Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 04 maig 2018 Comentaris: 0 Tags:

La Universitat de Girona-Lequia, Eurecat-CTM, el Catalan Water Partnership i la Universitat Politècnica de Catalunya lideraran aquests projectes.

La comunitat catalana de recerca i innovació del sector de l’aigua (RIS3CAT Aigua) dedicarà un pressupost de 12 milions d’euros a l’elaboració un pla d’acció amb projectes de recerca i desenvolupament (R + D) per al sector de l’aigua.

El centre tecnològic Eurecat-CTM ha acollit a Manresa (Barcelona) la primera reunió amb RIS3CAT, que forma part del conjunt de comunitats d’investigació i desenvolupament de diferents sectors d’activitat a Catalunya que pertanyen a ACCIÓ, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat.

Com a part del pla d’actuació de la Comunitat RIS3CAT que lidera Eurecat-CTM, es duran a terme un total de sis projectes de R + D estratègics centrats en economia circular, la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de tecnologia per a sectors intensius, segons un comunicat d’aquest centre tecnològic.

La finalitat d’aquests projectes és que Catalunya sigui “un pol internacional de referència en recerca i innovació de l’aigua (…) i no únicament donar resposta a les problemàtiques relacionades amb la gestió de l’aigua”, ha dit el responsable d’Aigües de Eurecat -CTM i coordinador de la Comunitat RIS3CAT Aigua, Xavier Martínez.

La Comunitat RIS3CAT Aigua agrupa un total de 56 entitats catalanes entre empreses, centres especialitzats en tecnologies, universitats i associacions.

Aquestes comunitats que faciliten projectes en R + D i innovació entre empreses i entitats d’un mateix àmbit compten amb un finançament de 72 milions d’euros de pressupost dels fons europeus FEDER a Catalunya per al període 2014-2020.

Posted by: General 25 abr. 2018 Comentaris: 0
Dr Sebastià Puig Broch

El professor Puig va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín

Sebastià Puig destaca la seva utilització en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers.

El professor del Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona, Sebastià Puig, ha destacat l’ús de les piles biolectroquímicas en el tractament d’aigües amb nitrats, especialment en la bioremediació d’aqüífers. Puig ha impartit el primer dels seminaris del cicle ‘Dijous de seminari’ organitzat per la Càtedra Facsa d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua de la Universitat Jaume I davant d’un nombrós grup de professorat, personal investigador i tècnic vinvulados amb la gestió de l’aigua .

Durant la xerrada titulada ‘Nínxol de tecnologies electroquímiques microbianes: de la bioremediació a l’electro-fermentació’, Sebastià Puig ha presentat les novetats de les investigacions realitzada en el LEQUIA, centrant-se en l’ús de piles bioelectroquímicas. Ha destacat dues aplicacions d’èxit. La primera és el tractament d’aigües amb nitrats, sobretot en la bioremediació d’aqüífers, en els quals ja tenen experiències reeixides en plantes pilot que funcionen en aqüífers per oferir aigua potable. La segona aplicació és l’ús de les piles al processat del CO2 per a la seva transformació en productes de més valor afegit, projecte que es troba en fase de prova de concepte, però amb resultats preliminars molt esperançadors.

El professor Puig, que va obtenir el 2014 el premi ‘Jove investigador talentós en gestió sostenible de l’aigua’ de la Fundació Botín, ha comentat que ja disposen fins i tot de patents europees per a aquest tipus de tecnologia, sobretot en la línia de bioremediació d’aigües subterrànies riques en nitrats o en aigües residuals després d’un procés de previ d’eliminació de la matèria orgànica. L’investigador ha assegurat que per frenar el canvi climàtic no només cal reduir el consum de combustibles fòssils, sinó també generar combustibles. En aquest sentit, en la seva segona línia de treball, les piles bioelectroquímicas són capaços de generar biocombustibles en diferents formes com etanol o butanol. Aquest biocombustible es forma a partir de corrents gasoses de CO2 com ara les generades en la digestió anaeròbia o en les cimenteres.

