Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 12 Set 2018 Comentaris: 0

A causa de l’activitat humana, una gran varietat de fàrmacs i altres contaminants disruptors endocrins (substàncies químiques capaços d’alterar l’equilibri hormonal dels organismes d’una espècie) són presents en el medi marí en baixes concentracions. I és possible que es produeixi una transferència d’aquests contaminants des del medi aquàtic als organismes que hi viuen; com ara peix i marisc que posteriorment es venen per consum de la població. Aquests compostos poden arribar a representar un risc per als consumidors depenent dels nivells que hi hagi en les espècies consumides. Per tant, és de gran rellevància conèixer en què nivells estan presents en els peixos i mariscs que habitualment són consumits, així com saber quin és l’efecte del cuinat d’aquests productes alimentaris sobre els contaminants acumulats.

Espanya és un dels països amb major exposició a disruptors endocrins en peix i marisc

Espanya és un dels països amb major exposició a disruptors endocrins en peix i marisc

Aquest és precisament l’objecte d’estudi de l’últim projecte europeu en el qual ha participat l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) denominat “Priority environmental contaminants in seafood: safety assessment, impact and public perception” (ECsafeSEAFOOD), l’objectiu principal era valorar la seguretat alimentària de peix i marisc a través de l’estudi de la presència de contaminants prioritaris i l’avaluació del seu potencial impacte en la salut humana. Emmarcat en aquest projecte es va realitzar l’anàlisi de 65 mostres de peix i marisc procedents d’11 països europeus. Es van seleccionar 12 espècies d’elevat consum incloent: verat, tonyina, bacallà, perca, panga, llenguado, orada, palaia, salmó, musclo, gambes i cranc. I es va mesurar la presència i concentració d’una llista de compostos considerats prioritaris en mostres tant crues com cuinades al vapor. Posteriorment, es va realitzar una avaluació de l’exposició humana i una caracterització del risc potencial per a la salut a través del consum d’aquests peixos i mariscs.

Els resultats obtinguts van indicar que els fàrmacs no estaven presents a nivells detectables en la majoria de les mostres, descartant per tant un risc potencial per a la salut humana per consum de peix. No obstant això, alguns disruptors endocrins sí que estaven presents en la gran majoria de les mostres analitzades procedents del mercat europeu. Concretament, el Bisphenol A, metilparabeno i triclosan van ser detectats en peix cru a concentracions que van aconseguir en pes humit fins a 36 ng / g de triclosan a palaia, 27 ng / g de Bisphenol A en tonyina en conserva, i 4 ng / g de metilparabeno en verat. A més, es va observar un augment significatiu de la concentració d’aquests disruptors quan les mostres crues eren cuinades al vapor.

Es van seleccionar 5 països europeus on aquestes espècies eren comercialitzades i basant-se en dades prèvies de consum de peix i marisc en cada un d’aquests països, es va avaluar el risc potencial per a la població. Els resultats van indicar que Espanya era el país amb una major exposició a aquests disruptors endocrins seguit de Portugal, Itàlia, Irlanda i Bèlgica, degut principalment a l’alt consum de peix i marisc. L’exposició principal era l’Bisphenol A i en menor proporció al metilparabeno i triclosan.

No obstant això, el risc estimat per aquests compostos va resultar poc probable de ser motiu de preocupació, ja que els nivells a què estem exposats són molt inferiors als valors toxicològics màxims establerts. Per tant, segons aquests resultats no hi ha necessitat de prendre mesures urgents, però es recomana realitzar més estudis d’aquest tipus per proporcionar més dades i avaluar l’efecte de diversos tipus de cuinat. Especialment estudis que considerin també altres fonts d’exposició tant dietètiques (per exemple, productes a base de cereals i grans) com altres rutes no alimentàries (per exemple, pols).

Posted by: General 07 Set 2018 Comentaris: 0

El software, desenvolupat en el marc del projecte Novedar_Consolider, integra informació de més de 250 tecnologies de tractament d’aigües residuals i aplica criteris d’avaluació de tipus tècnic, econòmic i ambiental. Cobalt Water Global té seu a Nova York i Ghent i ofereix solucions per a una gestió més sostenible de l’aigua.

