Parc Científic i Tecnologic Universitat de Girona
972 18 34 00

Posted by: General 16 Des 2016 Comentaris: 0 Tags:
bacteriophage-309497_640

Els bacteriòfags són agents propagadors de les resistències a antibiòtics

La resistència als antibiòtics constitueix un greu problema per a la salut pública, ja que cada vegada amb més freqüència molts patògens bacterians són resistents al tractament amb aquests fàrmacs. Un informe recent elaborat per l’Organització Mundial de la Salut assenyalava que al voltant de 700.000 persones moren a l’any per infeccions provocades per bacteris resistents als antibiòtics.

El principal problema és que els bacteris intercanvien els seus gens amb promiscuïtat, fet que facilita la dispersió de les resistències entre els seus congèneres. Fins fa poc, aquests intercanvis genètics s’havien estudiat gairebé exclusivament en els plàsmids (uns petits cromosomes que molts bacteris s’intercanvien mitjançant un procés anomenat conjugació), encara que existeixen altres agents que també participen en aquest festí gènic: els virus. La presència de virus amb gens de resistència en el medi ambient constitueix una preocupació afegida a causa de les implicacions clíniques i mediambientals que se’n deriven. Entre aquestes cal destacar que els virus són les entitats biològiques més abundants i diverses al nostre planeta, cosa que facilita la infecció i posterior transferència de gens de resistència als bacteris de l’ambient.

És en aquest context que investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), a Girona, han dirigit un projecte per determinar si els virus que infecten exclusivament bacteris (també coneguts com a bacteriòfags o, més familiarment, fags) contenen gens de resistència als antibiòtics i, per tant, si també contribueixen a la seva disseminació. Part d’aquestes investigacions, cofinançades per la Iniciativa de Programació Conjunta (Water JPI) i pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, s’han publicat a la revista científica Environmental Pollution, on s’han presentat els resultats sobre la detecció de gens que confereixen resistència a diferents classes d’antibiòtics en genomes virals.

Amb l’objectiu d’analitzar tots els ambients on s’han detectat gens de resistència a antibiòtics, s’han estudiat els viromes (els gens de tots els virus en un determinat ambient) de femta humana i animals, així com d’aigües residuals, superficials i marines. De l’estudi d’aquestes mostres es dedueix que els bacteriòfags, especialment els d’ambients d’aigua dolça i marins, contenen una gran varietat de gens de resistència a antibiòtics. Això implica una major dispersió en l’ambient i, en cas de ser transferits a bacteris patògens, un increment de les resistències davant l’arsenal d’antibiòtics disponible. La infecció per un patogen resistent implica més dies d’hospitalització i la necessitat d’utilitzar antibiòtics no convencionals el que augmenta considerablement la despesa sanitària.

L’estudi dut a terme constitueix un pas endavant per conèixer amb més detall les vies implicades en la disseminació dels gens de resistència en l’ambient i poder així dissenyar estratègies més eficaces amb què fer front al problema de la resistència als antibiòtics.

Posted by: General 18 Nov 2016 Comentaris: 0 Tags:

Els proppassats 15, 16 i  17 de novembre, Fira de Barcelona va organitzar la primera edició de Iwater, un esdeveniment que va reunir en una única plataforma negoci, coneixement i networking per als agents vinculats al cicle integral de l’aigua. El saló va abordar des de la innovació, la tecnologia i la sostenibilitat reptes com la gestió eficient de l’aigua, la reutilització, l’estrès hídric i escassetat de recursos, el finançament d’infraestructures o els nous models de col·laboració publico-privada.

general-aim-watintech

Watintech: gestió intel·ligent i descentralitzada de l’aigua mitjançant la integració dinàmica de tecnologies

Amb motiu de visualitzar i reconèixer l’última innovació, el 16 de novembre es van lliurar els Premis Iwater al millor producte, investigació i idea exposats a la sala i es va concedir un guardó especial a la millor iniciativa solidària en l’àmbit de l’aigua.

