Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 22 Feb 2018 Comentaris: 0
'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha obtingut fons per a iniciar aquest any 8 nous projectes de recerca multidisciplinària en l’àmbit de l’aigua. El finançament que ascendeix a un total de 1.622.509 € prové de 2 projectes del programa Horitzó 2020 de la UE, el pressupost gestionat per l’ICRA és de 860.330 €, i 6 projectes del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO) que sumen 762.179 €.

L’ICRA, centre de recerca de la Generalitat de Catalunya creat en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), és un referent internacional i compta amb més de 50 científics que investiguen sobre el cicle integral de l’aigua en matèria de recursos hídrics, qualitat de l’aigua i tecnologies de tractament i d’avaluació i la transferència d’aquest coneixement a la societat i al teixit empresarial i industrial.

Els projectes finançats tracten, entre altres temes, sobre com predir i minimitzar la formació de NDMA, un subproducte de la desinfecció i un probable cancerigen humà que s’ha detectat en aigües potables i reciclades de tot el món; conèixer els riscos mediambientals i per a la salut humana derivats de la presència de microplásticos en el medi aquàtic; aprofundir en la investigació sobre una problemàtica emergent com és la contaminació d’aqüífers per antibiòtics o exposar l’impacte de la contaminació d’origen agrícola en la qualitat hidroquímica i microbiològica de les aigües subterrànies.


Llegir més…

Posted by: General 26 Gen 2018 Comentaris: 0

Finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, el WATSON s’ha iniciat el gener del 2018 i tindrà una durada de tres anys.

La fase final inclou la validació de la tecnologia desenvolupada en una planta real de tractament d’aigua potable a Catalunya.

save water

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’ONU, però no és tan simple

L’accés a l’aigua és un dret reconegut per l’Organització de les Nacions Unides i un dels serveis públics més essencials. Els ciutadans han de poder disposar d’aigua en quantitat suficient, que sigui físicament accessible, que no suposi cap risc per la salut, que tingui característiques organolèptiques acceptables i, a més a més, amb un cost raonable.

Assolir aquests objectius no és tan simple com podem pensar. Depèn d’un alt nombre de paràmetres físics i químics de l’aigua com ara la terbolesa, la matèria orgànica d’origen natural (MON), determinats agents biològics, compostos causants d’olors i sabors, i compostos orgànics antropogènics. Paràmetres que d’una manera o altra es veuen afectats per l’estacionalitat i les característiques de la conca. Tot això provoca que el sistema de potabilització sigui, de fet, d’una gran complexitat i que s’hagi d’adaptar constantment a les característiques canviants de l’aigua d’entrada.

El projecte WATSON (WATer treatment workS OperatioN/OptimizatioN) del grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona vol fer front a aquesta variabilitat i avançar vers una operació amb més resiliència, robustesa i fiabilitat de les estacions de tractament d’aigua potable (ETAPs). La tecnologia escollida són els sistemes d’ajut a la decisió (SAD), una de les línies de recerca principals del grup en el seu estudi del cicle urbà de l’aigua.

El pla de treball del WATSON comprèn tres fases: 1) la caracterització de la matèria orgànica d’origen natural amb diferents tècniques analítiques i de monitorització en línia, 2) la modelització de les operacions unitàries que configuren les ETAPs i 3) el desenvolupament i la validació d’un sistema d’ajut a la decisió que integri els diferents coneixements que incideixen en la gestió d’aquestes instal·lacions. El procés inclou experiments a escala laboratori, l’anàlisi de dades d’operació d’ETAPs a escala real que col·laboren en el projecte i la validació final del SAD en una d’elles. També es consideraran diferents escenaris en funció de les condicions meteorològiques i l’estacionalitat.

El projecte, que s’ha iniciat aquest mes de gener, tindrà una durada de tres anys i està finançat pel programa “Retos de Investigación” del Ministerio de Economia i Competitividad. La investigadora principal, la Dra. Maria Martín, coordinarà un equip multi-disciplinar en l’àmbit de l’enginyeria química, les ciències ambientals i la informàtica integrat per altres professors de la Facultat de Ciències i l’Escola Politècnica de la UdG (Dr. Manel Poch, Dra. Marta Verdaguer i Dr. Narcís Clara), i investigadors postdoctorals (Dr. Hèctor Monclús) i predoctorals (Lluís Godo, Èric Santos i Jordi Suquet).