FONT: castelloninformacion.com

Posted by: General 24 abr. 2018 Comentaris: 0
customized-3024203_640

Automòbils SEAT de gas natural comprimit han estat capaços de recórrer llargues distàncies utilitzant únicament el biometà obtingut d’aigües residuals procedents d’una depuradora

L’Associació Ibèrica de Gas Natural per a la Mobilitat (GASNAM) ha valorat el treball i desenvolupament invertit per aconseguir vehicles capaços de recórrer 30.000 km emprant exclusivament el biogàs obtingut d’aigües residuals a la depuradora d’Aqualia a Jerez de la Frontera (Cadis)

El País, IVECO i el Govern Basc han estat guanyadors en tres categories del Premi per fomentar una solució ecològica a la mobilitat en ciutats

El projecte Smart Green Gas, liderat per Aqualia i en el qual col·labora SEAT, ha guanyat el Premi Gasnam, en la categoria de “Projecte Innovador”, per l’èxit obtingut a l’aconseguir que automòbils SEAT de gas natural comprimit (GNC) hagin estat capaços de recórrer llargues distàncies utilitzant únicament el biometà obtingut d’aigües residuals procedents de la depuradora gestionada per Aqualia a Jerez (Cadis). Fruit de l’esforç de les dues empreses s’ha aconseguit crear un tipus de combustible i vehicle 100% “made in Spain” que demostra un important avanç en la mobilitat sostenible i l’economia circular.

Aquest reconeixement és un valor afegit per a un projecte que va ser recolzat pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) i va comptar amb la participació de cinc socis -entre ells Gas Natural Fenosa i Naturgas EDP- així com la d’organismes públics d’investigació com l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i les Universitats de Girona, Valladolid i Santiago de Compostel·la. Smart Green Gas ofereix múltiples avantatges, entre elles, un important estalvi energètic en la depuració d’aigües residuals, sent el sistema d’Aqualia un dels més nous pel que fa a eficàcia en la producció del biogàs i eficiència en tenir un cost atractiu davant d’altres opcions del mercat.

Aquesta és la primera entrega de premis que organitza l’Associació Ibèrica de Gas Natural per a la Mobilitat (GASNAM) en el marc del VI Congrés Gasnam. Els guardons han reconegut els projectes més destacats d’aquelles empreses que fomenten la utilització del gas natural com a energia més sostenible emprada en la mobilitat. A l’esdeveniment, celebrat el passat 11 d’abril a Madrid, hi han assistit prop de 800 assistents, periodistes, representants d’empreses i institucions així com experts en matèria de gas natural i energies sostenibles.

Amb aquest reconeixement es premien els esforços que porta a terme Aqualia per obtenir també valuosos recursos durant la depuració d’aigües. L’empresa prioritza el compromís per donar suport i apostar per projectes que fomentin l’I+D+I, la innovació i l’energia sostenible.

FONT: aqualia.com

Posted by: General 18 abr. 2018 Comentaris: 0 Tags:
image4537-9-

La investigació mostra que, si no es prenen les mesures per reduir la presència de productes farmacèutics en aigües dolces, l’amenaça ambiental creixerà en un 65% fins al 2050.

La presència de fàrmacs en la xarxa fluvial, formada per rius i llacs, creixerà un 65% en 2050, segons un estudi de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (Icra) fet públic aquest dimarts a l’Assemblea General de la Unió Europea de Geociències a Delft (Països Baixos).

Científics del IHE Delft Institute for Water Education i l’Icra han desenvolupat un nou model matemàtic que pot predir la dilució actual i futura de fàrmacs, i en concret s’ha centrat en la presència del diclofenac, que és un antiinflamatori comú per reduir el dolor.

La investigació mostra que, si no es prenen les mesures per reduir la presència de productes farmacèutics en aigües dolces, l’amenaça ambiental creixerà en un 65% fins al 2050.

“Amb aquest model matemàtic, podem predir la dilució actual i futura, tenint en compte els escenaris de canvi climàtic i el creixement de la població”, ha remarcat l’investigador de l’IHE Delft Francesco Bregoli.

Els investigadors han recordat que els fàrmacs es consumeixen i alliberen al medi ambient, on flueixen en mitjans d’aigua dolça, convertint-se en una greu amenaça per als ecosistemes i considerats contaminants emergents preocupants per la Unió Europea (UE) i l’Agència de Protecció Ambiental dels EUA

Els usos humans i veterinaris de fàrmacs provoquen una alta concentració d’aquests compostos en aigües residuals, que sovint no es tracten de manera suficient en les estacions depuradores i s’acaben abocant a rius i llacs.