EDSS del LEQUIA

El sistema d’ajuda a la decisió fa un grans pas endavant per resoldre l’alta complexitat del disseny de depuradores urbanes.

La consultora internacional Cobalt Water Global ha arribat a un acord amb el consorci del projecte Novedar_Consolider –integrat per onze universitats i centres de recerca d’Espanya i els Països Baixos en l’àmbit de l’aigua– per comercialitzar el software NOVEDAR_EDSS desenvolupat pel grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona (UdG). Aquest sistema d’ajuda a la decisió fa un grans pas endavant per resoldre l’alta complexitat del disseny de depuradores urbanes.

El NOVEDAR_EDSS parteix de la premissa que no hi ha única solució de depuració, sinó que les característiques de l’aigua residual i l’emplaçament de la planta determinen en cada cas quina és la millor combinació de tecnologies. Amb aquesta visió, el software s’estructura en tres bases de dades. La primera es nodreix de les dades de 250 tecnologies de tractament d’aigües i de fangs; la segona, d’informació sobre la seva compatibilitat; i la tercera, dels requeriments legislatius.

Aquesta gran quantitat de dades s’ha obtingut sobretot de la literatura científica, però també d’un gran nombre d’entrevistes amb experts, tant de l’àmbit acadèmic com d’empreses del sector aigua, fusionant el coneixement teòric i pràctic amb l’empíric per mitjà de la intel·ligència artificial. Una altra particularitat del software és que les alternatives de tractament són comparades i avaluades amb criteris de tipus tècnic (per exemple la qualitat de l’aigua tractada), econòmic (consum energètic) i ambiental (emissions de gasos hivernacle).

La comercialització del NOVEDAR_EDSS reafirma la clara vocació del grup LEQUIA i, en particular, de la línia de sistemes d’ajuda a la decisió en dominis ambientals (EDSS), per transferir els resultats de la seva recerca a la societat, aquesta vegada, en un entorn internacional. Cobalt Water Global és una consultora en l’àmbit de l’aigua amb seu a Nova York i a la ciutat flamenca de Ghent (Bèlgica). L’empresa va ser fundada per l’enginyer i emprenedor Jose Porro –que havia treballat com a investigador a la UdG a través de la xarxa Marie Curie “SANITAS” – i té com a missió principal millorar la sostenibilitat del cicle urbà de l’aigua a través de la modelització i la intel·ligència artificial.

El CEO de Cobalt Water Global, Jose Porro, afirma que “el moment en què arriba aquest acord no podia ser més idoni en vista dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, particularment el número 6 sobre l’accés a l’aigua i al sanejament”. Porro també subratlla que “no es tracta de construir qualsevol instal·lació per ampliar la cobertura del tractament d’aigua residual, sinó d’identificar quina és la solució més pràctica i sostenible en cada cas. El Novedar_EDSS és l’única eina que pot fer aquesta tasca de manera ràpida i dins d’una única plataforma”. “És una excel·lent oportunitat”, conclou.

Per la seva part, l’investigador del LEQUIA Manel Poch assenyala que, pel grup, això suposa “una gran oportunitat per continuar transferint els resultats de la recerca en sistemes d’ajuda a la decisió en dominis ambientals, no només localment, sinó també internacionalment, i sobretot perquè l’eina ajuda els gestors del sector de l’aigua en una tasca molt complexa”. “A més a més, ens encanta que aquesta iniciativa vingui de la mà d’algú que va formar part del nostre grup i que no només entén la nostra visió sinó també les necessitats reals del sector de l’aigua”, finalitza.

FONT: LEQUIAUDG

 

Posted by: General 07 Set 2018 Comentaris: 0

L’entrada d’aigües freàtiques és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures

Un equip d’experts del qual forma part l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA, en les seves sigles en català) ha desenvolupat una nova tècnica per detectar filtracions a la xarxa de sanejament urbà.