El guardó a la millor investigació ha recaigut en el projecte europeu “Watintech: gestió intel·ligent i descentralitzada de l’aigua mitjançant la integració dinàmica de tecnologies”, coordinat per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Finançat amb més d’un milió d’euros per la Comunitat Europea i els governs espanyol, danès, italià i portuguès, el projecte proposa combinar tecnologies descentralitzades per recuperar aigua, energia i productes per controlar olors i corrosió de l’aigua residual. Alhora, busca alleugerir la pressió a la qual estan sotmesos els col·lectors gestionant també les aigües pluvials, efluents i corrents de rebuig.

El premi a la millor idea ha estat per a la startup barcelonina Opticits Enginyeria Urbana, una empresa pionera en l’avaluació, millora i gestió de la resiliència dels serveis urbans, inclòs el cicle integral de l’aigua.

En la categoria de millor producte ha resultat guanyador Flygt Concertor, el primer sistema de bombament d’aigua residual del món amb intel·ligència integrada presentat per Xylem.

També s’ha atorgat un Premi Especial Iwater a la millor iniciativa solidària a l’oenagé de Badalona Proactiva Open Arms que assisteix diàriament a l’illa grega de Lesbos als refugiats procedents majoritàriament de Síria ia salvar vides a la Mediterrània.

Posted by: General 18 Nov 2016 Comentaris: 0 Tags:

El canvi climàtic és un dels grans reptes al qual ens enfrontem a l’actualitat. El 2015 la concentració mitjana de diòxid de carboni, el principal gas d’efecte hivernacle, va superar per primera vegada les 400 parts per milió (ppm). Una barrera simbòlica que fa més urgent la necessitat de trobar solucions tecnològiques que reverteixin aquest creixement sostingut. Algunes, com la captura i emmagatzematge de CO2, són mesures pal·liatives no exemptes de controvèrsia. D’altres, com el desenvolupament d’alternatives a la crema de combustibles fòssils, van a l’arrel del problema i proposen canvis substancials en els nostres sistemes energètics i industrials.

Aquest és el cas dels sistemes bioelectroquímics (en anglès, bioelectrochemical systems o BES), una tecnologia emergent que combina processos biològics i electroquímics, i que ha despertat un gran interès per part de la comunitat científica internacional en els últims deu anys . Els BES es aprofiten la capacitat que tenen determinats microorganismes de facilitar processos d’oxidació/reducció a partir de l’alliberació/captura d’electrons d’un elèctrode. Podrien, doncs, reduir el diòxid de carboni a compostos d’interès energètic (com ara el metà) i/o industrial (diversos compostos orgànics de valor afegit), i abordar el problema del canvi climàtic i l’energia d’una manera integrada.

tesilequia

La tesi doctoral de l’LEQUIA demostra la seva capacitat per reduir el CO2 a diferents compostos d’interès energètic i industrial

La tesi doctoral de Pau Batlle Vilanova confirma que els BES són una tecnologia molt prometedora per reduir i transformar les emissions de CO2. L’investigador ha estudiat bacteris capaços d’utilitzar l’elèctrode com a donador d’electrons (biocàtode) i dur a terme la reducció del diòxid de carboni. Els resultants demostren que la producció d’hidrogen a escala laboratori com a compost intermedi és clau, una dada molt interessant per l’avantatge competitiu que suposaria obtenir hidrogen in situ i eliminar així la necessitat de transport i emmagatzematge. Pel que fa als productes finals, Pau Batlle ha aconseguit sintetitzar metà (que pot ser utilitzat com a combustible de vehicles o bé injectat a la xarxa de gas) i compostos líquids orgànics de dos (àcid acètic) i quatre (àcid butíric) carbonis. Val a dir que tant l’àcid acètic com el butíric tenen interès per la indústria alimentària i farmacèutica, i són precursors de dos importants combustibles, l’etanol i el butanol. Ens trobem, doncs, amb uns resultats que esperonen a continuar investigant per explotar tot el potencial dels BES per reduir el CO2 i fer possible la seva escalabilitat industrial.