Posted by: General 26 Gen 2018 Comentaris: 0
vineyard

El projecte POLIFAVI, té com a objectiu principal realitzar un pilotatge per determinar la viabilitat tècnica-econòmica de la valorització i recuperació de compostos bioactius com els compostos polifenòlics dels fangs i residus sòlids generats en el procés de depuració de les empreses del sector vitivinícola.

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) destina un total de 148.709 euros a sis projectes d’empreses gironines de foment de l’economia circular. Els projectes subvencionats són iniciativa de l’Associació Catalana per a la Innovació i la Internacionalització del Sector de l’Aigua (CWP), que té seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Es tracta de l’empresa Norfrisa, de Riudellots de la Selva; Royal Verd, de les Preses; Prefabricats la Selva, de Santa Coloma de Farners, i Agroalimentària Mas Saulot, de Palau-Sator. En aquest últim cas, es subvenciona amb 29.325 euros per tirar endavant un projecte pilot per a la reutilització d’ampolles buides de sidra de l’empresa Mooma.

Pel que fa a Norfrisa, l’ajut és de 30.000 euros per a la valorització interna de la sang tècnica produïda durant la matança del porc. Prefabricats la Selva rep un ajut de 28.363,13 euros per testar maons de formigó fabricats amb subproducte de suro destinats al sector de la construcció.

La CWP rep dues subvencions diferents; una de 16.863,70 euros per estudiar la potencialitat dels fangs de depuradora com a potencial matèria primera, i l’altra de 29.918,15 euros per a l’impuls de la simbiosi en la indústria de l’aigua, Simbaicat. El projecte de Royal Verd per avaluar l’aprofitament de taps de suro reciclats com a farciment d’una zona esportiva de gespa artificial rep una subvenció de 12.165 euros.

Posted by: General 21 Des 2017 Comentaris: 0 Tags: ,
Pau Batlle en el transcurs de la cerimònia de lliurament del premi

Pau Batlle en el transcurs de la cerimònia de lliurament del premi

La recerca de Pau Batlle ha estat reconeguda amb el premi a la millor tesi doctoral en tecnologies de captura, transport, emmagatzematge i usos del diòxid de carboni. El jurat ha valorat la repercussió científica del treball així com la possible aplicació dels resultats a la indústria.

La 4a edició dels premis de la Plataforma Tecnològica Espanyola del CO2 (PTECO2) ha reconegut la recerca de l’ambientòleg Pau Batlle, desenvolupada al grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona, com la millor tesi doctoral en tecnologies de captura, transport, emmagatzematge i usos del diòxid de carboni. El lliurament del premi, consistent en 3.000 euros i un diploma acreditatiu, ha tingut lloc aquest dimarts 12 de desembre en el transcurs de l’assemblea general de l’entitat convocant.

Pau Batlle ha realitzat un treball titulat “Bioelectrochemical transformation of carbon dioxide to target compounds through microbial electrosynthesis” sota la direcció dels investigadors de la UdG Jesús Colprim, Sebastià Puig i Rafael González (ara professor a l’Institut Químic de Sarrià – Universitat Ramon Llull). L’objectiu principal de la seva recerca ha estat aplicar els sistemes bioelectroquímics per convertir diòxid de carboni en compostos orgànics d’interès industrial i energètic. Així, la recerca ha fet front a dos dels grans reptes ambientals de la societat actual: reduir les emissions del diòxid de carboni, un dels gasos principals causants de l’efecte hivernacle, així com explorar tecnologies alternatives de producció de combustibles i de compostos químics que no depenguin de recursos fòssils.

Els sistemes bioelectroquímics estudiats per Pau Batlle aprofiten la capacitat de determinats microorganismes d’extreure i de reduir el carboni del CO2 només emprant electricitat d’origen renovable. Els resultats obtinguts demostren que aquesta tecnologia emergent pot produir des de metà, que pot ser utilitzat com a combustible de vehicles o injectat a la xarxa de gas, a compostos líquids orgànics de dos (àcid acètic) i quatre (àcid butíric) àtoms de carboni; ambdós àmpliament consumits per la indústria alimentària i farmacèutica i, a la vegada, precursors de l’etanol i el butanol, dos potents biocombustibles.