Segons informa l’ICRA, l’entrada d’aigües freàtiques o de pluja en els col·lectors, produïda per fallades estructurals de les clavegueres, és una problemàtica en la gestió d’aquestes infraestructures.

Els col·lectors no estan dissenyats per recollir quantitats elevades i això es tradueix en inundacions en carrers i descàrregues d’aigua no tractada en rius, llacs i altres mitjans naturals, alhora que tot això es tradueix en afectacions a les estacions de tractament.

La nova tècnica permet conèixer el punt exacte on hi ha una entrada externa a l’actuar com un sensor lineal al llarg de tot el col·lector i ha estat provada durant mesos.

El projecte Gestor, cofinançat pel Ministeri d’Economia i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDEER), té com a objectiu desenvolupar una plataforma avançada de gestió preventiva i per a l’eficiència de recursos hídrics en infraestructures de sanejament urbà.

Acte-W10YFN_Xavier-Amores_presenta-CWP-1024x768

Xavier Amores, gerent del clúste, a l’acte W10YFN

El Catalan Water Partnership es va crear el 30 d’abril del 2008, és per això que el passat 27 d’abril es van celebrar els 10 anys de l’entitat. La jornada que va convocar més de 200 professionals del sector de l’aigua s’ha focalitzat en com serà el sector d’aquí 10 anys (Water 10 years  now). L’acte ha comptat amb la participació del president del CWP, Robert Mas, i la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, a banda del conseller delegat d’ACCIÓ, el sr. Joan Romero.

Durant l’acte el sr. Robert Mas, president del CWP, ha emfatitzat l’orientació del clúster com a eina per a impulsar el canvi estratègic en les companyies en una economia en transformació accelerada per les noves tecnologies i ha fet un balanç d’aquests 10 anys, des dels inicis amb només 8 entitats que ho van impulsar, fins al creixement continuat, amb un reconeixement als associats, els membres de les juntes directives actual i anteriors, l’anterior president Jaume Carol així com a les administracions que han donat suport al llarg d’aquests any, amb especial èmfasis a ACCIO i l’ACA. El sr. Xavier Amores gerent del clúster ha fet públic que el Catalan Water Partnership ha mobilitzat més de 10,6 milions d’euros en 70 projectes per impulsar l’R+D, la innovació i la internacionalització d’aquest sector en àmbits com el tractament de l’aigua, l’eliminació de nitrats, l’economia circular i la transformació digital. Així mateix, s’ha potenciat la col·laboració i activitats conjuntes entre els socis del CWP amb mercats com els Estats Units, la Índia, Xile, Colòmbia, Perú i diversos països del sud-est asiàtic. També s’ha promogut el treball conjunt en projectes amb d’altres sectors com els de l’alimentació, el químic, el vitivinícola o el turisme, entre molts d’altres que tenen en la gestió de l’aigua un dels seus principals reptes pel seu ús intensiu o bé la complexitat en el seu tractament.

Un dels elements destacats en la jornada és la pròpia singularitat de l’existència d’un clúster de l’aigua a nivell català. Mentre que al món existeixen molts clústers que agrupen tot el sector del medi ambient o l’energia, és atípic trobar una concentració d’empreses i centres d’investigació tan important només en l’aigua en una regió. Aquest fet noméses dóna en algunes regions del Mediterrani, Holanda, Israel, o Singapur, essencialment països o regions amb importants reptes en la gestió d’aquest recurs. A Catalunya l’existència d’una destacada industria amb demanda sofisticada en tecnologies d’aigua pel seu tractament, una normativa pionera i avançada per part de les administracions de la Generalitat, la pròpia climatologia amb períodes de sequera o la presència de grups de recerca capdavanters explica la important concentració d’empreses d’aquest sector, tant grans grups com pimes.