La tesi porta per títol “Bioelectrochemical transformation of carbon dioxide to target compounds through microbial electrosynthesis” i ha estat dirigida pel Dr. Sebastià Puig, del grup de recerca LEQUIA de la UdG, el Dr. Rafael González-Olmos, ara a l’IQS-URL, i el Dr. Jesús Colprim, també del LEQUIA. La defensa, que està oberta al públic, tindrà lloc el 25 de novembre a les 10:00h, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG.

FONT: Lequia

 

Posted by: General 03 Nov 2016 Comentaris: 0

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha rebut aquest divendres una delegació del Perú, composta per un ex secretari general de l’Autoritat Nacional de l’Aigua (ANA), membres de la Universitat Catòlica del Perú i el Ministeri de Cultura, entre d’altres. L’objectiu d’aquesta trobada era conèixer el model de gestió de l’aigua que s’aplica a Catalunya, sobretot en els àmbits del sanejament, la reutilització i la recuperació de acuífers.

edificio-icra

L’ICRA s’ha convertit en un referent en recerca de l’aigua

Els responsables de l’ACA han donat a conèixer la situació del sanejament al nostre país, amb 504 depuradores en servei que sanegen les aigües residuals de més del 97% de la població, i la previsió per al futur de dotar d’infraestructures de sanejament a localitats i petits nuclis de menys de 2.000 habitants que actualment no disposen de depuradora.

Recàrrega de l’aqüífer del delta del Llobregat

En l’àmbit de la reutilització han posat l’accent en els dos centres més importants que hi ha Catalunya: d’una banda, el terciari de la depuradora de Vila-seca i Salou (Tarragona), que ha aportat durant el 2015 un total de 3,5 hm3 d’aigua regenerada a les indústries del Camp de Tarragona, triplicant així la producció en els últims tres anys. D’altra banda, s’ha analitzat l’Estació de Regeneració d’Aigua de la depuradora del Llobregat, una instal·lació destinada a produir fins a 3 m3 / s d’aigua regenerada que es podria destinar per a la recàrrega de l’aqüífer del delta del Llobregat i per evitar la intrusió salina.

Precisament la delegació ha visitat la depuradora del Llobregat per conèixer el funcionament de l’Estació de Regeneració d’Aigua i també les basses de recàrrega de Sant Vicenç dels Horts.

Perú està ultimant la creació de l’Institut Científic de l’Aigua, una entitat destinada a estudiar i analitzar les diferents alternatives per garantir l’abastament d’aigua en quantitat i qualitat a la zona urbana de la capital, Lima, amb més de 10 milions d’habitants. Precisament aquesta zona del país té problemes ocasionats pel canvi climàtic i per la manca d’infraestructures hidràuliques suficients.

El projecte, que compta amb suport del Banc Mundial, també ha mostrat el seu interès en l’estructura i camps d’investigació de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

FONT: retema.es

Posted by: General 28 Set 2016 Comentaris: 0 Tags:

SIS CENTRES DE RECERCA I UNIVERSITATS DE CATALUNYA REBEN FONS DE LA UE

Gràcies a les beques del Consell Europeu de Recerca, la Unió Europea pot atreure i mantenir el talent dels joves investigadors a Europa. Sota el marc del programa de Recerca i Innovació de la UE, “Horitzó2020”, aquestes beques ajudaran 325 investigadors a fer realitat les seves idees i projectes. Cal tenir en compte que segons un recent estudi independent, el 71% dels primers projectes finalitzats finançats pel Consell Europeu de Recerca han permès avenços científics importants.

Entre els 325 investigadors seleccionats n’hi ha sis que estan duent els seus projectes en els centres de recerca o universitats catalanes següents: el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREi), la Fundació Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Barcelona Supercomputing Center.

grafè

El grafè s’ha convertit en una revolució en la ciència i la tecnologia de materials.