El jurat ha valorat tant la repercussió científica de la tesi pel que fa al nombre d’articles publicats, presentacions en congressos i estades en altres institucions, com la novetat tecnològica i la possible aplicació dels resultats a la indústria a curt i mitjà termini. En l’actualitat, Pau Batlle exerceix com a investigador a l’empresa Aqualia, la qual aplica els sistemes bioelectroquímics a la conversió del diòxid de carboni a metà en el marc del projecte de recerca industrial Smart Green Gas finançat pel CDTI.

FONT: Lequia

Posted by: General 21 Des 2017 Comentaris: 0

ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya S.A. finançarà el 50% del cost d’una beca predoctoral de la UdG de tres anys de durada. L’objectiu d’aquesta recerca és automatitzar i reduir la incertesa en processos de presa de decisió d’alta complexitat.

L’ús dels EDSS en altres àmbits, com és la depuració d’aigües residuals, compten amb un llarg recorregut però la seva aplicació en els processos de potabilització és més recent. Per això ATLL ha apos

Les potabilitzadores afronten diàriament una presa de decisions multi-paramètrica per garantir-ne la correcta gestió i assegurar el subministrament d’aigua a la població. L’augment en els requeriments de qualitat, la modernització de les instal·lacions, la incorporació de nous tractaments i la variabilitat de l’aigua a tractar són alguns dels factors que intervenen i incrementen la complexitat d’aquesta gestió.

La gestió dels sistemes d’elevada complexitat es pot afrontar utilitzant les eines que proporciona la intel·ligència artificial. Una d’aquestes eines son els sistemes d’ajut a la decisió aplicats en dominis ambientals (en anglès, environmental decision support systems o EDSS). Els EDSS tenen en compte la tecnologia, els factors econòmics, mediambientals i legislatius; i es nodreixen tant de dades i models numèrics com de l’experiència dels experts.

Per això ATLL ha apostat per la Universitat de Girona per desenvolupar nous EDSS que facin front als reptes específics dels gestors de les estacions de tractament d’aigües potables (ETAPs) en els múltiples processos de presa decisió en els quals es veuen involucrats. És amb aquest objectiu que l’empresa treballa des de fa més de dos anys amb el grup de recerca LEQUIA. D’aquesta col·laboració ha sorgit el Projecte DrinkIA, que s’implementarà a partir d’un conveni de tres anys i que inclou el finançament del 50% d’una beca predoctoral en el marc del programa d’ajuts per a investigadors en formació de la Universitat de Girona (IFUdG2016-2018).

Lequia

D’esquerra a dreta, Lluís Godo, Hèctor Monclús i Fernando Valero a la potabilitzadora d’Abrera.

La tesi doctoral estarà desenvolupada per l’enginyer químic Lluís Godo i estarà dirigida per l’investigador del LEQUIA-UdG Dr. Hèctor Monclús i pel cap d’R+D+i Control de Processos d’ATLL Dr. Fernando Valero. La recerca es centrarà en el desenvolupament, la implementació i la validació d’un EDSS compatible amb les ETAPs operades per ATLL. Es tracta d’un treball de recerca i desenvolupament industrial que es beneficiarà dels múltiples beneficis de la col·laboració universitat-empresa, i que es realitzarà parcialment a les instal·lacions d’ATLL a les ETAPs d’Abrera (Baix Llobregat) i Cardedeu (Vallès Oriental).

ATLL és l’empresa de referència de l’abastiment d’aigua als municipis catalans. El seu àmbit d’actuació es troba a les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, amb una població total de més de 4,5 milions d’habitants, a més de tota la indústria i els servies establerts en aquest territori.

Pel que fa al grup de recerca LEQUIA, investiga el desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit de l’aigua des de la seva fundació el 1992. La línia de recerca de sistemes d’ajut a la decisió aplicats al cicle de urbà de l’aigua està liderada per l’investigador i catedràtic Dr. Manel Poch i compta amb diversos projectes de recerca i transferència i amb un programa informàtic comercial –Novedar_EDSS– per facilitar la presa de decisió en el disseny d’estacions depuradores d’aigües residuals.

Font: Lequia

Posted by: General 27 Nov 2017 Comentaris: 0 Tags:

Una “planta pionera” en l’eliminació de nitrats per potabilitzar l’aigua ha entrat en funcionament aquesta setmana a Borrassà i durant els propers quatre mesos l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (Icra) analitzarà l’aigua resultant del procés per a comprovar tots els paràmetres de qualitat.

icra labs

El 70% del cost l’ha subvencionat la Unió Europea com a part del programa H2020 SME instrument, del projecte “Watify”, atorgat a l’empresa Hydrokemós, i el 30% restant ha anat a càrrec de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona

El municipi de Borrassà, pertanyent a la comarca de l’Alt Empordà (Girona), disposarà d’una estació d’eliminació de nitrats per a la potabilització de l’aigua, una planta pionera a Catalunya que ha estat ideada per l’empresa de Torelló Hydrokemós i finançada per la UE i Dipsalut.