La Directiva Marc de l’Aigua de la UE inclou el diclofenac a la llista de compostos amenaçadors, i s’ha demostrat que aquest medicament ha causat pràcticament l’extinció dels voltors a l’Índia.

Posted by: General 01 març 2018 Comentaris: 0
Basses i estanys temporals emeten CO2

Basses i estanys temporals emeten CO2 fins i tot quan estan secs

Les basses i estanys temporals emeten diòxid de carboni (CO2) de manera natural durant tot l’any fins i tot quan no tenen aigua i les zones seques són precisament les que alliberen major quantitat cap a l’atmosfera.

Aquest fenomen, descrit ara per primera vegada, podria tenir implicacions en el cicle global del carboni que controla el clima a la Terra, segons un treball dirigit pel professor Biel Obrador, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, ​​i Núria Català , de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

El nou article, publicat a la revista ‘Scientific Reports’, canvia el paradigma clàssic sobre el paper de basses i estanys temporals com a fonts d’emissió de carboni a l’atmosfera i el seu impacte en l’efecte hivernacle del planeta.

El rol de les aigües continentals en el cicle global del carboni és encara força desconegut malgrat la seva importància, especialment en sistemes aquàtics petits o temporals (amb períodes sense aigua).

Aquest treball és un dels primers estudis publicats sobre els fluxos de carboni al llarg del cicle hidrològic de sistemes aquàtics temporals, amb un especial interès tant en les àrees inundades com a les zones de sediments no cobertes per aigua (fins i tot durant la fase seca a l’estiu).

“Fins fa una dècada es considerava que les aigües continentals tenien un paper irrellevant en els fluxos globals amb l’atmosfera, com a conseqüència de la petitíssima superfície que ocupen en comparació amb els grans compartiments planetaris de carboni (com els oceans)”, indica Biel Obrador , del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, ​​i primer autor del treball.

Obrador afegeix que, “tot i les petites basses i estanys -que sovint no superen les dimensions d’una pista de bàsquet- són els ecosistemes lacustres més freqüents al planeta, el gruix del coneixement sobre el cicle de carboni en aigües dolces estancades prové encara , sobretot, de grans llacs de caràcter permanent (amb aigua tot l’any) “.

AIGÜES CORRENTS

En l’estudi, els experts han analitzat els fluxos de CO2 i metà (CH4) -dos gasos amb un poderós efecte hivernacle- en basses temporals de petites dimensions a l’illa de Menorca, amb unes condicions molt variades i uns hidroperiodos (durada de la fase amb aigua) que oscil·laven entre diversos mesos i diversos dies o setmanes.

Els investigadors afirmen que les basses temporals emeten CO2 durant tot l’any i la quantitat que alliberen (prop de dos quilograms per metre quadrat i any) és similar a la que emeten les aigües corrents amb més turbulència (rius, rierols i torrents), un valor que triplica el flux de diòxid de carboni procedent de llacs, embassaments i llacunes permanents.

“Els fluxos d’emissió d’aquests gasos són el resultat dels processos biogeoquímics que tenen lloc en aquests ecosistemes, especialment per l’activitat biològica de les comunitats microbianes. Segons les condicions ambientals i la composició de la matèria orgànica, aquests microorganismes produeixen gasos com el CO2 i el CH4 com a resultat de la respiració de la matèria orgànica del sediment “, detalla Obrador.

En un món afectat pel canvi global, la freqüència i la intensitat de les sequeres podrien augmentar considerablement en algunes zones del planeta. Aquest fenomen podria accelerar el dessecament i la desaparició de molts sistemes aquàtics, tal com s’observa avui dia en alguns llacs. En aquest escenari, les emissions de carboni des d’aquestes extenses àrees de sediments emergits podrien ser (com a mínim, en una primera fase) molt rellevants per al cicle global del carboni.

A la feina, finançat per l’Institut Menorquí d’Estudis, també van participar Lluís Gómez Gener (Universitat de Barcelona) i altres experts de l’ICRA, la Universitat de Girona, la Universitat del País Basc, la Universitat d’Upsala (Suècia), el Centre Helmholtz d’Investigació Mediambiental (Alemanya) i la Universitat d’Umea (Suècia).