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua rep 1,5 milions d’euros de la UE per desenvolupar una tecnologia de depuració d’aigua a través del grafè sense productes químics

Entre els projectes seleccionats duts a terme a Catalunya, destaquem el que està duent a terme la doctora Jelena Radjenovic a l’Institut Català de l’Aigua i que ha rebut la quantitat màxima de fons que es pot obtenir amb aquestes, 1,5 milions d’euros en cinc anys.

Segons les Nacions Unides, cada dia s’aboquen més de dos milions de tones de residus en els rius; concretament, en els països en vies de desenvolupament el 70 % dels residus industrials s’hi aboquen sense tractar i, per tant, contaminen l’aigua. La solució a aquest problema demana l’ús de noves tecnologies que siguin sostenibles, resistents i eficients des del punt de vista energètic. La doctora Jelena Radjenović, de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), vol desenvolupar una tecnologia pionera per depurar l’aigua sense recórrer als productes químics fent servir sistemes nanoelectroquímics basats en l’òxid de grafè reduït, que resulta molt econòmic.

La recerca actual sobre l’ús d’elèctrodes de grafè modificat se centra en l’emmagatzematge i la conversió de l’energia. En aquests usos les deficiències del grafè limiten la seva eficàcia, però la doctora Radjenović vol convertir aquest problema en un avantatge per induir la degradació electrocatalítica i l’electro-absorció de les substàncies contaminants. Serà la primera vegada que es faci servir un material cobert de grafè per eliminar els contaminants i els patògens de l’aigua.

Projecte: desenvolupament de sistemes nanoelectroquímics tridimensionals basats en l’òxid de grafè reduït, que resulta molt econòmic; aquests sistemes es convertiran en els sistemes de tractament de l’aigua del futur (ELECTRON4WATER).

Posted by: General 08 Jul 2016 Comentaris: 0 Tags:

Una tècnica innovadora desenvolupada per l’empresa Hydrokemós amb la col·laboració de l’organisme de salut de la Diputació de Girona, el Dipsalut, permet eliminar l’aigua dels nitrats causats pels purins de les granges d’animals. Llegir més…

Posted by: General 31 Mai 2016 Comentaris: 0 Tags:

Actualment, el LEQUIA participa a 6 projectes col·laboratius de R+D+I: un projecte de la convocatòria Water 2014-2015 del programa Horizon 2020 (INNOQUA), una xarxa Marie Curie de Doctorats Industrials Europeus (TreatRec), tres projectes del programa Environment del VII Programa Marc (ManureEcoMine, DemEaumed i R3-Water) i un projecte de la convocatòria Water JPI WaterWorks 2014 (Watintech). A més, el grup acull 3 beques postdoctorals Marie Curie del programa COFUND “TECNIOSPRING”: REUCITY, SSAMBRA i OMBREUSE. Llegir més…

La jornada El campus aigua, l’ecosistema innovador del sector de l’aigua, que es va dur a terme ahir a l’auditori Manel Xifra Boada de l’edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, va marcar el punt de sortida del Campus de l’Aigua. L’acte d’ahir del Campus de l’Aigua, una de les grans apostes de la UdG, va servir de carta de presentació al conjunt d’entitats i empreses, en què l’aigua juga un paper rellevant. Un dels punts que es va donar a conèixer va ser que, precisament des del Campus de l’Aigua, poden rebre suport per participar en iniciatives d’R+D+I col·laboratives amb finançament nacional i europeu o incidir en la formació i inserció dels estudiants mitjançant la incorporació de becaris a l’empresa. Altres avantatges són estar informats de les tendències internacionals i accedir al coneixement i a les tecnologies dels grups i centres.

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), amb la seu al Parc Científic i Tecnològic de Girona, lidera un nou projecte -seleccionat pel programa europeu Water JPI- que pretén desenvolupar un sistema flexible i integrat de tecnologies per aprofitar els recursos procedents de les aigües residuals i les pluvials, a més de facilitar una gestió intel·ligent de l’aigua a nivell urbà. El projecte compta amb un pressupost de més d’un milió d’euros i en la seva execució col·laboren centres de recerca danesos, italians i portuguesos al costat de l’empresa espanyola Acciona Agua. D’aquesta manera, queda coberta tota la cadena, des de la recerca bàsica fins a l’explotació al mercat.

