captar més d’un milió d’euros en projectes R+D de petites i mitjanes empreses. Tots aquests fons ajudaran a aquestes empreses a «pujar al carro de la innovació i digitalització». Tots aquests suports econòmics serien un «vehicle» perquè les empreses puguin fer tots aquests projectes. «Tot el que no es faci ara costarà molt més en un futur perquè s’haurà de fer amb projectes propis», declarava Amores.

El problema de la sequera

«Passem per una sequera notable», afirmava Amores. Això no és nou, és un problema que fa mesos que està sobre la taula. No obstant això, «no ens n’adonem i darrere hi ha un munt de tecnologia per l’eficiència i tenir menys pèrdua d’aigua». En tot cas, el clúster gironí està treballant per controlar aquesta sequera i «compartim amb molts sectors totes les previsions». Amores afirma que per aturar o controlar aquesta escassetat d’aigua s’haurà de dur a terme un procés «intens» i s’haurà de continuar «treballant en la digitalització per ser més eficients, tenir tecnologies més bones i reutilitzar l’aigua». En cas contrari, si no s’aconsegueix que aquest treball sigui realitat, «parlarem d’un problema de primera magnitud», sentenciava Amores.

FONT: DiarideGirona

Posted by: General 19 jul. 2022 : 0 Tags: , , ,

El Centre Blockchain de Catalunya (CBCat) acaba d’obrir el tercer repte ‘BlockchainODS‘, un programa dirigit a estudiants universitaris per utilitzar la tecnologia blockchain i la seva posterior aplicació en projectes reals, amb l’objectiu de frenar el canvi climàtic.

El segon repte BlockchainxODS es va fer juntament amb el Consorci d’Aigües Costa Brava – Girona, i amb la col·laboració de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Aquesta tercera edició del programa, enfocat a adoptar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), té com a propòsit calcular i incentivar la descarbonització proporcionada per les zones forestals, donant resposta a l’ODS 13 d’adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes, així com a l’ODS 15, relatiu a la gestió de manera sostenible dels boscos, lluitar contra la desertificació, frenar i invertir la degradació de les terres i aturar la pèrdua de la biodiversitat.
En aquesta ocasió, l’associació sense ànim de lucre Bitcoin Assocation for BSV col·labora amb el CBCat. Suporta el protocol BSV Blockchain i advoca per la construcció d’un ecosistema favorable a la regulació de les criptomonedes, que fomenti la conducta legal i que, alhora, impulsi la moneda digital i la innovació de la blockchain, com assenyalen els impulsors del repte .
A la primera edició, la iniciativa va estar vinculada a qüestions sanitàries i de salut, amb la col·laboració de l’empresa farmacèutica HIPRA. La segona, que es va desenvolupar juntament amb el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, es va enfocar a la purificació de l’aigua per fer front a problemes d’escassetat en un futur pròxim, amb una atenció especial a la comarca de l’Alt Empordà, on els problemes de sequera són més evidents.
El repte d’aquest any està obert a estudiants universitaris interessats en la lluita contra el canvi climàtic i que tinguin coneixement bàsic de blockchain, o interès per adquirir-lo, sense importar la disciplina. A l’inici del repte es proporcionarà una formació virtual obligatòria per a tots els participants, perquè tothom pugui conèixer millor aquesta tecnologia, així com els ODS i el seu paper en la lluita contra el canvi climàtic.
Les inscripcions s’han de fer abans del 15 de setembre, mitjançant el formulari a la web del programa (‘BlockchainODS’). Així mateix, tots els estudiants participants rebran un certificat que acredita la seva aportació, i els membres de l’equip guanyador aconseguiran unes ulleres de realitat virtual Oculus.

El grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona (UdG) ha obtingut dos dels tres premis de la Càtedra FACSA d’innovació al cicle integral de l’aigua de la Universitat Jaume I: el premi a la millor tesi doctoral i millor treball de fi de grau defensats el curs 2019-2020 a universitats espanyoles.

Els treballs premiats cobreixen dos dels tractaments principals del cicle urbà de l’aigua, la potabilització i la depuració, i són fruit de la col·laboració entre universitat i empresa. Els premis, valorats en 1.000 € i 300 €, es van lliurar durant una cerimònia a Castelló de la Plana el passat dijous 7 de juliol.