Segons ha informat l’Ajuntament de Borrassà, la planta funcionarà de manera contínua els propers quatre mesos.

Durant aquest període de temps, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) analitzarà l’aigua resultant del procés de electrodesnitrificación, la tecnologia que utilitza la planta, per comprovar que l’aigua compleix tots els paràmetres de qualitat.

Si les anàlisis són positius i una vegada realitzats, si cal, els ajustaments necessaris, la planta es connectarà a la xarxa municipal i subministrarà aigua a la població.

La tècnica de electrodesnitrificación, desenvolupada amb el suport de Dipsalut, és un procés que aconsegueix transformar els nitrats en nitrogen gas i oxigen, uns gasos que poden alliberar-se a l’atmosfera ja que són totalment innocus tant per al medi ambient com per a la salut de les persones.

La diferència bàsica d’aquesta tècnica és que aconsegueix eliminar els nitrats en lloc de transformar-los en altres residus també contaminants i difícils d’eliminar.

La nova tecnologia ja s’ha provat amb èxit en dues ocasions a petita escala a Borrassà ia Caldes de Malavella.

Ara, en aquesta nova fase, la planta permetrà potabilitzar uns 100 metres cúbics d’aigua del subsòl al dia, de manera que es podrà abastir a tota la població del municipi.

La planta de potabilització d’aigua, presentada per l’alcalde del municipi, Ferran Roquer, el president de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, Josep Maria Corominas, i la directora executiva de Hydrokemós, Ruth Canicio, està annexa al dipòsit municipal de aigua de Borrassà i ha costat aproximadament 200.000 euros.

El 70% del cost l’ha subvencionat la Unió Europea com a part del programa H2020 SME instrument, del projecte “Watify”, atorgat a l’empresa Hydrokemós, i el 30% restant ha anat a càrrec de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona.

La Dra. Jelena Radjenovic, investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha rebut recentment un European Research Council (ERC) Starting Grant pel seu projecte “Sistemes nanoelectroquímics tridimensionals basats en l’òxid de grafè reduït a baix cost: la següent generació de sistemes de tractament d’aigües”. A aquest projecte se li van adjudicar 1,5 milions d’euros, per a un període de 5 anys, amb la finalitat de desenvolupar nous sistemes de tractament d’aigües. L’objectiu principal del projecte és desenvolupar reactors compactes i modulars de baix cost, que no siguin químics, capaços d’operar, alimentats de forma autònoma per panells fotovoltaics. Aquests nous sistemes de tractament seran un avenç en un camp en què les tecnologies de tractament d’aigües i aigües residuals són en gran part deficients: eliminació de contaminants persistents, tòxics i carcinògens del cicle de l’aigua.

Uns 300 milions de tones de compostos sintètics utilitzats anualment en productes industrials i de consum estan parcialment en aigües naturals. La comprensió que tenim actualment del transport i del destí dels contaminants químics és extremadament limitada, i els seus efectes a llarg termini sobre la vida aquàtica i la salut humana són en gran mesura desconeguts. Tanmateix, els efectes sobre la salut humana ja es comencen a notar en molts llocs: augment de les taxes de càncer i aparició de “pobles del càncer” a la Xina; augment del risc de complicacions durant l’embaràs per exposició als subproductes de desinfecció a l’aigua potable als EUA; acumulació de productes químics perfluorats tòxics a la sang dels adults i, fins i tot, dels lactants a Europa i arreu del món, amb un període de semidesintegració de diversos anys.

La Directiva marc de l’aigua de la UE (DMA) 2000/60/CE i la modificació de la Directiva 2013/39/UE estableix una llista de substàncies prioritàries – pesticides, estrògens, dissolvents , l’abocament de les quals s’haurà d’aturar a l’any 2020. Malauradament, aquestes substàncies són molt persistents amb el tractament d’aigua i aigües residuals que actualment s’aplica.