El projecte, coordinat pel doctor Ignasi Rodríguez-Roda, proposa la combinació de diferents conceptes relacionats amb el tractament descentralitzat en el col·lector d’aigües pluvials per a la recuperació i producció de recursos valuosos com l’aigua, l’energia (metà) i els productes químics d’alt valor afegit per al seu ús a nivell local i en funció de les necessitats. Aquest plantejament tindrà un efecte positiu per a la gestió de les infraestructures centralitzades existents d’aigües residuals enfront d’episodis dinàmics, com són les tempestes combinades amb llargs períodes de sequera. També s’analitzarà l’impacte d’aquesta activitat en les característiques de l’aigua residual que són transportades pel col·lector fins a l’estació depuradora d’aigües residuals.

El projecte està estructurat al voltant de cinc blocs de treball, entre els quals hi ha l’estudi de la producció d’aigua regenerada a partir de la filtració per osmosi, l’estudi de la recuperació d’energia en un reactor anaeròbic de membranes a partir de l’aigua residual i l’estudi sobre la possibilitat de produir sosa càustica i oxigen.

FONT: Diari de Girona

La recerca, amb participació de la Universitat de Girona, vol determinar el cost per metre cúbic dels diferents sistemes

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Clúster de l’Aigua de Catalunya (CWP) -amb la seu al Parc Científic i Tecnològic de Girona- fa temps que mantenen un acord de col·laboració dedicat a la recerca. Fruit de l’acord, l’ACA i el CWP van decidir fa dues setmanes posar en marxa una anàlisi per buscar quin és el mètode més eficaç per reduir nitrats. Aquesta recerca compta amb la participació de la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de Barcelona (UB). El cap del departament de control i qualitat de l’aigua de l’ACA, Antoni Munné, explica que un estudiant de cada universitat formarà part d’aquest estudi que pretén classificar i abstreure la informació que es disposa dels nitrats.

«Hi ha molta informació dels nitrats, tot i que està dispersa. Falta recollir els resultats dels diversos tractaments dels nitrats», destaca Munné, que afegeix que la recerca que ara s’ha engegat pretén determinar quin és el cost per metre cúbic dels diferents sistemes existents per reduir aquesta contaminació de l’aigua. Un dels estudiants farà la recopilació de la informació, mentre que l’altre s’encarregarà del treball de camp perquè visitarà els municipis catalans per conèixer els diferents tractaments de nitrats. Els dos són estudiants de màster; en el cas de la UdG, del màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua.

Tot i que Munné subratlla que la solució definitiva és que els agricultors apliquin menys nitrats, remarca: «Des de l’ACA estem treballant per minimitzar-ne els efectes». Actualment, un dels sistemes que es fa servir és «in situ», ja que es capta l’aigua contaminada a la qual posteriorment s’extreuen els nitrats amb la utilització de tecnologia.Un altre mètode és «in situ» perquè s’injecten al sbl uns microorganismes que serveixen per evitar que més endavant l’aigua quedi contaminada de nitrats. El sistema «in situ» es troba en una fase més experimental, mentre que el mètode «ex situ» ja es fa servir a diversos llocs.

Munné explica que un dels objectius d’aquesta recerca -que es preveu que duri sis mesos- és que l’estudi final faciliti la presa de decisions. «En un futur, quan els ajuntaments ens demanin subvencions per tractar els nitrats, tindrem un criteri per determinar quin és el millor mètode -coneixent el seu cost per metre cúbic- en funció de les condicions de cada població», conclou el cap de departament de l’ACA, que subratlla que s’han de valorar els diferents sistemes tenint en compte, entre altres factors, el tipus de sòl dels municipis.

FONT: Diari de Girona