Digitalitzar i optimitzar les estacions potabilitzadores

Els treballs premiats cobreixen dos dels principals tractaments del cicle urbà de l’aigua, la potabilització i la depuració

L’operació de les estacions de tractament d’aigua potable és cada cop més complexa. Amb el canvi climàtic i l’augment de la demanda d’aigua, els gestors es veuen obligats a ajustar més sovint les unitats de tractament. Les decisions que han de prendre depenen de factors de tipus mediambiental, econòmic i de salut, i sovint plantegen interrogants difícils de resoldre. Una via per optimitzar aquest procés i reduir el temps associat és als sistemes d’ajuda a la decisió en dominis ambientals (EDSS). Aquests programes informàtics poden formular recomanacions a temps real a través de la integració i la modelització de dues fonts de dades diferents però perfectament complementàries: les procedents de l’operació de la planta i el coneixement expert dels operaris i gestors.

A la tesi doctoral “Design i implementació d’EDSS per controlar el management drinking water treatment plants”, Lluís Godo Pla ha desenvolupat un EDSS per a estacions de tractament d’aigua potable. S’han centrat en tres reptes operacionals: 1) el control del procés d’oxidació; 2) la formació de trihalometans, uns compostos químics que es generen durant el procés de potabilització; i 3) la seguretat microbiològica. Els resultats s’han publicat en cinc articles a revistes internacionals d’alt impacte com ara Science of the Total Environment o Process Safety and Environmental Protection.

La tesi de Lluís Godo és un cas d’èxit de col·laboració entre universitat i empresa. D’una banda, perquè s’ha desenvolupat en el marc d’un ajut predoctoral cofinançat al 50% entre la Universitat de Girona i l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL), i ha estat dirigit per investigadors de totes dues entitats: el Dr. Hèctor Monclús (UdG) i el Dr. Fernando Valero (ATL). I, per altra banda, perquè culmina amb la validació de la tecnologia en dos escenaris reals: les estacions potabilitzadores D’aigua del Llobregat i del Ter gestionades per ATL que proveeixen d’aigua potable L’àrea metropolitana de Barcelona.

Recuperar nutrients d’aigües residuals

Al nou paradigma de l’economia circular les aigües residuals han deixat de ser un residu per passar a ser una font de recursos que no es pot desaprofitar. Un exemple és el projecte de recerca industrial “DigesTake” liderat pel grup LEQUIA: deu empreses i institucions de recerca catalanes han desenvolupat nous processos i tecnologies per recuperar i valoritzar nutrients de la digestió anaeròbia de llots de depuradora entre el 2017 i el 2021.

Un d’aquests processos ha estat el tema del treball final de grau d’Emma Company Masó premiat per la càtedra FACSA i titulat “Mineralització bio induïda de fosfats de calci i magnesi en reactors anammox: operació del procés i estudi de la comunitat microbiana”. La investigadora ha estudiat a escala de laboratori la combinació d’un procés de nitratació parcial i oxidació anaeròbia de l’amoni (NP+anammox) amb la precipitació bio induïda de fòsfor. Amb el procés NP+anammox s’aconsegueix eliminar el nitrogen de les aigües residuals per mitjà de l’acció de microorganismes de manera eficient des del punt de vista energètic. La precipitació bio induïda de fòsfor pot formar hidroxiapatita i estruvita, dos compostos que poden ser utilitzats com a fertilitzants. D’aquesta manera, la combinació d’aquests dos processos dona com a resultat un tractament més sostenible de recuperació i de valorització d’un recurs mineral finit com és el fòsfor.

El treball de recerca ha estat dirigit pels Drs. Albert Magrí i Jesús Colprim del LÈQUIA, i ha comptat amb la col·laboració de la depuradora d’aigües residuals del Terri, que va proporcionar els digestats. L’aplicació de diverses disciplines científiques i tècniques de caracterització ha estat un repte important. Així doncs, per estudiar els paràmetres operacionals s’han aplicat coneixements d’enginyeria química i de procés; els compostos de fòsfor s’han caracteritzat per mitjà de tècniques analítiques de difracció de raigs X i plasma acoblat inductivament; i la identificació dels microorganismes que han intervingut en el procés s’han dut a terme amb tècniques moleculars de seqüenciació massiva. Els resultats s’han publicat en un article a la revista ACS Sustainable Chemistry and Engineering.

Impacte a la carrera investigadora

Tots dos treballs han tingut un impacte significatiu a l’orientació de la carrera professional dels investigadors premiats. Lluís Godo és responsable de processos a l’àrea de potabilització de l’empresa Createch360º, dedicada al desenvolupament de solucions de control intel·ligent per al sector de l’aigua. Pel que fa a Emma Company, després de finalitzar el Màster en Ciència i Tecnologia de Recursos Hídrics de la UdG, ha iniciat una carrera investigadora al LEQUIA. El tema de la tesi doctoral és la recuperació de recursos de purins.

FONT: retema.es

301 Moved Permanently

301 Moved Permanently


openresty