Projectes destacats del CWP i futur del sector de l’aigua

En el marc de l’acte de celebració dels 10 anys del CWP, la jornada ha reflexionat com serà el sector d’aquí 10 anys (Water 10 years from now), i s’ha apuntat que els principals reptes del sector estan vinculats a l’economia circular, fomentant la reutilització com a lluita contra l’escassetat i l’adaptació al canvi climàtic. Així mateix considerant que la indústria és el segon gran àmbit demandant d’aigua per darrera de l’agricultura la posada en marxa de polítiques empresarials per reduir l’impacte hídric serà clau per determinar la competitivitat del teixit empresarial. L’altra gran repte és la recerca de solucions innovadores en la gestió i el tractament de l’aigua, un procés que estarà marcat per innovacions tecnològiques lligades a la indústria 4.0, com per exemple la ciberseguretat per a infraestructures crítiques, l‘anàlisi de l’aigua i la gestió intel·ligent a través de sensors, tecnologies com les relacionades amb l’Internet of Things o la intel·ligència artificial. Finalment la internacionalització especialment de les pimes s’ha destacat com un altre dels factors imprescindibles per entendre com serà el futur del sector de l’aigua en els propers anys.

Entre els projectes destacats al llarg d’aquests 10 anys en la jornada s’ha destacat la participació en programes europeus com H2020 o Cosme Go International de la UE. El CWP és soci de projectes com l’HYDROUSA un projecte europeu amb un pressupost de més de 12M€ per impulsar l’economia circular en zones mediterrànies amb estrès hídric com és el cas de Catalunya, o el SENTINEL un projecte per promoure la internacionalització de les pimes de l’aigua junt amb 3 clústers europeus més a mercats emergents i en alt creixement. També es van posar com a exemple diverses iniciatives innovadores orientades a problemàtiques medi ambientals de relleu a Catalunya com la contaminació d’aqüífers a causa dels nitrats.

Xavier Marcet ha realitzat una ponència sobre el nou management en les empreses del futur, on caldrà més estratègia i menys planificació, més agilitat i capacitat d’adaptació, nous lideratges i focalització en els clients. Ha reivindicat l’empresa autèntica i que té ànima, fent un mapa d’un management més centrat en els intangibles, la cultura empresarial i la capacitat de motivar als equips que a les eines clàssiques de control i planificació de la gestió empresarial.

Gonzalo Delacamara ha reflexionat sobre el sector de l’aigua, on ha reclamat un nou relat per l’aigua que arribi als ciutadans sobre la seva importància, sobre l’impacte de la transformació digital, mirar més enllà del sector i establir diàlegs amb la resta de sectors implicats en el recurs o que poden canviar les dinàmiques sectorials, nous reptes com els contaminants emergents, reptes que són assignatures pendents com la governança i el gran repte de la generació actual: l’adaptació al canvi climàtic. Necessitem un sector més resilient, eficient i innovador en els propers anys.

Xavier Verdaguer ha focalitzat la seva intervenció en les tecnologies que transformaran els sectors, inclòs el de l’aigua afirmant que el 70% de la facturació futura vindrà d’innovacions disruptives, el creixement accelerat del Internet of Things, la realitat virtual, l’economia circular, el BlockChain i d’altres emprant exemples reals d’empreses relacionades amb el sector de l’aigua.

La cloenda ha càrrec d’en Joan Romero, conseller delegat d’ACCIO ha permès valorar el pes econòmic del sector (2,2% del PIB de Catalunya) i ha felicitat al CWP per la bona feina aquests anys, essent un dels clústers de referència en el programa Catalonia Clusters, amb més creixement i projectes en els darrers anys, així com la importància de la feina compartida entre administració i clústers en els importants reptes de la competitivitat de l’economia catalana.

La Universitat de Girona-Lequia, Eurecat-CTM, el Catalan Water Partnership i la Universitat Politècnica de Catalunya lideraran aquests projectes.

La comunitat catalana de recerca i innovació del sector de l’aigua (RIS3CAT Aigua) dedicarà un pressupost de 12 milions d’euros a l’elaboració un pla d’acció amb projectes de recerca i desenvolupament (R + D) per al sector de l’aigua.