Posted by: General 22 febr. 2018 Comentaris: 0

L’objectiu final és obtenir-los de forma controlada i fabricar així un nou fertilitzant ric en fòsfor d’alliberament lent que sigui més respectuós amb la qualitat de les aigües

En els últims segles la demanda de fòsfor per fertilitzants no ha parat de créixer com a conseqüència de l’augment exponencial de la població i de les seves necessitats alimentàries. No obstant això, el fòsfor és un recurs limitat.
Les úniques fonts de fòsfor són: el guano (excrement d’aus) i la roca fosfática (apatita). Així, hi ha molts estudis que preveuen seu esgotament dins 100-250 anys i el seu preu s’incrementa cada any. En aquest context i d’acord amb les polítiques europees d’impuls de l’anomenada “economia circular”, és més necessari que mai recuperar el fòsfor de fonts renovables com els purins.


Sobre els purins

Tesi “Assessment of struvite and K-struvite recovery from digested manure” d’Elena Tarragó Abell

Els purins s’han aplicat durant dècades directament a terra com a fertilitzant. No obstant això, el fet que aquesta pràctica portada a terme de forma excessiva i indiscriminada tingui un impacte negatiu sobre el medi ambient, ha comportat l’obligació de realitzar un tractament previ, amb la conseqüent pèrdua de fòsfor.

La tesi doctoral “Assessment of struvite and K-struvite recovery from digested manure” d’Elena Tarragó Abella planteja recuperar el fòsfor dels purins en forma d’estruvita (MgNH4PO4 · 6H2O) o K-estruvita (MgKPO4 · 6H2O).
Dos minerals del grup dels fosfats que també contenen magnesi, nitrogen i potassi, i que es produeixen per cristal·lització espontània en estacions depuradores d’aigües residuals.

Treballs de recerca

L’objectiu final és obtenir-los de forma controlada i fabricar així un nou fertilitzant ric en fòsfor d’alliberament lent que sigui més respectuós amb la qualitat de les aigües.

El treball de recerca s’ha dut a terme en els laboratoris del grup LEQUIA amb dos tipus de substrats: purins digerits després d’aplicar una separació sòlid / líquid, i purins després d’aplicar un tractament d’eliminació de nitrogen per Anammox.
Els experiments s’han vertebrat al voltant de tres reptes:

  1. aprofundir en el coneixement de la cristal·lització de l’estruvita i la k-estruvita,
  2. avaluar la qualitat del producte recuperat i
  3. optimitzar el procés pel que fa a les eficiències de recuperació de nutrients i la grandària de les partícules recuperades.

Resultats obtinguts

Els resultats obtinguts han estat més que satisfactoris. La investigadora ha demostrat que la velocitat ascensional pot actuar com a paràmetre de control de la mida de partícula, la qual cosa permetria ajustar-la als requisits de les diferents aplicacions finals.

Encara és més important la demostració de la viabilitat de la recuperació d’estruvita a partir de purins digerits amb elevades concentracions de sòlids per obtenir un producte estable. En aquest sentit, les dades indiquen que la presència de sòlids en suspensió no limita la formació d’estruvita, sinó que aquests actuen com a nuclis potenciant la nucleació heterogènia i afavorint l’agregació i / o aglomeració de vidres. Finalment, també s’aporta una nova tecnologia per recuperar a partir dels purins un dels macronutrients més limitat a terra, el potassi, com k-estruvita.

En suma, la tesi doctoral – que ha estat dirigida pels doctors Maria Dolors Balaguer, Sebastià Puig i Maël Ruscalleda – ha demostrat la viabilitat de recuperar nutrients d’una matriu tan complexa i amb una concentració de sòlids tan alta com són els purins.

Això suposa un avanç significatiu cap a la recuperació sistemàtica dels macronutrients essencials per al creixement de les plantes (potassi, fòsfor i nitrogen) a partir de fonts renovables.

Posted by: General 22 febr. 2018 Comentaris: 0 Tags:
'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha obtingut fons per a iniciar aquest any 8 nous projectes de recerca multidisciplinària en l’àmbit de l’aigua. El finançament que ascendeix a un total de 1.622.509 € prové de 2 projectes del programa Horitzó 2020 de la UE, el pressupost gestionat per l’ICRA és de 860.330 €, i 6 projectes del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) que sumen 762.179 €.