El projecte ELECTRON4Water proposa una tecnologia de purificació d’aigua pionera basada en l’ús de elèctrodes oxidats de grafè reduïts (RGO) a baix-cost.

Al contrari de la recerca generalitzada existent sobre l’ús de grafè superconductor i lliure de defectes en supercapacitors, en aquest projecte s’aprofitarà l’estructura defectuosa d’RGO per millorar la degradació electrocatalítica dels contaminants.

L’enfocament avançat en el disseny del reactor electroquímic s’espera que millori enormement l’eficiència actual i aconsegueixi l’eliminació completa de contaminants persistents i patògens d’aigua sense utilitzar cap producte químic, només aplicant el corrent.

A més, l’alta capacitància del material sobre la base de grafè pot permetre un estalvi d’energia més gran i possibilitar l’ús de fonts d’energia intermitents, com ara panells fotovoltaics. Més important encara, els sistemes nanoelectroquímics són capaços d’eliminar fins i tot els contaminants més persistents com el perfluorooctansulfonat (PFOS) i altres contaminants que figuren en les directives esmentades.

Atès els nivells alarmants de productes químics tòxics detectats en el subministrament d’aigua, aquest projecte és de gran importància i demostra que la tecnologia (nano) electroquímica pot tenir un gran impacte en la nostra indústria de l’aigua.

Damià Barceló, director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha assolit el factor 100 de l’h-índex, establert per Scopus, la base de dades de sinopsis i citacions més gran del món, que analitza tots els llibres, revistes i publicacions de congressos de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats.

Segons Scopus, Damià Barceló apareix en 1.196 documents relacionats amb les recerques liderades per ell que, al seu torn, apareixen citades per 25.661 altres documents que sumen una xifra total de 47.603 citacions. Això dona un h-índex 100.

Damià Barcelò

Damià Barceló, director de l’ICRA

Aquest ingent esforç ha estat possible gràcies al treball de recerca de més de 150 col·laboradors, molts dels quals col·laboren amb ell des de la seva direcció a l’ICRA i a IDAEA-CSIC.

En els darrers deu anys hi ha tres treballs que han estat citats cada un d’ells entre 460, 325 i 324 vegades respectivament referents al destí i eliminació de fàrmacs a les depuradores. Curiosament els firmen altres investigadors de l’ICRA com són Mira Petrovic, Meritxell Gros i Jelena Radjenović, que ha estat el més citat.

Per donar una idea del que significa aquest posicionament, pot ser útil recordar que avui hi ha al món 1360 investigadors amb un h-índex més gran de 100, i entre ells destaca, per exemple, Stephen Hawking, amb un índex de 117 (Font: https://scholar.google.com/).

Es fa difícil de saber quins científics catalans i de la resta d’Espanya tenen un h-índex igual o superior a 100. La disparitat de funcionament de les diverses fonts disponibles com Scopus, Google Scholar, Web of Science, així ho certifiquen. En l’àmbit espanyol hi ha la pàgina web http://indice-h.webcindario.com, que elabora una estadística on només apareix amb un índex més alt de 133 el professor Avelino Corma Canos, de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ, del CSIC-UPV) de València.

Malgrat les discretes dimensions de l’ICRA, si hi ha un element que reflecteix el seu posicionament en el primer pla de la recerca del país i li permet competir a nivell internacional, és sens dubte l’h-índex que dona una idea precisa de la qualitat i de la quantitat dels treballs de recerca generats des de l’ICRA i és gràcies a l’h-índex que l’ICRA és conegut i reconegut a tot arreu.

És més. Això posa en qüestió els paràmetres de la Generalitat a l’hora de valorar la recerca del país i vindica que l’ICRA sigui considerat com un dels millors i més dinàmics instituts de recerca del país.

També cal esmentar en aquest context les tasques d’edició per a les editorials científiques més prestigioses. Barceló és editor de diferents revistes i llibres d’Elsevier, relacionats més endavant.

També cal recordar els reconeixements nacionals i internacionals que l’honoren: el 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya); el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. I el 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia).