El centre tecnològic Eurecat-CTM ha acollit a Manresa (Barcelona) la primera reunió amb RIS3CAT, que forma part del conjunt de comunitats d’investigació i desenvolupament de diferents sectors d’activitat a Catalunya que pertanyen a ACCIÓ, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat.

Com a part del pla d’actuació de la Comunitat RIS3CAT que lidera Eurecat-CTM, es duran a terme un total de sis projectes de R + D estratègics centrats en economia circular, la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de tecnologia per a sectors intensius, segons un comunicat d’aquest centre tecnològic.

La finalitat d’aquests projectes és que Catalunya sigui “un pol internacional de referència en recerca i innovació de l’aigua (…) i no únicament donar resposta a les problemàtiques relacionades amb la gestió de l’aigua”, ha dit el responsable d’Aigües de Eurecat -CTM i coordinador de la Comunitat RIS3CAT Aigua, Xavier Martínez.

La Comunitat RIS3CAT Aigua agrupa un total de 56 entitats catalanes entre empreses, centres especialitzats en tecnologies, universitats i associacions.

Aquestes comunitats que faciliten projectes en R + D i innovació entre empreses i entitats d’un mateix àmbit compten amb un finançament de 72 milions d’euros de pressupost dels fons europeus FEDER a Catalunya per al període 2014-2020.

Posted by: General, General, General 25 Abr 2018 Comentaris: 0
Dr Sebastià Puig Broch

El professor Puig va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín

Sebastià Puig destaca la seva utilització en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers.

El professor del Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona, Sebastià Puig, ha destacat l’ús de les piles biolectroquímicas en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers. Puig ha impartit el primer dels seminaris del cicle ‘Dijous de seminari’ organitzat per la Càtedra Facsa d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua de la Universitat Jaume I davant d’un nombrós grup de professorat, personal investigador i tècnic vinvulados amb la gestió de l’aigua .

Durant la xerrada titulada ‘Nínxol de tecnologies electroquímiques microbianes: de la bioremediació a l’electro-fermentació’, Sebastià Puig ha presentat les novetats de les investigacions realitzada en el LEQUIA, centrant-se en l’ús de piles bioelectroquímicas. Ha destacat dues aplicacions d’èxit. La primera és el tractament d’aigües amb nitrats, sobretot en la bioremediació d’aqüífers, en els quals ja tenen experiències reeixides en plantes pilot que funcionen en aqüífers per oferir aigua potable. La segona aplicació és l’ús de les piles al processat del CO2 per a la seva transformació en productes de més valor afegit, projecte que es troba en fase de prova de concepte, però amb resultats preliminars molt esperançadors.

El professor Puig, que va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín, ha comentat que ja disposen fins i tot de patents europees per a aquest tipus de tecnologia, sobretot en la línia de bioremediació d’aigües subterrànies riques en nitrats o en aigües residuals després d’un procés de previ d’eliminació de la matèria orgànica. L’investigador ha assegurat que per frenar el canvi climàtic no només cal reduir el consum de combustibles fòssils, sinó també generar combustibles. En aquest sentit, en la seva segona línia de treball, les piles bioelectroquímicas són capaços de generar biocombustibles en diferents formes com etanol o butanol. Aquest biocombustible es forma a partir de corrents gasoses de CO2 com ara les generades en la digestió anaeròbia o en les cimenteres.

FONT: castelloninformacion.com

Posted by: General 24 Abr 2018 Comentaris: 0 Tags: ,
customized-3024203_640

Automòbils SEAT de gas natural comprimit han estat capaços de recórrer llargues distàncies utilitzant únicament el biometà obtingut d’aigües residuals procedents d’una depuradora

L’Associació Ibèrica de Gas Natural per a la Mobilitat (GASNAM) ha valorat el treball i desenvolupament invertit per aconseguir vehicles capaços de recórrer 30.000 km emprant exclusivament el biogàs obtingut d’aigües residuals a la depuradora d’Aqualia a Jerez de la Frontera (Cadis)