L’ICRA, centre de recerca de la Generalitat de Catalunya creat en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), és un referent internacional i compta amb més de 50 científics que investiguen sobre el cicle integral de l’aigua en matèria de recursos hídrics, qualitat de l’aigua i tecnologies de tractament i d’avaluació i la transferència d’aquest coneixement a la societat i al teixit empresarial i industrial.

Els projectes finançats tracten, entre altres temes, sobre com predir i minimitzar la formació de NDMA, un subproducte de la desinfecció i un probable cancerigen humà que s’ha detectat en aigües potables i reciclades de tot el món; conèixer els riscos mediambientals i per a la salut humana derivats de la presència de microplásticos en el medi aquàtic; aprofundir en la investigació sobre una problemàtica emergent com és la contaminació d’aqüífers per antibiòtics o exposar l’impacte de la contaminació d’origen agrícola en la qualitat hidroquímica i microbiològica de les aigües subterrànies.


Llegir més…

Posted by: General 26 gen. 2018 Comentaris: 0 Tags: ,

Finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, el WATSON s’ha iniciat el gener del 2018 i tindrà una durada de tres anys.

La fase final inclou la validació de la tecnologia desenvolupada en una planta real de tractament d’aigua potable a Catalunya.

save water

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’ONU, però no és tan simple

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’Organització de les Nacions Unides i un dels serveis públics més essencials. Els ciutadans han de poder disposar d’aigua en quantitat suficient, que sigui físicament accessible, que no suposi cap risc per la salut, que tingui característiques organolèptiques acceptables i, a més a més, amb un cost raonable.

Assolir aquests objectius no és tan simple com podem pensar. Depèn d’un alt nombre de paràmetres físics i químics de l’aigua com ara la terbolesa, la matèria orgànica d’origen natural (MON), determinats agents biològics, compostos causants d’olors i sabors, i compostos orgànics antropogènics. Paràmetres que d’una manera o altra es veuen afectats per l’estacionalitat i les característiques de la conca. Tot això provoca que el sistema de potabilització sigui, de fet, d’una gran complexitat i que s’hagi d’adaptar constantment a les característiques canviants de l’aigua d’entrada.

El projecte WATSON (WATer treatment workS OperatioN/OptimizatioN) del grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona vol fer front a aquesta variabilitat i avançar vers una operació amb més resiliència, robustesa i fiabilitat de les estacions de tractament d’aigua potable (ETAPs). La tecnologia escollida són els sistemes d’ajut a la decisió (SAD), una de les línies de recerca principals del grup en el seu estudi del cicle urbà de l’aigua.

El pla de treball del WATSON comprèn tres fases: 1) la caracterització de la matèria orgànica d’origen natural amb diferents tècniques analítiques i de monitorització en línia, 2) la modelització de les operacions unitàries que configuren les ETAPs i 3) el desenvolupament i la validació d’un sistema d’ajut a la decisió que integri els diferents coneixements que incideixen en la gestió d’aquestes instal·lacions. El procés inclou experiments a escala laboratori, l’anàlisi de dades d’operació d’ETAPs a escala real que col·laboren en el projecte i la validació final del SAD en una d’elles. També es consideraran diferents escenaris en funció de les condicions meteorològiques i l’estacionalitat.

El projecte, que s’ha iniciat aquest mes de gener, tindrà una durada de tres anys i està finançat pel programa “Retos de Investigación” del Ministerio de Economia i Competitividad. La investigadora principal, la Dra. Maria Martín, coordinarà un equip multi-disciplinar en l’àmbit de l’enginyeria química, les ciències ambientals i la informàtica integrat per altres professors de la Facultat de Ciències i l’Escola Politècnica de la UdG (Dr. Manel Poch, Dra. Marta Verdaguer i Dr. Narcís Clara), i investigadors postdoctorals (Dr. Hèctor Monclús) i predoctorals (Lluís Godo, Èric Santos i Jordi Suquet).

vineyard

El projecte POLIFAVI, té com a objectiu principal realitzar un pilotatge per determinar la viabilitat tècnica-econòmica de la valorització i recuperació de compostos bioactius com els compostos polifenòlics dels fangs i residus sòlids generats en el procés de depuració de les empreses del sector vitivinícola.