Sobre Damià Barceló
Nascut a Menàrguens (Lleida) el 1954, es llicencia en Química per la Universitat de Barcelona (UB) el 1977 i es doctora en l’àrea de Química Analítica de la mateixa universitat l’any 1984. Actualment treballa com a professor d’investigació i sotsdirector de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) de Barcelona, que forma part del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Des del 2008 és director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) a Girona. Durant els anys 2010 i 2011 va ser professor visitant a la Universitat King Saud, Riyadh, Aràbia Saudita. La seva trajectòria investigadora s’ha centrat en l’àrea de la qualitat de l’aigua, especialment en el desenvolupament de mètodes per controlar la contaminació orgànica causada pels anomenats “contaminants emergents” (pesticides polars, tensioactius, detergents, disruptors endocrins i productes farmacèutics) en residus i aigua natural. Des de 2010, figura entre els científics més citats internacionalment (ISI Highly Cited), pel nombre i la qualitat excepcional de les seves publicacions, amb el Hirsch-Index de 100 i el nombre total de citacions de més de 47.000. Des de 1990 forma part del consell editorial de diverses revistes (Talanta, ABC, Environment International), editor col·laborador de TrAC i editor en cap de les sèries de llibres Handbook of Environmental Chemistry, de Springer) i Comprehensive Analytical Chemistry, d’Elsevier. Des del 2012 és el coeditor en cap de la revista Science of Total Environment, publicada per Elsevier. I des de gener de 2017 és també coeditor en cap de la revista Elsevier Current Opinion in Environmental Science and Health. El 2007 va rebre el Premi Jaume I per a la Protecció del Medi Ambient (Espanya), el 2012, el Premi Internacional Príncep Sultan Bin Abdulaziz per a l’Aigua de l’Aràbia Saudita, i el 2012 el Premi Ambiental Internacional Recipharm, una empresa sueca líder en fabricació de productes farmacèutics a Europa. Entre el 2011-2015 va ser president del Consell Científic i Tècnic (STB) en el marc de la Iniciativa de Programes Conjunts de la Unió Europea sobre “Reptes de l’aigua per a un món canviant”. El 2014 obté el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Ioannina (Grècia). Des de setembre de 2017 ha estat supervisor de 52 doctorats, i ha donat cursos de formació curta i continuada en universitats d’Espanya, Corea del Sud, Brasil, Grècia, Aràbia Saudita, entre d’altres, així com ha participat en les conferències internacionals PITTCON, SETAC i ExTech.

Sobre Scopus
Scopus és la base de dades de sinopsis i citacions més gran de la literatura validada per experts, que es publica en revistes, llibres i congressos científics. Dins el panorama general de la producció mundial de recerca en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la medicina, les ciències socials i les arts i les humanitats, Scopus presenta eines intel·ligents per seguir, analitzar i visualitzar la recerca.

Sobre l’índex-h o h-índex
L’índex-h (anomenat també índex de Hirsch) quantifica la productivitat científica i l’impacte dels articles d’un investigador. L’índex fa un balanç entre el nombre de citacions que rep un investigador i el nombre de publicacions que ha realitzat al llarg de la seva carrera. L’ índex-h va ser proposat l’any 2005 per Jorge Hirsch, investigador de Física de la Universitat de Califòrnia. Abans de l’aparició de l’ índex-h, la forma de mesurar la influència dels investigadors es basava en el nombre total de citacions o el nombre total de publicacions. Però amb els vells indicadors bibliomètrics no s’apreciava la qualitat de les publicacions científiques, i es veien afectats per grups que tenen poques publicacions i, no obstant això, un nombre gran de citacions. En aquest sentit l’índex h pretén mesurar simultàniament la qualitat i la quantitat de la producció científica. Un investigador té un índex igual a h quan té més de h treballs que han rebut h citacions, i en canvi la resta de treballs en tenen menys de h. Així, en el cas de Damià Barceló, l’investigador compta amb un índex-h de 100 perquè té 100 publicacions i han rebut almenys 100 citacions cadascuna. La simplicitat i la facilitat per calcular l’índex-h ha fet que tingui una gran acceptació i s’estigui utilitzant en els sistemes d’avaluació de la recerca. Es pot aplicar tant a autors com a revistes, grups de científics, departaments, universitats o països. I es pot consultar a través de diferents base de dades: Web of Science, Scopus i Google Scholar.
Posted by: General 09 Oct 2017 Comentaris: 0

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua, l’ICRA, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, coordinarà un projecte europeu de recerca per a la gestió intel·ligent de les aigües residuals en l’àmbit urbà. En una entrevista, aquest dilluns al matí, la doctora de l’ICRA Maite Pijuan ha explicat que es tracta de descentralitzar els punts de tractament de l’aigua abans no arribin a la depuradora, per obtenir aigua regenerada per a usos com recs de parcs, camps de golf i per reinjectar-la en aqüífers. El projecte europeu té un pressupost de més d’un milió d’euros.