El País, IVECO i el Govern Basc han estat guanyadors en tres categories del Premi per fomentar una solució ecològica a la mobilitat en ciutats

El projecte Smart Green Gas, liderat per Aqualia i en el qual col·labora SEAT, ha guanyat el Premi Gasnam, en la categoria de “Projecte Innovador”, per l’èxit obtingut a l’aconseguir que automòbils SEAT de gas natural comprimit (GNC) hagin estat capaços de recórrer llargues distàncies utilitzant únicament el biometà obtingut d’aigües residuals procedents de la depuradora gestionada per Aqualia a Jerez (Cadis). Fruit de l’esforç de les dues empreses s’ha aconseguit crear un tipus de combustible i vehicle 100% “made in Spain” que demostra un important avanç en la mobilitat sostenible i l’economia circular.

Aquest reconeixement és un valor afegit per a un projecte que va ser recolzat pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) i va comptar amb la participació de cinc socis -entre ells Gas Natural Fenosa i Naturgas EDP- així com la d’organismes públics d’investigació com l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i les Universitats de Girona, Valladolid i Santiago de Compostel·la. Smart Green Gas ofereix múltiples avantatges, entre elles, un important estalvi energètic en la depuració d’aigües residuals, sent el sistema d’Aqualia un dels més nous pel que fa a eficàcia en la producció del biogàs i eficiència en tenir un cost atractiu davant d’altres opcions del mercat.

Aquesta és la primera entrega de premis que organitza l’Associació Ibèrica de Gas Natural per a la Mobilitat (GASNAM) en el marc del VI Congrés Gasnam. Els guardons han reconegut els projectes més destacats d’aquelles empreses que fomenten la utilització del gas natural com a energia més sostenible emprada en la mobilitat. A l’esdeveniment, celebrat el passat 11 d’abril a Madrid, hi han assistit prop de 800 assistents, periodistes, representants d’empreses i institucions així com experts en matèria de gas natural i energies sostenibles.

Amb aquest reconeixement es premien els esforços que porta a terme Aqualia per obtenir també valuosos recursos durant la depuració d’aigües. L’empresa prioritza el compromís per donar suport i apostar per projectes que fomentin l’I+D+I, la innovació i l’energia sostenible.

FONT: aqualia.com

Posted by: General 18 Abr 2018 Comentaris: 0 Tags:
image4537-9-

La investigació mostra que, si no es prenen les mesures per reduir la presència de productes farmacèutics en aigües dolces, l’amenaça ambiental creixerà en un 65% fins al 2050.

La presència de fàrmacs en la xarxa fluvial, formada per rius i llacs, creixerà un 65% en 2050, segons un estudi de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (Icra) fet públic aquest dimarts a l’Assemblea General de la Unió Europea de Geociències a Delft (Països Baixos).

Científics del IHE Delft Institute for Water Education i l’Icra han desenvolupat un nou model matemàtic que pot predir la dilució actual i futura de fàrmacs, i en concret s’ha centrat en la presència del diclofenac, que és un antiinflamatori comú per reduir el dolor.

La investigació mostra que, si no es prenen les mesures per reduir la presència de productes farmacèutics en aigües dolces, l’amenaça ambiental creixerà en un 65% fins al 2050.

“Amb aquest model matemàtic, podem predir la dilució actual i futura, tenint en compte els escenaris de canvi climàtic i el creixement de la població”, ha remarcat l’investigador de l’IHE Delft Francesco Bregoli.

Els investigadors han recordat que els fàrmacs es consumeixen i alliberen al medi ambient, on flueixen en mitjans d’aigua dolça, convertint-se en una greu amenaça per als ecosistemes i considerats contaminants emergents preocupants per la Unió Europea (UE) i l’Agència de Protecció Ambiental dels EUA

Els usos humans i veterinaris de fàrmacs provoquen una alta concentració d’aquests compostos en aigües residuals, que sovint no es tracten de manera suficient en les estacions depuradores i s’acaben abocant a rius i llacs.