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) destina un total de 148.709 euros a sis projectes d’empreses gironines de foment de l’economia circular. Els projectes subvencionats són iniciativa de l’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del Sector de l’Aigua (CWP), que té seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Es tracta de l’empresa Norfrisa, de Riudellots de la Selva; Royal Verd, de les Preses; Prefabricats la Selva, de Santa Coloma de Farners, i Agroalimentària Mas Saulot, de Palau-Sator. En aquest últim cas, es subvenciona amb 29.325 euros per tirar endavant un projecte pilot per a la reutilització d’ampolles buides de sidra de l’empresa Mooma.

Pel que fa a Norfrisa, l’ajut és de 30.000 euros per a la valorització interna de la sang tècnica produïda durant la matança del porc. Prefabricats la Selva rep un ajut de 28.363,13 euros per testar maons de formigó fabricats amb subproducte de suro destinats al sector de la construcció.

La CWP rep dues subvencions diferents; una de 16.863,70 euros per estudiar la potencialitat dels fangs de depuradora com a potencial matèria primera, i l’altra de 29.918,15 euros per a l’impuls de la simbiosi en la indústria de l’aigua, Simbaicat. El projecte de Royal Verd per avaluar l’aprofitament de taps de suro reciclats com a farciment d’una zona esportiva de gespa artificial rep una subvenció de 12.165 euros.

Pau Batlle en el transcurs de la cerimònia de lliurament del premi

Pau Batlle en el transcurs de la cerimònia de lliurament del premi

La recerca de Pau Batlle ha estat reconeguda amb el premi a la millor tesi doctoral en tecnologies de captura, transport, emmagatzematge i usos del diòxid de carboni. El jurat ha valorat la repercussió científica del treball així com la possible aplicació dels resultats a la indústria.

La 4a edició dels premis de la Plataforma Tecnològica Espanyola del CO2 (PTECO2) ha reconegut la recerca de l’ambientòleg Pau Batlle, desenvolupada al grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona, com la millor tesi doctoral en tecnologies de captura, transport, emmagatzematge i usos del diòxid de carboni. El lliurament del premi, consistent en 3.000 euros i un diploma acreditatiu, ha tingut lloc aquest dimarts 12 de desembre en el transcurs de l’assemblea general de l’entitat convocant.

Pau Batlle ha realitzat un treball titulat “Bioelectrochemical transformation of carbon dioxide to target compounds through microbial electrosynthesis” sota la direcció dels investigadors de la UdG Jesús Colprim, Sebastià Puig i Rafael González (ara professor a l’Institut Químic de Sarrià – Universitat Ramon Llull). L’objectiu principal de la seva recerca ha estat aplicar els sistemes bioelectroquímics per convertir diòxid de carboni en compostos orgànics d’interès industrial i energètic. Així, la recerca ha fet front a dos dels grans reptes ambientals de la societat actual: reduir les emissions del diòxid de carboni, un dels gasos principals causants de l’efecte hivernacle, així com explorar tecnologies alternatives de producció de combustibles i de compostos químics que no depenguin de recursos fòssils.

Els sistemes bioelectroquímics estudiats per Pau Batlle aprofiten la capacitat de determinats microorganismes d’extreure i de reduir el carboni del CO2 només emprant electricitat d’origen renovable. Els resultats obtinguts demostren que aquesta tecnologia emergent pot produir des de metà, que pot ser utilitzat com a combustible de vehicles o injectat a la xarxa de gas, a compostos líquids orgànics de dos (àcid acètic) i quatre (àcid butíric) àtoms de carboni; ambdós àmpliament consumits per la indústria alimentària i farmacèutica i, a la vegada, precursors de l’etanol i el butanol, dos potents biocombustibles.

El jurat ha valorat tant la repercussió científica de la tesi pel que fa al nombre d’articles publicats, presentacions en congressos i estades en altres institucions, com la novetat tecnològica i la possible aplicació dels resultats a la indústria a curt i mitjà termini. En l’actualitat, Pau Batlle exerceix com a investigador a l’empresa Aqualia, la qual aplica els sistemes bioelectroquímics a la conversió del diòxid de carboni a metà en el marc del projecte de recerca industrial Smart Green Gas finançat pel CDTI.

FONT: Lequia