L'ICRA implementa amb èxit la tecnologia InnoWatt per al control de la despesa energètica en les estacions depuradores d'aigües residuals

InnoWatt s’ha desenvolupat dins del projecte europeu R3water

Les despeses per consum energètic en les depuradores d’aigua poden representar fins al 45% dels seu pressupost. Amb l’objectiu d’optimitzar l’eficiència energètica i la reducció dels costos en l’operació de tecnologies per al tractament d’aigües , l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha desenvolupat InnoWatt, una eina que permet llegir el consum elèctric dels últims sis mesos emmagatzemat dins dels comptadors intel·ligents (smart meters), analitzar les dades, i concloure com es poden estalviar costos. La tecnologia és un programa informàtic que ha estat implementat amb èxit a les depuradores de Blanes i Empuriabrava, a la demarcació de Girona. De la primera ja s’ha estimat un estalvi anual d’uns 5000€ només fent una reducció de la potència contractada. I de la segona es disposa de resultats parcials i es tindran dades concloents un cop hagin passat els mesos d’estiu, de gran afluència turística que comporta grans canvis en els consums energètics de la instal·lació.

InnoWatt ha estat realitzat des de l’àrea de Tecnologies i Avaluació (TiA)de l’ICRA de la mà dels investigadors Lluís BoschFèlix Vinyals i Lluís Corominas, com a responsable del projecte. Tal com expliquen els investigadors els comptadors intel·ligents tenen registrades les dades de consum elèctric en forma de “corba horària de càrrega”, és a dir, una dada de potència consumida cada hora (en kiloWatts).   L’accés a les dades es realitza mitjançant la implementació dels protocols de comunicació estàndard que fan servir els comptadors elèctrics. Gràcies a InnoWatt no cal afegir un sistema extern de mesura de l’energia consumida, com fan altres productes existents al mercat. A més, el programa de l’ICRA pot descarregar i analitzar les dades dels últims sis mesos, accedint a l’històric del comptador, al contrari que altres aplicacions existents al mercat que només analitzen les dades a partir del moment que implementen els mesuradors externs d’energia.

Un cop extreta la corba horària de càrrega, mitjançant un segon programa és possible replicar les factures elèctriques de cada mes. Es pot calcular la factura a temps real  amb una precisió del 100% utilitzant com a entrades les mateixes dades extretes del comptador. D’aquesta manera l’usuari pot conèixer i controlar la despesa energètica en tot moment, fins i tot abans que li arribi la factura. “Calcular les factures de les modalitats d’alta tensió (com ara la 3.1A o 6.0) amb una precisió tan alta és complicat, perquè cal tenir en compte detalls com els canvis d’hora, els dies festius, les penalitzacions per excés de potència, impostos i diverses fórmules que apareixen explicades al BOE. La feina ha consistit a automatitzar tots aquests càlculs en un programa molt senzill d’utilitzar, que no només calcula la factura, sinó també la seva evolució al llarg del mes, de forma instantània” -explica Lluís Corominas.

I existeix un tercer programa que analitza les dades de consum de tot un any i permet optimitzar la potència contractada, de manera que permet ajustar el contracte de forma que no es perdin diners per penalitzacions (en cas d’haver contractat una potència massa baixa), o bé per haver contractat una potència massa alta (la qual cosa fa augmentar el terme fix de la factura).

Actualment, els investigadors de l’ICRA estan desenvolupant un sistema de lectura remot, mitjançant mòdems 3G, que faran ús de la xarxa d’internet per realitzar lectures dels comptadors, i automatitzar tot el procés.

L’efectivitat d’InnoWatt s’ha demostrat en dues estacions depuradores d’aigües residuals de la demarcació de Girona i l’ICRA preveu oferir un servei d’assessorament, de lectura de comptadors, i selecció de la potència contractada, a qualsevol instal·lació industrial que ho requereixi. En un futur proper els investigadors, també, es plantegen oferir la mateixa tecnologia a usuaris domèstics amb el desenvolupament d’una app mòbil.

InnoWatt s’ha desenvolupat dins del projecte europeu R3water (Reuse of water, Recovery of valuables and Resource efficiency in urban wastewater treatment), finançat en la darrera convocatòria del 7è Programa Marc.