La Directiva Marc de l’Aigua de la UE inclou el diclofenac a la llista de compostos amenaçadors, i s’ha demostrat que aquest medicament ha causat pràcticament l’extinció dels voltors a l’Índia.

Posted by: General 01 Mar 2018 Comentaris: 0
Basses i estanys temporals emeten CO2

Basses i estanys temporals emeten CO2 fins i tot quan estan secs

Les basses i estanys temporals emeten diòxid de carboni (CO2) de manera natural durant tot l’any fins i tot quan no tenen aigua i les zones seques són precisament les que alliberen major quantitat cap a l’atmosfera.

Aquest fenomen, descrit ara per primera vegada, podria tenir implicacions en el cicle global del carboni que controla el clima a la Terra, segons un treball dirigit pel professor Biel Obrador, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, ​​i Núria Català , de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

El nou article, publicat a la revista ‘Scientific Reports’, canvia el paradigma clàssic sobre el paper de basses i estanys temporals com a fonts d’emissió de carboni a l’atmosfera i el seu impacte en l’efecte hivernacle del planeta.

El rol de les aigües continentals en el cicle global del carboni és encara força desconegut malgrat la seva importància, especialment en sistemes aquàtics petits o temporals (amb períodes sense aigua).

Aquest treball és un dels primers estudis publicats sobre els fluxos de carboni al llarg del cicle hidrològic de sistemes aquàtics temporals, amb un especial interès tant en les àrees inundades com a les zones de sediments no cobertes per aigua (fins i tot durant la fase seca a l’estiu).

“Fins fa una dècada es considerava que les aigües continentals tenien un paper irrellevant en els fluxos globals amb l’atmosfera, com a conseqüència de la petitíssima superfície que ocupen en comparació amb els grans compartiments planetaris de carboni (com els oceans)”, indica Biel Obrador , del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, ​​i primer autor del treball.

Obrador afegeix que, “tot i les petites basses i estanys -que sovint no superen les dimensions d’una pista de bàsquet- són els ecosistemes lacustres més freqüents al planeta, el gruix del coneixement sobre el cicle de carboni en aigües dolces estancades prové encara , sobretot, de grans llacs de caràcter permanent (amb aigua tot l’any) “.

AIGÜES CORRENTS

En l’estudi, els experts han analitzat els fluxos de CO2 i metà (CH4) -dos gasos amb un poderós efecte hivernacle- en basses temporals de petites dimensions a l’illa de Menorca, amb unes condicions molt variades i uns hidroperiodos (durada de la fase amb aigua) que oscil·laven entre diversos mesos i diversos dies o setmanes.

Els investigadors afirmen que les basses temporals emeten CO2 durant tot l’any i la quantitat que alliberen (prop de dos quilograms per metre quadrat i any) és similar a la que emeten les aigües corrents amb més turbulència (rius, rierols i torrents), un valor que triplica el flux de diòxid de carboni procedent de llacs, embassaments i llacunes permanents.

“Els fluxos d’emissió d’aquests gasos són el resultat dels processos biogeoquímics que tenen lloc en aquests ecosistemes, especialment per l’activitat biològica de les comunitats microbianes. Segons les condicions ambientals i la composició de la matèria orgànica, aquests microorganismes produeixen gasos com el CO2 i el CH4 com a resultat de la respiració de la matèria orgànica del sediment “, detalla Obrador.

En un món afectat pel canvi global, la freqüència i la intensitat de les sequeres podrien augmentar considerablement en algunes zones del planeta. Aquest fenomen podria accelerar el dessecament i la desaparició de molts sistemes aquàtics, tal com s’observa avui dia en alguns llacs. En aquest escenari, les emissions de carboni des d’aquestes extenses àrees de sediments emergits podrien ser (com a mínim, en una primera fase) molt rellevants per al cicle global del carboni.

A la feina, finançat per l’Institut Menorquí d’Estudis, també van participar Lluís Gómez Gener (Universitat de Barcelona) i altres experts de l’ICRA, la Universitat de Girona, la Universitat del País Basc, la Universitat d’Upsala (Suècia), el Centre Helmholtz d’Investigació Mediambiental (Alemanya) i la Universitat d’Umea (Suècia).

L’objectiu final és obtenir-los de forma controlada i fabricar així un nou fertilitzant ric en fòsfor d’alliberament lent que sigui més respectuós amb la qualitat de les aigües

En els últims segles la demanda de fòsfor per fertilitzants no ha parat de créixer com a conseqüència de l’augment exponencial de la població i de les seves necessitats alimentàries. No obstant això, el fòsfor és un recurs limitat.
Les úniques fonts de fòsfor són: el guano (excrement d’aus) i la roca fosfática (apatita). Així, hi ha molts estudis que preveuen seu esgotament dins 100-250 anys i el seu preu s’incrementa cada any. En aquest context i d’acord amb les polítiques europees d’impuls de l’anomenada “economia circular”, és més necessari que mai recuperar el fòsfor de fonts renovables com els purins.


Sobre els purins

Tesi “Assessment of struvite and K-struvite recovery from digested manure” d’Elena Tarragó Abell

Els purins s’han aplicat durant dècades directament a terra com a fertilitzant. No obstant això, el fet que aquesta pràctica portada a terme de forma excessiva i indiscriminada tingui un impacte negatiu sobre el medi ambient, ha comportat l’obligació de realitzar un tractament previ, amb la conseqüent pèrdua de fòsfor.

La tesi doctoral “Assessment of struvite and K-struvite recovery from digested manure” d’Elena Tarragó Abella planteja recuperar el fòsfor dels purins en forma d’estruvita (MgNH4PO4 · 6H2O) o K-estruvita (MgKPO4 · 6H2O).
Dos minerals del grup dels fosfats que també contenen magnesi, nitrogen i potassi, i que es produeixen per cristal·lització espontània en estacions depuradores d’aigües residuals.

Treballs de recerca

L’objectiu final és obtenir-los de forma controlada i fabricar així un nou fertilitzant ric en fòsfor d’alliberament lent que sigui més respectuós amb la qualitat de les aigües.

El treball de recerca s’ha dut a terme en els laboratoris del grup LEQUIA amb dos tipus de substrats: purins digerits després d’aplicar una separació sòlid / líquid, i purins després d’aplicar un tractament d’eliminació de nitrogen per Anammox.
Els experiments s’han vertebrat al voltant de tres reptes:

  1. aprofundir en el coneixement de la cristal·lització de l’estruvita i la k-estruvita,
  2. avaluar la qualitat del producte recuperat i
  3. optimitzar el procés pel que fa a les eficiències de recuperació de nutrients i la grandària de les partícules recuperades.

Resultats obtinguts

Els resultats obtinguts han estat més que satisfactoris. La investigadora ha demostrat que la velocitat ascensional pot actuar com a paràmetre de control de la mida de partícula, la qual cosa permetria ajustar-la als requisits de les diferents aplicacions finals.

Encara és més important la demostració de la viabilitat de la recuperació d’estruvita a partir de purins digerits amb elevades concentracions de sòlids per obtenir un producte estable. En aquest sentit, les dades indiquen que la presència de sòlids en suspensió no limita la formació d’estruvita, sinó que aquests actuen com a nuclis potenciant la nucleació heterogènia i afavorint l’agregació i / o aglomeració de vidres. Finalment, també s’aporta una nova tecnologia per recuperar a partir dels purins un dels macronutrients més limitat a terra, el potassi, com k-estruvita.

En suma, la tesi doctoral – que ha estat dirigida pels doctors Maria Dolors Balaguer, Sebastià Puig i Maël Ruscalleda – ha demostrat la viabilitat de recuperar nutrients d’una matriu tan complexa i amb una concentració de sòlids tan alta com són els purins.

Això suposa un avanç significatiu cap a la recuperació sistemàtica dels macronutrients essencials per al creixement de les plantes (potassi, fòsfor i nitrogen) a partir de fonts renovables.